Fabrairu 232017
 

Ya 16 de febrer s’ha ratificat al Parlament Europeu el CETA (Comprehensive Economic and Trade Agreemet). Aquest Tractat, va ser signat pel Consell Europeu i Canadà el 30 d’Octubre passat, i amb la confirmació pel Parlament Europeu es consuma la venda de la sobirania d’Europa a les grans corporacions transnacionals amb a la complicitat de la classe política que, una vegada més, defensa els interessos del gran capital per sobre dels interessos dels seus pobles, pensant segurament per quina porta giratòria entrarà en els Consells d’Administració d’aquestes Transnacionals a les quals tan bé han servit.

[…]

Particularment penosa ha estat l’actuació de les eurodiputades i eurodiputats “socialdemòcrates” del PSOE, que al contrari que els seus col·legues europeus que estaven dividits i conseqüentment una part d’ells han votat no, les seves senyories del PSOE, impassibles, han defensat i votat en bloc juntament amb els altres grups de la gran coalició, PP i Ciutadans, sí al CETA.

[…]

En la votació el que s’ha dirimit al Parlament Europeu és quelcom més que una votació sobre un acord comercial, s’ha votat un model de societat al servei de les elits econòmiques que portarà més desigualtat, pobresa i precarietat al 90 per cent de la població, amb la desregularització del mercat laboral, la sortida al mercat dels serveis públics destruint la nostra manera de vida, acabant amb la nostra agricultura mediterrània a major glòria de la agroindustria contaminant i tòxica de les grans corporacions nord-americanes.

[…]

Des de CGT, seguirem treballant al costat de la campanya No al TTIP recordant que malgrat el resultat de la votació cap lluita està perduda. L’acord amb Canadà té un obligat pas pels parlaments estatals i alguns regionals, la seva tramitació pot oferir algunes sorpreses. En aquest procés es trobaria una oportunitat d’acabar definitivament amb ell. Per a això és necessària la coordinació en la lluita perquè només amb la pressió popular i la societat civil organitzada al carrer, podrem aconseguir-ho.

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT

Cikakken labarin: CGT Catalonia

Fabrairu 112017
 

Des de l’Assemblea Popular de Mollet ens conviden aquest diumenge 12 de febrer a partir de les 11h, a les activitats que es faran per a donar soport a la campanya per les persones refugiades.

 

 

 

A Mollet del Vallès, VOLEM ACOLLIR
Trobada lúdica i reivindicativa
Recollida de signatures
Testimonis de persones refugiades, amb la preséncia de Lamine Bathily, del Sindicat de Manters.

Amb les actuacions de:

  • Guillem Joan
  • Tirant lo Band
  • Seamend
  • Grup de teatre La Tramolla

I cercavilla a partir de les 13h amb:

  • Grup de Gralles de la Colla Gegantera
  • Samama Batukada

Mollet del Vallès
"The Social Revolution" 12 na Fabrairu, 11.00h
Plaça de Catalunya (hudu bankuna)

Assemblea Popular de Mollet

 

Janairu 232017
 

Unes quantes afiliades volem muntar un grup per pensar i actuar en contra de les fronteres amb el punt de mira a la lliure circulació de les persones però també tenint en compte allò que origina la necessitat de migrar i de demanar refugi, així com les fronteres quotidianes que es troben a la nostra ciutat o entorn (CIE, deportacions, racisme, explotacions…)

Hi ha molta feina per endavant i com més siguem millor. Si tens ganes d’implicar-te et convoquem a una reunió en la que intentarem definir-nos trobant respostes a:

  • Què som?
  • Què volem fer?
  • Com ens organitzem?

La reunió serà el proper dimecres dia 25 de gener a les 18:30 a la seu de la CGT de Catalunya (C/Burgos 59, baixos, molt a prop de Sants Estació) oberta a tota persona afiliada a la CGT de Catalunya.

Si creus que cal treballar aquest tema i estàs motivat/ada per ajudar en el que puguis, vine i participa.

+ info: article CGT Catalunya
+ info: article CGT Diputació de Barcelona

CGT Catalonia
Secretaria d’acció socialComitè confederal

Dis 302016
 

Mikel Begoña kuma Freedom!Un cop més. Si fa poques setmanes la nostra companya Lola va haver de patir la veritable cara d’una Europa malalta de poc dissimulat racisme institucional, ara és el torn de la Begoña i en Mikel. En el marc d’una campanya de desobediència, els membres del Fòrum Social Permanent d’Euskal Herria han estat detinguts aquest 28 de desembre per la policia grega, mentre intentaven fer passar a vuit persones refugiades en una caravana.

