CGT Vallès Oriental

Unipost condemnada per l’Audiència Nacional a abonar les pagues extres de 2016 a partir d’una demanda de CGT

Acción sindical, Derecho laboral, Juicio

Feb 232017

Unipost condemnada a pagar les pagues extres de 2016: nova victòria per als treballadors/es d’Unipost després de la demanda de CGT

El 17 de febrer de 2017 s’ha notificat la sentència del judici celebrat en l’Audiència Nacional (Madrid) el passat 14 de febrer, després de la demanda presentada per CGT (a la qual s’ha sumat la de la resta d’Organitzacions Sindicals) pel no abonament del 60% de la paga d’estiu de 2016 ni de la totalitat de la paga de Nadal de l’any 2016. L’empresa disposarà de 5 dies hàbils per presentar recurs davant el Tribunal Suprem.

“Reclamant-se per CGT, CCOO, UGT i USO respecte de UNIPOST l’abonament del 60 per cent no abonat respecte de la paga extraordinària d’estiu i la totalitat del Nadal, amb els de interessos de demora, així com la imposició de multa i condemna al pagament dels honoraris dels lletrats, l’Audiència Nacional estima les demandes per considerar que les reclamacions dineràries efectuades tenen perfecte encaix en la normativa convencional aplicable al cas, i considerar que l’empresa actua amb temeritat i mala fe obligant reiteradament als sindicats a litigar sobre la mateixa qüestió”.

Prèviament es desestimen (a Unipost) les excepcions d’inadequació de procediment, doncs s’impugna una pràctica d’empresa, i de litispendència (l’empresa demanava ajornar el judici), pel fet d’existir un procediment pendent de judici en el qual l’empresa impugna la decisió de la Comissió Consultiva Nacional de Convenis Col·lectius (CCNCC) que va denegar la seva petició de despenjament de Conveni en la qual pretenia retardar l’abonament de la paga de nadal de 2016 al mes de gener de 2018, i és que l’empresa va voler intentar acordar amb els sindicats ajornar la part de la paga de Nadal fins al judici del recurs de la CCNCC, però CGT ES VA NEGAR EN ROTUND.

Article sencer: CGT Catalunya

La importància de dir No a la falsa unitat sindical

Acción sindical

Feb 202017

Article d’Òscar Murciano

D’ençà la dita Transició espanyola es va evidenciar que l’aposta del règim pel control social tenia un eix principal: l’assimilació de tota organització antisistèmica a la teranyina institucional i la pau social, el reforçament de les ja domesticades i el xarop de marginació i repressió pels qui no s’empassaren el verí.

Centrant-nos en l’aresta sindical això és ja prou conegut i no cal insistir-hi gaire. Ara bé, les conseqüències d’aquesta política les vivim quotidianament i no necessàriament en els grans assumptes, sinó a cada empresa, a les nostres seccions sindicals, en els conflictes sectorials o concrets. Cada cop que reaccionem a un d’aquests contextos estem prenent una decisió que reforça el nostre caire irredempt o bé ens acosta cap a l’acatament per la drecera del derrotisme.

A l’arsenal sindical tenim diferents armes, sent potser la més important d’elles l’ús de la vaga com a mesura de coacció i pressió a governs, empresaris o multinacionals. La vaga no és només el dany econòmic o productiu realitzat, sinó especialment també l’oportunitat de desfermar el conflicte fora de la contenció dels mecanismes de solució pactada i de control, absolutament inútils per a assolir resultats positius. Les vagues són el moment de sortir al carrer, de crear problemes polítics i socials a governs que ens pinten una falsa realitat de color de rosa, són l’hora de bloquejar fàbriques, d’alterar la normalitat del sistema, d’atacar imatges corporatives. En definitiva, l’interruptor per a fer moviment i activar la confrontació directa més enllà de les paraules.

Article sencer: CGT Catalunya

Newer Entries