Universitats. Bolonya 2.0: modificació dels graus

Fa uns dies us vam adreçar un escrit on detallavem, en base la informació a la qual havíem accedit, les claus de la propera reforma dels plans d’estudi de grau i màsters. Actualment estem en disposicio d’oferir-vos l’esborrany del Proyecto de R.D. por el que se modifica el R.D. 1393/2007, por el que se establece la ordenación de las enseñanzas universitarias oficiales y el R.D. 99/2011, por el que se regulan las enseñanzas oficiales de doctorado (hi podeu accedir directament a partir d’aquest enllaç).

Del document us volem remarcar algunes parts del text:

Referent als graus:

«Los planes de estudios conducentes a la obtención del título de Grado serán elaborados por las universidades y verificados de acuerdo con lo establecido en el presente real decreto. En la elaboración de los planes de estudios, la Universidad primará la formación básica y generalista y no la especialización del estudiante» (p2)

Referent a les mesures transitòries:
«A los estudiantes que hubiesen iniciado grados de 240 créditos, que posteriormente pasen a ser de 180 créditos, les será de aplicación el presente Real Decreto y no las disposiciones reguladoras por las que hubieran iniciado sus estudios.» (p. 3)

Referent al período d’implantació:

«Disposición Adicional Primera. De los nuevos planes de estudios de titulaciones de grado de 180 créditos.
Las Universidades podrán implantar los planes de estudio de las titulaciones de Grado de 180 créditos, a partir del 30 de septiembre de 2015″. (p. 3)

Sense afegir més consideracions sobre el contingut de l’esborrany de Reial Decreat a les que ja us vam fer arribar el passat 12 de novembre, volem remarcar que el document va estar en tràmit d’exposició pública entre els dies 12 i 29 de septembre. Al respecte, demanem a l’Equip de Govern que a fi de promoure la transparència i la informació al conjunt de la comunitat universitària, detalli les següents qüestions:

- Durant el període d’exposició pública, l’equip de govern de la UAB de manera directa o a través de l’ACUP o la CRUE o alguna altra instància ha formulat alguna al·legació o suggeriment al text del projecte del Reial Decret?

- En cas afirmatiu, en quins termes?
Tot confiant que l’Equip de Govern contribuirà a resoldre dubtes sobre el futur de l’oferta docent pública i de les plantilles de professorat que ara mateix preocupen a una part important de la nostra comunitat, rebeu una cordial salutació.

Secció sindical de CGT a la UAB

Publicado en Educació, Política, Universitats, UOC | Comentarios desactivados en Universitats. Bolonya 2.0: modificació dels graus

Universitats: Cap un Bolonya 2.0?

Comunicat Secció Sindical CGT-UAB
UABAl professorat, personal d’administració i serveis i estudiants de les universitats ja no ens espanten massa les notícies de l’arribada d’un nou canvi de plans d’estudi. De fet, el vertigen en que se succeeixen els plans d’estudi que, sempre ens diuen, han de ser els definitius no afluixa. Encara recordem com el Pla Bolonya havia de resoldre molts dels mals de les universitats públiques, tant catalanes com del conjunt de l’Estat. I també hem vist com el temps ha anat posant a tothom al seu lloc i matisant, en el millor dels casos, aquestes prediccions de grans millores.

Ara a les universitats tornen a sonar rumors, de fet, més aviat informacions ja cada vegada més concretes d’un nou pla d’estudis. Els rectors i rectores en parlen i, d’aquí cap avall, s’ha activat la corretja de transmissió cap a les juntes de facultats i departaments. Aquest nou pla, aquesta nova reforma, serà un pas més cap a la degradació de la universitat pública.

Tot seguit detallem les informacions a les que hem tingut accés els i les membres de la secció sindical de CGT a la UAB, tot i que volem remarcar que a dia d’avui l’Equip de Govern no s’ha posat en contacte ni amb els sindicats ni amb els òrgans de representació sindical per a tractar aquest tema.

1. Aparentment a data d’avui el Ministeri d’Educació ja ha completat la redacció de l’esborrany del Reial Decret que pensen aprovar a inicis de l’any 2015 (mesos de gener o febrer). El titular de la reforma proposada en els plans d’estudi serà que es passa de l’actual estructura de 4+1 (4 anys de grau i 1 de màster) a una de 3+2 (3 anys de grau i 1 de màster), com al resta de la Unió Europea. L’homologació a la resta d’Europa serà previsiblement l’argument per a justificar la necessitat de la reforma.

