maig 252024
 

Durant una xerrada informal companyes i companys del sindicat dialogaven sobre el perill real de l'auge de l'extrema dreta a Europa i al món.

Un va dir que el filòsof Bertrand Russell va afirmar que “els feixistes primer fascinen els ximples. Després emmordassen els intel·ligents”.

Una companya va afegir que la democràcia representativa [burgesa] també sedueix els ximples. Però que, de manera molt perspicaç, compra als intel·ligents.

A la qual cosa un altre company va sentenciar que a la democràcia directa, que nosaltres exercim, aspirem a convertir els suposats ximples en intel·ligents conscients i amos dels seus propis designis, molt malgrat de constantment se'ns colen demagogs i intel·ligents “comprats” amb l'objectiu d'impedir-ho. Pomes podrides que intenten fer-nos malbé la resta. Però no podran.

 

Molta Salut, Federalisme de Base i Democràcia directa!

octubre 312023
 

[PEDAGOGIA LABORAL: Conclusions de les Jornades de Reflexió Pedagògica del Grup Isarda]

Els i les mestres, professores i professors catalans fa dècades que desenvolupem la nostra activitat laboral amb professionalitat, comprenent i prenent els i les alumnes en el centre del procés d’aprenentatge.

En aquesta línia els acompanyem en el desenvolupament individualitzat de les seves competències respectant estrictament el corresponent ritme d’aprenentatge de cada infant i jove.

En les nostres Jornades de Reflexió pedagògica hem valorat que l’ingent esforç humà i humanista que fan els i les treballadores de l’escola catalana per adaptar el procés d’assoliment competencial dels nostres joves a les seves pròpies característiques, necessitats, emocions i ritmes d’aprenentatge no té cap mena de continuïtat digna en l’empresa catalana.

L’empresa selecciona i segrega el jovent treballador per graus d’assoliment competencial i d’experiència, llençant per l’aigüera tot el bagatge i esforç pedagògic inclusiu i comprensiu implementat pel professorat.

Arribats a aquest punt: o bé l’escola s’equivoca, i ja tenim els nostres benvolguts polítics fent mans i mànigues per renovar els currículums i adaptar-los a un model selectiu i segregador com exigeix l’empresa actual, o bé és l’empresa qui necessita urgentment una reconversió profunda per encaixar en les característiques de la societat catalana.

En una primera anàlisi hem confiat en la infal·libilitat, autonomia de criteri i independència respecte els lobbys fàctics, de la classe política catalana a l’hora de determinar els estudis i metodologies idonis en la formació dels i les catalanes del futur.

Essent així hem determinat que és l’empresariat català qui erra en l’enfocament, ja que centra la mirada en els reduccionismes del producte final i el benefici.

És ben clar que un model empresarial que centra tots els seus objectius en aquests preceptes mai podrà anar de la mà d’una escola competencial i comprensiva amb les necessitats de les persones. Aquest model patronal aniria de tronc amb una escola competitiva, selectiva, meritocràtica i segregadora, amb l’esforç individualista com a principal valor, que posés a cada alumne «al seu lloc», facilitant en gran mesura una «transició ordenada» de la institució escolar a la laboral. Una ordenació «classista», necessitat.

Reprenent la premissa de la infal·libilitat dels currículums ordenats per la nostra classe política [en properes jornades d’anàlisi pedagògica és prevista la revisió de la seva idoneïtat: tant dels uns, com dels altres], el Grup Isarda hem conclòs que l’empresa catalana necessàriament hauria de fer l’esforç d’empatia i superació corporativa corresponent per adaptar-se a les característiques i necessitats immanents de la població jove i adulta de la Catalunya del Segle XXI.

Per sintonitzar amb la societat catalana del present l’empresariat hauria de reinventar-se urgentment i innovar la seva mirada, rígidament ancorada en el productivisme de segles passats ja superats. Hauria de renovar el seu enfocament i redirigir-lo cap el treballador (i treballadora) com a centre d’interès troncal. Al cap i a la fi són el si les treballadores qui fan possible la feina.

En sortir de l’escola (s’entén institut, universitat) els i les joves catalanes són formades competencialment mitjançant dècades d’un trenat i delicat procés d’aprenentatge en funció dels seus interessos, capacitats i ritmes d’aprenentatge, essent aquests particulars i individualitzats.

