MK 082024
 

Sobta l’efervescència explosiva amb que els poders econòmics, polítics, mediàtics i els seus collabos sindicals fan façana epidèrmica i instrumental dels drets de les dones. La resta de l’any, un erm (llevat si troben alguna oportunitat encarnada en «dona» de classe acomodada o privilegiada, pretenent fer sinècdoque amb el 99% de dones restant). Sembla que els funciona.

Entenem que parlen només de les seves dones, clar. Els Executius tenen ben clar el concepte de classe social i cap interès a modificar-lo en favor de les dones (i la resta de persones) de la nostra classe social.

Entre les classes populars (obreres o treballadores) la realitat confirma que no ho tenim gaire clar, tot plegat:

A l’Occident, entestats i entestades en reduccionismes més de narcisisme identitari que d’interès col·lectiu, malbaratem dia sí i dia també les energies dels i les desheretades de la terra en mirar el dit que ben intel·ligentment ens convida a mirar el «Savi», en comptes d’incorporar totes les de les dones, homes, joves, infants del nostre voltant en la lluita de les milers de fogueres que arreu haurien d’il·luminar la col·laboració recíproca vers les persones més desfavorides del nostre entorn, i encara mésles ultraexplotades d’arreu del planeta, i la vida d’animals i plantes de La Terra. En hi va TOT en la partida.

Mentre tant, el polític, l’empresari, Te menjagambes i les seves titelles tokens de sexe, gènere o raça se’ns enfoten, ens llencen engrunes de pa i circ, i se’ns pixen literalment a la cara:

Entre els i les que, entusiasmades i entusiasmats, obren ben gran la boca per no perdre ni una gota, i els i les que s’esbatussen pel seu melic grandiloqüent, ho tenim ben pelut.

Sort dels i les no poques persones dignes que encara hi veuen i actuen clar, malgrat la densa boira! Amb aquestes tenim l’humil orgull de conviure-hi en el dia a dia.

La llibertat de les dones de classe obrera no assolirà mai la veritable igualtat equitativa en societats d’essències patriarcals:

El Classisme és patriarcal.

El Poder Executiu és patriarcal.

El Representativisme (polític, laboral o «d’experts») és patriarcal.

El Tokenisme és patriarcal.

La Passivitat és patriarcal.

El Narcisisme és patriarcal.

La Propietat Privada [dels mitjans de producció i serveis] és patriarcal.

El Centralisme és patriarcal.

La no democràcia directa és patriarcal.

El gregarisme és patriarcal.

 

El context vital i el procés de socialització de les persones defineixen el seu bagatge cultural, la seva identitat cognitiva i mentalitat de manera determinant.

 

CONTRA EL PATRIARCAT:

Ajuda Mútua.

Democràcia Directa.

Federalisme de base.

Confederalisme.

Dignitat i Honestedat.

 

MOLTA SALUT!

Que avui, com cada dia de la nostra vida, quantes més persones plegades empenyem camí d’Utopia en la mesura de les nostres forces!!

Sep 292023
 

Ahir al vespre una companya es va passar pel local del sindicat. La seva expressió delatava que la jornada li havia estat adversa.

De sobte un somrís li va il·luminar la cara: «-Les companyes de XXXXXX* han guanyat les eleccions sindicals».

*No esmentem el nom de l’empresa perquè fins i tot les treballadores el van ignorar expressament en la seva campanya, en conseqüència de la seva indigna actitud envers elles. No esmentar el nom del porc, malgrat sabem tots qui és.

La victòria en el procés electoral era anecdòtica. Aquells llavis mostraven l’orgull per les companyes amb les quals havia col·laborat colze a colze des que alguns anys enrere un empresari despietat les havia abandonat «per insolvència». L’Ajuntament de Mollet del Vallès, pel qual treballava la subcontracta fallida, no ho va fer gaire millor i les va menystenir fins a extrems poc humans. Va caldre, des de zero, lluitar per la subrogació.

