CGT UOC

Suport a la vaga d’estudiants i estudiantes del #26F

Publicada el 25 febrero, 2015 por cgtuoc

SUPORT A LA VAGA D’ESTUDIANTS I ESTUDIANTES DEL #26F

Des de CGT UAB volem manifestar el nostre suport a la Vaga convocada per l´alumnat el proper 26 de Febrer contra el model de 3+2 anys que es vol implantar als estudis universitaris, i contra la estratègia de elitització i mercantilització que hi ha al darrera (l’Estratègia Universitat 2015).

La nova reforma universitària aprovada el passat 30 de gener possibilita a la universitat reduir a 3 anys (180 crèdits) els actuals estudis de grau per ser completats per màsters que durarien dos anys (120 crèdits). Aquesta reforma devalua encara més el contingut del grau, que passaria a ser de contingut molt generalista, i trasllada la especialització al màster de dos anys. Com a conseqüència, molts dels actuals estudis de grau poden desaparèixer.

Des de CGT UAB denunciem el fort augment de la despesa que suposarà aquest canvi de model per als estudiants i estudiantes. Amb un grau generalista serà imprescindible cursar un màster de dos anys si es volen adquirir competències professionals. Al preu actual dels màsters l’augment de la despesa per poder acabar el cicle és molt important. Aquest augment de la depesa dificultarà encara més l’accés a la universitat dels sectors socials amb rendes baixes.

Aquesta reforma afectarà també als treballadors i treballadores de la universitat, ja que una reducció de l’oferta formativa amb graus més generalistes comportarà una retallada de la plantilla del professorat al reduir-se les hores docents. Es per això que, tot i que només l’estudiantat ha estat convocat a la vaga, demanem la solidaritat activa de tota la comunitat universitària.

Des de CGT UAB denunciem també les maniobres demagògiques de l’equip de rectorat, que és incapaç de posicionar-se clarament contra l’EU 2015 i el model de estudis de 3+2. En aquest sentit no ens fiem de les declaracions de disconformitat de l’equip de govern amb l’aplicació concreta de l’EU 2015 que ha aprovat el Consell de Ministres. Cal recordar que la demanda d’aquesta reforma dels estudis universitaris va sortir dels rectors i rectores de les universitats catalanes, ve impulsada pel Govern de la Generalitat, i el Decret Ministerial proposa com opcional el model 3+2, sense fer-ne oblgatòria la seva implantació.

Finalment esperem que la pròxima jornada del 26 de febrer sigui l’inici d’un procés de mobilitzacions per aturar l’EU 2015 i el model de 3+2 i ens reafirmem amb el nostre compromís de impulsar aquestes mobilitzacions juntament amb tots els sectors de la universitat, treballadores i estudiants. Igualment, animem a aquells treballadors i treballadores de les universitats que el seu horari laboral els ho permeti a participar a les manifestacions que al llarg del dia 26 es facin en suport a la universitat pública.

No al 3+2
No a l’EU 2015

Per una universitat pública al servei de les classes populars.

Secció sindical de CGT a la UAB
http://cgtuab.wordpress.com/
@CGT_UAB

Publicado en CGT, Educació, Sindical, Universitats | Comentarios desactivados

La reforma universitària de Wert afavorirà el negoci dels màsters

Publicada el 24 febrero, 2015 por cgtuoc

Reportatge d’investigació de Laia Altarriba a Elcritic.cat

Màsters a 5.000, 10.000 i fins a 20.000 euros. No es tracta de cursos en escoles de negocis, sinó d’una realitat creixent a les universitats públiques catalanes. El pla de reforma universitària conegut per 3+2 que acaba d’aprovar el Consell de Ministres afavorirà la proliferació d’aquests màsters en l’educació superior. Un entramat de fundacions i empreses adscrites, controlades per l’elit del professorat, es beneficien d’un sistema desregulat. Actualment, els privats ja són el 58,7% de l’oferta de màsters de les universitats públiques catalanes.

El passat 30 de gener, el Consell de Ministres espanyol va aprovar una reforma dels graus i màsters universitaris. Poc després, el mateix rector de la Universitat de Girona (UdG), Sergi Bonet, piulava telegràficament la seva preocupació a través del seu compte de Twitter: “Preocupat pel Decret 3+2. Precipitació abans de fer una avaluació seriosa del 4+1. Greu perill de disminució del finançament de les universitats. Risc de caure en la privatització dels màsters. Manca d’igualtat d’oportunitats per assolir aquesta etapa a les universitats públiques”. I hi afegia: “Ens mantindrem ferms amb el compromís d’una universitat pública, crítica i compromesa socialment”. Quan Bonet alerta de la privatització dels màsters que ofereixen les universitats públiques, es refereix a una tendència que ha anat guanyant pes els darrers anys i que amb el nou canvi impulsat pel ministre espanyol d’Educació, Cultura i Esport, José Ignacio Wert, encara pot agafar més volada: la creixent aparició de màsters propis.

Imagineu-vos un administratiu d’una universitat catalana. Imagineu-vos que aquest funcionari, durant les hores que passa a la universitat, es dedica a muntar una gestoria. Imagineu-vos que aconsegueix que la universitat li contracti els serveis d’aquesta gestoria perquè s’ocupi de part de la feina administrativa. I que d’aquesta manera mantingui el seu sou públic íntegre i hi sumi uns quants centenars o milers d’euros. I ara imagineu que no es tracta d’un administratiu, sinó d’un professor. Doncs resulta que no és cap imaginació, sinó una pràctica cada vegada més estesa dins de les universitats catalanes: l’oferta de màsters a través d’empreses i fundacions amb el segell d’universitats públiques però que serveixen de sobresou per a professorat que ja té un salari públic. La reforma universitària que acaba d’aprovar el Govern espanyol, amb el vistiplau de la Generalitat de Catalunya, permetrà que això encara sigui més habitual.

Quins canvis comporta la reforma?
Consultat per CRÍTIC, el secretari d’Universitats i Recerca, Antoni Castellà, explica que a Catalunya l’aplicació efectiva podria ser el curs 2016/2017, “tot i que el pròxim curs 2015/2016 ja es podria oferir algun grau de 180 crèdits”, i hi afegeix: “L’objectiu final és que, tot respectant l’autonomia universitària, es consensuï una oferta de sistema, un model de país”. Tanmateix, ahir mateix la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE) va aprovar per àmplia majoria una moratòria en una assemblea extraordinària i no oferiran els graus de 3 anys fins al curs 2017/2018.

La reforma consisteix en la implantació del sistema conegut per 3+2. És a dir, que els graus (les llicenciatures actuals) passen de 4 a 3 anys i els màsters (el tram d’especialització de la carrera) passen d’1 a 2 anys. Això és el plantejament general, tot i que els graus de les professions regulades com infermeria, algunes enginyeries, farmàcia o medicina mantindran la durada actual. El nou model és d’aplicació voluntària i seran les universitats les que decideixin o no aplicar l’esquema 3+2.