Així, no té cap sentit que l’empresa escapci el decurs comprensiu centrat en l’ara exalumne seleccionant-lo i esguerrant-lo emocionalment en procediments de frustració personal ben pregons.

És l’empresa qui ha d’assumir el repte del canvi de mirada i reinventar-se de manera creativa, adaptant la seva producció o serveis als interessos de cadascun i cadascuna de les seves treballadores. Igualment ho hauria de fer amb els processos productius, ritmes de treball, capacitats competencials, uniformes, vacances…

Que és difícil adequar-se a tanta diversitat i que una empresa d’un sector no pot passar a produir alhora samarretes, llaminadures, videojocs i confitures perquè això correspongui als interessos dels seus treballadors, formats en la creativitat de l’aprendre a aprendre? I que no pot fer els horaris i les vacances que aquests desitgin, pagant-los el sou que necessitin? Que tot procés productiu necessita d’una bona organització i no pot fonamentar-se en una sèrie d’ocurrències improvisades? Que una sola empresa no pot atendre comprensivament de manera individualitzada els seus 200 treballadors?

Som al segle XXI i ens hem d’adaptar als seus reptes.

Les empreses avançades han de convertir les dificultats en revulsius i veure-hi oportunitats i reptes per superar-se dia a dia.

Quin millor repte que posar la producció i els serveis del país humilment a la disponibilitat, interessos, capacitats i ritmes de la ciutadania catalana.

Això sí que seria fer país!

Polítics que esteu triturant anímicament i sepultant els i les excel·lents mestres sota tones de burocràcia;

Empresaris que només feu pel vostre benefici personal:

US HI POSEU?

mar 072023
 

Actes de CGT a Barcelona en commemoració del centenari de l'assassinat de Salvador Segui, “El noi del Sucre” 1923-2023 pels pistolers de la patronal i la connivència de la burgesia catalana i els poders de l'estat

Salvador Seguí i Rubinat fue un militante anarcosindicalista, obrer i pintor des dels 12 anys. Seguidor de l'escola moderna de Ferrer i Guardia i autodidacta. Va participar activament a la vaga General del 1902, la constitució de Solidaritat Obrera a 1907, la Setmana Tràgica a 1909, llegir més

juliol 192017
 

19 de juliol: Dia de la Revolució Social de 1936

Han passat 81 anys de la Revolució Social que el poble, que la classe treballadora, protagonitzar el 19 de juliol de 1936. La CGT vol recordar a aquell poble, a les seves ànsies de justícia social i llibertat, aquell poble capaç d'enfrontar-se i parar el cop d'estat feixista perpetrat en complicitat per l'exèrcit, la dreta política, la patronal, la classe empresarial i l'església.

Avui com ahir el nostre horitzó és la Llibertat, l'autogestió obrera, la Revolució Social i l'Anarquia, una nova dimensió de la Humanitat i de la Vida a la Terra.

CGT Vallès Oriental
c/ Francesc Macià 51, Mollet del Vallès
pèrdua: 93 593 1545 / 625 373332
e-mail: cgt.mollet.vo@gmail.com
web / Facebook / refilo

novembre 152016
 

Companys, companyes, reproduïm la crida de la Local de Barcelona, per a donar suport als companys de Berga. Des de la CGT Vallès Oriental anirem un grup de companys i companyes, la convocatòria és oberta a tota la afiliació, contacteu amb el nostre sindicat.

Més info de Desobeïm als carrers:
CGT Catalunya

CGT Vallès Oriental
c/ Francesc Macià 51, Mollet del Vallès
pèrdua: 93 593 1545 / 625 373332
e-mail: cgt.mollet.vo@gmail.com
web / Facebook / refilo

*****

img-20161107-wa0007Bus solidari amb els llibertaris de Berga
dia: dissabte 19 novembre
Hora de sortida: 10:00 hores, P. Antonio López (correus), Barcelona
Hora de tornada 16:00 hores

Els companys ens han demanat suport i solidaritat i com no podia ser d’una altra manera i sempre cridem “Si ens toquen a una, ens toquen a totes”, us fem una crida perquè anem el màxim de companyies i companys a Berga.

Des de la Federació Local de Barcelona, hem organitzat un bus, us podeu apuntar responent a aquest email flbcn@cgtbarcelona.org, per telèfon 933103362, o a recepció del nostre lokal.

L’acte comença a les 12h i a les 14h el menjar. L’menjar la, organitzen els companys de Berga i hem d’avisar quants serem.

Difon i participa.

