[29/09/2024] COMUNICAT DE LA SECCIÓ SINDICAL D'UTE-AP7 VALLÈS

CGT UTE AP7 Valls, COMUNICATS, TRANSPORTS I COMUNICACIONS

octubre 012024

Companyes i companys,

[A mode recordatori]:

Ja ha passat un any, des que la UTE AP7 VALLÉS pressionava un grup de treballadors subrogats d'Abertis amb una carta que informava que, a partir del 23 de setembre de 2023, s'aplicaria el VII Conveni Col·lectiu del Sector de la Construcció.
També s'indicava que les condicions econòmiques actuals es mantindrien fins al 30 de setembre de 2023 i que, a partir d'aquesta data, dependrien del procediment de negociació que s'estava duent a terme.
A l'Assemblea del 20 de novembre de 2023, la plantilla afectada va dir un NO rotund. No acceptarien cap acord que impliqués la reducció de les condicions econòmiques i laborals sense cap contraprestació.
Per majoria, es va acordar que preferíem acatar una sentència ferma abans que cedir a la pressió empresarial, coaccions i mala fe.
Si haguéssim cedit i acceptat la proposta de l'empresa a l'assemblea, avui tindríem al voltant d'un 7% menys de poder adquisitiu a l'any, cosa que equival a haver perdut una mensualitat completa. A més, el personal d'oficines hauria hagut de treballar una setmana més a l'any, és a dir, 40 hores setmanals, i hauria perdut uns 2,300
€ en tiquets de menjar.
És un gran èxit que hàgim defensat els nostres drets i mantingut les nostres condicions laborals. Seguim units en la lluita, perquè l'esforç col·lectiu sempre dóna resultats.

¡Salut!

SI TU LLUITES, TU DECIDS!

David Barba Pérez
Sec. Gral. de la Secció Sindical CGT UTE AP7 VALLÉS

SEGURETAT SOCIAL I SÍNDROME DE L’EMPERADOR

OPINIÓ, SANITAT

setembre 242024

Quina deu ser la raó (o les raons) per la qual persones que van viure la pobresa durant el franquisme i un sistema de Seguretat Social Pública ben bé testimonial [quants germans, familiars i coneguts morts que haurien sobreviscut amb un sistema sanitari prou desenvolupat, ja des dels anys 1950] en l’actualitat menystenen obertament el tracte i tractament, cent mil vegades millor que antany, que reben als hospitals i centres de salut en ser atesos o ingressats?

Curiosament, en sa majoria, o bé desconeixen que els sistema públic de la Seguretat Social es nodreix dels impostos dels i les treballadores, o bé són roïns arrogants pobres, d’aquells que aprofiten les escadusseres oportunitats que tenen per sentir-se suposadament «importants»; talment com els amos a qui han llepat fidelment les sabates durant tota la vida, per treure el monstre de la Síndrome de l’Emperador (aquesta vegada frustrat) que duen a l’interior. A saber… amb la dependenta del supermercat, amb el metge…

El seu melic liberal i «únic» no deu concebre allò de la caixa comuna de diners perquè se’n beneficiïn aquelles persones que tenen la desgràcia d’emmalaltir o quedar-se sense feina [el subsidi d’Atur també forma part de la caixa de la Seguretat social].

Els recursos són els que són i aportem mitjançant els impostos al nostre treball. Podrien ser-ne més? jo tant! També s’esdevé la trista tradició estructural del clientelisme polític i l’estraperlisme, al nostre país.

Les classes populars no vivim precisament dies de glòria, incapaces en l’intent de revertir la implacable ofensiva de tots els partits polítics que accepten engreixar l’engranatge del parlamentarisme liberal burgès per privatitzar els serveis sanitaris, l’educació i els serveis de cohesió socials i traslladar-los d’allò que consideren «les mans mortes del bé comú universal (la cosa pública)» a les voraces gorges dels empresaris privats.

Tampoc aquestes persones megalòmanes del seu melic són conegudes a les assemblees organitzadores de les reivindicacions pels drets a la universalitat i qualitat dels serveis bàsics: Sanitat, educació, Serveis del Sector [de cohesió] Social, jubilació abans dels 60 anys i amb dignitat). Assemblees que criden desesperades als quatre vents la necessitat de la col·laboració de tothom (però ningú mai té mai temps «segons per a què, clar. Qüestió de prioritats».

Tampoc a les manifestacions al carrer.

Ara bé, al bar, a la sala d’espera de l’ambulatori, al supermercat… sí.

Malalties de la desmemòria, cada vegada més col·lectiva, del segle XXI.

Persones que no han fet res de dolent a la seva vida, però que tampoc han aportat [ni estan aportant res a la col·lectivitat].

Una Gran aliança entre el Narcisisme, Hedonisme, Adanisme, Cunyadisme, el Consumisme Insatisfet i la Síndrome de l’Emperador.

Malauradament pot semblar que no hi ha res a fer.

O sí?

Sempre existirem les resistències, malgrat tot, empenyent i caminant cap a Utopia.

NOU SINDICAT DE TRANSPORTS I COMUNICACIONS AL VALLÈS ORIENTAL

CGT DHL, CGT Petit Buda, CGT UTE AP7 Valls, COMUNICATS, telemarketing, TRANSPORTS I COMUNICACIONS

juny 292024

Comença a rodar el Sindicat de Transports i Comunicacions del Vallès Oriental:
Transportistes, Missatgers, Repartidors, Telemàrketing, Telecomunicacions, Genets, Logística, Manteniment viari….

Seguim creixent com a Federació Comarcal!!

Us desitgem molta Salut i Èxits, companys i companyes!!

Com contactar-hi? 👇
https://cgtcatalunya.cat/cgtvallesoriental/category/contacta-amb-nosaltres/

RODA DE PREMSA 14 DE JUNY : PRIVATITZACIÓ, CORRUPCIÓ I EXPLOTACIÓ A LA FORMACIÓ PROFESSIONAL

COMUNICATS, educació, ENSENYAMENT, Formació Professional, formació

juny 042024

El proper divendres dia 14 de juny a les 17 hores realitzarem al local de la Ronda d’Orient, 6 de Mollet del Vallès, una Xerrada – Roda de Premsa amb els següents continguts:

LA NOVA FORMACIÓ PROFESSIONAL: PRIVATITZACIÓ, CORRUPCIÓ I EXPLOTACIÓ DELS ALUMNES.
EL CAS DE LA TRAMA DE CORRUPCIÓ I EXPLOTACIÓ LABORAL DELS ALUMNES ON SÓN IMPLICADES LA DIRECCIÓ DE L’INSTITUT DE L’EBRE (TORTOSA) I UNA EMPRESA PRIVADA.
AMB EN SERGI TUR, PROFESSOR DE L’INSTITUT DE L’EBRE, DE TORTOSA.

– EN ACABAR HI HAURÀ TORN DE DEBAT.

