Per una política salarial UOC segons el cost de la vida

Volem IPC 2022 UOC

 

No és només l’actual factor IPC: els salaris de la UOC estan congelats des del 2012 perquè tenim una POLÍTICA SALARIAL MERITOCRÀTICA que no contempla una regulació dels sous pel cost de la vida.

Els salaris de la UOC estan congelats perquè facis el que facis, treballis com treballis, has d’esperar la Loteria de Maig, el periode en que es fan revisions salarials individuals per a repartir un escas 1,5% d’augment anual de la borsa salarial per a tota la plantilla. I si tenim una inflació interanual del 10,5%, aleshores la llum, el gas, el combustible, els preus dels aliments es disparen?

Aguantar-se i esperar el proper any a veure si tenim “més sort» i ens augmenten individualment?

NO! Les treballadores i treballadors de la UOC hem dit PROU!, volem una política salarial d’acord al cost de la vida!! Hem perdut poder adquisitiu acumulat d’anys i amb l’actual inflació encara és més evident.

Vam demanar parlar d’aquest tema des de la primavera d’aquest 2022, però de part de l’empresa van allargar tot el possible i així hem arribat al novembre! Volem un increment salarial d’acord al IPC real per el 2022, perquè nosaltres ja hem pagat les espeses d’aquest any!

Volem seure a una taula de negociacions real amb l’empresa i fer efectiu un augment salarial retroactiu 2022 per a TOTA la plantilla, volem solucions per aquesta situació de perdua constant del nostre poder adquisitiu com treballadors i treballadores de la UOC.

Volem l’IPC als salaris 2022 de la UOC ja!!!

CGT UOCSecció Sindical CGT UOC
http://cgtcatalunya.cat/uoc/
cgtuoc@gmail.com
@CgtUoc

Publicado en CGT UOC, Economia, Sindical, Social, UOC | Comentarios desactivados en Per una política salarial UOC segons el cost de la vida

Crida a l’increment de les lluites i vagues contra la inflació

Contra la inflació, + Lluites, + Vagues!

 

A la classe treballadora de Catalunya.

L’increment de la inflació a l’entorn de dos dígits ha vingut per quedar-se un bon període de temps, valors encara més elevats en aliments i productes bàsics. Les polítiques monetàries encara afegiran més patiment, amb actualitzacions sobtades de les quotes mensuals de deutes hipotecaris. L’accés a la vivenda de lloguer està a màxims històrics. Els salaris, en termes de capacitat adquisitiva real, estan en caiguda lliure. Mentre la patronal diu que no pot pagar l’IPC, la realitat és que el 87% de la inflació és deguda al trasllat dels costos energètics i a l’increment dels beneficis empresarials.

Aquesta situació és molt greu i es tradueix en un empobriment generalitzat a la classe treballadora sobre el que hem d’actuar decididament.

La millor forma de fer-ho és, incrementant el nivell de conflicte allà on es batalla directament amb qui acorda els increments salarials: als centres de treball, amb plantilles i sectors reaccionant davant aquestes conseqüències. I continuant aquestes lluites amb un cicle de conflictivitat als carrers que pressioni governs i patronals. Si no hi ha processos de lluita a les empreses, hi haurà empobriment generalitzat.

Recentment la plantilla de TMB ha assolit increments importants que aturaran la pèrdua de poder adquisitiu: Que ningú ho dubti, sense un programa de vagues hagués estat impossible.

Fem una crida a seccions sindicals, i a la classe treballadora al seu conjunt, a organitzar-se i iniciar processos de lluita a la seva empresa, afavorint les condicions necessàries per fer valdre el nostre dret a tenir salaris dignes. Ningú ens ho regalarà, l’agitació i la vaga són claus per a evitar l’austeritat.

Que un sector en lluita animi als altres, que una vaga animi a altres i que aquestes siguin l’expressió real de la lluita de la classe treballadora contra la pèrdua de poder adquisitiu i l’escassetat. S’acosta una altra crisi econòmica i aquest cop no estem disposades a pagar-ne les conseqüències.

