5 anys de contrareforma laboral: La fal·làcia de la creació d’ocupació i la regla del 3×2

 Lwa travay, Chomaj, Prekè, Refòm travay
Jul 182017
 

Article de Vidal Aragonès

Vidal Aragonés, advocat laboralista del Col·lectiu Ronda, analitza les dades estadístiques que confronten i desmenteixen radicalment la tesi defensada pel govern del PP que la reforma laboral aprovada l’any 2012 ha contribuït a la creació d’ocupació tot demostrant que l’únic efecte desplegat per la norma ha estat l’extensió de la precarietat i la degradació generalitzada de les condicions laborals.

Durant els darrers anys, coincidint amb la finalització de cadascun dels mesos, el Govern del Partit Popular ha aportat dades relatives a contractació i altes a la Seguretat Social per intentar transmetre la sensació de que es creava ocupació i que, Anplis, aquesta suposada creació tenia relació amb les contrareformes laborals aprovades per l’Executiu de Rajoy l’any 2012. Sepandan, només cal analitzar les pròpies dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i les que es desprenen de l’Enquesta de Població Activa (EPA) per comprovar que als darrers 5 anys no s’ha creat ocupació.

L’EPA del quart trimestre del 2011 (la darrera abans de l’aprovació del Reial Decret Llei 3/2012) situava en 23.440.300 els treballadors actius i en 18.533.000 els ocupats. Cinc any després, les últimes dades de l’EPA corresponents al quart trimestre de 2016 situaven els actius en 23.026.800 i els ocupats en 18.508.100. Definitivman, tant el nombre d’actius com d’ocupats ha disminuït i, konsa, no és possible en absolut parlar de creació d’ocupació.

De la mateixa manera, si optem per l’anàlisi de les dades oficials del Ministeri de Treball relatius a cotitzants, el resultat és el següent: el total de cotitzants adscrits a tots els règims al desembre de 2011 era de 17.361.851 mentre que al gener de 2016 era de 17.104.357. Hem hagut d’esperar al gener de 2017 (17.674.155) per superar la xifra de cotitzants anterior a 2012, si bé encara molt lluny dels 19.161.851cotitzants registrats l’any 2008.

Atik konplè sou sit entènèt la nan CGT Catalunya

Siksè nan premye jou nan grèv la nan Bicing a nan Barcelona, ak yon 100% Suivi

 nouvèl, TRANSPÒ AK KOMINIKASYON
Jul 132017
 

ÈXIT DE LA VAGA EN EL BICING DE BARCELONA

En la primera de les 15 jornades convocades en la vaga del Bicing, avui 12 nan mwa Jiyè, el seguiment de la vaga en mobilitat, manteniment i taller ha estat del 100%. Tant el piquet del matí com la concentració a la Plaça Sant Jaume de Barcelona han estat molt concorregudes. A la tarda hi ha convocada durant els horaris de la vaga, nan 16 a 18 èdtan, una altra concentració de 17 a 19 en Sant Jaume.

Nan 2017 els treballadors del Bicing han iniciat una lluita per revertir una situació que es ve arrossegant des dels seus inicis en el 2006. Al juliol del 2006 l’Ajuntament de Barcelona treu una licitació per a la gestió de l’activitat del Bicing a la ciutat per 55.000.000 ero, se li adjudicava a Clear Channel, multinacional nord-americana, al desembre del 2006 solament per 22.495 640, és a dir menys de la meitat del que segons els estudis que s’havien fet des de l’Ajuntament costava la implantació del Bicing. Al seu torn Clear Channel ho subcontractava a una altra empresa. Les conseqüències d’aquesta rebaixa econòmica d’inversió inicial, van recaure sobre els treballadors i les seves condicions econòmiques i de salut, allargant-se fins al dia d’avui.

Nan 2006 l’excusa per tenir una plantilla en condicions de precarietat era que l’activitat era nova i s’havia de consolidar. A tots els treballadors que van intentar denunciar la situació i organitzar-se, immediatament se’ls acomiadava, enquistant-se durant anys la precarietat laboral a l’empresa. Ara el Bicing ja està consolidat i aquesta excusa no es sosté.

Nan 2017 la situació és semblant. Està prestant el servei Clear Channel provisionalment i es fa des de l’ajuntament una licitació per 10 ane, 2018 al 2028, amb un muntant total de 227.568.148 euros que s’adjudiquen al setembre d’aquest any. El cost anual és de 22.756.824 ero, i la part dedicada a costos salarials és de 4 365.773 d’euros és a dir el 19 % de la licitació, en la qual estan inclosos els directius i coordinadors de l’empresa i que s’emporten ells sols 1.100.000 d’euros. Cap empresa dedica solament una quantitat tan petita als costos salarials. Creiem que són uns costos totalment insuficients els destinats als salaris dels treballadors i les conseqüències són salaris molt baixos i falta d’inversió en materials de prevenció de riscos laborals.

Des de la CGT fem responsables d’aquesta situació a l’empresa Clear Channel per haver presentat unes xifres tan baixes que han servit de base per realitzar la licitació, i a l’Ajuntament de Barcelona per no comprovar que amb aquests nombres s’estan pagant unes nomines de misèria i realitzar la licitació sense les comprovacions pertinents, tant econòmiques com en matèria de prevenció de riscos laborals.

