Feb 102024
 

Massa sovint les empreses vulneren les normes i lleis laborals amb absoluta impunitat.

A les empreses en què els i les treballadores no som organitzades ens trobem en la més absoluta indefensió i submissió, a l’albir del despotisme del patró. I vivim un silenci de por, molta por

Allà on decidim organitzar-nos amb els companys i companyes, el caliu i la solidaritat mútua ens donen la seguretat per vindicar els nostres drets i dignitat, malgrat les dificultats i la por a represàlies.

No ens enganyem, el sistema polític i legal està dissenyat per dificultar la nostra organització i acció autònoma (acció directa) i afavoreix la suposada «negociació» col·lectiva a les altes esferes pels «sindicats» més domesticats pel poder, premiats amb promoció constant i subvencions directes i favors indirectes. També posa pals a les rodes de l’acció sindical directa alhora que afavoreix la judicialització sistemàtica de qualsevol reclamació (que podria ser resolta amb l’hàbit de vagues o boicots diversos a l’entorn de l’empresa: cap empresa en suporta més de pocs dies, i tenim mil estratègies per fer-les més punyents, llargues tot reduint l’impacte a les nostres butxaques).

Evidentment tot plegat salta pels aires quan l’empresa comunica que vol tancar o reduir la producció. ÉS IMPORTANT CAVAR EL POU ABANS MOLT ABANS DE TENIR SET.

L’Organització Sindical és l’Associació de Treballadors i Treballadores en diverses empreses amb els objectius de defensar els nostres interessos comuns front els empresaris, compartir coneixements, recursos, estratègies, col·laboracions, ajut recíproc i unir forces quan calgui.

Massa sovint els empresaris se senten tan impunes en les seves arbitrarietats i abusos que menystenen la pròpia legalitat:

Lavabos bruts, absència de menjador o vestidors, maquinària en mal estat, ventilació deficient, manca d’equips de protecció personal, incompliment de descansos i dies festius, obligació de superar la jornada laboral legal (fins i tot sense remunerar-ho), diners en negre, incompliment en la remuneració de la categoria del lloc de treball efectuat, incompliments contractuals, amenaces, assetjamentsón molt habituals per part dels patrons que «vetllen per nosaltres» sense que ni els Parlaments ni els Governs de torn ni tan sols s’immutin. Simplement miren cap a una altra banda.

* En aquestes situacions existeix una eina útil i efectiva, malgrat ser lenta per la manca d’inversió en personal per desplegar-la amb eficàcia generalitzada: LA DENÚNCIA [CONFIDENCIAL] A LA INSPECCIÓ DEL TREBALL.

És un recurs en format d’instància on hem d’indicar les dades personals, les de l’empresa i explicar la situació de flagrant incompliment de qualsevol dret o normativa laboral.

S’hi poden adjuntar documents i fotografies com a prova.

La gestió i la nostra identitat ÉS CONFIDENCIAL (només l’Inspector coneixerà la nostra identitat, expressament protegida).

Es pot presentar per internet:

Aquí, l’enllaç:

https://treball.gencat.cat/ca/ambits/inspeccio/atencio_ciutadana/denunciar/

En cas de requerir més informació la persona inspectora ens podrà citar (SEMPRE GARANTINT LA NOSTRA CONFIDENCIALITAT).

Se’ns retornarà per escrit la resolució de la seva actuació.

Malgrat que triguen mesos, actuen, vaja si ho fan.

* També existeix el BUZÓN DE LA INSPECCIÓN DE TRABAJO Y SEGURIDAD SOCIALCOLABORA que permet la realització d’una denúncia de manera completament anònima (pot ser de situacions en altres empreses també) de manera que ni tan sols la persona inspectora en tindrà coneixement (en aquesta situació no serem considerades part denunciant interessada i no rebrem cap retorn de l’evolució i desenvolupament del procés d’inspecció).

Aquí, l’enllaç:

https://www.mites.gob.es/itss/web/Atencion_al_Ciudadano/COLABORA_CON_ITSS.html

ÉS MOLT HABITUAL I SATISFACTORI EL PLAER DE VEURE COM, DE COP I VOLTA, L’EMPRESA HO ATURA TOT PER REPARAR URGENTMENT AQUELLES MÀQUINES TAN PERILLOSES DES DE FA ANYS, SABENT QUE ETS L’ÚNICA PERSONA TREBALLADORA QUE EN SAP LA VERITABLE CAUSA, JUNTAMENT AMB EL «JEFE», I QUE HAS ESTAT EL VERITABLE PODER CAUSANT DE LA RESOLUCIÓ D’AQUELLA SITUACIÓ D’INJUSTÍCIA.