LA NOVA FP: UNA AMENAÇA PER LA FORMACIÓ PROFESSIONAL DELS ALUMNES, ELS FUTURS TREBALLADORS

AULA D'AUTO FORMACIÓ LABORAL, ENSENYAMENT, Formació Professional, notícia

abril 242024

El proper curs 2024-2025 és obligat implantar la reforma de la FP que ha impulsat el govern d’Espanya. Existeixen molts punts sense concreció que suposen incerteses i neguits. Parlem una mica dels principals aspectes preocupants, com són:

– Reducció de les hores de formació reglada i baixada generalitzada de la qualitat de la formació.

– Ampliació de les hores de pràctiques que per mantenir la durada de 2 anys s’ha fet a costa de la formació reglada

– Precarització de la feina dels alumnes a les empreses, tot i que es suposa que es cotitzarà les pràctiques a la seguretat social.

– Privatització manifesta de la formació professional ja que una bona part de la formació es confia a empreses privades.

Reducció de les hores de formació

La reducció d’hores lectives a l’institut suposa una baixada de la qualitat de la formació per a l’alumne, ja amb prou carències de coneixements. Escurça cada cop més el seu temps de preparació enfront de la que serà la seva llarga futura vida laboral i personal.

Desapareixen totalment els continguts, que abans indicaven els mínims que s’havien d’impartir a tot el territori i eren una garantia per poder homologar els estudis i assegurar una formació igualitària. Ara només s’avaluen RA=Resultats d’aprenentatge. Es produeix un buidat en els continguts específics de cada ofici que fa que l’alumnat arribi a l’empresa amb menys coneixements elementals per desenvolupar la seva carrera, i encara dificulta més que pugui desenvolupar el seu progrés en el mon laboral del seu sector. Això provoca un estancament de les persones i les fa dependents en tot moment de les seves empreses.

Tots els mòduls perden hores de formació específica del perfil professional al centre, en benefici d’altres mòduls que s’ha considerat més importants i que constitueixen fins al 60% de les hores del cicles:

– Una part se’n va a engreixar la DUAL, que acaba constituint entre un 25 i un 50% de les hores totals del cicle.

– Un altra part se’n va a mòduls transversals que es troben a tots els cicles formatius tant de grau mig com superior. Tenint en compte que les hores lectives són unes 25 hores setmanals tenim:

– Anglès tècnic (2 h) 66 h. A Catalunya ja es feia a grau mig, ara s’estén a grau superior.

– Digitalització (1 h) 33 h. Sense discriminar si el cicle ho necessita o no, com pots ser el cas d’informàtica, totalment digitalitzat.

– Sostenibilitat (1h) 33h. Els materials del mòdul s’han encarregat l’empresa privada Naturgy que és la segona o tercera de les 10 empreses que més contaminen a Espanya. https://www.huffingtonpost.es/economia/estas-son-empresas-mas-contaminantes-espana.html

– Mòduls optatius (2 a les 3 p.m) 66-99 h. Poden tenir Unitats de competència externes. O sigui, Resultats d’Aprenentatge d’altres cicles formatius.

Coma comentari, es canvia el nom d’alguns mòduls com FOL (Formació i orientació laboral), PROPI (Empresa i Iniciativa Emprenedora) i Síntesi (Projecte final de cicle):

– “Itinerari personal per l’ocupabilitat I” (3 h) 99 h

– “Itinerari personal per l’ocupabilitat II” (2 h) 66 h

– “Projecte intermodular de 198 hores”

Un altre efecte serà la disminució de la plantilla de professorat a curt, mig i llarg termini. A Catalunya s’assegura que no afectarà les plantilles, al menys el primer any, ja que es vol substituir l’equivalent en hores acadèmiques suprimides, per càrrecs d’observador, de visitador casual de les empreses i comercial de projectes. Això desnaturalitza la feina docent que li és pròpia, per anar-lo substituint i segurament eliminant.

No es garanteix que les hores de professorat puguin mantenir-se en un futur i és clarament on es poden fer les retallades que han de venir. Sembla una manera infal·lible de solucionar el dèficit de professorat que s’està produint en els cicles de FP en els darrers anys.

Ampliació de les hores de pràctiques

Com s’ha dit abans, una gran part de les hores perdudes de formació van a DUAL:

– DUAL és el nou nom que posa el govern d’Espanya al que abans eren les pràctiques sense remunerar o FCT=Formació en centre de treball.

– Doble general (SIN REMUNERAR): del 25% 1 35% de les hores (de 500 1 700 h). A Catalunya es faran 515 h.

– Dual intensiu (REMUNERAT al mínim): del 35% al 50% (de 700 1 1000 hores del cicle), amb contracte de DUAL. A Catalunya 713 h (dual general+projecte intermodular).

L’increment de les hores de pràctiques a empreses planteja problemes en trobar llocs addicionals on poder fer la DUAL amb garanties.

– També en poder dur a terme la consecució d’aquestes en els terminis establerts.

– A més propicia l’augment de les tasques burocràtiques i administratives i en dificulta les de control per part del professorat.

Per una altra banda, la gran majoria de les empreses participants en el nou model, no podran assegurar prou tutorització i que l’aprenentatge aconseguit no sigui parcial, específic, i destinat a la consecució urgent de les necessitats de cada companyia. No creiem que l’alumnat aprengui el mateix a l’empresa que a l’escola i, per tant, no es poden substituir unes hores per les altres.

S’obliga literalment a començar la DUAL en empresa al primer curs amb la qual cosa:

– Hi ha una manca de formació de l’alumne per començar les pràctiques.

– S’estableix una competència ferotge entre alumnes de FP Inicial, grau mig i grau superior. Els alumnes de nivells inferiors, sobretot la FP Inicial, tindran molt difícil fer les pràctiques enfront els de nivells superiors.

En moltes poblacions no existeixen empreses que puguin absorbir tantes hores de pràctiques.

– Al final, es veu venir la creació de solucions miraculoses com ara muntar projectes a corre-cuita amb els alumnes que no es puguin col·locar.

– Hi haurà molts alumnes que no podran acabar el cicle en 2 anys, durada que s’han entestat en mantenir.

Avaluació “conjunta” Institut i Empresa

Com que el Resultats d’Aprenentatge que no es poden fer a l’institut les ha de fer i avaluar l’empresa, caldrà professionals qualificats a les empreses per a poder fer la formació, el seguiment i l’avaluació dels alumnes, que són per ells, els aprenents.

Així els “tutors” d’empresa han d’avaluar les RA’s “transferides” jo:

– A cada mòdul l’empresa posarà un 10% de la nota.

– Els alumnes poden no desenvolupar totes les RA ja que depenen de l’empresa en concret en la que fan les pràctiques.

No hi ha garanties legals ja que ni els tutors d’empresa ni les empreses, no tenen cap mena de:

– requeriment de formació com els professors que han de ser enginyers.

– control per l’administració com els professors que tenen inspecció d’ensenyament.

– sancions en cas d’incompliment com els professors que poden rebre sancions o expedients.

Es produeix l’efecte que fins que l’empresa no hagi posat la seva qualificació, l’alumne no te aprovat el mòdul corresponent. O sigui, que fins que no s’hagi acabat l’estada en empresa, no tindrà qualificació del mòdul. Per tant:

– Es desconeix què passarà amb les beques, ja que depenen de les notes de l’any anterior.

– Els tutors d’empresa normalment avaluen per indicis, no hi ha cap procediment específic ni objectiu.