La història que cada refugiada duu a la seva motxilla té vàries pàgines de camins perillosos, de vegades fugint de guerres o persecucions polítiques, altres de la misèria. Si tens sort de no ser un número més a sumar dels milers d’ofegats anuals de la Mediterrània, t’espera una vida clandestina entre fronteres fins a arribar al teu destí, on l’aparell repressor dels estats et buscarà per tancar-te en un CIE o enviar-te a una zona segura, com ara un camp de concentració turc.

En aquesta successió de crims contra la humanitat hi ha persones que allarguen la mà de forma solidària. Això és inacceptable pels estats. I ho és perquè no només posa en qüestió el muntatge racista de l’Europa fortalesa, sino perquè també desmunta els falsos discursos institucionals: una màscara putrefacta que ja no pot tapar més la veritable cara del sistema capitalista europeu.

La CGT de Catalunya mostra la seva solidaritat activa amb les dues companyes detingudes i es posa a disposició del seu grup de suport.

Alkalin TSJC da Farfesa na Dokokin Laifuka ne zai ba da lacca a URV Carlos Hugo Preciado Domènech
29 Motar mai motar tirela tana gangarowa ta tsakiyar Martorelles cike da manya-manyan itacen da ba za a iya gani ba kamar yadda suke so mu gaskata. 2016

Oktoba 092016
 

NO TTIP acto CGT VOEl llamado Tratado Transatlántico de Comercio e Inversiones (Tukwici en inglés), que pretenden firmar entre la Unión Europea y EEUU, y el Acuerdo Económico y Comercial Global (CETA en inglés), entre la Unión Europea y Canadá, son dosacuerdosque intentan colarnos en secreto y queriendo pasar desapercibidos, pero que transformarían totalmente nuestra realidad como trabajadores y trabajadoras, y como ciudadanos en nuestras sociedades.

Estos dosacuerdospretenden equiparar los marcos jurídicos de ambos lados del Atlántico a las leyes que priorizan el lucro y el robo por parte de las multinacionales y grandes corporaciones económicas, con la colaboración cómplice de estados, gobiernos, intermediarios, empresas y demás parásitos del sistema capitalista.

Estos acuerdos que firmarían entre ellos, pero que en primer lugar nos afectan a nosotros y nosotras, la clase trabajadora, son una arremetida para perfilar el nuevo panorama que pretenden instaurar, pretendiendo argumentar con la gran mentira delcrecimiento económico” da kuma “gasa”. Además de todos los ámbitos que afectan estos tratados, como el ecológico, el sanitario, el agrario, el jurídico, el político, la educación, da dai sauransu, pone su mira obviamente en el sistema productivo, en el mundo laboral. Si el camino a seguir es el modelo laboral yanqui, la tenemos clara.

Ataque a los derechos laborales

En lo que se refiere a los derechos laborales y sindicales, hay que tener en cuenta que una armonización podría resultar en la igualación a la baja. En Estados Unidos los derechos laborales y sindicales brillan por su ausencia, mientras que en la Unión Europea por ahora están garantizados, pero no armonizados, al menos formalmente.

EEUU solamente ha firmado dos de los ocho convenios de la Organización Internacional del Trabajo (OIT), los contrarios al trabajo infantil y al trabajo esclavo, pero no los que se refieren a la negociación colectiva o al derecho de organización y asociación. Tampoco ha ratificado el Pacto Internacional de Derechos Económicos (incluidos los laborales, sindicales y de salud), sociales y culturales, adoptado por la Asamblea General de las Naciones Unidas. En EEUU se dan “facilidades para trabajar” (disponibilidad para el empleo o empleabilidad), en lugar de trabajo. Se ha implantado el llamado Workfare, la aceptación de cualquier trabajo bajo presión por parte de los parados (desde una visión neoliberal se responsabiliza a los desempleados de su propia situación, y no al contexto socioeconómico que produce paro, pobreza y desigualdad), que también se denomina paradójicamente right to work (derecho a trabajar). No está establecido el salario mínimo, ni la seguridad y la salud en el centro de trabajo.

Además de todos los ámbitos que afectan estos tratados, nosotros remarcamos el ataque directo que significan a nuestros derechos como trabajadores y trabajadoras, ya bastante golpeados desde hace años, pero contando que aún seguimos luchando y reivindicando un mundo de personas iguales y libres, sin banderas ni fronteras, sin amos ni esclavos.