La CGT considerem que algunes de les opcions per pal·liar aquest “error” empresarial i de l’ajuntament poden passen per realitzar un canvi en la licitació, en la massa salarial, garantint que es cobrin uns salaris dignes per part dels treballadors i que es destinin recursos en matèria de prevenció o bé que es retiri la licitació i es publiqui una altra, solucionant les deficiències que s’han detectat. Aquestes propostes són factibles i solament fa falta voluntat per part de l’empresa i de l’ajuntament.

Seguim oberts al diàleg que vagi encaminat a trobar una solució definitiva que eradiqui la precarietat en el Bicing, mentrestant seguirem mobilitzant-nos perquè se’ns escolti. Aquesta situació coneguda tant per empresa com per Ajuntament no pot continuar.

La resta de les jornades de vagues de 4 hores estan convocades els dies 12,14,15,16,17,19, 21, 22, 23, 24, 26, 28, 29, 30 mwen 31 nan mwa Jiyè. Vandredi 14 de juliol es realitzaran també concentracions a Plaça Sant Jaume de 9 a 11 èdtan ak nan 17 a 19 èdtan.

CGT Bicing Barcelona

https://twitter.com/CGTBICINGBCN

15 jou nan grèv nan Bicing a nan Barcelona soti nan 12 nan mwa Jiyè, kont prekarite ak kondisyon travay deplorab

 konsantrasyon, TRANSPÒ AK KOMINIKASYON
Jul 102017
 

BARCELONA BIKING GRÈV JOU 12,14,15,16, 17, 19, 21, 22, 23, 24, 26, 28, 29, 30 mwen 31 JIYÈ

KONSANTRASYON 12 mwen 14 DE JULIOL de 9 a 11h i de 17 a 7pm SANT JAUME DEVAN KONSEY MILI BARCELONA

Komite travay Bicing nan Barcelona te konvoke 15 orè grèv kat èdtan, ant jou yo 12 mwen 31 nan Jiyè, bay sitiyasyon an nan prekarite ekonomik ak kondisyon yo malere travay nan Bicing la nan Barcelona ak mank nan repons sendika.

Dels 9 delege sendika yo nan Bicing nan Barcelona 6 yo te pase nan CGT la, pou kapab reklame dwa yo. Komite travay la fè asanble nan diferan sant travay ak orè e travayè yo montre sipò yo pou apèl grèv la.. Travayè yo ap mande yon negosyasyon reyèl ak konpayi an ak Barcelona City Council.

Kondisyon deplorab travayè Bicing yo pami lòt: Salè nan yon sèl 950 € pa mwa. Poud chaje ak dechaje nan 23 kilo bisiklèt. Ritm travay ak òganizasyon akseptab, ki vyole règ prevansyon ak kòd trafik la. Ogmantasyon pwodiktivite nan tou de mekanik, antretyen, tankou nan mobilite. Difikilte pou yo ka satisfè bezwen fizyolojik pandan jounen travay la ak difikilte pou yo kapab repoze nan manje maten. Òganizasyon lè biznis ak lè siplemantè. Machin yo pa byen kondisyone pou travay yo fèt pou yo.

An brèf, relasyon travay diznevyèm syèk kote yo te enplike depi lontan 11 miltinasyonal Ameriken an Clear Channel ak Barcelona City Council.

Fa 11 ane yo rele anplwaye yo "pasyans", ke sitiyasyon ekonomik ak travay pa pèmèt salè desan, se pa lè a. Fa 11 ane ke Konsèy Vil la te monte bicing ak Jordi Hereu, Trias te pase e kounye a yo nan konsèy la ki ta dwe mete fen nan travay ak prekarite ekonomik sa ki te pote yo anpil konferans pou laprès, men lè yo mande yo entèvni, yo fè konnen se yon konpayi prive ki dirije li.

Depi tout pòt yo fèmen, travayè yo te an grèv, konpayi an t ap fè yon pwopozisyon finalis totalman ensifizan ki pa satisfè atant anplwaye yo, Yo te mande patisipasyon Konsèy Vil Barcelona e travayè yo te resevwa silans kòm repons. I kler avek sa salar, ak kondisyon travay sa yo ak anpil iregilarite li difisil pou travay.

CGT, sendika ak pi gwo prezans nan konpayi an nan tou de delege sendika ak afilye, nou defann revandikasyon travayè Bicing yo pou yo gen bon kondisyon travay epi fini ak prekarite ki trennen depi plizyè lane. 11 ane.

Ase nan pwomès kase, nou vle reyalite.

CGT Bicing Barcelona

https://twitter.com/CGTBICINGBCN

Remak pou La Vanguardia.com

Prou impunitat per justificar el negoci de la infància en risc

 edikasyon, SEKTÈ SOSYAL
Jul 032017
 

CGT Sektè Sosyal Press Release

PROU IMPUNITAT PER JUSTIFICAR EL NEGOCI DE LA INFÀNCIA EN RISC

Des del Sector Social CGT, volem expressar el següent sobre les declaracions de la Consellera Dolors Bassa, arran de les nostres denúncies:

- El Sr Calvo, Director General de la DGAIA i la Consellera Bassa ens acusen de difamació. Malauradament no és difamació, denunciem el currículum objectiu del Sr Calvo.

