Abr 192024
 

Enguany és Primer de Maig, novament.

Un dia per seguir fressant el camí vers la comuna llibertària. Utopia.

També per recordar i fer homenatge a totes aquelles persones ADMIRABLES que ens han precedit en la dura lluita per un món just i igualitari on les paraules «meu, jefe, amo o jerarquia» no existiran mai més.

Anònimes, la majoria.

Milions d’elles abans de Chicago.

I els de Chicago.

I els milers que van viure i morir amb la MIRADA BEN ALTA de la DIGNITAT, després.

També pels i les recents, que ens van deixant a poc a poc.

Massa sovint la visió romàntica dels fets dignes del passat no contribueix a valorar prou els nostres humils herois i heroïnes quotidians.

Doncs hi són. Entre nosaltres.

De fet, TOTES i TOTS HO SOM!

– No oblidem les persones dignes.

– Estenem la mà al company necessitat.

– Difonem als quatre vents el bé rebut i repliquem-lo amb noves accions.

– AGUANTEM LA MIRADA al dèspota!

– HONESTEDAT, DIGNITAT!

– Pels joves que ens venen darrera.

– Seguim picant pedra camí d’Utopia.

 

SALUT I QUE CADA DIA SIGUI PRIMER DE MAIG

Abr 122024
 

El proper divendres dia 19 d’abril a les 18 hores realitzarem al nostre local de la Ronda d’Orient, 6 de Mollet del Vallès, una Roda de Premsa a càrrec dels i les nostres afiliades treballadores, amb els següents continguts.

Aprofitarem per explicar els actes organitzats pel Primer de maig:

  • DENÚNCIA CRÍTICA AL PROCÉS DE PRIVATITZACIÓ IMMINENT DE LA FORMACIÓ PROFESSIONAL PÚBLICA.
  • MODEL D’IMPLANTACIÓ MITJANÇANT SECCIONS SINDICALS A CADA ESCOLA, A CADA INSTITUT.
  • PRESENTACIÓ DELS ACTES DEL PRIMER DE MAIG.
En acabar s’obrirà un torn de dialèctica.
 
SALUT !!
Mar 302024
 

Divendres 22 de març de 2024 les companyes del Grup de Defensa del Ter (GDT) van visitar Mollet i les vam acollir al nostre local per compartir la seva lluita i visibilitzar l’estat de les aigües, de l’aire i les injustícies socials del sector porcí a Catalunya.

El GDT és històric per haver-se querellat, fa 35 anys, contra el tèxtil Puigneró per la contaminació del riu. Una victòria històrica per l’ecologisme i per defensar la salut de les persones i el medi davant la justícia.

Amb el lema: “Sobren porcs, falten pageses” a la xerrada es va visibilitzar que la cria i engreix del porc s’ha convertit en un sector d’especulació pel capitalisme. Que, com tot on s’hi instal·la, deixa les externalitats negatives sobre el territori mentre creixen els beneficis empresarials creant un lobby polític per mantenir l’estafa. Diners per quatre fons voltors internacionals i com a residu al territori: purins, desaparició de granges petites, fonts contaminades, emissions de metà, augment del transport per carretera, malestar animal, exportació d’aigua virtual i creació d’una bombolla a punt d’esclatar.

Per posar dades, l’engreix del porc suposa un consum de 11l/dia per porc, diàriament a Catalunya s’hi mantenen 8 milions de porcs. Als comptes s’hi han d’afegir els escorxadors, on s’hi maten 40.000 porcs al dia també provinents de l’Aragó. Es tracta d’un sector industrialitzat, on el pinso ja inclou els antibiòtics preventius, d’aquí en trobem presents a les masses d’aigua tant els nitrats com els residus d’antibiòtics. Això implica que les aigües freàtiques ja no siguin potables i augmenta el risc de resistències bacterianes per la salut de les persones.

Les analítiques que es fan a les fonts ens ho demostren i els polítics miren a una altra banda davant la pressió dels sector empresarial per seguir creixent tot i la sequera imperant a Catalunya. Les úniques solucions que es proposen des de l’administració són tecnològiques poc eficients a la pràctica. No es vol desinflar una bombolla que manté l’economia d’Osona d’un fil depenent d’un sol sector.

Existeixen alternatives: deixar d’exportar porcs i mantenir el sector i l’aigua per la sobirania alimentària de Catalunya, obligar les empreses que amb els seus beneficis restaurin les masses d’aigua de Catalunya, promoure una ramaderia ecològica i tradicional que mantingui la població rural en condicions de treball i vida dignes i estendre el debat entre els nostres espais.

Menys porcs i més pageses!!

Mar 182024
 

La mobilitat en els desplaçaments de casa a la feina i de la feina a casa en vehicle particular genera grans embussos de trànsit i és un dels grans factors que contribueixen a la contaminació ambiental i el canvi climàtic.

Pensem que la reducció de gran part d’aquests inputs contaminants és necessària, imprescindible pel futur de la vida al planeta. I en el nostre sector és possible.

Amb l’objectiu de reduir la contaminació, l’empremta de carboni, les emissions contaminants en els trajectes laborals de casa a la feina, aconseguir un planeta solidari, sostenible i complir amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible, proposem:

La racionalització de la distribució dels i les treballadores de la Generalitat de Catalunya a l’educació pública infantil, primària, secundària obligatòria i batxillerat prenent com a criteri estructural la proximitat entre la localitat de residència i la de treball.

És ben comú que una mestra d’educació primària resident a Barcelona es desplaci a Canovelles cada dia a treballar, i viceversa. I així per tots els estudis amunt esmentats. La Plantilla docent de la Generalitat ascendeix a més de 80.000 persones. L’impacte de la seva mobilitat diària no és pas residual.

