CGT UOC

Des de CGT sempre hem defensat i constatat que hi ha un model de lluita que dóna els seus fruits: l’organització de les treballadores determinades a no cedir, i l’ús de la vaga com a element de pressió.

Hi ha consens per part de tothom que l’oferta d’acord presentada pel departament mai –insistim– mai s’hauria produït si no hi hagués hagut la força d’una lluita persistent, nombroses vagues i la determinació dels i les treballadores de l’ensenyament.

La conselleria va entomar aquest conflicte com una oportunitat per esclafar el moviment sindical i enfonsar la moral de les plantilles amb la finalitat d’eliminar les resistències a la implantació d’un programa clarament neoliberal i autoritari.

Podem dir alt i clar que han fracassat. Aquí estem senyor Cambray, i aquí seguirem. Aquest exemple servirà per a altres sectors laborals als quals animem a iniciar més processos de lluita, l’únic camí per tenir avenços.

En aquests moments no podem fer altra cosa que celebrar que la resta de sindicats també triessin aquest model de lluita perquè sabem que no n’hi ha d’altre. Al curs 2021-2022 hem convocat 9 vagues unitàries a l’educació pública, i avui en veiem una de les conseqüències: una incorporació de 3500 docents de primària i de secundària al sistema educatiu.

És impossible, adduïen els responsables del Departament d’Educació. Hi al·legaven motius de tota mena, tècnics, econòmics, etc. Utilitzaven el xantatge emocional, amb els mitjans de comunicació al seu servei que han utilitzat de plataforma per menysprear les nostres reivindicacions i el nostre col·lectiu.

És possible, repetíem des de CGT Ensenyament, només cal continuar lluitant. I aquesta és la raó que hi ha hagut darrere aquesta cessió. La incorporació de 3.500 persones el gener de 2023 i no aquest setembre, com vam exigir, no tenim cap dubte que serà un nou caos, implicarà dificultats per l’alumnat que tindrà canvis de professorat a mitjan curs i sumarà un capítol més a l’historial d’una persona de la qual només esperem la seva carta de dimissió o el seu cessament.

Des del nostre sindicat no dubtem mai del camí a seguir, per això hem convocat vagues en minoria i, fins i tot, en solitari, perquè davant dels atacs i els evidents intents de privatització del sistema públic, cal ser valentes. Fa dos cursos CGT Ensenyament vam convocar les vagues de les TEEI, el curs passat les de les interines docents, quan no hi havia ningú que s’hi atrevís, allà hi érem nosaltres. A poc a poc s’hi han anat sumant la resta de sindicats, i n’estem orgulloses.

El text de l’acord és clarament insuficient. On són les companyes interines en frau de llei? On és el gir imprescindible cap a les internalitzacions, el compliment del percentatge del 6% del pressupost aprovat pel Parlament? On és l’aposta per unes condicions de treball dignes? I per un ensenyament 100% públic? Des de l’afiliació de la CGT valorarem i continuarem defensant tota la taula reivindicativa ara i sempre, per això ens continuarem organitzant per preparar el calendari de lluita.

Tenint, això sí, ben clar que han estat les vagues les que, primer, han aturat l’autoritarisme antisindical i, després, han arrencat la proposta del retorn de l’hora lectiva que ens havien carregat a les nostres espatlles des de fa més d’una dècada.

Per tant, vist l’historial d’actuacions del Departament fins ara, i el seguit de reivindicacions que encara resten per assolir, ens mantenim en alerta perquè l’acord signat no quedi en paper mullat. En cas contrari, reactivarem totes les accions possibles per a garantir-ne el compliment.

No renunciem a convocar noves mobilitzacions. Us animem a fer assemblees als centres i territoris i a fer créixer l’autoorganització aconseguida el darrer curs. Cal combatre les mesures imposades pel Departament d’Educació que suposen el desmantellament de l’educació pública.

CGT Ensenyament, 1 de setembre 2022

Article original al web de CGT Ensenyament

Federació d’Ensenyament de CGT Catalunya
https://www.cgtensenyament.cat
@CGTEnsenyament

Engany històric. Seguim al carrer!
[Comunicat sindical unitari, 28 de març de 2022]

El conseller fa uns dies va anunciar que el procés de mediació que vam iniciar dimarts passat acabaria amb un acord històric. Després de quatre dies asseguts al Departament de Treball, el que constatem és que el sí que és històrica és la incapacitat negociadora i el tarannà autoritari d’aquest departament, a les ordres de Josep González-Cambray. En altres paraules el procés de mediació ha estat un engany històric.