El Sr Calvo i la Consellera Bassa en les seves declaracions s’obliden (voluntària o involuntàriament) que en Ricard Calvo no va ser tan sols director de projectes de FASI, va ser director adjunt i també director general. Durant el seu últim any dins la Fundació FASI es va contractar a una directora tècnica per alliberar-lo de les seves funcions com a director tècnic i adjunt, i així poder exercir de director general, en absència del Sr Estanis Vayreda, que recordem és director de SUMAR-Empresa d’Acció Social i exerceix de tinent d’alcalde de la ciutat d’Olot per l’antiga CDC. Malgrat que ja feia funcions de director general, just abans de ser nomenat per aquest càrrec, pel mateix Patronat de la Fundació FASI, el Sr Calvo marxa com a Director General de la DGAIA. Les educadores que han treballat a FASI i moltes altres que coneixem el projecte de Cases d’Infants sabem que el Sr Calvo ha estat i és un dels grans promotors i gestors, des dels seus inicis i fins a l’actualitat (d’on es troba en excedència) d’aquest projecte esquitxat de presumptes irregularitats, tal i com ha demostrat el prestigiós grup de periodistes Ramon Barnils en l’article publicat a: http://www.media.cat/2017/06/ , on es fa un estudi rigorós, i es corrobora com aquesta fundació paga lloguers desorbitats que quintupliquen el preu de mercat a una empresa immobiliària que és propietat de la mateixa Fundació FASI. O sia que es paga a sí mateixa lloguers inflats amb diner públic, sent una empresa amb ànim de lucre, mentre FASI retalla diners per les infants en risc, les seves famílies i les educadores socials que hi treballem. Per a nosaltres, això és una pràctica perversa i menyspreable: on es fa negoci amb el dolor d’un dels grups més febles de la nostra societat: la infància en risc.

Atik konplè sou sit entènèt la nan CGT Catalunya

Se pou nou defann Ermen patnè nou yo nan lari an!

 Aksyon Inyon an, konsantrasyon, edikasyon, Jijman, Piblik
Jen 192017
 

Konpayon, konpayon,

tout CGT Catalunya la ak eta a konfederal, nou atantif a nouvèl ki ka leve konsènan ka «Som 27 e plis ", depi konvokasyon tout akize yo pou parèt devan jij la iminan, pou pwosè oral la, pami ki se kolèg nou Ermengol Gassiot, Sekretè Jeneral CGT Catalunya la. Ermen yo akize kòm enstigatè nan prizon an te pote soti nan elèv yo nan Biwo Rector a nan Inivèsite a Otonòm nan Barcelona, nan ane a 2013. Kòm yon pwofesè ak travayè nan Depatman Pre-Istwa, Ermen delege pa CGT la. Jan sa di nan deklarasyon ki soti nan SP CGT Catalunya la, Ermen a pa pral parèt pou jijman oral la, okouran de konsekans legal yo ke sa explik, men tou okouran de kiyès nou ye bò kote li.

Sa a se yon montaj prepare pa UAB la, inivèsite ki jan sa te pase nan tout inivèsite piblik yo, Li te vin fòmasyon siperyè nan boujwazi a ak tè a elvaj kote konpayi sèvi tèt yo jan yo tanpri. Inivèsite piblik la, tankou rès nivo edikasyon yo, dwe nan sèvis klas ouvriyè a, pou fòmasyon moun sosyalman gratis, epi yo pa nan sèvis la nan konpayi yo ak kòporasyon yo, sa kap pase jodia.

Se poutèt sa soti nan CGT Vallès Oriental la nou ankouraje defans la nan lari a Ermen kolèg nou an, paske li pa sèlman reprezante opozisyon sa a nan modèl edikasyon nan inivèsite a kòm yon konpayi, men paske li se Sekretè Jeneral CGT de Catalunya tou.
Frape Ermen la, se yon doub kou ke yo fè pou nou.

Pou rezon sa yo, doub, ak trip dwe repons nou an!!
Paske kounye a plis pase tout tan, yo manyen nou tout!

Si yo manyen nou tout, nou reponn tout!

 

CGT Vallès Oriental
c / Francesc Macià 51, Mollet del Vallès
Pèt: 93 593 1545 / 625 373332
imèl: cgt.mollet.vo@gmail.com
Entènèt / Facebook / Twitter

Nou dezobeyi pwosesis politik la nan ka a "Som 27 e plis "

Kolèg nou an Ermengol Gassiot te deside ke li pa pral patisipe nan mascarade a e ke li pa pral parèt nan tribinal nan pwòp volonte l 'yo gratis nan okenn sikonstans, fè fas a konsekans yo nan desizyon ou an.