Des de la CGT de Catalunya fem una crida decidida a iniciar un nou cicle de lluita.

Companyes, companys, a les vaga que ja és hora!

Article original al web de CGT Catalunya

CGT Catalunya

Publicado en CGT, Economia, Política, Sindical, Social | Comentarios desactivados en Crida a l’increment de les lluites i vagues contra la inflació

Comunicat de CGT sobre l’acord de retorn a l’horari lectiu al gener. Les vagues obliguen Cambray a cedir

Des de CGT sempre hem defensat i constatat que hi ha un model de lluita que dóna els seus fruits: l’organització de les treballadores determinades a no cedir, i l’ús de la vaga com a element de pressió.

Hi ha consens per part de tothom que l’oferta d’acord presentada pel departament mai –insistim– mai s’hauria produït si no hi hagués hagut la força d’una lluita persistent, nombroses vagues i la determinació dels i les treballadores de l’ensenyament.

La conselleria va entomar aquest conflicte com una oportunitat per esclafar el moviment sindical i enfonsar la moral de les plantilles amb la finalitat d’eliminar les resistències a la implantació d’un programa clarament neoliberal i autoritari.

Podem dir alt i clar que han fracassat. Aquí estem senyor Cambray, i aquí seguirem. Aquest exemple servirà per a altres sectors laborals als quals animem a iniciar més processos de lluita, l’únic camí per tenir avenços.

En aquests moments no podem fer altra cosa que celebrar que la resta de sindicats també triessin aquest model de lluita perquè sabem que no n’hi ha d’altre. Al curs 2021-2022 hem convocat 9 vagues unitàries a l’educació pública, i avui en veiem una de les conseqüències: una incorporació de 3500 docents de primària i de secundària al sistema educatiu.

És impossible, adduïen els responsables del Departament d’Educació. Hi al·legaven motius de tota mena, tècnics, econòmics, etc. Utilitzaven el xantatge emocional, amb els mitjans de comunicació al seu servei que han utilitzat de plataforma per menysprear les nostres reivindicacions i el nostre col·lectiu.

És possible, repetíem des de CGT Ensenyament, només cal continuar lluitant. I aquesta és la raó que hi ha hagut darrere aquesta cessió. La incorporació de 3.500 persones el gener de 2023 i no aquest setembre, com vam exigir, no tenim cap dubte que serà un nou caos, implicarà dificultats per l’alumnat que tindrà canvis de professorat a mitjan curs i sumarà un capítol més a l’historial d’una persona de la qual només esperem la seva carta de dimissió o el seu cessament.

Des del nostre sindicat no dubtem mai del camí a seguir, per això hem convocat vagues en minoria i, fins i tot, en solitari, perquè davant dels atacs i els evidents intents de privatització del sistema públic, cal ser valentes. Fa dos cursos CGT Ensenyament vam convocar les vagues de les TEEI, el curs passat les de les interines docents, quan no hi havia ningú que s’hi atrevís, allà hi érem nosaltres. A poc a poc s’hi han anat sumant la resta de sindicats, i n’estem orgulloses.

El text de l’acord és clarament insuficient. On són les companyes interines en frau de llei? On és el gir imprescindible cap a les internalitzacions, el compliment del percentatge del 6% del pressupost aprovat pel Parlament? On és l’aposta per unes condicions de treball dignes? I per un ensenyament 100% públic? Des de l’afiliació de la CGT valorarem i continuarem defensant tota la taula reivindicativa ara i sempre, per això ens continuarem organitzant per preparar el calendari de lluita.

Tenint, això sí, ben clar que han estat les vagues les que, primer, han aturat l’autoritarisme antisindical i, després, han arrencat la proposta del retorn de l’hora lectiva que ens havien carregat a les nostres espatlles des de fa més d’una dècada.

