Julaị 022024
 

Si desprecias “al joven”, “a ella” o “al otro” no eres bienvenidx a la Confederación.

[Solamente serán unas breves líneas]

Todo empezó allá por el siglo XV (, más o menos con el famoso “descubrimiento” de América).

“Todo” fue la globalización del saqueo, extorsión, robo, explotación, esclavitud, violaciones, asesinatos, destrucción de las identidades culturales para conseguir [LOS AMOS] oro y mercancías.

Los inicios de la Acumulación Originaria Precapitalista: Amerika, Asia, Oceanía, África

Para conseguir eso, mataron de hambre, impuestos y hundieron en la miseria secular al pueblo llano del antiguo Reino de Castilla, por ello hoy está “vaciada”.

[Lo mismo que sus homónimos al pueblo llano de Francia, Portugal, Bélgica, Inglaterra, Holanda, Rusia, China, Japón, USA…].

Después de la Segunda Guerra Mundial “eso ya no quedaba civilizado” e hicieron ver que, por humanismo los liberaban: pero en forma de Estados Capitalistas Occidentales, favoreciendo a minorías sumisas y manteniendo el control de las minas y las plantaciones [Imperialismo Económico]. Más pobreza y hambre para el pueblo llano de aquellas latitudes.

Casi nadie desea huir de su tierra, la “patria chica”, si no lo empuja el hambre y la desesperación.

Que a Catalunya això no és nou, nassos! (Des de totes les comarques interiors, legions de deheredats cap a Terrasa, Sabadell, Baix Llobregat, Besòs i Barcelona).

¡Que en España eso no es nuevo, narices! (Desde todos los lugares a las barracas de Barcelona, Bilbao, Madrị, Valencia, Sevilla…).

Los y las imbéciles los y las despreciaban: catetos, paletos, xarnegos…

Despreciaban la “alteridad”, al último en llegar:

  • El “de afuera”.

  • El “nuevo o el aprendiz” en la fábrica.

En el fondo, el ruin y cobarde germen del odio al diferente.

Detrás de “ellos y ellas” solamente había nostalgia, hambre y pobreza.

Muchas personas mostraron hospitalidad hacia ellas. Ellas mostraron sobradamente su agradecimiento.

¡DESPRECIAR “AL OTRO” per se, ES MISERABLE!

¿Que eran “españoles”? ¿Que els “primers” eren catalans?

Las y los anarcosindicalistas no tenemos patria. Sí identidades sociales y culturales diferentes que nos enriquecen y unen solidariamente con todas las personas [los amos y sus lacayos no son personas].

¿Que los extranjeros roban?

Es mentira. La inmensa mayoría de personas “extranjeras” busca trabajo y dignidad en su vida.

En todo caso una minoría de personas pobres roban o son incívicas. La inmensa mayoría de las personas en situación precaria sufre pasivamente y abnegadamente su desgracia.

OTRA COSA ES QUE LOS CRETINOS SOLAMENTE SE FIJEN CUANDO SU COLOR DE PIEL SEA DIFERENTE (o bien que encuentren el vandalismo o la delincuencia por parte de sus paisanos supuestamente “autóctonos” como cosa “normal”. Para hacérselo psicoanalizar)

Despojar a las personas de su dignidad, hurtándoles el derecho a ser conocidas por su nombre de pila y estigmatizándolas como “inmigrantes”o “delincuentes” en base a su lugar de nacimiento, lo hacen solamente los necios.

Aquellos y aquellas (abrumadoramente fueron aquellos) que sí que han robado y roban a manos llenas del sudor NUESTRO trabajo y NUESTROS impuestos son los AMOS:

Ee, los culpables de todo des del siglo XV y a los que los mezquinos no les falta lengua para adular servilmente.

Es necesario recordar que el “Escudo Social: agụmakwụkwọ, sanidad pública, cohesión social…” que sale de nuestros impuestos fue creado con el objetivo de compensar y evitar las situaciones de pobreza extrema, no para alimentar las “mordidas” de los Empresarios y Políticos que todxs tenemos en mente.

