Les nostres companyes juristes ens expliquen que quan realitzem colònies o sortides fora del nostre horari laboral estem fent voluntariat. Són espais temporals que no consten dins del nostre horari ni com a temps extraordinari treballat a la nostra nòmina: Per tant jurídicament no estem treballant, amb les conseqüències jurídiques a nivell de riscos, malalties, accidents, responsabilitats civils o penals que se’n puguin derivar.
Tanmateix amb portes obertes o d’altres actes fora del nostre horari laboral.
El Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya s’ha negat a facilitar-nos un informe sobre la cobertura laboral, riscos laborals, responsabilitats civils o penals en aquests contextos. Potser perquè no existeix i cada víctima n’ha patit les conseqüències i batallat de manera atomitzada i desvalguda. Durant dècades.
La mateixa Inspecció Territorial del Treball se n’inhibeix, en resposta a les denúncies presentades per les nostres Seccions Sindicals, en considerar que legalment són períodes legalment fora del temps laboral. Per tant, no són treball i no s’hi poden aplicar les lleis de Prevenció de Riscos Laborals.
És voluntariat.
Potser aquesta és la pedra angular per capgirar el mitjó.
Retribucions econòmiques al marge.
A banda també, els criteris pedagògics.
Qui vulgui bescanviar els nanos i els joves com a xantatge emocional, potser d’antuvi reflexioni sobre la irresponsabilitat criminal de les Institucions Públiques i Governs que porten dècades munyint la bona voluntat de mestres i professorat a canvi d’un hipòcrita «salari emocional» acompanyat del més majúscul, mesquí i deshonest desemparament laboral, jurídic, civil i penal.
També desemparant els joves, clar.
Una veritable impietat per part dels Poders que es vanten de protegir els seus ciutadans. La que hauria de ser la seva principal funció.
Secció Sindical a l’Institut Carles Vallbona, de Granollers
Sorry, the comment form is closed at this time.