Per tant, vist l’historial d’actuacions del Departament fins ara, i el seguit de reivindicacions que encara resten per assolir, ens mantenim en alerta perquè l’acord signat no quedi en paper mullat. En cas contrari, reactivarem totes les accions possibles per a garantir-ne el compliment.

No renunciem a convocar noves mobilitzacions. Us animem a fer assemblees als centres i territoris i a fer créixer l’autoorganització aconseguida el darrer curs. Cal combatre les mesures imposades pel Departament d’Educació que suposen el desmantellament de l’educació pública.

CGT Ensenyament, 1 de setembre 2022

Article original al web de CGT Ensenyament

Federació d’Ensenyament de la CGT CatalunyaFederació d’Ensenyament de CGT Catalunya
https://www.cgtensenyament.cat
@CGTEnsenyament

 

Publicado en CGT, Educació, Sindical, Social, Vaga | Comentarios desactivados en Comunicat de CGT sobre l’acord de retorn a l’horari lectiu al gener. Les vagues obliguen Cambray a cedir

Volem l’IPC als salaris de la UOC!

Volem IPC a la UOC!

Donada l’actual pujada escandalosa del cost de la vida, la reivindicació històrica que per part de CGT UOC vam fer en relació a l’IPC avui cobra molta més força. La revisió salarial d’acord amb l’IPC és una exigència ineludible per equilibrar la pèrdua constant del nostre poder adquisitiu. Fins ara, l’argumentació de l’empresa per a negar-se a tractar el tema IPC, ha estat sempre la mateixa: l’IPC no està contemplat a les polítiques salarials, així com l’antiguitat i altres variables (sí contemplades a les altres universitats catalanes), des del 2012. L’última vegada que es va aplicar la regularització de l’IPC va ser el 2010. L’IPC actualment és tema candent, no hi ha més opcions a deixar-lo passar, ni tampoc no és novetat, en diferents ocasions des de la CGT vam treure el tema, i l’empresa sempre va argumentar «acord amb el Comitè d’empresa» (fa 10 anys!!) i “limitació pressupostària”.

Ara diem que ja n’hi ha prou! Reclamem l’IPC en les polítiques salarials de la nostra universitat, perquè els nostres pressupostos familiars s’han vist reduïts a mínims. La política salarial d’increment del’1,5% anual de la borsa salarial, l’empresa la fa servir per a promocions, noves contractacions, reajustaments puntuals, a manera de premis individuals, i això no arriba a complementar ni de lluny la pèrdua constant any rere any del nostre poder adquisitiu. Volem una política salarial d’acord amb el cost de la vida, i no de mèrits!

Reclamem un índex de regulació que ens permeti una revisió salarial anual que s’ajusti a l’encariment del cost de la vida, per compensar la pèrdua constant del poder adquisitiu que tenim com treballadors i treballadores de la UOC. I això no pot esperar més ni volem promeses de futur, volem l’IPC per aquest any 2022!!!

La secció sindical CGT UOC estem escalfant motors per impulsar la reclamació d’una política salarial més justa i equitativa per a tots i totes! També a la UOC tindrem una tardor calenta! Volem l’IPC ja als salaris de la UOC!

CGT UOCSecció Sindical CGT UOC
http://cgtcatalunya.cat/uoc/
cgtuoc@gmail.com
@CgtUoc

 

Publicado en CGT UOC, Economia, Normativa laboral, Sindical, Social, UOC | Comentarios desactivados en Volem l’IPC als salaris de la UOC!

La CGT Ensenyament declara el conseller Cambray persona non grata

Cambray persona non grataLes persones, nuclis i sindicats de la Federació d’Ensenyament de la CGT Catalunya des del principi del seu mandat ens hem oposat frontalment a les polítiques privatitzadores i neoliberals del Departament d’Educació liderat pel conseller Josep González Cambray. I, tot i que sabem que això ja ve de fa molts anys, sí que és veritat que el fem responsable i implementador principal d’aquest atac indiscriminat contra l’educació pública.

