Secretaries de Formació, Jurídica i Salut Laboral de la CGT de Catalunya
FinalMMSS (pdf)
Issuu
Slideshare
- El per què d’aquesta Petita Guia d’Autodefensa Laboral.
- M’han fet un contracte temporal, com sé si és correcte?
- Treballo en negre, sense cap contracte. Puc protestar?
- Treballo més hores i fent una feina diferent de la que consta en el meu contracte. Ho puc denunciar?
- Treballo sense papers. Tinc drets laborals?
- Què és un Conveni Col·lectiu? Quin se m’aplica?
- M’han acomiadat, què puc fer?
- Vull organitzar-me per a defensar-me a la feina, què haig de fer?
- Conclusions: Només organitzats (també a la feina) podrem plantar cara a la precarietat
Crèdits:
Aquesta PETITA GUIA D’AUTODEFENSA LABORAL PER A PRECÀRIES ha estat realitzada per les Secretaries de Formació, Jurídica i Salut Laboral de la CGT de Catalunya.
Agraïm la col·laboració de la companya Alícia Perea de la Federació Local de Rubí, i de tot el Secretariat Permanent del Comitè Confederal de Catalunya.
Disseny de coberta, contraportada i il·lustracions: Roser Pineda, de la Federació d’Ensenyament de la CGT de Catalunya.
EL PER QUÈ D’AQUESTA PETITA GUIA D’AUTODEFENSA LABORAL
Aquest document ha estat confegit amb la intenció de ser una eina útil per a l’organització de base i per a la lluita dels treballadors i les treballadores, destinat especialment a aquelles que prestem els nostres serveis laborals en condicions més precàries, és a dir, en realitat, a aquelles persones que actualment constituïm la majoria de la classe treballadora al nostre país. Amb aquesta petita guia volem que pugueu tenir a mà alguns recursos que us permetin orientar-vos a l’hora de defensar els vostres drets i el de les vostres companyes de feina.
Òbviament, aquestes pàgines no us solucionaran tots els problemes amb els quals haureu de bregar a la feina, però sí que us aportaran una mica de llum en aspectes que potser desconeixeu, i que us poden ser d’utilitat a l’hora de fer front a les arbitrarietats de l’empresa. Ras i curt: L’objectiu és que tingueu algunes pautes clares per a no anar venuts davant l’empresari. Nosaltres molt sovint cometem l’error de no conèixer prou bé els nostres drets, ni els límits on podem situar la ratlla que els nostres caps no poden traspassar. Ells, en canvi, se les saben totes, fan un ús extensiu quan els convé del xantatge emocional i del maltracte psicològic i, a més, tenen sempre a l’abast de la mà l’arma definitiva: El recurs a l’acomiadament o a la no renovació del contracte (allò de “si no t’agrada, ja saps on tens la porta”). Volem que aquestes pàgines us puguin servir per a equilibrar aquesta situació, tot fent-vos conscients que hi ha vies segures per a plantar cara, més de les que potser us imagineu, i que hom pot, si les aprofita, doblegar la voluntat de l’empresari.
