[PEDAGOGIA LABORAL: Conclusions de les Jornades de Reflexió Pedagògica del Grup Isarda]
Els i les mestres, professores i professors catalans fa dècades que desenvolupem la nostra activitat laboral amb professionalitat, comprenent i prenent els i les alumnes en el centre del procés d’aprenentatge.
En aquesta línia els acompanyem en el desenvolupament individualitzat de les seves competències respectant estrictament el corresponent ritme d’aprenentatge de cada infant i jove.
En les nostres Jornades de Reflexió pedagògica hem valorat que l’ingent esforç humà i humanista que fan els i les treballadores de l’escola catalana per adaptar el procés d’assoliment competencial dels nostres joves a les seves pròpies característiques, necessitats, emocions i ritmes d’aprenentatge no té cap mena de continuïtat digna en l’empresa catalana.
L’empresa selecciona i segrega el jovent treballador per graus d’assoliment competencial i d’experiència, llençant per l’aigüera tot el bagatge i esforç pedagògic inclusiu i comprensiu implementat pel professorat.
Arribats a aquest punt: o bé l’escola s’equivoca, i ja tenim els nostres benvolguts polítics fent mans i mànigues per renovar els currículums i adaptar-los a un model selectiu i segregador com exigeix l’empresa actual, o bé és l’empresa qui necessita urgentment una reconversió profunda per encaixar en les característiques de la societat catalana.
En una primera anàlisi hem confiat en la infal·libilitat, autonomia de criteri i independència respecte els lobbys fàctics, de la classe política catalana a l’hora de determinar els estudis i metodologies idonis en la formació dels i les catalanes del futur.
Essent així hem determinat que és l’empresariat català qui erra en l’enfocament, ja que centra la mirada en els reduccionismes del producte final i el benefici.
És ben clar que un model empresarial que centra tots els seus objectius en aquests preceptes mai podrà anar de la mà d’una escola competencial i comprensiva amb les necessitats de les persones. Aquest model patronal aniria de tronc amb una escola competitiva, selectiva, meritocràtica i segregadora, amb l’esforç individualista com a principal valor, que posés a cada alumne «al seu lloc», facilitant en gran mesura una «transició ordenada» de la institució escolar a la laboral. Una ordenació «classista», vaja.
Reprenent la premissa de la infal·libilitat dels currículums ordenats per la nostra classe política [en properes jornades d’anàlisi pedagògica és prevista la revisió de la seva idoneïtat: tant dels uns, com dels altres], el Grup Isarda hem conclòs que l’empresa catalana necessàriament hauria de fer l’esforç d’empatia i superació corporativa corresponent per adaptar-se a les característiques i necessitats immanents de la població jove i adulta de la Catalunya del Segle XXI.
Per sintonitzar amb la societat catalana del present l’empresariat hauria de reinventar-se urgentment i innovar la seva mirada, rígidament ancorada en el productivisme de segles passats ja superats. Hauria de renovar el seu enfocament i redirigir-lo cap el treballador (i treballadora) com a centre d’interès troncal. Al cap i a la fi són el si les treballadores qui fan possible la feina.
En sortir de l’escola (s’entén institut, universitat) els i les joves catalanes són formades competencialment mitjançant dècades d’un trenat i delicat procés d’aprenentatge en funció dels seus interessos, capacitats i ritmes d’aprenentatge, essent aquests particulars i individualitzats.
Així, no té cap sentit que l’empresa escapci el decurs comprensiu centrat en l’ara exalumne seleccionant-lo i esguerrant-lo emocionalment en procediments de frustració personal ben pregons.
És l’empresa qui ha d’assumir el repte del canvi de mirada i reinventar-se de manera creativa, adaptant la seva producció o serveis als interessos de cadascun i cadascuna de les seves treballadores. Igualment ho hauria de fer amb els processos productius, ritmes de treball, capacitats competencials, uniformes, vacances…
Que és difícil adequar-se a tanta diversitat i que una empresa d’un sector no pot passar a produir alhora samarretes, llaminadures, videojocs i confitures perquè això correspongui als interessos dels seus treballadors, formats en la creativitat de l’aprendre a aprendre? I que no pot fer els horaris i les vacances que aquests desitgin, pagant-los el sou que necessitin? Que tot procés productiu necessita d’una bona organització i no pot fonamentar-se en una sèrie d’ocurrències improvisades? Que una sola empresa no pot atendre comprensivament de manera individualitzada els seus 200 treballadors?
