MANIFEST

Després de quatre mesos d’aplicació de la Reforma Laboral per la qual vam anar a la Vaga General el 29 de setembre, la desocupació en el mes d’octubre augmenta en 70 mil noves persones, la qual cosa suposa més de 4,5 milions reals de persones en l’atur. També ha augmentat el nombre de contractes temporals, just el contrari del previst pel govern.

Davant la crisi, seguint els mandats dels “mercats” i dels grans poders financers internacionals, es pretén no només que la crisi recaigui sobre l’esquena de les gents treballadores, sinó fer perdre gran part dels drets adquirits al llarg de lluites històriques anteriors.

L’ofensiva s’ha anat concretant en aquests mesos en tres grans propostes: El “tijeretazo” i les retallades pressupostàries; தி reforma laboral, basada en abaratir i facilitar l’acomiadament (cosa que augmentarà la desocupació) i en permetre que les empreses es desentenguin dels convenis col·lectius: començant des de zero, perdent totes les millores conquistades fins avui. Finalment, la reforma de les pensions pretén allargar l’edat de jubilació als 67 anys i modificar-ne el càlcul i rebaixar així les seves quanties.

Els mesos de preparació de la VG han servit perquè milers de persones deixessin de costat la “concertació” per tornar a un moviment social combatiu. Han permès que tornessin a estar al carrer importants debats associats a les condicions de vida de la classe treballadora. La VG i el seu èxit han animat també a la gent que ha participat en la seva convocatòria, fent que es mostrés disposada a continuar en la lluita.

Però el govern no ha cedit. Era d’esperar que així succeís, perquè l’ofensiva està inspirada a escala europea i internacional i els governs es deixen manejar com a titelles. Una resposta efectiva per la nostra banda als atacs que s’estan llançant requereix d’una mobilització perllongada en el temps, que modifiqui la consciència col·lectiva, permeti tornar a tenir una forta organització de la classe treballadora i que puguem ,fins i tot ,pressionar a escala europea. Només així es podrà fer front a un pla global d’atac com aquest i s’aconseguirà imposar una sortida a la crisi favorable a les persones treballadores, marginades, explotades i aturades.

La Vaga General va ser el principi d’una lluita continuada i no un rentat de cara davant els i les treballadores i les classes explotades.

Pel repartiment del treball i la riquesa:

ORGANITZA’T I LLUITA

CARTELL DE LA MANIFESTACIÒ

Confederació General del Treball de Catalunya (CGT)

Via Laietana 18, 9ஒரு. planta – 08003 Barcelona – Tel. 933103362 – Fax 933107110 –

Web:www.cgtcatalunya.cat –E m@il: spccc@catalunya.cat
Comitè Confederal – Secretariat Permanent
Via Laietana 18, 9è, 08003 BARCELONA -Tel. 93 310 33 62
Correu electrònic: spccc@cgtcatalunya.cat

A TOTA LA CGT DE CATALUNYA

CONTRA L’ATUR, LA PRECARIETAT I L’EXCLUSIÓ SOCIAL:
LLUITA I MOBILITZACIÓ
MANIFESTACIÓ, 10 d’abril a les 11:30h,
Plaça de la Creu de Barberà, Sabadell

L’actual crisi econòmica és una crisi del capitalisme. No és només una crisi financera
originada pels crèdits escombraria i l’especulació. És també una crisi productiva, que comporta
també una crisi energètica i ecològica derivada d’un model econòmic consumista i depredador
de recursos naturals i de persones. També és una crisi alimentària derivada d’un model productiu
a escala planetària que condemna grans masses de població mundial a la fam com a pa quotidià.

A Catalunya les conseqüències de la crisi del capitalisme ja fa temps que s’estan fent

notar. Durant el darrer any i mig ERO’s, acomiadaments i no renovacions de contractes

temporals s’han anat succeint (entre d’altres, a la Sony de Terrassa, ACC-Spain i Essa Palau de

Sabadell, Ficosa de Rubí i Mollet). Com a conseqüència, l’atur ha anat augmentant mes a mes,

fins a superar el mes de febrer les 597.000 persones, xifra que suposa 117.800 aturats més que

fa un any i que representa més del 17% de la població activa. En alguns municipis del Vallès

Occidental, com Terrassa, Rubí i Ripollet l’atur ja supera el 18%, mentre que a Badia del Vallès

arriba al 23%. A més a més, els empresaris han utilitzat l’atur i la por a perdre la feina per

retallar drets laborals aconseguits pels i les treballadores després d’anys de lluites:

congelacions salarials, flexibilització i allargament de les jornades, incompliment dels convenis

col·lectius, de les lleis de conciliació familiar i salut laboral, etc.