2. Sota aquest paraigües, els graus podran tenir una càrrega docent d’entre 180 i 240 crèdits i els màsters de 60 a 120 crèdits. Es deixarà a les universitats resoldre dins de la forquilla com defineixen la seva oferta.

3. Les universitats catalanes no veuen malament el canvi que, de fet, reclamen des de fa anys. En relació a com concreten l’oferta docent, actuaran en bloc. En principi apostaran per graus de 180 crèdits i màsters de 120.

4. En paral•lel, el decret contempla també una reordenació de l’oferta de graus. La UAB sembla que apostarà per graus més generalistes i traslladar les especialitzacions a màsters. En aquest sentit, podrien desaparèixer graus vinculats a formacions especialitzades per a fondre’s en ofertes molt més generals. Aquest fet suposarà desmuntar alguns dels punts introduïts per l’anomenat Pla Bolonya.

5. Tal i com l’esborrany està redactat actualment, aquest canvi s’activarà pel curs 2016/2017 i sense transició pels estudiants. És a dir, que alumnes que estiguin cursant un grau es poden trobar que en surten titulats per un altre. Si es manté aquest aspecte del decret, això afecta directament als estudiants de 1er i 2on dels actuals graus.

6. En aquest context de canvi de plans d’estudi, la UAB té molt clar que pretén mantenir l’actual model de dedicació del PDI. No costa gaire imaginar què pot significar això si es retalla d’entrada un 25% la docència de graus (i tot sota el supòsit que el nombre de graus i grups docents no baixi). Cal tenir present que si es manté la tendència a tancar màsters públics, aquesta disminució de les necessitats docents no es compensarà amb un augment de l’oferta (pública) de postgrau.

7. Pels estudiants aquesta reforma suposarà un clar increment de la despesa que hauran d’assumir si es manté el diferencial entre els preus de grau i màster. Ara els graus valen entre 29 i 41 € el crèdit, mentre el preu de la gran majoria de màsters oficials ronda els 68€ el crèdit. D’altra banda, si com ja passa ara no hi ha un màster per cada grau, aquesta especialització no sempre es podrà fer amb màsters oficials (públics) i s’abocarà als estudiants a una oferta privada.

No ens volem estendre gaire més. Simplement volem remarcar que mals presagis planen sobre l’horitzó de les universitats públiques. Desaparició de línies docents, reducció del grau d’especialització, encariment del preu d’accés als estudis, reducció de les plantilles docents i d’administració i serveis, increment del percentatge d’oferta educativa privada, seran realitats que possiblement haurem de viure en un termini relativament breu de temps si no fem res per a revertir-ho.

Possiblement tornin temps de protesta. Des de la CGT a la UAB fem una crida a la comunitat universitària a mantenir-se informada i a construir els espais per, de manera col•lectiva, definir com ens posicionem davant d’aquesta reforma que, possiblement, anirà més enllà de les reformes precedents. Ens hi va el futur i, més que el nostre a títol individual, el de la funció educativa de les universitats.

Secció Sindical CGT-UAB

Publicado en Educació, Política, Universitats, UOC | Comentarios desactivados en Universitats: Cap un Bolonya 2.0?

Falsos autònomos

Excel·lent resum d’una imatge cada dia més freqüent en el nostre àmbit, lamentablement: la del «autònom» que no representa una altra cosa que un company treballador en situació d’extrema explotació. Sí, també els guais s’aprofiten d’aquesta vergonyosa trampa legal.

Publicado en Economia, Normativa laboral, Oberta, Política, Sindical, Social, Universitats, UOC | Comentarios desactivados en Falsos autònomos

Hem decidit organitzar-nos. Afilia’t a un sindicat que lluta

Vídeo de la Coordinadora d’informàtica de CGT.

Publicado en CGT, Normativa laboral, Oberta, Sindical, Social, Universitats, UOC | Comentarios desactivados en Hem decidit organitzar-nos. Afilia’t a un sindicat que lluta

12 d’octubre, res a celebrar: Prou impunitat per al feixisme!

Jornada d’activitats per la convivència en la diversitat
Plaça de Sants, diumenge, 12 d’octubre

10-12h Esmorzar popular i activitats de lleure.
10h Fira d’entitats al llarg del dia.
12h Manifestació-cercavila
16-18h Activitats de lleure i cultura popular.
18-20h Acte final, amb música i parlaments.

Organitza: Unitat Contra el Feixisme i el Racisme
Crida d’UCFR a la participació
 
Per què no hi ha “res a celebrar” el 12-O?