SP Federació Local de Barcelona

novembre 082016
 

pan-rico-vaga-mes-llargaAquest proper dissabte 12 novembre, a l’Anònims de Granollers es presentarà el llibre pa Rico, la vaga més llarga, amb la presència de les seves autores, Isabel Benítez i Homera Rosetti.

Com que aquesta històrica vaga va ser de especial relevància pel nostre sindicat CGT, per la seva presència i actuació, convidem a tota la afiliació del Vallès Oriental a la presentació d’aquest llibre, i molt especialment als companys i companyes de Pan Rico que van participar d’aquesta lluita.

La cita és el proper dissabte 12 novembre un l’Anònims de Granollers (c/ Ricomà, 57), ells 18.00h.

Salut!

 

 

CGT Vallès Oriental
c/ Francesc Macià 51, Mollet del Vallès
pèrdua: 93 593 1545 / 625 373332
e-mail: cgt.mollet.vo@gmail.com
web / Facebook / refilo

octubre 122016
 

Barbacoa de la CGT del Vallès Oriental

a la CGT del Vallès Oriental estem organitzant una barbacoa per a tota l'afiliació i família. Se'ns ha passat l'estiu, vam estar abocats a mobilitzacions, jornades, activitats de tota mena, i ara és temps de fer una pausa i passar una tarda entre companys i companyes del nostre sindicat.

Per això mateix, el diumenge 23 d'octubre, a partir de les 10:00h, fem una barbacoa al berenador Can Xec (Montornés del Vallès) per a tota l'afiliació i famílies de l'Vallès Oriental.

Can-xec
Per fer el càlcul exacte de les compres, hem de saber quants serem, per això hem creat un formulari d'inscripció, amb les dades mínimes dels comensals. Tenint en compte aquesta informació, el pagament per persona en Can Xec, menjar, beguda i altres despeses, el preu seria aproximadament d'uns 8 a 10 € per persona adulta.

el tancament de la inscripció serà a les 24h de l' dimarts 18 d'octubre, per donar-nos temps a fer càlculs i les compres necessàries. Per ser un dinar comunitari, demanem la col·laboració de tots i totes en la seva organització, per dur-la a terme de la millor de les maneres. Totes les mans seran benvingudes. També en aquest sentit, recomanem que cadascú es porti els seus propis estris, plats, gots, coberts, per generar el mínim possible d'escombraries contaminant. De totes maneres, disposarem també de plats, gots i coberts de plàstic.

 

Barbacoa de la CGT Vallès Oriental

quan: diumenge 23 d'octubre de 2016, a partir de les 10:00h
on: merenderos Can Xec, Camí de Vilanova 53, Montornés del Vallès.
També es pot arribar amb transport públic, amb 10 minuts de caminada.
Qui: afiliats i afiliades de CGT Vallès Oriental, i les seves famílies, simpatitzants, parelles, amigotes, amors lliures, etc..
preu: aproximadament, de 8 a 10 € per persona. Menors de 14 anys, gratis.
contactes: telèfons, missatges de correu electrònic, Facebook de l'sindicat (mirar a la fi de l'missatge).
inscripció: formulari d'inscripció

mapa_canxec_transporte_publico

Nota: en cas de pluja, se suspèn fins al diumenge següent, i així successivament fins que deixi de ploure!

Salut i llibertat!

CGT Vallès Oriental
c/ Francesc Macià 51, Mollet del Vallès
pèrdua: 93 593 1545 / 625 373332
e-mail: cgt.mollet.vo@gmail.com
web / Facebook / refilo

juliol 282016
 

Aquí tots els vídeos de les jornades, esperem que ho hagueu passat tan bé com nosaltres, i que aquestes jornades ens animin a continuar la lluita per una societat més justa i igualitària, sense rics ni pobres, on no haguem de treballar per acumular mercaderies inútils, sinó per a les necessitats de les persones; on no ens mirem amb recel sinó amb confiança, solidaritat i suport mutu; una societat sense por a fer o dir alguna cosa, pel temor a les represàlies policials, militars, polítiques, religioses o mediàtiques… un món sense repressors, sense policies, militars, polítics, religions, mitjans del poder per controlar-nos, reprimir-i anul·lar-nos.

I a partir d'aquí construir una societat per i per a les persones, totes les persones.

salut.

