admin

Nov 072024
 

Aquest breu vídeo mostra com, davant l’absoluta fallida inicial de les Administracions Polítiques, les associacions de treballadors i treballadores hem mantingut el fil de la solidaritat i l’esperança entre les persones afectades per la desgràcia.

Evidentment cadascú es preocupa per les persones de la seva classe social. Els i les polítiques no formen part de les classes populars, d’aquí la seva desídia i menysteniment per les desgràcies del humils.

Des de la nostra modèstia al Vallès Oriental, coordinats amb els i les companyes de les comarques de Girona i Barcelona, els i les companyes de les seccions sindicals a cadascuna de les empreses, les persones anònimes que han fet aportacions de productes bàsics, les que han vingut a ajudar a organitzar, classificar i encaixar el menjar, botes d’aigua, eines, roba, mascaretes, a carregar els camions, conduir fins les zones afectades per la catàstrofe… també el jovent del Gimnàs Popular Francesc Ollé, de Mollet del Vallès…

És la prova que cap petit esforç de col·laboració altruista cau en sac mort. Tota petita ajuda mútua acaba fent fruit i floreix.

EL FRUIT DE L’ESFORÇ DE TOTES I TOTS NOSALTRES!!

SEGUIM EMPENYENT CAP A UTOPIA : DE MOMENT CONTINUANT RECOLLINT MATERIALS DE PRIMERA NECESSITAT PELS COMPANYS I COMPANYES DE VALÈNCIA, EN L’HORARI HABITUAL DEL SINDICAT: https://cgtcatalunya.cat/cgtvallesoriental/category/contacta-amb-nosaltres/ 

Molta Salut i Reciprocitat!

Nov 012024
 

Salud compañeras y compañeros,

Ante la magnitud de la tragedia que ha provocado la DANA, las compañeras de la Federación de la CGT de Valencia nos han transmitido la necesidad que tiene la población que se han quedado absolutamente sin nada.

Desde CGT nos hemos organizado para ayudar, en la medida de lo posible, abriendo puntos de recogida organizada que nos permita poder llevarlo a la zona donde lo necesitan.

Como la situación es urgente, estos puntos se abren a partir de ya.

En nuestra comarca, se abre un punto de recogida en nuestro sindicato (C/ Ronda de Oriente, 6-Mollet del Vallés, justo delante de la estación de tren Mollet-Sant Fost) con el siguiente horario:

  • 2 de noviembre (sábado): de 11h a 13h y de 17h a 19h.
  • 4 de noviembre (lunes): de 11h a 13h y de 17h a 20h.
  • 5, 6 y 7 de noviembre: de 10h a 13h y de 17h a 20h.
  • 8 de noviembre: de 17h a 20h.

Según nos vayan comunicando las compañeras de Valencia, iremos ampliando horarios de recogida.

Listado de productos*:

– Botas de agua/limpieza, mantas, cubos y rastrillos.

– Guantes de trabajo y mascarillas.

– Latas de conserva que no requieran calor ni fuego.

Leche en polvo para biberones.

– Pañales infantiles y para gente mayor.

– Botiquines con lo básico.

*Clasificar alimentos por tipos y nombrar en las cajas el tipo de material. Se aconseja que sea cajas de plástico.

Telefóno de contacto:

629571118

Salud

SP Federación Comarcal Vallés Oriental

PARA APORTACIONES ECONÓMICAS:

Banco: Caixa Popular

Titular: CGTPV [CGT del País Valencià]

Concepto: SolidaridadValencia

Número de cuenta: ES7831590018112755192826

Oct 262024
 

Darrerament l’Ajuntament de Canovelles ha comunicat la suspensió del mercat setmanal dels diumenges.

L’argumentació ha estat la «inseguretat» produïda pel volum de paradistes «il·legals».

La populista MESURA, a banda d’acontentar les emocions superficials dels i les xenòfobes de dretes, ni tan sols considera les arrels profundes del problema: LA POBRESA [i precisament el poble de Canovelles n’és víctima des de les dècades de 1950…].