Perquè en aquesta data, l’any 1492, es va iniciar la colonització d’Amèrica Llatina, amb la brutal explotació dels pobles indígenes i el genocidi de gran part d’ells. Per reemplaçar-los, es va iniciar un intens comerç d’esclaus africans que va comportar la pèrdua de milions de vides més. Les cicatrius d’aquella època perduren fins avui dia, amb un alt grau de pobresa i desigualtat social als països del sud. Ara, però, quan la gent ve a l’Estat espanyol per viure i treballar, topa amb el racisme i, sovint, amb la criminalització. Per tot això, diem “res a celebrar”.Diversos països d’Amèrica Llatina ara celebren el 12-O com un dia de reconeixement a la lluita constant del poble per la seva llibertat, el “Dia de la Resistència Indígena”, un dia de lluita i de respecte a la diversitat cultural; per tant quelcom positiu. Però el que fa la dreta aquí és tot el contrari; és precisament celebrar l’inici d’aquella colonització. Insistim, això no és res per celebrar.

El 12-O es va convertir en dia festiu (“Fiesta de la raza”) sota el règim franquista, l’any 1940, juntament amb altres dates que celebraven el cop d’estat feixista. Per això, des de fa molts anys, grups nostàlgics franquistes s’apleguen a Barcelona cada 12-O. Abans ho feien a Sants; arran de les protestes veïnals se’ls va expulsar a Montjuïc, però no deixa de ser un acte d’enaltiment del feixisme i rebutjable des d’un punt de vista democràtic. Res d’això és motiu per celebrar.

Als últims anys, a banda de l’acte feixista residual a Montjuïc, s’han celebrat a Plaça Catalunya concentracions més nombroses, contra la independència catalana. És evident que aquests actes, pel fet de celebrar-se en aquesta data, donen ales a l’extrema dreta. Al costat de sectors propers i/o militants del PP i C’s, entre els impulsors també hi ha hagut “Plataforma per Catalunya” (PxC), partit feixista disfressat de demòcrata, i el centre nazi, “Tramuntana”. Una altra vegada, res a celebrar.

L’agressió nazi contra l’acte de la Diada a la Blanquerna l’any passat a Madrid mostra fins a on ha arribat l’amenaça feixista. És per tant escandalós que Interior permetès el mateix grup nazi manifestar-se pel barri multicultural del Raval durant la Diada d’enguany, amb les previsibles crides posteriors a l’odi i la violència. No pot ser que aquests nazis tornin a amenaçar Barcelona aquest 12 d’octubre.

Tot indica que a l’Estat espanyol existeix un greu problema de banalització del feixisme, fins i tot d’impunitat.

El resultat d’aquesta impunitat el veiem a Grècia, on els nazis d’Alba Daurada ja han dut a terme assassinats. Sabem que l’entorn de Plataforma per Catalunya, el centre nazi Tramuntana, i els grups nazis espanyols, tenen connexions clares i directes amb els nazis grecs, i lloen les seves activitats.

Per tot això, expressem la nostra preocupació davant les concentracions a Barcelona del proper 12-O, on es preveu la participació de l’extrema dreta, incloent bandes nazis que es dediquen a la “cacera d’independentistes”. Als anys 30, no calia ser jueu ni comunista per oposar-se als atacs nazis contra la gent jueva o comunista. Avui en dia, no cal ser musulmà o LGBT per oposar-se a la islamofòbia o l’homofòbia. Tampoc cal ser independentista o catalanista per rebutjar els atacs feixistes contra la gent i les organitzacions que defensen aquestes opcions. Sigui quina sigui la posició de cadascú sobre la qüestió nacional, és de pura democràcia exigir que la societat catalana pugui debatre aquest tema, com qualsevol altre, i prendre les seves decisions, sense patir la violència i el terror feixistes.

Per resumir:

– No volem celebrar l’inici d’un genocidi i espoli.
– Demanem a les respectives autoritats que no autoritzin cap mobilització de grups nazis i/o feixistes el 12-O. No volem nazis, ni aquest dia ni cap altre, ni aquí ni enlloc.
– Mentre respectem tota posició democràtica al voltant de la qüestió nacional, rebutgem i condemnem qualsevol col·laboració amb el feixisme en aquest debat, o qualsevol altre.
– Donem el nostre suport al actes unitaris, contra el feixisme i el racisme, que es realitzaran a Sants al llarg del diumenge 12 d’octubre.