CGT Vallès Oriental

15 juliol Exposició “revolució Llibertària” 19 juliol Exposició “dones Lliures”
Xerrada debat amb Jordi Viader. Passi del documental “indomables”
21 juliol Presentació llibre “l'anarquia 22 juliol Concert Muyayo RIR i
funciona” estafar Peter Gelderloos, autor. skandal Jackson
23 juliol Bio-lentoa Poesia al rescat 24 Ruta Colectivizaciones Mollet 1936

juliol 242016
 

20160724_105053Després d'una setmana d'activitats en el marc de les Jornades pel 80è Aniversari de la Revolució Social que realitzem a la CGT Vallès Oriental, on no només recordem en homenatge a les dones i homes que, amb molt coratge i imaginació, es van atrevir a intentar canviar radicalment el món, sinó que també va ser un al·licient per seguir en la lluita, reconeixent i partint d'aquestes experiències, i al mateix temps veient la actualitat absoluta d'aquestes protestes, d'aquestes denúncies, l'actualitat en experiències llibertàries d'avui dia, i d'aquest ímpetu per acabar amb el capitalisme i construir un nou món, veritablement inclusiu, veritablement solidari i veritablement lliure.

Com a última activitat, avui diumenge 24 de juliol duem a terme la Ruta Llibertària per les Col·lectivitzacions de Mollet, un recorregut per les fàbriques i llocs emblemàtics que van ser col·lectivitzats pel poble treballador de Mollet entre 1936 i 1939.

El company Llibertari Juan García va començar el relat de memòria històrica a les portes de la Tenería (Adoberia Moderna Franco Espanyola), on havien treballat membres de la seva família, principalment la seva mateixa mare, durant 50 anys. La memòria del poble obrer, aquesta colpejada memòria que tantes vegades intenten callar, va parlar per si mateixa a través del nostre company, relatant el que era la vida a la adoberia, i el que va significar per a nosaltres, treballadores, prendre en les nostres mans l'autogestió de la producció i veure la fugida dels patrons. En aquesta col·lectivització va tenir un paper central la CNT, nostre sindicat d'aquell temps, el que va portar endavant amb decisió la col·lectivització de la indústria i l'agro a tot Catalunya.

Després de l'Adoberia, pugem pel carrer Berenguer III (anomenada Durruti durant la guerra) fins pot Fàbregas, fàbrica tèxtil que amb altres característiques molt diferents, també va ser col·lectivitzada a 1936, on els canvis van ser menors.

20160724_114036Des d'allà ens vam desplaçar a l'actual escola Lestonnac (Rambla Balmes, 15), l'antiga “escola de monges”, ja que en aquest edifici va funcionar el Magatzem central col·lectivitzat, on es gestionaven tots els aliments de la comarca per la seva redistribució en temps de la Revolució Social. Allà la companya Eva, professora d'Història, també ens va explicar el funcionament del PREU (Consell de l’Escola Nova Unificada) i la transformació integral de l'educació durant el període revolucionari.

Posteriorment ens vam desplaçar fins a la cantonada de Berenguer III i Av de Burgos, en el parque Can Mulà, on l'historiador Jordi Viader ens va explicar la seva investigació sobre la Central Lletera de Mollet, indústria làctia socialitzada, creada específicament en aquells anys per iniciativa de la mateixa CNT. L'emplaçament on havia funcionat la central lletera està allunyat d'aquest punt (la de. de Jaume I, 205), i no tenia gaire sentit anar-hi ja que en l'actualitat, amb les noves edificacions, no queda ni rastre de la mateixa.

20160724_124136Des d'allà vam continuar cap a un punt emblemàtic perquè nuclea altres centres col·lectivitzats en aquell temps, com van ser la fàbrica tèxtil de pot Arderíus, Can Serra (la farinera) i pot Ficar (la serradora). Es tracta d' el Tabarán, lloc de trobada i diversió del poble treballador de Mollet, on la CNT duia a terme des de mítings fins balls, teatre i tot tipus d'esdeveniments culturals. A cent metres d'allà també es trobava l'altre centre cultural i social, el Ateneu, on es trobava la classe política d'aquells temps. Los relatos sobre la fusteria, la farinera i Can Mulà col·lectivitzades van tancar el recorregut.

La ruta de les col·lectivitzacions va ser una grata experiència, on una vintena d'assistents ens nodrim de la història popular, encara que molts pretenguin fer-nos-oblidar. Gràcies al company Joan, coneixedor i memòria de la història obrera de Mollet, qui va compartir solidàriament els seus sabers amb nosaltres.

