[PEDAGOGIA LABORAL: Conclusions de les Jornades de Reflexió Pedagògica del Grup Isarda]
Els i les mestres, professores i professors catalans fa dècades que desenvolupem la nostra activitat laboral amb professionalitat, comprenent i prenent els i les alumnes en el centre del procés d’aprenentatge.
En aquesta línia els acompanyem en el desenvolupament individualitzat de les seves competències respectant estrictament el corresponent ritme d’aprenentatge de cada infant i jove.
En les nostres Jornades de Reflexió pedagògica hem valorat que l’ingent esforç humà i humanista que fan els i les treballadores de l’escola catalana per adaptar el procés d’assoliment competencial dels nostres joves a les seves pròpies característiques, necessitats, emocions i ritmes d’aprenentatge no té cap mena de continuïtat digna en l’empresa catalana.
L’empresa selecciona i segrega el jovent treballador per graus d’assoliment competencial i d’experiència, llençant per l’aigüera tot el bagatge i esforç pedagògic inclusiu i comprensiu implementat pel professorat.
Arribats a aquest punt: o bé l’escola s’equivoca, i ja tenim els nostres benvolguts polítics fent mans i mànigues per renovar els currículums i adaptar-los a un model selectiu i segregador com exigeix l’empresa actual, o bé és l’empresa qui necessita urgentment una reconversió profunda per encaixar en les característiques de la societat catalana.
En una primera anàlisi hem confiat en la infal·libilitat, autonomia de criteri i independència respecte els lobbys fàctics, de la classe política catalana a l’hora de determinar els estudis i metodologies idonis en la formació dels i les catalanes del futur.
Essent així hem determinat que és l’empresariat català qui erra en l’enfocament, ja que centra la mirada en els reduccionismes del producte final i el benefici.
És ben clar que un model empresarial que centra tots els seus objectius en aquests preceptes mai podrà anar de la mà d’una escola competencial i comprensiva amb les necessitats de les persones. Aquest model patronal aniria de tronc amb una escola competitiva, selectiva, meritocràtica i segregadora, amb l’esforç individualista com a principal valor, que posés a cada alumne «al seu lloc», facilitant en gran mesura una «transició ordenada» de la institució escolar a la laboral. Una ordenació «classista», necessitat.
Reprenent la premissa de la infal·libilitat dels currículums ordenats per la nostra classe política [en properes jornades d’anàlisi pedagògica és prevista la revisió de la seva idoneïtat: tant dels uns, com dels altres], el Grup Isarda hem conclòs que l’empresa catalana necessàriament hauria de fer l’esforç d’empatia i superació corporativa corresponent per adaptar-se a les característiques i necessitats immanents de la població jove i adulta de la Catalunya del Segle XXI.
Per sintonitzar amb la societat catalana del present l’empresariat hauria de reinventar-se urgentment i innovar la seva mirada, rígidament ancorada en el productivisme de segles passats ja superats. Hauria de renovar el seu enfocament i redirigir-lo cap el treballador (i treballadora) com a centre d’interès troncal. Al cap i a la fi són el si les treballadores qui fan possible la feina.
En sortir de l’escola (s’entén institut, universitat) els i les joves catalanes són formades competencialment mitjançant dècades d’un trenat i delicat procés d’aprenentatge en funció dels seus interessos, capacitats i ritmes d’aprenentatge, essent aquests particulars i individualitzats.
Així, no té cap sentit que l’empresa escapci el decurs comprensiu centrat en l’ara exalumne seleccionant-lo i esguerrant-lo emocionalment en procediments de frustració personal ben pregons.
És l’empresa qui ha d’assumir el repte del canvi de mirada i reinventar-se de manera creativa, adaptant la seva producció o serveis als interessos de cadascun i cadascuna de les seves treballadores. Igualment ho hauria de fer amb els processos productius, ritmes de treball, capacitats competencials, uniformes, vacances…
Que és difícil adequar-se a tanta diversitat i que una empresa d’un sector no pot passar a produir alhora samarretes, llaminadures, videojocs i confitures perquè això correspongui als interessos dels seus treballadors, formats en la creativitat de l’aprendre a aprendre? I que no pot fer els horaris i les vacances que aquests desitgin, pagant-los el sou que necessitin? Que tot procés productiu necessita d’una bona organització i no pot fonamentar-se en una sèrie d’ocurrències improvisades? Que una sola empresa no pot atendre comprensivament de manera individualitzada els seus 200 treballadors?