En aquest context, els denominats sindicats majoritaris estan negociant amb el govern i els

empresaris, en l’anomenat diàleg social, noves retallades en els drets laborals dels i les

treballadores. Aquestes negociacions inclouen temes tan importants com l’abaratiment de

acomiadament, l’extensió de les ETT, nous contractes precaris per a joves i la subvenció

pública dels pagaments dels empresaris a la Seguretat Social, enmig de declaracions sobre

retallades en les prestacions. En paral·lel, el govern espanyol, gairebé d’amagat i amb el silenci

dels sindicats majoritaris, va aprovar el 31 de desembre la Llei 27/2009, que introdueix ja algunes

d’aquestes mesures i compromet al govern a reformar els contractes de treball dels i les joves,

com fa temps reclama la patronal. Finalment, una de les altres retallades que s’han plantejat i

s’estan negociant són l’endarreriment de l’edat de jubilació als 67 anys i l’allargament del

període de cotització a la Seguretat Social necessari per a poder cobrar una indemnització.

El govern, a més, prioritza amb les seves polítiques el suport als empresaris, amb
subvencions milionàries a bancs i grans empreses, mentre manté uns serveis públics
saturats i insuficients per a cobrir les necessitats de gran part de la població, com són la
sanitat, l’ensenyament o l’habitatge. Les actuals polítiques d’immigració i de “civisme”, a més,
contribueixen a dividir la classe treballadora i a restar-nos poder de resposta davant les
agressions que patim per part del Capital.

És hora d’acabar amb aquesta dinàmica de col·laboració entre la patronal, el govern i els
sindicats majoritaris, que únicament serveix per a perpetuar el sistema capitalista i arremet
directament contra les condicions de vida dels treballadors i treballadores. Des de la CGT de
Catalunya i diversos moviments socials del Vallès Occidental fem les nostres propostes
per a sortir del pou en que ens han abocat banquers, especuladors, multinacionals i empresaris,
amb la complicitat dels governs de torn, que tracten de desviar l’atenció amb els seus
vergonyosos casos de corrupció:

– Repartiment del treball, anant cap a la jornada de 35 hores, eliminant les hores extres i garantint
la recuperació del poder adquisitiu perdut, amb un salari mínim de 1.200 € i una renda bàsica per
a persones sense feina.

– Desenvolupament de polítiques industrials pròpies, tot preparant el control sindical de les
multinacionals i avançant en tecnologies netes i ecològiques.

– Igualtat de drets per a tota la classe treballadora, derogant la llei d’estrangeria.

– Transport públic gratuït per a aturats/des, contractació directa dels aturats per part dels
Ajuntaments dins dels plans del Fons Estatal d’Inversió Local i eliminació de les subcontractes en
l’obra pública.

– Defensa dels serveis públics, garantint el dret a una sanitat i ensenyament de qualitat i gratuïts
per a tothom.

– Eliminar els interessos dels préstecs i garantir un control públic de la Banca, aturar els
desnonaments a persones que no poden pagar les hipoteques, defensant també el dret a
l’okupació.

Treballadors i treballadores de Catalunya: la situació ens obliga a estar desperts. Amb la
அநீதி, la precarietat i l’explotació no hi pot haver pau social. Només amb la unitat, la lluita,
l’autoorganització i la mobilització dels treballadors/es, que som qui generem la riquesa,
podrem aconseguir una sortida de la crisi que resolgui els nostres problemes.

El dissabte 10 d’abril de 2010 a Sabadell és un dia important per a demostrar el
nostre rebuig a les conseqüències d’aquesta crisi.

Només ens queda un camí, DIGNITAT I LLUITA.

Fent camí cap a la vaga general.
Secretariat Permanent Comitè Confederal CGT Catalunya
Març de 2010