La nova empresa licitadora, la innombrable actual, les ha vingut tractant amb arrogància i menyspreu: persecucions assetjants per part de les indivídues supervisores, amenaces de sancions i suspensió de sou recurrents, acomiadaments despòtics a companys i companyes.

Un dels companys assetjats i amb amenaces de sancions va acabar mort en allò que les lleis burgeses anomenen eufemísticament «accident laboral». Companyes nostres foren denunciades penalment per gosar dir que certs «accidents laborals» són més aviat assassinats.

L’imperi de la llei del més fort, whakatuma, persecucions, acomiadaments, un MORT, denúncies penals, greus malaltiesa qualsevol lloc haurien imposat la omertà i la rendició en massa.

PERÒ AQUÍ NO SOM PAS QUALSEVOL LLOC.

Aquestes companyes fa un temps no en sabien gaire, de Drets, feien la mirada perduda de l’anyell esperant ser degollat.

Algunes i alguns van dedicar molt generosament gran part del seu temps, saviesa i energia a ensenyar-les que la dignitat era dins seu i que l’havien d’emprar per ser autònomes en la lluita per prendre la serp pel coll.

A dia d’avui aquestes companyes ja fa temps que, en creuar-les pel sindicat, ja no tenen la mirada esbiaixada, sinó penetrant, els ulls de la dignitat de les treballadores que, malgrat la condició de ser humils, saben aguantar la mirada al patró i cantar-li les veritats, exigir-li els Drets i denunciar-li cada xarlotada i forçar-lo a readmetre treballadores acomiadades.

I ja ho fan elles soles, i ens podran ajudar a la resta.

Gràcies a les persones abnegades que van dedicar el seu temps, no a dirigir-les sinó a ensenyar-les en l’autonomia emancipadora.

Guanyar unes eleccions sindicals, una anècdota. EL SOMRIURE, LA DIGNITAT.

Probablement no hauria de ser jo la persona més indicada per escriure aquestes lletres, però ningú altre ho farà.

Certes situacions invisibles mereixen ser conegudes, vindicades i no oblidades.

MOLTES GRÀCIES!!!

 

Unx afiliadx del sindicat del Vallès Oriental

Nov 242021
 

manifestoTangohia te oketahi i te pdf manifestoTangohia te pepa raarangi i te pdf

He maha nga te tutu e mamae ana nga wahine i ia ra i roto i tenei punaha rangatira me te patereareha, me nga wa maha ka kore e kitea, ka noho noa. E kore tatou e noho puku. No te mea, te ra 25 o Noema, ka tuwhera o tatou kanohi me te whakanui i o tatou reo ki te korero: Kati!!

Kati nga kohuru macho, Kati te tutu whakakapi, o te tutu ohaoha ... poto, Kati te tutu patereareha. Ka hiki to tatou reo, ki te tono haumaru, whakaute me te taurite, i nga waahi katoa o to tatou oranga.

Panui atu

Nov 182019
 

Kati te tutu! Na koe, mo tatou, mo te katoa

Mai i te CGT, kotahi tau ano, Ka ara ano to matou reo ki te whakahee i nga momo mahi tutu na te ira tangata. mai i te tau 2013, neke atu i te kotahi mano nga wahine kua kohurutia i to tatou whenua me nga miriona i te ao, heoi kahore ano ratou e karanga ki tona ingoa: TE WHAKATAUTANGA.

Panui atu
MK 262019
 

CGT: "Ko te tangata e kore e mohio ki nga kaupapa o te Whawhai Whanui i te mea, pono, ka waiho hei waahanga o te raru "

Te Whakakotahitanga Whanui o te Reipa (CGT), i karangahia mo te tau tuarua karapiti te Whawhai Whanui o 24 haora i te Ra Mahi Wahine i Te Ao, whakaatu ana i tana te ea ki nga tuhinga aro turuki o te ra, i kite ai koe i mua hinga te tautoko o tera tau ina 6.000.000 Tuhinga o mua tautokona.