Dènyèman tribinal la nan Cerdanyola ki enstwi ka a pou prizon an nan elèv yo nan Biwo Rector a nan Inivèsite a Otonòm nan Barcelona (UAB) nan ane a 2013 (ka a li te ye tankou "Som 27 e plis ") te bay yon lòd ki bay pou ouvèti a nan jijman oral la epi li se yon kosyon absoliman disproporsyone mete, nan 511.835,05 EUR an sekirite responsablite sivil yo. 27 moun ki akize kòm rezilta nan pwotestasyon inivèsite sa a ap tann petisyon kriminèl nan mitan yo 11 y 14 ane nan prizon, depann de ka a, ak entèdiksyon aksè nan UAB la pandan 5 ane. Pami yo gen Sekretè Jeneral nou an, kamarad Ermengol Gassiot. Bon an susmansyone, jan tout moun ka sipoze, pa pral peye pa 27 afekte ak afekte, ki pral pwobableman egzije sekrè nan pewòl ak byen.

Pandan jou kap vini yo oswa semèn yo 27 Yo pral konvoke moun yo pou yo parèt nan tribinal pou delivre yon kopi akizasyon an, se konsa ke nan 3 jou parèt ak yon avoka ak avoka, epi yo oblije afiche kosyon an.

Sekretarya Pèmanan sa a konsidere ke tout pwosesis sa a pa gen anyen plis pase yon mete-up motive pa yon tire revanj politik sou pati nan ansyen ultra-liberal Rector nan UAB la., ki vize a pini mouvman elèv la ak sendikalis ki te fè fas a li nan defans inivèsite piblik la nan pwosedi kriminèl. Pèfòmans nan ke Rectoral, ak istwa konplo a konstwi pa avoka yo li te anboche pou objektif sa a, ki te itilize pa Biwo Pwokirè la, kò politik nan peyi Espay, kòmanse yon pwosedi jidisyè grotèsk ki reprezante ka ki pi mal la nan represyon politik nan yon inivèsite depi epòk la Franco.

Nan sitiyasyon sa a, kòlèg nou Ermengol Gassiot te deside ke li pa pral patisipe nan mascarade a e ke li pa pral parèt nan tribinal la nan pwòp volonte l 'yo gratis nan okenn sikonstans, fè fas a konsekans yo nan desizyon ou an.

Sa a Sekretarya pèmanan konplètman pataje analiz la ki sipòte desizyon an te pran pa Ermengol kolèg nou an, epi nou sipòte. Nou konprann sa devan yon atak politik (aplike nan fòm lan nan yon pwosesis jidisyè) Kont libète sivil ak dwa, li lejitim pou pratike dezobeyisans ak solidarite pou defye piblikman tout montaj represif sa a.. Nou konsidere ke nan moman sa a kounye a nou ap jwe yon bon pati nan mesaj la ki pral transmèt nan lit sosyal yo ki pral vini nan tan kap vini an sou repons lan ki dwe bay represyon an politik-jidisyè. Nou jwe anpil, ak estrateji pinitif kote yo vle paralize ak pini nenpòt kalite rezistans sendika, elèv oswa sosyal dwe sispann. Nan ka a espesifik nan Ermengol, Asanble sa a vize pou reprime egzèsis aksyon sendika pa CGT nan UAB nan defans dwa fanm travayè yo ak inivèsite piblik la ak, pi lwen pase sa a, nou konsidere li kòm yon atak sou tout òganizasyon nou an.

Nou vle fè li klè ke, toutotan li depann de nou, Okenn nan la 27 moun ki akize yo e yo pap janm pou kont yo. Nou rele tout federasyon yo ak sendika nan CGT la, tout militans nou yo, mouvman sosyal ak moun nan solidarite yo prepare repons lan kolektif ak òganize ke evènman sa yo merite. CGT a pa pral tann, ni li pap rete ak bra li kwaze. Nou rezève nou dwa, kòm yon òganizasyon, yo aji lè ak jan nou jije ki apwopriye yo, pran an kont gravite ka a.

FAS REPRESYON POLITIK, nou dezobeyi! SI YO TOUCHE NOU 27 Yo manyen nou tout!

Pèmanan Sekretarya nan Komite a Confederal nan CGT la

Sesyon fòmasyon: “Inyon dout”

 fòmasyon
Jen 162017
 

zanmi, patnè,
li madi 27 Jen nan 9:30 h, sou La Marineta nan Mollet, nou pral pote soti nan yon sesyon fòmasyon sou:

Inyon dout

Sesyon fòmasyon sa a pral diferan de sa ki te wè byen lwen tèlman, depi asistan yo pral ogmante dout yo, kesyon, enkyetid, elatriye, sou aksyon sendika te pote soti nan konpayi yo, de jou an jou, menm pwosesis ki pi konplèks yo. Objektif jeneral li se reponn kesyon aksyon sendika kolektif yo.

50 @ nan kenbe: Jessica Bolancel (soti nan jaden legal la), Demetrio Bermejo ak Charo Luchena (nan pèspektiv nan aksyon sendika nan sendika nou an) Yo pral reponn dout ak kesyon, osi byen ke tout asistan yo ki ka konseye sou sijè yo diferan. Sesyon fòmasyon sa a, kòm tout moun, li ouvè a tout manm.

Pou konfime prezans ou, ranpli Fòmilè sa a, kote ou ka ekspoze tou dout ou yo ak kesyon yo deba.

