juliol 022024
 

Si menysprees “el jove”, “a ella” o “a l'altre” no ets benvingut a la Confederació.

[Només seran unes línies breus]

Tot va començar cap al segle XV (sí, més o menys amb el famós “descobriment” d'Amèrica).

“Tot” va ser la globalització del saqueig, extorsió, robo, explotació, esclavitud, violacions, assassinats, destrucció de les identitats culturals per aconseguir [ELS AMOS] or i mercaderies.

Els inicis de l'Acumulació Originària Precapitalista: Amèrica, Àsia, Oceania, Àfrica…

Per aconseguir això, van matar de gana, impostos i van enfonsar a la misèria secular el poble pla de l'antic Regne de Castella, per això avui està “buidada”.

[Igual que els seus homònims al poble pla de França, Portugal, Bèlgica, Anglaterra, Països Baixos, Rússia, Xina, Japó, EUA…].

Després de la Segona Guerra Mundial “això ja no quedava civilitzat” i van fer veure que, per humanisme els alliberaven: però en forma d'Estats Capitalistes Occidentals, afavorint minories submises i mantenint el control de les mines i les plantacions [Imperialisme Econòmic]. Més pobresa i gana per al poble pla d'aquelles latituds.

Gairebé ningú no vol fugir de la seva terra, la “pàtria noia”, si no ho empeny la gana i la desesperació.

Que a Catalunya això no és nou, nassos! (Des de totes les comarques interiors, legions d'hereus de Terrasa, Sabadell, Baix Llobregat, Besòs i Barcelona).

Que a Espanya això no és nou, nassos! (Des de tots els llocs a les barraques de Barcelona, Bilbao, Madrid, València, Sevilla...).

Els i les imbècils els i les menyspreaven: pecaris, palets, xarnegos…

Menyspreaven l'“alteritat”, al darrer en arribar:

  • El “de fora”.

  • El “nou o l'aprenent” a la fàbrica.

Al fons, el ruin i covard germen de l'odi al diferent.

Darrere “ells i elles” només hi havia nostàlgia, gana i pobresa.

Moltes persones van mostrar hospitalitat cap a elles. Elles van mostrar sobradament el seu agraïment.

DESPREIXAR “AL'ALTRE” per ell mateix, ETS MISERABLE!

Què eren “espanyols”? ¿Que els “primers” eren catalans?

Les i els anarcosindicalistes no tenim pàtria. Sí identitats socials i culturals diferents que ens enriqueixen i uneixen solidàriament amb totes les persones [els amos i els seus lacais no són persones].

Que els estrangers roben?

És mentida. La immensa majoria de persones “estrangeres” busca feina i dignitat a la seva vida.

En tot cas una minoria de persones pobres roban o son incívic. La immensa majoria de les persones en situació precària pateix passivament i abnegadament la seva desgràcia.

UNA ALTRA COSA ÉS QUE ELS CRETINS NOMÉS ES FIXIN QUAN EL SEU COLOR DE PELL SIGUI DIFERENT (o bé que trobin el vandalisme o la delinqüència per part dels seus paisans suposadament “autòctons” com a cosa “normal”. Per fer-ho psicoanalitzar)

Despullar les persones de la seva dignitat, furtant-los el dret a ser conegudes pel seu nom de pila i estigmatitzant-les com a “immigrants” o “delinqüents” en base al seu lloc de naixement, ho fan només els necis.

Aquells i aquelles (aclaparadorament van ser aquells) que sí que han robat i roben a mans plenes de la suor LA NOSTRA feina i ELS NOSTRES impostos són els AMOS:

sí, els culpables de tot des del segle XV i als quals els mesquins no els manca llengua per adular servilment.

Cal recordar que “l'Escut Social: educació, sanitat pública, cohesió social…” que surt dels nostres impostos va ser creat amb l'objectiu de compensar i evitar les situacions de pobresa extrema, no per alimentar les “mossegades” dels Empresaris i Polítics que tots tenim al cap.

Potser al o la treballadora xenòfoba el preocupi realment que alguns dels altres puguin tenir els mateixos drets i, mitjançant l'esforç propi, els superin a l'”escala social” deixant al descobert les seves vergonyes i ineptituds.