Acaso al o la trabajadora xenófoba le preocupe realmente que algunos de “los otros” puedan tener sus mismos derechos y, mediante el esfuerzo propio, les superen en la “escala social” dejando al descubierto sus vergüenzas e ineptitudes.

El Instituto Nacional de Estadística nos ofrece unas pirámides de población muy gráficas [Catalunya y el Estado de España, a modo de muestra].

 

Pirámides de población de Catalunya y España, 2022 [isi iyi: INE]

Los datos son de población residente empadronada. La misma fuente nos muestra en los dos casos una galopante tendencia al envejecimiento (población jubilada o a asistir en un breve futuro), tasas de natalidad bajísimas (seguramente lo serían más todavía sin contar con “los otros”, de hasta segundas generaciones), un crecimiento vegetativo (nacimientos menos defunciones) negativo y un crecimiento de población real positivo consecuencia del proceso inmigratorio (personas jóvenes y con mayor tasa de fecundidad que, huyendo de la miseria buscan un trabajo para dar dignidad a su familia y a su vida. ¿Nos suena?).

El contexto social y demográfico es alarmante, .

Si eliminamos las maniobras de distracción los responsables están claros. Y tienen mayoritariamente el Pedigrí de muchos más que 8 apellidos aristócratas y burgueses: SAQUEANDO A MANOS LLENAS DES DEL SIGLO XV.

Un Estudio económico establece que se necesitaría el Producto Interior Bruto (PIB) n'oge 1.000 años de todos los Estados partícipes de los procesos coloniales para “compensar o restituir” el daño causado a los territorios y sociedades colonizadas.

El dolor causado por las violaciones y torturas ya es irreparable, al igual que la aniquilación cultural de sus identidades.

También al equilibrio de la Madre Tierra, “nuestro” Planeta.

Con toda probabilidad las sociedades culturalmente homogéneas simplifiquen la convivencia. También que LAS ABSOLUTAMENTE HOMOGÉNEAS EN TÉRMINOS DE CLASE SOCIAL EMANCIPADA, MÁS TODAVÍA (un mundo sin oligarcas ni burgueses explotadores, sin Poder).

Las y los trabajadores xenófobos necesitan con urgencia cambiar de foco e ir a la raíz del problema: su sumisión al Amo y a su mentalidad (hasta el pensamiento les tiene domesticado). Una vez reconstruida la propia conciencia autónoma, exigirle que dedique sus millones a restituir el mal hecho orgullosamente por sus familias y “los suyos”, para que “los otros” puedan volver a sus tierras y pueblos con garantías de tener una vida bien digna. Aquellos y aquellas que quieran, N'ezie.

Si desprecias “al joven”, “a ella” o “al otro” no eres bienvenidx a la Confederación.

Ọkt 282023
 

Fraịde. Mgbụsị akwụkwọ Eve. Gininoa. Onye nkuzi na-ahapụ paseo de Olot.
Nke a ka ga-akwụsị na mollet dennel Vallès na Sabadell.

Ga-ejupụta na ndị mmadụ, ike gwụsịrị site na izu ọrụ, Ha na-agabiga na ngwụsị izu a ga-eme njem 500 Kilometers na Madrid na-ekwu na njedebe nke nkọwapụta nke ihe mgbochi na omume iji lekọta ahụike ọha na ezumike nka na ezumike nká na ọdịnihu. Ihe ahụ ga-abụ ndị enyi na ndị enyi. Na ezigbo ochichi onye ochichi.

Ụfọdụ n'ime ndị njem ahụ na-akọrọ “nka”.
Ga-abụ ogologo njem na ụra jọrọ njọ. Ndị ọrụ ibe ndị ọzọ oge a enweghị ike ịga. Nsote, Laghachi n'ụlọ.

Yabụ na ọtụtụ akụkụ nke ókèala Peninsor. Na ezumike nke njem ha dabara na RUBÍ. Sikwa Valencia.

