mar 082024
 

Sobta l’efervescència explosiva amb que els poders econòmics, polítics, mediàtics i els seus col·laboradors sindicals fan façana epidèrmica i instrumental dels drets de les dones. La resta de l’any, un erm (llevat si troben alguna oportunitat encarnada en «dona» de classe acomodada o privilegiada, pretenent fer sinècdoque amb el 99% de dones restant). Sembla que els funciona.

Entenem que parlen només de les seves dones, clar. Els Executius tenen ben clar el concepte de classe social i cap interès a modificar-lo en favor de les dones (i la resta de persones) de la nostra classe social.

Entre les classes populars (obreres o treballadores) la realitat confirma que no ho tenim gaire clar, tot plegat:

Des d'Occident, entestats i entestades en reduccionismes més de narcisisme identitari que d’interès col·lectiu, malbaratem dia sí i dia també les energies dels i les desheretades de la terra en mirar el dit que ben intel·ligentment ens convida a mirar el «Savi», en comptes d’incorporar totes les de les dones, cases, joves, infants del nostre voltant en la lluita de les milers de fogueres que arreu haurien d’il·luminar la col·laboració recíproca vers les persones més desfavorides del nostre entorn, i encara més… les ultraexplotades d’arreu del planeta, i la vida d’animals i plantes de La Terra. En hi va TOT en la partida.

Mentre tant, el polític, l’empresari, el cuida't i les seves titelles fitxes sexe, gènere o raça se'ns enfocaran, ens llencen engrunes de pa i circ, i se’ns pixen literalment a la cara:

Entre els i les que, entusiasmades i entusiasmats, obren ben gran la boca per no perdre ni una gota, i els i les que s’esbatussen pel seu melic grandiloqüent, ho tenim ben pelut.

Sort dels i les no poques persones dignes que encara hi veuen i actuen clar, malgrat la densa boira! Amb aquestes tenim l’humil orgull de conviure-hi en el dia a dia.

La llibertat de les dones de classe obrera no assolirà mai la veritable igualtat equitativa en societats d’essències patriarcals:

– El Classisme és patriarcal.

– El Poder Executiu és patriarcal.

– El Representativisme (polític, laboral o «d’experts») és patriarcal.

– El Tokenisme és patriarcal.

– La Passivitat és patriarcal.

– El Narcisisme és patriarcal.

– La Propietat Privada [dels mitjans de producció i serveis] és patriarcal.

– El Centralisme és patriarcal.

– La no democràcia directa és patriarcal.

– El gregarisme és patriarcal.

 

El context vital i el procés de socialització de les persones defineixen el seu bagatge cultural, la seva identitat cognitiva i mentalitat de manera determinant.

 

CONTRA EL PATRIARCAT:

– Ajuda mútua.

– Democràcia Directa.

– Federalisme de base.

– Confederalisme.

– Dignitat i Honestedat.

 

MOLTA SALUT!

Que avui, com cada dia de la nostra vida, quantes més persones plegades empenyem camí d’Utopia en la mesura de les nostres forces!!

setembre 292023
 

Ahir al vespre una companya es va passar pel local del sindicat. La seva expressió delatava que la jornada li havia estat adversa.

De sobte un somrís li va il·luminar la cara: «-Les companyes de XXXXXX* han guanyat les eleccions sindicals».

*No esmentem el nom de l’empresa perquè fins i tot les treballadores el van ignorar expressament en la seva campanya, en conseqüència de la seva indigna actitud envers elles. No esmentar el nom del porc, malgrat sabem tots qui és.

La victòria en el procés electoral era anecdòtica. Aquells llavis mostraven l’orgull per les companyes amb les quals havia col·laborat colze a colze des que alguns anys enrere un empresari despietat les havia abandonat «per insolvència». L’Ajuntament de Mollet del Vallès, pel qual treballava la subcontracta fallida, no ho va fer gaire millor i les va menystenir fins a extrems poc humans. Va caldre, des de zero, lluitar per la subrogació.

La nova empresa licitadora, la innombrable actual, les ha vingut tractant amb arrogància i menyspreu: persecucions assetjants per part de les indivídues supervisores, amenaces de sancions i suspensió de sou recurrents, acomiadaments despòtics a companys i companyes.

Un dels companys assetjats i amb amenaces de sancions va acabar mort en allò que les lleis burgeses anomenen eufemísticament «accident laboral». Companyes nostres foren denunciades penalment per gosar dir que certs «accidents laborals» són més aviat assassinats.

