Mar 272017
 

Comunicat del SP de la CGT de Catalunya

Defensem els miners i el territori

Des de fa dècades l’empresa minera Iberpotash (actualment propietat de la multinacional israelí ICL) explota les mines de potassa de Sallent i Súria. I també des de fa dècades ha anat desfent-se del runam a la coneguda muntanya del Cogulló de Sallent, causant perjudicis pels aqüífers i el propi riu Llobregat. Durant aquest temps, els abocaments han comptat amb el silenci còmplice de governs de diferent color que no han pressionat com calia a la multinacional per a que complís amb la responsabilitat i cura del territori on estava instal·lada. Així doncs, el resultat és que s’embutxaquen desenes de milions d’euros anuals i ens deixen els residus.

La lluita del poble de Sallent va permetre guanyar una batalla judicial per a que deixessin de fer-se els abocaments al Cogulló, establint-se l’1 de Juliol de 2017 com a fi d’aquesta pràctica. Mentre no arribava aquesta data, Iberpotash hauria d’haver acondicionat la mina de Súria, que compta amb una planta de tractament de residus, per a absorbir la producció i plantilla de la mina de Sallent. Era l’anomenat Pla Phoenix, que porta anys d’endarreriments. A data d’avui, aquest canvi no s’ha realitzat, el que significa que 1000 llocs de treball directes i fins a 4000 comptant els indirectes estan penjant d’un fil, una amenaça de primer nivell per a les famílies de miners i mineres directament afectades i el conjunt del Bages i comarques properes.

Estem a 3 mesos d’aquesta data i l’empresa no aporta cap solució. Estem a 3 mesos d’aquesta data i el govern no aporta cap solució. Estem a 3 mesos d’aquesta data i se’ns acaba la paciència.

Aquells que feien ulls grossos amb la multinacional, ara estan xiulant, dissimulant, com si no passés res, abandonant als i les treballadores a la seva sort, doncs si no hi ha feina hi ha EROs, ERTEs i acomiadaments generalitzats. No és gens descartable que l’empresa, a més, aprofiti l’ocasió per a fer xantatge sobre les condicions de la plantilla directa i de subcontractes. Això, per una comarca ja prou castigada per diverses crisis industrials, tèxtils i mineres, és un cop demolidor.

Els miners i mineres de Súria i Sallent volen treballar i exigeixen que aquesta feina sigui respectuosa amb el territori. És un insult a la intel·ligència que l’empresa multinacional i el govern pretenguin fer-nos creure que a tres mesos vista no tenen previst l’escenari que hi haurà, fet que ens fa suposar que no ho comuniquen perquè serà negatiu pels miners.

Creiem que davant la passivitat existent, és l’hora d’iniciar la defensa activa dels llocs de treball i el territori. En una lluita que no és només dels i les treballadores de la mina, sinó també de les seves famílies. També de les comarques del Bages i Berguedà. També de tota la classe treballadora.

Fem una crida a estar atentes i preparar la solidaritat de classe que calgui. Si no hi ha solució, els miners i mineres pujaran des del kilòmetre de fondària on estan treballant, sortiran al carrer i faran sentir de forma nítida la seva veu en defensa dels seus drets, llocs de treball i el respecte al territori, front el desig de beneficis de la multinacional. La CGT de Catalunya estarà, com sempre, al seu costat, preparada.

23 de març de 2017

Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya

 

Mar 222017
 

ManifestDescarregar manifest en pdf

El sábado 1 de abril, toda la CGT de Catalunya nos manifestamos en Manresa, estamos todos y todas convocados, la actitud y presencia de la CGT quedará marcada en las calles de Manresa, donde acudiremos desde todos los rincones de Catalunya. El éxito de la misma estará asegurado con nuestra presencia, apuntaros este día en vuestras agendas, todos y todas somos necesarias.

En la CGT Vallès Oriental estamos organizando nuestra movilización hacia Manresa, viendo ofertas de autocares y viendo las mejores opciones. Pronto abriremos las listas de inscripción y anunciaremos horarios y demás información.

El sábado 1 de abril en Manresa (Plaça Bonavista, 11:30h) estaremos presentes defendiendo los servicios públicos y las pensiones, y contra la represión sindical, por una vida digna!

CGT Vallès Oriental
c/ Francesc Macià 51, Mollet del Vallès
Telf: 93 593 1545 /  625 373332
email: cgt.mollet.vo@gmail.com
Web / Facebook / Twitter

—————————————————————————————-
Manifest en defensa del que és nostre i contra la repressió
Manifestació 1 d’abril de 2017 a Manresa

Any rera any veiem com els diferents governs legislen i aproven lleis que ens retallen drets. Que permeten als empresaris disposar encara més de les nostres vides, dictant-nos en funció dels seus interessos com han de ser les nostres condicions laborals i, quan no els servim, llençar-nos a la cuneta.

