Oct 282023
 

Divendres. Vespre de tardor. Girona. Un autocar surt del Passeig d’Olot.
Aquest encara farà parada a Mollet del Vallès i Sabadell.

S’anirà omplint de persones que, esgotades de la setmana laboral, van enllà i aquest cap de setmana viatjaran 500 quilòmetres fins Madrid per reivindicar la fi de la inflació especulativa dels preus i accions preventives per mantenir la Sanitat Pública Universal i les Pensions de Jubilació en el futur proper i llunyà. La cosa també va de fer caliu a companys i companyes assetjades. I de democràcia real.

Algunes de les viatjants acaben de plegar del «curro».
Serà un viatge llarg i de mal dormir. D’altres companys i companyes aquesta vegada no han pogut assistir. Després, un tediós retorn a casa.

I així des de molts punts del territori peninsular. En un descans del trajecte coincideixen amb companyes de Rubí. També de València.

Alguns cops toca arromangar-se de debò, perquè la Causa bé s’ho mereix.
Avui n’és un. Molt probablement en seran molts més.

El cansament del camí fa efecte i a la comitiva li costa seguir els càntics, consignes i balls durant la manifestació.
Tant se val. Allà hi són. Un granet de sorra.
L’ambient és d’humilitat i germanor abnegada. Això importa!

A tots i totes aquelles que dediquen el seu temps de vida per les causes nobles!

ADMIRABLES!

 

 

Ene 312022
 

Manifiesto_3FDescargar en pdf

Las trabajadores y trabajadoras estamos acostumbradas a que no se nos regale nada. El acuerdo del Gobierno con la patronal y las cúpulas de CCOO y UGT no es una excepción. Más allá de la propaganda, lo cierto es que el Gobierno incumple sus promesas y abandona su compromiso de derogar la reforma laboral del Partido Popular. Con esta nueva reforma legitima y refuerza los pilares centrales de las reformas laborales impuestas por el PSOE de Zapatero primero y Mariano Rajoy después.

Leer más

Jul 182017
 

Article de Vidal Aragonès

Vidal Aragonés, advocat laboralista del Col·lectiu Ronda, analitza les dades estadístiques que confronten i desmenteixen radicalment la tesi defensada pel govern del PP que la reforma laboral aprovada l’any 2012 ha contribuït a la creació d’ocupació tot demostrant que l’únic efecte desplegat per la norma ha estat l’extensió de la precarietat i la degradació generalitzada de les condicions laborals.

Durant els darrers anys, coincidint amb la finalització de cadascun dels mesos, el Govern del Partit Popular ha aportat dades relatives a contractació i altes a la Seguretat Social per intentar transmetre la sensació de que es creava ocupació i que, a més, aquesta suposada creació tenia relació amb les contrareformes laborals aprovades per l’Executiu de Rajoy l’any 2012. Ara bé, només cal analitzar les pròpies dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i les que es desprenen de l’Enquesta de Població Activa (EPA) per comprovar que als darrers 5 anys no s’ha creat ocupació.

L’EPA del quart trimestre del 2011 (la darrera abans de l’aprovació del Reial Decret Llei 3/2012) situava en 23.440.300 els treballadors actius i en 18.533.000 els ocupats. Cinc any després, les últimes dades de l’EPA corresponents al quart trimestre de 2016 situaven els actius en 23.026.800 i els ocupats en 18.508.100. En definitiva, tant el nombre d’actius com d’ocupats ha disminuït i, per tant, no és possible en absolut parlar de creació d’ocupació.

De la mateixa manera, si optem per l’anàlisi de les dades oficials del Ministeri de Treball relatius a cotitzants, el resultat és el següent: el total de cotitzants adscrits a tots els règims al desembre de 2011 era de 17.361.851 mentre que al gener de 2016 era de 17.104.357. Hem hagut d’esperar al gener de 2017 (17.674.155) per superar la xifra de cotitzants anterior a 2012, si bé encara molt lluny dels 19.161.851cotitzants registrats l’any 2008.

