CHICAGO 1886 – VALLES ĐÔNG 2018 : EL PRIMER DE MAIG

Chicago, any 1886. la ciutadania obrera s’organitza contra els abusos i excessos de la burgesia empresarial assentada al poder.

Reclamaven quelcom que en l’actualitat hauríem de pensar que està assolit i consolidat, però caldria ser molt agosarat per estar-ne segur del cert.

En el Segle XXI de l’electrònica i les noves tecnologies, quan les màquines podrien substituir gran part del treball de la humanitat per aconseguir el gran somni dels primers pensadors liberals dels segles XVIII i XIX com Adam Smith o Thomas Jefferson: Una humanitat feliç i amb la taula plena.

Doncs en ple segle XXI ens trobem:

– Una minoria benestant.

– Una delmada classe mitjana configurada ja essencialment per la ciutadania que encara manté la feina estable.

– Un volum de conciutadans que viuen o malviuen en l’anomenat «sector terciari banal» caracteritzat per jornades laborals interminables i mal pagades a restaurants, neteja d’hotels, repartidors a domicili, monitoratge per hores… Vân vân.

– El «sud» del planeta ofegat per la fam, la set, les guerres fratricides, l’explotació econòmica a les «Maquiles».

– Jubilats que malviuen en la precarietat i en l’oblit social.

– Jubilats que mantenen els seus fills a l’atur en un Estat que supera el 20% de la població activa i que voldria treballar, en atur.

– Un munt de joves, cada vegada millor formats, que no acaben de sortir del submón laboral precari… i que tanmateix no es poder emancipar per gaudir de la dignitat d’una vida pròpia.

De nou Chicago, any 1886: s’iniciava una gran vaga d’obreres i obrers gosant reclamar les «Tres 8» (Dret a vuit hores de treball, vuit hores d’oci i vuit hores de descans) a les corporacions empresarials que ja feia temps que havien substituït els ideals dels vells liberals per un de nou i únic: el Dòlar.

Com es podien atrevir aquells esparracats, a qui a sobre donaven feina perquè poguessin subsistir, a desafiar-los? Que potser els volien arruïnar? Treballar deu, dotze, catorze hores diàries era d’allò més normal… Què es pensaven aquests?

La cosa acabà com el rosari de l’aurora:

Manifestació pacífica, violència policial, bomba llençada a la policia de dubtosa autoria. L’Estat Nord-Americà prengué partit en favor de les patronals i reprimí violentament les protestes. Hi hagué fins i tot execucions, penes capitals sense proves ni garanties de judici just: Els «Màrtirs de Chicago». Arrel d’aquests ignominiosos fets els col·lectius populars i obrers prengueren aquesta data com a símbol de l’emancipació de la classe treballadora respecte de les patronals.

De retorn al segle XXI hom és prou madur per reflexionar en relació al context social actual i la necessitat, o không, de sindicats i organitzacions impulsors de reformes, millores o transformacions estructurals.

Segle XXI. Any 2018 dC. Catalunya. Vallès Oriental:

Després d’un cicle d’afebliment dels moviments socials i sindicals de treballadors i treballadores; després d’una tendència general a centralitzar els actes sindicals a les capitals… fa uns anys que revifa la tendència de retornar els esmentats moviments a casa, al terriitori, a les persones que hi viuen i hi treballen.

Aquest és el cas de la nostra comarca. Per una banda algunes centrals sindicals continuen centralitzant els seus actes a Barcelona; d’altres ja fa alguns anys que consoliden els seus actes de la Jornada Reivindicativa i de Lluita del Primer de Maig a les nostres localitats:

– A Mollet del Vallès la n

– A Granollers la CNT

Curiosament les dues organitzacions sindicals que opten per la descentralització dels seus actes del Primer de Maig i retornar-los als territoris que habiten i trepitgen els i les treballadores són d’estratègies anarcosindicalistes.

– Chicago 1896 : 8 hores de treball + 8 hores de descans + 8 hores d’oci.

En qualsevol cas benvinguda sigui la consolidació del retorn de l’esperit del Primer de Maig a la nostra comarca.

SALUT I GRAN PRIMER DE MAIG !

*** fotografia : Placa commemorativa i de desgreuge situada al cementiri de Waldheim el 1997 per l’Ajuntament de Chicago. Al voltant missatges anarquistes qüestionant l’oportunisme cínic dels poders corporatius cent anys després: “Primer us van prendre la vostra vida. Ara exploten la vostra memòria”.

Albert