El professor de la Facultat d’Humanitats de la UPF Jordi Mir, que està vinculat a l’Observatori del Sistema Universitari, alerta que aquesta voluntarietat d’implantació del 3+2 pot provocar competència entre les universitats i que escullin el nou model per poder oferir graus més barats i atraure més estudiants. I és que, segons Jordi Mir, des de fa temps “estem instal·lats en la idea que l’important és treure’s el títol”. Aquest plantejament, el comparteix Joan Manuel Tresserras, exconseller de Cultura i professor titular del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura de la UAB: “D’ençà de la implantació del pla Bolonya, la valoració del coneixement ha anat quedant relegada i sembla que el més important sigui complir el pla burocràtic que tenim molt detallat formalment; però aquesta rigidesa i burocratització està matant la universitat”.

Encariment de l’oferta pública
Els graus i els màsters que ofereixen les universitats públiques es regeixen per uns preus fixats amb uns topalls mínims i màxims que estableix cada any la Generalitat de Catalunya. El decret 92/2014, de 17 de juny de 2014, que és el vigent, estableix que els estudis de grau han de tenir un cost per a l’alumne d’entre 19,6 i 39,5 euros cada crèdit en funció del grau d’experimentalitat i de si estan adaptats o no a l’Espai Europeu d’Educació Superior. Els màsters universitaris oficials han de tenir uns preus que poden variar entre 41,1 i 65,8 euros cada crèdit. Si tenim en compte que cada curs equival a 60 crèdits, els estudis de grau actualment poden costar per a un estudiant entre 1.180 i 2.371 euros per curs. Pel que fa als màsters universitaris, tenen un cost d’entre 2.470 i 3.952 euros.

La secretària d’Estat d’Educació, Formació Professional i Universitats, Montserrat Gomendio, ha assegurat a la premsa que les famílies estalviaran diners amb la reducció de 4 a 3 anys per als graus. I el ministre Wert ha posat xifra a aquest suposat estalvi global: “150 milions d’euros”. Hi coincideix Antoni Castellà quan argumenta que “si un estudiant cursa un grau de 3 anys, serà més barat que actualment”. I hi afegeix: “Depenent dels casos, hi haurà estudiants que no facin cap màster, o que facin un màster d’un any de durada. Ningú diu que el sistema passi a ser un 3+2; només s’està introduint la possibilitat d’oferir graus de 3 anys, amb el consegüent estalvi per a l’estudiant que pagarà un any menys perquè perfectament el sistema tolera el 3+1”.

Però, si bé és cert que s’abarateix l’accés al títol de grau, també ho és que es redueixen els coneixements impartits.El sindicat CGT de la UAB ja va advertir al passat mes de novembre de les conseqüències negatives que podia comportar el 3+2 tant per als estudiants com per al professorat més precari. Marta Padrós, professora associada i delegada sindical de la CGT-UAB, alerta que “si es passa a graus més generalistes, els estudiants es veuran forçats a cursar els màsters per poder tenir accés al món del treball, i això encarirà encara més la universitat pública”. Jordi Mir, de la UPF, hi coincideix: “Per mi, la gran objecció no és tant el què, sinó el com. És a dir, que em sembla bé anar a un 3+2 o 3+1, però com ho fem? Amb les matrícules que estem cobrant ara, la reforma comportarà augmentar encara més les barreres per accedir a la universitat”.

Privatització de l’oferta: els màsters propis
Actualment, el conjunt d’universitats públiques catalanes (sense incloure-hi la UOC) ofereixen un total de 1.055 màsters. És a dir, cursos d’especialització majoritàriament de 60 crèdits (un curs acadèmic), tot i que n’hi ha algun una mica més llarg. D’aquests, 435 són el que s’anomenen màsters universitaris oficials, és a dir, que estan acreditats per l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) i s’han de cenyir al preu públic. Però també hi ha 620 cursos coneguts per màsters propis, que en aquest cas no tenen cap límit de preu, més enllà que la universitat on s’imparteixen ho aprovi i hi posi el seu segell. Això significa que actualment les universitats públiques ja ofereixen més màsters propis que no pas oficials, és a dir, el 58,76% de l’oferta d’aquests centres.

Oferta general

https://www.flickr.com/photos/cgtcatalunya/16397849578/player/

Entre els màsters que ofereixen les universitats públiques catalanes, alguns es mantenen dins dels preus públics que marca la Generalitat, però també n’hi ha que tenen preus molt elevats. Entre els més cars que actualment s’imparteixen destaca el Màster MBA part-time, de la UPF, que té un cost de 27.650,00 euros per 90 crèdits. El segueixen amb 60 crèdits el Màster en Ciències Bàsiques Aplicades en Ortodòncia, de la UAB, amb un cost de 20.000 euros i el Màster en Dret Econòmic Internacional, de la UB, que té un preu de 19.000 euros.

Masters cars
Cal dir, però, que alguns màsters propis mantenen la política de preus dels màsters oficials i, per tant, no augmenten els costos per a l’estudiantat malgrat poder-ho fer per llei.

https://www.flickr.com/photos/cgtcatalunya/16585114915/player/

Marta Padrós, de la CGT, explica que el professorat té fixat un límit d’hores de docència que pot impartir als màsters públics. Això limita el nombre de màsters que poden oferir els departaments, especialment tenint en compte que les plantilles estan cada vegada més ajustades. En canvi, no hi ha límit per impartir classes en màsters propis, i això és un dels factors que fomenten que proliferin davant de les demandes d’especialització. Fins al 2011 sí que hi havia un límit: la docència en aquests cursos no podia superar 2,5 vegades el sou brut. Però, a través de diversos canvis legislatius recents (la Llei de ciència i tecnologia, les modificacions introduïdes ala Llei orgànica d’universitats i la Llei d’economia sostenible), el Govern espanyol ha eliminat la delimitació.

Un altre obstacle per als màsters oficials és que obliguen a tenir un mínim d’estudiants per impartir-los, que gira al voltant dels 15 alumnes. Marta Padrós considera que la mesura pot tenir sentit quan, per exemple, tres universitats diferents ofereixen el mateix màster, però hi ha ensenyaments que són molt específics i que la professió els necessita, i si no s’arriba al límit de matriculats i es tanquen, el departament es veu forçat a obrir-ne un de propi. El que succeeix en aquests casos és que s’ofereixen a preus públics.

D’altra banda, Joan Manuel Tresserras, de la Facultat de Ciències de la Comunicació, hi afegeix un altre element que ha afavorit els màsters privats: “Hi ha una rigidesa molt gran en els requisits per impartir classes en els cursos públics. I això comporta un desajustament entre l’oferta i la demanda. Com pot ser que a la nostra facultat no puguem contractar el millor comunity manager actual? No només s’ha de mirar si algú té l’acreditació; cal valorar altres aspectes si volem tenir els millors de cada àmbit”.