Madi 27 Jen nan 9:30 h
La Marineta
Mollet del Vallès

Sante!

Sekretarya Fòmasyon CGT Valles Oriental

Asanble afilye ak afilye, Samdi 17 nan mwa jen

 asanble
Jen 122017
 

Konpayon, konpayon,
Se Asanble nan afilye ak afilye nan sendika nou an konvoke.

Jou: Samdi 17 nan mwa jen.
Tan: nan 10:00 èdtan nan maten.
Mete: nan sendika a nan c / Francesc Macià, 51

Agenda ak dokiman, voye pa imèl.

Sante

CGT Vallès Oriental
c / Francesc Macià 51, Mollet del Vallès
Pèt: 93 593 1545 / 625 373332
imèl: cgt.mollet.vo@gmail.com
Entènèt / Facebook / Twitter

La payasada policial del caso Pandora contra el anarquismo

 Anarchis, Jijman, Repwesyon
Jen 092017
 

El extraño caso de la organización terrorista anarquista sin terroristas ni organización.

El reciente archivo del caso Pandora pone en tela de juicio las macrooperaciones de los Mossos, Guardia Civil y Policía Nacional para desactivar una presunta organización terrorista anarquista.

Esclarecedor artículo publicado estos días:

http://www.publico.es/sociedad/extrano-caso-organizacion-terrorista-anarquista.html
 

CGT Sektè Sosyal lage laprès sou abi enstitisyonèl ak pòt k ap vire nan DGAIA la

 Aksyon Inyon an, KOMINIKASYON, SEKTÈ SOSYAL
Jen 092017
 

DGAIA a ap maltrete e Mr.. Ricard calvo

TIRE, Estab, PIVT SWIVEL, AK nouvo prim pou valè a nan 98 MILYON DE € KI BENEFIS NAN BIZNIS KONPLOME AK LYEN AK MR RICARD CALVO (Direktè Jeneral nan DGAIA la). JISKA NOU SOUFRI ANPIL ENKOMPETANS?

Dènyèman nou te kapab li nan nouvèl laprès sa, malerezman, konfime tout bagay nou te denonse soti nan sektè sosyal la nan CGT alantou sitiyasyon an mangonmen nan ki se sant yo nan minè sipèvize pa Generalitat la: "Vaksen nan lè a pa polis la nan yon sant pou minè pwoteje pa Generalitat la", "Magazin poud nan sant jivenil", “Yon minè ki anba titèl, kout kouto nan mitan lari a nan Barcelona ", "Direktè a nan Prince la ti te bay yon salè ki double sa yo ki nan akò a", "DGAIA a di yo pa kontwole salè yo, ni lajan (ki nan prim ki sot pase yo rive jiska 5.457 € pou chak mwa ak pou chak timoun) bay bay fondasyon prive ki dirije sant jivenil, menm si yo se lajan piblik ". "Fondasyon twazyèm sektè peye pri lwaye tèt nèg bay konpayi posede pa tèt yo".

Dènyèman, nan CRAE Èske Rubió yon minè te vin fou ak yon rach ap eseye atake lòt timoun ak edikatè, e entèvansyon polis lokal la ak polis revòlt Mossos yo te bezwen, ki te gen pou tire nan lè pou dekouraje minè a epi pran zam li.. Tinedjè sa a rete nan menm sant la apre ensidan grav la. Nan CRAE Sant Andreu a, yon minè te ale nan fenèt yo ki te fè fas a lari a ak yon gwo manchèt apre li te fin di menas lanmò pou kèk edikatè.. Yon zam ki te itilize pa edikatè gras a avètisman lòt adolesan yo. Nan demen, lapolis te oblije entèvni paske minè a te vle mete yon kouto nan Sant lan. Tout bagay sa yo pandan y ap kontinye menase edikatè devan jèn yo. Yon tinedjè ki gen yon maladi mantal grav ki te repete menase tou de timoun yo ak edikatè nan menm CRAE la, men sa malgre ensidan grav sa yo li rete nan sant lan; mete an danje entegrite fizik yo, osi byen ke sa a nan lòt timoun sèlman 8 ane, ak sa edikatè yo. (Done ki soti nan sit entènèt Akizisyon Piblik nan Generalitat de Catalunya ak Depatman Travay, Afè Sosyal ak Fanmi).

Nouvèl sa a se pati ki pi vizib nan yon sistèm pwoteksyon timoun ki revictimizes timoun yo ak, lwen pwoteje yo, li fè yo sibi move tretman enstitisyonèl.