Panui atu "
MK 052019
 

Tenei ra Paraire 8 Tuhinga o mua o 2019 tatari tatou ratou ki katoa me te katoa i roto i te Te Whakakautanga-Whakakitenga he aha ta tatou e whakatakoto ai? i te 4:00 i te ahiahi i Rambla Fiveller / Av. Rangatiratanga “E wha nga nohoanga“.

Kei te whakaaro a CGT i nga tohenga anti-patereareha me nga maataapono, anti-capitalist me anti-racist, i whakaae matou i roto i te Runanga Nui, hei tino whakatau-whakarite tinana o te CGT, whakanuia nga ra 26 me ngā 27 Tuhinga o mua 2019 i Merida te karanga mo Strike General, Reipa, Tuhinga o mua, tiaki, mahi kaainga, ki nga tutu o te punaha rangatira me te punaha tupuna, o 24 haora, mona 8 Poutu-te-rangi 2019. ka arahina tatou ki te tino tauritetanga o nga waahine, whakauru i roto i nga kupu "Taurite a-hapori, rerekē tangata, tino koreutu ".

Panui atu "
Nov 172018
 

Nunca más silenciadas

El terrorismo machista, que se ceba especialmente con mujeres, infancia, trans y todas aquellas personas que no entran en los esquemas patriarcales de género, supone una pesada lacra en esta sociedad capitalista. Esta negación sistemática de la diversidad social y racial es un producto más del mercado que nos necesita empobrecidas para expoliarnos desde la sumisión y la necesidad.

Ningún gobierno puede garantizar seguridad dentro de un Estado con privilegios patriarcales. Estamos ante un feminicidio de Estado donde los asesinatos machistas, lejos de prevenirse y erradicarse, continúan aconteciendo como si de una costumbre se tratase.

Panui atu "
MK 052018
 

8 MAEHE 2018. RANGA-A-WANANGA O NGA WAHINE MAHI

KORE KI A TATOU KAORE TE AO E MAHI

Ko te 8 Tuhinga o mua, te CGT, i te mahi ruruku me te Huringa Wahine, hameneTuhinga o mua 24 NGA W karaka, PANUI, Tuhinga o mua, Tuhinga o mua.Ka karanga matou ki te hapori katoa ki te tautoko i a ia me te uru atu ki nga huihuinga maha me nga mahi e mahia ana.

Ka whakahengia e maatau nga taonga e whakamahi ana, e whakataurekareka ana ia matou i roto i nga wa o te ao, he nanakia i roto i te ao me te whakahāwea wahine. Haere tonu ki te panui »

Nov 172017
 

Desde la CGT gritamos para que retumbe en todos los confines del mundo:

Basta ya de tanta Violencia Machista; basta ya de toda Violencia Machista

En lo que llevamos de año, i Spain, decenas de mujeres han sido asesinadas a manos de los “hijos sanos del patriarcado”; miles de mujeres y niñas han sido violadas, abusadas y acosadas sexualmente. Queremos que se señalen a todos los agresores, tanto por parte de las Administraciones Públicas como por los Medios de Comunicación y que la sociedad se entere:

¡Que no nos morimos, nos asesinan!
Haere tonu ki te panui »

MK 082017
 

#RNtvLucha8M

He Kaupapa Motuhake mo te Whero me te Pango i roto i te Pakanga kua whakatapua ki nga Wahine Mahi.

Ko nga purongo mo enei pakanga e whai ake nei kua whakauruhia:

  • Te Pakanga o te Hiakai i roto i a Sol ki te Whakarekereke Toa:Mutunga 9 Hui-tanguru, he maha nga waahine i tiimata te mahi patu kai i Puerta del Sol o Madrid hei whakahee i nga mahi taikaha. Kaore ratau e whakarere kia whakarongo ra ano nga umanga ki a raatau tono.
  • Nga waahine i te rorohiko, waihohia ki a raatau ake whakaaro:Ko nga wahine o te umanga IT e raru ana i te ao o te tane.
  • Ko nga kaimahi taatai ​​e whawhai ana mo o raatau tika:He mahi noa te mahi taatai, ko te toenga he hokohoko tangata, he takahi kino i nga tika tangata. Kaore he korero mo te maha o nga tangata e mahi puremu ana i Spain. E ai ki te rangahau INE, Te 27,3% o nga taane kua taatai ​​kua whakaae kua utua e raatau.
  • Hokohoko Waea Waea:Ko te 80% o nga taangata e mahi ana i nga mahi waea waea he wahine. Ko te 15% he mana whakahaere. Me kowhiri te wahine i waenga i a raatau umanga ngaio, whakamoana ranei a te whanau. Kaore te Ture alityritetanga e pa ki tenei rängai.

 

Honoa ki nga whaarangi whaimana o te kaupapa RNtv:
Paetukutuku: http://rojoynegrotv.org/
Canal YouTube: https://www.youtube.com/RojoynegroTv
Twitter: https://twitter.com/rojoynegrotv
Facebook: https://www.facebook.com/Rojo-y-TV-Pango

Hekeretari mo te Whakawhitiwhiti koreroFoto del perfil de Comunicacion Cgt
CGT Confeder

MK 062017
 

manifestoTangohia te pepa raarangi i te pdf

Nga Kamupene, hoa,
Ko ia 8 Poutu-te-rangi 2017, Ra Ao o nga Wahine Mahi,
“Kia kanikani ngatahi o taatau Huringa”

I te Wenerei 8 Tuhinga o mua, ka ahu mai matou 17:00h tohatoha pepa i Mollet. Mena kei te hiahia koe ki te whakauru atu, whakapā atu ki to uniana.

Me te Rahoroi 11 Tuhinga o mua, I 18:00hē, i te Civic Center “La Marineta” Tuhinga o mua, ka paahihia e matou te pakipukapuka “Kia mataara, pahekeheke” [http://cuidadoresbala.com/], me nga korero-tautohe a muri ake nei.

Ka tatari matou ki a koe,
Te hauora

CGT Valles Oriental
c / Francesc Macià 51, Mollet del Vallès
Mutu: 93 593 1545 / 625 373332
īmera: cgt.mollet.vo@gmail.com
Paetukutuku / Facebook / Twitter

Fepuari 242017
 

CGT Catalunya Manifesto mo te 8 Tuhinga o mua 2017, Ra Ao o nga Wahine Mahi

Kua tae ke taatau ki te Ra Ao o nga Wahine Mahi, ana me tiimata te korero mo a maatau korero puukore. Ka kii maatau i nga ra katoa.

Wahine, e paturu ana tatou i te ao, i roto i nga raru kino ka anga whakamua tatou me nga mea nui mo te koiora, he iti ake ta matou utu i ta nga taane ki te mahi i nga mahi kotahi, mo te meka ngawari o te wahine. Te ahua nei kei te taapiri tonu maatau ki te utu mo te taane. Ka raru nga wahine i nga mahi taikaha i te mahi, i te kaainga me nga tiriti. Ma o tatou tinana tatou e whakawa, e kii ana ratou ki a maatau mo te whakapaipai noa iho, rite pononga o to hiahia, hei kaimahi kaimahi kaainga ranei koe. Ka mahia e nga waahine nga mahi atawhai me te kore e tohaina, te utu ranei. I konei kaore ano kia puta, kaore ano hoki kia tohatoha mahi, ki nga taonga ranei e whakaputaina ana e ia. Ka ruarua nga whakaekenga a nga waahine i nga ra katoa mai i te hunga e whakaae ana me te noho puku ahakoa te ahua o te miihini, mena ko te kaitorangapu kei te mahi., te hoa kore e hiahia ki te tango i te puruma, te kaituku mahi e akiaki ana i nga mahi whakatoi kia kore e whiua, te kaiwhakawa e whakatau ana i te whakamate wahine… he roa te raarangi.

