Desde la Confederación General del Trabajo queremos mostrar nuestro total apoyo y solidaridad con todas las personas refugiadas de Moria, en la isla griega de Lesbos, que han tenido que ser evacuadas como consecuencia de los incendios que han destruido el Campo de Refugiados donde malvivían desde que su llegada a la isla tras huir de sus países de origen.
વાંચન ચાલુ રાખો »
તેમણે 16 de febrer s’ha ratificat al Parlament Europeu el CETA (Comprehensive Economic and Trade Agreemet). Aquest Tractat, va ser signat pel Consell Europeu i Canadà el 30 d’Octubre passat, i amb la confirmació pel Parlament Europeu es consuma la venda de la sobirania d’Europa a les grans corporacions transnacionals amb a la complicitat de la classe política que, una vegada més, defensa els interessos del gran capital per sobre dels interessos dels seus pobles, pensant segurament per quina porta giratòria entrarà en els Consells d’Administració d’aquestes Transnacionals a les quals tan bé han servit.
[…]
Particularment penosa ha estat l’actuació de les eurodiputades i eurodiputats “socialdemòcrates” del PSOE, que al contrari que els seus col·legues europeus que estaven dividits i conseqüentment una part d’ells han votat no, les seves senyories del PSOE, impassibles, han defensat i votat en bloc juntament amb els altres grups de la gran coalició, PP i Ciutadans, sí al CETA.
[…]
En la votació el que s’ha dirimit al Parlament Europeu és quelcom més que una votació sobre un acord comercial, s’ha votat un model de societat al servei de les elits econòmiques que portarà més desigualtat, pobresa i precarietat al 90 per cent de la població, amb la desregularització del mercat laboral, la sortida al mercat dels serveis públics destruint la nostra manera de vida, acabant amb la nostra agricultura mediterrània a major glòria de la agroindustria contaminant i tòxica de les grans corporacions nord-americanes.
[…]
Des de CGT, seguirem treballant al costat de la campanya No al TTIP recordant que malgrat el resultat de la votació cap lluita està perduda. L’acord amb Canadà té un obligat pas pels parlaments estatals i alguns regionals, la seva tramitació pot oferir algunes sorpreses. En aquest procés es trobaria una oportunitat d’acabar definitivament amb ell. Per a això és necessària la coordinació en la lluita perquè només amb la pressió popular i la societat civil organitzada al carrer, podrem aconseguir-ho.
Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT
Article sencer: સીજીટી કેટાલુનિયા
Des de l’Assemblea Popular de Mollet ens conviden aquest diumenge 12 de febrer a partir de les 11h, a les activitats que es faran per a donar soport a la campanya per les persones refugiades.
A Mollet del Vallès, VOLEM ACOLLIR
Trobada lúdica i reivindicativa
Recollida de signatures
Testimonis de persones refugiades, amb la preséncia de Lamine Bathily, del Sindicat de Manters.
Amb les actuacions de:
I cercavilla a partir de les 13h amb:
મોલેટ ડેલ વાલેસ
રવિવાર 12 de febrer, 11.00એચ
Plaça de Catalunya (ચાર બેંચ)
Assemblea Popular de Mollet
Unes quantes afiliades volem muntar un grup per pensar i actuar en contra de les fronteres amb el punt de mira a la lliure circulació de les persones però també tenint en compte allò que origina la necessitat de migrar i de demanar refugi, així com les fronteres quotidianes que es troben a la nostra ciutat o entorn (CIE, deportacions, racisme, explotacions…)
Hi ha molta feina per endavant i com més siguem millor. Si tens ganes d’implicar-te et convoquem a una reunió en la que intentarem definir-nos trobant respostes a:
La reunió serà el proper dimecres dia 25 de gener a les 18:30 a la seu de la CGT de Catalunya (C/Burgos 59, baixos, molt a prop de Sants Estació) oberta a tota persona afiliada a la CGT de Catalunya.
Si creus que cal treballar aquest tema i estàs motivat/ada per ajudar en el que puguis, vine i participa.