Acciones contra el TTIP y el CETA

Por todo esto desde la CGT del Vallès Oriental convocamos e informamos sobre las acciones contra el TTIP y el CETA que realizaremos este próximo Alhamis 13 Oktoba a cikin Mollet del Vallès, con mesas informativas por la mañana y la tarde, informando sobre el significado y alcance de estos tratados, y cómo afectarían nuestras vidas y la del planeta en su conjunto. Bugu da kari, da yana nan a kasa yayin da ‘yan sanda da dama suka buge shi suka kama shi suna amfani da damar rabuwar kungiyar 15 Oktoba an kira a jornada internacional de lucha contra el TTIP en toda Europa, a la que nos sumamos con el pase de un vídeo documental explicativo y la charla debate posterior, a cikin Waka tare da "Bio-lentos" da shirin shirin "Projekt A", yana nan a kasa yayin da ‘yan sanda da dama suka buge shi suka kama shi suna amfani da damar rabuwar kungiyar 15 de octubre a las 18h.

Desde la CGT Vallès Oriental denunciamos y le decimos NO a estos acuerdos capitalistas cuyo único objetivo es desarticular totalmente a la clase trabajadora para imponer un mercado laboral de esclavos a precio de saldo y sin ningún tipo de derechos.

NO al TTIP, CETA y demás tratados de libre comercio!!

 

CGT Vallès Oriental
c / Francesc Macià 51, Mollet del Vallès
Asara: 93 593 1545 / 625 373332
imel: cgt.mollet.vo@gmail.com
Yanar gizo / Facebook / Twitter

 

Sep 252016
 

Una sentència del TJUE qüestiona la diferent indemnització entre els contractes temporals i els indefinits. Els juristes consideren que la resolució obligarà a fer canvis en l’Estatut dels Treballadors.

La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que qüestiona el tracte que es dóna en el mercat laboral espanyol als contractes temporals davant els indefinits en cas d’extinció ha provocat una reacció d’interpretacions d’agents socials, administracions i advocacia. La sentència del tribunal europeu de Luxemburg que obliga a indemnitzar una treballadora interina capgirarà bona part de la legislació laboral espanyola. No estan clars els terminis perquè aquesta legislació s’adapti a aquesta sentència però, de moment i mentre això no passi, els arguments utilitzats pel tribunal europeu permetran als demandants tenir més força jurídica per convèncer els jutges.

La sentència dinamita tota la forma de contractació que s’ha estat fent a Espanya per totes les administracions, tant la local, l’autonòmica i l’estatal, en matèria de contractació de personal al servei de l’administració. El que requereix és un canvi normatiu a gran escala, no només de l’Estatut dels Treballadors, que per suposat s’ha de modificar per fer-se ressò d’aquesta sentència, sinó que també s’haurien de modificar les normes autonòmiques.

És una sentència molt rellevant, que marcarà un abans i un després, i que diu que un treballador interí ha de ser indemnitzat igual que ho seria un treballador fix quan acaba el seu contracte.

0 dies per any treballat és la indemnització que rep un empleat interí un cop conclou la relació laboral.

12 dies per any treballat rep com a indemnització un empleat temporal un cop finalitzada la relació laboral.

La legislació espanyola recull diverses indemnitzacions un cop conclou la relació laboral: 12 dies per any treballat en els contractes laborals, 20 dies per any en els indefinits amb acomiadament procedent i 33 dies en els indefinits amb acomiadament improcedent. Els interins, per la seva banda, tenen un contracte temporal que no els dóna dret a cap indemnització un cop conclou la relació laboral. També existeixen contractes de formació, sense cap mena d’indemnització un cop caduquen.