L’acostament de distàncies entre les localitats de residència i treball també millora la conciliació de la vida laboral i familiar, els espais de cures, fa guanyar temps, qualitat de vida, benestar i salut entre els i les treballadores.

Plantegem aquests col·lectius de treballadores principalment perquè són els més abundants i generalitzats (inclòs les especialitats de l’educació secundària) i més fàcilment intercanviables de manera recíproca amb criteris de mobilitat.

Tanmateix considerem que aquest hauria de ser un criteri estructural de totes les Administracions Públiques en l’adjudicació de places i concurs de trasllats.

Que aquesta mateixa hauria de ser la línia d’actuació del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya en estudis més especialitzats, en tant sigui possible.

PROPOSEM:

Que siguin convocats concursos de trasllats oferint de manera pedagògica, troncal i prioritària la possibilitat pràctica d’acostament del lloc de treball al de residència.

L’assignació de places resultats de concurs públic utilitzant com a prioritari el criteri de proximitat entre la localitat de residència i a de treball.

Mar 172024
 

LA UTE AP7 VALLÉS SE NIEGA A PROPORCIONAR LOS REGISTROS HORARIOS A LA CGT, ¡Y AHORA ENFRENTA SANCIONES!

Inspección respalda la denuncia sindical, descubriendo prácticas sospechosas.

La empresa afirma que solo muestra datos a los empleados individualmente, ignorando los derechos de la Representación Legal de los Trabajadores.

¡Incumplimiento claro del Estatuto de los Trabajadores!

La UTE debe permitir el acceso a registros de la jornada a la Representación Legal de los Trabajadores según lo dicta la ley en el Artículo 34.9 del ET.

¡Otro caso que pone en entredicho la transparencia y los derechos laborales!

(12/03/2024)

-SECCIÓN SINDICAL DE LA CGT-UTE AP7 VALLÉS- -SECTOR B04 AP7-

 

¡¡SI TÚ LUCHAS, TÚ DECIDES!!

Mar 122024
 

El proper divendres dia 22 de març a les 18 hores realitzarem al local de la Ronda d’Orient, 6 de Mollet del Vallès, una xerrada-debat a càrrec del Grup de Defensa del Ter sobre la sostenibilitat del model de granges industrials i les afectacions a la pol·lució ambiental, canvi climàtic i la contaminació de les aigües.

A CATALUNYA SOM MÉS PORCS QUE HUMANS!

Granges industrials, Alimentació, Purins, Nitrats i Aigua.

Xerrada i Debat a càrrec del Grup de Defensa del Ter.

Divendres 22 de març a les 18 hores.
Ronda d’Orient, 6 (Mollet del Vallès) [davant de l’estació de tren Mollet-Sant Fost]

 

Mar 112024
 

En respuesta al último comunicado de la UTE con fecha 22/02/24:

Si la UTE nos explica un cuento, la RLT también sabe contar cuentos, historias y fábulas…

Había una vez una Unión Temporal de Empresas, la UTE, que se jactaba de ser la más amable y generosa con sus trabajadores. Les ofrecían café gratis, días libres adicionales y hasta masajes en la sala de descanso. Sin embargo, detrás de esa fachada de benevolencia, la UTE tenía un plan oculto: querían quitar todos los beneficios laborales a sus empleados para maximizar sus ganancias.

Por otro lado, la Representación Legal de los Trabajadores junto a la plantilla trabajadora, que eran conocidas por ser implacables en la defensa de los derechos de los trabajadores. No toleraban abusos, ni injusticias y estaban dispuestos a luchar hasta el final por lo que consideraban justo.

Cuando llegó el momento de adaptar un nuevo convenio, la UTE intentó imponer cláusulas abusivas que recortaban los derechos de los trabajadores. Sin embargo, estos, liderados por la Sección Sindical de la CGT, se negaron rotundamente a aceptar las condiciones injustas. Convocaron una asamblea y, por unanimidad, decidieron que no permitirían que les rebajaran en salario ni en ningún otro beneficio.

La UTE, sorprendida por la resistencia de sus empleados, decidió denunciarlos ante los tribunales. Pero para su desgracia, el juez asignado al caso resultó ser un defensor justo y acérrimo de los derechos laborales. Desestimó las demandas de la UTE y falló a favor de los trabajadores.

Humillada y derrotada, la UTE se vio obligada a retirarse con el rabo entre las piernas. Nunca más volvió a intentar socavar los derechos de sus empleados, quienes celebraron su victoria con alegría y orgullo. Y así, la historia demostró que la justicia siempre prevalece, incluso sobre las empresas más poderosas.

Y colorín colorado, este cuento se ha acabado.

                                                                                                                ¡VIVA LA LUCHA DE LA CLASE OBRERA!

 

 -SECCIÓN SINDICAL CGT UTE AP7 VALLÈS- (23/02/2024)

 

Mar 082024
 

Sobta l’efervescència explosiva amb que els poders econòmics, polítics, mediàtics i els seus collabos sindicals fan façana epidèrmica i instrumental dels drets de les dones. La resta de l’any, un erm (llevat si troben alguna oportunitat encarnada en «dona» de classe acomodada o privilegiada, pretenent fer sinècdoque amb el 99% de dones restant). Sembla que els funciona.

Entenem que parlen només de les seves dones, clar. Els Executius tenen ben clar el concepte de classe social i cap interès a modificar-lo en favor de les dones (i la resta de persones) de la nostra classe social.

Entre les classes populars (obreres o treballadores) la realitat confirma que no ho tenim gaire clar, tot plegat:

A l’Occident, entestats i entestades en reduccionismes més de narcisisme identitari que d’interès col·lectiu, malbaratem dia sí i dia també les energies dels i les desheretades de la terra en mirar el dit que ben intel·ligentment ens convida a mirar el «Savi», en comptes d’incorporar totes les de les dones, homes, joves, infants del nostre voltant en la lluita de les milers de fogueres que arreu haurien d’il·luminar la col·laboració recíproca vers les persones més desfavorides del nostre entorn, i encara més… les ultraexplotades d’arreu del planeta, i la vida d’animals i plantes de La Terra. En hi va TOT en la partida.

