Des de la Confederació General de l'Treball volem mostrar el nostre total suport i solidaritat amb totes les persones refugiades de Moria, a l'illa grega de Lesbos, que han hagut de ser evacuades com a conseqüència dels incendis que han destruït el Camp de Refugiats on malvivien des que la seva arribada a l'illa després de fugir dels seus països d'origen.
Continua llegint »
el 16 de febrer s’ha ratificat al Parlament Europeu el CETA (Acord econòmic i comercial integral). Aquest Tractat, va ser signat pel Consell Europeu i Canadà el 30 d’Octubre passat, i amb la confirmació pel Parlament Europeu es consuma la venda de la sobirania d’Europa a les grans corporacions transnacionals amb a la complicitat de la classe política que, una vegada més, defensa els interessos del gran capital per sobre dels interessos dels seus pobles, pensant segurament per quina porta giratòria entrarà en els Consells d’Administració d’aquestes Transnacionals a les quals tan bé han servit.
[…]
Particularment penosa ha estat l’actuació de les eurodiputades i eurodiputats “socialdemòcrates” del PSOE, que al contrari que els seus col·legues europeus que estaven dividits i conseqüentment una part d’ells han votat no, les seves senyories del PSOE, impassibles, han defensat i votat en bloc juntament amb els altres grups de la gran coalició, PP i Ciutadans, sí a l'CETA.
[…]
En la votació el que s’ha dirimit al Parlament Europeu és quelcom més que una votació sobre un acord comercial, s’ha votat un model de societat al servei de les elits econòmiques que portarà més desigualtat, pobresa i precarietat al 90 per cent de la població, amb la desregularització del mercat laboral, la sortida al mercat dels serveis públics destruint la nostra manera de vida, acabant amb la nostra agricultura mediterrània a major glòria de la agroindustria contaminant i tòxica de les grans corporacions nord-americanes.
[…]
CGT des, seguirem treballant al costat de la campanya No al TTIP recordant que malgrat el resultat de la votació cap lluita està perduda. L’acord amb Canadà té un obligat pas pels parlaments estatals i alguns regionals, la seva tramitació pot oferir algunes sorpreses. En aquest procés es trobaria una oportunitat d’acabar definitivament amb ell. Per a això és necessària la coordinació en la lluita perquè només amb la pressió popular i la societat civil organitzada al carrer, podrem aconseguir-ho.
Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT
Article sencer: CGT Catalunya
Des de l’Assemblea Popular de Mollet ens conviden aquest diumenge 12 de febrer a partir de les 11h, a les activitats que es faran per a donar soport a la campanya per les persones refugiades.
A Mollet del Vallès, VOLEM ACOLLIR
Trobada lúdica i reivindicativa
Recollida de signatures
Testimonis de persones refugiades, amb la preséncia de Lamine Bathily, del Sindicat de Manters.
Amb les actuacions de:
I cercavilla a partir de les 13h amb:
Mollet del Vallès
Diumenge 12 de febrer, 11.00h
Plaça de Catalunya (Quatre bancs)
Assemblea Popular de Mollet
Unes quantes afiliades volem muntar un grup per pensar i actuar en contra de les fronteres amb el punt de mira a la lliure circulació de les persones però també tenint en compte allò que origina la necessitat de migrar i de demanar refugi, així com les fronteres quotidianes que es troben a la nostra ciutat o entorn (CIE, deportacions, racisme, explotacions…)
Hi ha molta feina per endavant i com més siguem millor. Si tens ganes d’implicar-te et convoquem a una reunió en la que intentarem definir-nos trobant respostes a:
La reunió serà el proper dimecres dia 25 de gener a les 18:30 a la seu de la CGT de Catalunya (C / Burgos 59, sota, molt a prop de Sants Estació) oberta a tota persona afiliada a la CGT de Catalunya.
Si creus que cal treballar aquest tema i estàs motivat/ada per ajudar en el que puguis, venir i participar.
