Vivint la meva vida
Emma Goldman
Capità Swing, 2014, 562 pàgines.
Emma Goldman (Kaunas-Lituània, 1869-Toronto-Canadà, 1940),
era filla d'una família jueva lituana quan aquesta nació formava part de l'imperi rus. Quan tenia 13 anys es va traslladar amb la seva família a Sant Petersburg. Als vint anys va immigrar amb la seva germana Helena als Estats Units, instal·lant-se primer a Nova York on va arribar a muntar una cooperativa de cosidores i es va casar amb un emigrant nacionalitzat als Estats Units. Tot i que el matrimoni va durar deu mesos li va servir per conservar la nacionalitat nord-americana.
Emma aviat es va veure involucrada en el moviment anarquista i es va convertir en una propagadora de les idees de Bakunin. Les memòries són precisament un cant a la vida ia l'esperança i un generós activisme de propaganda de l'anarquia.
“Vivint la meva vida” d'Emma Goldman ha estat publicat per l'editorial Capitán Swing i la FAL (Madrid, 2014 ). Aquest primer volum marca el tarannà de la vida d'Emma fins 1911. Emma Goldman faria de la seva pròpia vida una veritable mostra d'art i d'activisme al servei de la causa.
La seva arribada als Estats Units va coincidir amb el moviment reivindicatiu dels anomenats màrtirs de Haymarket (Chicago), que havia portat a la forca quatre anarquistes. Emma va conèixer Alejandro Berkman, lituà anarquista que vivia als Estats Units, que va ser decisiu en la formació anarquista i es va convertir en el seu company. També per aquesta època fa amistat amb l'escriptora anarquista nord-americana Voltairine de Cleyre. Les actives feministes anarquistes van crear el club Mother Eart (Mares de la Terra), que oferia xerrades setmanals sobre diversos temes i vetllades musicals.
Gran lectora i amant del teatre va fer xerrades parlant d'anarquisme a través del pensament de Tolstoi, d'Ibsen i de Hauptman. Les seves idees anarquistes no dogmàtiques el van fer convertir en defensora tant de l'individualisme de Stirner com del col·lectivisme de Kropotkin.
La jove anarquista es va dedicar a recórrer de punta a punta els Estats Units convertint-se en una oradora perspicaç i intel·ligent que defensava tant els treballadors explotats com la dona per la seva condició de desigualtat respecte a l'home. Goldman atreia nombrós públic que anava a les seves conferències i mítings, això va despertar el recel de la policia i els serveis secrets ianquis que es van dedicar a perseguir-la, aturar-la i tancar-la a la presó moltes vegades.
Solidària amb els treballadors va denunciar constantment les persecucions i les brutals repressions sofertes pels anarquistes que lluitaven per les millores socials. Goldman va conèixer l'anarquista Pere Esteve que havia fugit a Amèrica per denunciar les tortures contra els obrers de Barcelona detinguts arran de la bomba de Corpus. Goldman i els anarquistes del món van clamar contra la nova inquisició espanyola.
La fama de Goldman va saltar les fronteres sent convidada a fer gires de propaganda per a Europa, especialment, Anglaterra, França, Àustria i Suïssa. A Europa va tenir l'oportunitat de conèixer els grans teòrics de l'anarquisme com Kropotkin i Malatesta i escriptors com Oscar Wilde.
en 1909 va participar activament en actes als Estats Units de denúncia per la detenció i posterior execució de Ferrer Guàrdia. Goldman va difondre la idea de l'Escola Moderna i en un dels seus viatges a França va visitar “El Rusc” l'escola lliure creada per Sebastien Faure. Poc després col·laborava en la posada en marxa de la Modern School a Nova York.
La vitalitat de Goldman no només era present en els seus discursos sinó també en la seva manera de viure sense prejudicis ni falses morals, que li feien dir frases com la següent: “Si no puc ballar, la seva revolució no m'interessa”.
* Una ressenya de Fernando Aisa publicada al núm. 165 de la revista Catalunya
font cgtcatalunya.cat
Ho sento, el formulari de comentaris està tancat en aquest moment.