Mentre tant, el polític, l’empresari, el menjagambes i les seves titelles tokens de sexe, gènere o raça se’ns enfoten, ens llencen engrunes de pa i circ, i se’ns pixen literalment a la cara:

Entre els i les que, entusiasmades i entusiasmats, obren ben gran la boca per no perdre ni una gota, i els i les que s’esbatussen pel seu melic grandiloqüent, ho tenim ben pelut.

Sort dels i les no poques persones dignes que encara hi veuen i actuen clar, malgrat la densa boira! Amb aquestes tenim l’humil orgull de conviure-hi en el dia a dia.

La llibertat de les dones de classe obrera no assolirà mai la veritable igualtat equitativa en societats d’essències patriarcals:

– El Classisme és patriarcal.

– El Poder Executiu és patriarcal.

– El Representativisme (polític, laboral o «d’experts») és patriarcal.

– El Tokenisme és patriarcal.

– La Passivitat és patriarcal.

– El Narcisisme és patriarcal.

– La Propietat Privada [dels mitjans de producció i serveis] és patriarcal.

– El Centralisme és patriarcal.

– La no democràcia directa és patriarcal.

– El gregarisme és patriarcal.

 

El context vital i el procés de socialització de les persones defineixen el seu bagatge cultural, la seva identitat cognitiva i mentalitat de manera determinant.

 

CONTRA EL PATRIARCAT:

– Ajuda Mútua.

– Democràcia Directa.

– Federalisme de base.

– Confederalisme.

– Dignitat i Honestedat.

 

MOLTA SALUT!

Que avui, com cada dia de la nostra vida, quantes més persones plegades empenyem camí d’Utopia en la mesura de les nostres forces!!

Feb 222024
 

Compañer@s, tras un año desde la denuncia del colectivo subrogado de Abertis, sobre tres incumplimientos del CUN III y el Lote de Navidad de 2021 y habiendo sido tratado por:

– 1º INSPECCIÓN DE TRABAJO DE BARCELONA.
– 2º SECCIÒ DE SANCIONS DEL DEPARTAMENT D’EMPRESA I TREBALL.
– 3º DIR.GRAL DE REL. LAB., TREB. AUT., SEG. I SALUT LAB. DEL DEP. D’EMPRESA I TREBALL.

En todos ellos han dado la razón a las personas trabajadoras y ha sido sancionada la Empresa con una
INFRACCIÓN calificada como GRAVE en materia laboral de la LEY LISOS.

La UTE hoy nos ha comunicado que cumplirán parcialmente con la resolución:
– Días de asuntos propios año 2021, para su disfrute durante el 2022:
Serán compensados los 2,5 días de asuntos propios. (Solicitadlos con tiempo, para organización de la empresa. Aconsejamos primero pedir los 2,5 días del 22). (Para este 24 disponéis un total de 5.5 días).
– Lote de Navidad año 2021.:
Se abonará en la nómina de febrero. 57,57€. (Observar que quede reflejado en la nómina como concepto de Lote de Navidad 2021).
– Horario flexible de oficinas:
La UTE se niega a adaptar el horario tal como señala el Art. 20 del CUN III.
– PCF Ticket Restaurante:
La empresa niega el derecho del Art. 38 PCF sin posibilidad de disponer tarjeta Ticket Restaurante.

Desde la Sección sindical CGT nos deja un sabor agridulce la postura de la empresa y queremos expresar nuestra preocupación ante la decisión adoptada de aceptar solo parte de las resoluciones planteadas. Nos es chocante el criterio de la empresa en la elección de asumir únicamente dos aspectos de estas resoluciones y desechar el resto. Ya no nos asombra la forma en que la UTE admite sus responsabilidades, en esta ocasión al omitir el cumplimiento de lo establecido en el Art.38 del PCF, en relación con la Tarjeta Ticket Restaurante, y en el Art.20 sobre el Horario Flexible de Oficinas.

La falta de transparencia de la Empresa en lo comunicado a los Representantes de los Trabajadores el pasado día 8, en relación con el personal mencionado, donde se dijo que se aplicaría el Convenio de la Construcción desde la publicación del CUN IV, y que continuarían las condiciones laborales de Abertis. Es contradictorio que no se corrija la falta de aplicación del Artículo 38 y el Artículo 20, ya que la empresa asegura que se mantendrán las condiciones de Abertis para este personal.

La respuesta de la UTE a esta discordancia, ha sido que seguirán aplicando las mismas condiciones que aplicaban hasta la fecha, y el resto no. Es decir que continuarán como en un buffet libre, seleccionarán partes del convenio que les gusta y descartarán las que no. Además, por otra parte nos dicen que habían judicializado el conflicto y a la vez lo desmienten, alegando que aún estaba en trámite.

 

     Sección Sindical CGT-UTE AP7 VALLÉS                              ¡SI TÚ LUCHAS, TÚ DECIDES!

 COMUNICADO INFORMATIVO 20-02-2024

Feb 172024
 

STAHL és una reconeguda multinacional holandesa del sector químic relacionat amb l’equipament de les indústries tèxtil i de la pell ubicada a Parets del Vallès.

STAHL es projecta a l’exterior com a empresa innovadora en l’excel·lència, la recerca, ecologia i sostenibilitat, col·laborant amb l’Ajuntament de Parets del Vallès i obrint les portes als centres educatius de la comarca per mostrar les seves virtuts.