+ info: article CGT Catalunya
+ info: article CGT Diputació de Barcelona
CGT Catalunya
Secretaria d’acció social – Comitè confederal
Un cop més. Si fa poques setmanes la nostra companya Lola va haver de patir la veritable cara d’una Europa malalta de poc dissimulat racisme institucional, ara és el torn de la Begoña i en Mikel. En el marc d’una campanya de desobediència, els membres del Fòrum Social Permanent d’Euskal Herria han estat detinguts aquest 28 de desembre per la policia grega, mentre intentaven fer passar a vuit persones refugiades en una caravana.
La història que cada refugiada duu a la seva motxilla té vàries pàgines de camins perillosos, de vegades fugint de guerres o persecucions polítiques, altres de la misèria. Si tens sort de no ser un número més a sumar dels milers d’ofegats anuals de la Mediterrània, t’espera una vida clandestina entre fronteres fins a arribar al teu destí, on l’aparell repressor dels estats et buscarà per tancar-te en un CIE o enviar-te a una zona segura, com ara un camp de concentració turc.
En aquesta successió de crims contra la humanitat hi ha persones que allarguen la mà de forma solidària. Això és inacceptable pels estats. I ho és perquè no només posa en qüestió el muntatge racista de l’Europa fortalesa, sino perquè també desmunta els falsos discursos institucionals: una màscara putrefacta que ja no pot tapar més la veritable cara del sistema capitalista europeu.
La CGT de Catalunya mostra la seva solidaritat activa amb les dues companyes detingudes i es posa a disposició del seu grup de suport.
Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT de Catalunya
29 de desembre de 2016
L'anomenat Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions (TTIP en anglès), que pretenen signar entre la Unió Europea i els EUA, i l'Acord Econòmic i Comercial Global (CETA en anglès), entre la Unió Europea i Canadà, són dos “acords” que intenten colar-nos en secret i volent passar desapercebuts, però que transformarien totalment la nostra realitat com a treballadors i treballadores, i com a ciutadans en les nostres societats.
aquests dos “acords” pretenen equiparar els marcs jurídics de tots dos costats de l'Atlàntic a les lleis que prioritzen el lucre i el robatori per part de les multinacionals i grans corporacions econòmiques, amb la col·laboració còmplice d'estats, governs, intermediaris, empreses i altres paràsits del sistema capitalista.
Aquests acords que signarien entre ells, però que en primer lloc ens afecten a nosaltres i nosaltres, la classe treballadora, són una escomesa per perfilar el nou panorama que pretenen instaurar, pretenent argumentar amb la gran mentida del “creixement econòmic” i la “competitivitat”. A més de tots els àmbits que afecten aquests tractats, com l'ecològic, el sanitari, l'agrari, el jurídic, el polític, l'educació, etc., posa la seva mira òbviament en el sistema productiu, en el món laboral. Si el camí a seguir és el model laboral ianqui, la tenim clara.
Atac als drets laborals
Pel que fa als drets laborals i sindicals, cal tenir en compte que una harmonització podria resultar en la igualació a la baixa. A Estats Units els drets laborals i sindicals brillen per la seva absència, mentre que a la Unió Europea per ara estan garantits, però no harmonitzats, almenys formalment.
Els EUA només ha signat dos dels vuit convenis de l'Organització Internacional del Treball (OIT), els contraris al treball infantil i al treball esclau, però no els que es refereixen a la negociació col·lectiva o al dret d'organització i associació. Tampoc ha ratificat el Pacte Internacional de Drets Econòmics (inclosos els laborals, sindicals i de salut), socials i culturals, adoptat per l'Assemblea General de les Nacions Unides. Als EUA es donen "facilitats per treballar" (disponibilitat per a l'ocupació o ocupabilitat), en lloc de treball. S'ha implantat l'anomenat workfare, l'acceptació de qualsevol treball sota pressió per part dels aturats (des d'una visió neoliberal es responsabilitza els aturats de la seva pròpia situació, i no al context socioeconòmic que produeix atur, pobresa i desigualtat), que també s'anomena paradoxalment dret a treballar (dret a treballar). No està establert el salari mínim, ni la seguretat i la salut en el centre de treball.