Mgbe ụfọdụ ọ na-emetụ aka na nhazi n'ezie, N'ihi na ihe kpatara ya kwesịrị.
Taa bụ. Yikarịrị ka a ga-enwe ọtụtụ ndị ọzọ.

Ike gwụrụ nke okporo ụzọ ahụ nwere mmetụta na ebe obibi ya siri ike ịgbaso abụ ahụ, Slogans na egwu n'oge.
Nke ukwuu. Ha nọ ebe ahụ. Obere ájá.
Ikuku dị umeala n'obi na German suc. Ihe a!

Nye ndị niile na-etinye oge nke ndụ ha maka ihe na-akpata ha!

Kemmasi!

 

 

Julaị 182017
 

Article de Vidal Aragonès

Vidal Aragonés, advocat laboralista del Col·lectiu Ronda, analitza les dades estadístiques que confronten i desmenteixen radicalment la tesi defensada pel govern del PP que la reforma laboral aprovada l’any 2012 ha contribuït a la creació d’ocupació tot demostrant que l’únic efecte desplegat per la norma ha estat l’extensió de la precarietat i la degradació generalitzada de les condicions laborals.

Durant els darrers anys, coincidint amb la finalització de cadascun dels mesos, el Govern del Partit Popular ha aportat dades relatives a contractació i altes a la Seguretat Social per intentar transmetre la sensació de que es creava ocupació i que, a més, aquesta suposada creació tenia relació amb les contrareformes laborals aprovades per l’Executiu de Rajoy l’any 2012. Ara bé, només cal analitzar les pròpies dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i les que es desprenen de l’Enquesta de Població Activa (EPA) per comprovar que als darrers 5 anys no s’ha creat ocupació.

L’EPA del quart trimestre del 2011 (la darrera abans de l’aprovació del Reial Decret Llei 3/2012) situava en 23.440.300 els treballadors actius i en 18.533.000 els ocupats. Cinc any després, les últimes dades de l’EPA corresponents al quart trimestre de 2016 situaven els actius en 23.026.800 i els ocupats en 18.508.100. N'ezie, tant el nombre d’actius com d’ocupats ha disminuït i, per tant, no és possible en absolut parlar de creació d’ocupació.

De la mateixa manera, si optem per l’anàlisi de les dades oficials del Ministeri de Treball relatius a cotitzants, el resultat és el següent: el total de cotitzants adscrits a tots els règims al desembre de 2011 era de 17.361.851 mentre que al gener de 2016 era de 17.104.357. Hem hagut d’esperar al gener de 2017 (17.674.155) per superar la xifra de cotitzants anterior a 2012, si bé encara molt lluny dels 19.161.851cotitzants registrats l’any 2008.

Akụkọ zuru ezu na weebụsaịtị nke CGT Katalunya

Feb 232017
 

Xerrada-debat: ’Subcontractació, la precarització insuportable i consentida’

Thursday 2 March, 10.30h, local CGT Barcelona, Site na Laietana 18, 9è

A càrrec de:

  • Desiderio Martin, Secretari de Formació i Salut Laboral del Comitè Confederal de la CGT
  • Miguel Moya, del secretariat del Sindicat Federal de Telefònica de CGT

Organitza:
Federació Metal·lúrgica de Catalunya FEMEC-CGT

Feb 142017
 

@semgengo nabatara nke ahụ 061 A ga-akuziri ndị ọrụ Telemarting na ụgwọ ụgwọ, ihe ojoo ma ọ bụ aka nri na #vaga https://t.co/2nywaskism

Eziokwu nke 061, O mebiri ikike nke ndị ọrụ ka ha gaa n'ụlọ mposi, A odyssey…

Minista nke Herineitat ewepụtala mkpọsa iji belata ihe mberede nke ụlọ ọgwụ site na nkwanye ruo ndị mmadụ maka enyemaka ekwentị nke 061. Ọzọkwa, Site na nchịkwa, Ha anaghị eche banyere etu esi eme ọrụ gọọmentị site na ụlọ ọrụ onwe ha, ma ọ bụ ma ọ bụrụ na ikike ndị ọrụ na-eme ọrụ a na-ekwe nkwa.

