Sobta l’efervescència explosiva amb que els poders econòmics, polítics, mediàtics i els seus collabos sindicals fan façana epidèrmica i instrumental dels drets de les dones. La resta de l’any, un erm (llevat si troben alguna oportunitat encarnada en «dona» de classe acomodada o privilegiada, pretenent fer sinècdoque amb el 99% de dones restant). Sembla que els funciona.

Entenem que parlen només de les seves dones, clar. Els Executius tenen ben clar el concepte de classe social i cap interès a modificar-lo en favor de les dones (i la resta de persones) de la nostra classe social.

Entre les classes populars (obreres o treballadores) la realitat confirma que no ho tenim gaire clar, tot plegat:

A l’Occident, entestats i entestades en reduccionismes més de narcisisme identitari que d’interès col·lectiu, malbaratem dia sí i dia també les energies dels i les desheretades de la terra en mirar el dit que ben intel·ligentment ens convida a mirar el «Savi», en comptes d’incorporar totes les de les dones, homes, joves, infants del nostre voltant en la lluita de les milers de fogueres que arreu haurien d’il·luminar la col·laboració recíproca vers les persones més desfavorides del nostre entorn, i encara més… les ultraexplotades d’arreu del planeta, i la vida d’animals i plantes de La Terra. En hi va TOT en la partida.

Mentre tant, el polític, l’empresari, la menjagambes i les seves titelles tokens de sexe, gènere o raça se’ns enfoten, ens llencen engrunes de pa i circ, i se’ns pixen literalment a la cara:

Entre els i les que, entusiasmades i entusiasmats, obren ben gran la boca per no perdre ni una gota, i els i les que s’esbatussen pel seu melic grandiloqüent, ho tenim ben pelut.

Sort dels i les no poques persones dignes que encara hi veuen i actuen clar, malgrat la densa boira! Amb aquestes tenim l’humil orgull de conviure-hi en el dia a dia.

La llibertat de les dones de classe obrera no assolirà mai la veritable igualtat equitativa en societats d’essències patriarcals:

– El Classisme és patriarcal.

– El Poder Executiu és patriarcal.

– El Representativisme (polític, laboral o «d’experts») és patriarcal.

– El Tokenisme és patriarcal.

– La Passivitat és patriarcal.

– El Narcisisme és patriarcal.

– La Propietat Privada [dels mitjans de producció i serveis] és patriarcal.

– El Centralisme és patriarcal.

– La no democràcia directa és patriarcal.

– El gregarisme és patriarcal.

El context vital i el procés de socialització de les persones defineixen el seu bagatge cultural, la seva identitat cognitiva i mentalitat de manera determinant.

CONTRA EL PATRIARCAT:

– Ajuda Mútua.

– Democràcia Directa.

– Federalisme de base.

– Confederalisme.

– Dignitat i Honestedat.

MOLTA SALUT!

Que avui, com cada dia de la nostra vida, quantes més persones plegades empenyem camí d’Utopia en la mesura de les nostres forces!!