Som al segle XXI i ens hem d’adaptar als seus reptes.
Les empreses avançades han de convertir les dificultats en revulsius i veure-hi oportunitats i reptes per superar-se dia a dia.
Quin millor repte que posar la producció i els serveis del país humilment a la disponibilitat, interessos, capacitats i ritmes de la ciutadania catalana.
Això sí que seria fer país!
Polítics que esteu triturant anímicament i sepultant els i les excel·lents mestres sota tones de burocràcia;
Empresaris que només feu pel vostre benefici personal:
US HI POSEU?
19 de juliol: Dia de la Revolució Social de 1936
Bus solidari amb els llibertaris de Berga
Aquest proper dissabte 12 novembre, a l’Anònims de Granollers es presentarà el llibre pa Rico, la vaga més llarga, amb la presència de les seves autores, Isabel Benítez i Homera Rosetti.
Després d'una setmana d'activitats en el marc de les Jornades pel 80è Aniversari de la Revolució Social que realitzem a la CGT Vallès Oriental, on no només recordem en homenatge a les dones i homes que, amb molt coratge i imaginació, es van atrevir a intentar canviar radicalment el món, sinó que també va ser un al·licient per seguir en la lluita, reconeixent i partint d'aquestes experiències, i al mateix temps veient la actualitat absoluta d'aquestes protestes, d'aquestes denúncies, l'actualitat en experiències llibertàries d'avui dia, i d'aquest ímpetu per acabar amb el capitalisme i construir un nou món, veritablement inclusiu, veritablement solidari i veritablement lliure.
Des d'allà ens vam desplaçar a l'actual escola Lestonnac (Rambla Balmes, 15), l'antiga “escola de monges”, ja que en aquest edifici va funcionar el Magatzem central col·lectivitzat, on es gestionaven tots els aliments de la comarca per la seva redistribució en temps de la Revolució Social. Allà la companya Eva, professora d'Història, també ens va explicar el funcionament del PREU (Consell de l’Escola Nova Unificada) i la transformació integral de l'educació durant el període revolucionari.
Des d'allà vam continuar cap a un punt emblemàtic perquè nuclea altres centres col·lectivitzats en aquell temps, com van ser la fàbrica tèxtil de pot Arderíus, Can Serra (la farinera) i pot Ficar (la serradora). Es tracta d' el Tabarán, lloc de trobada i diversió del poble treballador de Mollet, on la CNT duia a terme des de mítings fins balls, teatre i tot tipus d'esdeveniments culturals. A cent metres d'allà també es trobava l'altre centre cultural i social, el Ateneu, on es trobava la classe política d'aquells temps. Los relatos sobre la fusteria, la farinera i Can Mulà col·lectivitzades van tancar el recorregut.
Després d'una setmana d'activitats diverses de les Jornades de l'80è aniversari de la Revolució Social, és diumenge 24 de juliol a les 10:00 h, vam iniciar una ruta de memòria col·lectivista pels carrers de Mollet, per recórrer els llocs emblemàtics de la nostra ciutat on la Revolució Social va realitzar la seva pràctica econòmica fonamental per establir les bases de la transformació total i integral de la societat que s'havia posat en marxa: la col·lectivització de la indústria, en primer lloc, i també d'altres sectors productius de la nostra comarca.
I si alguna cosa també ha de tenir una revolució social, això és la festa popular que acompanyi la transformació de la societat, perquè també ballarem sobre les ruïnes de l'capitalisme, perquè serà sobre aquestes ruïnes que construirem un món nou.
Ahir dijous vam tenir la presentació de el llibre «L'Anarquia funciona», amb la presència de Peter Gelderloos, autor d'el llibre i militant llibertari.
Seguint amb les Jornades de l'80è aniversari de la Revolució Social, és dijous 21 de juliol a les 19:00 h, al Centre Cívic Can Pantiquet, presentarem el llibre «La Anarquia funciona», amb la presència del seu autor Peter Gelderloos. Aquí reproduïm una síntesi de la formulació d'el llibre.
En el marc de les Jornades 80è aniversari de la Revolució Social, és dimarts 19 de juliol a les 18:00 h, al Centre Cívic Can Borrell, tenim la presentació de l'exposició «dones Lliures», i la projecció de l'documental «indomables: una història de dones lliures». A continuació reproduïm la presentació de la pel·lícula.