BALANS I ARBETSLIVET (VÅRD AV MINÄRA)

 ALLMÄN ADMINISTRATION, MAT, HANDEL OCH GÄSTFRIHET, KOMMUNIKATIONER, Conciliació, CONSTRUCCIÓ, UNDERVISNING, METALL, STÄDAR UPP, nyheter, KEMIKALIER, HÄLSA, SOCIAL SEKTOR, ARBETSSEKTORER, TEXTIL, TRANSPORT OCH KOMMUNIKATION
sep 012023
 

Conciliación de la vida laboral y familiar. Nuevo permiso laboral para el cuidado de menores:

Las madres y padres o tutoras/es legales que tengan a su cargo uno o más hijos pueden disfrutar de diferentes permisos en el ámbito laboral para el cuidado de los menores, cumpliendo una serie de requisitos y amoldándose a la normativa vigente que regula estos supuestos. Es el caso del permiso laboral de ocho semanas que podrán pedir con motivo de la vuelta al cole.

El permiso laboral de ocho semanas es una ayuda a la conciliación familiar con el trabajo para los padres que tengan hijos menores de 8 años de edad, que podrán ausentarse de su puesto de trabajo en un máximo de ocho semanas, de forma continua o discontinua, tanto en los meses de vacaciones como con la llegada de la vuelta al cole en el mes de septiembre.

Este permiso, de duración no superior a 8 semanas, continuas o discontinuas, es intransferible y podrá disfrutarse de manera flexible.

Las personas trabajadoras tendrán derecho a un permiso parental, para el cuidado de hijo, hija o menor acogido por tiempo superior a un año, hasta el momento en que el menor cumpla ocho años, se recoge en el Real Decreto-ley 5/2023.

Este permiso podrá disfrutarse a tiempo completo o en régimen de jornada a tiempo parcial, como un derecho individual de hombres y mujeres, sin que pueda transferirse su ejercicio.

¿Cómo se solicita el permiso parental de 8 semanas?
La mencionada normativa también regula la forma en la que la interesada puede solicitar este derecho, ya que es la propia persona trabajadora quien lo tiene que pedir a su empresa: “Corresponderá a la persona trabajadora especificar la fecha de inicio y fin del disfrute o, en su caso, de los períodos de disfrute”, se indica.

Además, deberá comunicarlo a la empresa con una antelación de 10 días o la concretada por los convenios colectivos, salvo fuerza mayor, teniendo en cuenta la situación de aquella y las necesidades organizativas de la empresa.

Por último, hay que saber que, en caso de que varios personas de la misma empresa puedan y quieran acogerse a este derecho en el mismo periodo de tiempo, alterando el correcto funcionamiento de la empresa, se puede acordar el aplazamiento de la concesión por un periodo razonable, justificándolo por escrito y después de haber ofrecido una alternativa de disfrute igual de flexible.

Es un Permiso NO retribuido.

Prou impunitat per justificar el negoci de la infància en risc

 Utbildning, SOCIAL SEKTOR
Jul 032017
 

Comunicat CGT Sector Social

PROU IMPUNITAT PER JUSTIFICAR EL NEGOCI DE LA INFÀNCIA EN RISC

Des del Sector Social CGT, volem expressar el següent sobre les declaracions de la Consellera Dolors Bassa, arran de les nostres denúncies:

- El Sr Calvo, Director General de la DGAIA i la Consellera Bassa ens acusen de difamació. Malauradament no és difamació, denunciem el currículum objectiu del Sr Calvo.

El Sr Calvo i la Consellera Bassa en les seves declaracions s’obliden (voluntària o involuntàriament) que en Ricard Calvo no va ser tan sols director de projectes de FASI, va ser director adjunt i també director general. Durant el seu últim any dins la Fundació FASI es va contractar a una directora tècnica per alliberar-lo de les seves funcions com a director tècnic i adjunt, i així poder exercir de director general, en absència del Sr Estanis Vayreda, que recordem és director de SUMAR-Empresa d’Acció Social i exerceix de tinent d’alcalde de la ciutat d’Olot per l’antiga CDC. Malgrat que ja feia funcions de director general, just abans de ser nomenat per aquest càrrec, pel mateix Patronat de la Fundació FASI, el Sr Calvo marxa com a Director General de la DGAIA. Les educadores que han treballat a FASI i moltes altres que coneixem el projecte de Cases d’Infants sabem que el Sr Calvo ha estat i és un dels grans promotors i gestors, des dels seus inicis i fins a l’actualitat (d’on es troba en excedència) d’aquest projecte esquitxat de presumptes irregularitats, tal i com ha demostrat el prestigiós grup de periodistes Ramon Barnils en l’article publicat a: http://www.media.cat/2017/06/ , on es fa un estudi rigorós, i es corrobora com aquesta fundació paga lloguers desorbitats que quintupliquen el preu de mercat a una empresa immobiliària que és propietat de la mateixa Fundació FASI. O sia que es paga a sí mateixa lloguers inflats amb diner públic, sent una empresa amb ànim de lucre, mentre FASI retalla diners per les infants en risc, les seves famílies i les educadores socials que hi treballem. Per a nosaltres, això és una pràctica perversa i menyspreable: on es fa negoci amb el dolor d’un dels grups més febles de la nostra societat: la infància en risc.