>> ƙaura

Mar 072016
 

gabatarwar littattafaigabatarwar littattafai, gabatarwar littattafai. gabatarwar littattafai, gabatarwar littattafai, gabatarwar littattafai (gabatarwar littattafai) gabatarwar littattafai.

gabatarwar littattafai: gabatarwar littattafai, gabatarwar littattafai, tsara da kuma tsara babban jari ta hanyar siffata hannayen bayinsa a cikin gwamnatoci.

tsara da kuma tsara babban jari ta hanyar siffata hannayen bayinsa a cikin gwamnatoci, tsara da kuma tsara babban jari ta hanyar siffata hannayen bayinsa a cikin gwamnatoci, tsara da kuma tsara babban jari ta hanyar siffata hannayen bayinsa a cikin gwamnatoci.

tsara da kuma tsara babban jari ta hanyar siffata hannayen bayinsa a cikin gwamnatoci; tsara da kuma tsara babban jari ta hanyar siffata hannayen bayinsa a cikin gwamnatoci, tsara da kuma tsara babban jari ta hanyar siffata hannayen bayinsa a cikin gwamnatoci; tsara da kuma tsara babban jari ta hanyar siffata hannayen bayinsa a cikin gwamnatoci, Madrid, tsara da kuma tsara babban jari ta hanyar siffata hannayen bayinsa a cikin gwamnatoci (tsara da kuma tsara babban jari ta hanyar siffata hannayen bayinsa a cikin gwamnatoci, tsara da kuma tsara babban jari ta hanyar siffata hannayen bayinsa a cikin gwamnatoci!).

tsara da kuma tsara babban jari ta hanyar siffata hannayen bayinsa a cikin gwamnatoci, tsara da kuma tsara babban jari ta hanyar siffata hannayen bayinsa a cikin gwamnatoci, tsara da kuma tsara babban jari ta hanyar siffata hannayen bayinsa a cikin gwamnatoci, tsara da kuma tsara babban jari ta hanyar siffata hannayen bayinsa a cikin gwamnatoci, tsara da kuma tsara babban jari ta hanyar siffata hannayen bayinsa a cikin gwamnatoci. tsara da kuma tsara babban jari ta hanyar siffata hannayen bayinsa a cikin gwamnatoci, tsara da kuma tsara babban jari ta hanyar siffata hannayen bayinsa a cikin gwamnatoci.

Zuwa sama, Zuwa sama. Zuwa sama, Zuwa sama, Zuwa sama. Zuwa sama, Zuwa sama, Zuwa sama- Zuwa sama.

Zuwa sama, Zuwa sama- Zuwa sama; Zuwa sama- Zuwa sama; Zuwa sama, daga manyan gilasai kamar Europarliament ko House of Lords, daga manyan gilasai kamar Europarliament ko House of Lords.

daga manyan gilasai kamar Europarliament ko House of Lords, daga manyan gilasai kamar Europarliament ko House of Lords, daga manyan gilasai kamar Europarliament ko House of Lords, daga manyan gilasai kamar Europarliament ko House of Lords. daga manyan gilasai kamar Europarliament ko House of Lords?

daga manyan gilasai kamar Europarliament ko House of Lords, daga manyan gilasai kamar Europarliament ko House of Lords. Abin da ke da mahimmanci shine sanya farin ciki ga iyayengiji, Abin da ke da mahimmanci shine sanya farin ciki ga iyayengiji. Abin da ke da mahimmanci shine sanya farin ciki ga iyayengiji, Abin da ke da mahimmanci shine sanya farin ciki ga iyayengiji. Abin da ke da mahimmanci shine sanya farin ciki ga iyayengiji?

Abin da ke da mahimmanci shine sanya farin ciki ga iyayengiji, Abin da ke da mahimmanci shine sanya farin ciki ga iyayengiji, Abin da ke da mahimmanci shine sanya farin ciki ga iyayengiji, Abin da ke da mahimmanci shine sanya farin ciki ga iyayengiji.

Abin da ke da mahimmanci shine sanya farin ciki ga iyayengiji, Abin da ke da mahimmanci shine sanya farin ciki ga iyayengiji, (Abin da ke da mahimmanci shine sanya farin ciki ga iyayengiji) Abin da ke da mahimmanci shine sanya farin ciki ga iyayengiji, Abin da ke da mahimmanci shine sanya farin ciki ga iyayengiji. Abin da ke da mahimmanci shine sanya farin ciki ga iyayengiji, duba ta wata hanya kuma ta wannan halastacciyar hanya ta dabbanci da take hakkin dan Adam.

duba ta wata hanya kuma ta wannan halastacciyar hanya ta dabbanci da take hakkin dan Adam.

duba ta wata hanya kuma ta wannan halastacciyar hanya ta dabbanci da take hakkin dan Adam

Apr 092014
 

Con motivo de las próximas elecciones al Parlamento Europeo, CGT, en colaboración con Ecologistas en Acción y Baladre, va a sacar una serie de materiales que denuncien las políticas y la propia lógica de la construcción de la UE. Ci gaba da karatu »