L´Institut Nacional d´Estadística ens ofereix unes piràmides de població molt gràfiques [Catalunya i lEstat dEspanya, com a mostra].

 

Piràmides de població de Catalunya i Espanya, 2022 [font: INE]

Les dades són de població resident empadronada. La mateixa font ens mostra en tots dos casos una galopant tendència a l'envelliment (població jubilada o assistir en un breu futur), taxes de natalitat baixíssimes (segurament ho serien més encara sense comptar amb “els altres”, de fins a segones generacions), un creixement vegetatiu (naixements menys defuncions) negatiu i un creixement de població real positiu conseqüència del procés immigratori (persones joves i amb més taxa de fecunditat que, fugint de la misèria busquen una feina per donar dignitat a la seva família ia la seva vida. Ens sona?).

El context social i demogràfic és alarmant, sí.

Si eliminem les maniobres de distracció els responsables estan clars. I tenen majoritàriament el Pedigrí de molts més que 8 cognoms aristòcrates i burgesos: SAQUEJANT A MANS PLENES DES DEL SEGLE XV.

Un Estudi econòmic estableix que caldria el Producte Interior Brut (PIB) durant 1.000 anys de tots els Estats partícips dels processos colonials per “compensar o restituir” el dany causat als territoris i societats colonitzades.

El dolor causat per les violacions i tortures ja és irreparable, igual que l'aniquilació cultural de les identitats.

També a l'equilibri de la Mare Terra, “nostre” Planeta.

Amb tota probabilitat les societats culturalment homogènies simplifiquin la convivència. També que LES ABSOLUTAMENT HOMOGÈNIES EN TERMES DE CLASSE SOCIAL EMANCIPADA, MÉS ENCARA (un món sense oligarques ni burgesos explotadors, sense Poder).

Les i els treballadors xenòfobs necessiten amb urgència canviar de focus i anar a l'arrel del problema: la seva submissió a l'Amo i la seva mentalitat (fins i tot el pensament els té domesticat). Un cop reconstruïda la pròpia consciència autònoma, exigir-li que dediqui els seus milions a restituir el mal fet orgullosament per les seves famílies i “els seus”, perquè “els altres” puguin tornar a les seves terres i pobles amb garanties de tenir una vida ben digna. Aquells i aquelles que vulguin, És clar.

Si menysprees “el jove”, “a ella” o “a l'altre” no ets benvingut a la Confederació.

octubre 282023
 

Divendres. Vespre de tardor. Girona. Un autocar surt del Passeig d’Olot.
Aquest encara farà parada a Mollet del Vallès i Sabadell.

S’anirà omplint de persones que, esgotades de la setmana laboral, van enllà i aquest cap de setmana viatjaran 500 quilòmetres fins Madrid per reivindicar la fi de la inflació especulativa dels preus i accions preventives per mantenir la Sanitat Pública Universal i les Pensions de Jubilació en el futur proper i llunyà. La cosa també va de fer caliu a companys i companyes assetjades. I de democràcia real.

Algunes de les viatjants acaben de plegar del “curro”.
Serà un viatge llarg i de mal dormir. D’altres companys i companyes aquesta vegada no han pogut assistir. Després, un tediós retorn a casa.

I així des de molts punts del territori peninsular. En un descans del trajecte coincideixen amb companyes de Rubí. També de València.

Alguns cops toca arromangar-se de debò, perquè la Causa bé s’ho mereix.
Avui n’és un. Molt probablement en seran molts més.

El cansament del camí fa efecte i a la comitiva li costa seguir els càntics, consignes i balls durant la manifestació.
Tant val. Allà hi són. Un granet de sorra.
L’ambient és d’humilitat i germanor abnegada. Això importa!

A tots i totes aquelles que dediquen el seu temps de vida per les causes nobles!

ADMIRABLE!

 

 

juliol 182017
 

Article de Vidal Aragonès

Vidal Aragonés, advocat laboralista del Col·lectiu Ronda, analitza les dades estadístiques que confronten i desmenteixen radicalment la tesi defensada pel govern del PP que la reforma laboral aprovada l’any 2012 ha contribuït a la creació d’ocupació tot demostrant que l’únic efecte desplegat per la norma ha estat l’extensió de la precarietat i la degradació generalitzada de les condicions laborals.