A banda de deixar de donar un servei PRESENCIAL d’alimentació i roba a preus populars a tota la comarca i a totes les persones que no volen passar pel sedàs de l’Amazonització / uberització i l’atur, despersonalització, explotació laboral i contaminació que comporta el model de comerç postcapitalista.

A banda de deixar sense ingressos les i els paradistes regularitzats, que no són precisament capitalistes i que funcionen majoritàriament mitjançant precàries cooperatives familiars per subsistir, molt al límit dels marges.

La mesura deixa sense l’últim recurs a persones a qui no es permet treballar dignament i que troben en la venda «no regulada» de productes que EMPRESARIS BEN LEGALS falsifiquen per enriquir-se sense límits, la darrera baula per guanyar-se la vida amb honradesa, abans de robar.

Aquestes persones sovint les trobem ultra explotades en tallers infectes de la «subcontracta externa» que porta peces a la nostra empresa, o collint maduixes que quatre xavos a Huelva i vivint en barraques.

Ens «roben la feina» perquè treballen per menys diners, o és precisament la DESPERSONALITZACIÓ LEGAL que les converteix en l’eina de joguina fràgil perquè els empresaris ens abaixin els salaris i les condicions laborals? Si fossin considerades PERSONES (que ho són, igual que nosaltres) jurídicament legals, tindrien les mateixes condicions i els «jefes» no tindrien aquesta eina per afeblir els nostres drets laborals. I no, no ens farien la competència. La única «competència» [més aviat robatori] ens la fa l’empresari. Busqueu al diccionari plusvàlua o plusvalía (en termes marxistes).

Com totes i tots sabem, perdre la feina ens aboca a estats d’indefensió i ensorrament psicològic. Qui de nosaltres no robaria o mataria per alimentar els seus fills?

Pels i les que venen amb la cantarella de «primer els de casa» els respondrem que «Primer les persones dignes (les del Poble), després els esquirols i els empresaris, que són els nostres veritables lladres i enemics».

Novament recordem que la nostra actualitat capitalista va començar fa ja més de 500 anys amb la conquesta, colonització, explotació, saqueig de les terres llunyanes on habitaven tranquil·lament els avantpassats d’aquells a qui ara alguns i algunes anomenen «immigrants il·legals»: Amèrica, Àfrica, Àsia, Oceania. I encara continua (googlegeu «minerals de sang», «explotació infantil a Inditex o Mango» per exemple).

Es necessitaria el Producte Interior Brut (PIB) durant 1.000 anys de tots els Estats Occidentals partícips dels processos colonials per a “compensar o restituir” el mal causat als territoris i societats colonitzades. NO OBLIDEM que potser hi estem en DEUTE [No nosaltres com a ciutadans i ciutadanes, però sí els nostres Estats]. Espanya va participar de ple en aquest procés.

La decisió populista de l’Ajuntament de Canovelles [que no és un «simple Ajuntament indefens» sinó que forma part de l’entramat institucional i polític de l’Estat] en tot cas, només canviarà «el problema» de poble [acció ben poc solidària i encara menys «patriòtica»]. I potser serà al teu poble.

La població de Canovelles, com moltes altres de creixement ràpid mitjançant la segregació econòmica i espacial amb les immigracions [conseqüència del caciquisme al camp andalús, extremeny…] a zones industrials dels dels anys 1950 tenen un problema estructural:

LA POBRESA I LA CONCENTRACIÓ PER SEGREGACIÓ ESPACIAL DE LA MATEIXA.

LES PERSONES DEL PLANETA TENIM UN PROBLEMA CONSEQÜENT DE LA PRETÈRITA I PRESENT COLONITZACIÓ I EXPLOTACIÓ DE LES PERSONES DE TERRES LLUNYANES PELS EMPRESARIS I POLÍTICS DELS NOSTRES ESTATS.