Se’n diu Autonomia i Emancipació: UN SOMRIURE ALS LLAVIS.

Sep 152023
 

Ikpeazụ 27 nke June, se aprobó en Consejo de Ministros el RDL 5/2023, el cual contempla nuevos permisos en
el ámbito laboral. A continuación os explicamos los principales cambios.

Derecho a la adaptación de jornada, art 34.8:
Se amplían las situaciones en base a las que se puede solicitar una adaptación de jornada:
Las personas que tengan hijos o hijas mayores de 12 afọ.
El cónyuge o pareja de hecho.
Familiares hasta el segundo grado, así como personas dependientes que convivan en el mismo domicilio, y que
por edad o enfermedad no puedan valerse por sí mismas.
Cabe destacar que se reduce el periodo de negociación de la adaptación de jornada pasando a ser de 15 días,
en lugar de 30, y antes situaciones como la falta de respuesta por parte de la empresa se considera como
«silencio positivo», considerándose aceptada la petición. Ya no sólo la empresa debe argumentar su negativa a
la propuesta de la persona trabajadora, ahora, además tiene que justificar el por qué de la contrapropuesta
ofertada.

Permisos retribuidos para ausentarse del trabajo, art. 37.3b:
Se amplía el ámbito de los familiares que dan derecho a ausentarse del trabajo con derecho a remuneración, así
como el tiempo del disfrute de determinados permisos. Quedan de esta forma:
15 días naturales remunerados en caso de registro de pareja de hecho.
5 días remunerados por accidente o enfermedad graves, hospitalización o intervención quirúrgica sin
hospitalización que precise reposo domiciliario del cónyuge, pareja de hecho o parientes hasta el segundo grado
por consanguineidad o afinidad, incluido el familiar consanguíneo de la pareja de hecho, así como de cualquier
otra persona que conviva con la persona trabajadora en el mismo domicilio y que requiera el cuidado efectivo de
aquella. De esta manera, pasamos de los 3 días que contemplaba nuestro convenio a tener 2 más.
4 días máximos al año remunerados debidamente justificados, para ausentarse del trabajo por causa de fuerza
mayor, cuando sea necesario por motivos familiares urgentes relacionados con familiares o personas
convivientes, en caso de enfermedad o accidente que hagan indispensable su presencia inmediata. Se podrá
usar por horas o por días.

Reducciones de jornada por cuidados, art. 37.6:
Aplicable, además de a quien tenga hijos menores de 12 afọ, a quien tenga hijos/as o personas a cargo con
discapacidad superior al 65%, previamente acreditada antes de que la persona afectada tenga 23 afọ, ruo mgbe
nke 26 afọ. También para el cuidado, durante la hospitalización y tratamiento continuado, del menor a su cargo
afectado por cáncer u otra enfermedad grave que requiera hospitalizaciones prolongadas hasta los 23 afọ.

Nuevo permiso parental de 8 semanas no remunerado, art 48 bis:
Permiso parental para las personas trabajadoras de un máximo de 8 semanas, continuas o discontinuas, maka ya
cuidado de hijo, hija o menor acogido por tiempo superior a un año, hasta el momento en que el menor cumpla 8
afọ. Este permiso podrá disfrutarse a tiempo completo o parcial.
Se notificará a la empresa con una antelación de 10 días.

Nọvemba 122019
 

“El derecho fundamental a la SALUD de las personas asalariadas, viene siendo lesionado intencionadamente por parte de la Empresa y ahora, el Tribunal Constitucional, reafirma que la “libertad de empresa y la productividad” son valores superiores a la vida y la salud de las personas trabajadoras”

La Sentencia del Constitucional, además de avalar el despido objetivo cuando la persona trabajadora se ausenta del trabajo por deterioro de su salud y esté justificada dicha ausencia por los servicios médicos, muestra su clara apuesta ideológica y política por una clase determinada, el empresariado y su tasa de ganancia.

GỤKWUO
Nọvemba 202017
 

Tusde 21 de Noviembre a las 9:30 h, n'ime ya Centre Civic Can Pantiquet, C. Can Flequer 25, de Mollet, realizaremos una sesión formativa sobre:

Dudas Sindicales

Esta sesión formativa será diferente a lo visto hasta ahora, ya que l@s asistentes plantearan sus dudas, preguntas, inquietudes, wdg., sobre la acción sindical llevada a cabo en las empresas, desde el día a día, hasta los procesos más complejos. Tiene como objetivo general responder a preguntas de acción sindical colectiva.