Article sencer al web de CGT Catalunya

Feb 232017
 

Xerrada-debat: ’Subcontractació, la precarització insuportable i consentida’

Dijous 2 de març, 10.30h, local CGT Barcelona, Via Laietana 18, 9è

A càrrec de:

  • Desiderio Martín, Secretari de Formació i Salut Laboral del Comitè Confederal de la CGT
  • Miguel Moya, del secretariat del Sindicat Federal de Telefònica de CGT

Organitza:
Federació Metal·lúrgica de Catalunya FEMEC-CGT

Feb 232017
 

El 16 de febrer s’ha ratificat al Parlament Europeu el CETA (Comprehensive Economic and Trade Agreemet). Aquest Tractat, va ser signat pel Consell Europeu i Canadà el 30 d’Octubre passat, i amb la confirmació pel Parlament Europeu es consuma la venda de la sobirania d’Europa a les grans corporacions transnacionals amb a la complicitat de la classe política que, una vegada més, defensa els interessos del gran capital per sobre dels interessos dels seus pobles, pensant segurament per quina porta giratòria entrarà en els Consells d’Administració d’aquestes Transnacionals a les quals tan bé han servit.

[…]

Particularment penosa ha estat l’actuació de les eurodiputades i eurodiputats “socialdemòcrates” del PSOE, que al contrari que els seus col·legues europeus que estaven dividits i conseqüentment una part d’ells han votat no, les seves senyories del PSOE, impassibles, han defensat i votat en bloc juntament amb els altres grups de la gran coalició, PP i Ciutadans, sí al CETA.

[…]

En la votació el que s’ha dirimit al Parlament Europeu és quelcom més que una votació sobre un acord comercial, s’ha votat un model de societat al servei de les elits econòmiques que portarà més desigualtat, pobresa i precarietat al 90 per cent de la població, amb la desregularització del mercat laboral, la sortida al mercat dels serveis públics destruint la nostra manera de vida, acabant amb la nostra agricultura mediterrània a major glòria de la agroindustria contaminant i tòxica de les grans corporacions nord-americanes.

[…]

Des de CGT, seguirem treballant al costat de la campanya No al TTIP recordant que malgrat el resultat de la votació cap lluita està perduda. L’acord amb Canadà té un obligat pas pels parlaments estatals i alguns regionals, la seva tramitació pot oferir algunes sorpreses. En aquest procés es trobaria una oportunitat d’acabar definitivament amb ell. Per a això és necessària la coordinació en la lluita perquè només amb la pressió popular i la societat civil organitzada al carrer, podrem aconseguir-ho.

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT

Article sencer: CGT Catalunya

Ene 022017
 

Formacio CGT: Contractació temporalConferència d’afiliats/des i delegats/es de la CGT de Catalunya

impartida pel magistrat del TSJC Carlos Hugo Preciado amb el títol: «La contractació temporal i contractes interins després de les recents sentències judicials de la UE»

La sentència del 14/09/2016 del Tribunal superior de justícia de la UE (SSTJUE) fixa importants limitacions a l’encadenament de contractes eventuals i als contractes interins a les administracions públiques. A fi de conèixer els aspectes bàsics de la nova situació jurídica i les seves possibilitats per a la nostra acció sindical, des de la CGT de Catalunya s’ha planificat la següent

La sessió de formació es durà a terme el divendres 13 de gener, de 10 a 14 h a la sala d’actes del Centre Cívic Fort Pienc (Plaça Fort Pienc, 4-5, Barcelona) (enllaç a mapa)

Aquest tema afecta de manera molt especial a les administracions públiques, a l’àmbit sanitari i a l’educació. Donat que l’aforament de la sala és limitat, demanem que realitzeu inscripció prèvia per correu electrònic formacio@cgtcatalunya.cat indicant federació/sindicat/secció sindical i el número de persones.

Adjuntem cartell.

Salut i llibertat

Secretaria de Formació
CGT de Catalunya

Dic 132016
 

Comunicat del Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT

CGT no assistirà a aquestes “mobilitzacions instrumentals dels sindicats del règim els dies 15 i 18 de desembre” ja que l’única cosa que pretenen és aconseguir posicionar-se, amb “alguna legitimitat”, en les negociacions de diàleg social que porten realitzant amb els diferents governs des de 1977.

Els sindicats de la Concertació han estat eines bàsiques per a la domesticació dels i les assalariades, inserint-les en la dinàmica única del Pacte Social continuat, signant les Reformes Laborals – cada vegada més precaritzadores – i permetent amb això que les patronals mantinguin o millorin les seves taxes de guany i s’implementi un model neoliberal i desregularitzat de condicions laborals. Han garantit amb això la «pau social» a canvi de protagonisme i prebendes per a les seves organitzacions i les seves cúpules.