Som al segle XXI i ens hem d’adaptar als seus reptes.
Les empreses avançades han de convertir les dificultats en revulsius i veure-hi oportunitats i reptes per superar-se dia a dia.
Quin millor repte que posar la producció i els serveis del país humilment a la disponibilitat, interessos, capacitats i ritmes de la ciutadania catalana.
Això sí que seria fer país!
Polítics que esteu triturant anímicament i sepultant els i les excel·lents mestres sota tones de burocràcia;
Empresaris que només feu pel vostre benefici personal:
US HI POSEU?
19 los yog raws li koj tus kheej cov neeg ua haujlwm hauv tsev: Social Revolution Hnub 1936
Tom qab ib lub lim tiam ntawm kev ua ub no nyob rau hauv lub moj khaum ntawm lub Hnub rau 80th Ib Xyoo ntawm Social Revolution uas peb tau pom hauv CGT Vallès Oriental, qhov twg peb tsis tsuas nco txog hauv kev hwm rau cov poj niam thiab cov txiv neej uas, nrog ntau lub siab tawv thiab kev xav, dared sim radically hloov lub ntiaj teb no, tab sis nws kuj yog ib qho kev txhawb siab los txuas ntxiv hauv kev sib ntaus, lees paub thiab tsim los ntawm cov kev paub dhau los, thiab tib lub sij hawm pom qhov tseem ceeb ntawm cov kev tawm tsam no, ntawm cov kev tsis txaus siab no, cov xov xwm nyob rau niaj hnub no libertarian kev paub, thiab los ntawm qhov impetus kom xaus capitalism thiab tsim lub ntiaj teb tshiab, suav nrog tiag, pab txhawb thiab tiag tiag.
Los ntawm qhov ntawd peb tsiv mus rau lub tsev kawm ntawv Lestonnac tam sim no (Rambla Balmes, 15), tus qub “tsev kawm ntawv”, txij li lub tsev ntawd Central collectivized warehouse, qhov twg tag nrho cov zaub mov hauv cheeb tsam tau tswj hwm nws txoj kev faib tawm tshiab nyob rau lub sijhawm ntawm Social Revolution. Nyob ntawd tus khub Eva, xib fwb keeb kwm, Nws kuj tau piav qhia rau peb tias yuav ua li cas Nqe (Council of the New Unified School) thiab kev hloov pauv ntawm kev kawm ntawv thaum lub sij hawm revolutionary.
Los ntawm qhov ntawd peb txuas ntxiv mus rau qhov cim cim vim tias nws coj los ua ke lwm qhov chaw sib sau ua ke thaum lub sijhawm ntawd., Yuav ua li cas yog lub Hoobkas textile ntawm Can Mulà, Ua Serra (tus hmoov nplej) thiab tuaj yeem ntsuas (tus sawb). Yog hais txog lub tabaran, qhov chaw sib ntsib thiab lom zem rau cov neeg ua haujlwm ntawm Mollet, qhov twg CNT tuav txhua yam ntawm kev sib tw mus rau kev seev cev, ua yeeb yam thiab txhua yam kev coj noj coj ua. Ib puas meters los ntawm qhov ntawd kuj yog lwm qhov chaw kev coj noj coj ua thiab kev sib raug zoo, Lub Ob Hlis ob peb tus poj niam pib kev tshaib kev nqhis hauv Madrid's Puerta del Sol hauv kev tawm tsam Machista Kev nruj kev tsiv Athens, qhov twg yog pawg nom tswv ntawm lub sijhawm ntawd. Cov dab neeg hais txog lub fusteria, lub collectivized farinera thiab Can Mulà kaw qhov ncig xyuas.
Tom qab ib lub lim tiam ntawm ntau yam kev ua ub no ntawm Hnub ntawm 80th hnub tseem ceeb ntawm Social Revolution, tuav txoj haujlwm tswj domingo 24 txheeb xyuas txhua yam uas tau ua tiav thiab qhov tseem yuav tsum tau kov yeej rau qhov xav tau ntau yam ntawm poj niam txiv neej sib luag tuav txoj haujlwm tswj 10:00 CGT piav qhia tias ua tiav kev saib xyuas hnub ntawm General Strike ntawm qhov no, Peb tau pib ib txoj kev nco txog kev sib sau los ntawm txoj kev ntawm Mollet, mus xyuas cov chaw cim npe ntawm peb lub nroog qhov twg Social Revolution tau ua nws txoj kev coj noj coj ua hauv kev lag luam los tsim lub hauv paus rau tag nrho thiab kev hloov pauv ntawm tib neeg uas tau teeb tsa hauv kev tawm suab.: lub collectivization ntawm kev lag luam, ua ntej, thiab tseem los ntawm lwm cov khoom lag luam ntawm peb cheeb tsam.