+ info: article CGT Catalunya
+ info: article CGT Diputació de Barcelona
સીજીટી કેટાલુનિયા
Secretaria d’acció social – Comitè confederal
Un cop més. Si fa poques setmanes la nostra companya Lola va haver de patir la veritable cara d’una Europa malalta de poc dissimulat racisme institucional, ara és el torn de la Begoña i en Mikel. En el marc d’una campanya de desobediència, els membres del Fòrum Social Permanent d’Euskal Herria han estat detinguts aquest 28 de desembre per la policia grega, mentre intentaven fer passar a vuit persones refugiades en una caravana.
La història que cada refugiada duu a la seva motxilla té vàries pàgines de camins perillosos, de vegades fugint de guerres o persecucions polítiques, altres de la misèria. Si tens sort de no ser un número més a sumar dels milers d’ofegats anuals de la Mediterrània, t’espera una vida clandestina entre fronteres fins a arribar al teu destí, on l’aparell repressor dels estats et buscarà per tancar-te en un CIE o enviar-te a una zona segura, com ara un camp de concentració turc.
En aquesta successió de crims contra la humanitat hi ha persones que allarguen la mà de forma solidària. Això és inacceptable pels estats. I ho és perquè no només posa en qüestió el muntatge racista de l’Europa fortalesa, sino perquè també desmunta els falsos discursos institucionals: una màscara putrefacta que ja no pot tapar més la veritable cara del sistema capitalista europeu.
La CGT de Catalunya mostra la seva solidaritat activa amb les dues companyes detingudes i es posa a disposició del seu grup de suport.
Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT de Catalunya
29 ડિસેમ્બર 2016
El llamado Tratado Transatlántico de Comercio e Inversiones (TTIP en inglés), que pretenden firmar entre la Unión Europea y EEUU, y el Acuerdo Económico y Comercial Global (સીઇટીએ en inglés), entre la Unión Europea y Canadá, son dos “acuerdos” que intentan colarnos en secreto y queriendo pasar desapercibidos, pero que transformarían totalmente nuestra realidad como trabajadores y trabajadoras, y como ciudadanos en nuestras sociedades.
Estos dos “acuerdos” pretenden equiparar los marcos jurídicos de ambos lados del Atlántico a las leyes que priorizan el lucro y el robo por parte de las multinacionales y grandes corporaciones económicas, con la colaboración cómplice de estados, gobiernos, intermediarios, empresas y demás parásitos del sistema capitalista.
Estos acuerdos que firmarían entre ellos, pero que en primer lugar nos afectan a nosotros y nosotras, la clase trabajadora, son una arremetida para perfilar el nuevo panorama que pretenden instaurar, pretendiendo argumentar con la gran mentira del “crecimiento económico” y la “competitividad”. Además de todos los ámbitos que afectan estos tratados, como el ecológico, el sanitario, el agrario, el jurídico, el político, શિક્ષણ, વગેરે, pone su mira obviamente en el sistema productivo, en el mundo laboral. Si el camino a seguir es el modelo laboral yanqui, la tenemos clara.
Ataque a los derechos laborales
En lo que se refiere a los derechos laborales y sindicales, hay que tener en cuenta que una armonización podría resultar en la igualación a la baja. En Estados Unidos los derechos laborales y sindicales brillan por su ausencia, mientras que en la Unión Europea por ahora están garantizados, pero no armonizados, al menos formalmente.
EEUU solamente ha firmado dos de los ocho convenios de la Organización Internacional del Trabajo (OIT), los contrarios al trabajo infantil y al trabajo esclavo, pero no los que se refieren a la negociación colectiva o al derecho de organización y asociación. Tampoco ha ratificado el Pacto Internacional de Derechos Económicos (incluidos los laborales, sindicales y de salud), sociales y culturales, adoptado por la Asamblea General de las Naciones Unidas. En EEUU se dan “facilidades para trabajar” (disponibilidad para el empleo o empleabilidad), en lugar de trabajo. Se ha implantado el llamado Workfare, la aceptación de cualquier trabajo bajo presión por parte de los parados (desde una visión neoliberal se responsabiliza a los desempleados de su propia situación, y no al contexto socioeconómico que produce paro, pobreza y desigualdad), que también se denomina paradójicamente right to work (derecho a trabajar). No está establecido el salario mínimo, ni la seguridad y la salud en el centro de trabajo.