Qui es beneficia del 3+2?
Els màsters propis, els coordinen o dirigeixen principalment professors titulars del mateix centre on s’imparteixen. Aquests funcionaris mantenen íntegre el seu sou, però a banda poden gaudir d’uns ingressos extres gràcies a aquests cursos. A més, en algunes universitats, com la UAB, han aprovat una normativa que permet que un professor pugui reduir la docència a l’oferta pública (al grau o als màsters oficials) gràcies al fet que fa classes en màsters propis, però alhora mantenir íntegre el 100% de salari públic.

Els diners que inverteixen els alumnes en els màsters propis es destinen a pagar a les persones que els dirigeixen o coordinen, a retribuir el professorat que imparteix les classes i a pagar el cànon que fixa cada universitat. La secció sindical de la CGT a la UAB ha denunciat en diverses ocasions que en aquesta universitat hi ha almenys 25 professors amb sobresous superiors a 100.000 euros l’any. Això és possible perquè no hi ha cap normativa que ho reguli. Marta Padrós hi afegeix: “El professorat que veu en els màsters una opció per lucrar-se ha tendit els darrers anys a la creació de fundacions o empreses adscrites a les universitats que, en ser entitats jurídiques amb personalitat pròpia, poden establir els preus que volen i també com paguen als responsables i al professorat”.

En trobem exemples a les principals universitats públiques catalanes. A la Universitat de Barcelona (UB) destaca un professor com a director de set màsters propis que s’estan impartint aquest curs 2014/2015. Es tracta de Santiago Suso Vergara, professor titular del Departament de Cirurgia i Especialitats Quirúrgiques de la UB. El preu d’aquests cursos varia entre els 3.000 euros i els 9.600 euros.

https://www.flickr.com/photos/cgtcatalunya/16583959101/player/

Credits estudiantils
Resulta que Santiago Suso no solament és professor de la UB, sinó que també forma part de BarnaClínic, una societat anònima integrada en la complexa estructura de l’Hospital Clínic i que el 2012 va declarar una xifra de negoci d’11,88 milions d’euros. Precisament, al maig de 2010, l’aleshores rei espanyol, Joan Carles I, es va haver d’operar d’un nòdul al pulmó. Alguns mitjans van subratllar que l’havien intervingut en un centre públic, perquè va ingressar a l’Hospital Clínic, però en realitat el van atendre a BarnaClínic. De fet, al passat mes de juliol, la patronal sanitària ACES va demandar BarnaClínic per “competència deslleial”, ja que utilitzen els recursos públics del Clínic per fer-hi activitat privada. Doncs no solament utilitzen recursos públics per atendre pacients il·lustres, sinó que a les mateixes instal·lacions és on imparteixen els màsters que tenen el segell de la Universitat de Barcelona.

Un cas similar el trobem a la UAB. Lluís Jovell figura a la web d’aquest centre com a coordinador de tres màsters propis relacionats amb la gestió empresarial. Un aquests té l’opció de format on-line o presencial i simultanieja diverses edicions del mateix curs alhora. El més car és el Màster en Direcció i Gestió d’Empreses Internacionals (semipresencial), amb un preu de 5.180 euros, o el Màster en Administració i Direcció de Comerços i Distribució-Màrqueting i Vendes, per 5.170 euros. Tot i que Jovell és professor titular de l’Escola Universitària de l’Autònoma, tots aquests cursos superiors que tenen el segell de la UAB els gestiona a través de la seva empresa PMasters.

Els beneficis que pot generar un màster s’han convertit en un atractiu també per a persones que no formen part de les universitats públiques. Com no hi ha normatives que estableixin qui pot dirigir un d’aquests cursos, n’hi ha que al capdavant tenen persones que no són professors de la universitat que hi posa el segell. Per exemple, alguns dels màsters propis de la UPC relacionats amb administració i direcció d’empreses els ofereix EUNCET Business School. Aquest centre es presenta com una universitat privada i té caràcter mercantil com a SL. Doncs dels vuit màsters que gestionen, el de Coaching & Business (té un preu de 4.950 euros) el dirigeix Ana Riesco, que no forma part de la plantilla de cap universitat pública catalana.

La Pompeu Fabra, pionera
Jordi Mir explica que la Universitat Pompeu Fabra ha estat pionera en la implantació d’aquests models de màsters propis: “És la universitat pública catalana de creació més recent, i un dels artífexs en va ser Andreu Mas-Colell, actual conseller d’Economia i Coneixement [departament del qual penja la Secretaria d’Universitats i Recerca]. Des del principi, la UPF s’ha creat amb la idea que el grau només és l’inici de la carrera i que després cal passar a estudis especialitzats”.

A més, Mir hi afegeix que també ha estat capdavantera en la creació d’un entramat d’empreses i fundacions al seu voltant, que porta l’etiqueta Grup UPF. Els organismes que formen part d’aquest grup són els que s’encarreguen principalment dels màsters propis en aquesta universitat. Trobem, per exemple, que el director del Departament d’Economia i Empresa, Xavier Freixas, ho és també de dos màsters que s’ofereixen a través de la Barcelona Graduate School of Economics. Es tracta del Màster en Estratègia i Gestió Creativa de la Marca, que té un cost de 8.350 euros per 60 crèdits, i del Màster Universitari en Banca i Finances, de 10.650 euros per 60 crèdits. En el segon cas, no es tracta d’un màster propi, sinó oficial, però el preu indica fins a quin punt ha arribat la desregulació de preus en els centres universitaris gràcies a l’entramat de fundacions i empreses adscrites.

El mateix succeeix a Bellaterra amb l’Escola Fundació Universitat Autònoma de Barcelona-Formació. CRÍTIC ha obtingut, gràcies al fet que ho van penjar temporalment en format obert a la xarxa, el pressupost per al 2015/2016 del Màster Universitari en Comptabilitat Superior i Auditoria, que s’ofereix a un preu de 4.400 euros per 60 crèdits. Es tracta d’un màster oficial, però que en lloc de gestionar-lo un departament de la universitat, ho fa una fundació. D’aquesta manera, poden esquivar les normatives de contractació pública i tant qui el coordina com qui hi imparteix classes cobren a part del seu salari. Al pressupost detallen que destinaran 11.000 euros a les persones que el dirigeixin i coordinin i que per cada hora de docència pagaran 100 euros. Des de la CGT asseguren que en molts casos el que es paga tant per coordinació com per hora de docència és molt superior, però que són dades que no són d’accés públic.

