No Vispārējās darba konfederācijas mēs vēlamies parādīt pilnīgu atbalstu un solidaritāti ar visiem bēgļiem no Morijas, Grieķijas Lesbos salā, kuri nācās evakuēties ugunsgrēku rezultātā, kas iznīcināja Bēgļu nometni, kur viņi slikti dzīvoja kopš ierašanās salā pēc bēgšanas no izcelsmes valstīm.
turpināt lasīt »
The 16 de febrer s’ha ratificat al Parlament Europeu el CETA (Comprehensive Economic and Trade Agreemet). Aquest Tractat, va ser signat pel Consell Europeu i Canadà el 30 d’Octubre passat, i amb la confirmació pel Parlament Europeu es consuma la venda de la sobirania d’Europa a les grans corporacions transnacionals amb a la complicitat de la classe política que, una vegada més, defensa els interessos del gran capital per sobre dels interessos dels seus pobles, pensant segurament per quina porta giratòria entrarà en els Consells d’Administració d’aquestes Transnacionals a les quals tan bé han servit.
[…]
Particularment penosa ha estat l’actuació de les eurodiputades i eurodiputats “socialdemòcrates” del PSOE, que al contrari que els seus col·legues europeus que estaven dividits i conseqüentment una part d’ells han votat no, les seves senyories del PSOE, impassibles, han defensat i votat en bloc juntament amb els altres grups de la gran coalició, PP i Ciutadans, sí al CETA.
[…]
En la votació el que s’ha dirimit al Parlament Europeu és quelcom més que una votació sobre un acord comercial, s’ha votat un model de societat al servei de les elits econòmiques que portarà més desigualtat, pobresa i precarietat al 90 per cent de la població, amb la desregularització del mercat laboral, la sortida al mercat dels serveis públics destruint la nostra manera de vida, acabant amb la nostra agricultura mediterrània a major glòria de la agroindustria contaminant i tòxica de les grans corporacions nord-americanes.
[…]
Des de CGT, seguirem treballant al costat de la campanya No al TTIP recordant que malgrat el resultat de la votació cap lluita està perduda. L’acord amb Canadà té un obligat pas pels parlaments estatals i alguns regionals, la seva tramitació pot oferir algunes sorpreses. En aquest procés es trobaria una oportunitat d’acabar definitivament amb ell. Per a això és necessària la coordinació en la lluita perquè només amb la pressió popular i la societat civil organitzada al carrer, podrem aconseguir-ho.
Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT
Viss raksts: CGT Katalonija
Des de l’Assemblea Popular de Mollet ens conviden aquest diumenge 12 de febrer a partir de les 11h, a les activitats que es faran per a donar soport a la campanya per les persones refugiades.
A Mollet del Vallès, VOLEM ACOLLIR
Trobada lúdica i reivindicativa
Recollida de signatures
Testimonis de persones refugiades, amb la preséncia de Lamine Bathily, del Sindicat de Manters.
Amb les actuacions de:
I cercavilla a partir de les 13h amb:
Mollet del Vallès
Diumenge 12 de febrer, 11.00h
Plaça de Catalunya (četras bankas)
Assemblea Popular de Mollet
Unes quantes afiliades volem muntar un grup per pensar i actuar en contra de les fronteres amb el punt de mira a la lliure circulació de les persones però també tenint en compte allò que origina la necessitat de migrar i de demanar refugi, així com les fronteres quotidianes que es troben a la nostra ciutat o entorn (CIE, deportacions, racisme, explotacions…)
Hi ha molta feina per endavant i com més siguem millor. Si tens ganes d’implicar-te et convoquem a una reunió en la que intentarem definir-nos trobant respostes a:
La reunió serà el proper dimecres dia 25 de gener a les 18:30 a la seu de la CGT de Catalunya (C/Burgos 59, baixos, molt a prop de Sants Estació) oberta a tota persona afiliada a la CGT de Catalunya.
Si creus que cal treballar aquest tema i estàs motivat/ada per ajudar en el que puguis, vine i participa.
+ info: article CGT Catalunya
+ info: article CGT Diputació de Barcelona
CGT Katalonija
Secretaria d’acció social – Comitè confederal
Un cop més. Si fa poques setmanes la nostra companya Lola va haver de patir la veritable cara d’una Europa malalta de poc dissimulat racisme institucional, ara és el torn de la Begoña i en Mikel. En el marc d’una campanya de desobediència, els membres del Fòrum Social Permanent d’Euskal Herria han estat detinguts aquest 28 de desembre per la policia grega, mentre intentaven fer passar a vuit persones refugiades en una caravana.