Atik konplè sou sit entènèt la nan CGT Catalunya

Nou dezobeyi pwosesis politik ka a 27 e plis

 KOMINIKASYON, edikasyon, Jijman
Jen 092017
 

Kominike pou laprès soti nan SP CGT nan kataloy

Dènyèman, tribinal la nan Cerdanyola del Vallès enstwi dosye a pou fèmti elèv yo nan rectorat Inivèsite Otonòm nan Barcelona. (UAB) nan ane a 2013 (ka a ke yo rekonèt kòm “27 e plis”) te dikte yon lòd entèlokitwa ki bay lòd pou ouvèti jijman oral la epi mete yon kosyon absoliman disproporsyone., nan 511.835,05 lajan ewo pou garanti responsablite sivil. 27 moun akize kòm rezilta manifestasyon inivèsite sa a ap tann petisyon kriminèl nan mitan 11 mwen 14 ane nan prizon, jan ka a kapab, ak yon entèdiksyon sou aksè nan UAB la pandan 5 ane. Pami yo se Sekretè Jeneral nou an, konpayon Ermengol Gassiot la. Depo ki endike anwo a, jan tout moun ka devine, pa pral peye pa 27 afekte ak afekte, ki pral gen anpil chans mennen nan pwosesis pou sezi pewòl ak pwopriyete.

Pandan kèk jou oswa semèn kap vini yo 27 moun y ap konvoke pou parèt nan tribinal pou remèt yon kopi akizasyon an, pou ke nan fen 3 jou parèt ak avoka ak avoka, epi yo oblije depoze kosyon an.

Sekretarya Pèmanan sa a konsidere ke tout pwosesis sa a pa anyen men yon montaj ki motive pa yon revanj politik pa ansyen rektora ultraliberal UAB la, ki vize pou pini mouvman etidyan an ak sendikalism ki te konfwonte l nan defans inivèsite piblik la. Pèfòmans rectori sa a, ak kont konspiratwa avoka li te anboche pou objektif sa a te konstwi, te pwofite pa Biwo Pwokirè Piblik la, Òganizasyon politik Eta Panyòl, pou inisye yon grotèsk pwosedi jidisyè ki genyen pi move ka represyon politik nan yon inivèsite depi epòk Franco.

Fè fas ak sitiyasyon sa a, kòlèg nou an Ermengol Gassiot deside ke li pa pral patisipe nan fars la e ke li pa pral parèt nan tribinal poukont li nan okenn sikonstans., pandan y ap fè fas a konsekans ki soti nan desizyon l 'yo.

Sekretarya Pèmanan sa a konplètman pataje analiz ki sipòte desizyon kòlèg nou an Ermengol pran, epi nou sipòte li. Nou konprann sa devan youn atak politik (enstriman nan fòm yon pwosè jidisyè) kont libète ak dwa sivil yo li lejitim pou pratike dezobeyisans ak solidarite pou defi piblikman tout asanble represif sa a.. Nou konsidere kounye a n ap jwe yon gwo pati nan mesaj ki pral transmèt nan lit sosyal ki pral vini pi devan sou repons ki dwe bay represyon politik-jidisyè a.. Nou jwe anpil, ak estrateji pinitif kote yon moun vle paralize ak reprimande nenpòt kalite rezistans sendika, elèv oswa sosyal dwe sispann. Nan ka espesifik Ermengol, asanble prezan an se ki vize a reprime egzèsis la nan aksyon sendika pa CGT la nan UAB nan defans dwa travayè yo ak inivèsite piblik la ak, pi lwen pase sa, nou konsidere li yon atak sou tout òganizasyon nou an.

Nou vle fè sa klè, nan limit ke sa a se jiska nou, okenn nan 27 akize yo e yo pap janm poukont yo. Nou rele tout federasyon yo ak sendika yo nan CGT la nan kataloy, a tout militans nou an, mouvman sosyal ak moun ki an solidarite a prepare repons kolektif ak òganize ke reyalite sa yo merite. CGT nan kataloy pa pral kite nan chans, ni li p ap rete ak bra l kwaze. Nou rezève dwa a, kòm yon òganizasyon, pou nou aji lè ak kijan nou konsidere li apwopriye, bay gravite ka a.

DEVAN REPRESYON POLITIK, RENTASYON! SI YO MANYEN NOU 27 YO MANYEN NOU TOUT!

Pèmanan Sekretarya nan Komite a Confederal nan CGT la nan kataloy
2 nan mwa jen nan 2017

Atelye fòmasyon sendikal sou 8 Jen nan Barcelone: Tan mezi. Entwodiksyon nan MTM. Ki jan yo defann tèt nou

 fòmasyon
Jen 022017
 

Atelye fòmasyon sendikal
MEZI TAN – ENTWODIKSYON MTM la – KIJAN POU DEFANN NOU

Li pral fèt sou 08/06/17, nan 09:30h. a 14:00h., nan lari Burgos 59, Barcelone (Lokal nan Konfederasyon an nan kataloy nan CGT la).

 

Temari:

Istwa mezi tan; soti nan Fordism rive nan MTM.

  • Konsèp pwodiktivite.
  • Sistèm Mezi Travay.
  • Sistèm Tan Predetèmine kont Distribisyon.
  • Devlopman istorik sistèm tan Predetermined.

MTM: sistèm mezi tan nan endistri ak plis ankò.

  • Tan Mezi nan Metòd: MTM.
  • Itilizasyon tan MTM.
  • MTM atravè lemond sipò.
  • Konparezon ak lòt sistèm tan.

MTM, tab ak aplikasyon.

  • Konsèp debaz MTM – 1.
  • Pwosedi MTM debaz yo – 1.
  • Mouvman MTM la – 1.
  • Sistèm ki sòti nan MTM – 1.