Privatització de la FP

S’ha començat a detectar una tendència dels centres concertats a oferir pagament per cada alumne que incorpori per a les pràctiques. D’aquesta manera, els diners públics tornaran a finançar les empreses privades per mantenir una il·lusió de col·laboració d’aquestes.

El cas extrem es troba en que empreses multinacionals estan oferint els cicles formatius de FP de forma totalment privada o concertada amb pràctiques que es fan a les seves pròpies instal·lacions. D’aquesta manera, ja fan la selecció de personal en el moment de la formació i segreguen l’alumnat d’entrada.

Conseqüències

Les principals conseqüències d’aquestes polítiques:

– Hi ha una baixada de la qualitat de la formació per a la persona, ja amb prou carències de coneixements. S’escurça cada cop més el seu temps de preparació enfront de la que serà la seva llarga futura vida laboral i personal.

– Es buida els cicles professionals de continguts específics de cada ofici. Això fa que les persones arribin a l’empresa amb menys coneixements elementals per desenvolupar la seva carrera, i millorar la seva qualificació i possibilitats de progressar en el seu sector.

– Les empreses participants, en general no poden assegurar prou tutorització i que l’aprenentatge aconseguit no sigui parcial, específic, i destinat a la consecució només de les necessitats de cada companyia.

– No existeixen controls ni sancions per les empreses que no compleixin els convenis de DUAL. La formació queda en mans de tutors de les empreses dels que no es requereix un mínim de qualitat i formació prèvia com si que es fa amb els docents de la FP. Les perjudicades són les persones en formació.

– No són pocs els casos en que empreses validen com a equivalent de la formació qualitativa que abans feien professionals docents activitats habituals de les «pràctiques» com escombrar o fer fotocòpies. No són tots els casos però sí una majoria, i amb tota la impunitat.

– Les persones en pràctiques es converteixen en mà d’obra gratuïta o precària, ja que no existeix remuneració en la DUAL. I les persones en DUAL intensiva es converteixen en mà d’obra barata, però exigint com si fos personal professional. La remuneració amb prou feines arriba a 300 € mensuals.

– I per acabar, es produeix una privatització de facto en la FP amb empreses que ofereixen la formació i pràctiques per aconseguir uns treballadors dòcils i amb les destreses mínimes necessàries per a la seva especificitat.

CONSTITUÏM SECCIONS SINDICALS ALS CENTRES EDUCATIUS:

Al Vallès Oriental els treballadors i treballadores del sector d’ensenyament afiliades al sindicat CGT potenciem l’organització en seccions sindicals de centre de treball.

Les seccions sindicals són l’eina bàsica d’organització dels treballadors i estan poc esteses en els centres educatius a diferència de qualsevol altra empresa, on son una organització habitual.

Les seccions sindicals possibiliten l’organització i participació directa real i autònoma dels i les treballadores de cada centre de treball per actuar, negociar i millorar les condicions laborals, de seguretat i higiene particulars del centre de treball. Un exemple podrien ser els problemes amb les calefaccions i climatitzacions del centre en particular, que se sap ben cert que no es solucionaran a les taules de negociació externes a la realitat del centre.

La constitució de la secció sindical no és complicada i requereix de la participació de al menys dues persones afiliades. La documentació es lliura al departament de Treball i es comunica de forma oficial al centre de treball si es vol. A partir d’aquest moment, es te el suport del sindicat i és possible inclús convocar vagues locals al centre de treball.

Un cop constituïda la secció, el sol fet de la seva existència fa que les direccions dels centres educatius es plantegin les seves decisions que afecten els treballadors i treballadores del centre. Es pot iniciar converses per aconseguir que se’ns reconegui com a interlocutors vàlids i se’ns comuniqui les decisions que es prenguin i tinguin incidència sobre les condicions laborals dels treballadors.

Per últim, comentar que els nostres companys i companyes d’altres centres del Vallès Oriental, com l’institut Carles Vallbona de Granollers o l’ISMD de Mollet del Vallès també han constituït seccions sindicals per mirar de fer habitual aquest dret a tots els centres.

RODA DE PREMSA 19 D'ABRIL : PRIVATITZACIÓ DE LA FORMACIÓ PROFESSIONAL

1º de Maig, AULA D'AUTO FORMACIÓ LABORAL, COMUNICATS, ENSENYAMENT

abril 122024

El proper divendres dia 19 d’abril a les 18 hores realitzarem al nostre local de la Ronda d’Orient, 6 de Mollet del Vallès, una Roda de Premsa a càrrec dels i les nostres afiliades treballadores, amb els següents continguts.

Aprofitarem per explicar els actes organitzats pel Primer de maig:

DENÚNCIA CRÍTICA AL PROCÉS DE PRIVATITZACIÓ IMMINENT DE LA FORMACIÓ PROFESSIONAL PÚBLICA.
MODEL D’IMPLANTACIÓ MITJANÇANT SECCIONS SINDICALS A CADA ESCOLA, A CADA INSTITUT.
PRESENTACIÓ DELS ACTES DEL PRIMER DE MAIG.

En acabar s’obrirà un torn de dialèctica.

SALUT !!

PROPOSTA D’ASSIGNACIÓ DE PLACES A L’EDUCACIÓ PÚBLICA AMB CRITERIS DE PROXIMITAT I SOSTENIBILITAT

ADMINISTRACIÓ PÚBLICA, COMUNICATS, ECOLOGIA, ENSENYAMENT, Prevenció de Riscos Laborals, SECTORS LABORALS

mar 182024

La mobilitat en els desplaçaments de casa a la feina i de la feina a casa en vehicle particular genera grans embussos de trànsit i és un dels grans factors que contribueixen a la contaminació ambiental i el canvi climàtic.

Pensem que la reducció de gran part d’aquests inputs contaminants és necessària, imprescindible pel futur de la vida al planeta. I en el nostre sector és possible.

Amb l’objectiu de reduir la contaminació, l’empremta de carboni, les emissions contaminants en els trajectes laborals de casa a la feina, aconseguir un planeta solidari, sostenible i complir amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible, proposem:

La racionalització de la distribució dels i les treballadores de la Generalitat de Catalunya a l’educació pública infantil, primària, secundària obligatòria i batxillerat prenent com a criteri estructural la proximitat entre la localitat de residència i la de treball.

És ben comú que una mestra d’educació primària resident a Barcelona es desplaci a Canovelles cada dia a treballar, viceversa. I així per tots els estudis amunt esmentats. La Plantilla docent de la Generalitat ascendeix a més de 80.000 persones. L’impacte de la seva mobilitat diària no és pas residual.

L’acostament de distàncies entre les localitats de residència i treball també millora la conciliació de la vida laboral i familiar, els espais de cures, fa guanyar temps, qualitat de vida, benestar i salut entre els i les treballadores.

Plantegem aquests col·lectius de treballadores principalment perquè són els més abundants i generalitzats (inclòs les especialitats de l’educació secundària) i més fàcilment intercanviables de manera recíproca amb criteris de mobilitat.

Tanmateix considerem que aquest hauria de ser un criteri estructural de totes les Administracions Públiques en l’adjudicació de places i concurs de trasllats.