Mirant a Europa?
Entrevistat per CRÍTIC, el secretari d’Universitats i Recerca, Antoni Castellà, explica que “la implementació dels graus de 3 anys és una reivindicació històrica del sistema universitari català”. I hi afegeix que aquest canvi “ens equipara amb Europa, on hi ha sistemes de 3 anys, sistemes que combinen els graus de 3 i 4 anys, però en cap cas sistemes únicament de 4 anys”.

Però Jordi Mir qüestiona el discurs europeista de Castellà: “Els defensors de la reforma argumenten que el nou model ens equipara amb el centre i el nord d’Europa, però s’obliden que allà el que paguen els estudiants per curs universitari és molt inferior al que s’hi paga aquí. L’informe La financiación de las universidades públicas en Cataluña, 1996-2014, de l’Observatori del Sistema Universitari, revela que, mentre les aportacions dels estudiants a Catalunya representaven el 2013 el 26% de les despeses totals de les universitats públiques, resulta que en països com França, Bèlgica, Alemanya, Suècia o Finlàndia no arriben ni al 5%.

Davant d’aquestes dades i de la seva pròpia experiència, Jordi Mir es mostra preocupat perquè “el sistema universitari català va cap a un model molt més semblant als dels Estats Units, on les famílies han d’estalviar per portar el fill o la filla a la universitat, que no pas cap a un model centreeuropeu, on s’entén que la universitat forma part de l’Estat del benestar i, per tant, té un cost molt petit perquè tothom hi pugui accedir”. Segons ell, “els augments continuats de matrícula que han viscut les universitats catalanes els darrers anys ens porten cada vegada més cap a un model anglosaxó”. I, en la seva conclusió, el sistema 3+2 va en aquesta direcció.

FONT: ELCRITIC.CAT

Publicado en CGT, Economia, Educació, Política, Sindical, Social, Universitats | Comentarios desactivados

La precarització del treball juvenil. Pagar per treballar: el negoci de les pràctiques. Denúncia judicial i resposta sindical

Publicada el 17 febrero, 2015 por cgtuoc

Generació becària
Els vincles entre empreses i centres formatius emmascaren l’explotació laboral de les estudiants

Ser jove amb estudis superiors i desenvolupar feines qualificades per empreses i institucions públiques.

Avui dia, reunir aquestes característiques acostuma a significar dur una existència marcada per una economia de subsistència i unes condicions laborals de misèria. Sota la cobertura del discurs que enalteix la importància de la formació pràctica, els convenis de cooperació educativa i tota una sèrie de figures contractuals obren la porta a l’explotació d’estudiants i titulades.

En moltes carreres universitàries, és obligatori fer unes pràctiques curriculars per poder obtenir el títol. Cal abonar la matrícula d’un conjunt de crèdits que no corresponen a cap assignatura, sinó que es fan treballant en una empresa o una institució durant un període determinat a través d’un conveni de cooperació educativa establert entre aquesta i la universitat. Teòricament, es tracta d’una formació, però, sovint, el sistema emmascara una tasca laboral en què el caràcter acadèmic és absent o ínfim. El conveni de pràctiques representa un bon negoci, ja que es poden contractar joves per fer la feina que correspondria a treballadores en règim comú sense haver de pagar-los res; com a màxim, rebran una propina que l’empesa o l’entitat pot decidir atorgar o no. L’estudiant, en canvi, sí que ha de pagar els crèdits corresponents al pràcticum.

“Les empreses intenten fugir del dret laboral a través de la utilització de les figures del becari, els falsos autònoms o altres mecanismes que tendeixen a fer veure que la relació entre les dues parts no és laboral. Així, es poden permetre no aplicar cap de les normes del dret laboral: ni salaris mínims ni vacances ni horaris ni res de tot això”, expliquen les advocades laboralistes Anna Abrain i Quim Español. Podríem parlar de becariat per referir-nos al nombrós contingent de persones sotmeses a aquest tracte fraudulent. “En els casos que he vist, parlem de feines que requereixen una formació universitària important, com llicenciatures en psicologia o enginyeria. L’oferta es presenta com a complement formatiu, quan en realitat l’estudiant ven la força laboral a l’empresa durant un horari i a canvi d’una retribució fixada sobre la base d’hores o de quantitat de tasca”, és a dir, hi treballa.

Camp adobat per a les pràctiques fraudulentes

Per poder signar el conveni de cooperació, cal no haver acabat els estudis. No obstant això, hi ha un seguit de procediments que permeten eternitzar els períodes de becariat. “Quan l’empresa veu que la persona funciona professionalment i se la vol quedar, a vegades, fa que encadeni diverses etapes formatives, per exemple, li recomana que es matriculi a un màster per poder-la mantenir en règim de conveni”, descriu Español.

Mireia Bazaga, secretària jurídica de la CGT, ha observat que “en moltes ocasions, la universitària hauria de tenir un contracte laboral perquè, en lloc de fer pràctiques en relació amb els estudis que cursa, se li fan fer feines que no són pròpies de la seva carrera. Altres vegades, els convenis, que són de curta durada, s’allarguen tàcitament sense informar la universitat”.

Com a advocada, recentment, Bazaga ha dut el cas d’una noia becada pel Banco de Santander: quan es va acabar el conveni, ella continuava treballant-hi sense cobrar. Al col·lectiu on treballa Español, una altra afectada denunciava que feia 40 hores setmanals com a pràctiques d’un màster del qual només hi havia classe els dissabtes al matí.

Malgrat la precarietat d’aquestes places, sovint, l’estudiant les veu com l’única opció de trobar una feina mínimament relacionada amb el seu camp i s’hi aferra amb l’esperança que, més endavant, la beca es transformi en un lloc de treball, cosa que “rarament acaba passant”, afirma Español. Molta gent deixa una assignatura pendent durant anys per poder continuar aspirant a beques de conveni. Alhora, prolifera l’oferta de cursets sobre temàtiques no necessàriament vinculades a la titulació obtinguda que retornen les alumnes a la categoria de matriculades que poden firmar nous convenis.

Complicitat de les universitats

“El mecanisme de gestió de personal de les universitats públiques s’ha fonamentat en tres elements: precaritzar el sector docent a partir de la figura del professor associat, externalitzar tots els serveis possibles –cafeteries, neteja, serveis de fotocòpies, etcètera– i, en molts altres aspectes de funcionament intern, substituir treballadores fixes per becàries”, exposa l’advocat. “Quan jo vaig entrar a la facultat, tota la plantilla de la biblioteca era laboral i, progressivament, es va anar transformant en becària, suposadament, per ajudar les estudiants a pagar-se la matrícula. El que fa més ràbia és que ho venguin com una eina social d’inserció del jovent al mercat de treball, quan el que fan és precaritzar-lo. Simplement, es tracta de substituir un treballador fix amb un salari establert segons el conveni per un suposat becari que percep un ajut per a l’estudi”, explica.