Aquests sindicats, amb enorme afiliació en dates passades, amb influència en tots els estrats, amb presència en totes les taules de negociació, omnipresents en les televisions i mitjans de comunicació, participants en sopars empresarials, governamentals i extraoficials, van admetre la Unió Europea de manera incondicional en el 86 i van admetre Maastricht en el 93. Després només han fet declaracions grandilocuents i no han mogut ni un dit contra aquesta Europa del Capital i els Mercats.

Les vàries desenes de Reformes Laborals des dels Pactes de la Moncloa (1977) i dels Sistemes Públics de Pensions, fins a l’última Reforma del PP en el 2012, han destruït el contrapoder de la classe obrera, per mitjà d’aquestes polítiques de “consens i diàleg social”, deixant-nos en una situació de precarietat integral, pobresa i desigualtat social, fins a extrems mai coneguts en l’estat espanyol.

Malgrat les polítiques fiscals, tributàries i socials, denominades de “ajust i austeritat”, no han sortit mai al carrer amb intencions serioses i fermes d’enfrontar-se a aquestes polítiques criminals que s’han implantat contra la majoria de les persones.

Mobilitzar-se, és tenir convicció i voluntat per buscar, presentar i defensar alternatives i accions amb les quals:

- Oposar-se als acomiadaments col·lectius (a milions) a través dels ERE.
- Oposar-se al fet que la voluntat unilateral de l’empresari sigui la que determini les condicions de treball.
- Oposar-se al fet que els i les treballadores perdem els convenis i les nostres relacions laborals siguin individualitzades i disponibles per l’empresari.
- Oposar-se a la baixada dels salaris, a les dobles escales salarials.
- Defensar el contracte estable i fix en tots els mercats, tant públics com privats i no admetre contractes i subcontractes, prestamisme laboral, externalitzacions, privatitzacions…
- Defensar el Públic i la reversió al Públic de tot el privatitzat.
- Defensar els drets i llibertats que ens han robat i enfrontar-se a la repressió que han desenvolupat contra les persones més coherents de la classe que diuen representar.

La CGT està als carrers amb els qui sofreixen, amb precàries i precaris, amb les milions de persones als qui se’ls ha arrabassat el treball, el sostre (la casa), el pa (el salari i les prestacions socials), la llibertat, i amb la majoria social, que hem estat estafades amb polítiques que han “salvat als bancs amb centenars de milers de milions”, a les empreses i els rics, a través de baixar-los els impostos, i s’han emportat per davant ocupacions, pensions, salut, educació i cuidats…

Les mobilitzacions del 15-M, les Marees, les Marxes de la Dignitat, les Plataformes en defensa del Públic, el Sindicalisme alternatiu, sí tenim legitimitat, perquè sí hem proposat alternatives, perquè sí hem portat endavant processos d’autogestió i economia social alternativa i perquè SÍ HEM ESTAT EN ELS CARRERS enfrontant-nos a aquest capitalisme depredador.

Els “sindicats del règim”, no solament han estat amagats tot el temps de la crisi-estafa sinó que, en el seu “ADN”, està gravat que la “col·laboració amb els governs i l’empresariat” és on tenen la seva raó de ser.

CGT tornarà a sortir als carrers a defensar les reivindicacions i propostes que mai hem abandonat, les que són dels qui construïm una societat de tots i totes, igualitària, i entenem que, tal com diu la consigna que cridem en les Manifestacions:

“NO HI HA UNA ALTRA MANERA, O AMB LA PATRONAL, O AMB LA CLASSE OBRERA”

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT

Sep 252016
 

Una sentència del TJUE qüestiona la diferent indemnització entre els contractes temporals i els indefinits. Els juristes consideren que la resolució obligarà a fer canvis en l’Estatut dels Treballadors.

La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que qüestiona el tracte que es dóna en el mercat laboral espanyol als contractes temporals davant els indefinits en cas d’extinció ha provocat una reacció d’interpretacions d’agents socials, administracions i advocacia. La sentència del tribunal europeu de Luxemburg que obliga a indemnitzar una treballadora interina capgirarà bona part de la legislació laboral espanyola. No estan clars els terminis perquè aquesta legislació s’adapti a aquesta sentència però, de moment i mentre això no passi, els arguments utilitzats pel tribunal europeu permetran als demandants tenir més força jurídica per convèncer els jutges.

La sentència dinamita tota la forma de contractació que s’ha estat fent a Espanya per totes les administracions, tant la local, l’autonòmica i l’estatal, en matèria de contractació de personal al servei de l’administració. El que requereix és un canvi normatiu a gran escala, no només de l’Estatut dels Treballadors, que per suposat s’ha de modificar per fer-se ressò d’aquesta sentència, sinó que també s’haurien de modificar les normes autonòmiques.

