Massa vegades venen al sindicat persones desesperades: «m’han acomiadat, компаніяri m’assetja, no em paguen allò que em correspon, fa dos mesos que no em paguen»…

Freqüentment és massa tard per mantenir la feina i per quelcom que no sigui la judicialització burocràtica.

Massa sovint són situacions d’afectació individual [entenent que afecten habitualment a moltes persones de la mateixa empresa, però que aquestes les assumeixen i gestionen de manera personal i no pas col·lectiva] que es podrien haver evitat o previngut mitjançant la col·laboració i organització amb la resta de companys i companyes treballadores, compartint els neguits, les necessitats comunes i prenent la iniciativa dels seus destins, que alhora són els de les seves famílies.

De tot plegat en diem EMANCIPACIÓ i AUTONOMIA. Els i les companyes amb més coneixements en la lluita per la dignificació dels drets dels i les treballadores comparteixen el seu bagatge amb la resta: interpretació de nòmines, seguretat i salut a la feina, dret a dies festius, compliment de lleis vigents com l’estatut de treballadors i els convenis col·lectius, organització en seccions sindicals, denúncia a la inspecció del treball, dret de reivindicació i de vaga. I allò més important perquè no ens trepitgin: el sentiment de ser un col·lectiu i el suport de tots els i les treballadores fent pinya davant els abusos dels empresaris.

Perquè som persones, no coses.

VINE, ORGANITZA’T I PREPARA’T PER EXIGIR ELS TEUS DRETS A LA FEINA, ABANS QUE SIGUI TARD!!

               ———————————————————————————————————————————

CAVA EL POZO ANTES DE TENER SED

Demasiadas veces vienen al sindicato personas desesperadas: «me han despedido, el empresario me acosa, no me pagan aquello que me corresponde, hace dos meses que no me pagan»…

Demasiado frecuentemente ya tarde para mantener el trabajo y para algo que no sea la judicialización burocrática.

De manera recurrente son situaciones de afectación individual [entendiendo que afectan habitualmente a muchas personas de la misma empresa, pero que éstas las asumen y gestionan de manera personal y no colectiva] que se podrían haber evitado o prevenido mediante la colaboración y organización con el resto de compañeros y compañeras trabajadoras, compartiendo las preocupaciones, las necesidades comunes y tomando la iniciativa de sus destinos, que a la vez son los de sus familias.

A ello le llamamos EMANCIPACIÓN y AUTONOMÍA. Los y las compañeras con más conocimientos en la lucha por la dignificación de los derechos de los trabajadores comparten su bagaje con el resto: interpretación de nóminas, seguridad y salud en el trabajo, derecho a días festivos, cumplimiento de las leyes vigentes como el estatuto de trabajadores y los convenios colectivos, organización en secciones sindicales, denuncias a la inspección del trabajo, derecho de reivindicación y de huelga. Y aquello más importante para que no nos pisen: el sentimiento de ser un colectivo y el apoyo de todos los y las trabajadoras haciendo piña ante los abusos de los empresarios.

Porque somos personas, no cosas.

VEN, ORGANÍZATE Y PREPÁRATE PARA EXIGIR TUS DERECHOS EN EL TRABAJO, ANTES DE QUE SEA TARDE!!