També va ser bibliotecari de la UB l’enginyer, politòleg i sindicalista Albert Ferrer, que, als 27 anys, ha trobat la primera feina indefinida, tot i haver començat a treballar als divuit: “Les universitats substitueixen treball directe per beques perquè tenen capacitat per fer-ho. Tenim professorat cobrant 300 o 400 euros. Són unes condicions inferiors al nivell de subsistència, fet que encara afegeix més frustració. A sobre, sembla que hàgim d’estar agraïts. Perdona, però és que jo he de menjar”.

Denúncia judicial i resposta sindical

“Si bé la figura del fals autònom ha estat debatuda judicialment moltes vegades, no hi ha gaires resolucions judicials que hagin abordat la figura del becari. El fals becari no està ben definit perquè és una figura més recent i menys judicialitzada”, comenten les advocades Quim Español i Anna Abrain, que ens expliquen el procés que cal seguir per denunciar fraus en els convenis de cooperació.

Abans d’emprendre qualsevol requeriment legal, cal dur el procés en secret, per evitar ser represaliada amb l’acomiadament. A continuació, cal recollir proves, com poden ser correus electrònics, fulls de salari o rebuts, gravacions… Finalment, es presenta una demanda al jutge, on se li demana que reconegui que la relació establerta entre les dues parts és laboral.

“Si la sentència és favorable a la becària, l’efecte és bastant important, ja que es fa palès que l’empresa fa anys que no li paga el salari corresponent ni la cotització a la Seguretat Social ni reconeix les hores extres que probablement haurà fet… Tot el context de fugida del dret del treball ha dut a un cúmul d’incompliments molt gran”, subratlla Abrain, que afegeix: “En la majoria de casos que he portat, les empreses prefereixen arribar a acords econòmics abans d’arriscar-se a una sentència que reconegui que tenien becaris fent feines laborals”.

Si aquesta sentència s’aplica, l’empresària haurà d’abonar a la treballadora la diferència entre el salari que li pagava i el que li hauria hagut de pagar durant el darrer any; a més, haurà de fer efectives les contribucions endarrerides a la Seguretat Social per un màxim de quatre anys. Malgrat tot, la via judicial és complicada per als casos individuals. “La resposta és l’autoorganització: per exemple, si 60 o 70 becàries de la UAB demandessin totes alhora, podrien fer un pols amb l’altra part, sobretot si complementàriament actuessin en clau sindical”.

Resta de l’article (CGT Catalunya)

Publicado en CGT, Economia, Normativa laboral, Política, Sindical | Comentarios desactivados

Ni oblit ni perdó: prou muntatges, repressió i impunitat

Publicada el 5 febrero, 2015 por cgtuoc

Acte el 6 de febrer a les Cotxeres de Sants (Barcelona) a les 18h.

El cas 4F, del que ara es compleixen nou anys, és un dels casos més vergonyosos i tràgics de repressió després de la dictadura, que solament està tancat per a la justícia i els polítics, no pels qui ho van sofrir, ni per a la història. Un muntatge judicial, policial i polític que va portar a diversos joves a presó i al suïcidi de Patricia Heras, basant-se en el testimoniatge d’uns policies, avui dia a la presó, entre altres acusacions per haver mentit en un altre judici. En el documental “Ciutat Morta”, es desgranen amb detalls els fets i alguns dels protagonistes i creadors són part d’aquesta convocatòria i d’aquest acte, que compartirem amb altres casos.

No és un exemple aïllat d’injustícia. El cas de Pedro Álvarez, 22 anys després del seu assassinat i havent estat únicament un policia l’encausat, ha prescrit judicialment, deixant passar el temps en els estaments oficials.

La repressió s’ha endurit. Les presons provisionals decretades en les Vagues Generals, després de les protestes contra els desallotjaments dels centres okupats o en les manifestacions, són un pas més en l’augment de l’escalada repressiva elaborada pels polítics i executada pels jutges, per intentar desactivar qualsevol protesta. Com a efecte dissuasiu també es demanen penes de presó desproporcionades i injustificades.

Les salvatges càrregues policials han provocat danys físics greus i irreparables en les persones, arribant a l’apallissament fins a la mort en ple carrer de ciutadans com en el Raval i coaccionant a qui ha vist o gravat els fets per intentar quedar impunes. El maltractament o la mort dels immigrants en els Cies o a la frontera, amb vulneracions dels drets fonamentals també s’han convertit en rutina.

Sofrim empresonaments provisionals aplicant secrets de sumari com en el cas Pandora que deixa a les persones en la més absoluta indefensió en desconèixer tant ells com els seus advocats les acusacions que els imputen, infringint garanties bàsiques i deixant en evidència el sistema judicial.

Tot això convenientment airejat per uns mitjans de comunicació que s’han convertit en mers portaveus dels organismes policials, polítics i judicials, i als quals no qüestionen en cap moment, quedant-nos com a alternativa la creació de mitjans de comunicació alternatius.

La nova Llei de Seguretat Ciutadana, coneguda com a Llei Mordassa, ve a sumar-se a l’arsenal de mesures que inclou al seu catàleg la tortura, la persecució, la detenció injustificada, la violència física contra les manifestacions, empresonaments, els desallotjaments, els muntatges judicials i policials, els assassinats.

Fer front a tota aquesta injustícia és el motiu d’aquesta convocatòria. Per enfrontar la violència del sistema necessitem la solidaritat de totes i per transitar aquest camí és imprescindible que coneguem, compartim i fem nostre tot el sofriment dels qui pateixen en carn pròpia la repressió. Contra l’oblit, la memòria per no tornar al passat. La memòria es construeix en el present i el present actual és molt greu. Tots i totes els qui participaran en aquest acte són el testimoniatge de tota aquesta repressió. Són els testimonis, els supervivents, les víctimes, els familiars i amics. Compartir amb ells la seva experiència, conèixer-la, difondre-la, són obligacions que hem d’assumir, perquè des d’aquesta base hem de fundar la resistència futura a aquesta societat que ens deixa indefensos davant l’arbitrarietat policial, la violència de la força i la injustícia de les lleis. Per no ser víctimes en el futur del seu mateix patir.

Us esperem a totes i tots el proper 6-F a les 18h a les Cotxeres de Sants (Carretera de Sants 79, Barcelona). Si ens toquen a una, ens toquen a totes.