Des de tots els espais de la societat catalana, des de tots els orígens i diverses sensibilitats, hem d’aixecar la veu de manera unitària per cridar: No volem nazis aquí ni enlloc! Feixisme mai més! I s’ha de tornar a cridar, les vegades que faci falta: No passaran!

Publicado en CGT, Memòria històrica, Política, Social | Comentarios desactivados en 12 d’octubre, res a celebrar: Prou impunitat per al feixisme!

Treballar sense contracte a la UAB

plaza_civica_uabDes de principis de mes diversos professors/es s’han adreçat a delegats/des sindicals de la Confederació General del Treball (CGT), al Comitè d’empresa i a l’Àrea de Personal de la UAB davant del fet que encara no havien renovat el seu contracte que havia expirat el passat 31 d’agost. Des de la CGT hem pogut comprovar que aquesta situació afectava de manera general al col·lectiu de professors/es que el curs passat tenien un contracte d’investigador/a postdoctoral (denunciat pel comitè d’empresa judicialment com a contracte il·lícit) i, possiblement també de manera molt general, al professorat associat.

Davant la manca de respostes de l’Àrea de Personal de la UAB ales consultes de les persones afectades i després de comprovar la setmana passada i aquest dilluns que hi ha professors/es sense contracte fent classe a la UAB, des de la CGT hem optat per posar els fets en coneixement a la Inspecció de Treball de Guàrdia avui mateix. La denúncia ha estat admesa a tràmit i Inspecció de Treball ens ha citat a les parts pel proper divendres, tot requerint a la UAB que justifiqui la situació contractual del professorat postdoctoral i associat.

A l’espera de definir responsabilitats, desitgem que aquesta mesura sigui suficient per a corregir la situació actual que deixa en una situació de la més absoluta incertesa laboral a centenars de professors de la UAB i que, inevitablement, malmet la qualitat del servei públic que se suposa que és la universitat.

Restem a la vostra disposició per a que ens feu arribar situacions similars de què tingueu coneixement.

Tant bon punt tinguem més informació, us n’informarem.

Secció sindical de CGT a la UAB
Dilluns 08 de setembre

——————————————————————————————————–

La UAB demana endarrerir la vista a Inspecció de Treball pel cas del professorat sense contracte

Com ja hem anat informat, arrel de la denúncia presentada per la secció sindical de CGT a la UAB després de detectar que un important nombre de professors/es contractats no havien firmat el seu contracte, Inspecció de Treball va citar a la Universitat Autònoma de Barcelona per a que aclarís la situació aquest divendres a les 12h. Quan avui la CGT hem assistit a Inspecció de Treball, la inspectora ens ha informat que la UAB havia demanat un aplaçament de la compareixença adduïnt que la persona competent al respecte feia pont avui 12 de setembre. Amb aquest motiu, la vista s’ha traslladat al dilluns de ls propera setmana, a les 13:30 h.

Lamentem no poder facilitar més informació al gran nombre de professors i professores de la UAB que s’han vist afectats/des per aquesta desagradable situació, una part dels quals, segons sembla, encara no ha signat el seu contracte. La nostra intenció era poder clarificar avui la problemàtica i, així, concloure la situació d’incertesa en relació a la seva situació i condicions laborals que una part rellevant del PDI laboral de la UAB ha patit i està patint.

Aprofitem tambe per comentar que, segons el calendari acadèmic del curs 2014-2015 aprovat pel Consell de Govern (i que podeu consultar en aquest enllaç), avui 12 de setembre és un dia laborable. De fet, avui hi ha hagut activitats docents a diferents facultats de la UAB i el PAS ha estat treballant. No obstant, sembla que la Gerència ha preferit fer un dia extra de vacances i endarrerir uns dies la resolució del problema del professorat sense contracte a la UAB.

Bellaterra, 12 de setembre de 2014

Publicado en CGT, Economia, Educació, Sindical, Universitats, UOC | Comentarios desactivados en Treballar sense contracte a la UAB

Exercim l’autodeterminació, construïm l’autogestió!

 EXERCIM L’AUTODETERMINACIÓ,
CONSTRUÏM L’AUTOGESTIÓ

 
Com fem cada any, des de la CGT de Catalunya volem reiterar el nostre compromís amb la plena defensa del dret a l’autodeterminació. Un dret a l’autodeterminació que entenem de manera individual i col·lectiva. Una autodeterminació que ha d’implicar la capacitat per a decidir-ho tot sobre tot, i que s’ha de concretar en la pràctica d’una autogestió real a tots nivells. Entès així, és un dret inseparable dels principis anarcosindicalistes i llibertaris de la nostra organització.Catalunya és un poble amb una història, una llengua i una cultura pròpies, que té com a àmbit un territori físic. Una comunitat cultural comuna de la qual també formen part la resta de terres de parla catalana. Aquesta és una realitat innegable que ha de donar dret al poble català, com a la resta de pobles, a decidir lliurement sobre el seu propi futur, sense altres pressupòsits que els de la seva pròpia voluntat i sense altres condicionants ni imposicions.