Thiab yog hais tias ib yam dab tsi kuj yuav tsum muaj ib tug social kiv puag ncig, uas yog lub koob tsheej nrov uas nrog rau kev hloov pauv ntawm haiv neeg, vim peb tseem yuav seev cev rau lub ruins ntawm capitalism, vim nws yuav nyob rau ntawm cov ruins uas peb yuav tsim lub ntiaj teb tshiab.
Nag hmo Thursday peb muaj kev nthuav qhia ntawm phau ntawv "Anarchy tej hauj lwm", nrog rau lub xub ntiag ntawm Peter Gelderloos, tus sau phau ntawv thiab libertarian tub rog.
Txuas ntxiv nrog Hnub ntawm 80th hnub tseem ceeb ntawm Social Revolution, tuav txoj haujlwm tswj Hnub Thursday 21 txheeb xyuas txhua yam uas tau ua tiav thiab qhov tseem yuav tsum tau kov yeej rau qhov xav tau ntau yam ntawm poj niam txiv neej sib luag tuav txoj haujlwm tswj 19:00 CGT piav qhia tias ua tiav kev saib xyuas hnub ntawm General Strike ntawm qhov no, txheeb xyuas txhua yam uas tau ua tiav thiab qhov tseem yuav tsum tau kov yeej rau qhov xav tau ntau yam ntawm poj niam txiv neej sib luag Yuav Pantiquet, peb yuav nthuav qhia phau ntawvAnarchy ua haujlwmtxheeb xyuas txhua yam uas tau ua tiav thiab qhov tseem yuav tsum tau kov yeej rau qhov xav tau ntau yam ntawm poj niam txiv neej sib luag, nrog lub xub ntiag ntawm nws tus sau Peter Gelderloos. Ntawm no peb rov tsim dua ib qho synthesis ntawm kev tsim ntawm phau ntawv.
txheeb xyuas txhua yam uas tau ua tiav thiab qhov tseem yuav tsum tau kov yeej rau qhov xav tau ntau yam ntawm poj niam txiv neej sib luag, tuav txoj haujlwm tswj Hnub Tuesday 19 txheeb xyuas txhua yam uas tau ua tiav thiab qhov tseem yuav tsum tau kov yeej rau qhov xav tau ntau yam ntawm poj niam txiv neej sib luag tuav txoj haujlwm tswj 18:00 CGT piav qhia tias ua tiav kev saib xyuas hnub ntawm General Strike ntawm qhov no, txheeb xyuas txhua yam uas tau ua tiav thiab qhov tseem yuav tsum tau kov yeej rau qhov xav tau ntau yam ntawm poj niam txiv neej sib luag txheeb xyuas txhua yam uas tau ua tiav thiab qhov tseem yuav tsum tau kov yeej rau qhov xav tau ntau yam ntawm poj niam txiv neej sib luag, txheeb xyuas txhua yam uas tau ua tiav thiab qhov tseem yuav tsum tau kov yeej rau qhov xav tau ntau yam ntawm poj niam txiv neej sib luagtxheeb xyuas txhua yam uas tau ua tiav thiab qhov tseem yuav tsum tau kov yeej rau qhov xav tau ntau yam ntawm poj niam txiv neej sib luagtxheeb xyuas txhua yam uas tau ua tiav thiab qhov tseem yuav tsum tau kov yeej rau qhov xav tau ntau yam ntawm poj niam txiv neej sib luag, txheeb xyuas txhua yam uas tau ua tiav thiab qhov tseem yuav tsum tau kov yeej rau qhov xav tau ntau yam ntawm poj niam txiv neej sib luagtxheeb xyuas txhua yam uas tau ua tiav thiab qhov tseem yuav tsum tau kov yeej rau qhov xav tau ntau yam ntawm poj niam txiv neej sib luag: ib zaj dab neeg ntawm cov poj niam dawbtxheeb xyuas txhua yam uas tau ua tiav thiab qhov tseem yuav tsum tau kov yeej rau qhov xav tau ntau yam ntawm poj niam txiv neej sib luag. ib zaj dab neeg ntawm cov poj niam dawb.