És una sentència molt rellevant, que marcarà un abans i un després, i que diu que un treballador interí ha de ser indemnitzat igual que ho seria un treballador fix quan acaba el seu contracte.

0 dies per any treballat és la indemnització que rep un empleat interí un cop conclou la relació laboral.

12 dies per any treballat rep com a indemnització un empleat temporal un cop finalitzada la relació laboral.

La legislació espanyola recull diverses indemnitzacions un cop conclou la relació laboral: 12 dies per any treballat en els contractes laborals, 20 dies per any en els indefinits amb acomiadament procedent i 33 dies en els indefinits amb acomiadament improcedent. Els interins, per la seva banda, tenen un contracte temporal que no els dóna dret a cap indemnització un cop conclou la relació laboral. També existeixen contractes de formació, sense cap mena d’indemnització un cop caduquen.

>> Article sencer al CGT Catalunya

Jun 192016
 

2016-06-18 Madrid Servicios Publicos

Dic 272013
 
Este viernes 20 de diciembre, el Gobierno ha anunciado una nueva reforma laboral con medidas destructivas para la estabilidad y la calidad del empleo, algunas de las cuales han sido ya plasmadas en un nuevo real decreto. Otras de las medidas aún no se conocen en detalle, pero lo informado hasta el momento sobre ellas muestra claramente su naturaleza regresiva. Las expondremos a continuación:

1) Fomento del trabajo a tiempo parcial en contra de la contratación a tiempo completo.

Los trabajadores y trabajadoras a tiempo parcial podrán hacer horas complementarias hasta un 90% de la jornada pactada en su contrato. Es decir, que con un contrato a tiempo parcial de 20 horas, el empleado puede llegar a trabajar 38 horas semanales, al poder añadirle 18 horas complementarias. Hasta ahora, las horas complementarias sólo podían alcanzar el 60% de la jornada. Con esta nueva medida se facilita más todavía el encubrimiento de las horas extraordinarias.

El contrato indefinido de apoyo a los emprendedores, que hasta ahora sólo podía ser a tiempo completo, podrá realizarse también a tiempo parcial.

Para seguir fomentando el trabajo a tiempo parcial, se aumenta el derecho de las trabajadoras a acogerse a una reducción de jornada por maternidad hasta que el niño tenga 12 años, cuatro más que ahora.

Dados los reducidos salarios que caracterizan a la mayoría de trabajos en España, la apuesta por la contratación a tiempo parcial del Gobierno resulta nefasta para los trabajadores y trabajadoras, pues ahora la persona mileurista (que ganaba su exiguo salario por trabajar 40 horas semanales) corre el riesgo de reducir su sueldo a la mitad gracias a la libertad para optar por contratos de jornada reducida que ha otorgado el Gobierno a los empresarios. Así, se apuesta por un escenario como el alemán, donde, como reconoce la propia Administración de Merkel, un extenso porcentaje de población trabaja y vive en la pobreza a la vez, pues sus miserables salarios no le dan para comer.

2) Reducción de 42 a 4 de los modelos de contrato vigentes.

El Gobierno ha decidido reducir los más 42 modelos de contratación que existen ahora mismo a cuatro: indefinido, temporal, en prácticas y de formación y aprendizaje. Esta medida aún no se ha implementado y no se conocen sus detalles, pero, teniendo en cuenta los antecedentes del Ministerio de Trabajo y el propio sentido común, el proyecto parece un frontal ataque contra la contratación indefinida y una apuesta por la precariedad laboral.

Los 42 modelos de contrato vigentes hasta ahora pretendían recoger las particularidades de cada tipo de relación laboral, reduciendo la posibilidad de imponer contratos temporales a supuestos limitados (aunque insuficientemente) y obligar al empresario a contratar indefinidamente si no reunía los requisitos para optar por algún tipo de contrato temporal. Igualmente, graduaban las indemnizaciones por despido dependiendo de las características de la relación contractual.

El Gobierno, al condensar estas decenas de contratos en un genérico contrato “temporal” cuyas características concretas aun no conocemos, parece querer crear un cajón de sastre en el que abarcar el mayor número de relaciones laborales posibles, dando la máxima libertad al empresario para elegir esta modalidad de trabajo precario en perjuicio de la contratación indefinida, así como eliminando las diferencias indemnizatorias entre contratos temporales para, con toda certeza, imponer una indemnización aun más exigua o directamente eliminarla.