L@s ponentes: Jessica Bolancel (desde el ámbito jurídico), responderá a las dudas y preguntas, así como tod@s l@s asistentes que puedan asesorar sobre las diferentes temáticas. Esta sesión formativa, como todas, es abierta a toda la afiliación.

Para confirmar tu asistencia, rellena este formulario, donde también puedes exponer tus dudas y preguntas a debatir.

Tuesday 21 de Noviembre a las 9:30 h
Centre Civic Nwere ike pantiquet

C. Can Flequer 25
Mollet del Vallès

Ahụike!

Secretaría de Formación

CGT Vallès Oriental
c / Francesc Macià 51, Mollet del Vallès
Mfu: 93 593 1545 / 625 373332
ozi-e: cgt.mollet.vo@gmail.com
Weebụ / Facebook / Twitter

 

Julaị 182017
 

Article de Vidal Aragonès

Vidal Aragonés, advocat laboralista del Col·lectiu Ronda, analitza les dades estadístiques que confronten i desmenteixen radicalment la tesi defensada pel govern del PP que la reforma laboral aprovada l’any 2012 ha contribuït a la creació d’ocupació tot demostrant que l’únic efecte desplegat per la norma ha estat l’extensió de la precarietat i la degradació generalitzada de les condicions laborals.

Durant els darrers anys, coincidint amb la finalització de cadascun dels mesos, el Govern del Partit Popular ha aportat dades relatives a contractació i altes a la Seguretat Social per intentar transmetre la sensació de que es creava ocupació i que, a més, aquesta suposada creació tenia relació amb les contrareformes laborals aprovades per l’Executiu de Rajoy l’any 2012. Ara bé, només cal analitzar les pròpies dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i les que es desprenen de l’Enquesta de Població Activa (EPA) per comprovar que als darrers 5 anys no s’ha creat ocupació.

L’EPA del quart trimestre del 2011 (la darrera abans de l’aprovació del Reial Decret Llei 3/2012) situava en 23.440.300 els treballadors actius i en 18.533.000 els ocupats. Cinc any després, les últimes dades de l’EPA corresponents al quart trimestre de 2016 situaven els actius en 23.026.800 i els ocupats en 18.508.100. N'ezie, tant el nombre d’actius com d’ocupats ha disminuït i, per tant, no és possible en absolut parlar de creació d’ocupació.

De la mateixa manera, si optem per l’anàlisi de les dades oficials del Ministeri de Treball relatius a cotitzants, el resultat és el següent: el total de cotitzants adscrits a tots els règims al desembre de 2011 era de 17.361.851 mentre que al gener de 2016 era de 17.104.357. Hem hagut d’esperar al gener de 2017 (17.674.155) per superar la xifra de cotitzants anterior a 2012, si bé encara molt lluny dels 19.161.851cotitzants registrats l’any 2008.

Akụkọ zuru ezu na weebụsaịtị nke CGT Katalunya

CGT Summer School na Ruesta 232017
 

Onye ọka ikpe nyere iwu ka mmachi nke ihe karịrị ọkara nde euro na 27 ebubo nke UAB

El magistrado Montero Fernández emite el auto de apertura de juicio oral y establece una fianza de miles de euros para asegurar el cobro de las responsabilidades civiles que se pide a las encausadas, que afrontan peticiones elevadas de penas de prisión.

Chee ọnọdụ a ihu, nke afọ a CGT Libertarian School La Directa

CGT UAB

Feb 232017
 

Xerrada-debat: ’Subcontractació, la precarització insuportable i consentida’

Thursday 2 March, 10.30h, local CGT Barcelona, Site na Laietana 18, 9è

A càrrec de:

  • Desiderio Martin, Secretari de Formació i Salut Laboral del Comitè Confederal de la CGT
  • Miguel Moya, del secretariat del Sindicat Federal de Telefònica de CGT

Organitza:
Federació Metal·lúrgica de Catalunya FEMEC-CGT

Feb 232017
 

Unipost condemnada a pagar les pagues extres de 2016: nova victòria per als treballadors/es d’Unipost després de la demanda de CGT

Ọ 17 nke February nke 2017 s’ha notificat la sentència del judici celebrat en l’Audiència Nacional (Madrị) el passat 14 nke February, després de la demanda presentada per CGT (a la qual s’ha sumat la de la resta d’Organitzacions Sindicals) pel no abonament del 60% de la paga d’estiu de 2016 ni de la totalitat de la paga de Nadal de l’any 2016. L’empresa disposarà de 5 dies hàbils per presentar recurs davant el Tribunal Suprem.