Però quan parlem d’autodeterminació no ens referim simplement a decidir sobre la creació d’un Estat independent respecte un altre, un nou Estat que perpetuï l’ordre establert. Al contrari, entenem que l’autodeterminació i l’autogestió ens han de permetre establir les bases d’una societat lliure de tot Estat opressor i del sistema capitalista en el qual ens trobem sotmeses.

Des de la CGT de Catalunya no obviem que el poder polític català, una part del qual de manera hipòcrita ens vol fer creure que ens portarà a l’alliberament d’un Estat dèspota, vol perpetuar el sistema capitalista establert. Un sistema que ens fa romandre a totes nosaltres, la classe treballadora, com a precàries, perquè comercialitza la nostra capacitat de treball i ens dóna misèria a canvi. Perquè privatitza els recursos bàsics, l’educació, la sanitat, i ens fa pagar molt cara la necessitat de viure sota un sostre.

Des de la CGT de Catalunya volem construir una societat llibertària, on la nostra llibertat no finalitzi allà on s’acabi la de les altres sinó que es reafirmi. Una societat on totes i cadascuna de les persones puguem autogestionar-nos, puguem prendre lliurement les nostres decisions en tots i cadascun dels àmbits de la nostra vida. Autogestió individual i autogestió col·lectiva, perquè vivim en societat. I autodeterminació, sí. Però que no es limiti només al dret a decidir respecte a quin tros de territori volem o no formar part.

Des de la CGT de Catalunya també ens declarem internacionalistes, però no entenent que aquest internacionalisme hagi de comportar la desaparició de la personalitat de cada poble, és a dir, de la seva pròpia cultura, llengua i història, sinó que entenem que l’internacionalisme significa convivència en pau de tots i cadascun dels pobles tot respectant els seus fets diferencials.

Per tot això, acabem com hem començat: Des de la CGT Catalunya, defensem el dret a l’autodeterminació dels pobles com a manifestació del principi llibertari d’autogestió de l’individu i de la col·lectivitat, perquè en un futur, més proper que llunyà, totes i cadascuna de nosaltres puguem ser lliures en una societat lliure i solidària.

PER UN POBLE LLIURE. PER UNA CATALUNYA AUTOGESTIONÀRIA, SOLIDÀRIA I LLIBERTÀRIA!

Confederació General del Treball de Catalunya
Secretariat Permanent del Comitè Confederal

Publicado en CGT, Memòria històrica, Política, Sindical, Social | Comentarios desactivados en Exercim l’autodeterminació, construïm l’autogestió!

2a Marxa per l’educació pública a Catalunya. Del 23 al 30 d’agost, de Girona a Barcelona. #EducacióEnMarxa2

mapa_recorregut14883968376_6ed852a90b_z

 

L’Assemblea Groga està integrada per representants de guarderies, associacions de pares, professors de secundària, mestres, universitaris, interins i estudiants.

El 23 d’agost començarà a Girona la segona marxa en defensa de l’educació pública. Pel tret de sortida, els apadrinarà Jaume Sastre, el professor de les illes que va estar durant 40 dies en vaga de fam. La mobilització arrencarà a Girona, tindrà vuit etapes, i acabarà a Barcelona, el 30 d’agost.

En total seran 118 quilòmetres, repartits en vuit etapes, els que l’Assemblea Groga recorrerà en una setmana, per acabar amb una manifestació a Barcelona el dia 30 que començarà en el Pla de Palau i culminarà davant el Parlament. Les etapes d’aquesta edició seran més curtes perquè de temps a les persones inscrites en la marxa de poder fer activitats (s’han organitzat unes 40) amb les entitats dels nuclis urbans, com a xerrades, tallers i taules rodones.