[Alguns enllaços aclaridors]

https://el9nou.cat/valles-oriental/actualitat/stahl-iberica-obre-un-nou-centre-de-recerca-a-parets/

http://lederpiel.com/stahl-centro-parets-del-valles/

https://www.parets.cat/actualitat/noticies/parets-commemora-el-dia-internacional-de-les-dones-en-la-ciencia-amb-visites-i-activitats-educatives-amb-el-suport-de-lempresa-stahl-iberica.html

Allò que no explica STAHL i sembla guardar sota la catifa és allò que afecta al seu tracte poc humà amb els i les treballadores: menysteniment, despersonalització, tractament com a números i erosió dels drets laborals.

La legalitat Europea i espanyola permeten i protegeixen que els treballadors i treballadores ens organitzem per defensar els nostres drets i així garantir una vida més digna a les nostres famílies, fills i filles. Però sembla ser que STAHL no hi està pas d’acord.

S’acosten les dates de les eleccions sindicals i la Direcció acomiada a un treballador, estant encara convalescent d’una malaltia, al·legant ACOMIADAMENT OBJECTIU (justificable només per alteracions o reajustaments estructurals de la producció que afectin a la seva solvència) alhora que és en plena dinàmica d’expansió i contractació de nous treballadors.

El cas és que aquest company és ben actiu en la Secció Sindical del la CGT reivindicant millores en els drets de tots els i les treballadores d’STAHL i forma part de la candidatura del nostre sindicat a les esmentades eleccions sindicals.

El company ha estat assenyalat i sentenciat a mode alliçonador aprofitant la seva fragilitat i aïllament social en ser de baixa, com a cap de turc perquè hom es remulli preventivament les barbes si pretén votar la CGT en les properes eleccions sindicals. La por paralitzant corria de boca en boca entre els treballadors i treballadores reivindicatives… «qui serà el proper?». Però nosaltres aquesta música ja ens la coneixem! I la ballem prou bé! Potser qui no ho sap és l’empresa.

Incomprensiblement la CGT som l’enemic número 1 d’aquells empresaris sense escrúpols que no desitgen millorar els drets i condicions dels treballadors i treballadores contribuint així a la felicitat global. En canvi els empresaris filantròpics i humanistes adoren la nostra honestedat i abnegació en la lluita pel desenvolupament sostenible del planeta sense pobresa i amb equitat social. I aquesta és l’actuació dels companys i companyes de la CGT a l’empresa. En mans de quina mena d’empresaris és STAHL? De quina banda està?

En qualsevol cas STAHL sempre és a temps de rectificar. És de savis.

De qualsevol de les maneres farem que el nostre company sigui readmès al seu lloc de treball. És a mans de l’empresa que el seu patiment i el de la seva família sigui el més efímer possible. També la prevenció d’un conflicte de desenvolupament incert i que de ben segur tacarà la seva imatge internacional d’empresa innovadora, ecològica, sostenible i social.

No només els companys de feina, sinó tota la CGT no romandrem pas de braços creuats i engeguem tota la xarxa i maquinària d’acció social, sindical, solidaritat i ajut mutu fins que el company sigui readmès i els drets dels treballadores respectats a per STAHL.

VA PER TU, COMPANY 😉

A QUI NO ENS DEIXA VIURE NO EL DEIXAREM DORMIR TRANQUIL !!

Feb 102024
 

Massa sovint les empreses vulneren les normes i lleis laborals amb absoluta impunitat.

A les empreses en què els i les treballadores no som organitzades ens trobem en la més absoluta indefensió i submissió, a l’albir del despotisme del patró. I vivim un silenci de por, molta por…

Allà on decidim organitzar-nos amb els companys i companyes, el caliu i la solidaritat mútua ens donen la seguretat per vindicar els nostres drets i dignitat, malgrat les dificultats i la por a represàlies.

No ens enganyem, el sistema polític i legal està dissenyat per dificultar la nostra organització i acció autònoma (acció directa) i afavoreix la suposada «negociació» col·lectiva a les altes esferes pels «sindicats» més domesticats pel poder, premiats amb promoció constant i subvencions directes i favors indirectes. També posa pals a les rodes de l’acció sindical directa alhora que afavoreix la judicialització sistemàtica de qualsevol reclamació (que podria ser resolta amb l’hàbit de vagues o boicots diversos a l’entorn de l’empresa: cap empresa en suporta més de pocs dies, i tenim mil estratègies per fer-les més punyents, llargues tot reduint l’impacte a les nostres butxaques).

Evidentment tot plegat salta pels aires quan l’empresa comunica que vol tancar o reduir la producció. ÉS IMPORTANT CAVAR EL POU ABANS MOLT ABANS DE TENIR SET.

L’Organització Sindical és l’Associació de Treballadors i Treballadores en diverses empreses amb els objectius de defensar els nostres interessos comuns front els empresaris, compartir coneixements, recursos, estratègies, col·laboracions, ajut recíproc i unir forces quan calgui.

Massa sovint els empresaris se senten tan impunes en les seves arbitrarietats i abusos que menystenen la pròpia legalitat:

Lavabos bruts, absència de menjador o vestidors, maquinària en mal estat, ventilació deficient, manca d’equips de protecció personal, incompliment de descansos i dies festius, obligació de superar la jornada laboral legal (fins i tot sense remunerar-ho), diners en negre, incompliment en la remuneració de la categoria del lloc de treball efectuat, incompliments contractuals, amenaces, assetjament… són molt habituals per part dels patrons que «vetllen per nosaltres» sense que ni els Parlaments ni els Governs de torn ni tan sols s’immutin. Simplement miren cap a una altra banda.

* En aquestes situacions existeix una eina útil i efectiva, malgrat ser lenta per la manca d’inversió en personal per desplegar-la amb eficàcia generalitzada: LA DENÚNCIA [CONFIDENCIAL] A LA INSPECCIÓ DEL TREBALL.