L’imperi de la llei del més fort, amenaces, persecucions, acomiadaments, una persona morta, denúncies penals, greus malalties… a qualsevol lloc haurien imposat la silenci i la rendició en massa.

PERÒ AQUÍ NO SOM PAS QUALSEVOL LLOC.

Aquestes companyes fa un temps no en sabien gaire, de Drets, feien la mirada perduda de l’anyell esperant ser degollat.

Algunes i alguns van dedicar molt generosament gran part del seu temps, saviesa i energia a ensenyar-les que la dignitat era dins seu i que l’havien d’emprar per ser autònomes en la lluita per prendre la serp pel coll.

A dia d’avui aquestes companyes ja fa temps que, en creuar-les pel sindicat, ja no tenen la mirada esbiaixada, sinó penetrant, els ulls de la dignitat de les treballadores que, malgrat la condició de ser humils, saben aguantar la mirada al patró i cantar-li les veritats, exigir-li els Drets i denunciar-li cada xarlotada i forçar-lo a readmetre treballadores acomiadades.

I ja ho fan elles soles, i ens podran ajudar a la resta.

Gràcies a les persones abnegades que van dedicar el seu temps, no a dirigir-les sinó a ensenyar-les en l’autonomia emancipadora.

Guanyar unes eleccions sindicals, una anècdota. EL SOMRIURE, LA DIGNITAT.

Probablement no hauria de ser jo la persona més indicada per escriure aquestes lletres, però ningú altre ho farà.

Certes situacions invisibles mereixen ser conegudes, vindicades i no oblidades.

MOLTES GRÀCIES!!!

 

Unx afiliadx del sindicat del Vallès Oriental

novembre 242021
 

manifestDescarregar octaveta en pdf manifestDescarregar octaveta en pdf

És molta la violència que diàriament patim les dones en aquest sistema capitalista i patriarcal, i moltes vegades s'invisibilitza i es normalitza. No serem còmplices amb el nostre silenci. per això, el dia 25 de novembre, obrim els ulls i alcem la veu totes juntes per dir: Suficient!!

Prou assassinats masclistes, Suficient de violència vicària, de violència econòmica… en definitiva, Prou violència patriarcal. Alcem la veu, per exigir seguretat, respecte i igualtat, a tots els espais de les nostres vides.

llegir més

novembre 182019
 

Prou d'Violències! per tu, per nosaltres, per totes

des de CGT, un any més, tornem a alçar la veu contra qualsevol tipus d'agressió per qüestió de gènere. Des de l'any 2013, ja són més de mil dones assassinades al nostre país i milions al món, però encara no en diuen pel seu nom: TERRORISME MASCLISTA.

llegir més
mar 262019
 

CGT: "Qui no entengui les motivacions que estan darrere d'aquesta Vaga General és perquè, segurament, formarà part del problema "

La Confederació General del Treball (CGT), que ha convocat per segon any consecutiu Vaga General de 24 hores en el Dia Internacional de la Dona Treballadora, mostra la seva satisfacció amb les dades de seguiment de la jornada, en la qual preveu   superar el suport de l'any passat quan 6.000.000 de persones la secundar.

Llegir més »
mar 052019
 

Aquest divendres dia 8 de març de 2019 Esperem que ells totes i a tots a la Concentració-Manifestació que convoquem a les 16.00h en Rambla Fiveller/ Av. Llibertat “Quatre bancs“.

CGT assumint els arguments i principis antipatriarcals, anticapitalistes i antiracistes, vam acordar en Congrés Extraordinari, com a màxim òrgan de decisió de la CGT, celebrat els dies 26 i 27 de gener de 2019 a Mèrida la convocatòria de Vaga General, laboral, de consum, cura, de treball domèstic, contra tots els abusos del sistema capitalista i patriarcal, de 24 hores, per al 8 de Març de 2019. que ens portin a la igualtat absoluta de les dones, plasmada en els termes "Socialment iguals, humanament diferents, totalment lliures ".

Llegir més »
novembre 172018
 

mai silenciada

El terrorisme masclista, que s'acarnissa especialment amb dones, infància, trans i totes aquelles persones que no entren en els esquemes patriarcals de gènere, suposa una pesada xacra en aquesta societat capitalista. Aquesta negació sistemàtica de la diversitat social i racial és un producte més del mercat que ens necessita empobrides per expoliarnos des de la submissió i la necessitat.

Cap govern pot garantir seguretat dins d'un Estat amb privilegis patriarcals. Estem davant d'un feminicidi d'Estat on els assassinats masclistes, lluny de prevenir i eradicar, continuen esdevenint com si d'un costum es tractés.