Ekwentị na-akpọ 061 Ndị ọrụ kọntaktị kọntaktị na-aga site n'aka ndị ọrụ ahụike na-agbaso ndị ọrụ ahụike na-eso usoro ụkpụrụ guzobere. Ndị ọrụ a dabere na nnukwu ọrụ na ikike dị ala na ụgwọ ọnwa hà zuru oke.

Ihe fọrọ nke nta ka ọ bụrụ ndị otu a 061 Ọ na-emetụta ọnọdụ arụ ọrụ nke ọnọdụ ọrụ na ọtụtụ oge anaghị ekwe ka ha na-eme ka ha na-arụkọ ọrụ na ezinụlọ.

Banyere otu 20% nke ndị ọrụ ha nwere nkwekọrịta aghụghọ, Ọ dịghị mma ịzụta ezumike, Na-enweghị nkwanye ùgwù nkwekọrịta ngwụcha izu abụọ na-akwụghị ụgwọ kwa ọnwa na amaghị ma ha ga-aga n'ihu na-arụ ọrụ n'ọnwa na-eso. 11% nke ndị ọrụ ha anabataghị ụdị ọrụ ha.

Onweghi (Sistemụ mberede Ahụike Ahụike) Ọ na-ekwe ka a ghara ịkwanyere onye isi ala, dị ka ịga n'ụlọ mposi. Onye ọrụ ahụ ga-arịọrịrị ikike site na iwelite ogwe aka na dabere na olu oku na-anabata ebe ahụ ma ọ bụ.

Ihe a niile bụ n'ihi na SEM bụ ụlọ ọrụ ọha na eze, n'ụdị ndị na-enweghị aha ọha na-enweghị aha ma na-achịkwa ọrụ ụlọ ọrụ ngwaahịa. Ọ bụ ya mere subContract nke Ferrovial Send Servicioos S.A. Ijikwa ọrụ a, Ụlọ ọrụ, nke iwu a na-achịkwa, Quotes na Ibex35 na maka nke a na-etinye ego na-atụ anya abamuru na njedebe nke afọ.

Sitekwa na ozi nke ọrụ ha na-agọnarị ikike nke iwu, na aju, Mgbe a na-akpọ Capikes, Fọdụ ọrụ dị obere nke 100% Nke ndebiri, N'agbanyeghị na ọ bụ ụlọ ọrụ onwe ha ma nwee ike ịkwụ ụgwọ ọrụ.

Azụmahịa azụmahịa ndị a dị na ikike ndị ọrụ na-abịara ndị ọrụ na ndị ọrụ ga-anọgide na-enwekarị osisi mechiri emechi n'ụlọ ọgwụ na-enweghị ọrụ mberede. N'agbanyeghị ihe a niile ndị ọrụ nke ọrụ ndị a nke ọrụ ha na-arụ, ga-emeso ajụjụ ọ bụla, ịdị uchu na ọsọ n'ihi na agbanyeghị ihe niile, bụ ọkachamara ma gaa ndị mmadụ.

Njikọ nke mkpọsa nke ọtụtụ:
http://www.ccma.cat-424/salut-una-campnyu-due-due-duekwa ube-Mel-061/News / 2771346 /

 

Jenụwarị 022017
 

Formacio CGT: Contractació temporalConferència d’afiliats/des i delegats/es de la CGT de Catalunya

impartida pel magistrat del TSJC Carlos Hugo Preciado amb el títol: La contractació temporal i contractes interins després de les recents sentències judicials de la UE

La sentència del 14/09/2016 del Tribunal superior de justícia de la UE (SSTJUE) fixa importants limitacions a l’encadenament de contractes eventuals i als contractes interins a les administracions públiques. A fi de conèixer els aspectes bàsics de la nova situació jurídica i les seves possibilitats per a la nostra acció sindical, des de la CGT de Catalunya s’ha planificat la següent

La sessió de formació es durà a terme el Fraịde 13 Jenụwarị, nke 10 a 14 h a la sala d’actes del Centre Cívic Fort Pienc (Plaça Fort Pienc, 4-5, Barcelona) (enllaç a mapa)

Aquest tema afecta de manera molt especial a les administracions públiques, a l’àmbit sanitari i a l’educació. Donat que l’aforament de la sala és limitat, demanem que realitzeu inscripció prèvia per correu electrònic formacio@cgtcatalunya.cat indicant federació/sindicat/secció sindical i el número de persones.