Etapes:
23 d’agost: Girona-Salt-Vidreres
24 d’agost: Vidreres-Tordera-Blanes
25 d’agost: Blanes-Malgrat-Pineda de Mar
26 d’agost: Pineda de Mar-Calella-Canet-Arenys de Mar
27 d’agost: Arenys de Mar-Mataró
28 d’agost: Mataró-Cabrera de mar-Vilassar de Mar
29 d’agost: Vilassar-Premià de Mar-El Masnou
30 d’agost: El Masnou-Badalona-Barcelona

En aquesta edició, s’ha apostat per impulsar la iniciativa legislativa popular per crear una nova llei del sistema educatiu de Catalunya. Un model alternatiu a l’actual sistema d’educació que han plasmat en una iniciativa legislativa popular que s’articula a partir de dues grans propostes: cal eliminar tots els concerts i garantir el dret a una educació de qualitat per a tots des de l’escola bressol fins a la universitat. L’Assemblea Groga considera que tant la LOMCE com la LEC s’han fet al dictat dels grans lobbys empresarials i del Fons monetari internacional i que la política educativa del senyor Wert i la senyora Rigau no deixen de ser dues cares de la mateixa moneda. Amb la presentació d’una ILP pretén plasmar totes les reivindicacions i les anàlisis que han fet en un canvi de model educatiu a Catalunya.

Un cop acabada la marxa i passat l’estiu, la lluita continuarà. És per això que el 20 de setembre l’Assemblea Groga farà una trobada a Barcelona per decidir l’agenda de reivindicacions per al curs 2014 – 2015.

Més informació al web de l’Assemblea Groga:
http://assembleagroga.info/

Més informació:

 

Publicado en Educació, Política, Sindical, Social, Universitats | Comentarios desactivados en 2a Marxa per l’educació pública a Catalunya. Del 23 al 30 d’agost, de Girona a Barcelona. #EducacióEnMarxa2

Petita guia d’autodefensa laboral per a precàries

Secretaries de Formació,‭ ‬Jurídica i Salut Laboral de la CGT de Catalunya

Document sencer:
FinalMMSS (pdf)
FinalCentresTreball (pdf)
Issuu
Slideshare

portada-autodefensa Índex

    • ‏El per què d’aquesta Petita Guia d’Autodefensa Laboral.
    • ‏M’han fet un contracte temporal,‭ ‬com sé si és correcte‭?
    • ‏Treballo en negre,‭ ‬sense cap contracte.‭ ‬Puc protestar‭?
    • ‏Treballo més hores i fent una feina diferent de la que consta en el meu contracte.‭ ‬Ho puc denunciar‭?
    • ‏Treballo sense papers.‭ ‬Tinc drets laborals‭?
    • ‏Què és un Conveni Col·lectiu‭? ‬Quin se m’aplica‭?
    • ‏M’han acomiadat,‭ ‬què puc fer‭?
    • ‏Vull organitzar-me per a defensar-me a la feina,‭ ‬què haig de fer‭?
    • ‏Conclusions:‭ ‬Només organitzats‭ (‬també a la feina‭) ‬podrem plantar cara a la precarietat

Crèdits:

Aquesta‭ ‬PETITA GUIA D’AUTODEFENSA LABORAL PER A PRECÀRIES ha estat realitzada per les Secretaries de Formació,‭ ‬Jurídica i Salut Laboral de la CGT de Catalunya.

Agraïm la col·laboració de la companya Alícia Perea‭ ‬de la Federació Local de Rubí,‭ ‬i de tot el Secretariat Permanent del Comitè Confederal de Catalunya.

‎‏Disseny de coberta,‭ ‬contraportada i il·lustracions:‭ ‬Roser Pineda,‭ ‬de la Federació d’Ensenyament de la CGT de Catalunya.

EL PER QUÈ D’AQUESTA PETITA GUIA D’AUTODEFENSA LABORAL

Aquest document ha estat confegit amb la intenció de ser una eina útil per a l’organització de base i per a la lluita dels treballadors i les treballadores,‭ ‬destinat especialment a aquelles que prestem els nostres serveis laborals en condicions més precàries,‭ ‬és a dir,‭ ‬en realitat,‭ ‬a aquelles persones que actualment constituïm la majoria de la classe treballadora al nostre país.‭ ‬Amb aquesta petita guia volem que pugueu tenir a mà alguns recursos que us permetin orientar-vos a l’hora de defensar els vostres drets i el de les vostres companyes de feina.