Además de todos los ámbitos que afectan estos tratados, nosotros remarcamos el ataque directo que significan a nuestros derechos como trabajadores y trabajadoras, ya bastante golpeados desde hace años, pero contando que aún seguimos luchando y reivindicando un mundo de personas iguales y libres, sin banderas ni fronteras, sin amos ni esclavos.
Acciones contra el TTIP y el CETA
Por todo esto desde la CGT del Vallès Oriental convocamos e informamos sobre las acciones contra el TTIP y el CETA que realizaremos este próximo ગુરુવાર 13 ઓક્ટોબર માં મોલેટ ડેલ વાલેસ, con mesas informativas por la mañana y la tarde, informando sobre el significado y alcance de estos tratados, y cómo afectarían nuestras vidas y la del planeta en su conjunto. Así mismo, તેમણે શનિવાર 15 ઓક્ટોબર se ha convocado una jornada internacional de lucha contra el TTIP en toda Europa, a la que nos sumamos con el pase de un vídeo documental explicativo y la charla debate posterior, માં લા મરીનેતા, શનિવાર 15 de octubre a las 18h.
Desde la CGT Vallès Oriental denunciamos y le decimos NO a estos acuerdos capitalistas cuyo único objetivo es desarticular totalmente a la clase trabajadora para imponer un mercado laboral de esclavos a precio de saldo y sin ningún tipo de derechos.
NO al TTIP, CETA y demás tratados de libre comercio!!
CGT Vallès ઓરિએન્ટલ
સી / ફ્રાન્સેસ્ક માસીઅ 51, મોલેટ ડેલ વાલેસ
નુકસાન: 93 593 1545 / 625 373332
ઇમેઇલ: cgt.mollet.vo@gmail.com
વેબ / ફેસબુક / Twitter
Una sentència del TJUE qüestiona la diferent indemnització entre els contractes temporals i els indefinits. Els juristes consideren que la resolució obligarà a fer canvis en l’Estatut dels Treballadors.
La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que qüestiona el tracte que es dóna en el mercat laboral espanyol als contractes temporals davant els indefinits en cas d’extinció ha provocat una reacció d’interpretacions d’agents socials, administracions i advocacia. La sentència del tribunal europeu de Luxemburg que obliga a indemnitzar una treballadora interina capgirarà bona part de la legislació laboral espanyola. No estan clars els terminis perquè aquesta legislació s’adapti a aquesta sentència però, de moment i mentre això no passi, els arguments utilitzats pel tribunal europeu permetran als demandants tenir més força jurídica per convèncer els jutges.
La sentència dinamita tota la forma de contractació que s’ha estat fent a Espanya per totes les administracions, tant la local, l’autonòmica i l’estatal, en matèria de contractació de personal al servei de l’administració. El que requereix és un canvi normatiu a gran escala, no només de l’Estatut dels Treballadors, que per suposat s’ha de modificar per fer-se ressò d’aquesta sentència, sinó que també s’haurien de modificar les normes autonòmiques.
És una sentència molt rellevant, que marcarà un abans i un després, i que diu que un treballador interí ha de ser indemnitzat igual que ho seria un treballador fix quan acaba el seu contracte.
0 dies per any treballat és la indemnització que rep un empleat interí un cop conclou la relació laboral.
12 dies per any treballat rep com a indemnització un empleat temporal un cop finalitzada la relació laboral.
La legislació espanyola recull diverses indemnitzacions un cop conclou la relació laboral: 12 dies per any treballat en els contractes laborals, 20 dies per any en els indefinits amb acomiadament procedent i 33 dies en els indefinits amb acomiadament improcedent. Els interins, per la seva banda, tenen un contracte temporal que no els dóna dret a cap indemnització un cop conclou la relació laboral. També existeixen contractes de formació, sense cap mena d’indemnització un cop caduquen.
“L’acord UE-Turquia és gairebé tràfic de persones”
Es tracta d’un atac contra els “valors europeus”. En els últims dies, els dirigents de mitja Europa han utilitzat aquesta frase per referir-se als atemptats terroristes a Brussel·les del 22 de març, que van acabar amb la vida de 35 persones. I és que la Unió Europea, segons la seva Carta de Drets Fonamentals, “es funda en els valors indivisibles i universals de dignitat humana, de llibertat, d’igualtat i de solidaritat; s’assenta en el principi de democràcia i en el d’Estat de dret”.
