Els docents associats representen prop del 70% del PDI contractat de les universitats públiques catalanes, però són els qui tenen les condicions laborals més precàries i els salaris més baixos. La Sindicatura de Comptes alerta d’una utilització irregular d’aquesta figura.
En Lluís Frago cobra, de mitjana, uns 500 euros al mes per impartir classes de Geografia a la Universitat de Barcelona (UB), mentre que un altre professor pot estar-ne cobrant més de 2.500 per fer pràcticament la mateixa feina. La diferència entre tots dos és que en Lluís és professor associat, mentre que l’altre és fix.
Dins les categories de personal docent i investigador (PDI) de les universitats públiques, hi ha professionals permanents —com ara alguns catedràtics, titulars, doctors i professors agregats- i professionals contractats. En aquest últim grup s’hi inclou el professorat associat, una figura que, segons el Conveni col·lectiu del PDI laboral de les universitats públiques de Catalunya, “desenvolupa tasques docents a temps parcial i amb caràcter temporal” i és contractat d’entre “especialistes de reconeguda competència que acreditin exercir la seva activitat professional fora de l’àmbit acadèmic universitari”.
És a dir, en teoria, aquesta figura està pensada per contractar ocasionalment professionals externs a la universitat i experts en una matèria determinada que puguin aportar els seus coneixements. Tanmateix, Clara Camps, associada de Sociologia a la UB, explica que “això és fals en una part de la plantilla, ja que moltes vegades acabem fent assignatures que no saben a qui donar, o bé matèries relacionades amb la trajectòria investigadora que estem fent dins la mateixa universitat, una trajectòria que, a més, no se’ns reconeix”.
Article sencer: CGT Catalunya
* Article de Judit Pastor publicat al diari Público