«ALLÀ» ÉS MISÈRIA, FAM I «AQUÍ» PROBLEMES DE CONVIVÈNCIA.

Els problemes complexes només es poden resoldre amb solucions pregones i estructurals.

Prendre el darrer recurs i alhora refugi de la dignitat a persones al límit de la subsistència, les abocarà sense remei a la mort per inanició o a la delinqüència. ÉS DE DOMINI PÚBLIC que no dedicar recursos Legals i Públics a incorporar aquestes persones a la «normalitat» de les nostres vides mitjançant la seva legalització i formació social com a treballadors és sinònim d’abocar-los a la delinqüència. Des del Poder ho saben. Però massa sovint és preferible no dedicar-hi PREVENTIVAMENT aquests recursos dels NOSTRES IMPOSTOS i després gastar-se’ls igualment, COM A CONSEQÜÈNCIA de la seva negligència política, en policia repressora i descol·lapsar el sistema judicial. Apel·lant, això sí, a l’ORDRE mitjançant l’emocionalitat de la suposada PURESA NACIONAL.

Senyors de l’Ajuntament de Canovelles: No tanqueu el mercat dels diumenges.

Senyors polítics dels Parlaments: Legalitzeu i DIGNIFIQUEU aquestes PERSONES, tal i com diu la vostra Declaració Universal dels Drets Humans.

Senyors Polítics dels Parlaments: Porteu des de l’Estat Espanyol una proposta a l’ONU per reconstruir [amb el corresponent respecte a la identitat cultural que no s’hagi exterminat ja] l’estructura i autonomia material i econòmica d’aquelles societats fins que cap persona no hagi de voler abandonar-les, excepte per fer turisme. I si l’ONU no us fa cas, dignifiqueu i netegeu Unilateralment les responsabilitats passades de l’Estat Espanyol.

Recordem que parlem de PERSONES!

 

Salut i Dignitat,

 

El Comitè Comarcal del Vallès Oriental

Oct 012024
 

Compañeras y compañeros,

[A modo recordatorio]:

Ya ha pasado un año, desde que la UTE AP7 VALLÉS presionaba a un grupo de trabajadores subrogados de Abertis con una carta que informaba que, a partir del 23 de septiembre de 2023, se aplicaría el VII Convenio Colectivo del Sector de la Construcción.
También se indicaba que las condiciones económicas actuales se mantendrían hasta el 30 de septiembre de 2023 y que, a partir de esa fecha, dependerían del procedimiento de negociación que se estaba llevando a cabo.
En la Asamblea del 20 de noviembre de 2023, la plantilla afectada dijo un NO rotundo. No iban a aceptar ningún acuerdo que implicara la reducción de las condiciones económicas y laborales sin contraprestación alguna.
Por mayoría, se acordó que preferíamos acatar una sentencia firme antes que ceder a la presión empresarial, coacciones y mala fe.
Si hubiéramos cedido y aceptado la propuesta de la empresa en la asamblea, hoy tendríamos alrededor de un 7% menos de poder adquisitivo al año, lo que equivale a haber perdido una mensualidad completa. Además, el personal de oficinas habría tenido que trabajar una semana más al año, es decir, 40 horas semanales, y habría perdido unos 2,300
€ en tickets de comida.
Es un gran logro que hayamos defendido nuestros derechos y mantenido nuestras condiciones laborales. Sigamos unidos en la lucha, porque el esfuerzo colectivo siempre da resultados.

¡Salud!

¡SI TÚ LUCHAS, TÚ DECIDES!

David Barba Pérez
Sec. Gral. de la Sección Sindical CGT UTE AP7 VALLÉS

Sep 242024
 

Quina deu ser la raó (o les raons) per la qual persones que van viure la pobresa durant el franquisme i un sistema de Seguretat Social Pública ben bé testimonial [quants germans, familiars i coneguts morts que haurien sobreviscut amb un sistema sanitari prou desenvolupat, ja des dels anys 1950] en l’actualitat menystenen obertament el tracte i tractament, cent mil vegades millor que antany, que reben als hospitals i centres de salut en ser atesos o ingressats?