La ineptitud d’aquest conseller ha estat la clau perquè no s’hagi arribat a cap acord, i que no s’hagin atès cap de les demandes de la part sindical que tenen l’objectiu de revertir les retallades que patim des de fa més de deu anys. Alhora que ens demanen que desconvoquem la vaga, l’administració presenta propostes que no només no reverteixen aquestes retallades sinó que en presenten de noves.

Quina voluntat de negociació és aquesta que ni tan sols té en compte el dictamen del Consell Escolar de Catalunya que demana una moratòria en l’aplicació de l’ordre del calendari?

Quina voluntat de negociació pot tenir un departament que presenta un document on s’emplaça l’assumpció de certes demandes a la pròxima legislatura?

Quina voluntat de negociació pot tenir un departament que presenta un document on es demana al comitè de vaga que assumeixi l’ampliació de l’horari de permanència al centre del professorat de secundària?

El conseller Gonzàlez-Cambray ha creat i està enquistant un conflicte que ha generat un rebuig unànime per part de la comunitat educativa, mentre el president Pere Aragonès ho tolera i no fa res.

Fem una crida a cessar de forma immediata el conseller Gonzàlez-Cambray i les formes contràries al diàleg que representa. El personal dels centres educatius necessita l’entrada d’interlocució que resolgui problemes en comptes de crear-los.

Des dels sindicats posem la vaga com a eina més potent que tenim per rescatar l’educació pública dels objectius d’un Departament que la vol vendre al mercat, amb la consegüent precarització dels seus treballadors i treballadores.

Fem una crida a la vaga massiva i presència a la manifestació de demà dimarts a les 11:30 a Jardinets de Gràcia i al dimecres 30 a les manifestacions de Lleida, Girona, Tarragona, Tortosa i Barcelona.

Ja n’hi ha prou!

Ahir, els partits del govern català i espanyol arribaren a un acord de proposició de llei a Catalunya per tal d’acontentar la magistratura pel que fa a la seva imposició del 25% de castellà a les aules. González Cambray, que no es cansa de repetir que l’aprenentatge no es pot basar en tant per cents, surt aquest cop a defensar un model lingüístic liquat on, de nou, recaurà tota responsabilitat a la gestió de cada centre.

El model públic que va imposant-se ens sembla mesquí i enverinat. Amb una autonomia de centres cada cop més diferenciada, s’està aconseguint un model de xarxa pública amb regust neoliberal. La competència entre centres públics i la greu segregació ja eren descarades abans de l’últim mat: el projecte lingüístic de centre.

N’estem fartes de tanta demagògia, amb l’afegitó que, la nova mesura, se’ns pretén encolomar com una gran oportunitat, just l’endemà de la vaga a educació en contra del 25%. Resulta que els percentatges valen per organitzar currículums, per avaluar l’èxit i el fracàs escolars i per mesurar l’ús social de cada llengua, però -ai las!- no pas per estructurar el model d’Escola Catalana, ni per cimentar el català com a llengua normalitzada.

Que trist que és haver d’acceptar que la immersió lingüística ha estat un model de cert èxit a l’educació primària, però que s’ha quedat a mig recorregut a l’educació secundària. I ara, resulta que el català perd l’estatus d’única llengua vehicular a l’escola pública i s’equipara plenament a l’espanyol. Aquest és el pla de xoc per aconseguir revertir la tendència minvant de l’ús del català en les generacions més joves?

És evident que no es poden treure conclusions quan la llei ni tan sols està aprovada, però no cal dir que la mesura ens sembla anar en contra del que caldria. Falta de valentia, traïció al propi poble i -com a mínim- resignació (si no col·laboració) a la imposició de més castellà, agreujant així la situació de diglòssia que fa témer el pitjor dels presagis pel futur del català.

Acostumades al màrqueting del govern per vendre mesures impopulars amb discursos de camuflatge, decoració i encanteri, no podem fer res més que mirar aquesta nova mesura amb incredulitat i màxim rebuig. En lloc d’aprofitar el pacte de govern a Madrid per blindar la llengua minoritzada, s’aprofita la majoria nacionalista de casa per minar-la. El món, al revés.

Ara, més que mai, cridem a tota la comunitat educativa a sumar-se a la vaga dels propers 29 i 30 de març.

Prou traïció. Prou imposicions. Cambray dimissió. Ahir, avui, demà, l’Escola en català!