Para colmo, el Gobierno también permitirá la realización de contratos para la formación y el aprendizaje sin necesidad de hacerlo dentro de un título de Formación Profesional o certificado profesionalidad. Es decir, esta modalidad de contrato especialmente precaria, y cuya justificación era teóricamente formar en la práctica laboral al estudiante de FP mientras realiza sus cursos, ahora puede imponerse a cualquier joven, aunque no esté cursando unos estudios relacionados con el trabajo que ejecuta. De este modo, cae la máscara del contrato para la formación y el aprendizaje, quedando claro que su único fin es fomentar la explotación.

3) Aumento del poder de las mutuas para retirar los subsidios por incapacidad en caso de baja laboral.

La Ministra de Trabajo ha comunicado que las mutuas harán un seguimiento de las bajas laborales desde el primer día y pedirán el alta cuando lo entiendan procedente, aunque el servicio público de salud deberá decidir en última instancia. Según esta reforma, el servicio público de salud dispondrá de un periodo de 5 días para decidir si da el visto bueno o no a la solicitud de alta de las mutuas, y si no responde se entenderá que el trabajador ha superado la incapacidad temporal y debe ser dado de alta.

Evidentemente, resulta muy difícil que en tan escaso período el servicio público de salud pueda estudiar las ingentes solicitudes que las mutuas, deseosas de librarse del pago de prestaciones, le enviarán. Gracias a esa incapacidad para responder a los casos y analizarlos convenientemente, las mutuas podrán forzar cientos de altas injustificadas, gracias a una medida a la que no puede encontrarse ningún sentido lógico más allá que el de lograr aumentar las altas de trabajadores y trabajadoras enfermas y reducir el pago de prestaciones por incapacidad.

CGT Región Murciana

Ir a inicio

Nov 092012
 

   El 14 Noviembre de 2012, la Confederación General del Trabajo (CGT) junto con otras organizaciones, convoca Huelga General (HG) de 24 horas de duración en todo el estado español porque el Gobierno, con su política de recortes y reformas, nos está llevando a una auténtica situación de emergencia social, porque está aplicando una política económica, neoliberal y antisocial que está al servicio de los mercados financieros, los especuladores, al servicio de una Unión Europea (UE) gobernada por la banca alemana, el Banco central Europeo (BCE) y el Fondo Monetario Internacional (FMI).
En definitiva, una HG porque queremos un nuevo modelo social que no favorezca a una minoría de privilegiados (1%), no explote a la mayoría de la población (99%), un nuevo modelo social que se fundamente en el reparto, la libertad y la justicia social.  Con esta HG, como sociedad, debemos romper el círculo de desmotivación, resignación y desmovilización a la que nos intenta conducir el sindicalismo institucional.

Descargar Octavilla en Catalán
Descargar Octavilla en Castellano
Descargar Cartel en Catalán
Descargar Cartel en Castellano

Ir a inicio

Oct 012012
 
Se adjunta el Dossier Formativo para la Acción Sindical y Social de cara a la próxima Huelga General que convocamos para el 31 de Octubre. En él encontraremos las respuestas al porqué de una Huelga General, así como propuestas y alternativas a la crisis capitalista que estamos viviendo.

Open publication – Free publishingMore cgt

Descargar en pdf

Inicio

Ago 072012
 
Tras la pasada Huelga General del 29 de Marzo, las cosas siguen cada vez peor para la clase trabajadora y la mayoría de la población.
Los Presupuestos Generales del Estado (PGE) de 2012 suponen un recorte de 27.000 millones de euros en gasto social.
Por real decreto, el gobierno recorta 10.000 millones de euros en educación y sanidad. Los sistemas públicos educativo y sanitario se privatizan, se desprestigian, se repagan con nuevas tasas e impuestos mientras se prevén más de 300.000 despidos en el sector público y se aprueba un “medicamentazo” brutal.
Mientras tanto, el principal problema de la población, el paro, sigue sin resolverse, agravándose, hasta hacer insoportable, la situación de millones de familias a las que se les niega el acceso a una vida digna de ser vivida. (leer mas)