Intervindran:
Rodrigo Lanza, víctima del muntatge 4F
Mariana Huidobro, mare de Rodrigo Lanza
Xavier Artigas / Xapo Ortega, directors del documental Ciutat Morta
Alfon, condemnat a 4 anys per la vaga del 14N
Grup de suport presos anarquistes operació Pandora
Laura Gómez, CGT Barcelona
Zenon, Rereguarda en Moviment
Andrés G. Berrio, Tanquem els CIE
Carles Guillot, Stop Bales de Goma
Juanjo Álvarez, pare de Pedro Álvarez
Iñaki García, campanya justícia per a Juan Andrés Benítez
Pau Guerra, assemblea CSA Can Vies
Jesús Rodríguez, periodista de la Directa

Actuacions musicals i poesia amb Sílvia i Helen, Rosa Grau, Moi Rojo, Xavier Theros, Juanito Piquete i José Icaria.

Salut i lluita.

CGT Barcelona

Publicado en CGT, Política, Sindical, Social | Comentarios desactivados

Una nova Reforma de les Mútues per privatitzar la salut i reduir drets laborals

Publicada el 23 diciembre, 2014 por cgtuoc

Comunicat de la CGT de Catalunya contra la Llei de Mútues tramitada al Senat el passat 18 de desembre amb els vots de PP, CiU i PNB, i que properament serà definitivament aprovada pel Congrés amb un text que atempta greument contra el dret a la Salut de la classe treballadora

Des de la Confederació General del Treball (CGT) de Catalunya fem pública novament la nostra radical i absoluta oposició a la tramitació de la Llei de Reforma de les Mútues, tramitada al Senat el passat 18 de desembre de 2014 amb els vots de PP, CiU i PNV, i que serà properament aprovada de forma definitiva pel Congrés espanyol, i que aprofundeix en les mesures que ja va introduir el “Plan integral de medidas de reforma de las Mutuas” del passat 18 de juliol.

El redactat cada cop més definitiu de la llei de Mútues (i que en poques setmanes pot entrar definitivament en vigor) no deixa lloc a cap dubte. A cop de BOE, l’objectiu d’aquesta llei és novament reduir encara més els períodes de baixes mèdiques dels i les treballadores donant noves eines a les Mútues patronals per a pressionar-nos per a retornar als llocs de treball encara que no estiguem curats. Novament, es legisla per a privatitzar el servei mèdic, en detriment de la nostra salut sota l’argumentació de fer més “sostenible” el sistema de Seguretat Social.

Les anomenades Mútues d’Accidents de Treball, associacions patronals suposadament “sense cap ànim de lucre” (però esquitxades per múltiples casos de corrupció), inicialment només tenien competències en les baixes i invalideses per Accident de Treball. Però des de 1994, diferents governs estatals han legislat per estendre les seves possibilitats d’acció, permetent que “controlessin” cada vegada més àmbits de les baixes per Malaltia Comuna, sota l’argument de la seva “efectivitat” en donar altes mèdiques, segons demostren (i denuncien) les estadístiques. Els i les treballadores semblem guarir-nos “miraculosament”, en aplicació dels criteris economicistes de les Mútues, molt més estrictes que els metges de la Seguretat Social, i més que els ja restrictius criteris dels tribunals mèdics (ICAMS a Catalunya).

El resultat és que avui en dia més de la meitat de treballadors i treballadores estem assegurats en Mútues patronals per a les contingències comunes, i les dràstiques mesures aprovades pel govern espanyol el 18 de juliol, i la tramitació al Senat de la nova Llei el passat 18 de desembre, accentuen l’ampliació de les seves possibilitats d’acció en els següents aspectes:

Possibilita el control de la situació mèdica i poder fer propostes d’altes mèdiques per Malaltia Comuna des del primer dia. La nova llei permet a les Mútues inspeccionar la situació mèdica i realitzar propostes d’alta des del primer dia, amb obligació de resposta per part de la Seguretat Social. Aquesta competència accentua les possibilitats de control i inspecció de les Mútues en contingències comunes, amb l’objectiu declarat de reduir els períodes que necessitem els i les treballadores per recuperar-nos d’una malaltia.
Es creen taules de durada estandaritzada de cada malaltia, segons edat i professió. Aquest nou mecanisme busca intentar pressionar els metges per donar altes mèdiques automàtiques.
S’amplia la potestat de les Mútues de declarar justificades o no les no assistències a les revisions mèdiques, augmentant així les possibilitats d’alta mèdica incentivada per part d’aquestes entitats privades.

La ministra Báñez, seguint les contínues i insaciables reclamacions de la patronal, declara públicament que el seu objectiu amb aquestes mesures és reduir els diners destinats a les Incapacitats Temporals (uns 300 milions anuals), reduint el temps mitjà de les baixes mèdiques. Per tant, es vol retallar novament en una matèria tan sensible socialment com la salut laboral.

Des de la Confederació General del Treball (CGT) de Catalunya hem de denunciar un altre cop que s’està legislant contra els interessos d’una gran majoria de treballadores i treballadores, i en benefici d’una petita minoria capitalista. Però a més a més, en aquest cas, amb l’agreujant de que es posa en perill la nostra integritat física, fent retornar a persones als seus llocs de treball quan encara no estan en les condicions de salut adequades.

Aquestes mesures s’aproven quan, en contra les declaracions de les autoritats i la patronal, les estadístiques indiquen que els últims set anys (des de l’inici de la crisi capitalista) les baixes mèdiques s’han vist reduïdes i escurçades, sota la pressió i la coacció diària de l’atur, els acomiadaments, la temporalitat i la precarietat laboral. En els darrers anys cada cop més treballadors i treballadores han hagut de posar en risc la seva integritat física treballant en condicions de salut no adequades, sota l’amenaça de perdre el seu lloc de treball.

A més a més, la prestació de serveis realitzada sense una total recuperació mèdica és causant (entre altres factors) de l’augment dels riscos laborals i de múltiples accidents de treball, en un context en el que en els primers 5 mesos del 2014 hi ha hagut un augment del 7,3% dels morts en accidents laborals, malgrat haver-hi menys treballadors i treballadores en actiu.

Aquest intent de reduir per reial Decret les baixes, aprofundeix encara més en la dramàtica situació laboral actual, privatitzant la sanitat pública i vinculant als interessos empresarials la gestió de la salut laboral. És, per tant, una greu agressió als drets dels i les treballadores.

Des de la Confederació General del Treball (CGT) de Catalunya apostem per una sanitat pública i de qualitat, al servei dels i les treballadores, i denunciem un altre cop l’actuació de les Mútues, al servei únicament dels vergonyosos beneficis de la patronal, i a costa de la integritat física i de benestar psicosocial de la classe treballadora.

O els seus beneficis o la nostra Salut!

En l’enllaç podreu trobar la proposta de “Proyecto de Ley por la que se modifica el texto refundido de la Ley General de la Seguridad Social en relación con el régimen jurídico de las Mutuas de Accidentes de Trabajo y Enfermedades Profesionales de la Seguridad Social” amb les esmenes ja aprovades pel Senat espanyol el passat 18 de desembre, i al que només li falta la votació al Congrés en les properes setmanes per ser aprovada.