A més de tots els àmbits que afecten aquests tractats, nosaltres remarquem l'atac directe que signifiquen als nostres drets com a treballadors i treballadores, ja bastant colpejats des de fa anys, però comptant que encara seguim lluitant i reivindicant un món de persones iguals i lliures, sense banderes ni fronteres, sense amos ni esclaus.
Accions contra el TTIP i el CETA
Per tot això des de la CGT del Vallès Oriental convoquem i informem sobre les accions contra el TTIP i el CETA que realitzarem aquest proper dijous 13 d'octubre a Mollet del Vallès, amb taules informatives al matí i la tarda, informant sobre el significat i abast d'aquests tractats, i com afectarien les nostres vides i la del planeta en el seu conjunt. així mateix, el dissabte 15 d'octubre s'ha convocat una jornada internacional de lluita contra el TTIP a tot Europa, a la qual ens sumem amb la projecció d'un vídeo documental explicatiu i la xerrada debat posterior, a La Marineta, dissabte 15 d'octubre a les 18h.
Des de la CGT Vallès Oriental denunciem i li diem NO a aquests acords capitalistes amb l'únic objectiu desarticular totalment a la classe treballadora per imposar un mercat laboral d'esclaus a preu de saldo i sense cap tipus de drets.
NO a l'TTIP, CETA i altres tractats de lliure comerç!!
CGT Vallès Oriental
c/ Francesc Macià 51, Mollet del Vallès
pèrdua: 93 593 1545 / 625 373332
e-mail: cgt.mollet.vo@gmail.com
web / Facebook / refilo
Una sentència del TJUE qüestiona la diferent indemnització entre els contractes temporals i els indefinits. Els juristes consideren que la resolució obligarà a fer canvis en l’Estatut dels Treballadors.
La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (VINT) que qüestiona el tracte que es dóna en el mercat laboral espanyol als contractes temporals davant els indefinits en cas d’extinció ha provocat una reacció d’interpretacions d’agents socials, administracions i advocacia. La sentència del tribunal europeu de Luxemburg que obliga a indemnitzar una treballadora interina capgirarà bona part de la legislació laboral espanyola. No estan clars els terminis perquè aquesta legislació s’adapti a aquesta sentència però, de moment i mentre això no passi, els arguments utilitzats pel tribunal europeu permetran als demandants tenir més força jurídica per convèncer els jutges.
La sentència dinamita tota la forma de contractació que s’ha estat fent a Espanya per totes les administracions, tant la local, l’autonòmica i l’estatal, en matèria de contractació de personal al servei de l’administració. El que requereix és un canvi normatiu a gran escala, no només de l’Estatut dels Treballadors, que per suposat s’ha de modificar per fer-se ressò d’aquesta sentència, sinó que també s’haurien de modificar les normes autonòmiques.
És una sentència molt rellevant, que marcarà un abans i un després, i que diu que un treballador interí ha de ser indemnitzat igual que ho seria un treballador fix quan acaba el seu contracte.
0 dies per any treballat és la indemnització que rep un empleat interí un cop conclou la relació laboral.
12 dies per any treballat rep com a indemnització un empleat temporal un cop finalitzada la relació laboral.
La legislació espanyola recull diverses indemnitzacions un cop conclou la relació laboral: 12 dies per any treballat en els contractes laborals, 20 dies per any en els indefinits amb acomiadament procedent i 33 dies en els indefinits amb acomiadament improcedent. Els interins, per la seva banda, tenen un contracte temporal que no els dóna dret a cap indemnització un cop conclou la relació laboral. També existeixen contractes de formació, sense cap mena d’indemnització un cop caduquen.
“L’acord UE-Turquia és gairebé tràfic de persones”
Es tracta d’un atac contra els “valors europeus”. En els últims dies, els dirigents de mitja Europa han utilitzat aquesta frase per referir-se als atemptats terroristes a Brussel·les del 22 de març, que van acabar amb la vida de 35 persones. I és que la Unió Europea, segons la seva Carta de Drets Fonamentals, “es funda en els valors indivisibles i universals de dignitat humana, de llibertat, d’igualtat i de solidaritat; s’assenta en el principi de democràcia i en el d’Estat de dret”.
