Comunicat CGT Catalunya

Dojuko pẹlu awọn ilekuro ti Expropriated Bank, jẹ ki a faagun idahun

El desallotjament del Banc Expropiat ahir al barri de Gràcia de Barcelona ens ha mostrat, de nou, la veritable cara de la política d’estat. Com, entre les bambolines de pomposes declaracions institucionals, el sistema polític continua prioritzant la propietat a les persones. El Banc Expropiat era un edifici buit. Sense cap us. I des de feia pràcticament un any molts col·lectius socials del barri barceloní de Gràcia l’havien reobert. De tal manera que les seves dependències, abans buides i plenes de pols, es van convertir en espais de reunions, debats i múltiples activitats. La reobertura de l’edifici com un espai col·lectiu havia tingut lloc després de que un Banc Expropiat anterior, al mateix barri, hagués estat desallotjat per la policia.

Ahir van tornar. Al matí, durant tot el dia i a la nit la policia, sota les ordres de la Generalitat de Catalunya, va prendre de nou el barri. L’objectiu era eliminar aquest espai de construcció d’alternatives que el propi barri havia construït. Retornar, a la política d’estat, de la propietat privada i del capital, un espai que havia passat a ser de la nostra política. La del poble, la dels precaris i precàries, la dels que bàsicament només posseïm la dignitat i la nostra força de treball.

Ahir al vespre la resposta a aquesta nova agressió va ser multitudinària i es va estendre pels carrers de Gràcia. Avui hi ha convocatòries per mostrar la solidaritat amb el Banc Expropiat, és dir, amb nosaltres mateixes, a molts barris i viles de Catalunya. Des de la CGT de Catalunya fem una crida a participar-hi. A ser part activa de la defensa dels espais alliberats, esgarrapats a l’especulació per a convertir-los en casals i centres socials. Fa poques setmanes va ser a l’Espai pels Somnis d’Igualada. Ara és el Banc Expropiat de Gràcia. I també va ser l’Obrera de Sabadell, assetjada per desenes de neonazis. En totes elles hi hem sigut i hem format part de la seva defensa.

Recordem allò de “Cap desallotjament sense resposta”. Volem continuar sent part de la resposta. Una resposta que la farem al carrer, de manera clara i evident, però que també anem teixint poc a poc als nostres llocs de treball quan deixem de ser illes per organitzar-nos col·lectivament. Una resposta que també mostrem quan optem pel suport mutu i quan refusem sense contemplacions el feixisme. Per tot això, avui, estendrem novament la solidaritat, aquest cop amb el Banc Expropiat i cridem a recolzar totes les convocatòries que es vagin fent públiques.

Confederació General del Treball de Catalunya. Secretariat Permanent