Confederació General del Treball de Catalunya
Secretariat Permanent del Comitè Confederal

Barcelona, a 23 de desembre de 2014

Publicado en Economia, Normativa laboral, Salut laboral, Sindical, Social | Comentarios desactivados

No ens deixarem emmordassar

Publicada el 12 diciembre, 2014 por cgtuoc

El Govern de l’Estat espanyol torna, un cop més, a atemptar contra els nostres drets i llibertats. Aquesta vegada es tracta de l’aprovació avui al Congrès dels Diputats del projecte de Llei orgànica de protecció de la seguretat ciutadana, coneguda i molt millor denominada com a llei mordassa.

Amb l’entrada en vigència d’aquesta llei, el Govern pretén tapar-nos la boca, limitar la nostra llibertat d’expressió, d’informació i de lliure circulació. Es tracta de drets que, de manera hipòcrita, el poder polític estableix com a llibertats públiques en la seva tan preuada Constitució. Des del govern han observat que no ens callem, que hem dit prou a tantes mesures que restringeixen, i en molts casos fan desaparèixer, els nostres drets. Per això responen de manera dràstica, manllevant al poble aquells mecanismes dels quals fa ús per a evitar “legalitats” gens legítimes.

El projecte de llei tipifica com a infraccions administratives i castiga amb elevades multes econòmiques (les més greus poden ser de fins a 600.000 euros, sense tenir en compte la capacitat econòmica de “l’infractor”) actuacions que des del poble s’han dut a terme per a protegir els drets i llibertats de les persones. N’esmentem algunes:

1. Es castiguen de forma molt greu les manifestacions i reunions no comunicades que es realitzin en instal•lacions que presten serveis bàsics per a la comunitat, com poden ser les concentracions davant d’hospitals per a la defensa de la sanitat pública.

2.Tipifiquen com a infracció greu les manifestacions que es realitzin davant el Congrés dels Diputats o el Parlament (recordem les concentracions davant del Congrés dels Diputats i els Parlaments Autonòmics arran del moviment del 15-M).

3. Penalitzen administrativament actes d’obstrucció, entre d’altres, que pretenguin impedir el compliment de resolucions judicials. Per exemple, perseguiran els actes de solidaritat i resistència en desnonaments d’habitatges.

4. Castiguen també l’escalament d’edificis i monuments sense autorització i l’incompliment de les restriccions de circulació peatonal o itinerari amb ocasió d’una manifestació, reunió o acte públic.

Algunes d’aquestes conductes es trobaven fins ara tipificades com a falta al Codi Penal. Tractades com a faltes, comportaven un judici previ, uns terminis de prescripció més curts i una sanció econòmica molt més lleu que les infraccions administratives ara tipificades per la Llei Mordassa.

Amb aquest canvi de jurisdicció, el poder polític sanciona directament per la via administrativa, un procediment que serà molt més ràpid, directe i ens deixarà més indefensos davant les seves actuacions. Al mateix temps ens dificulta les mesures de defensa i d’impugnar les multes. Cal recordar que l’existència de taxes judicials fa pal•lès l’interès del poder polític de circumscriure l’accés a la justícia (no oblidem que es tracta de la «justícia» burgesa) a les classes altes.

Ens retallen la salut, l’educació, ens deixen gairebé a zero en drets laborals i ara intenten desactivar les nostres eines de lluita i resistència.

L’única resposta que ens queda és impedir que aquesta llei sigui finalment una realitat. Des de la CGT de Catalunya cridem al poble a resistir per a fer veure a la classe política que malgrat els atemptats continuats d’aquest govern d’herència, mentalitat i procedir feixista, continuarem lluitant per a la consecució d’una societat llibertària. Serà la intensificació de la lluita als carrers i als centres de treball la que desbordi la llei i en faci impracticable la seva aplicació.

I així, entre totes, l’acabarem tombant.

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de CGT Catalunya

Publicado en CGT, Política, Sindical | Comentarios desactivados

Dos nous acomiadaments a Oberta UOC Publishing

Publicada el 3 diciembre, 2014 por cgtuoc

Companys, companyes,

aquest dilluns 1 de desembre van ser acomiadats dos dels nostres companys, amb l’argumentació de part de l’empresa del balanç de comptes negatiu i la sostenibilitat d’Oberta UOC Publishing.

Aixó és la constatació de la pràctica “innovativa” de la empresa: seguiment del model d’empresa de l’Editorial UOC basat en la precarització laboral, amb la externalització de la major part de la feina per tal de minimitzar costos, reduir la plantilla amb contractes a temps indefinits canviant-los per contractes precaris (obres i serveis), i la contractació d’empreses externes. Dels 11 nou contractes laborals que s’han fet als darrers mesos, la majoria són de base precària.

Per a nosaltres, com treballadors/es de Oberta UOC Publishing, dins del Grup FUOC, tot aixó és una constatació de la activitat econòmica incierta de l’empresa, una demostració de la valoració que l’empresa té de nosaltres i un motiu per a organitzar-se per la defensa dels nostres drets com treballadors/es, perqué aquest procés no ha terminat.

Als companys i companyes amb contractes per obres i serveis, així també com als companys d’empreses externes, que la nostra voluntat com treballadors no pot ser altre que s’incorporin a la nostra empresa de manera definitiva.

Als nostres companys acomiadats, dir-vos que si feu reclamació, la fareu en la defensa dels vostres drets individuals, peró també en defensa dels drets colectius de tots i en aixó tornem a dir que teniu tot el nostre suport.

Carlos Lavatelli
delegat CGT

Publicado en Oberta | Comentarios desactivados

25 novembre 2014 – Dia internacional contra la violència masclista

Publicada el 25 noviembre, 2014 por cgtuoc

El 25 de novembre, tornem a sortir al carrer per a seguir lluitant per l’eradicació de tota violència de gènere, per a cridar juntes que estem fartes de tanta violència i de tanta impunitat, per a cridar a la participació en la lluita que estem portant a terme les dones treballadores. Una lluita global contra aquest sistema explotador i patriarcal, per a exigir que els governs deixin de retallar els drets socials i laborals i que inverteixin tot el necessari perquè no es produeixi ni un assassinat més de dones a les mans dels seus agressors.

Un dia més en el qual diem ja n’hi ha prou! de la violència masclista, de la violència d’estat que genera la desigualtat entre els sexes dintre d’aquest sistema patriarcal en el qual vivim.

Vergonya els hauria de donar a les i els governants de les diferents administracions que amb la seva deixadesa, ineptitud i desídia contribuïxen a la perpetuació d’aquests crims patriarcals. Són responsables directes que la xifra de dones assassinades per violència masclista aquest any, com l’anterior i l’anterior, sigui escandalosa, augmentant cada any el nombre de víctimes.