Curiosament, en sa majoria, o bé desconeixen que els sistema públic de la Seguretat Social es nodreix dels impostos dels i les treballadores, o bé són roïns arrogants pobres, d’aquells que aprofiten les escadusseres oportunitats que tenen per sentir-se suposadament «importants»; talment com els amos a qui han llepat fidelment les sabates durant tota la vida, per treure el monstre de la Síndrome de l’Emperador (aquesta vegada frustrat) que duen a l’interior. A saber… amb la dependenta del supermercat, amb el metge…

El seu melic liberal i «únic» no deu concebre allò de la caixa comuna de diners perquè se’n beneficiïn aquelles persones que tenen la desgràcia d’emmalaltir o quedar-se sense feina [el subsidi d’Atur també forma part de la caixa de la Seguretat social].

Els recursos són els que són i aportem mitjançant els impostos al nostre treball. Podrien ser-ne més? I tant! També s’esdevé la trista tradició estructural del clientelisme polític i l’estraperlisme, al nostre país.

Les classes populars no vivim precisament dies de glòria, incapaces en l’intent de revertir la implacable ofensiva de tots els partits polítics que accepten engreixar l’engranatge del parlamentarisme liberal burgès per privatitzar els serveis sanitaris, l’educació i els serveis de cohesió socials i traslladar-los d’allò que consideren «les mans mortes del bé comú universal (la cosa pública)» a les voraces gorges dels empresaris privats.

Tampoc aquestes persones megalòmanes del seu melic són conegudes a les assemblees organitzadores de les reivindicacions pels drets a la universalitat i qualitat dels serveis bàsics: Sanitat, educació, Serveis del Sector [de cohesió] Social, jubilació abans dels 60 anys i amb dignitat). Assemblees que criden desesperades als quatre vents la necessitat de la col·laboració de tothom (però ningú mai té mai temps «segons per a què, clar. Qüestió de prioritats».

Tampoc a les manifestacions al carrer.

Ara bé, al bar, a la sala d’espera de l’ambulatori, al supermercat… Sí.

Malalties de la desmemòria, cada vegada més col·lectiva, del segle XXI.

Persones que no han fet res de dolent a la seva vida, però que tampoc han aportat [ni estan aportant res a la col·lectivitat].

Una Gran aliança entre el Narcisisme, Hedonisme, Adanisme, Cunyadisme, el Consumisme Insatisfet i la Síndrome de l’Emperador.

Malauradament pot semblar que no hi ha res a fer.

O sí?

Sempre existirem les resistències, malgrat tot, empenyent i caminant cap a Utopia.

Ago 302024
 

Comunicat del Secretariat Permanent de la CGT del Vallès Oriental davant dels fets succeïts a la Festa Major de Granollers:

Des d’aquest Secretariat Permanent volem manifestar el nostre suport i solidaritat a la Colla dels Blaus davant dels atacs que estan rebent per la realització d’un taller «còctels molotovs». Una activitat en un context de Festa Major i sàtira on la llibertat d’expressió no hauria de ser cap problema.

Doncs bé, a partir de la denúncia de diferents «sindicats» policials s’estan obrint investigacions per part de la Fiscalia per identificar menors… i s’està posant en qüestió poder criticar, fer sàtira envers dels cossos armats de l’estat (policia, exèrcit…etc).

Aquestes actuacions ens demostren que no val abaixar la guàrdia en la defensa dels drets i les llibertats.

Jul 262024
 

Horario de apertura del local durante el mes de agosto. 

La asesoría jurídica se retomará el próximo lunes 2 de septiembre.

Para cualquier urgencia podéis contactar mediante correo electrónico o teléfono.

                                                                    Salud y anarcosindicalismo!!

                                    ——————————-

Horari d’obertura del local durant el mes d’agost. 

L’assessoria jurídica es reprendrà el proper dilluns 2 de setembre.