És per això que, donat que des de CGT tenim clar que aquesta gent és un perill pel bé col·lectiu de la comunitat educativa, hem decidit, per unanimitat, declarar el conseller Josep González Cambray persona non grata. I tot i que, de motius, ens en sobren, aquí en van uns quants que ens han fet fer el pas endavant:

  • el menyspreu que mostra, en públic i en privat, cap al conjunt dels treballadors de l’ensenyament públic des que va sortir a la palestra, ja com a mà dreta de l’anterior conseller, Josep Bargalló;
  • el seu tarannà gens dialogant amb el conjunt de la comunitat educativa;
  • la seva estratègia de propaganda comunicativa de marxandatge, que anteposa la informació al NODO català davant les necessitats informatives dels centres educatius;
  • la seva voluntat d’empobrir i homogeneïtzar culturalment i cognitiva el nostre alumnat;
  • les mentides constants durant les negociacions amb el comitè de vaga,
  • la ineptitud i la deficiència assolida en la gestió de la Conselleria d’Educació, i
  • les amenaces al professorat dissident que, com a Girona, Sabadell i altres indrets del territori, han aixecat la veu de la indignació contra la seva manipulació.

Per tot això i molt més, contra la malintencionada gestió de la Conselleria d’Educació liderada per ERC i en suport i solidaritat amb tot el col·lectiu d’atenció educativa que lluita per una educació pública i transformadora, declarem persona non grata el conseller Josep González Cambray. Ni un pas enrere!

Article original al web de CGT Ensenyament

Federació d’Ensenyament de la CGT CatalunyaFederació d’Ensenyament de CGT Catalunya
https://www.cgtensenyament.cat
@CGTEnsenyament

Publicado en CGT, Educació, Sindical, Social | Comentarios desactivados en La CGT Ensenyament declara el conseller Cambray persona non grata

IPC i política salarial de la UOC

Assemblea IPC votació CGT UOC 29 juny 2022

El proper dimecres 29 de juny els treballadors i treballadores de la UOC estem cridats a participar de l’assemblea que s’ha organitzat des del comitè d’empresa FUOC, per a parlar de l’IPC (Índex de Preus de Consum). Aquesta que va ser una reivindicació històrica per part nostra, avui en dia reprèn vigència amb molta més força donada l’actual pujada estrepitosa del cost de la vida.

Estem en un punt en què la revisió salarial d’acord amb l’IPC és vital. L’argumentació de l’empresa per a negar-se ni tan sols a tractar el tema IPC, cada cop que se li reclama aquesta variable, ha estat la mateixa: això està pactat així amb el comitè d’empresa, l’IPC no està contemplat a les polítiques salarials, així com l’antiguitat i altres (variables que sí contemplen altres universitats catalanes), des del 2012.

L’última vegada que es va aplicar la regularització de l’IPC va ser el 2010. Després d’això, al Conveni FUOC (2012) no es fa cap menció dins la descripció de les polítiques salarials. L’IPC actualment és tema candent, no hi ha més opcions a deixar-lo passar o deixar-lo estar o deixar-lo correr. Però no és novetat, com sembla que a vegades ens volen fer creure. En diferents ocasions des de la CGT vam treure el tema, i l’empresa sempre va argumentar «acord amb el Comitè d’empresa» i “limitació pressupostària”.

En aquests articles (Assemblea de treballadors i treballadores de la UOC [28/03/2017] i Els nostres salaris i l’Acord de Polítiques de Gestió UOC [19/06/2019]) de fa uns anys, des de CGT UOC reclamàvem l’IPC en polítiques salarials, i en aquesta nota de premsa UOC (Preacord sobre la política de personal acadèmic i de gestió [22/03/17] [login Campus] l’empresa repetia els arguments de «vinculant-la als resultats de la Universitat i garantint la sostenibilitat de la institució«.