Gràcies a tots i totes els que van participar en aquestes jornades, des de l'organització, donant un cop de mà en les activitats, assistint a les mateixes, participant de diferents maneres amb la vostra presència física i solidària. A l'sindicat el fem entre tots i totes!

Salut!

CGT Vallès Oriental
c/ Francesc Macià 51, Mollet del Vallès
pèrdua: 93 593 1545 / 625 373332
e-mail: cgt.mollet.vo@gmail.com
web / Facebook / refilo

juliol 242016
 

central-lletera-molletDesprés d'una setmana d'activitats diverses de les Jornades de l'80è aniversari de la Revolució Social, és diumenge 24 de juliol a les 10:00 h, vam iniciar una ruta de memòria col·lectivista pels carrers de Mollet, per recórrer els llocs emblemàtics de la nostra ciutat on la Revolució Social va realitzar la seva pràctica econòmica fonamental per establir les bases de la transformació total i integral de la societat que s'havia posat en marxa: la col·lectivització de la indústria, en primer lloc, i també d'altres sectors productius de la nostra comarca.

Ens reunirem al nostre sindicat CGT Vallès Oriental (c/ Francesc Macià, 51, Mollet), per iniciar la ruta des del lloc on estava emplaçada “la Tenería” (Adoberia Moderna Franco Espanyola), en c/ Indústria, 2 (a la banda de l'estació Mollet-Sant Fost de la Renfe). Pot continuar per Fàbregas (c / Berenguer III. 89), para llegar a Can Mulà (Dels Burgos, 15), les emblemàtiques fàbriques tèxtils que van ser col·lectivitzades per les treballadores i treballadors durant la Revolució Social. Finalitzarem el recorregut en una altra de les indústries, la Central Lechera de Mollet (de. de Jaume I, 205).

Us esperem a totes i tots!

CGT Vallès Oriental

 

juliol 222016
 

jornades-libertaries-2012-butifarradaI si alguna cosa també ha de tenir una revolució social, això és la festa popular que acompanyi la transformació de la societat, perquè també ballarem sobre les ruïnes de l'capitalisme, perquè serà sobre aquestes ruïnes que construirem un món nou.

En el marc de les Jornades 80è aniversari de la Revolució Social, és divendres 22 de juliol a partir de les 20:00 h, en el Parque de Can Mulà (Dels Burgos, 46, detrás del actual Ajuntament de Mollet), tenim concert amb els «Scandol Jackson»I els«Muyayo Rif», amb un míting a la mitja part en què escoltarem a la companya Charo, secretària general del nostre sindicat CGT Vallès Oriental. Serà música festera, amb lletres de contingut social i l'ambient per trobar-nos entre companys i companyes, un espai a compartir que faci millor i major al nostre sindicat, preparant-nos per la lluita social.

Veniu tots i totes a passar-ho bé i gaudir!

CGT Vallès Oriental
c/ Francesc Macià 51, Mollet del Vallès
pèrdua: 93 593 1545 / 625 373332
e-mail: cgt.mollet.vo@gmail.com
web / Facebook / refilo

 

divendres 22 de Julio – Parque de Can Mulà
20:00h 1 21:30h música dels "Scandol Jackson"
21:30h 1 22:00h Míting.
22:00h 1 23:45 música dels "Muyayo Rif"

 

juliol 222016
 

laanarquiafunciona-721x1024Ahir dijous vam tenir la presentació de el llibre «L'Anarquia funciona», amb la presència de Peter Gelderloos, autor d'el llibre i militant llibertari.

Amb l'assistència d'una vintena de persones, Peter va exposar les línies bàsiques del seu llibre, amb exemples històrics i actuals de pràctiques socials autodefinides com anarquistes i d'altres que, sense proclamar-anarquistes, en la seva pràctica de l'auto-organització, autogestió i autonomia, tenen molts elements que les enllacen amb l'ideal i pràctica llibertària.

En el debat també vam comprovar la necessitat que tenim de promoure l'autoorganització i autonomia dels moviments socials, des d'una perspectiva llibertària, la necessitat de reconstruir i reforçar els llaços solidaris que ens fan persones lliures, i per oposar-nos a la barbàrie capitalista que dia rere dia intenta destruir aquests llaços.

Gràcies a Peter i a les companyes i companys que es van acostar a escoltar i participar en aquest interessant debat.

Salut!