– És un recurs en format d’instància on hem d’indicar les dades personals, les de l’empresa i explicar la situació de flagrant incompliment de qualsevol dret o normativa laboral.

– S’hi poden adjuntar documents i fotografies com a prova.

– La gestió i la nostra identitat ÉS CONFIDENCIAL (només l’Inspector coneixerà la nostra identitat, expressament protegida).

– Es pot presentar per internet:

Aquí, l’enllaç:

https://treball.gencat.cat/ca/ambits/inspeccio/atencio_ciutadana/denunciar/

– En cas de requerir més informació la persona inspectora ens podrà citar (SEMPRE GARANTINT LA NOSTRA CONFIDENCIALITAT).

– Se’ns retornarà per escrit la resolució de la seva actuació.

– Malgrat que triguen mesos, actuen, vaja si ho fan.

* També existeix el BUZÓN DE LA INSPECCIÓN DE TRABAJO Y SEGURIDAD SOCIAL … COLABORA que permet la realització d’una denúncia de manera completament anònima (pot ser de situacions en altres empreses també) de manera que ni tan sols la persona inspectora en tindrà coneixement (en aquesta situació no serem considerades part denunciant interessada i no rebrem cap retorn de l’evolució i desenvolupament del procés d’inspecció).

Aquí, l’enllaç:

https://www.mites.gob.es/itss/web/Atencion_al_Ciudadano/COLABORA_CON_ITSS.html

ÉS MOLT HABITUAL I SATISFACTORI EL PLAER DE VEURE COM, DE COP I VOLTA, L’EMPRESA HO ATURA TOT PER REPARAR URGENTMENT AQUELLES MÀQUINES TAN PERILLOSES DES DE FA ANYS, SABENT QUE ETS L’ÚNICA PERSONA TREBALLADORA QUE EN SAP LA VERITABLE CAUSA, JUNTAMENT AMB EL «JEFE», I QUE HAS ESTAT EL VERITABLE PODER CAUSANT DE LA RESOLUCIÓ D’AQUELLA SITUACIÓ D’INJUSTÍCIA.

Se’n diu Autonomia i Emancipació: UN SOMRIURE ALS LLAVIS.

Ene 122024
 

Massa vegades venen al sindicat persones desesperades: «m’han acomiadat, l’empresari m’assetja, no em paguen allò que em correspon, fa dos mesos que no em paguen»…

Freqüentment és massa tard per mantenir la feina i per quelcom que no sigui la judicialització burocràtica.

Massa sovint són situacions d’afectació individual [entenent que afecten habitualment a moltes persones de la mateixa empresa, però que aquestes les assumeixen i gestionen de manera personal i no pas col·lectiva] que es podrien haver evitat o previngut mitjançant la col·laboració i organització amb la resta de companys i companyes treballadores, compartint els neguits, les necessitats comunes i prenent la iniciativa dels seus destins, que alhora són els de les seves famílies.

De tot plegat en diem EMANCIPACIÓ i AUTONOMIA. Els i les companyes amb més coneixements en la lluita per la dignificació dels drets dels i les treballadores comparteixen el seu bagatge amb la resta: interpretació de nòmines, seguretat i salut a la feina, dret a dies festius, compliment de lleis vigents com l’estatut de treballadors i els convenis col·lectius, organització en seccions sindicals, denúncia a la inspecció del treball, dret de reivindicació i de vaga. I allò més important perquè no ens trepitgin: el sentiment de ser un col·lectiu i el suport de tots els i les treballadores fent pinya davant els abusos dels empresaris.

Perquè som persones, no coses.

VINE, ORGANITZA’T I PREPARA’T PER EXIGIR ELS TEUS DRETS A LA FEINA, ABANS QUE SIGUI TARD!!

CAVA EL POZO ANTES DE TENER SED

Demasiadas veces vienen al sindicato personas desesperadas: «me han despedido, el empresario me acosa, no me pagan aquello que me corresponde, hace dos meses que no me pagan»…

Demasiado frecuentemente ya tarde para mantener el trabajo y para algo que no sea la judicialización burocrática.

De manera recurrente son situaciones de afectación individual [entendiendo que afectan habitualmente a muchas personas de la misma empresa, pero que éstas las asumen y gestionan de manera personal y no colectiva] que se podrían haber evitado o prevenido mediante la colaboración y organización con el resto de compañeros y compañeras trabajadoras, compartiendo las preocupaciones, las necesidades comunes y tomando la iniciativa de sus destinos, que a la vez son los de sus familias.

A ello le llamamos EMANCIPACIÓN y AUTONOMÍA. Los y las compañeras con más conocimientos en la lucha por la dignificación de los derechos de los trabajadores comparten su bagaje con el resto: interpretación de nóminas, seguridad y salud en el trabajo, derecho a días festivos, cumplimiento de las leyes vigentes como el estatuto de trabajadores y los convenios colectivos, organización en secciones sindicales, denuncias a la inspección del trabajo, derecho de reivindicación y de huelga. Y aquello más importante para que no nos pisen: el sentimiento de ser un colectivo y el apoyo de todos los y las trabajadoras haciendo piña ante los abusos de los empresarios.

Porque somos personas, no cosas.

VEN, ORGANÍZATE Y PREPÁRATE PARA EXIGIR TUS DERECHOS EN EL TRABAJO, ANTES DE QUE SEA TARDE!!

Dic 072023
 

Ens congratula comunica-vos que des de l’acció conjunta els nuclis d’ensenyament del Maresme i el Vallès Oriental hem forçat a la Generalitat a realitzar-nos la preceptiva revisió mèdica anual a totes les escoles i instituts catalans, en compliment de l’Estatut dels Treballadors i de la Llei de Prevenció de Riscos laborals (que fins ara es passaven pel «folre» amb tota la impunitat).