En resum, la política salarial d’increment del’1,5% anual de la borsa salarial, que l’empresa fa servir per a promocions, noves contractacions, reajustaments puntuals, o sigui, a manera de premis individuals, no té res a veure amb la pèrdua constant any rere any del poder adquisitiu dels treballadors i treballadores de la UOC.

Des de la CGT UOC reclamem una política salarial més justa i equitativa, volem un índex de regulació que ens permeti una revisió salarial anual que s’ajusti a l’encariment del cost de la vida, per compensar aquesta pèrdua constant del poder adquisitiu que tenim com classe treballadora.

Des del Comitè d’empresa FUOC s’ha convocat una assemblea virtual (youtube) pel proper dimecres 29 de juny a les 14.00 h, on la plantilla UOC ens informarem i decidirem les pases a seguir en la reclamació de l’IPC.

La secció sindical CGT UOC convidem a tota la plantilla a participar de l’assemblea perquè l’empresa se segui d’una vegada a una taula a parlar d’IPC. Participem en l’assemblea del proper dimecres 29 de juny (l’enllaç d’accés el trobareu al missatge del comitè, login UOC), i donem suport a la reclamació d’una política salarial més justa i equitativa per a tots i totes!

CGT UOCSecció Sindical CGT UOC
http://cgtcatalunya.cat/uoc/
cgtuoc@gmail.com

 

Publicado en Anarcosindicalisme, CGT UOC, Economia, Normativa laboral, Sindical, Universitats, UOC | Comentarios desactivados en IPC i política salarial de la UOC

Qui té accés a la docència pública?

Una condició ineludible per accedir a treballar com a docent als instituts i centres de formació professional és la d’estar en possessió del màster de formació del professorat.

Abans del curs 2009-2010, el requisit per poder exercir docència a secundària i cicles formatius era el de la titulació del CAP (Curs d’Aptitud/Adaptació Pedagògica) d’una durada d’un semestre i amb un cost raonable, en termes de no excloent. El canvi cap al màster va implicar un augment exponencial de la taxa de matriculació que pot tenir un cost de 8000€. Evidentment, tal i com es va denunciar en el seu moment des de molts sectors, aquest increment econòmic va comportar que només persones amb tranquil·litat econòmica o amb capacitat per endeutar-se hi poguessin accedir.

Ara ja es pot afirmar que els pronòstics negatius que es van fer en el moment que es va aplicar aquest canvi van quedar molt curts, només cal analitzar-ne les conseqüències alarmants que s’estan produint.

Tot i que el màster de formació de professorat continua sent obligatori, s’està donant una situació peculiar. El Departament d’Educació, davant la manca de docents per cobrir certes especialitats, es va veure obligat a publicar una normativa per permetre que aquelles persones que tinguessin els requisits acadèmics poguessin accedir a la borsa de treball docent sense estar en possessió del màster. Això sí, el compromís és que l’havien d’obtenir en un termini de dos anys.

El problema ve quan la proposta xoca amb la realitat. El preu dels màsters a les universitats públiques s’eleva a 2000€, una xifra que deixa clar que de públics només en tenen el nom. Cal afegir-hi un altre element, la baixíssima oferta de places no cobreix les necessitats de la demanda. D’aquesta manera, cada any, centenars d’estudiants si volen continuar en la borsa del personal docent o fer les oposicions de secundària o FP es veuen abocats a matricular-se a cursos privats que oscil·len entre set i vuit mil euros.

És una angoixant paradoxa que per accedir a la docència pública calgui fer un màster obligatori a la privada. Perquè no hi ha opció, o el fas o et fan fora de la borsa.