Any rera any veiem com la patronal, esperonada pel servilisme de governs, imposa de manera més crua i descarnada la llei del seu benefici privat al conjunt de la població. No tenen cap mania per tancar una fàbrica i deslocalitzar-la allà on els salaris són més baixos, sovint en països víctimes de l’empobriment imperialista i de dictadures salvatges. I han agafat per norma xuclar milers de milions de diners públics pels seus negocis, per tapar els forats de bancs que prèviament han descapitalitzat, etc. Uns diners aportats per totes i tots amb el nostre treball i els nostres impostos.

Manifest sencer:
CGT Manresa (facebook)
CGT Catalunya (web)

 

Feb 232017
 

Unipost condemnada a pagar les pagues extres de 2016: nova victòria per als treballadors/es d’Unipost després de la demanda de CGT

El 17 de febrer de 2017 s’ha notificat la sentència del judici celebrat en l’Audiència Nacional (Madrid) el passat 14 de febrer, després de la demanda presentada per CGT (a la qual s’ha sumat la de la resta d’Organitzacions Sindicals) pel no abonament del 60% de la paga d’estiu de 2016 ni de la totalitat de la paga de Nadal de l’any 2016. L’empresa disposarà de 5 dies hàbils per presentar recurs davant el Tribunal Suprem.

“Reclamant-se per CGT, CCOO, UGT i USO respecte de UNIPOST l’abonament del 60 per cent no abonat respecte de la paga extraordinària d’estiu i la totalitat del Nadal, amb els de interessos de demora, així com la imposició de multa i condemna al pagament dels honoraris dels lletrats, l’Audiència Nacional estima les demandes per considerar que les reclamacions dineràries efectuades tenen perfecte encaix en la normativa convencional aplicable al cas, i considerar que l’empresa actua amb temeritat i mala fe obligant reiteradament als sindicats a litigar sobre la mateixa qüestió”.

Prèviament es desestimen (a Unipost) les excepcions d’inadequació de procediment, doncs s’impugna una pràctica d’empresa, i de litispendència (l’empresa demanava ajornar el judici), pel fet d’existir un procediment pendent de judici en el qual l’empresa impugna la decisió de la Comissió Consultiva Nacional de Convenis Col·lectius (CCNCC) que va denegar la seva petició de despenjament de Conveni en la qual pretenia retardar l’abonament de la paga de nadal de 2016 al mes de gener de 2018, i és que l’empresa va voler intentar acordar amb els sindicats ajornar la part de la paga de Nadal fins al judici del recurs de la CCNCC, però CGT ES VA NEGAR EN ROTUND.

Article sencer: CGT Catalunya

Feb 202017
 

Article d’Òscar Murciano

D’ençà la dita Transició espanyola es va evidenciar que l’aposta del règim pel control social tenia un eix principal: l’assimilació de tota organització antisistèmica a la teranyina institucional i la pau social, el reforçament de les ja domesticades i el xarop de marginació i repressió pels qui no s’empassaren el verí.

Centrant-nos en l’aresta sindical això és ja prou conegut i no cal insistir-hi gaire. Ara bé, les conseqüències d’aquesta política les vivim quotidianament i no necessàriament en els grans assumptes, sinó a cada empresa, a les nostres seccions sindicals, en els conflictes sectorials o concrets. Cada cop que reaccionem a un d’aquests contextos estem prenent una decisió que reforça el nostre caire irredempt o bé ens acosta cap a l’acatament per la drecera del derrotisme.

A l’arsenal sindical tenim diferents armes, sent potser la més important d’elles l’ús de la vaga com a mesura de coacció i pressió a governs, empresaris o multinacionals. La vaga no és només el dany econòmic o productiu realitzat, sinó especialment també l’oportunitat de desfermar el conflicte fora de la contenció dels mecanismes de solució pactada i de control, absolutament inútils per a assolir resultats positius. Les vagues són el moment de sortir al carrer, de crear problemes polítics i socials a governs que ens pinten una falsa realitat de color de rosa, són l’hora de bloquejar fàbriques, d’alterar la normalitat del sistema, d’atacar imatges corporatives. En definitiva, l’interruptor per a fer moviment i activar la confrontació directa més enllà de les paraules.

Article sencer: CGT Catalunya


Video & Audio Comments are proudly powered by Riffly