La història que cada refugiada duu a la seva motxilla té vàries pàgines de camins perillosos, de vegades fugint de guerres o persecucions polítiques, altres de la misèria. Si tens sort de no ser un número més a sumar dels milers d’ofegats anuals de la Mediterrània, t’espera una vida clandestina entre fronteres fins a arribar al teu destí, on l’aparell repressor dels estats et buscarà per tancar-te en un CIE o enviar-te a una zona segura, com ara un camp de concentració turc.
En aquesta successió de crims contra la humanitat hi ha persones que allarguen la mà de forma solidària. Això és inacceptable pels estats. I ho és perquè no només posa en qüestió el muntatge racista de l’Europa fortalesa, sino perquè també desmunta els falsos discursos institucionals: una màscara putrefacta que ja no pot tapar més la veritable cara del sistema capitalista europeu.
La CGT de Catalunya mostra la seva solidaritat activa amb les dues companyes detingudes i es posa a disposició del seu grup de suport.
Katalonijas CGT Konfederālās komitejas pastāvīgais sekretariāts
29 gada decembrī 2016
Tā sauktais Transatlantiskais tirdzniecības un investīciju līgums (TTIP angliski), ko tās plāno parakstīt starp Eiropas Savienību un ASV, un Visaptverošais ekonomikas un tirdzniecības nolīgums (CETA angliski), starp Eiropas Savienību un Kanādu, ir divi “līgumiem” kuri mēģina mūs iezagt slepus un vēlas palikt nepamanīti, bet tas pilnībā pārveidotu mūsu kā strādnieku realitāti, kā pilsoņi mūsu sabiedrībā.
Šie divi “līgumiem” Viņi cenšas pielīdzināt tiesisko regulējumu abās Atlantijas okeāna pusēs likumiem, kas par prioritāti nosaka starptautisko un lielo ekonomisko korporāciju peļņu un zādzību., ar valstu līdzvainīgu sadarbību, valdības, starpniekiem, uzņēmumi un citi kapitālistiskās sistēmas parazīti.
Šie līgumi, kurus viņi parakstītu savā starpā, bet vispirms tie ietekmē mūs, strādnieku šķira, Tie ir uzbrukums, lai iezīmētu jauno panorāmu, ko viņi plāno izveidot, mēģinot strīdēties ar lielajiem meliem “ekonomiskā izaugsme” un “konkurētspēju”. Papildus visām jomām, kuras skar šie līgumi, tāpat kā ekoloģiskais, sanitārais, agrārs, juridiskais, politiķis, Izglītība, utt, acīmredzot vērš uzmanību uz produktīvo sistēmu, Darba pasaulē. Ja ceļš uz priekšu ir jeņķu darbaspēka modelis, mums ir skaidrs.
Uzbrukums darba tiesībām
Par darba un arodbiedrību tiesībām, Jāņem vērā, ka saskaņošana var radīt lejupejošu izlīdzināšanu. Amerikas Savienotajās Valstīs darba un arodbiedrību tiesības ir pamanāmas ar to neesamību, kamēr Eiropas Savienībā pagaidām tie ir garantēti, bet nav saskaņots, vismaz formāli.
ASV ir parakstījušas tikai divas no astoņām Starptautiskās Darba organizācijas konvencijām (OIT), tie, kas iebilst pret bērnu darbu un vergu darbu, bet ne tās, kas attiecas uz koplīgumu slēgšanu vai tiesībām apvienoties un apvienoties. Tā arī nav ratificējusi Starptautisko paktu par ekonomiskajām tiesībām (ieskaitot darbu, savienība un veselība), sociālā un kultūras, pieņemts Apvienoto Nāciju Organizācijas Ģenerālajā asamblejā. ASV ir “iekārtas darbam” (nodarbinātības vai nodarbinātības iespējas), darba vietā. Aicinājums ir īstenots Darba samaksa, jebkura darba pieņemšana, kas pakļauta bezdarbnieku spiedienam (Neoliberālā skatījumā bezdarbnieki ir atbildīgi par savu situāciju, nevis uz sociālekonomisko kontekstu, kas rada bezdarbu, nabadzība un nevienlīdzība), ko paradoksālā kārtā arī sauc tiesības strādāt (tiesības strādāt). Minimālā alga nav noteikta, ne arī drošību un veselību darba vietā.