Màster universitari professorat 2021

(Taula amb el número de places que s’ofereixen per especialitat)

D’exemples en tenim a dotzenes. Per posar un cas particular, una companya que havia d’entrar a l’especialitat de serveis, que té una oferta pública de només 30 places cada dos anys. El criteri de selecció per entrar-hi és la nota de tall de la carrera. D’entrada, es podria pensar que és un criteri objectiu, de fet, seria així si totes partíssim de les mateixes oportunitats, que no és el cas. Les notes altes s’assoleixin per diversos motius, que van des de la capacitat i voluntat de treball, al fet de tenir una ment privilegiada, però no ens enganyem, la gran majoria que obtenen notes altes són les que provenen de famílies de classe benestant, tant a nivell econòmic com cultural.

Article sencer a: CGT Ensenyament.cat

 

Quin professorat tenim?

Davant aquesta situació és indubtable que gairebé la totalitat del professorat que tenim a les aules són blancs i blanques i d’origen de l’estat espanyol, i la gran majoria de classe benestant. En canvi, la majoria d’alumnat prové del sector majoritari de la població, que és de classe humil. Per tant, cada vegada més tenim una docència allunyada de la realitat del seu alumnat.

I la situació actual va encaminada que el professorat cada vegada més es converteixi en una classe d’elit, amb les implicacions que això pot comportar.

Des d’aquest article volem denunciar la privatització d’uns estudis que haurien de ser públics, i exigim que el govern posi les mesures necessàries perquè la universitat privada es deixi d’enriquir a costa de la classe treballadora, i que inverteixi els recursos necessaris per pal·liar aquestes injustícies.

També denunciem que les mateixes universitat privades que s’enriqueixen envien a l’alumnat als centres públics, sense cap tipus de remuneració cap el professorat que gestiona les pràctiques dels i les estudiants ni cap a l’àmbit públic.

Així mateix, exigim una transformació d’aquesta situació, un canvi necessari cap a la igualtat i la democràcia.

Federació d’Ensenyament de la CGT CatalunyaFederació d’Ensenyament de CGT Catalunya
https://www.cgtensenyament.cat
@CGTEnsenyament

 

 

Article sencer a: CGT Ensenyament.cat

 

Publicado en CGT, Educació, Formació, Social, Universitats | Comentarios desactivados en Qui té accés a la docència pública?

VAGA d’Educació 9 Juny: Si tenim prou força, guanyarem!!

Comunicat sindical unitari

Fem un darrer esforç: aquest 9 de juny, totes a la vaga!
Aconseguir millores per al curs vinent és possible!

Aquest 9 de juny està convocada la 9a vaga unitària amb l’objectiu de revertir les retallades que fa tants anys que arrosseguem, millorar les nostres condicions laborals i aconseguir el 6% d’inversió per garantir que l’alumnat del nostre país pugui accedir a l’educació pública amb la qualitat que es mereix.

Les mobilitzacions que vam iniciar aquest mes de març han evidenciat que els gestors del Departament d’Educació estan abocant els centres educatius al col·lapse i després d’aguantar durant més de deu anys, famílies, direccions i treballadores hem dit que ja n’hi ha prou. Ens hem organitzat i ens hem unit per socialitzar les mancances que patim.

La conselleria, ara mateix, per més intents d’evasió que faci, sap que té un conflicte que cal que solucioni, i aquesta solució passar per dignificar les nostres condicions laborals, que indiscutiblement van associades a l’atenció al nostre alumnat.

Fa dos dies que tornem a estar a la taula de negociació i és evident que no haguéssim arribat fins aquí sense la nostra determinació, que és l’únic element que pot forçar el Departament a iniciar el retorn de les retallades i aturar el greuge que pateixen les nostres condicions laborals . Les organitzacions sindicals continuem fermes en les reivindicacions i esperem que el Departament d’Educació vingui amb clara voluntat d’arribar a un acord necessari.

Cal continuar fermes fins a aconseguir mesures satisfactòries, com el retorn de l’horari lectiu per a totes les etapes de cara al curs que ve. Sabem que és possible i que és una qüestió de voluntat política. I aquesta voluntat política l’hem d’aconseguir pressionant el màxim possible el que ens queda de curs. En aquest sentit, la vaga i la manifestació d’aquest 9 de juny poden ser determinants.