Que aquesta mateixa hauria de ser la línia d’actuació del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya en estudis més especialitzats, en tant sigui possible.

PROPOSEM:

Que siguin convocats concursos de trasllats oferint de manera pedagògica, troncal i prioritària la possibilitat pràctica d’acostament del lloc de treball al de residència.

L’assignació de places resultats de concurs públic utilitzant com a prioritari el criteri de proximitat entre la localitat de residència i a de treball.

INFORME D'INSPECCIÓ DE TREBALL ENS DÓNA LA RAÓ UN ALTRE INCOMPLIMENT EMPRESARIAL !!

COMUNICATS, SECTORS LABORALS, TRANSPORTS I COMUNICACIONS

mar 172024

LA UTE AP7 VALLÉS ES NEGA A PROPORCIONAR ELS REGISTRES HORARIS A LA CGT, I ARA ENFRONTA SANCIONS!

Inspecció recolza la denúncia sindical, descobrint pràctiques sospitoses.

L'empresa afirma que només mostra dades als empleats individualment, ignorant els drets de la Representació Legal dels Treballadors.

¡Incompliment clar de l'Estatut dels Treballadors!

L'UTE ha de permetre l'accés a registres de la jornada a la Representació Legal dels Treballadors segons ho dicta la llei a l'article 34.9 del ET.

Un altre cas que posa en dubte la transparència i els drets laborals!

(12/03/2024)

-SECCIÓ SINDICAL DE LA CGT-UTE AP7 VALLÉS- -SECTOR B04 AP7-

SI TU LLUITES, TU DECIDS!!

FORA AP7: ALliberament (o conte) INFORMATIU

CGT UTE AP7 Valls, COMUNICATS, TRANSPORTS I COMUNICACIONS

mar 112024

En resposta a l'últim comunicat de la UTE amb data 22/02/24:

Si la UTE ens explica un conte, la RLT també sap explicar contes, històries i faules…

Hi havia una vegada una Unió Temporal d'Empreses, deixar FORA, que es presumia de ser la més amable i generosa amb els seus treballadors. Els oferien cafè gratuït, dies lliures addicionals i fins i tot massatges a la sala de descans. No obstant això, darrere d'aquesta façana de benvolença, la UTE tenia un pla ocult: volien treure tots els beneficis laborals als seus empleats per maximitzar els seus guanys.

D'altra banda, la Representació Legal dels Treballadors al costat de la plantilla treballadora, que eren conegudes per ser implacables en la defensa dels drets dels treballadors. No toleraven abusos, ni injustícies i estaven disposats a lluitar fins al final pel que consideraven just.

Quan va arribar el moment d'adaptar un conveni nou, la UTE va intentar imposar clàusules abusives que retallaven els drets dels treballadors. No obstant això, aquests, liderats per la Secció Sindical de la CGT, es van negar rotundament a acceptar les condicions injustes. Van convocar una assemblea i, per unanimitat, van decidir que no permetrien que els rebaixessin en salari ni en cap altre benefici.

Deixa FORA, sorpresa per la resistència dels seus empleats, va decidir denunciar-los davant dels tribunals. Però per a la seva desgràcia, el jutge assignat al cas va resultar ser un defensor just i acèrrim dels drets laborals. Va desestimar les demandes de la UTE i va fallar a favor dels treballadors.

Humiliada i derrotada, la UTE es va veure obligada a retirar-se amb la cua entre les cames. Mai més va tornar a intentar soscavar els drets dels seus empleats, els qui van celebrar la seva victòria amb alegria i orgull. I així, la història va demostrar que la justícia sempre preval, fins i tot sobre les empreses més poderoses.

I colorí colorat, aquest conte s'ha acabat.

VISCA LA LLUITA DE LA CLASSE OBRERA!

-SECCIÓ SINDICAL CGT UTE AP7 VALLÈS- (23/02/2024)

COMUNICAT INFORMATIU: SECCIÓ SINDICAL UTE-AP7

CGT UTE AP7 Valls, COMUNICATS, TRANSPORTS I COMUNICACIONS

febrer 222024

Companys, després d'un any des de la denúncia del col·lectiu subrogat d'Abertis, sobre tres incompliments del CUN III i el Lot de Nadal de 2021 i havent estat tractat per:

– 1º INSPECCIÓ DE TREBALL DE BARCELONA.
– 2º SECCIÒ DE SANCIONS DEL DEPARTAMENT D’EMPRESA I TREBALL.
– 3º DIR.GRAL DE REL. LAB., tenir. AUT., DIU. SALUT LAB. DEL DEP. D’EMPRESA I TREBALL.

En tots han donat la raó a les persones treballadores i ha estat sancionada l'Empresa amb una
INFRACCIÓ qualificada com a GREU en matèria laboral de la LLEI LLISOS.

La UTE avui ens ha comunicat que compliran parcialment la resolució:
– Dies d'assumptes propis any 2021, per al seu gaudi durant el 2022:
Seran compensats els 2,5 dies d'assumptes propis. (Sol·liciteu-los amb temps, per organització de l'empresa. Aconsellem primer demanar els 2,5 dies del 22). (Per aquest 24 disposeu un total de 5.5 dies).
– Lot de Nadal any 2021.:
S'abonarà a la nòmina de febrer. 57,57€. (Observar que quedi reflectit a la nòmina com a concepte de Lot de Nadal 2021).
– Horari flexible d'oficines:
L'UTE es nega a adaptar l'horari tal com assenyala l'art. 20 de la CUN III.
– PCF Ticket Restaurante:
L'empresa nega el dret de l'art. 38 PCF sense possibilitat de disposar targeta Ticket Restaurant.

Des de la Secció sindical CGT ens deixa un gust agredolç la postura de l'empresa i volem expressar la nostra preocupació davant de la decisió adoptada d'acceptar només part de les resolucions plantejades. Ens xocant el criteri de l'empresa en l'elecció d'assumir únicament dos aspectes d'aquestes resolucions i rebutjar-ne la resta. Ja no ens sorprèn la manera com l'UTE admet les seves responsabilitats, en aquesta ocasió en ometre el compliment del que estableix l'Art.38 del PCF, en relació amb la Targeta Ticket Restaurant, ia l'Art.20 sobre l'Horari Flexible d'Oficines.

La manca de transparència de l'Empresa en allò comunicat als Representants dels Treballadors el dia passat 8, en relació amb el personal esmentat, on es va dir que s'aplicaria el Conveni de la Construcció des de la publicació del CUN IV, i que continuarien les condicions laborals d'Abertis. És contradictori que no es corregeixi la manca d'aplicació de l'article 38 i l'article 20, ja que l'empresa assegura que es mantindran les condicions d'Abertis per a aquest personal.

La resposta de la UTE a aquesta discordança, ha estat que seguiran aplicant les mateixes condicions que aplicaven fins ara, i la resta no. És a dir que continuaran com en un bufet lliure, seleccionaran parts del conveni que els agrada i descartaran les que no. A més, per altra banda ens diuen que havien judicialitzat el conflicte i alhora el desmenteixen, al·legant que encara estava en tràmit.

Secció Sindical CGT-UTE AP7 VALLÉS SI TU LLUITES, TU DECIDS!