Si bé és cert que les reformes laborals que s’han anat aprovant durant les últimes dècades han anat configurant un marc de relacions laborals cada cop més desregulat i amb una legislació que ens ofereix cada cop menys garanties, és important estar assabentada d’algunes de les armes que encara ens ofereix la legalitat per a plantar cara al poder dels patrons. És per això que aquesta guia posa l’èmfasi, en alguns dels seus apartats, en explicar elements de caràcter jurídic que és important conèixer (què són els convenis col·lectius, la Inspecció de Treball, quins tipus d’acomiadament hi ha, etc). Però no ens enganyem. Més enllà de les garanties, cada cop més minses, que ens ofereix la legislació, defensar els nostres drets a la feina és, bàsicament, una qüestió d’actitud. I en relació a aquest particular, cal tenir sempre en compte un seguit de punts:
- La feina forma part de la vida. No s’hi val dissociar mentalment el temps que passem al curro del temps que passem a fora, com si una cosa i altra no tinguessin res a veure. Aquest és un mecanisme psicològic que convé evitar. Molt sovint ens trobem companyes precàries amb una gran activitat militant fora de la feina (per exemple, en moviments socials, assemblees de barri, etc), però que tenen, en canvi, un comportament absolutament submís dins d’aquesta, i només cerquen “no complicar-se la vida” durant la seva jornada laboral. Hem de tenir clar, però, que la feina és també un camp de batalla, tant o més important que qualsevol altre, ja que té una influència molt directa sobre la majoria dels aspectes de la nostra vida quotidiana. Canviar la societat en la qual vivim també implica canviar les relacions laborals (que determinen els nostres horaris, els nostres ingressos, les nostres possibilitats d’oci i consum…) No podem ser actius al barri, al centre social, a l’ateneu, a les lluites al carrer, i desactivar-nos un cop creuem la porta del centre de treball. Això és una anomalia, i és contraproduent per a nosaltres i per a les companyes amb qui compartim espai a la feina.
- A la feina no s’hi val fer-se l’autista. De fet, això és que li interessa a l’empresari, que totes les treballadores vagin a la seva, i ningú no es preocupi pel que li passa a les altres. Cal relacionar-se amb els companys, parlar-hi (i no només de futbol, ni de si el cafè de la màquina és bo o dolent), prendre-hi confiança. La majoria de les empreses tendeixen a crear múltiples barreres psicològiques en la ment de les seves treballadores, barreres que cal trencar. Cal interessar-se per les condicions de treball d’aquelles que curren amb nosaltres, per la feina que fan, si estan a gust o no, si tenen els mateixos problemes que tu o en tenen uns altres, si a la seva nòmina els consta una altra categoria laboral diferent a la teva, malgrat que feu la mateixa feina… Només teixint vincles de solidaritat mútua, de comunicació horitzontal entre vosaltres, trencant les línies de jerarquia que us imposarà l’empresa, és com podreu articular respostes de caràcter COL·LECTIU. I la solució al teu problema (que més sovint del que penses serà un problema compartit amb molta altra gent) passa la immensa majoria de vegades per això, per donar-hi una resposta col·lectiva, entre totes, no pas per buscar-se la vida individualment.
- Cal mirar més enllà de la teva màquina o del monitor del teu ordinador. L’organització del treball en moltes empreses ens atomitza, ens aïlla i fa que tinguem una visió parcial de com funciona tot plegat. Això ens fa més febles. És bo adquirir una visió global, que no es limiti exclusivament a les tasques que tens assignades. Fixa’t bé com funciona l’empresa, en conjunt, quina és la seva estructura, els noms dels responsables… Interessa’t per com s’organitza el treball, el teu i el dels companys, quins departaments hi ha, quins torns, quines línies jeràrquiques… I si pots, fes-te esquemes de tot plegat, et podran ser molt útils. El coneixement és poder, l’empresari ho sap prou bé. Hem de tenir-ho també nosaltres en compte i evitar viure en la inòpia i en la ignorància de tot allò que ens envolta en el nostre entorn laboral.
- L’empresari no és el nostre amic, ni tampoc ho són els nostres caps directes, encara que puguem tenir “bon rotllo” amb ells a nivell personal. Hem de tenir clar que els interessos de l’empresa no són els nostres, i no ser ingenus pel que fa aquest particular. Potser el teu cap és un paio simpàtic, potser sou del mateix equip de futbol, potser us agrada el mateix tipus de música. Però no t’equivoquis, si te la pot fotre te la fotrà, si ha de triar entre la seva conveniència (o la de l’empresa) i la teva (o la de la gent que treballa amb tu), no ho dubtarà ni un sol moment. I no et deixis menjar l’olla amb coses com ara “el que és bo per a l’empresa és bo per a les treballadores”, perquè no és cert. No et deixis enganyar i sigues murri, molt murri, perquè ells se les saben totes, i nosaltres hem d’actuar en conseqüència.
Secretaries de Formació, Jurídica i Salut Laboral de la CGT de Catalunya