Companyes i companys, tot i les dificultats tenim un compromís i un deure amb la nostra feina i el nostre alumnat, ens cal fer un últim esforç! Podem aconseguir-ho!

Buidem les aules, omplim els carrers, aconseguim millores per al curs vinent!!

Tornem a la #VagaEducació

  • 17 de maig de 8 a 10h Mobilitzacions descentralitzades
  • 25 de maig tot el dia – Manifestació 11.30h Jardinets de Gràcia fins al Departament d’Educació
  • 2 de juny de 8 a 10h Mobilitzacions descentralitzades
  • 9 de juny tot el dia – Manifestació 11.30h Plaça Universitat fins a Plaça Sant Jaume



logo CGT Ensenyament

CGT Ensenyament
https://www.cgtensenyament.cat/
@CGTEnsenyament

Publicado en CGT, Sindical | Comentarios desactivados en VAGA d’Educació 9 Juny: Si tenim prou força, guanyarem!!

Prou Precarietat a la Universitat! Assemblea de PDI, universitats públiques catalanes

Prou precarietat universitat 31 maig 2022

Companyes, companys,

Preocupats i preocupades per la situació laboral que viu una bona part del professorat a les universitats catalanes, hem decidit convocar una ASSEMBLEA DEL PDI de les universitats catalanes.

Una situació de precarització laboral -absolutament cronificada- que pateix el professorat associat, les figures predoctorals i una falta de places postdoctorals ens porten a convocar aquesta assemblea. La manca de recursos destinats a l’educació superior està portant a un empitjorament de la situació laboral de totes les treballadores de les universitats i, en conseqüència, a un deteriorament de les condicions d’aprenentatge de tot l’estudiantat.

Ja són masses anys sense cap tipus de resposta ni sense cap compromís dels equips rectorals i dels responsables governamentals de les Universitats. Així que aquest cop passem a organitzar-nos a nivell català per DIR PROU a tanta explotació, precarietat i incertesa del professorat i investigadors/es que treballen a les universitats catalanes o que han hagut de marxar a l’estranger.

Creiem, doncs, que aquesta assemblea ha de ser un punt d’inflexió per iniciar un procés de mobilització a les universitats catalanes que obligui a canvis profunds que impliquen, òbviament, inversió pública.

Tenim clar que aquesta situació de precarització i explotació laboral encaixa en el trencaclosques del projecte polític neoliberal que s’ha anat implementat al llarg dels últims 15 anys a les nostres universitats públiques. Així que això és el primer pas cap a un treball conjunt de tota la comunitat universitària en defensa de la universitat pública i en contra de la seva mercantalització.

Així, us convoquem el dimarts 31 de maig a les 18.00h a l’aula 205 de la Facultat de Geografia i Història,
Universitat de Barcelona, Montealegre 6, Barcelona

Convoquen:

CGT, COS, Doctorandes en Lluita, TransFormem UB, Plataforma d’associats UB, Assemblea de professorat reclamant UB, UniDignitat UdG, Precàries URV

Publicado en CGT, Normativa laboral, Sindical, Universitats | Comentarios desactivados en Prou Precarietat a la Universitat! Assemblea de PDI, universitats públiques catalanes

El sindicat sempre és la resposta!! Primer de Maig 2022

1r Maig 2022

Novament un 1er de maig. Arreu del planeta, milions de treballadores i treballadors tornarem a sortir al carrer per recordar als capitalistes que existim, que sabem organitzar-nos i que, quan ho fem, tenim una força imparable. Com cada any, la Confederació General del Treball (CGT) de Catalunya hi tornarem a ser. Sortirem al carrer a moltes poblacions de Catalunya. Ho farem aquest 1er de maig però, especialment, ho seguirem fent cada dia. Als carrers, als barris, a les empreses. Seguirem organitzant-nos, seguirem plantant cara a aquells que ens volen submises i submisos i que l’únic que els importa de les nostres vides és que els seguim produint beneficis.