Defans pwodiktivite.

  • Salè ak kantite travay.
  • Negosyasyon kolektif.
  • Mwayen defans.
  • Ergonomi ak pwodiktivite.

Platfòm mande.

  • Tan nan Konvansyon an.
  • Aplikasyon nouvo tan.
  • Prekarite nan negosyasyon aktyèl la.

Moun ki enterese nan kou a ta dwe voye yon imèl bay sec_org_femec@cgtcatalunya.cat
oswa rele 685 104 325 pou rezève yon plas anvan 01/06/17 (maksimòm 30 patisipan yo).

Federasyon metalijik nan kataloy (FEMEC-CGT)

Els perqué de la Vaga del Metro de Barcelona

 TRANSPÒ AK KOMINIKASYON
Me 232017
 

Ada Colau ha passat de catalogar l’any 2014 als directius de l’empresa de Metro de Barcelona com una ‘màfia que cal fer fora’, a donar-los suport i actuar contra les vagues dels treballadors. Quina és la raó d’aquest canvi?

A TMB hi ha 579 directius fora de conveni, molts d’ells endollats per PSC, ICV i CDC. Persones com Dídac Pestanya, ara jubilat, alcalde de Gavà del PSC durant 20 ane amb un sou que ascendia a més de 200.000€.

nan 2011 aquests directius s’han pujat el sou un 15% mentre el de la plantilla seguia congelat, amb 400 persones contractades en precari i fortament pressionada (per exemple es deneguen canvis de lloc de treball a embarassades per estar el personal al mínim).

Més de 60 directius cobren més salari que l’alcaldessa de Barcelona. L’Ajuntament incompleix reiteradament la llei de transparència i no publica els sous d’aquests directius, mentre criminalitza als treballadors. La pròpia Ada Colau va atacar el propi concepte de vaga dient “amb vaga no es negocia perquè pressiona”. Clar, Ada, això és el que fan les vagues. Opinava el mateix quan ella mateixa ocupava seus bancàries per frenar desnonaments pressionant a un poder econòmic superior?

Les relacions amb la banca sembla que són estupendes, es privatitza la T-Mobilitat a ‘la Caixa’ per 94 milyon ero.

En aquest video els treballadors de Metro expliquen tot això perfectament:

S’han produït 68 reunions de conveni sense que l’ajuntament vulgui tancar cap solució, enllaçant els interessos d’un grup directiu amb els seus propis. Per què?

Barcelona en Comú està practicant possibilisme amb la casta per organitzar l’equilibri d’interessos a l’ajuntament. La candidatura guanyadora incloïa a ICV, a la qual es va sumar després PSC al govern consistorial. Tots dos partits han viscut i viuen d’un clientelisme amb ‘la seva gent’ a la qual van col·locant en els diferents organismes on tenen accés. I a la nostra gent, la màfia de TMB a la que feia referència Colau, no se la toca.

L’ajuntament de Barcelona és actualment l’advocat defensor d’una caspa inútil, incompetent i neoliberal que no dubta a buscar l’enfrontament amb els treballadors per defensar els seus interessos i els dels seus amics financers.

Mercedes Vidal, presidenta de TMB, Marc Grau, directiu-pitbull de TMB, BEC, ICV, PSC, CDC són els culpables per no voler trobar una solució a la situació.

Des de la Coordinadora d’Informàtica de la CGT donem tot el nostre suport als i les treballadores en lluita pels seus drets i contra la màfia de directius i polítics.

Coordinadora d’Informàtica de la CGT

 

CGT Metro Barcelona
@CGTmetroBCN

Ansèyman: Tot sobres les adjudicacions d’estiu

 edikasyon
Me 222017
 

25M concentració i assemblea persones interines

Resum de la RESOLUCIÓ ENS/1005/2017, nan 8 de maig DOGC Núm. 7369 – 15.5.2017. Aquesta convocatòria estableix el procediment per ocupar vacants amb caràcter provisional a les escoles, centres d’educació especial, centres d’ensenyaments secundaris, centres de formació de persones adultes i altres vacants corresponents a llocs de treball dels cossos de mestres i de professors d’ensenyaments secundaris no ocupades amb caràcter definitiu o provisional per al curs 2017-2018.

Les destinacions provisionals són amb efectes d’1 de setembre de 2017 i finalitzaran el 31 Out nan 2018, a excepció dels casos previstos de propostes de l’Administració o dels directors dels centres per ocupar llocs per una durada superior.

Atik konplè sou sit entènèt la nan CGT Edikasyon

 

Més articles de CGT Ensenyament:
Oposicions? Estabilitat o acomiadaments? 31 nan Me, xerrada informativa
27M [Jornada] L’educació d’adults en el marc actual
#25M: Concentració i assemblea per l’estabilització d’interines i interins docents

Lekòl ete CGT nan Ruesta, nan la 29 soti nan jen rive 2 Jiyè 2017

 Kiltirèl, fòmasyon, Ruesta
Me 152017
 

Yon ane ankò CGT la louvri Lekòl Ete Libertarian li yo, yon espas pou reyinyon ak diskisyon, aprantisaj ak rekreyasyon, kote nou tout ka kontribye eksperyans nou ak konesans nou anrichi youn ak lòt.