Papildus visām jomām, kuras skar šie līgumi, Mēs uzsveram tiešu uzbrukumu mūsu kā darba ņēmēju tiesībām., jau gadiem diezgan sists, bet sakot, ka mēs joprojām cīnāmies un pieprasām vienlīdzīgu un brīvu cilvēku pasauli, bez karogiem vai robežām, bez kungiem vai vergiem.
Darbības pret TTIP un CETA
Par to visu mēs zvanām no Vallès Oriental CGT un informējam par darbībām pret TTIP un CETA, ko veiksim nākamajā gadā. Ceturtdiena 13 oktobris ieslēgts Mollet del Vallès, ar informācijas tabulām no rīta un pēcpusdienā, informēt par šo līgumu nozīmi un darbības jomu, un kā tie ietekmētu mūsu dzīvi un planētu kopumā. Papildus, el sestdiena 15 oktobris ir zvanīts Starptautiskā diena cīņai pret TTIP visā Eiropā, kam pievienojamies ar skaidrojoša dokumentāla video demonstrēšanu un tai sekojošu diskusiju un debatēm, ieslēgts Marineta, sestdiena 15 oktobrī plkst.18..
No CGT Vallès Oriental mēs denonsējam un sakām NĒ šiem kapitālistiskajiem līgumiem, kuru vienīgais mērķis ir pilnībā izjaukt strādnieku šķiru, lai uzspiestu vergu darba tirgu par izdevīgu cenu un bez jebkāda veida tiesībām..
NĒ TTIP, CETA un citi brīvās tirdzniecības līgumi!!
CGT Valles Oriental
c / Francesc Macià 51, Mollet del Vallès
Zaudējumi: 93 593 1545 / 625 373332
e-pasts: cgt.mollet.vo@gmail.com
Web / Facebook / čivināt
Eiropas Kopienu Tiesas nolēmums apšauba atšķirīgo kompensāciju starp pagaidu un beztermiņa līgumiem. Advokāti uzskata, ka rezolūcija liks veikt izmaiņas Darba ņēmēju nolikumā.
Eiropas Savienības Tiesas spriedums (DIVDESMIT) kas apšauba Spānijas darba tirgū piemēroto attieksmi pret pagaidu līgumiem salīdzinājumā ar beztermiņa līgumiem izbeigšanas gadījumā, ir izraisījis sociālo darbinieku interpretācijas reakciju, administrācijas un aizstāvība. Eiropas Luksemburgas tiesas spriedums, kas uzliek par pienākumu pagaidu darbiniekam saņemt kompensāciju, atcels lielu daļu Spānijas darba likumdošanas. Tomēr termiņi, kad šis tiesību akts jāpielāgo šim nolēmumam, nav skaidri, pagaidām un līdz tas notiks, Eiropas tiesas izmantotie argumenti ļaus prasītājiem iegūt lielāku juridisku spēku, lai pārliecinātu tiesnešus.
Šis teikums dinamizē visu līgumu slēgšanas veidu, ko Spānijā ir veikušas visas administrācijas, gan vietējais, autonomais un valsts, administrācijas personāla komplektēšanas jautājumos. Ir vajadzīgas liela mēroga regulējuma izmaiņas, ne tikai strādnieku statūtus, kas, protams, ir jāmaina, lai atspoguļotu šo teikumu, bet arī autonomie noteikumi būtu jāgroza.
Tas ir ļoti sakarīgs teikums, kas atzīmēs pirms un pēc, un kurā teikts, ka pagaidu darbiniekam ir jāsaņem kompensācija tāpat kā pastāvīgajam darba ņēmējam, kad beidzas viņa līgums.
0 nostrādātās dienas gadā ir kompensācija, ko pagaidu darbinieks saņem pēc darba attiecību beigām.
12 nostrādātās dienas gadā saņem kā atlīdzību pagaidu darbinieks pēc darba attiecību beigām.
Spānijas tiesību aktos ir paredzētas dažādas kompensācijas pēc darba attiecību beigām: 12 darba līgumos nostrādātās dienas gadā, 20 dienas gadā uz nenoteiktu laiku ar pienācīgu atlaišanu un 33 dienas beztermiņa dienās ar netaisnīgu atlaišanu. Pagaidu periodi, no savas puses, viņiem ir pagaidu līgums, kas nedod tiesības saņemt kompensāciju pēc darba attiecību beigām. Ir arī apmācību līgumi, bez kompensācijas pēc to termiņa beigām.