Al llarg de tot l’any 2021 i els primers mesos del 2022 hem vist com el capitalisme promou un encariment general dels preus com a forma de fer-nos cada vegada més pobres. Mentre els salaris estan en caiguda lliure, les grans empreses segueixen forrant-se i les grans fortunes són, cada dia, encara més vergonyosament grans. Des de la CGT de Catalunya tenim molt clar que hem de plantar cara de forma contundent a aquesta nova injustícia del capitalisme avalada més o menys descaradament per les administracions. Ho farem amb totes les eines que tenim. Batallant la revalorització dels nostres salaris empresa per empresa, sector per sector. Plantant cara també als carrers contra les múltiples formes de precarietat, la cara més crua de l’explotació capitalista que es ceba especialment amb els i les joves, les dones i migrants. Amb un puny seguirem construint la resistència mentre amb l’altre seguirem plantejant alternatives a l’empobriment dels i les treballadores. Com a primera passa, reclamem una renda bàsica universal com a mesura d’urgència per frenar l’increment de la pobresa, cada vegada més freqüent al nostre país.

Fem també una crida a seguir lluitant per derogar les reformes laborals. Cadascuna amb les seves particularitats i totes elles amb mentides van consolidant retrocessos en els drets laborals de la gran majoria dels i les treballadores i una carta cada vegada més blanca per als capitalistes. La socialdemocràcia i el sindicalisme de concertació continuen fent el possible per recolzar un sistema decadent. Només la lluita, la solidaritat i la força ens porten victories.

Som conscients que les lluites sindicals són una part de les lluites per construir una societat socialment i ecològicament justa. Que confluïm, i hem de seguir-ho fent encara amb més força, amb la lluita per l’habitatge, contra el patriarcat, pels drets per a totes les persones, contra el feixisme i un llarg etcètera. Som una part més de l’alternativa necessària al capitalisme i als estats que el defensen. És per això que és imprescindible seguir enfortint l’organització sindical. Un sindicat, en definitiva, significa la unió en un pla d’igualtat de treballadores i treballadors. Significa suport mutu i solidaritat. Significa acció. Significa dignificar-nos com a persones. Significa plantar cara i dir NO a les injustícies que patim cada dia.

Ens han acostumat que veiem les lluites com una font de problemes, riscs i patiment per a qui les fem. Però la realitat és una altra. Amb lluites hem aconseguit aturar i revertir acomiadaments. Amb vagues hem aconseguit millorar condicions de treball i imposar augments salarials. Amb assemblees hem aconseguit compartir, sentir que som multitud i sentir-nos més lliures i més dignes. I tot això ho aconseguim cada dia. Sovint amb petites accions i batalles desperdigades per multitud de centres de treball i de poblacions i barris. D’altres vegades mitjançant conflictes més grans, Cacaolat, Metro, bicing o el 112. En tos els casos, darrera hi ha hagut l’organització col·lectiva: el sindicat. Un sindicat que construïm i enfortim, cada dia, entre totes i tots.

Aquest 1er de maig és un dia més de lluita. Però també és una oportunitat per tornar a recordar d’on surt la nostra força i reivindicar-nos amb orgull. Davant l’empobriment de la majoria i l’explotació dels capitalistes, gràcies a l’organització col·lectiva estem en condicions de plantar cara. Com més enfortim el sindicat, més victòries aconseguirem.

El sindicat sempre és la resposta. Unides i organitzades guanyarem.

Seguim avançant!! Visca la classe treballadora!

CGT Catalunya

 

Publicado en Anarcosindicalisme, CGT, Sindical, Social | Comentarios desactivados en El sindicat sempre és la resposta!! Primer de Maig 2022