El passat divendres 16 d’octubre, la CGT Vallès Oriental vam organitzar un taller d’autoformació amb dos objectius principals: compartir experiències i estratègies entre les diferents seccions sindicals, i reforçar el sentiment de pertinença i col·lectivitat al voltant del sindicat. La trobada va reunir seccions de diferents sectors, que van posar en comú les seves formes d’organització, les dificultats que es troben als centres de treball i les eines que fan servir per defensar els seus drets. Va ser una jornada per aprendre de les experiències de les companyes, reflexionar col·lectivament i enfortir un model de sindicalisme construït des de la base. Hi van participar les seccions de l’Institut Grifols (farmacèutica), Nidec Motors (automoció), Limasa -abans Expertus i Ramcon- (neteja d’edificis), l’Institut Municipal de Serveis a les Persones amb Discapacitat (IMSD), Valoriza (neteja urbana) i l’Institut Carles Vallbona (ensenyament públic).
Organitzar-se des de baix, decidir en assemblea
Un dels temes centrals del taller va ser el funcionament de les seccions sindicals: com s’organitzen les assemblees, quina regularitat tenen, quin dinamisme aconsegueixen i quin paper hi juguen els delegats i els secretaris. A partir de les diferents experiències, es va posar sobre la taula el model sindical que defensem des de la CGT: un sindicalisme de base que es construeix mitjançant la distribució de tasques i responsabilitats, i que situa la sobirania en les persones afiliades reunides en assemblea. En definitiva, un model que s’allunya de la concertació i de la delegació de les decisions en representants alliberats, i que aposta per la participació directa de les treballadores en la construcció de les seves pròpies eines de lluita. El nostre sindicalisme no es construeix des de cúpules burocràtiques, sinó des de les seccions sindicals dels centres de treball. Som les treballadores que sostenim el sindicat i hi participem, i per tant, som les que hem de tenir la capacitat de decidir. En aquest sentit, un dels grans reptes compartits és aconseguir que les persones no afiliades també s’impliquin en l’activitat sindical als centres de treball. Fer créixer la participació i l’assumpció de responsabilitats és fonamental per ampliar la força col·lectiva i evitar que l’organització sindical quedi limitada a un grup reduït de persones.
La solidaritat com a eina de lluita
El taller també va dedicar una part important a l’acció sindical i a les diferents estratègies que es poden desplegar, tant dins com fora de l’empresa. Les vies legals poden ser útils per defensar els nostres drets, però no poden ser l’única eina de lluita. Cal mantenir viva l’acció directa, a través de vagues, boicots, protestes i altres formes de pressió col·lectiva. En aquest punt, les companyes de LIMASA van compartir la seva experiència amb les accions que van impulsar per aconseguir la readmissió d’una companya acomiadada. El seu exemple va servir per recordar que la solidaritat no és només un principi abstracte, sinó una pràctica concreta que es tradueix en el suport mutu i en la capacitat de mobilitzar-se davant les injustícies. Quan una treballadora pateix un acomiadament o un abús, la resposta col·lectiva pot marcar la diferència. La força d’una secció sindical rau precisament en la capacitat de convertir un problema individual en una lluita compartida.
La independència de les seccions reforcen les plantilles
Un altre dels aprenentatges de la jornada va ser la importància de preservar la independència de les seccions sindicals, tant respecte dels comitès d’empresa com de la gerència o la direcció. Aquesta autonomia permet actuar amb criteri propi, respondre als interessos de les treballadores i mantenir la capacitat de mobilització sense quedar subordinades a les estructures de representació institucional ni als interessos de l’empresa. Les seccions sindicals acostumen a néixer de la necessitat de defensar-se davant les irregularitats i els abusos que es produeixen als centres de treball, i són una eina perquè les treballadores deixin d’afrontar soles les situacions d’explotació i puguin plantar cara als conflictes amb el suport de les companyes. Organitzar-se col·lectivament també ajuda a vèncer la por: saber que no estàs sola, que hi ha una estructura que et dona suport i que la responsabilitat es comparteix sota el paraigües de la secció sindical facilita fer un pas endavant contra allò que individualment pot semblar impossible d’afrontar. A més, les seccions no només serveixen per intervenir en el propi centre de treball, sinó que també poden esdevenir un punt de partida per estendre l’organització a altres empreses de l’entorn, especialment quan comparteixen pràctiques abusives i condicions d’explotació semblants. Compartir experiències i estratègies permet identificar problemes comuns i trobar respostes col·lectives que vagin més enllà d’una sola empresa, i mantenir la independència és fonamental per assolir tots aquests objectius.
De la defensa a l’atac
Del taller també vam veure clar que les seccions sindicals no han de limitar-se a reaccionar davant dels abusos, perquè són eines molt més versàtils que això: també han de prendre la iniciativa i impulsar formes de democràcia directa que permetin a les treballadores decidir sobre les qüestions que afecten les seves vides laborals, i imposar-les a l’empresa. Això es pot concretar de moltes maneres: elaborant democràticament les candidatures a les eleccions dels comitès d’empresa, decidint els horaris en assemblea o sotmetent els pactes assolits a la validació de les afiliades, entre d’altres possibilitats. Es tracta de recuperar la capacitat de decisió sobre les condicions de treball i d’evitar que aquesta quedi a discreció de la gerència de l’empresa. La secció sindical pot ser, doncs, tant una eina de defensa davant les agressions, com un garant del control obrer del nostre centre de treball.
Aprendre juntes per continuar lluitant
La jornada va permetre compartir pràctiques, identificar reptes comuns i posar en valor la diversitat d’experiències que hem anat recavant al nostre territori. Les diferents realitats laborals tenen les seves particularitats, però també compartim com a treballadores problemes, necessitats i objectius que es poden abordar a través de l’organització i la solidaritat. L’autoformació és una manera de reforçar aquesta xarxa: aprendre dels encerts i dels errors de les companyes, posar en comú les eines que funcionen, i construir col·lectivament un sindicalisme més fort, participatiu i arrelat als centres de treball.
Perquè la força del proletariat no depèn d’unes sigles o d’unes lleis, sinó que depèn, fonamentalment, de la capacitat de la nostra classe de colpejar com un sol puny les estructures opressives de la burgesia.
Sorry, the comment form is closed at this time.