Ni nos representan, ni les importamos. Hoy por todas partes de esta Europa Capitalista la prensa habla de la nueva cumbre, la enésima, en que los expertos (hay una inexplicable mayoría de “ellos” sobre “ellas”) junto a los teóricos responsables de políticas migratorias pondrán sobre las mesas los mismos argumentos de siempre.
Y es que esta UE nació con un “pecado original” con el que siempre tendrá que convivir: no la pidió ni la hizo el pueblo, la pensó, organizó y formalizó el capital mediante las manos modeladoras de sus sirvientes en los gobiernos.
No es una Europa de las personas, es una Europa de las mercancías, los capitales y las finanzas.
CGT ya lo denunciaba cuando la estaban conformando; lo repetimos cuando Roma, Maastricht o Lisboa; lo denunciamos junto al FSE y junto a los movimientos antiglobalización en Bruselas, મેડ્રિડ, Praga o Génova (¡salud, Carlo!).
Quienes se reúnen en esas Cumbres han salido de unas urnas que, más que ningunas otras, están lejos, lejísimos, de sus electores. Si cualquier Parlamento representa para CGT una equivocada forma de gestionar la sociedad mediante la delegación cuatrienal de poderes del ciudadano, las del Parlamento Europeo son su máxima expresión de lejanía y de apropiación.
Para colmo, los elegidos parecen la mejor selección de la inutilidad para encontrar soluciones. Son una máquina de crear Directivas, las tenemos a miles, para cualquier mínimo asunto. Pero no han dado solución ni a uno solo de los problemas que desde la ciudadanía real -la que pide trabajo, comida y techo en lugar de circo, especulación y bolsos de Prada- se les han planteado.
Y ahora, cuando miles de personas huyen de los efectos de armas fabricadas -y por tanto vendidas- desde empresas públicas o privadas en nuestros países; cuando miles de ellas salen de sus casas hacia “paraísos” lejanos por causa de la incompetencia de nuestra gestión -por activa o por pasiva- en conflictos internacionales; lo único que sabemos decirles, desde palacios de cristal como el Europarlamento o la Cámara de los Lores, es que la crisis nos ha golpeado y que ahora mismos solo necesitamos mano de obra muy cualificada o infracualificada pero que vengan con cuentagotas y con disposición total a la explotación.
Alguno de esos bien vestidos parlamentarios europeos alegaba en su defensa que las cuestiones de migración, habitualmente, y más aun en este momento de guerras y desplazamientos masivos, son altamente difíciles de gestionar. Nosotros nos preguntamos ¿para qué sirve pues tener expertos y políticos profesionales si no es para lo difícil?
Lo que ocurre es que saben a quién representan, a los dueños del dinero y de las mercancías. Lo único que importa es tener contentos a sus amos, no a sus gentes. Y podemos añadir que sus amos no son quienes les pagan su sueldo, que sale de nuestros impuestos. ¿No suena raro?
CGT apoya toda acción de solidaridad con los migrantes, refugiados o como se quiera llamar, centrándonos siempre en que ninguna persona es ilegal, que no somos mercancía y que la mejor solución es la que permita que nadie tenga que abandonar forzadamente su lugar de origen.
Mientras se celebra la cumbre, Erdogan sigue bombardeando las ciudades kurdas, (Cizre y Diyarbakir) con la aquiescencia de la UE, que dota económicamente al Estado Turco para que retenga a los refugiados que huyen de las guerras. La UE, mira para otro lado y de esta manera legítima la barbarie y la violación de los derechos humanos.
Nosotras y nosotros seguiremos prestando nuestra solidaridad a todas las personas obligadas a abandonar su tierra y sus hogares.
Comité Confederal CGT
Con motivo de las próximas elecciones al Parlamento Europeo, CGT, en colaboración con Ecologistas en Acción y Baladre, va a sacar una serie de materiales que denuncien las políticas y la propia lógica de la construcción de la UE. વાંચન ચાલુ રાખો »