Llegir més »
mar 052018
 

8 DE MARÇ DE 2018. DIA INTERNACIONAL DE LA DONA TREBALLADORA

SENSE NOSALTRES EL MÓN NO FUNCIONA

és 8 de març, CGT, en coordinació amb el Moviment Feminista, convocaVAGA GENERAL DE 24 HORES, LABORAL, DE CONSUM, DE CURES sumant-nos a la estudiantil.Fem una crida a tota la societat perquè la secundi i participi en totes les mobilitzacions i accions es duguin a terme.

Denunciem la mercantilització que ens explota i esclavitza a la precarietat de les nostres vides, sent especialment cruel en les vides i discriminació a les dones. Continua llegint »

novembre 172017
 

Des de la CGT cridem perquè bramula en tots els confins de l'món:

Ja n'hi ha prou de tanta Violència Masclista; ja n'hi ha prou de tota Violència Masclista

En el que portem d'any, a Espanya, desenes de dones han estat assassinades a mans dels "fills sans de el patriarcat"; milers de dones i nenes han estat violades, abusades i assetjades sexualment. Volem que s'assenyalin a tots els agressors, tant per part de les administracions públiques com pels Mitjans de Comunicació i que la societat s'assabenti:

Que no ens morim, ens assassinen!
Continua llegint »

mar 082017
 

#RNtvLucha8M

Programa Especial de Rojo i Negre en Lluita dedicat a les Dones Treballadores.

S'inclouen reportatges dels següents conflictes:

  • Vaga de fam en Sol contra les Violències Masclistes:el passat 9 de febrer diverses dones van iniciar una vaga de fam a la madrilenya Puerta de Sol en protesta per les Violències Masclistes. No la abandonessin fins que les institucions escoltin les seves demandes.
  • Dones en la informàtica, abandonades a la seva sort:Dones en el sector informàtic lluitant en un món d'homes.
  • Treballadores de l'sexe en lluita pels seus drets:El treball sexual sempre és voluntari, la resta és tracta de persones, 1 gravi violació dels drets humans. No existeixen dades de l'nombre de persones que realitzen treball sexual a Espanya. Segons una enquesta de l'INE, el 27,3% dels homes que han mantingut relacions sexuals admeten haver pagat alguna vegada per això.
  • telemarketing:el 80% de les persones que treballen en telemarketing són dones. només el 15% ostenta càrrecs de direcció. Les dones han de triar entre la seva carrera professional o la conciliació familiar. La Llei d'Igualtat no s'aplica en el sector.

 

Enllaç a pàgines oficials de el programa RNtv:
web: http://rojoynegrotv.org/
Canal de YouTube: https://www.youtube.com/RojoynegroTv
refilo: https://twitter.com/rojoynegrotv
Facebook: https://www.facebook.com/Rojo-i-Negre-TV

Secretaria de ComunicacióFoto del perfil de Comunicacion Cgt
CGT Confederal

mar 062017
 

manifestDescarregar díptic en pdf

Companys, companyes,
és 8 de març de 2017, Dia Internacional de la Dona Treballadora,
Bailemos juntas nuestra Revolución

dimecres 8 de març, estaremos a partir de las 17:00h repartiendo octavillas en Mollet. Si quieres sumarte, contacta con nuestro sindicato.

Y el sábado 11 de març, a les 18:00h, en el Centre Cívic “La Marineta” de Mollet, pasaremos el documentalCuidado, resbala” [http://cuidadoresbala.com/], con posterior charla-debate.

T'esperem,
Salut

CGT Vallès Oriental
c/ Francesc Macià 51, Mollet del Vallès
pèrdua: 93 593 1545 / 625 373332
e-mail: cgt.mollet.vo@gmail.com
web / Facebook / refilo

febrer 242017
 

Manifiesto de CGT Catalunya por el 8 de març 2017, Día Internacional de las Mujeres Trabajadoras

Ya hemos llegado al Día Internacional de las Mujeres Trabajadoras y tenemos que empezar hablando de lo que siempre decimos de manera incansable. Lo decimos cada día con insistencia.