COMUNICAT INFORMATIU 20-02-2024

ASSETJAMENT SINDICAL I ACOMIADAMENTS A STAHL IBÈRICA

COMUNICATS, notícia, QUÍMIQUES, SECTORS LABORALS, STAHL iBÈRICA

febrer 172024

STAHL és una reconeguda multinacional holandesa del sector químic relacionat amb l’equipament de les indústries tèxtil i de la pell ubicada a Parets del Vallès.

STAHL es projecta a l’exterior com a empresa innovadora en l’excel·lència, la recerca, ecologia i sostenibilitat, col·laborant amb l’Ajuntament de Parets del Vallès i obrint les portes als centres educatius de la comarca per mostrar les seves virtuts.

[Alpistoles enllaços aclaridors]

https://el9nou.cat/valles-oriental/actualitat/stahl-iberica-obre-un-nou-centre-de-recerca-a-parets/

http://lederpiel.com/stahl-centro-parets-del-valles/

https://www.parets.cat/actualitat/noticies/parets-commemora-el-dia-internacional-de-les-dones-en-la-ciencia-amb-visites-i-activitats-educatives-amb-el-suport-de-lempresa-stahl-iberica.html

Allò que no explica STAHL i sembla guardar sota la catifa és allò que afecta al seu tracte poc humà amb els i les treballadores: menysteniment, despersonalització, tractament com a números i erosió dels drets laborals.

La legalitat Europea i espanyola permeten i protegeixen que els treballadors i treballadores ens organitzem per defensar els nostres drets i així garantir una vida més digna a les nostres famílies, fills i filles. Però sembla ser que STAHL no hi està pas d’acord.

S’acosten les dates de les eleccions sindicals i la Direcció acomiada a un treballador, estant encara convalescent d’una malaltia, al·legant ACOMIADAMENT OBJECTIU (justificable només per alteracions o reajustaments estructurals de la producció que afectin a la seva solvència) alhora que és en plena dinàmica d’expansió i contractació de nous treballadors.

El cas és que aquest company és ben actiu en la Secció Sindical del la CGT reivindicant millores en els drets de tots els i les treballadores d’STAHL i forma part de la candidatura del nostre sindicat a les esmentades eleccions sindicals.

El company ha estat assenyalat i sentenciat a mode alliçonador aprofitant la seva fragilitat i aïllament social en ser de baixa, com a cap de turc perquè hom es remulli preventivament les barbes si pretén votar la CGT en les properes eleccions sindicals. La por paralitzant corria de boca en boca entre els treballadors i treballadores reivindicatives… «qui serà el proper?». Però nosaltres aquesta música ja ens la coneixem! I la ballem prou bé! Potser qui no ho sap és l’empresa.

Incomprensiblement la CGT som l’enemic número 1 d’aquells empresaris sense escrúpols que no desitgen millorar els drets i condicions dels treballadors i treballadores contribuint així a la felicitat global. En canvi els empresaris filantròpics i humanistes adoren la nostra honestedat i abnegació en la lluita pel desenvolupament sostenible del planeta sense pobresa i amb equitat social. I aquesta és l’actuació dels companys i companyes de la CGT a l’empresa. En mans de quina mena d’empresaris és STAHL? De quina banda està?

En qualsevol cas STAHL sempre és a temps de rectificar. És de savis.

De qualsevol de les maneres farem que el nostre company sigui readmès al seu lloc de treball. És a mans de l’empresa que el seu patiment i el de la seva família sigui el més efímer possible. També la prevenció d’un conflicte de desenvolupament incert i que de ben segur tacarà la seva imatge internacional d’empresa innovadora, ecològica, sostenible i social.

No només els companys de feina, sinó tota la CGT no romandrem pas de braços creuats i engeguem tota la xarxa i maquinària d’acció social, sindical, solidaritat i ajut mutu fins que el company sigui readmès i els drets dels treballadores respectats a per STAHL.

VA PER TU, COMPANY 😉

A QUI NO ENS DEIXA VIURE NO EL DEIXAREM DORMIR TRANQUIL !!

INSPECCIÓ DEL TREBALL OBLIGA LA GENERALITAT A FER LA REVISIÓ MÈDICA ANUAL A LES TREBALLADORES D’EDUCACIÓ

acció sindical, COMUNICATS, educació, ENSENYAMENT

desembre 072023

Ens congratula comunica-vos que des de l’acció conjunta els nuclis d’ensenyament del Maresme i el Vallès Oriental hem forçat a la Generalitat a realitzar-nos la preceptiva revisió mèdica anual a totes les escoles i instituts catalans, en compliment de l’Estatut dels Treballadors i de la Llei de Prevenció de Riscos laborals (que fins ara es passaven pel «folre» amb tota la impunitat).

Com a estratègia hem emprat la suma de moltes denúncies individuals dels i les treballadores a Inspecció del Treball, saltant-nos les meses corporatives ineficients, que no feien més que tirar pilotes fora al respecte. Acció Col·lectiva jo Directa en diem.

Arrel de les nostres denúncies la Inspecció del Treball requereix al Departament d’Educació de la Generalitat la seva realització a tots els centres escolars de la xarxa pública no universitària i li dona de termini fins el dia 9 de juliol del 2024 per fer-les efectives.

Siguem a l’aguait des de tots els centres de treball perquè es compleixi i es mantingui la regularitat anual.

Us encoratgem a seguir denunciant a Inspecció del Treball per augmentar encara més la pressió i la vergonya pública de la Generalitat. Triguen un anyet a respondre, però funciona.

Recordem que les denúncies a Inspecció del Treball són gratuïtes i garanteixen la confidencialitat de la persona denunciant.

ANIMEU-VOS A DENUNCIAR I EXIGIR LA REVISIÓ MÈDICA ANUAL A LA VOSTRA ESCOLA, INSTITUT! [també a qualsevol centre de treball de qualsevol sector on no es compleixi]

Us adjuntem l’enllaç al model de denúncia i l’argumentari a exposar. Per qualsevol dubte contacteu amb nosaltres:
vallesoriental.cgt.ensenyament@gmail.com

cgtensenyamentmaresme@cgtcatalunya.cat

[El model de denuncia]

DEPARTAMENT DE TREBALL I EMPRESA (INSPECCIÓ DEL TREBALL)
https://web.gencat.cat/ca/tramits/tramits-temes/20558-Denuncia-per-irregularitats-laborals?categoria=&moda=1

EXPOSO:
Que en compliment de l’Article 4.2 de l’Estatut dels Treballadors i dels articles 14 jo 22 de la Llei 31/1995, de 8 novembre, de Prevención de Riesgos Laborales totes les empreses haurien de realitzar una revisió mèdica anual a tots i totes les treballadores dels seus centres.
Que el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya porta anys, en alguns casos fins a una dècada, sense complir aquesta responsabilitat amb els treballadors i treballadores que en depenen, a totes les províncies de la Comunitat autònoma de Catalunya.