“Reclamant-se per CGT, BCC, UGT i USO respecte de UNIPOST l’abonament del 60 per cent no abonat respecte de la paga extraordinària d’estiu i la totalitat del Nadal, amb els de interessos de demora, així com la imposició de multa i condemna al pagament dels honoraris dels lletrats, l’Audiència Nacional estima les demandes per considerar que les reclamacions dineràries efectuades tenen perfecte encaix en la normativa convencional aplicable al cas, i considerar que l’empresa actua amb temeritat i mala fe obligant reiteradament als sindicats a litigar sobre la mateixa qüestió”.

Prèviament es desestimen (a Unipost) les excepcions d’inadequació de procediment, doncs s’impugna una pràctica d’empresa, i de litispendència (l’empresa demanava ajornar el judici), pel fet d’existir un procediment pendent de judici en el qual l’empresa impugna la decisió de la Comissió Consultiva Nacional de Convenis Col·lectius (CCNCC) que va denegar la seva petició de despenjament de Conveni en la qual pretenia retardar l’abonament de la paga de nadal de 2016 al mes de gener de 2018, i és que l’empresa va voler intentar acordar amb els sindicats ajornar la part de la paga de Nadal fins al judici del recurs de la CCNCC, però CGT ES VA NEGAR EN ROTUND.

Dum isiokwu: CGT Katalunya

Feb 142017
 

@semgencat aprova que 061 s’atengui per treballadores de telemarketing amb sous ridículs, contractes precaris i fraudulents ni dret a #VAGA https://t.co/2nyWOskism

LA REALITAT DEL 061, O LA VULNERACIÓ DELS DRETS DE LES TREBALLADORES ANAR AL LAVABO, UNA ODISEA

El Departament de Salut de la Generalitat ha posat en marxa una campanya per tal de descongestionar les urgències dels hospitals mitjançant la recomanació a la població de l’ús de l’assistència telefònica del 061. Ọzọkwa, des de l’administració, no es preocupen de com es realitza la gestió dels serveis públics des de les empreses privades, ni si es garanteixen els drets de les treballadores que realitzen aquesta feina.

Les trucades telefòniques al 061 son ateses per treballadores de Contact Center que les deriva a personal sanitari seguint els protocols establerts. Aquesta treballadores sotmeses a una altíssima responsabilitat amb uns drets mínims i salaris precaris.

Gairebé la totalitat de la plantilla del 061 s’ha vist afectada per una modificació substancial de les condicions de treball que en la majoria dels casos no els deixa conciliar la vida laboral amb la familiar.

Aproximadament un 20% dels seus treballadors tenen contractes en frau de llei, sense dret a vacances, sense respectar el conveni col·lectiu de dos caps de setmana lliures al mes i sense saber si continuaran treballant el mes següent. L’11% de la seva plantilla no tenen reconeguda la seva categoria professional.

El SEM (Sistema d’emergències Mèdiques) permet que no es respecti un dret humà fonamental, com el fet d’anar al lavabo. El treballador ha de demanar permís alçant un braç i en funció del volum de trucades se li permet d’anar-hi o no.

Tot això és perquè el SEM és una empresa pública, amb forma de societat anònima i que es regeix per la Llei de Societats Anònimes. Per això subcontracte a Ferrovial Servicios S.A. per gestionar aquest servei, una empresa, que també es regeix per aquesta llei i que a més, cotitza a l’Ibex35 i per aquest motiu els seus inversors n’esperen beneficis a finals d’any.

També des de la Conselleria de Treball se’ls denega el dret constitucional a la vaga, demanant, quan es convoquen vagues, uns serveis mínims del 100% Nke ndebiri, a pesar de tractar-se d’una empresa privada i de tenir una precarietat laboral lamentable.

Aquests beneficis empresarials són a costa dels drets de les treballadores que atenen aquestes trucades i dels usuaris que continuaran tenint plantes tancades als hospitals sense disposar d’un servei d’urgències de qualitat. Malgrat tot això les treballadores d’aquets serveis conscients de la feina que fan, tractaran les consultes amb amabilitat, diligència i rapidesa perquè malgrat tot, són professionals i atenen a persones.

Link de la campanya de la Generalitat:
http://www.ccma.cat/324/salut-engega-una-campanya-per-descongestionar-les-urgencies-amb-el-061/noticia/2771346/

 

Jenụwarị 232017
 

Compañeros, compañeras,

este próximo viernes 27 de enero a las 13 y a las 15h, se harán concentraciones delante de la empresa INACSA, en Ctra. Nova, 1B, en La Batlloria, Sant Celoni (estación Gualba de la Renfe). A continuación reproducimos el comunicado explicativo hecho por el sindicato CGT Maresme, donde está afiliado el compañero. Ha sido víctima de acoso por parte de la empresa, motivado por su actividad sindical como delegado de la CGT.