El 25 de novembre és un dia, però la violència de gènere està present diàriament en el carrer, en l’escola, en la televisió… En qualsevol espai social pot amagar-se un agressor. Perquè existeixen moltes formes d’exercir la violència de gènere hem de treballar des de tots els àmbits que estan al nostre abast- laboral, cultural, sindical, educatiu, solidari, jurídic, etc.- per a eliminar-la d’una vegada per sempre de les nostres vides.

Els assassinats de dones són la cara més visible de tota la cultura patriarcal en la qual vivim i a la qual estem sotmeses, cultura que està basada en la dominació de l’home sobre la dona, en minusvalorar a les dones, en fer-les sentir inferiors, a ocupar papers i rols socials secundaris, una cultura en la qual la dona es concep només com un objecte, una mercaderia d’usar i llençar.

Des de la CGT cridem a l’autoorganització de les dones per a defensar-nos millor, cridem a l’acció directa per a lluitar per la nostra emancipació. Les nostres eines de lluita són la denúncia pública, l’exercici dels nostres drets, l’exercici de les nostres llibertats, la pràctica de la solidaritat entre nosaltres, l’educació en la igualtat, la rebel·lió contra la injustícia i la discriminació que sofrim.

Acció Directa per a l’eradicació de totes les violències.

Cap agressió sense resposta.

Secretaria de la Dona del Comitè Confederal de la CGT

Publicado en Política, Social | Comentarios desactivados

Propera batalla, la universitat?

Publicada el 21 noviembre, 2014 por cgtuoc

Per Ermengol Gassiot

Ho vaig explicar a l’aula de primer del grau. Les cares inicials van ser de sorpresa perquè estava començant la classe i no parlava de l’evolució humana, que és el que deia el temari que havia de tractar. En poca estona van deixar pas a indignació. I no vaig poder continuar la classe. Els ànims dels estudiants ja no estaven per sentir parlar d’homínids africans del Pliocè. Les seves ments se situaven molt més a prop, en el temps i en la geografia. Dos dies més tard, me’ls vaig trobar a quasi tots a la xerrada que es va fer al campus de la Universitat Autònoma de Barcelona per parlar de l’Estratègia Universitària 2015 i del proper canvi de plans d’estudi. Una espècie de Bolonya 2.0.

L’horitzó de la universitat pública s’ha enfosquit. De fet, ja fa anys que és més aviat negre, amb les retallades que han expulsat una bona part del professorat jove, amb un Pla Bolonya que es va aprovar a cops de porra i ara s’aplica sense cap recurs, i amb una privatització oberta i no amagada de la docència i la recerca. Tot i que semblava difícil, ara encara és més obscur el panorama. Aquesta setmana la CGT a la UAB ha fet públic el contingut del decret que ha preparat el ministre Wert i que posarà en marxa un nou pla d’estudis. Més enllà dels grans titulars, aquesta reforma devaluarà els estudis de grau, més curts i de caire més generalista i traslladarà l’especialització al màster, que passarà a durar un any més.

Amb una matrícula entre un dues i tres vegades més cara que la del grau, un any més de màster suposarà una autèntica barrera per a que estudiants de classes populars puguin completar els seus estudis. En el millor dels casos se’ls reservaran uns estudis generalistes i curts. I punt. I tot això comptant que es mantingui l’actual programació de màsters públics, escenari que tothom sabem que és ciència ficció. De fet, durant els darrers anys l’oferta de màsters oficials o públics no ha parat de disminuir, mentre que la de màsters privats o propis ha augmentat de manera continuada. La majoria d’aquests màsters els ofereixen les mateixes universitats i sovint amb el mateix professorat. No obstant, els segons poden valdre el doble, o el triple, o encara més. La matrícula d’alguns màsters privats de les universitats públiques costa més de 12.000 € l’any.

Es pot entendre que a les universitats els interessi tenir màsters privats. I que a una part del professorat participar-hi. Uns i altres reben uns ingressos extra que complementen les aportacions públiques i els salaris respectivament. Les universitats troben fonts alternatives de finançament en una època de retallades. Alguns professors/es incrementen notòriament els seus sous. La víctima de tot plegat és l’educació. En primer lloc perquè s’imposa i es normalitza una dualitat d’activitats públiques i privades, no sempre fàcils de discernir, sota l’aparença d’un servei públic. El seu esquema és similar al de la sanitat en alguns punts. En segon lloc, d’imposar-se la proposta del ministre, l’educació universitària serà encara més prohibitiva per a amplis sectors de la població, especialment els estudis d’especialització. En aquest sentit, ens acostarem més al desig que ja fa uns anys una ex-rectora de la meva universitat va verbalitzar quan, en una negociació sindical, se li va escapar dir “jo el que vull són estudiants com els de la Pompeu” mentre explicava que la funció social de la universitat tenia uns límits. Cruament exposava que, per a ella que ens parlava com a rectora, eren preferibles alumnes procedents de famílies de l’Eixample o Sant Gervasi que no pas de Badia o Barberà del Vallès. Tot una declaració política d’aquelles que poca gent s’atreveix a plantejar en públic.

Si no ho evitem, possiblement el nou decret del ministre Wert passarà sense pena ni glòria tot i que els seus efectes no. Els rectors universitaris en coneixen el contingut i a trets generals l’avalen. I guarden silenci. Com el govern català, que també calla, com l’oposició. La lliçó de la lluita contra el Pla Bolonya, del curs 2008-2009 encara dura. Ensenyar les cartes massa aviat incrementa el risc de topar-se amb facultats tancades, vagues i protestes. L’alternativa és mantenir el silenci i la cortina de fum mentre, els mateixos rectors, ens donen instruccions a facultats i departaments perquè ens posem mans a la feina. Que comencem a dissenyar com reconvertirem el grau i com definirem la nova oferta docent.

A la banda oposada, nosaltres hem de fer el contrari. Hem d’obrir portes i finestres i il·luminar l’escenari on es decideix el futur d’una part de l’educació pública, la universitària, i la recerca. Que se’n parli. Que tothom conegui què pretenen i què ens hi juguem. Que el debat és entre una educació com a negoci i una educació al servei de la majoria de la població.

I, un cop fet això, haurem de presentar batalla. No només a les aules. Caldrà sortir al carrer. Haurem de cercar les complicitats per a que no només ho fem els i les universitàries, ja que la lluita per l’educació és una lluita pel futur. I, ja posats, podem aprofitar per aprendre d’alguns errors del passat i no limitar-nos a defensar el que hi ha ara. La universitat pública, tal i com és, no ens agrada. Posats a haver d’entrar en conflicte, nosaltres optarem per anar més enllà de la seva defensa i aspirarem a canviar-la.

* Ermengol Gassiot és Secretari General de CGT Catalunya

Publicado en Economia, Educació, Política, Universitats, UOC | Comentarios desactivados