Ni ens representen, ni els importem. Avui per tot arreu d'aquesta Europa Capitalista la premsa parla de la nova cimera, l'enèsima, en què els experts (hi ha una inexplicable majoria de "ells" sobre "elles") al costat dels teòrics responsables de polítiques migratòries posaran sobre les taules els mateixos arguments de sempre.
I és que aquesta UE va néixer amb un "pecat original" amb el que sempre haurà de conviure: no la va demanar ni la va fer el poble, la va pensar, va organitzar i va formalitzar el capital mitjançant les mans modeladores dels seus servents en els governs.
No és una Europa de les persones, és una Europa de les mercaderies, els capitals i les finances.
CGT ja ho denunciava quan l'estaven conformant; ho repetim quan Roma, Maastricht o Lisboa; ho vam denunciar al costat de l'FSE i al costat dels moviments antiglobalització a Brussel·les, Madrid, Praga o Gènova (¡salut, Carlo!).
Els que es reuneixen en aquestes Cimeres han sortit d'unes urnes que, més que cap altra, estan lluny, llunyíssim, dels seus electors. Si qualsevol Parlament representa per a CGT una equivocada manera de gestionar la societat mitjançant la delegació quadriennal de poders de l'ciutadà, les de el Parlament Europeu són la seva màxima expressió de llunyania i d'apropiació.
A sobre, els elegits semblen la millor selecció de la inutilitat per trobar solucions. Són una màquina de crear Directives, les tenim a milers, per a qualsevol mínim assumpte. Però no han donat solució ni a un sol dels problemes que des de la ciutadania real -la que demana treball, menjar i sostre en lloc de circ, especulació i bosses de Prada- se'ls han plantejat.
I ara, quan milers de persones fugen dels efectes d'armes fabricades -i per tant venudes- des d'empreses públiques o privades en els nostres països; quan milers d'elles surten de casa cap a "paradisos" llunyans per causa de la incompetència de la nostra gestió -per activa o per passiva- en conflictes internacionals; l'única cosa que sabem dir-los, des palaus de vidre com l'Europarlament o la Cambra dels Lords, és que la crisi ens ha colpejat i que ara mateixos només necessitem mà d'obra molt qualificada o infracualificada però que vinguin amb comptagotes i amb disposició total a l'explotació.
Algun d'aquests ben vestits parlamentaris europeus al·legava en defensa seva que les qüestions de migració, habitualment, i més encara en aquest moment de guerres i desplaçaments massius, són altament difícils de gestionar. Nosaltres ens preguntem per a què serveix doncs tenir experts i polítics professionals si no és per la dificultat?
El que passa és que saben a qui representen, als propietaris de diners i de les mercaderies. L'única cosa que importa és tenir contents als seus amos, no a les seves gents. I podem afegir que els seus amos no són els que els paguen el seu sou, que surt dels nostres impostos. No sona estrany?
CGT dóna suport tota acció de solidaritat amb els migrants, refugiats o com es vulgui dir, centrant-nos sempre en que cap persona és il·legal, que no som mercaderia i que la millor solució és la que permeti que ningú hagi d'abandonar forçadament seu lloc d'origen.
Mentre se celebra la cimera, Erdogan segueix bombardejant les ciutats kurdes, (Cizre y Diyarbakir) amb l'aquiescència de la UE, que dota econòmicament a l'Estat Turc perquè retingui als refugiats que fugen de les guerres. la UE, mira a una altra banda i d'aquesta manera legítima la barbàrie i la violació dels drets humans.
Nosaltres i nosaltres seguirem prestant la nostra solidaritat a totes les persones obligades a abandonar la seva terra i les seves llars.
Comitè Confederal de la CGT
Amb motiu de les properes eleccions al Parlament Europeu, CGT, en col·laboració amb Ecologistes en Acció i Baladre, traurà una sèrie de materials que denunciïn les polítiques i la pròpia lògica de la construcció de la UE. Continua llegint »