Estamos todos y todas convocados a dar apoyo al compañero Manel Espejo en Sant Celoni, este próximo viernes.

La solidaridad es nuestra mejor arma!

CGT Vallès Oriental
c / Francesc Macià 51, Mollet del Vallès
Mfu: 93 593 1545 / 625 373332
ozi-e: cgt.mollet.vo@gmail.com
Weebụ / Facebook / Twitter

 


INACSA FA ASSETJAMENT LABORAL!
Solidaritat amb Manel Espejo, treballador injustament acomiadat

Concentració (pancartada) en suport i solidaritat cap al company Manel Espejo. L’empresa privada INACSA (Industrias del Acetato de Celulosa S.A.) a la qual treballava el va acomiadar injustament patint prèviament assetjament laboral.

La Concentració (pancartada) tindrà lloc el divendres 27 de gener del 2017 de les 13h a les 15h davant l’empresa INACSA situada a Ctra. Nova, 1B, 08476 Sant Celoni, Barcelona.

Manel Espejo (treballador de l’empresa INACSA i representant dels treballadors en el comitè d’empresa per part del sindicat CGT) va ser acomiadat després de patir assetjament laboral (un any aproximadament).

  • L’empresa INACSA li va restringir els seus drets sindicals prohibint-li l’entrada al recinte per poder exercir els seus drets com a representant dels treballadors.
  • En una reunió del comitè d’empresa el gerent va fer comentaris despectius cap al company M. Espejo. (Convidant-lo a marxar de l’empresa).
  • Per aquesta, i per moltes més actuacions per part de l’empresa, queda demostrat l’assetjament laboral al nostre company.

Contra l’assetjament laboral i els acomiadaments injustos tolerància zero!

CGT Maresme
maresme.cgt@gmail.com
C/ Unió, 38 gbadaa
Mataro, BA 08302
Mfu: 93 790 82 61

Jenụwarị 232017
 

TELEMARQUETING:ANYỊ na-akwaga maka nkwekọrịta ziri ezi na nsọpụrụ

26 Jenụwarị: MGBAKỌTA NA BARCELONA

Na Tọzdee 26 nke Jenụwarị, Ndị ọrụ telemarketing nwere ohere ọhụrụ iji mee ka anyị hụ onwe anyị ma na-alụ ọgụ iji meziwanye ọnọdụ ọrụ anyị.

Ọ bụghị ụbọchị igwu egwuregwu na ụlọ ọrụ anyị na-aga ọrụ ma ọ bụ ụbọchị iji nọrọ n'ụlọ na-ezu ike. Oge eruola ka ị tụfuo ya wee gaa n'ihu.

Anyị nwere ọtụtụ ihe mere anyị ga-eji mee otú ahụ:

  • Anyị agbachiela ụgwọ ọnwa anyị kemgbe ọnwa Jenụarị nke afọ a 2014
  • Onye ọrụ anaghị atụ aro nyocha ụgwọ ọnwa ọ bụla
  • Enwere ike ịchụ anyị n'ọrụ na ọnụ ala dị ala maka "mbelata olu mkpọsa" (edemede 17)
  • Enwere ike ịchụpụ anyị na ọnụ ala dị ala maka "mgbanwe azụmahịa" (edemede 18)
  • A na-edobe nrụ ọrụ dị egwu maka ETT, emechaa ma ọ bụ site n'ọrụ na ọrụ
  • A na-edobe ọrụ nwa oge dị ka ihe a na-ahụkarị.
  • Anyị na-aga n'ihu na-atụ uche ezumike mgbe ha dabara na mbufe anyị. (…)

AKWỤKWỌ NKE N'ihu Ụlọ ọrụ

9h pụọ Plaza Antonio López (Site na Laietana – Ụlọ ọrụ nzipu ozi)

10h na-aga na Poble Nou site na Arvato Qualytel (Pallars 108), Teleperformance Spain (Sancho Ávila 60), Kpọọ Center Emergy (Sancho Ávila 60), Knecta Bto (Ọdọ mmiri 56).

12.30h Conecta SL (Ghọta 332)

Ịtụkwasị uche n'ihu onye were ọrụ

13h Patronal Telemarqueting c / Entença 218.

THE 26 Jenụwarị NA KWESỊRỊ MAKA Nkwekọrịta dị ebube!