SOL·LICIT:
– Que la vostra institució sol·liciti la corresponent documentació al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.
– Que la vostra institució posi fi a aquesta negligent actuació que atempta contra el dret a la salut laboral dels i les treballadores.
– Que la vostra institució investigui les causes d’aquesta vulneració i n’estableixi les responsabilitats.
– Que a partir d’aquest mateix curs 2023-2024 i en endavant el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya compleixi amb la seva obligació de garantir la corresponent revisió mèdica anual a tots i totes les treballadores dels seus centres, o als seus centres i/o organismes que en depenguin, siguin contractats directament, o no. Tanmateix que exerceixi la corresponent responsabilitat proactiva en els casos en què resultats entre els seus treballadors i treballadores ho requereixin.

PICKING FARMA : NI TONTES NI SUBMISES

COMUNICATS, eleccions sindicals, TRANSPORTS I COMUNICACIONS

novembre 242023

en Escollint sempre havíem estat amb els que crèiem eren “els sindicats”, Comissions jo Ugt. Ens venien, ens muntaven tot el tinglado electoral, no ens havíem de preocupar per res. això sí, quan calia negociar al Comitè o quan l'empresa s'excedia en els seus abusos amb algunes de les treballadores i se'ls requeria assessorament i suport per combatre'l, la resposta era “és el que hi ha, la llei és així, no es pot fer més”. Imagineu la ràbia i impotència que generava a la plantilla: patir injustícies, no saber afrontar-les i que els teus suposats defensors passin de tu perquè “és el que hi ha”.

Aleshores sentim que dels laboratoris Grífols, farts del mateix, s'havien passat en massa un sindicat anomenat CGT, que sempre se'ns deia que eren uns revolucionaris “tanca empreses”, i ara els anava molt millor. Que feien i que reivindicaven el que decidien els treballadors mateixos, vaya.

així doncs, algunas nos acercamos al local de Mollet del Vallès.

Al principi donava cranc, gent amable però directa. No ens prometien precisament el cel daurat i sí que ells i elles ens acompanyarien i ajudarien, però que érem nosaltres els que havíem de ser conscients dels nostres drets i aprendre a reivindicar-los. Que no cal saber gaire de lleis, que les lleis hi són escrites per utilitzar-les quan siguin necessàries. I ser capaços d'anar més enllà.

El primer dia va ser potser per no tornar. Però vam tornar.

I ens van ajudar, vaja si ens van ajudar, però també ens van passar la responsabilitat de decidir i ser sobiranament autònomes per primer cop. I això costa esforç, fins i tot fa mal. Però un cop t'alliberes de la cotilla de la dependència clientelar, voles, et sents valent, t'atreveixes a vindicar obertament allò que ha de ser teu per dret i que no són almoines ni engrunes del Patró. Se'n diu veure clar.

I vam trencar les nostres cadenes amb els sindicats col·laboracionistes amb les empreses: Ens presentem a les eleccions sindicals com nosaltres mateixes, amb les companyes de la CGT.

I el dia 23 de novembre votem. L'emoció era gran. Esgotades pel treball de preparació realitzat, per primera vegada per nosaltres mateixes, emoció pel potencial suport (o no) de les nostres pròpies companyes al procés emancipador, por d'haver donat la cara i si perdíem tenir conseqüències.

Però guanyem. De vegades la fam de llibertat atrau també l'ocell que viu còmodament alimentat a la gàbia. Eufòria desenfrenada. Màgia. Al principi no ens ho crèiem.

Ara toca trepitjar ferm i començar l'àrdua tasca de vindicar els drets que durant tots aquests anys ens ha vingut torejant l'empresa amb la inestimable col·laboració dels “assessors sindicals” dels sindicats-gestoria. PERÒ ARA HO FAREM NOSALTRES, UNIDES, SENSE INTERMEDIARIS.

En aquesta lluita hem estat totes dones, el nostre 25N davant el patriarcat empresarial.

Una forta abraçada agraïda als i les companyes de la CGT del Vallès Oriental, totes treballadores també.

La nostra petita i modesta revolució, però la nostra.

DE L’ESCOLA A L’EMPRESA : EL TREBALLADOR COM A CENTRE DEL PROCÉS LABORAL

cultural, educació, ENSENYAMENT, formació, pedagogia llibertària

octubre 312023

[PEDAGOGIA LABORAL: Conclusions de les Jornades de Reflexió Pedagògica del Grup Isarda]

Els i les mestres, professores i professors catalans fa dècades que desenvolupem la nostra activitat laboral amb professionalitat, comprenent i prenent els i les alumnes en el centre del procés d’aprenentatge.

En aquesta línia els acompanyem en el desenvolupament individualitzat de les seves competències respectant estrictament el corresponent ritme d’aprenentatge de cada infant i jove.

En les nostres Jornades de Reflexió pedagògica hem valorat que l’ingent esforç humà i humanista que fan els i les treballadores de l’escola catalana per adaptar el procés d’assoliment competencial dels nostres joves a les seves pròpies característiques, necessitats, emocions i ritmes d’aprenentatge no té cap mena de continuïtat digna en l’empresa catalana.

L’empresa selecciona i segrega el jovent treballador per graus d’assoliment competencial i d’experiència, llençant per l’aigüera tot el bagatge i esforç pedagògic inclusiu i comprensiu implementat pel professorat.

Arribats a aquest punt: o bé l’escola s’equivoca, i ja tenim els nostres benvolguts polítics fent mans i mànigues per renovar els currículums i adaptar-los a un model selectiu i segregador com exigeix l’empresa actual, o bé és l’empresa qui necessita urgentment una reconversió profunda per encaixar en les característiques de la societat catalana.

En una primera anàlisi hem confiat en la infal·libilitat, autonomia de criteri i independència respecte els lobbys fàctics, de la classe política catalana a l’hora de determinar els estudis i metodologies idonis en la formació dels i les catalanes del futur.

Essent així hem determinat que és l’empresariat català qui erra en l’enfocament, ja que centra la mirada en els reduccionismes del producte final i el benefici.

És ben clar que un model empresarial que centra tots els seus objectius en aquests preceptes mai podrà anar de la mà d’una escola competencial i comprensiva amb les necessitats de les persones. Aquest model patronal aniria de tronc amb una escola competitiva, selectiva, meritocràtica i segregadora, amb l’esforç individualista com a principal valor, que posés a cada alumne «al seu lloc», facilitant en gran mesura una «transició ordenada» de la institució escolar a la laboral. Una ordenació «classista», necessitat.

Reprenent la premissa de la infal·libilitat dels currículums ordenats per la nostra classe política [en properes jornades d’anàlisi pedagògica és prevista la revisió de la seva idoneïtat: tant dels uns, com dels altres], el Grup Isarda hem conclòs que l’empresa catalana necessàriament hauria de fer l’esforç d’empatia i superació corporativa corresponent per adaptar-se a les característiques i necessitats immanents de la població jove i adulta de la Catalunya del Segle XXI.

Per sintonitzar amb la societat catalana del present l’empresariat hauria de reinventar-se urgentment i innovar la seva mirada, rígidament ancorada en el productivisme de segles passats ja superats. Hauria de renovar el seu enfocament i redirigir-lo cap el treballador (i treballadora) com a centre d’interès troncal. Al cap i a la fi són el si les treballadores qui fan possible la feina.

