Una conversa informal entre mestres i profes.
«El de sempre» recorda que ara, que mitjançant una dura i llarga lluita hem aconseguir «estabilitzar» la meitat de la plantilla docent interina de la Generalitat de Catalunya, no hem d’oblidar els joves que comencen en l’ofici. Són una minoria interina i substituta, encara passerella a les complexitats de la vida adulta, que ens pot ser invisible si no hi posem l’ull de manera conscient. Però que han de tenir l’oportunitat d’accedir a unes condicions laborals dignes i no repetir el déjà vu dels interinatges eterns, del que venim. I això depèn de nosaltres, els i les que tenim curro estable. QUE HEM D’OBLIGAR LA GENERALITAT I L’ESTAT A CONVOCAR EL MÀXIM D’OPOSICIONS QUE COBREIXIN EL RELLEU GENERACIONAL I LA CREACIÓ DE NOVES PLACES, CADA ANY.
Un altre li recrimina que sempre està igual, que es preocupa per tot el col·lectiu més que per ell mateix, i «aquí tothom va a la seva i ningú fa res per ningú]». Davant d’alguna mirada assassina aclareix «bueno, ben bé ningú». «Jo soc funcionari i lluito per la meva. Tothom ho pot fer quan té problemes», hi torna.
Una altra li recorda que no es faci tant el dur, que en les lluites dels interins hi va posar força el coll, i tampoc «li anava ni li venia perquè ja no ho era».
Els indiferents es fan fonedissos i abandonen el grupet. Deuen considerar que tenen la SEVA feina feta i això ja no va amb ells.
Els «nous» callen. Observen. La seva situació és fràgil, sigui com sigui. Potser tinguin l’autopercepció que encara no hi pinten prou. Ulls anegats paguen la consideració vers ells. Probablement allò que visquin que els antics fem per ells i elles ho reproduiran en el futur en reciprocitat infinita. De nosaltres depèn que aquesta esdevingui positiva o negativa.
També que a ells i elles els permetem actuar i actuïn com a subjecte actiu des de la llavor.
I és que en termes de lluita de classes no tenim antiguitats ni categories (o no n’hauríem de tenir) més que de manera instrumental per l’ajuda mútua i recíproca. L’imperatiu és l’ètica.
En resum (que escriuria el xat Gpt): HEM D’OBLIGAR LA GENERALITAT I L’ESTAT A CONVOCAR EL MÀXIM D’OPOSICIONS QUE COBREIXIN EL RELLEU GENERACIONAL I LA CREACIÓ DE NOVES PLACES, CADA ANY.
Pel nostre jovent docent.
Sorry, the comment form is closed at this time.