Dum isiokwu: CGT Katalunya

 

Ngalaba Telemarketing Federal nke CGT
https://www.cgt-telemarketing.es/
https://www.facebook.com/cgttelemarketing/
https://twitter.com/cgttelem

Jenụwarị 022017
 

Formacio CGT: Contractació temporalConferència d’afiliats/des i delegats/es de la CGT de Catalunya

impartida pel magistrat del TSJC Carlos Hugo Preciado amb el títol: La contractació temporal i contractes interins després de les recents sentències judicials de la UE

La sentència del 14/09/2016 del Tribunal superior de justícia de la UE (SSTJUE) fixa importants limitacions a l’encadenament de contractes eventuals i als contractes interins a les administracions públiques. A fi de conèixer els aspectes bàsics de la nova situació jurídica i les seves possibilitats per a la nostra acció sindical, des de la CGT de Catalunya s’ha planificat la següent

La sessió de formació es durà a terme el Fraịde 13 Jenụwarị, nke 10 a 14 h a la sala d’actes del Centre Cívic Fort Pienc (Plaça Fort Pienc, 4-5, Barcelona) (enllaç a mapa)

Aquest tema afecta de manera molt especial a les administracions públiques, a l’àmbit sanitari i a l’educació. Donat que l’aforament de la sala és limitat, demanem que realitzeu inscripció prèvia per correu electrònic formacio@cgtcatalunya.cat indicant federació/sindicat/secció sindical i el número de persones.

Adjuntem cartell.

Ahụike na nnwere onwe

Secretaria de Formació
CGT de Catalunya

Dec 312016
 

Conveni TelemarketingCGT informa d’una transcendent sentència per a tota la negociació col·lectiva que dóna la raó a la demanda interposada en solitari per aquesta organització quant al conveni de Contact Center.

Fa més de dos anys CGT va denunciar la vigència del Conveni del Telemarqueting. Un conveni que havia tingut una vigència de 5 anys i que des del nostre punt condemnava als treballadors de Telemarqueting a la precarietat. Havia arribat el moment de negociar un nou conveni i de canviar les nostres condicions laborals.

Encara que després de la denúncia de CGT es va començar a negociar el nou conveni el Ministeri de Treball no va donar per vàlida nostra denúncia. Va dir el Ministeri de Treball que per començar a negociar el nou conveni havia d’haver-hi acord de la majoria sindicats de la taula, no valent la denúncia de CGT, un sindicat amb la representativitat suficient per a això.

En aquesta sentència del Ple de la Sala de Social del TRIBUNAL SUPREM (Sentencia núm. 1035/2016) ens dóna la raó i es declara la validesa de la denúncia del II Conveni Col·lectiu de Contact Center promoguda per CGT el 28 d’octubre de 2014. A més s’anul·la les Resolucions administratives impugnades, nke 5 nke November 2014 (Sotsdirecció General de Relacions Laborals) i de 16 nke December nke 2014 (Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social, Sotsdirecció General de Recursos) pel que es reconeix el dret de la CGT al fet que el Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social registri el seu escrit de denúncia del II Conveni Col·lectiu de Contact Center.

La sentència deixa clar que “limitar la possibilitat de denunciar un conveni col·lectiu negociat conforme al Títol III del ET als qui ho han subscrit resultaria poc compatible amb la seva eficàcia normativa i general (art. 82.3 ET) i fins i tot podria presentar problemes de compatibilitat amb la llibertat sindical (art. 28.1 CE).”

A més abunda recalcat que “El pluralisme sindical queda indirectament soscavat si s’imposa una unitat d’acció per a un acte els efectes del qual no són directament normatius i l’abast dels quals pot venir condicionat pel conveni al fet que es refereix. En suma: solament si els termes legals són inequívocs hauríem de restringir la legitimació per denunciar el conveni als qui posseeixen legitimació plena per negociar. I les previsions normatives, lluny de ser inequívoques en tal direcció més aviat aboquen al resultat contrari.”

CGT es congratula d’aquesta sentència assolida en solitari contra el Ministeri de Treball, la patronal i la resta de sindicats legitimats per negociar aquest conveni, dels quals recorda que cap es va adherir a aquesta demanda. Aquesta sentència solament abunda a millorar els drets dels treballadors ara i en el futur ja que CGT utilitzarà tots els seus drets per defensar-los, malgrat a qui li pesi.