Ane sa a, ant 29 nan mwa jen ak 2 jiyè, nou pral rankontre nan Ruesta (Aragonè Pre-Pyrenees) anba deviz la: Sèvis piblik, Transnasyonal, Chomaj ak Prekarite.

Nan dènye ane yo, N ap temwen akselerasyon atak la nan globalizasyon kapitalis sa, atravè transnasyonal yo, fèt sou sèvis piblik ki sansib a benefis jeneral. Piyaj la nan byen komen, lakòz esklizyon, chomaj ak prekarite, kondane a 90% soti nan popilasyon an rive nan povrete.

Fè fas ak sitiyasyon sa a ane sa a, CGT Libertarian Lekòl la, atravè kat atelye, Ann reflechi ak deba sou repons CGT yo dwe ye, altènativ yo ak estrateji pou konbat pwoblèm sa a.

 

Atik konplè nan CGT Catalunya

 

NO al 2×1 a los genocidas de la dictadura cívico-militar-eclesiástica en Argentina

 Antifascist, Entènasyonal, demonstrasyon, Istorik memwa
Me 102017
 

#NOal2x1

Mèkredi 10 nan mwa me 2017, 19:00h
Plaça Sant Jaume
Barcelone

Este miércoles 10 de mayo de 2017 se realiza una manifestación a nivel global en todas las plazas del mundo, para repudiar la decisión del actual gobierno argentino de extender los beneficios del denominado “2×1” (reducción de condenas, que contabiliza 2 años por 1 año de condena), extender esto a los genocidas de la última dictadura cívico-militar-eclesiástica en Argentina (1976-1983).
Kontinye lekti »

Festival de Cinema Anarquista de Barcelona, 11 al 13 nan Me

 Anarchis, Kiltirèl
Me 092017
 

Festival de Cinema Anarquista de Barcelona
11, 12 mwen 13 de maig del 2017

Els dies 11, 12 mwen 13 de maig acollim a La Cinètika (Fabra i Puig, 32, Barcelone) li VII Festival de Cinema Anarquista de Barcelona, no us ho perdeu! L’entrada és lliure. Aquí teniu la programació actualitzada.

JEDI 11 MAIG
18:00h Protestas, propuestas y procesos: solidaridad y resistencia contracultural, Lima-Perú
20:00h Nosotras ustedes ellas
20:05h Victor XX
20:30h Viure al límit –amb presentació–
21:30h Bising Sisters –amb presentació–
21:50h Fugir de l’oblit
23:00h Sin Fronteras (capítol 1)

VANDREDI 12 MAIG
16:30h Melchor Rodríguez, el Ángel Rojo
18:00h Mirar morir
19:50h Boxgirls
20:20h Loba –amb presentació–
22:15h Lágrimas de aceite –amb presentació–
23:30h Sin Fronteras (capítol 2)
00:00h Los hacedores de lluvia –amb presentació–

DISSABTE 13 MAIG
17:00h El Peor Dios
18:30h Agenda de una feminazi
18:35h Estoy rara
18:45h Blackfish
20:20h Raices de resistència –amb presentació–
21:45h Mukwano
22:00h Entrevies. Okupas en l’H –amb presentació–
00:15h Cine XXX (a concretar)

La Cinètika
https://lacinetika.wordpress.com/

Possibles oposicions massives els propers 3 ane

 Boletín, edikasyon, ANSEYE
Me 082017
 

Estabilitat o acomiadaments? Nosaltres decidim!

Companys, patnè,

Compartim amb vosaltres aquesta nova esquerda: POSSIBLES OPOSICIONS MASSIVES ELS PROPERS 3 ANYS. ESTABILITAT O ACOMIADAMENTS? NOSALTRES DECIDIM!!

Després de sis anys sense oposicions, diversos factors poden forçar els governs de l’Estat i de la Generalitat a treure a concurs milers de places docents durant els propers tres anys. Depenent del procediment que es faci servir, aquest procés pot permetre tant que una majoria de l’actual personal interí passi a ser personal funcionari com que perdin les places que actualment ocupen. Des de CGT estem convençudes que la pressió que exercim serà la clau perquè es prioritzi l’accés a les persones que ara ocupen aquestes places.
Kontinye lekti »

1th Me, jounen batay klas travayè!

 1th Me, KOMINIKASYON, demonstrasyon
Avril 212017
 

1 me sa a jwenn nou nan yon kontèks lagè mondyal pou resous ak petwòl, ki montre nou kòmandman l yo: compétitivité, endividyalis, konsomasyon. Dikte nan nouvo mond lan rekòmande, make pa tandans nan fachis ki soti nan USA a, Larisi ak lòt pouvwa yo ap eseye enpoze, atravè lagè ak laterè.

E kote nou ye travayè?, nan kontèks sa a, kòm yon klas eksplwate? Nan konpayi nou yo ap eseye enpoze "konpetitivite" kòm yon mezi nan tout relasyon yo, e se konsa yo vle izole nou, kraze lyen solidarite klas ki se jisteman fòs nou. Kontinye lekti »

 Ki pi gran Entries  Plus Entries