Com a estratègia hem emprat la suma de moltes denúncies individuals dels i les treballadores a Inspecció del Treball, saltant-nos les meses corporatives ineficients, que no feien més que tirar pilotes fora al respecte. Acció Col·lectiva i Directa en diem.

Arrel de les nostres denúncies la Inspecció del Treball requereix al Departament d’Educació de la Generalitat la seva realització a tots els centres escolars de la xarxa pública no universitària i li dona de termini fins el dia 9 de juliol del 2024 per fer-les efectives.

Siguem a l’aguait des de tots els centres de treball perquè es compleixi i es mantingui la regularitat anual.

Us encoratgem a seguir denunciant a Inspecció del Treball per augmentar encara més la pressió i la vergonya pública de la Generalitat. Triguen un anyet a respondre, però funciona.

Recordem que les denúncies a Inspecció del Treball són gratuïtes i garanteixen la confidencialitat de la persona denunciant.

ANIMEU-VOS A DENUNCIAR I EXIGIR LA REVISIÓ MÈDICA ANUAL A LA VOSTRA ESCOLA, INSTITUT! [també a qualsevol centre de treball de qualsevol sector on no es compleixi]

Us adjuntem l’enllaç al model de denúncia i l’argumentari a exposar. Per qualsevol dubte contacteu amb nosaltres:
vallesoriental.cgt.ensenyament@gmail.com

cgtensenyamentmaresme@cgtcatalunya.cat

 

[El model de denúncia]

DEPARTAMENT DE TREBALL I EMPRESA (INSPECCIÓ DEL TREBALL)
https://web.gencat.cat/ca/tramits/tramits-temes/20558-Denuncia-per-irregularitats-laborals?categoria=&moda=1

EXPOSO:
Que en compliment de l’Article 4.2 de l’Estatut dels Treballadors i dels articles 14 jo 22 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevención de Riesgos Laborales totes les empreses haurien de realitzar una revisió mèdica anual a tots i totes les treballadores dels seus centres.
Que el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya porta anys, en alguns casos fins a una dècada, sense complir aquesta responsabilitat amb els treballadors i treballadores que en depenen, a totes les províncies de la Comunitat autònoma de Catalunya.

SOL·LICITO:
– Que la vostra institució sol·liciti la corresponent documentació al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.
– Que la vostra institució posi fi a aquesta negligent actuació que atempta contra el dret a la salut laboral dels i les treballadores.
– Que la vostra institució investigui les causes d’aquesta vulneració i n’estableixi les responsabilitats.
– Que a partir d’aquest mateix curs 202
3-2024 i en endavant el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya compleixi amb la seva obligació de garantir la corresponent revisió mèdica anual a tots i totes les treballadores dels seus centres, o als seus centres i/o organismes que en depenguin, siguin contractats directament, o no. Tanmateix que exerceixi la corresponent responsabilitat proactiva en els casos en què resultats entre els seus treballadors i treballadores ho requereixin.

Nov 242023
 

En Picking siempre habíamos estado con los que creíamos eran “los sindicatos”, Comisiones i Ugt. Nos venían, nos montaban todo el tinglado electoral, no nos teníamos que preocupar por nada. Eso sí, cuando había que negociar en el Comité o cuando la empresa se excedía en sus abusos con algunas de las trabajadoras y se les requería asesoramiento y apoyo para combatirlo, la respuesta era “es lo que hay, la ley es así, no se puede hacer más”. Imaginad la rabia e impotencia que generaba en la plantilla: sufrir injusticias, no saber afrontarlas y que tus supuestos defensores pasen de ti porque “es lo que hay”.

Entonces oímos que de los laboratorios Grífols, hartos de lo mismo, se habían pasado en masa un sindicato llamado CGT, que siempre se nos decía que eran unos revolucionarios “cierra empresas”, y ahora les iba mucho mejor. Que hacían y que reivindicaban lo que decidían los trabajadores mismos, vaya.

Así pues, algunas nos acercamos al local de Mollet del Vallès.

Al principio daba yuyu, gente amable pero directa. No nos prometían precisamente el cielo dorado y sí que ellos y ellas nos acompañarían y ayudarían, pero que éramos nosotras quienes teníamos que ser conscientes de nuestros derechos y aprender a reivindicarlos. Que no hay que saber mucho de leyes, que las leyes están ahí escritas para utilizarlas cuando sean necesarias. Y ser capaces de ir más allá.

El primer día fue quizás para no volver. Pero volvimos.

Y nos ayudaron, vaya si nos ayudaron, pero también nos pasaron la responsabilidad de decidir y ser soberanamente autónomas por primera vez. Y eso cuesta esfuerzo, hasta duele. Pero una vez te liberas del corsé de la dependencia clientelar, vuelas, te sientes valiente, te atreves a vindicar abiertamente aquello que ha de ser tuyo por derecho y que no son limosnas ni migajas del Patrón. Se le llama ver claro.

Y rompimos nuestras cadenas con los sindicatos colaboracionistas con las empresas: Nos presentamos a las elecciones sindicales como nosotras mismas, con las compañeras de la CGT.

Y el día 23 de noviembre votamos. La emoción era grande. Agotadas por el trabajo de preparación realizado, por primera vez por nosotras mismas, emoción por el potencial apoyo (o no) de nuestras propias compañeras al proceso emancipador, miedo a haber dado la cara y si perdíamos tener consecuencias.

Pero ganamos. A veces el hambre de libertad atrae también al pájaro que vive cómodamente alimentado en la jaula. Euforia desenfrenada. Magia. Al principio no nos lo creíamos.

Ahora toca pisar firme y empezar la ardua tarea de vindicar los derechos que durante todos estos años nos ha venido toreando la empresa con la inestimable colaboración de los “asesores sindicales” de los sindicatos-gestoría. PERO AHORA LO HAREMOS NOSOTRAS, UNIDAS, SIN INTERMEDIARIOS.