Hela artikeln på hemsidan CGT Katalonien

CGT Social Sector pressmeddelande om institutionella övergrepp och karuselldörrar i DGAIA

 fackligt agerande, KOMMUNIKATIONER, SOCIAL SEKTOR
juni 092017
 

DGAIA-misshandeln och ramarna för Mr. Ricard Calvo

SKUTTER, STÄCKANDE, SNURRDÖRRAR, OCH NYA UTMÄRKELSER FÖR VÄRDET AV 98 MILJONER € SOM KOMMER TILL AFFÄRSKONLOMERATET MED LÄNKAR TILL MR RICARD CALVO (GENERALDIREKTÖR FÖR DGAIA). TILLS RÅDGIVARE BASSA GÅR NED MÅSTE VI STÅTA MED SÅ MYCKET INKOMPETENS?

Det har vi nyligen kunnat läsa nyheter i pressen om, tyvärr, de bekräftar allt som vi har rapporterat från CGT Social Sector angående den oroande situationen där centra för minderåriga under Generalitats vård befinner sig.: "Polis skott i luften i ett center för minderåriga övervakat av Generalitat", “Tinderbox på ungdomshem”, "En minderårig under förmyndarskap, knivhuggen mitt på gatan i Barcelona", "Lilla Prinsens direktör fick en lön som är dubbelt så stor som avtalet", "DGAIA säger att de inte kontrollerar lönerna, inte heller pengarna (som i de sista utmärkelserna når upp till 5.457 € per månad och per barn) ges till privata stiftelser som förvaltar barncentraler, även om de är offentliga pengar". "Tredje sektorns stiftelser betalar orimliga hyror till företag som de deltar i".

nyligen, på CRAE Can Rubió använde en förvirrad minderårig en yxa för att attackera andra barn och lärare, och det krävdes ingripande av den lokala polisen och kravallpolisen i Mossos som var tvungna att avlossa skott i luften för att avråda den minderårige och ta hans vapen. Den här tonåringen är kvar i samma centrum efter den allvarliga händelsen. På CRAE Sant Andreu passerade en minderårig genom fönstren mot gatan med en stor machete efter att ha uttalat dödshot till några lärare. Ett vapen som ingreps av pedagoger tack vare varningen från andra tonåringar. Dagen efter var polisen tvungen att ingripa eftersom den här minderårige ville ta in en rakhyvel i centret. Allt detta samtidigt som han fortsatte att hota lärare inför polisen. En tonåring med en allvarlig psykisk sjukdom som upprepade gånger har hotat både barn och lärare på samma CRAE, men att trots dessa allvarliga incidenter fortfarande står i centrum; äventyra deras fysiska integritet, såväl som för andra ensambarn 8 år, och pedagogers/rs. (Data från webbplatsen för offentlig upphandling för Generalitat de Catalunya och arbetsdepartementet, Sociala frågor och familj).

Dessa nyheter är den mest synliga delen av ett barnskyddssystem som revictimizes barn och, långt ifrån att skydda dem, utsätter dem för institutionella övergrepp.

Hela artikeln på hemsidan CGT Katalonien

CGT Social Sector fördömer opacitet och bristande offentlig kontroll i ungdomshem

 KOMMUNIKATIONER, allmänheten, SOCIAL SEKTOR
februari 232017
 

Foto La DirectaLos compañeros y compañeras de CGT Sector Social denuncian la opacidad y carencia de control público en los centros de menores gestionados por grupos privados.

El aumento de incidentes y la degradación de condiciones está relacionado con el proceso de privatización que ha hecho que el 80% de las plazas actuales estén gestionadas por grupos privados.

Artículo completo: Den direkta

Comunicat CGT Sector Social:
DGAIA i infància en risc, maltractament institucional i portes giratòries

webb: CGT Sector Social (Undervisning)
Facebook: CGT Sector Social
Twitter: @sectorsocialcgt

 

Concentració al Palau Robert, avui a Barcelona

 koncentration, SOCIAL SEKTOR
nov 242016
 

cgt-sektor-socialCONCENTRACIÓ EN EL PALAU ROBERT (Passeig de Gracia 107) TORSDAG 24 DE NOVEMBRE a les 9 DEL MATÍ

En defensa d’un servei públic i de qualitat per a la infància en perill d’exclusió social

No a la disminució de 528.000€ d’euros per part de la Generalitat

Aquesta concentració es convoca en defensa d’un servei públic i de qualitat per a famílies en risc d’exclusió social. La Generalitat pretén disminuir la partida pressupostària que es destina en l’actualitat de 472.000€ per cada “Casa d’Infants” i que passaria a ser de 424.000 Euros, la qual cosa suposa una baixada total de 48.000 Euros a cada casa, i una retallada pressupostària total de 528.000 Euros, la qual cosa provocarà una disminució en els menors atesos i del treballadors a cada centre, quan és un servei que en algunes casa hi ha llista d’espera.

L’objectiu principal del servei és donar a les famílies el suport necessari que eviti la separació dels fills i filles i/o la possibilitat del retorn a casa dels menors institucionalitzats.

Si uns diners estan ben destinats, aquests són els que es dediquen a la prevenció, i més si és per a menors d’entre 3 jag 18 anys i les seves famílies, que per diferents motius socio-econòmics i/o familiars, es veuen desbordats per situacions que requereixen una intervenció especialitzada.

El projecte de “Cases d’Infants”, és gestionat per FASI (Fundacio Acció Social i Infància), una entitat sense ànim de lucre, els mitjans econòmics de la qual provenen de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), organisme que supervisa i avalua el projecte i que recentment ha anunciat la retallada pressupostària. Aquesta retallada, serà executat per l’entitat privada FASI, amb el que comportarà una reestructuració profunda del servei.

>> Hela artikeln på CGT Catalunya