Inicio

Jun 202012
 
El sábado se realizó en Barcelona una manifestación a la que  asistieron unas 2.500 personas, bajo el lema Contra la represión, la reforma laboral y los recortes sociales. El recorrido de la manifestación ha pasado por la Conselleria d´interior, Delegació de Govern, Fiscalia de Catalunya, Foment del Treball, desde el local de CGT en Vía Laietana se ha descolgado una pancarta por algunos de aquellos que los jueces les han prohibido asistir a las manifestaciones, que decía “Prou repressio, Puig dimissió” finalizando en Jaume I hasta Plaça Sant Jaume donde ha acabado la manifestación. Se ha gritado por la libertad de Andreu y contra la represión.
La CGT hemos convocado esta manifestación en Barcelona, a la que han asistido afiliados de Barcelona, de las diversas comarcas de Catalunya y compañeros de otras provincias del país (Madrid, Zaragoza, Valencia, Valladolid, etc.). (Leer más)

Inicio

Jun 112012
 

La CGT ha acordado en su última Plenaria Confederal la continuidad en las movilizaciones contra la represión y por la libertad de Laura Gómez, Secretaria de Organización de la Federación Local de Barcelona.

El plan de movilizaciones aprobado en la Plenaria contempla una campaña por la Libertad de Laura Gómez y contra la represión, que también debe contener la lucha contra la Reforma Laboral y las Recortes Sociales que generaron su detención.

Por eso convocamos una Manifestación de toda la CGT en Barcelona, ​​el sábado 16 de junio, que saldrá del cruce de la calle Diputación con Paseo de Sant Joan a las 11.30 horas. (Leer más)

<<<Octaveta català>>>     <<<Octavilla castellano>>>

Inicio

Jun 032012
 

La CGT en defensa de las libertades. Contra la reforma laboral y los recortes sociales

Por la libertad sin cargos para Laura Gómez y el resto de detenidas y encausadas por la HG del 29M

La crisis financiera y económica en la que nos han metido banqueros, especuladores y políticos sumisos, se está resolviendo en contra de los intereses de la mayoría de la población, al tiempo que el gobierno está aprovechando la situación para aplicar su ocultado programa ultraliberal e incrementar la explotación de las y los trabajadores y asfixiar sus aspiraciones de libertad y justicia social.

 (Leer más)

Inicio

May 282012
 
Compañeras y compañeros.
Como sabéis la CGT ha acordado en su última Plenaria Confederal la continuidad en las movilizaciones contra la represión y por la libertad de Laura Gómez, Secretaria de Organización de la Federación Local de Barcelona.
Así, nos encontramos con que en el plan de movilizaciones aprobado en la Plenaria contempla una Campaña por la Libertad de Laura Gómez y contra la represión, que también debe contener la lucha contra la Reforma Laboral y los Recortes Sociales que generaron su detención. Así, tenemos una
· Manifestación de toda la CGT en Barcelona. Será el próximo 16 de junio y saldrá del cruce de la calle Diputació con Paseig de Sant Joan a las 11.30 horas.
Por lo tanto, desde cada Territorio debemos poner en marcha la planificación de cara a organizar los viajes a través de las diferentes Federaciones Locales.
En estos días el Secretariado Permanente del Comité Confederal se pondrá en contacto con los diferentes Territorios para conocer y coordinar las previsiones en cada uno de ellos.
Es importante para la Organización desarrollar adecuadamente esta acción, puesto que aunque Laura está en la calle, la libertad de la que goza es provisional y se están desarrollando las actuaciones judiciales y policiales para intentar encerrar a nuestra compañera por quemar una caja de papeles frente a la Bolsa de Barcelona de manera simbólica en la pasada Huelga General del 29 de marzo.
Tampoco hemos de olvidar que no es solo nuestra compañera la afectada por esta ola represiva. Distintos delegados y afiliados nuestros y de otras organizaciones sindicales y sociales han sido detenidos e incluso encarcelados desde y por la Huelga General.
En unos días os haremos llegar los materiales de esta campaña que constarán de cartel, octavilla y pegatina.
Desde el SP del Comité Confederal animamos a toda la afiliación y militancia a participar en las actuaciones contra la represión que esta Organización va a desarrollar en defensa de las libertades.
Secretariado Permanente del Comité Confederal

Subir

Mar 222012
 
     Entrevista a Adoración Guamán, en el marco de la reforma laboral aprobada por el Partido Popular (PP) español el pasado 10 de febrero, endureciendo aún más las condiciones de los trabajadores luego de las reformas de 2010 y 2011 que llevó a cabo el Partido Socialista Obrero Español (PSOE).

Adoración Guamán es profesora titular de derecho del trabajo de la Universidad de Valencia y profesora alterna en la Universidad francesa Paris Ouest.

Subir