En esta lucha hemos sido todas mujeres, nuestro 25N ante el patriarcado empresarial.

Un fuerte abrazo agradecido a los y las compañeras de la CGT del Vallès Oriental, todas trabajadoras también.

Nuestra pequeña y modesta revolución, pero nuestra.

Oct 312023
 

[PEDAGOGIA LABORAL: Conclusions de les Jornades de Reflexió Pedagògica del Grup Isarda]

Els i les mestres, professores i professors catalans fa dècades que desenvolupem la nostra activitat laboral amb professionalitat, comprenent i prenent els i les alumnes en el centre del procés d’aprenentatge.

En aquesta línia els acompanyem en el desenvolupament individualitzat de les seves competències respectant estrictament el corresponent ritme d’aprenentatge de cada infant i jove.

En les nostres Jornades de Reflexió pedagògica hem valorat que l’ingent esforç humà i humanista que fan els i les treballadores de l’escola catalana per adaptar el procés d’assoliment competencial dels nostres joves a les seves pròpies característiques, necessitats, emocions i ritmes d’aprenentatge no té cap mena de continuïtat digna en l’empresa catalana.

L’empresa selecciona i segrega el jovent treballador per graus d’assoliment competencial i d’experiència, llençant per l’aigüera tot el bagatge i esforç pedagògic inclusiu i comprensiu implementat pel professorat.

Arribats a aquest punt: o bé l’escola s’equivoca, i ja tenim els nostres benvolguts polítics fent mans i mànigues per renovar els currículums i adaptar-los a un model selectiu i segregador com exigeix l’empresa actual, o bé és l’empresa qui necessita urgentment una reconversió profunda per encaixar en les característiques de la societat catalana.

En una primera anàlisi hem confiat en la infal·libilitat, autonomia de criteri i independència respecte els lobbys fàctics, de la classe política catalana a l’hora de determinar els estudis i metodologies idonis en la formació dels i les catalanes del futur.

Essent així hem determinat que és l’empresariat català qui erra en l’enfocament, ja que centra la mirada en els reduccionismes del producte final i el benefici.

És ben clar que un model empresarial que centra tots els seus objectius en aquests preceptes mai podrà anar de la mà d’una escola competencial i comprensiva amb les necessitats de les persones. Aquest model patronal aniria de tronc amb una escola competitiva, selectiva, meritocràtica i segregadora, amb l’esforç individualista com a principal valor, que posés a cada alumne «al seu lloc», facilitant en gran mesura una «transició ordenada» de la institució escolar a la laboral. Una ordenació «classista», vaja.

Reprenent la premissa de la infal·libilitat dels currículums ordenats per la nostra classe política [en properes jornades d’anàlisi pedagògica és prevista la revisió de la seva idoneïtat: tant dels uns, com dels altres], el Grup Isarda hem conclòs que l’empresa catalana necessàriament hauria de fer l’esforç d’empatia i superació corporativa corresponent per adaptar-se a les característiques i necessitats immanents de la població jove i adulta de la Catalunya del Segle XXI.

Per sintonitzar amb la societat catalana del present l’empresariat hauria de reinventar-se urgentment i innovar la seva mirada, rígidament ancorada en el productivisme de segles passats ja superats. Hauria de renovar el seu enfocament i redirigir-lo cap el treballador (i treballadora) com a centre d’interès troncal. Al cap i a la fi són el si les treballadores qui fan possible la feina.

En sortir de l’escola (s’entén institut, universitat) els i les joves catalanes són formades competencialment mitjançant dècades d’un trenat i delicat procés d’aprenentatge en funció dels seus interessos, capacitats i ritmes d’aprenentatge, essent aquests particulars i individualitzats.

Així, no té cap sentit que l’empresa escapci el decurs comprensiu centrat en l’ara exalumne seleccionant-lo i esguerrant-lo emocionalment en procediments de frustració personal ben pregons.

És l’empresa qui ha d’assumir el repte del canvi de mirada i reinventar-se de manera creativa, adaptant la seva producció o serveis als interessos de cadascun i cadascuna de les seves treballadores. Igualment ho hauria de fer amb els processos productius, ritmes de treball, capacitats competencials, uniformes, vacances…

Que és difícil adequar-se a tanta diversitat i que una empresa d’un sector no pot passar a produir alhora samarretes, llaminadures, videojocs i confitures perquè això correspongui als interessos dels seus treballadors, formats en la creativitat de l’aprendre a aprendre? I que no pot fer els horaris i les vacances que aquests desitgin, pagant-los el sou que necessitin? Que tot procés productiu necessita d’una bona organització i no pot fonamentar-se en una sèrie d’ocurrències improvisades? Que una sola empresa no pot atendre comprensivament de manera individualitzada els seus 200 treballadors?

Som al segle XXI i ens hem d’adaptar als seus reptes.

Les empreses avançades han de convertir les dificultats en revulsius i veure-hi oportunitats i reptes per superar-se dia a dia.

Quin millor repte que posar la producció i els serveis del país humilment a la disponibilitat, interessos, capacitats i ritmes de la ciutadania catalana.

Això sí que seria fer país!

Polítics que esteu triturant anímicament i sepultant els i les excel·lents mestres sota tones de burocràcia;

Empresaris que només feu pel vostre benefici personal:

US HI POSEU?

Oct 282023
 

Divendres. Vespre de tardor. Girona. Un autocar surt del Passeig d’Olot.
Aquest encara farà parada a Mollet del Vallès i Sabadell.

S’anirà omplint de persones que, esgotades de la setmana laboral, van enllà i aquest cap de setmana viatjaran 500 quilòmetres fins Madrid per reivindicar la fi de la inflació especulativa dels preus i accions preventives per mantenir la Sanitat Pública Universal i les Pensions de Jubilació en el futur proper i llunyà. La cosa també va de fer caliu a companys i companyes assetjades. I de democràcia real.