“L’acord UE-Turquia és gairebé tràfic de persones”
Es tracta d’un atac contra els “valors europeus”. En els últims dies, els dirigents de mitja Europa han utilitzat aquesta frase per referir-se als atemptats terroristes a Brussel·les del 22 gada martā, que van acabar amb la vida de 35 cilvēkiem. I és que la Unió Europea, segons la seva Carta de Drets Fonamentals, “es funda en els valors indivisibles i universals de dignitat humana, de llibertat, d’igualtat i de solidaritat; s’assenta en el principi de democràcia i en el d’Estat de dret”.
Ni nos representan, ni les importamos. Hoy por todas partes de esta Europa Capitalista la prensa habla de la nueva cumbre, la enésima, en que los expertos (hay una inexplicable mayoría de “ellos” sobre “ellas”) junto a los teóricos responsables de políticas migratorias pondrán sobre las mesas los mismos argumentos de siempre.
Y es que esta UE nació con un “pecado original” con el que siempre tendrá que convivir: no la pidió ni la hizo el pueblo, la pensó, organizó y formalizó el capital mediante las manos modeladoras de sus sirvientes en los gobiernos.
No es una Europa de las personas, es una Europa de las mercancías, los capitales y las finanzas.
CGT ya lo denunciaba cuando la estaban conformando; lo repetimos cuando Roma, Maastricht o Lisboa; lo denunciamos junto al FSE y junto a los movimientos antiglobalización en Bruselas, Madride, Praga o Génova (¡salud, Carlo!).
Quienes se reúnen en esas Cumbres han salido de unas urnas que, más que ningunas otras, están lejos, lejísimos, de sus electores. Si cualquier Parlamento representa para CGT una equivocada forma de gestionar la sociedad mediante la delegación cuatrienal de poderes del ciudadano, las del Parlamento Europeo son su máxima expresión de lejanía y de apropiación.
Para colmo, los elegidos parecen la mejor selección de la inutilidad para encontrar soluciones. Son una máquina de crear Directivas, las tenemos a miles, para cualquier mínimo asunto. Pero no han dado solución ni a uno solo de los problemas que desde la ciudadanía real -la que pide trabajo, comida y techo en lugar de circo, especulación y bolsos de Prada- se les han planteado.
Y ahora, cuando miles de personas huyen de los efectos de armas fabricadas -y por tanto vendidas- desde empresas públicas o privadas en nuestros países; cuando miles de ellas salen de sus casas hacia “paraísos” lejanos por causa de la incompetencia de nuestra gestión -por activa o por pasiva- en conflictos internacionales; lo único que sabemos decirles, desde palacios de cristal como el Europarlamento o la Cámara de los Lores, es que la crisis nos ha golpeado y que ahora mismos solo necesitamos mano de obra muy cualificada o infracualificada pero que vengan con cuentagotas y con disposición total a la explotación.
Alguno de esos bien vestidos parlamentarios europeos alegaba en su defensa que las cuestiones de migración, habitualmente, y más aun en este momento de guerras y desplazamientos masivos, son altamente difíciles de gestionar. Nosotros nos preguntamos ¿para qué sirve pues tener expertos y políticos profesionales si no es para lo difícil?
Lo que ocurre es que saben a quién representan, a los dueños del dinero y de las mercancías. Lo único que importa es tener contentos a sus amos, no a sus gentes. Y podemos añadir que sus amos no son quienes les pagan su sueldo, que sale de nuestros impuestos. ¿No suena raro?
CGT apoya toda acción de solidaridad con los migrantes, refugiados o como se quiera llamar, centrándonos siempre en que ninguna persona es ilegal, que no somos mercancía y que la mejor solución es la que permita que nadie tenga que abandonar forzadamente su lugar de origen.
Mientras se celebra la cumbre, Erdogan sigue bombardeando las ciudades kurdas, (Cizre y Diyarbakir) con la aquiescencia de la UE, que dota económicamente al Estado Turco para que retenga a los refugiados que huyen de las guerras. La UE, mira para otro lado y de esta manera legítima la barbarie y la violación de los derechos humanos.
Nosotras y nosotros seguiremos prestando nuestra solidaridad a todas las personas obligadas a abandonar su tierra y sus hogares.
Comité Confederal CGT
Con motivo de las próximas elecciones al Parlamento Europeo, CGT, en colaboración con Ecologistas en Acción y Baladre, va a sacar una serie de materiales que denuncien las políticas y la propia lógica de la construcción de la UE. turpināt lasīt »