Per qualsevol urgència contacteu mitjançant correu electrònic o telèfon.

                                                                    Salut i anarcosindicalisme!!

Jul 232024
 

Hace ya mucho tiempo que nos hemos acostumbrado a normalizar las guerras, aquellos lugares donde se mata y se muere, se pasa hambre, se viola a mujeres y niñas, como algo lejano que se ve desde la tele mientras comemos. Ahora el morbo, más intenso e indignante, pero efímero, nos llega en forma de vídeos mediante redes sociales (más o menos manipulados o censurados).

“Aquí ya no pasa nada. La guerra es cosa del pasado y del tercer mundo”, se dice.

Nos quedan lejos de la memoria las levas obligatorias de nuestros jóvenes -y adultos- para el capricho colonial de algunos: América, los mataderos de Cuba y Marruecos. O las guerras civiles: las carlistas y la última de 1936. Leer y documentarse -según qué, claro- despierta la memoria y la reflexión coherente.

España desde 1986 forma pare de la Unión Europea y de la OTAN (en esta última desde 1999 plenamente integrada en su estructura militar y de mandos). Ello supone supuestos Derechos y conlleva Obligaciones.

Es preciso recordar que la OTAN no es precisamente la ONU de los “cascos azules de la paz”.

Desde la óptica empresarial la Guerra “exterior” es toda una oportunidad de negocio:

– Producción y venta de armas al exterior.

– Aumento del PIB mediante exportaciones.

– “Oportunidades” de reconstrucción de las zonas devastadas.

– Préstamos, muchos préstamos a la reconstrucción.

Ahora tenemos dos guerras que nos atenazan y avergüenzan públicamente (las del Sahel, Congo, Etiopía, Eritrea, Yemen, Kurdistán, Rohinyas, Afganistán… por cobalto, litio o coltán parecen no hacerlo tanto, pero haberlas haylas): Son las “oficialmente” no declaradas de Ucrania y Gaza.

En Palestina tenemos un Estado podrido y asesino, Israel, en liza con un protoestado también corrupto y asesino: Hamás. Lo pagan el pueblo israelí (adoctrinamiento y ambiente de Terror a quien se atreva a cuestionar el identitarismo Nacional-Religioso) y el pueblo palestino, que recibe la ya atávica represión israelí, más la represión interna de Hamás. Más ahora el saco de bombas y el asedio por hambre y sed.

España como estado no envía armas allá, pero no actúa diplomáticamente ni incide en el establecimiento de sanciones económicas para ahogar a los beligerantes. Tampoco realiza ninguna presión a importaciones o exportaciones sobre empresas multinacionales (o españolas) que comercian (o colaboran activamente) con el Estado de Israel y permiten, de facto, la continuación de la guerra y las muertes. Propuestas populares de boicot en ese sentido existen y se impulsan desde organizaciones sociales en todo el mundo, pero el Estado español ni plim (las BDS: Boicot, Desinversión, Sanciones… que colaboraron a vencer el Apartheid en Sudáfrica). También existen Estados que han dado el paso de romper relaciones diplomáticas y comerciales con el Estado de Israel, mientras dure la mortandad.

Ucrania, un Estado tan podrido y corrupto como el Ruso. Ambos oprimen a sus pueblos respectivos. Un conflicto orquestado en la gran geopolítica mundial y avivado mediante el identitarismo emocional nacional o un supuesto cultural Occidente / Oriente, donde la gente inocente muere. Nadie se lo esperaba (como en Yugoslavia). También pudo haber sido así en el tránsito postsoviético de economías de capitalismo de Estado a capitalismo de libre mercado (pero no lo fue).