Las mujeres, que sostenemos el mundo, que en las peores adversidades sacamos adelante aquello importante para la vida, cobramos menos que los hombres por realizar el mismo trabajo, por el simple hecho de ser mujeres. Parece ser que todavía somos el complemento al sueldo del hombre. Las mujeres sufrimos agresiones machistas en el trabajo, en casa y en las calles. Nos juzgan por nuestros cuerpos, pretenden tratarnos como mera decoración, como esclavas de su deseo, o como sus trabajadoras domésticas personales. Las mujeres realizamos las tareas de cuidado sin que sean ni repartidas ni valoradas. Aquí no ha habido ni hay reparto del trabajo ni de la riqueza que genera. Las mujeres recibimos de manera cotidiana la doble agresión de todos aquellos que consienten y callan ante cualquier forma de machismo ya sea el político de turno, el compañero que no quiere coger la escoba, el empresario que fomenta que el acoso quede impune, el juez que relativitza los feminicidiosla lista es larga.

Article sencer: CGT Catalunya

novembre 252016
 

30776011980_253d120eee_zel 25 de Novembre és el Dia Internacional contra les Violències Masclistes. Ens estan assassinant, colpejant, violació, maltractant, explotant… En el que va d’any 2016, 74 homes han assassinat a 74 dones, 2 i nenes 1 nen.

Però això no són fets aïllats, això s’anomena patriarcat, i se sustenta en el silenci, la desídia i la passivitat de moltes persones així com en la deixadesa de funcions de les Institucions que, de manera activa o passiva, porten reforçant, durant centenars d’anys, el model de dones objecte, dones com possessions de les seves parelles; se sustenta en el model explotador de l'economia capitalista; en l’Església masclista, homòfoba i racista que no evoluciona; en la judicatura que atorga custòdies compartides imposades inclús a maltractadors; en la classe política que roman al marge del que està succeint, absorta en les seves pròpies intrigues i interessos.

el 25 de novembre volem denunciar que, sovint, els que ostenten el poder i legislen, responsabilitzen i culpabilitzen les dones de l’atur estructural existent, de les diferències salarials, del dèficit en el sistema públic de pensions, de la diferència de drets, de les violacions, dels maltractaments… són els que actuen directament o indirectament per impedir la nostra emancipació i empoderament com a dones lliures.

Les dones exigim a la societat i lluitem per un model de coeducació ple, per una cultura de la llibertat dels sexes; DENUNCIEM la manca d’ètica dels violadors que arriben a descriure les agressions com “sexe 'un grup” sense cap escrúpol; denunciem als mitjans de comunicació que “informin” d’aquests fets amb una falsa neutralitat, normalitzant les violències que patim; demanem a l’Administració que supervisi el compliment de les seves pròpies lleis en favor de la igualtat.

Les dones estem fartes de que se’ns exigeixi a nosaltres tot el treball necessari per denunciar, solucionar i acabar amb les violències masclistes. Portem més de 100 anys empoderades i fent-ho. Això ha de canviar, quan s’exigirà als agressors que deixin de matar-nos?, quan s’exigirà a la classe política que deixi les seves concepcions patriarcals en allò que legisla i aprovi partides pressupostàries contra les violències ?, per a quan la nostra exigència d’acompanyament a les dones víctimes de violència masclista i la formació feminista en violència de gènere?, quan es desemmascararà tots els agressors?, quan s’assenyalarà als traficants de persones i l’explotació sexual?

Les dones volem viure en pau, amb alegria, en llibertat, sentit amor, sense déu, sense maltractaments.

Acabem amb les violències cap a les dones pel fet de ser-ho!

Contra les violències masclistes, respostes de suport mutu i autodefensa anarcofeminista.

Secretaria Confederal de la Dona de la CGT

novembre 242016
 

30776020800_d1acded749_zComunicat de la Secretaria de Gènere de la CGT de Catalunya

Com cada any hem de parlar de feminicidis, de la malaurada llista de dones assassinades que escriu amb sang i silenci l’heteropatriarcat en el que vivim. N’estem ben fartes d’haver de comptabilitzar dones mortes, violades, agredides, vexades i explotades, n’estem tipes d’haver de pensar “una altra? Ja n’hi ha prou!". Ja en tenim més que prou de viure en aquesta alarma que sembla que ha de continuar essent una normalitat. Doncs no, no són coses que passen i prou.

Les dones assassinades no són casos aïllats ni els seus botxins són bojos. Ells són fills sans del patriarcat i elles has estat víctimes d’un sistema social sencer.

Les dones agredides som dones a les que intenten disciplinar i domesticar a base de tortura psicològica, insults o policies.

Les dones violades i abusades som tractades com a objectes de plaer i de judici estètic al servei dels mascles que no accepten que diguem No o Prou.

Les dones violentades i infantilitzades en parir, menstruar, avortar o durant la lactància som vistes com a cossos socials sobre els que legislar, decidir, medicalitzar o exercir tutories paternalistes.

>> Article sencer al CGT Catalunya