Algunes de les viatjants acaben de plegar del «curro».
Serà un viatge llarg i de mal dormir. D’altres companys i companyes aquesta vegada no han pogut assistir. Després, un tediós retorn a casa.

I així des de molts punts del territori peninsular. En un descans del trajecte coincideixen amb companyes de Rubí. També de València.

Alguns cops toca arromangar-se de debò, perquè la Causa bé s’ho mereix.
Avui n’és un. Molt probablement en seran molts més.

El cansament del camí fa efecte i a la comitiva li costa seguir els càntics, consignes i balls durant la manifestació.
Tant se val. Allà hi són. Un granet de sorra.
L’ambient és d’humilitat i germanor abnegada. Això importa!

A tots i totes aquelles que dediquen el seu temps de vida per les causes nobles!

ADMIRABLES!

 

 

Oct 202023
 

Fa un any un grup de companys ens vam constituir constituir com a Secció Sindical davant la passivitat de les CCOO a l’empresa. Vam guanyar les eleccions sindicals. Des de llavors hem recuperat la iniciativa com a treballadors i treballadores reclamant, exigint i, si cal, denunciant:

– La reparació de les infraestructures de l’edifici seriosament malmeses, com les teulades.

– L’adequació de la climatització de l’interior de la nau a la legislació actual, tant a l’estiu com a l’hivern.

– Hem reactivat la iniciativa de la part treballadora en el comitè de seguretat i higiene exigint millores en la seguretat durant la jornada de treball.

En la propera renovació del conveni sectorial de químiques lluitarem millores significatives en la negociació de l’aplicació del mateix a Benvic.

L’èxit de la represa de la iniciativa en la recuperació de la nostra dignitat com a treballadors i treballadores rau en l’organització assembleària, trencant amb els lideratges desmobilitzadors del sindicalisme pactista.

Sep 292023
 

Ahir al vespre una companya es va passar pel local del sindicat. La seva expressió delatava que la jornada li havia estat adversa.

De sobte un somrís li va il·luminar la cara: «-Les companyes de XXXXXX* han guanyat les eleccions sindicals».

*No esmentem el nom de l’empresa perquè fins i tot les treballadores el van ignorar expressament en la seva campanya, en conseqüència de la seva indigna actitud envers elles. No esmentar el nom del porc, malgrat sabem tots qui és.

La victòria en el procés electoral era anecdòtica. Aquells llavis mostraven l’orgull per les companyes amb les quals havia col·laborat colze a colze des que alguns anys enrere un empresari despietat les havia abandonat «per insolvència». L’Ajuntament de Mollet del Vallès, pel qual treballava la subcontracta fallida, no ho va fer gaire millor i les va menystenir fins a extrems poc humans. Va caldre, des de zero, lluitar per la subrogació.

La nova empresa licitadora, la innombrable actual, les ha vingut tractant amb arrogància i menyspreu: persecucions assetjants per part de les indivídues supervisores, amenaces de sancions i suspensió de sou recurrents, acomiadaments despòtics a companys i companyes.

Un dels companys assetjats i amb amenaces de sancions va acabar mort en allò que les lleis burgeses anomenen eufemísticament «accident laboral». Companyes nostres foren denunciades penalment per gosar dir que certs «accidents laborals» són més aviat assassinats.

L’imperi de la llei del més fort, amenaces, persecucions, acomiadaments, un MORT, denúncies penals, greus malalties… a qualsevol lloc haurien imposat la omertà i la rendició en massa.

PERÒ AQUÍ NO SOM PAS QUALSEVOL LLOC.

Aquestes companyes fa un temps no en sabien gaire, de Drets, feien la mirada perduda de l’anyell esperant ser degollat.

Algunes i alguns van dedicar molt generosament gran part del seu temps, saviesa i energia a ensenyar-les que la dignitat era dins seu i que l’havien d’emprar per ser autònomes en la lluita per prendre la serp pel coll.

A dia d’avui aquestes companyes ja fa temps que, en creuar-les pel sindicat, ja no tenen la mirada esbiaixada, sinó penetrant, els ulls de la dignitat de les treballadores que, malgrat la condició de ser humils, saben aguantar la mirada al patró i cantar-li les veritats, exigir-li els Drets i denunciar-li cada xarlotada i forçar-lo a readmetre treballadores acomiadades.

I ja ho fan elles soles, i ens podran ajudar a la resta.

Gràcies a les persones abnegades que van dedicar el seu temps, no a dirigir-les sinó a ensenyar-les en l’autonomia emancipadora.

Guanyar unes eleccions sindicals, una anècdota. EL SOMRIURE, LA DIGNITAT.

Probablement no hauria de ser jo la persona més indicada per escriure aquestes lletres, però ningú altre ho farà.

Certes situacions invisibles mereixen ser conegudes, vindicades i no oblidades.

MOLTES GRÀCIES!!!

 

Unx afiliadx del sindicat del Vallès Oriental

Sep 282023
 

Ens alegra comunicar-vos que la nostra Secció Sindical a l’empresa Ramcon, subcontracta del sector de la neteja que actualment gestiona la licitació dels serveis municipals de neteja de Mollet del Vallès, ha guanyat les eleccions sindicals.

Els resultats han estat els següents:

CGT: 27 vots (dues delegades)
UGT: 12 vots (una delegada)
CCOO: 11 vots (una delegada)
InterSindical-CSC: 10 vots (una delegada)
COBAS: 10 vots (zero delegades) 

Aquests darrers han estat uns anys molt durs i de lluita constant per la nostra dignitat com a treballadores.

Com a col·lectiu unit que som no hem defallit i ens hem reivindicat i reeixit.

I n’estem orgulloses!!

La Secció Sindical de la CGT a Ramcon