Durant els darrers anys, coincidint amb la finalització de cadascun dels mesos, el Govern del Partit Popular ha aportat dades relatives a contractació i altes a la Seguretat Social per intentar transmetre la sensació de que es creava ocupació i que, a més, aquesta suposada creació tenia relació amb les contrareformes laborals aprovades per l’Executiu de Rajoy l’any 2012. Ara bé, només cal analitzar les pròpies dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i les que es desprenen de l’Enquesta de Població Activa (EPA) per comprovar que als darrers 5 anys no s’ha creat ocupació.

L’EPA del quart trimestre del 2011 (la darrera abans de l’aprovació del Reial Decret Llei 3/2012) situava en 23.440.300 els treballadors actius i en 18.533.000 els ocupats. Cinc any després, les últimes dades de l’EPA corresponents al quart trimestre de 2016 situaven els actius en 23.026.800 i els ocupats en 18.508.100. en definitiva, tant el nombre d’actius com d’ocupats ha disminuït i, per tant, no és possible en absolut parlar de creació d’ocupació.

De la mateixa manera, si optem per l’anàlisi de les dades oficials del Ministeri de Treball relatius a cotitzants, el resultat és el següent: el total de cotitzants adscrits a tots els règims al desembre de 2011 era de 17.361.851 mentre que al gener de 2016 era de 17.104.357. Hem hagut d’esperar al gener de 2017 (17.674.155) per superar la xifra de cotitzants anterior a 2012, si bé encara molt lluny dels 19.161.851cotitzants registrats l’any 2008.

Article sencer al web de CGT Catalunya

febrer 232017
 

Xerrada-debat: ’Subcontractació, la precarització insuportable i consentida’

Dijous 2 de març, 10.30h, local de la CGT de Barcelona, Via Laietana 18, 9és

A càrrec de:

  • Desiderio Martín, Secretari de Formació i Salut Laboral del Comitè Confederal de la CGT
  • Miguel Moya, del secretariat del Sindicat Federal de Telefònica de CGT

Organitza:
Federació Metal·lúrgica de Catalunya FEMEC-CGT

febrer 142017
 

@semgencat aprova que 061 s’atengui per treballadores de telemarketing amb sous ridículs, contractes precaris i fraudulents ni dret a #VAGA https://t.co/2nyWOskism

LA REALITAT DEL 061, O LA VULNERACIÓ DELS DRETS DE LES TREBALLADORES ANAR AL LAVABO, UNA ODISSEA…

El Departament de Salut de la Generalitat ha posat en marxa una campanya per tal de descongestionar les urgències dels hospitals mitjançant la recomanació a la població de l’ús de l’assistència telefònica del 061. Un cop més, des de l’administració, no es preocupen de com es realitza la gestió dels serveis públics des de les empreses privades, ni si es garanteixen els drets de les treballadores que realitzen aquesta feina.

Les trucades telefòniques al 061 son ateses per treballadores de Contact Center que les deriva a personal sanitari seguint els protocols establerts. Aquesta treballadores sotmeses a una altíssima responsabilitat amb uns drets mínims i salaris precaris.

Gairebé la totalitat de la plantilla del 061 s’ha vist afectada per una modificació substancial de les condicions de treball que en la majoria dels casos no els deixa conciliar la vida laboral amb la familiar.

Aproximadament un 20% dels seus treballadors tenen contractes en frau de llei, sense dret a vacances, sense respectar el conveni col·lectiu de dos caps de setmana lliures al mes i sense saber si continuaran treballant el mes següent. L’11% de la seva plantilla no tenen reconeguda la seva categoria professional.

El SEM (Sistema d’emergències Mèdiques) permet que no es respecti un dret humà fonamental, com el fet d’anar al lavabo. El treballador ha de demanar permís alçant un braç i en funció del volum de trucades se li permet d’anar-hi o no.

Tot això és perquè el SEM és una empresa pública, amb forma de societat anònima i que es regeix per la Llei de Societats Anònimes. Per això subcontracte a Ferrovial Servicios S.A. per gestionar aquest servei, una empresa, que també es regeix per aquesta llei i que a més, cotitza a l’Ibex35 i per aquest motiu els seus inversors n’esperen beneficis a finals d’any.