NGAN – Sector Federal de Telemarqueting
https://www.cgt-telemarketing.es/
https://www.facebook.com/cgttelemarketing/
https://twitter.com/cgttelem

La sentència:
http://cgt.org.es/sites/default/files/Sentencia-Tribunal-Supremo-Denuncia-Convenio_0.pdf

Ọkt 092016
 

AD TGH T NDTMỌD act omume CGT VOIhe a na-akpọ Transatlantic Trade na Investment Treaty (NDMỌD. na Bekee), na ha bu n'obi ịbanye n'etiti European Union na US, na Nkwekọrịta Economicwa na Azụmaahịa Globalwa (CETA na Bekee), n'etiti European Union na Canada, abụọ “nkwekọrịta” ndị na-anwa izopụ na nzuzo ma na-achọ ka a ghara ịhụ ha, ma nke ahụ ga-agbanwe kpam kpam anyị dị ka ndị ọrụ, ma dị ka ụmụ amaala na obodo anyị.

Abụọ ndị a “nkwekọrịta” Ha na-achọ ịkọwa usoro iwu dị n'akụkụ abụọ nke Atlantic na iwu na-ebute uru na ịba ohi site na ọtụtụ mba na nnukwu ụlọ ọrụ akụ na ụba., ya na mmekorita nke steeti, ọchịchị, ndị ogbugbo, ụlọ ọrụ na nje ndị ọzọ nke usoro ikeketeorie.

Nkwekọrịta ndị a ha ga-abanye n'etiti onwe ha, ma na nke mbụ ha metụtara anyị na anyị, klaasị ọrụ, bụ mbuso agha iji depụta panorama ọhụrụ ha bu n'obi ịmalite, -eme ka ịrụ ụka na akwa ụgha nke “mmụba akụ na ụba” na “asọmpi”. Na mgbakwunye na mpaghara niile nke nkwekọrịta ndị a metụtara, dị ka ebe obibi, ịdị ọcha, onye agrarian, iwu, onye ndọrọ ndọrọ ọchịchị, Mmụta, wdg, esetịpụrụ ya nlegharị anya doro anya na na-arụpụta usoro, Na ụwa ọrụ. Ọ bụrụ na ụzọ n'ihu bụ ụdị ọrụ ọrụ Yankee, anyị nwere doro anya.

Mmegide na ikike oru

Banyere ikike na otu ọrụ, buru n'uche na nkwekọ nwere ike ibute nhatanha ala. Na United States, ọrụ na njikọ ikike pụtara ìhè site na enweghị ha, mgbe na European Union maka ugbu a, ha ga-ekwe nkwa, ma adabaghị, dịkarịa ala formally.

US abanyela naanị abụọ n'ime nkwekọrịta asatọ nke International Labour Organisation (ILO), ndị megide ịrụ ọrụ ụmụaka na ịgba ohu, ma ọ bụghị ndị na-ezo aka na nkwekọrịta nkwekọrịta ma ọ bụ ikike ịhazi na mkpakọrịta. Ma ọ bụ akwadola ọgbụgba ndụ mba ụwa gbasara ikike akụ na ụba (tinyere oru, njikọ na ahụ ike), mmekọrịta mmadụ na ibe ya, edida United Nations General Assembly. Na US enwere "ụlọ ọrụ iji rụọ ọrụ" (nnweta maka ọrụ ma ọ bụ ọrụ ọrụ), kama ịrụ ọrụ. Ihe a na-akpọ Ọrụ, nabata ọrụ ọ bụla n'okpuru nrụgide sitere n'aka ndị na-enweghị ọrụ (Site na nlele neoliberal, ndị na-enweghị ọrụ na-aza ajụjụ maka ọnọdụ nke ha, ọ bụghịkwa ọnọdụ akụ na ụba nke na-ewepụta enweghị ọrụ, ịda ogbenye na ahaghị nhata), nke bukwa nke anakpo paradox ikike ịrụ ọrụ (ikike ịrụ ọrụ). Egobeghị ụgwọ opekata mpe, ma ọ bụ nchekwa na ahụike n'ebe ọrụ.

Na mgbakwunye na mpaghara niile nke nkwekọrịta ndị a metụtara, Anyị na-eme ka ọgụ pụta ìhè na ha pụtara ikike anyị dị ka ndị ọrụ, ebigbuola ya ọtụtụ afọ, ma gụọ na anyị ka na-alụ ọgụ ma na-azọrọ ụwa nke ndị nwere onwe ha ma nwere onwe ha, n’enweghị ọkọlọtọ ma ọ bụ oke ala, n’enweghị nna ukwu ma ọ bụ ndị ohu.