CGT Vallès Oriental

 

juliol 202016
 

La-anarquia-funciona-webSeguint amb les Jornades de l'80è aniversari de la Revolució Social, és dijous 21 de juliol a les 19:00 h, al Centre Cívic Can Pantiquet, presentarem el llibre «La Anarquia funciona», amb la presència del seu autor Peter Gelderloos. Aquí reproduïm una síntesi de la formulació d'el llibre.

Exemples de diferents temps i llocs. A prop de 90. Un terç dels mateixos són d'experiències directament anarquistes; la resta, “apàtrides”, “autònomes” la “antiautoritàries”. Més de la meitat corresponen a l'actual societat occidental. Són exemples que componen el llibre de l'autor anarquista Peter Gelderloos, “L'anarquia funciona”, publicat en 2008 en la seva edició anglesa (el que el lector ha de tenir en compte a l'hora d'aproximar-se el llibre i valorar els exemples) i en 2014 en castellà. Un recull d'experiències que demostren com és possible una societat “alternativa” basada en l'ajuda mútua, la presa horitzontal de decisions i l'autoorganització.

L'autor es formula preguntes al llarg d'un text de gairebé 300 pàgines que divideix en seccions (“Naturalesa Humana”, “decisions”, “Economia”, “medi Ambient”, “crim”, “revolució”…). La resposta global es troba en el mateix títol de l'llibre, una asseveració: l'anarquia funciona. Una de les primeres qüestions (pàgina 26) és “¿No són les persones egoistes per naturalesa?”. L'autor respon amb el cas dels Estats Units. Potser es tracti d'el “país més egoista de l'món”. “Però fins i tot als Estats Units és fàcil trobar exemples institucionals de cooperació que conformen una part important de la societat“.

El capitalisme té a l'egoisme com un dels seus grans basaments filosòfics, a més de la condició guerrera, competitiva i patriarcal de les persones. No obstant això, fa un segle que Kropotkin va publicar “El suport mutu”, on defensa que en l'ésser humà ha una inclinació a la solidaritat i a l'ajuda recíproca. aquest és, de fet, un element medul·lar per a l'evolució de les societats, més que la competència. més encara, la solidaritat és una tendència no exclusiva de les persones, ja que també pot apreciar-se en moltes espècies de mamífers, aus, peixos i insectes. Una altra idea molt estesa que combat Gelderloos és la de considerar a Occident com la cúspide de el progrés i la complexitat. L'autor considera que incorre en el “eurocentrisme” qui consideri a l'caçador-recol·lector, possiblement coneixedor de l'ús de mil plantes diferents, com menys “sofisticat” que l'operador d'una central nuclear (possiblement aquest, a diferència de l'individu dedicat a la caça i la recol·lecció, no conegui l'origen dels aliments que ingereix).

Esteu tots i totes convidats a venir i participar!
Salut!

CGT Vallès Oriental

 

quan: dijous 21 de juliol, 19:00h.
on: centre Cívic Can Pantiquet c / Can Flequer, 25, Mollet del Vallès

juliol 202016
 

Avui vam tenir la satisfacció de compartir aquest documental sobre l'organització anarquista i feminista «Mujeres Libres», expressió d'un temps quan tot es podia construir, un exemple no només en la nostra societat, sinó un exemple per a tothom.

Per als que no vau poder venir, aquí us deixem el documental complet (desactivar subtítols en portuguès / italià).

 

Després de l'documental vam tenir un interessant i ric debat amb l'assistència de 20 companys i companyes que van nodrir el tema plantejat, des d'una perspectiva històrica en la situació de la Revolució Social, així com també des d'una pespectiva d'actualitat, des de la quotidianitat, analitzant tot el que s'ha aconseguit i el que queda per conquerir per a la tan desitjada igualtat de gènere.

A continuació deixem una galeria de fotos de la mostra, que romandrà oberta fins dilluns 25 de juliol, i també unes fotos de la presentació d'aquesta tarda a Can Borrell.
Ha estat un gust, un visionat i debat molt enriquidor per a tots i totes les presents.

CGT Vallès Oriental

dones Lliures - 80 aniversari de la Revolució Social

juliol 182016
 

indomablesEn el marc de les Jornades 80è aniversari de la Revolució Social, és dimarts 19 de juliol a les 18:00 h, al Centre Cívic Can Borrell, tenim la presentació de l'exposició «dones Lliures», i la projecció de l'documental «indomables: una història de dones lliures». A continuació reproduïm la presentació de la pel·lícula.