En sortir de l’escola (s’entén institut, universitat) els i les joves catalanes són formades competencialment mitjançant dècades d’un trenat i delicat procés d’aprenentatge en funció dels seus interessos, capacitats i ritmes d’aprenentatge, essent aquests particulars i individualitzats.

Així, no té cap sentit que l’empresa escapci el decurs comprensiu centrat en l’ara exalumne seleccionant-lo i esguerrant-lo emocionalment en procediments de frustració personal ben pregons.

És l’empresa qui ha d’assumir el repte del canvi de mirada i reinventar-se de manera creativa, adaptant la seva producció o serveis als interessos de cadascun i cadascuna de les seves treballadores. Igualment ho hauria de fer amb els processos productius, ritmes de treball, capacitats competencials, uniformes, vacances…

Que és difícil adequar-se a tanta diversitat i que una empresa d’un sector no pot passar a produir alhora samarretes, llaminadures, videojocs i confitures perquè això correspongui als interessos dels seus treballadors, formats en la creativitat de l’aprendre a aprendre? I que no pot fer els horaris i les vacances que aquests desitgin, pagant-los el sou que necessitin? Que tot procés productiu necessita d’una bona organització i no pot fonamentar-se en una sèrie d’ocurrències improvisades? Que una sola empresa no pot atendre comprensivament de manera individualitzada els seus 200 treballadors?

Som al segle XXI i ens hem d’adaptar als seus reptes.

Les empreses avançades han de convertir les dificultats en revulsius i veure-hi oportunitats i reptes per superar-se dia a dia.

Quin millor repte que posar la producció i els serveis del país humilment a la disponibilitat, interessos, capacitats i ritmes de la ciutadania catalana.

Això sí que seria fer país!

Polítics que esteu triturant anímicament i sepultant els i les excel·lents mestres sota tones de burocràcia;

Empresaris que només feu pel vostre benefici personal:

US HI POSEU?

PRESENT ÉS FUTUR : ATURAR LA INFLACIÓ I GARANTIR EL SISTEMA DE PENSIONS I SEGURETAT SOCIAL UNIVERSAL

MISCEL·LÀNIA, Pensions, precaris, reforma laboral, repressió, SANITAT

octubre 282023

Divendres. Vespre de tardor. Girona. Un autocar surt del Passeig d’Olot.
Aquest encara farà parada a Mollet del Vallès i Sabadell.

S’anirà omplint de persones que, esgotades de la setmana laboral, van enllà i aquest cap de setmana viatjaran 500 quilòmetres fins Madrid per reivindicar la fi de la inflació especulativa dels preus i accions preventives per mantenir la Sanitat Pública Universal i les Pensions de Jubilació en el futur proper i llunyà. La cosa també va de fer caliu a companys i companyes assetjades. I de democràcia real.

Algunes de les viatjants acaben de plegar del “curro”.
Serà un viatge llarg i de mal dormir. D’altres companys i companyes aquesta vegada no han pogut assistir. Després, un tediós retorn a casa.

I així des de molts punts del territori peninsular. En un descans del trajecte coincideixen amb companyes de Rubí. També de València.

Alguns cops toca arromangar-se de debò, perquè la Causa bé s’ho mereix.
Avui n’és un. Molt probablement en seran molts més.

El cansament del camí fa efecte i a la comitiva li costa seguir els càntics, consignes i balls durant la manifestació.
Tant val. Allà hi són. Un granet de sorra.
L’ambient és d’humilitat i germanor abnegada. Això importa!

A tots i totes aquelles que dediquen el seu temps de vida per les causes nobles!

ADMIRABLE!

[PREMSA] SECCIÓ SINDICAL A BENVIC (Montornès del Vallès)

CGT BENVIC, QUÍMIQUES

octubre 202023

Fa un any un grup de companys ens vam constituir constituir com a Secció Sindical davant la passivitat de les CCOO a l’empresa. Vam guanyar les eleccions sindicals. Des de llavors hem recuperat la iniciativa com a treballadors i treballadores reclamant, exigint i, si cal, denunciant:

– La reparació de les infraestructures de l’edifici seriosament malmeses, com les teulades.

– L’adequació de la climatització de l’interior de la nau a la legislació actual, tant a l’estiu com a l’hivern.

– Hem reactivat la iniciativa de la part treballadora en el comitè de seguretat i higiene exigint millores en la seguretat durant la jornada de treball.

En la propera renovació del conveni sectorial de químiques lluitarem millores significatives en la negociació de l’aplicació del mateix a Benvic.

L’èxit de la represa de la iniciativa en la recuperació de la nostra dignitat com a treballadors i treballadores rau en l’organització assembleària, trencant amb els lideratges desmobilitzadors del sindicalisme pactista.

DIGNITAT ÉS UN SOMRIURE

acció sindical, CGT Ramcon, MISCEL·LÀNIA, dona, NETEJA

setembre 292023

Ahir al vespre una companya es va passar pel local del sindicat. La seva expressió delatava que la jornada li havia estat adversa.

De sobte un somrís li va il·luminar la cara: «-Les companyes de XXXXXX* han guanyat les eleccions sindicals».

*No esmentem el nom de l’empresa perquè fins i tot les treballadores el van ignorar expressament en la seva campanya, en conseqüència de la seva indigna actitud envers elles. No esmentar el nom del porc, malgrat sabem tots qui és.

La victòria en el procés electoral era anecdòtica. Aquells llavis mostraven l’orgull per les companyes amb les quals havia col·laborat colze a colze des que alguns anys enrere un empresari despietat les havia abandonat «per insolvència». L’Ajuntament de Mollet del Vallès, pel qual treballava la subcontracta fallida, no ho va fer gaire millor i les va menystenir fins a extrems poc humans. Va caldre, des de zero, lluitar per la subrogació.

La nova empresa licitadora, la innombrable actual, les ha vingut tractant amb arrogància i menyspreu: persecucions assetjants per part de les indivídues supervisores, amenaces de sancions i suspensió de sou recurrents, acomiadaments despòtics a companys i companyes.

Un dels companys assetjats i amb amenaces de sancions va acabar mort en allò que les lleis burgeses anomenen eufemísticament «accident laboral». Companyes nostres foren denunciades penalment per gosar dir que certs «accidents laborals» són més aviat assassinats.

L’imperi de la llei del més fort, amenaces, persecucions, acomiadaments, una persona morta, denúncies penals, greus malalties… a qualsevol lloc haurien imposat la silenci i la rendició en massa.

PERÒ AQUÍ NO SOM PAS QUALSEVOL LLOC.

Aquestes companyes fa un temps no en sabien gaire, de Drets, feien la mirada perduda de l’anyell esperant ser degollat.

Algunes i alguns van dedicar molt generosament gran part del seu temps, saviesa i energia a ensenyar-les que la dignitat era dins seu i que l’havien d’emprar per ser autònomes en la lluita per prendre la serp pel coll.

A dia d’avui aquestes companyes ja fa temps que, en creuar-les pel sindicat, ja no tenen la mirada esbiaixada, sinó penetrant, els ulls de la dignitat de les treballadores que, malgrat la condició de ser humils, saben aguantar la mirada al patró i cantar-li les veritats, exigir-li els Drets i denunciar-li cada xarlotada i forçar-lo a readmetre treballadores acomiadades.