Òbviament,‭ ‬aquestes pàgines no us solucionaran tots els problemes amb els quals haureu de bregar a la feina,‭ ‬però sí que us aportaran una mica de llum en aspectes que potser desconeixeu,‭ ‬i que us poden ser d’utilitat a l’hora de fer front a les arbitrarietats de l’empresa.‭ ‬Ras i curt:‭ ‬L’objectiu és que tingueu algunes pautes clares per a no anar venuts davant l’empresari.‭ ‬Nosaltres molt sovint cometem l’error de no conèixer prou bé els nostres drets,‭ ‬ni els límits on podem situar la ratlla que els nostres caps no poden traspassar.‭ ‬Ells,‭ ‬en canvi,‭ ‬se les saben totes,‭ ‬fan un ús extensiu quan els convé del xantatge emocional i del maltracte psicològic i,‭ ‬a més,‭ ‬tenen sempre a l’abast de la mà l’arma definitiva:‭ ‬El recurs a l’acomiadament o a la no renovació del contracte‭ (‬allò de‭ “‬si no t’agrada,‭ ‬ja saps on tens la porta‭”)‬.‭ ‬Volem que aquestes pàgines us puguin servir per a equilibrar aquesta situació,‭ ‬tot fent-vos conscients que hi ha vies segures per a plantar cara,‭ ‬més de les que potser us imagineu,‭ ‬i que hom pot,‭ ‬si les aprofita,‭ ‬doblegar la voluntat de l’empresari.

Si bé és cert que les reformes laborals que s’han anat aprovant durant les últimes dècades han anat configurant un marc de relacions laborals cada cop més desregulat i amb una legislació que ens ofereix cada cop menys garanties,‭ ‬és important estar assabentada d’algunes de les armes que encara ens ofereix la legalitat per a plantar cara al poder dels patrons.‭ ‬És per això que aquesta guia posa l’èmfasi,‭ ‬en alguns dels seus apartats,‭ ‬en explicar elements de caràcter jurídic que és important conèixer‭ (‬què són els convenis col·lectius,‭ ‬la Inspecció de Treball,‭ ‬quins tipus d’acomiadament hi ha,‭ ‬etc‭)‬.‭ ‬Però no ens enganyem.‭ ‬Més enllà de les garanties,‭ ‬cada cop més minses,‭ ‬que ens ofereix la legislació,‭ ‬defensar els nostres drets a la feina és,‭ ‬bàsicament,‭ ‬una qüestió d’actitud.‭ ‬I en relació a aquest particular,‭ ‬cal tenir sempre en compte un seguit de punts:

-‎ ‏La feina forma part de la vida.‭ ‬No s’hi val dissociar mentalment el temps que passem al curro del temps que passem a fora,‭ ‬com si una cosa i altra no tinguessin res a veure.‭ ‬Aquest és un mecanisme psicològic que convé evitar.‭ ‬Molt sovint ens trobem companyes precàries amb una gran activitat militant fora de la feina‭ (‬per exemple,‭ ‬en moviments socials,‭ ‬assemblees de barri,‭ ‬etc‭)‬,‭ ‬però que tenen,‭ ‬en canvi,‭ ‬un comportament absolutament submís dins d’aquesta,‭ ‬i només cerquen‭ “‬no complicar-se la vida‭” ‬durant la seva jornada laboral.‭ ‬Hem de tenir clar,‭ ‬però,‭ ‬que la feina és també un camp de batalla,‭ ‬tant o més important que qualsevol altre,‭ ‬ja que té una influència molt directa sobre la majoria dels aspectes de la nostra vida quotidiana.‭ ‬Canviar la societat en la qual vivim també implica canviar les relacions laborals‭ (‬que determinen els nostres horaris,‭ ‬els nostres ingressos,‭ ‬les nostres possibilitats d’oci i consum…‭) ‬No podem ser actius al barri,‭ ‬al centre social,‭ ‬a l’ateneu,‭ ‬a les lluites al carrer,‭ ‬i desactivar-nos un cop creuem la porta del centre de treball.‭ ‬Això és una anomalia,‭ ‬i és contraproduent per a nosaltres i per a les companyes amb qui compartim espai a la feina.