Adjuntem cartell.

Ahụike na nnwere onwe

Nzuzo
CGT de Catalunya

Sep 252016
 

Mkpebi ECJ na-ajụ ụgwọ dị iche iche n'etiti nkwekọrịta nwa oge na mgbe a na-akaghị aka. Ndị ọkàiwu kwenyere na mkpebi ahụ ga-amanye mgbanwe na Iwu Ndị Ọrụ.

Mkpebi nke Courtlọikpe Ikpe nke European Union (IRI ABUO) nke na-ajụ ọgwụgwọ e nyere na ahịa ọrụ Spanish ka nkwekọrịta nwa oge na ndị na-enweghị njedebe na ihe omume nkwụsị emeela ka mmeghachi omume site na ntụgharị site na ndị ọrụ mmekọrịta mmadụ na ibe ya, nchịkwa na ịkwado. Mkpebi nke Courtlọikpe Europe nke Luxembourg nke kwadoro ịkwụ onye ọrụ na-adịru nwa oge ụgwọ ga-agbanwe ọtụtụ n'ime iwu ndị ọrụ Spanish. Oge egosipụtaghị maka iwu a iji rube isi na mkpebi ikpe a, maka ugbu a na ruo mgbe nke ahụ ga-eme, arụmụka nke ụlọ ikpe Europe jiri mee ihe ga-eme ka ndị gbara akwụkwọ nwee ikike iwu iji kwenye ndị ọka ikpe.

Ọchịchị ahụ na-agbanwe ụdị nkwekọrịta niile emere na Spen site na nchịkwa niile, ma mpaghara, mpaghara na steeti, n'okwu metụtara iwe ndị ọrụ na ọrụ nlekọta. Ihe ọ chọrọ bụ nnukwu mgbanwe nhazi usoro, ọ bụghị naanị Iwu Ndị Ọrụ, nke n'ezie kwesiri ka emezigharị iji kwughachi mkpebi ikpe a, mana a ga-emezigharị iwu mpaghara.

Ọ bụ ikpe dị oke mkpa, nke ga-aka akara tupu na aga, na nke kwuru na a ga-akwụ onye ọrụ nwa oge ụgwọ dịka a ga-akwụ onye ọrụ na-adịgide adịgide mgbe nkwekọrịta ya ga-agwụ.

0 ụbọchị kwa afọ na-arụ ọrụ bụ ụgwọ a na-akwụ onye ọrụ na-adịru nwa oge ozugbo emechara mmekọrịta ọrụ.

12 ụbọchị kwa afọ na-arụ ọrụ na-anata ụgwọ dị ka onye ọrụ nwa oge mgbe ọrụ mmekọrịta kwụsịrị.

Iwu Spanish gụnyere ụgwọ dị iche iche ozugbo emechara mmekọrịta ọrụ: 12 ụbọchị kwa afọ na-arụ ọrụ na nkwekọrịta ọrụ, 20 ụbọchị kwa afọ na mgbe ebighị ebi na kwesịrị ekwesị mgbasa na 33 ụbọchị ebighi ebi na mgbasa ozi na-ezighi ezi. Na oge, maka ya, ha nwere nkwekọrịta nwa oge nke na-anaghị enye ha ụgwọ ọ bụla ozugbo ha mechiri mmekọrịta ọrụ. Enwekwara nkwekọrịta ọzụzụ, na-enweghị akwụ ụgwọ ọ bụla ozugbo ha nwụrụ.

>> Ederede zuru ezu na CGT Catalunya