El caso es que España, como miembro de la Unión Europea y de la OTAN hace años que envía al Estado ucraniano CON EL DINERO DE NUESTROS IMPUESTOS armas, dinero para armas y está aumentando el porcentaje de dinero destinado a “defensa” (a una potencial guerra) para que la gente pueda seguir matando y el pueblo sufriendo. Al margen de que el tema sea mucho más delicado y complejo (evidentemente el Estado ruso no es precisamente un santo) nos atañe que LOS Y LAS CIUDADANAS ESTAMOS TRABAJANDO Y PAGANDO IMPUESTOS (que podrían ser para educación o medicinas) PARA QUE ACTIVAMENTE LA GENTE SE PUEDA MATAR “ALLÍ”. Colectivamente no hemos actuado para evitarlo, excepto dignas excepciones. Por tanto los y las ciudadanas tenemos las manos manchadas de sangre, nos guste o no saberlo.

¿Y cómo puede afectar ello a nuestros hijos, o a nosotros mismos?

En realidad los y las ciudadanas constituimos la “potencial reserva” de carne de cañón si se dan las circunstancias, entre los 18 y los 45 años. Pero si se necesita más carnaza (a medida que se agoten las vidas), la propia legislación posibilita ampliarlos… 16, 64… [mejor no dales ideas].

España tiene compromisos supranacionales con la UE y la OTAN. Y una legislación “democrática” estatal que permite servirlos fielmente: La CONSTITUCIÓN ESPAÑOLA, las Leyes Orgánicas y los Reales Decretos, por orden de preeminencia.

La Constitución es la Ley Fundamental del Estado y a partir de la cual se desarrollan el resto, sin poder contradecirla.

Es muy importante, para comprender el argumentario siguiente, tener presente que para aprobar una Ley Orgánica se necesita mayoría simple en el Parlamento. Para modificar cualquier artículo de la Constitución, la mayoría cualificada de dos tercios. No es baladí que se hayan “desactivado” mediante leyes Orgánicas aspectos como la Pena de muerte en período de guerra o “sitio” (como eufemísticamente se denomina dicho estado que permite proceder ampliamente a la suspensión de derechos y libertades civiles), o el servicio militar obligatorio, sin haberlos abolido ni suprimido de la Constitución.

Cabe recordar que el Estado español (en el supuesto que sea aplicado honestamente) tiene un sistema electoral proporcional corregido que penaliza los grupos minoritarios (o en proyección) y fomenta la eufemística “estabilidad” en forma de dos grandes partidos del sistema que se alternan en el poder, sin más problema que una teatral dialéctica acusica a modo de puesta en escena.

El artículo 30 de la Constitución Española actualmente dice:

1. Los españoles tienen el derecho y el deber de defender a España.

2. La ley fijará las obligaciones militares de los españoles y regulará, con las debidas garantías, la objeción de conciencia, así como las demás causas de exención del servicio militar obligatorio, pudiendo imponer, en su caso, una prestación social sustitutoria.

3. Podrá establecerse un servicio civil para el cumplimiento de fines de interés general.

4. Mediante ley podrán regularse los deberes de los ciudadanos en los casos de grave riesgo, catástrofe o calamidad pública.

Lo del “deber de defender España” habla por si solo. Cuando se designa a una persona para ese “deber” deja de ser protegida íntegramente por los derechos y libertades civiles, pasando automáticamente a la jurisdicción militar. Los Estados Unidos invocaron dicho argumento para obligar a sus ciudadanos a defender (matando) los intereses de la patria (o de las grandes corporaciones económicas) en guerras tan lejanas como la primera, segunda guerras mundiales o la del Vietnam.

Las siguientes normativas desplegan el ejército profesional de manera “provisional” i “definitiva”, pero el concepto de “servicio militar” continúa vigente en la ley fundamental, la Constitución. Por lo tanto no está abolido sino suspendido:

– Ley 17/1999, de 18 de mayo, de Régimen del Personal de las Fuerzas Armadas.

– Real Decreto 247/2001, 9 de marzo, por el que se adelanta la suspensión de la prestación del servicio militar.

Probablemente no tenga demasiado glamour social la recuperación de la Mili, pero en un proceso de creación de estados de opinión patrióticos, belicistas i militaristas contra el supuesto “enemigo común” no sería descartable. Históricamente no es nada nuevo. Para ello solamente haría falta la derogación de una ley orgánica.