Tuhinga katoa: CGT Catalunya

Nov 252016
 

30776011980_253d120eee_zKo te 25 de Novembre és el Dia Internacional contra les Violències Masclistes. Ens estan assassinant, colpejant, violant, maltractant, explotantEn el que va d’any 2016, 74 homes han assassinat a 74 dones, 2 nenes i 1 nen.

Però això no són fets aïllats, això s’anomena patriarcat, i se sustenta en el silenci, la desídia i la passivitat de moltes persones així com en la deixadesa de funcions de les Institucions que, de manera activa o passiva, porten reforçant, durant centenars d’anys, el model de dones objecte, dones com possessions de les seves parelles; se sustenta en el model explotador de l’economia capitalista; en l’Església masclista, homòfoba i racista que no evoluciona; en la judicatura que atorga custòdies compartides imposades inclús a maltractadors; en la classe política que roman al marge del que està succeint, absorta en les seves pròpies intrigues i interessos.

Ko te 25 de novembre volem denunciar que, sovint, els que ostenten el poder i legislen, responsabilitzen i culpabilitzen les dones de l’atur estructural existent, de les diferències salarials, del dèficit en el sistema públic de pensions, de la diferència de drets, de les violacions, dels maltractamentssón els que actuen directament o indirectament per impedir la nostra emancipació i empoderament com a dones lliures.

Les dones exigim a la societat i lluitem per un model de coeducació ple, per una cultura de la llibertat dels sexes; DENUNCIEM la manca d’ètica dels violadors que arriben a descriure les agressions comsexe en grupsense cap escrúpol; denunciem als mitjans de comunicació queinformend’aquests fets amb una falsa neutralitat, normalitzant les violències que patim; demanem a l’Administració que supervisi el compliment de les seves pròpies lleis en favor de la igualtat.

Les dones estem fartes de que se’ns exigeixi a nosaltres tot el treball necessari per denunciar, solucionar i acabar amb les violències masclistes. Portem més de 100 anys empoderades i fent-ho. Això ha de canviar, quan s’exigirà als agressors que deixin de matar-nos?, quan s’exigirà a la classe política que deixi les seves concepcions patriarcals en allò que legisla i aprovi partides pressupostàries contra les violències ?, per a quan la nostra exigència d’acompanyament a les dones víctimes de violència masclista i la formació feminista en violència de gènere?, quan es desemmascararà tots els agressors?, quan s’assenyalarà als traficants de persones i l’explotació sexual?

Les dones volem viure en pau, amb alegria, en llibertat, sense amo, sense déu, sense maltractaments.

Acabem amb les violències cap a les dones pel fet de ser-ho!

Contra les violències masclistes, respostes de suport mutu i autodefensa anarcofeminista.

Secretaria Confederal de la Dona de la CGT

Nov 242016
 

30776020800_d1acded749_zComunicat de la Secretaria de Gènere de la CGT de Catalunya

Com cada any hem de parlar de feminicidis, de la malaurada llista de dones assassinades que escriu amb sang i silenci l’heteropatriarcat en el que vivim. N’estem ben fartes d’haver de comptabilitzar dones mortes, violades, agredides, vexades i explotades, n’estem tipes d’haver de pensar “una altra? Ja n’hi ha prou!”. Ja en tenim més que prou de viure en aquesta alarma que sembla que ha de continuar essent una normalitat. Doncs no, no són coses que passen i prou.

Les dones assassinades no són casos aïllats ni els seus botxins són bojos. Ells són fills sans del patriarcat i elles has estat víctimes d’un sistema social sencer.

Les dones agredides som dones a les que intenten disciplinar i domesticar a base de tortura psicològica, insults o cops.

Les dones violades i abusades som tractades com a objectes de plaer i de judici estètic al servei dels mascles que no accepten que diguem No o Prou.

Les dones violentades i infantilitzades en parir, menstruar, avortar o durant la lactància som vistes com a cossos socials sobre els que legislar, decidir, medicalitzar o exercir tutories paternalistes.

>> Tuhinga katoa i CGT Catalunya