-‎ ‏A la feina no s’hi val fer-se l’autista.‭ ‬De fet,‭ ‬això és que li interessa a l’empresari,‭ ‬que totes les treballadores vagin a la seva,‭ ‬i ningú no es preocupi pel que li passa a les altres.‭ ‬Cal relacionar-se amb els companys,‭ ‬parlar-hi‭ (‬i no només de futbol,‭ ‬ni de si el cafè de la màquina és bo o dolent‭)‬,‭ ‬prendre-hi confiança.‭ ‬La majoria de les empreses tendeixen a crear múltiples barreres psicològiques en la ment de les seves treballadores,‭ ‬barreres que cal trencar.‭ ‬Cal interessar-se per les condicions de treball d’aquelles que curren amb nosaltres,‭ ‬per la feina que fan,‭ ‬si estan a gust o no,‭ ‬si tenen els mateixos problemes que tu o en tenen uns altres,‭ ‬si a la seva nòmina els consta una altra categoria laboral diferent a la teva,‭ ‬malgrat que feu la mateixa feina…‭ ‬Només teixint vincles de solidaritat mútua,‭ ‬de comunicació horitzontal entre vosaltres,‭ ‬trencant les línies de jerarquia que us imposarà l’empresa,‭ ‬és com podreu articular respostes de caràcter‭ ‬COL·LECTIU.‭ ‬I la solució al teu problema‭ (‬que més sovint del que penses serà un problema compartit amb molta altra gent‭) ‬passa la immensa majoria de vegades per això,‭ ‬per donar-hi una resposta col·lectiva,‭ ‬entre totes,‭ ‬no pas per buscar-se la vida individualment.

-‎ ‏Cal mirar més enllà de la teva màquina o del monitor del teu ordinador.‭ ‬L’organització del treball en moltes empreses ens atomitza,‭ ‬ens aïlla i fa que tinguem una visió parcial de com funciona tot plegat.‭ ‬Això ens fa més febles.‭ ‬És bo adquirir una visió global,‭ ‬que no es limiti exclusivament a les tasques que tens assignades.‭ ‬Fixa’t bé com funciona l’empresa,‭ ‬en conjunt,‭ ‬quina és la seva estructura,‭ ‬els noms dels responsables…‭ ‬Interessa’t per com s’organitza el treball,‭ ‬el teu i el dels companys,‭ ‬quins departaments hi ha,‭ ‬quins torns,‭ ‬quines línies jeràrquiques…‭ ‬I si pots,‭ ‬fes-te esquemes de tot plegat,‭ ‬et podran ser molt útils.‭ ‬El coneixement és poder,‭ ‬l’empresari ho sap prou bé.‭ ‬Hem de tenir-ho també nosaltres en compte i evitar viure en la inòpia i en la ignorància de tot allò que ens envolta en el nostre entorn laboral.

-‎ ‏L’empresari no és el nostre amic,‭ ‬ni tampoc ho són els nostres caps directes,‭ ‬encara que puguem tenir‭ “‬bon rotllo‭” ‬amb ells a nivell personal.‭ ‬Hem de tenir clar que els interessos de l’empresa no són els nostres,‭ ‬i no ser ingenus pel que fa aquest particular.‭ ‬Potser el teu cap és un paio simpàtic,‭ ‬potser sou del mateix equip de futbol,‭ ‬potser us agrada el mateix tipus de música.‭ ‬Però no t’equivoquis,‭ ‬si te la pot fotre te la fotrà,‭ ‬si ha de triar entre la seva conveniència‭ (‬o la de l’empresa‭) ‬i la teva‭ (‬o la de la gent que treballa amb tu‭)‬,‭ ‬no ho dubtarà ni un sol moment.‭ ‬I no et deixis menjar l’olla amb coses com ara‭ “‬el que és bo per a l’empresa és bo per a les treballadores‭”‬,‭ ‬perquè no és cert.‭ ‬No et deixis enganyar i sigues murri,‭ ‬molt murri,‭ ‬perquè ells se les saben totes,‭ ‬i nosaltres hem d’actuar en conseqüència.

Secretaries de Formació,‭ ‬Jurídica i Salut Laboral de la CGT de Catalunya

Document sencer:
FinalMMSS (pdf)
FinalCentresTreball (pdf)
Issuu
Slideshare
Publicado en CGT, Economia, Normativa laboral, Oberta, Política, Sindical, Social, Universitats, UOC | Comentarios desactivados en Petita guia d’autodefensa laboral per a precàries

Aturem el càstig col·lectiu a Palestina. Acció sorpresa i manifestació a Barcelona el 24 de juliol

Aturem el càstig col·lectiu a Palestina

Aturem el càstig col.lectiu a Palestina. Acció sorpresa i manifestació a Barcelona el 24 de juliol. Generalitat: Prou complicitat amb Israel

BARCELONA, 24 DE JULIOL
- ACCIÓ SORPRESA:
METRO ENTENÇA L5
- MANIFESTACIÓ A BARCELONA:
19H. Manifestació a Jardinets de Gràcia.

Publicado en Política, Social | Comentarios desactivados en Aturem el càstig col·lectiu a Palestina. Acció sorpresa i manifestació a Barcelona el 24 de juliol