I ja ho fan elles soles, i ens podran ajudar a la resta.

Gràcies a les persones abnegades que van dedicar el seu temps, no a dirigir-les sinó a ensenyar-les en l’autonomia emancipadora.

Guanyar unes eleccions sindicals, una anècdota. EL SOMRIURE, LA DIGNITAT.

Probablement no hauria de ser jo la persona més indicada per escriure aquestes lletres, però ningú altre ho farà.

Certes situacions invisibles mereixen ser conegudes, vindicades i no oblidades.

MOLTES GRÀCIES!!!

Unx afiliadx del sindicat del Vallès Oriental

LA CGT GUANYEM LES ELECCIONS SINDICALS A RAMCON

CGT Ramcon, NETEJA

setembre 282023

Ens alegra comunicar-vos que la nostra Secció Sindical a l’empresa Ramcon, subcontracta del sector de la neteja que actualment gestiona la licitació dels serveis municipals de neteja de Mollet del Vallès, ha guanyat les eleccions sindicals.

Els resultats han estat els següents:

CGT: 27 vots (dues delegades)
UGT: 12 vots (una delegada)
CCOO: 11 vots (una delegada)
InterSindical-CSC: 10 vots (una delegada)
COBAS: 10 vots (zero delegades)

Aquests darrers han estat uns anys molt durs i de lluita constant per la nostra dignitat com a treballadores.

Com a col·lectiu unit que som no hem defallit i ens hem reivindicat i reeixit.

I n’estem orgulloses!!

La Secció Sindical de la CGT a Ramcon

CONCILIACIÓ LABORAL (CURA DE MENORS)

ADMINISTRACIÓ PÚBLICA, ALIMENTACIÓ, COMERÇ I HOSTALERIA, COMUNICATS, Conciliació, CONSTRUCCIÓ, ENSENYAMENT, METALL, NETEJA, notícia, QUÍMIQUES, SANITAT, SECTOR SOCIAL, SECTORS LABORALS, TÈXTIL, TRANSPORTS I COMUNICACIONS

setembre 012023

Conciliació de la vida laboral i familiar. Nou permís laboral per a la cura de menors:

Les mares i pares o tutores/es legals que tinguin a càrrec seu un o més fills poden gaudir de diferents permisos en l'àmbit laboral per a la cura dels menors, complint una sèrie de requisits i emmotllant-se a la normativa vigent que regula aquests supòsits. És el cas del permís laboral de vuit setmanes que podran demanar amb motiu de la tornada a l'escola.

El permís laboral de vuit setmanes és una ajuda a la conciliació familiar amb la feina per als pares que tinguin fills menors de 8 anys d'edat, que podran absentar-se del seu lloc de treball en un màxim de vuit setmanes, contínuament o discontinu, tant en els mesos de vacances com amb l'arribada de la tornada a l'escola al mes de setembre.

Aquest permís, de durada no superior a 8 setmanes, contínues o discontínues, és intransferible i es podrà gaudir de manera flexible.

Les persones treballadores tindran dret a un permís parental, per a la cura de fill, filla o menor acollit per un temps superior a un any, fins al moment en què el menor faci vuit anys, es recull al Reial decret llei 5/2023.

Aquest permís es pot gaudir a temps complet o en règim de jornada a temps parcial, com a dret individual d'homes i dones, sense que se'n pugui transferir l'exercici.

Com se sol·licita el permís parental de 8 setmanes?
Aquesta normativa també regula la manera com la interessada pot sol·licitar aquest dret, ja que és la pròpia persona treballadora qui ho ha de demanar a la seva empresa: Correspon a la persona treballadora especificar la data d'inici i fi del gaudi o, si és el cas, dels períodes de gaudi”, s'indica.

A més, ho haurà de comunicar a l'empresa amb una antelació de 10 dies o la concretada pels convenis col·lectius, excepte força major, tenint en compte la situació d'aquella i les necessitats organitzatives de l'empresa.

Finalment, cal saber que, en cas que diverses persones de la mateixa empresa puguin i vulguin acollir-se a aquest dret en el mateix període de temps, alterant el funcionament correcte de l'empresa, es pot acordar l'ajornament de la concessió per un període raonable, justificant-ho per escrit i després d'haver ofert una alternativa de gaudi igual de flexible.

És un Permís NO retribuït.

HEM DE FER CLASSE A MÉS DE 27ºC?

ENSENYAMENT

agost 282023

La normativa laboral aplicable a l’excés de temperatura a les aules és el Reial Decret 486/1997, de 14 d'abril, pel qual s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut als llocs de treball (Número BOE. 97, de 23 d'abril de 1997), Modificat pel Reial decret 2177/2004.

https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1997-8669

Aquesta estableix que les temperatures a les aules han de ser entre els 17ºC i els 27 C.

A banda el Parlament de l’Estat va aprovar l’adhesió i ratificació de la Declaració de drets dels Infants de l’ONU: https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-1990-31312

A més d’un Dret Laboral els i les docents som responsables de la protecció de la salut de joves i infants.

Vist que la Generalitat i l’Estat fan paper mullat de les seves pròpies normatives haurem d’emprar l’Acció Directa (evidentment legalment protegida perquè és destinada a fer complir les pròpies normatives legals). Aviam què els diran des del Poder judicial, si des de la Generalitat se’ns posen de cul.

COM HEM D’ACTUAR?

1- Prenem acords col·lectius d’actuació des de les seccions sindicals de centre de treball, al claustre o assemblees de companyxs.

2- Situem un termòmetre a una de les aules del centre (el miscel·lània).

3- Quan aquest superi la temperatura legal permesa avisem a la resta de companys i companyes.

4- Fotografiem el termòmetre a l’aula juntament amb un dispositiu que indiqui el dia i l’hora.

5- Sortim amb els i les alumnes de les aules fins a espais del centre amb temperatures que compleixin la legalitat.

6- Enviem la informació per un mitjà segur al Coordinador de Riscos Laborals del centre, perquè la faci arribar a la Direcció i aquesta al departament d’Educació.

7- Davant de qualsevol amenaça jeràrquica, truquem la policia.

8- Difonem activament la situació per les xarxes socials indicant el centre, la població i mencionant la Generalitat i el Departament d’Educació. (Si cal ens les podeu fer arribar i ho fem nosaltres vallesoriental.cgt.ensenyament@gmail.com ).

9- Si rebem amenaces de la Direcció, feu-nos-ho saber i ja ens hi entendrem nosaltres.

Evidentment serem més protegits i protegides mútuament si som part d’una associació de treballadorxs.

#Fes-ho tu (o ho fem nosaltres o ens hola sotmetem)

Pels Nostres Drets Laborals.
Per la Fixesa de tots i totes les Interines en Frau de Llei.
Retornem la Democràcia a l’Escola.
Democratitzem els Currículums.
Garantim el coneixement crític i emancipador als i les joves.
Per una FP Pública, de Qualitat i d’oferta universal.
Per la Universalització de l’Educació Pública.
Per l’abolició de la Segregació Escolar (l’Ensenyament Concertat)

entrades més antigues