També des de la Conselleria de Treball se’ls denega el dret constitucional a la vaga, demanant, quan es convoquen vagues, uns serveis mínims del 100% de la plantilla, a pesar de tractar-se d’una empresa privada i de tenir una precarietat laboral lamentable.

Aquests beneficis empresarials són a costa dels drets de les treballadores que atenen aquestes trucades i dels usuaris que continuaran tenint plantes tancades als hospitals sense disposar d’un servei d’urgències de qualitat. Malgrat tot això les treballadores d’aquets serveis conscients de la feina que fan, tractaran les consultes amb amabilitat, diligència i rapidesa perquè malgrat tot, són professionals i atenen a persones.

Link de la campanya de la Generalitat:
http://www.ccma.cat/324/salut-engega-una-campanya-per-descongestionar-les-urgencies-amb-el-061/notícia / 2771346 /

 

jan 022017
 

Formacio CGT: Contractació temporalConferència d’afiliats/des i delegats/es de la CGT de Catalunya

impartida pel magistrat del TSJC Carlos Hugo Preciado amb el títol: “La contractació temporal i contractes interins després de les recents sentències judicials de la UE”

La sentència del 14/09/2016 del Tribunal superior de justícia de la UE (SSTJUE) fixa importants limitacions a l’encadenament de contractes eventuals i als contractes interins a les administracions públiques. A fi de conèixer els aspectes bàsics de la nova situació jurídica i les seves possibilitats per a la nostra acció sindical, des de la CGT de Catalunya s’ha planificat la següent

La sessió de formació es durà a terme el divendres 13 de gener, de 10 1 14 h a la sala d’actes del Centre Cívic Fort Pienc (Plaça Fort Pienc, 4-5, Barcelona) (enllaç a mapa)

Aquest tema afecta de manera molt especial a les administracions públiques, a l’àmbit sanitari i a l’educació. Donat que l’aforament de la sala és limitat, demanem que realitzeu inscripció prèvia per correu electrònic formacio@cgtcatalunya.cat indicant federació/sindicat/secció sindical i el número de persones.

Adjuntem cartell.

Salut i llibertat

Secretaria de Formació
CGT de Catalunya

setembre 252016
 

Una sentència del TJUE qüestiona la diferent indemnització entre els contractes temporals i els indefinits. Els juristes consideren que la resolució obligarà a fer canvis en l’Estatut dels Treballadors.

La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (VINT) que qüestiona el tracte que es dóna en el mercat laboral espanyol als contractes temporals davant els indefinits en cas d’extinció ha provocat una reacció d’interpretacions d’agents socials, administracions i advocacia. La sentència del tribunal europeu de Luxemburg que obliga a indemnitzar una treballadora interina capgirarà bona part de la legislació laboral espanyola. No estan clars els terminis perquè aquesta legislació s’adapti a aquesta sentència però, de moment i mentre això no passi, els arguments utilitzats pel tribunal europeu permetran als demandants tenir més força jurídica per convèncer els jutges.

La sentència dinamita tota la forma de contractació que s’ha estat fent a Espanya per totes les administracions, tant la local, l’autonòmica i l’estatal, en matèria de contractació de personal al servei de l’administració. El que requereix és un canvi normatiu a gran escala, no només de l’Estatut dels Treballadors, que per suposat s’ha de modificar per fer-se ressò d’aquesta sentència, sinó que també s’haurien de modificar les normes autonòmiques.

És una sentència molt rellevant, que marcarà un abans i un després, i que diu que un treballador interí ha de ser indemnitzat igual que ho seria un treballador fix quan acaba el seu contracte.

0 dies per any treballat és la indemnització que rep un empleat interí un cop conclou la relació laboral.

12 dies per any treballat rep com a indemnització un empleat temporal un cop finalitzada la relació laboral.

La legislació espanyola recull diverses indemnitzacions un cop conclou la relació laboral: 12 dies per any treballat en els contractes laborals, 20 dies per any en els indefinits amb acomiadament procedent i 33 dies en els indefinits amb acomiadament improcedent. Els interins, per la seva banda, tenen un contracte temporal que no els dóna dret a cap indemnització un cop conclou la relació laboral. També existeixen contractes de formació, sense cap mena d’indemnització un cop caduquen.

>> Article sencer al CGT Catalunya