“Dones Lliures va ser una organització autònoma, aliena a les estructures de qualsevol òrgan de el moviment llibertari. Sense renunciar a les seves arrels anarquistes van practicar un feminisme obrer. Es van marcar com a objectiu preparar les dones per poder participar en primera persona en la revolució llibertària. és a dir, volien formar les dones, que patien unes taxes d'analfabetisme elevades i atreure-a el moviment llibertari. Van haver de lluitar contra una cultura de profundes arrels catòlica i, el més dolorós, contra la indiferència quan no menyspreu dels seus companys i companyes llibertàries. Tot i arribar a comptar amb més de 20.000 afiliades només a la zona republicana, mai van ser admeses com a part integrant de el Consell General de el Moviment Llibertari. Amb aquest documental hem intentat esbrinar què pensaven, quin era el seu plantejament polític i com van desenvolupar la seva tasca.

Per aconseguir-ho ens hem entrevistat amb dos protagonistes directes d'aquesta història, Conchita Liaño i Sara Berenguer. Les dues van prendre part activa i en primera línia en els gloriosos dies de Juliol de l' 36. Totes dues amb un bagatge polític i humà considerable.”

Esteu totes i tots convidats els i aquest dimarts a Can Borrell!

CGT Vallès Oriental

 

quan: dimarts 19 de juliol, 18:00 h
on: centre Cívic Can Borrell, Avinguda de Rivoli, 38, Mollet del Vallès

juliol 172016
 

Primera de les jornades commemoratives del 80 Aniversari de la Revolució Social.

'Impressionant !! l'exposició… 26 panells que ens parlen del moviment llibertari, AIT, l'autogestió, l'anarcosindicalisme i el Comunisme Llibertari entre altres.

Després es va passar el documental “Economia Col.lectiva” que mostra com en els primers mesos de la Guerra Civil Espanyola, a Catalunya els i les treballadores, després frenar el cop d'estat, van prendre les empreses, les van col·lectivitzar, van reduir centres de treball i millorar les seves instal·lacions i maquinàries, millorant la productivitat i la qualitat en el produït, unificant salaris, introduint en algunes empreses el salari familiar, si bé el que mes es dóna és la reducció de diferències entre categories professionals, es garanteix l'assistència mèdica a els i les treballadores que no podien treballar i un salari similar o igual al obreres activ @, retir als 60 amb salari entre el 50 i el 85%, es redueix l'atur creant nous llocs de treball i reduciedo la jornada laboral… el que va quedar ben clar era que la feina que havia, s'havia de repartir. Com a exemple a les barberies col·lectivitzades es reemplaça un torn de 8h per dos de 6 hores i mitja al dia, i en la Indústria Tèxtil de Badalona es redueix la jornada laboral a 32h setmanals.
Es baixa el preu del lloguer, s'incrementen els espectacles públics (cinemes, teatres…), es creen escoles, centres de formació per els i les treballadores, biblioteques, revistes, es millora el sistema de proveïment d'aigua, el de la llum, els transports, les comunicacions i es baixen els preus de tots els serveis.

És l'economia al servei de la ciutadania, sense caps ni amos i al marge de tot govern, de manera autogestionària.

Són els anys en què Catalunya és més independent en tota la seva història sense cap dubte, té la seva policia, el seu exèrcit, ho té tot ... fins al maig del 37 que és intervinguda pel govern Espanyol.

També mostra com des del govern dirigit pel socialista Largo Caballero i després per Juan Negrín, temorosos de les transformacions socials i econòmiques a Catalunya, boicotegen tot el procés, ells no volen que funcioni col·lectivització. També tenien por que el poble de Catalunya majoritàriament sindicalista tingués un poder d'armes
D'una banda hi havia la CNT, la FAI i el POUM, partidaris de les col·lectivitzacions i per un altre la UGT (que havia participat en les col·lectivitzacions), el PSUC, Esquerra Republicans, el Govern de la Generalitar dirigit per Lluís Companys i el Govern central que van boicotejar tot el procés fins destruir-.

Finalment Jordi Viader ens va parlar sobre la Indústria Làctia Socialitzada, de com es va dur a terme la seva col·lectivització, millores de les màquines, les instal·lacions, unificació d'indústries làcties i ens va passar diverses fotos sobre el tema…

Podeu veure-ho tot (menys el documental) en aquest vídeo.