Omume megide TTIP na CETA

Maka ihe a niile, site na CGT del Vallès Oriental anyị na-akpọ ma kọọ maka omume megide TTIP na CETA na anyị ga-eme nke a na-esote Tọsde 13 Ọktọba n'ime Mollet del Vallès, na tebụl ozi na ụtụtụ na ehihie, na-agwa ihe nkwekọrịta ndị a pụtara na oke ya, na otu ha ga esi metuta ndu anyi na nke uwa dum. N'otu aka ahụ, ya Satọde 15 Ọktọba a ụbọchị mba iji lụso TTIP ọgụ na Europe dum, nke anyị sonyere na ngosipụta nke vidio nkọwa na okwu mkparịta ụka sochirinụ, n'ime La Marineta, Satọde 15 Ọktoba na elekere isii nke mgbede.

Site na CGT Vallès Oriental anyị na-ekwutọ ma na-asị MAGH agreements nkwekọrịta ndị a nwere ike ịnwe isi ike, nke ebumnuche ya bụ ikpochapụ klaasị na-arụ ọrụ iji weta ahịa ọrụ ohu na ọnụ ahịa ọnụ ahịa na enweghị ụdị ikike ọ bụla..

MAGH to TIP, CETA na nkwekọrịta azụmahịa ndị ọzọ na-akwụghị ụgwọ!!

 

CGT Vallès Oriental
c / Francesc Macià 51, Mollet del Vallès
Mfu: 93 593 1545 / 625 373332
ozi-e: cgt.mollet.vo@gmail.com
Weebụ / Facebook / Twitter

 

Sep 252016
 

Mkpebi ECJ na-ajụ ụgwọ dị iche iche n'etiti nkwekọrịta nwa oge na mgbe a na-akaghị aka. Ndị ọkàiwu kwenyere na mkpebi ahụ ga-amanye mgbanwe na Iwu Ndị Ọrụ.

Mkpebi nke Courtlọikpe Ikpe nke European Union (IRI ABUO) nke na-ajụ ọgwụgwọ e nyere na ahịa ọrụ Spanish ka nkwekọrịta nwa oge na ndị na-enweghị njedebe na ihe omume nkwụsị emeela ka mmeghachi omume site na ntụgharị site na ndị ọrụ mmekọrịta mmadụ na ibe ya, nchịkwa na ịkwado. Mkpebi nke Courtlọikpe Europe nke Luxembourg nke kwadoro ịkwụ onye ọrụ na-adịru nwa oge ụgwọ ga-agbanwe ọtụtụ n'ime iwu ndị ọrụ Spanish. Oge egosipụtaghị maka iwu a iji rube isi na mkpebi ikpe a, maka ugbu a na ruo mgbe nke ahụ ga-eme, arụmụka nke ụlọ ikpe Europe jiri mee ihe ga-eme ka ndị gbara akwụkwọ nwee ikike iwu iji kwenye ndị ọka ikpe.

Ọchịchị ahụ na-agbanwe ụdị nkwekọrịta niile emere na Spen site na nchịkwa niile, ma mpaghara, mpaghara na steeti, n'okwu metụtara iwe ndị ọrụ na ọrụ nlekọta. Ihe ọ chọrọ bụ nnukwu mgbanwe nhazi usoro, ọ bụghị naanị Iwu Ndị Ọrụ, nke n'ezie kwesiri ka emezigharị iji kwughachi mkpebi ikpe a, mana a ga-emezigharị iwu mpaghara.

Ọ bụ ikpe dị oke mkpa, nke ga-aka akara tupu na aga, na nke kwuru na a ga-akwụ onye ọrụ nwa oge ụgwọ dịka a ga-akwụ onye ọrụ na-adịgide adịgide mgbe nkwekọrịta ya ga-agwụ.

0 ụbọchị kwa afọ na-arụ ọrụ bụ ụgwọ a na-akwụ onye ọrụ na-adịru nwa oge ozugbo emechara mmekọrịta ọrụ.

12 ụbọchị kwa afọ na-arụ ọrụ na-anata ụgwọ dị ka onye ọrụ nwa oge mgbe ọrụ mmekọrịta kwụsịrị.

Iwu Spanish gụnyere ụgwọ dị iche iche ozugbo emechara mmekọrịta ọrụ: 12 ụbọchị kwa afọ na-arụ ọrụ na nkwekọrịta ọrụ, 20 ụbọchị kwa afọ na mgbe ebighị ebi na kwesịrị ekwesị mgbasa na 33 ụbọchị ebighi ebi na mgbasa ozi na-ezighi ezi. Na oge, maka ya, ha nwere nkwekọrịta nwa oge nke na-anaghị enye ha ụgwọ ọ bụla ozugbo ha mechiri mmekọrịta ọrụ. Enwekwara nkwekọrịta ọzụzụ, na-enweghị akwụ ụgwọ ọ bụla ozugbo ha nwụrụ.

>> Ederede zuru ezu na CGT Catalunya