El artículo 15 de la Constitución Española actualmente dice:

Todos tienen derecho a la vida y a la integridad física y moral, sin que, en ningún caso, puedan ser sometidos a tortura ni a penas o tratos inhumanos o degradantes. Queda abolida la pena de muerte, salvo lo que puedan disponer las leyes penales militares para tiempos de guerra.

Una ley orgánica establece que en la actualidad la pena de muerte no se aplicará en caso de guerra:

– Ley Orgánica 11/1995, de 27 de noviembre, de abolición de la pena de muerte en tiempo de guerra.

Una simple votación el el Parlamento derogándola reactivaría la vigencia del artículo de la Constitución plenipotenciando las leyes militares ¿Quién duda que en caso de posible ambiente prebélico lo harán?

El artículo 8 de la Constitución Española actualmente dice:

1. Las Fuerzas Armadas, constituidas por el Ejército de Tierra, la Armada y el Ejército del Aire, tienen como misión garantizar la soberanía e independencia de España, defender su integridad territorial y el ordenamiento constitucional.

2. Una ley orgánica regulará las bases de la organización militar conforme a los principios de la presente Constitución.

Las leyes orgánicas vinculadas son revisables en sentido amplio o restrictivo mediante votaciones con mayoría simple en el parlamento. El apartado 1. “tienen como misión” es una carta blanca que legitima a los cuadros militares para hacer lo que les de la gana con nuestra sociedad [con nosotros, con nuestros jóvenes], cuando lo crean conveniente:

– Ley 36/2015, de 28 de septiembre, de Seguridad Nacional.

– Código de la Jurisdicción Militar.

-Ley Orgánica 14/2015, de 14 de octubre, del Código Penal Militar.

El artículo 116 de la Constitución Española actualmente dice: *(Estado de sitio es sinónimo de estado de guerra)

1. Una ley orgánica regulará los estados de alarma, de excepción y de sitio, y las competencias y limitaciones correspondientes.

2. El estado de alarma será declarado por el Gobierno mediante decreto acordado en Consejo de Ministros por un plazo máximo de quince días, dando cuenta al Congreso de los Diputados, reunido inmediatamente al efecto y sin cuya autorización no podrá ser prorrogado dicho plazo. El decreto determinará el ámbito territorial a que se extienden los efectos de la declaración.

3. El estado de excepción será declarado por el Gobierno mediante decreto acordado en Consejo de Ministros, previa autorización del Congreso de los Diputados. La autorización y proclamación del estado de excepción deberá determinar expresamente los efectos del mismo, el ámbito territorial a que se extiende y su duración, que no podrá exceder de treinta días, prorrogables por otro plazo igual, con los mismos requisitos.

4. El estado de sitio será declarado por la mayoría absoluta del Congreso de los Diputados, a propuesta exclusiva del Gobierno. El Congreso determinará su ámbito territorial, duración y condiciones.

5. No podrá procederse a la disolución del Congreso mientras estén declarados algunos de los estados comprendidos en el presente artículo, quedando automáticamente convocadas las Cámaras si no estuvieren en período de sesiones. Su funcionamiento, así como el de los demás poderes constitucionales del Estado, no podrán interrumpirse durante la vigencia de estos estados.

Disuelto el Congreso o expirado su mandato, si se produjere alguna de las situaciones que dan lugar a cualquiera de dichos estados, las competencias del Congreso serán asumidas por su Diputación Permanente.

6. La declaración de los estados de alarma, de excepción y de sitio no modificarán el principio de responsabilidad del Gobierno y de sus agentes reconocidos en la Constitución y en las leyes.

Mayorías simples en el Parlamento pueden determinar declaraciones de guerra, restringir las libertades y derechos fundamentales de los y las ciudadanas, expropiaciones, incautaciones, trabajos civiles comunitarios obligatorios, establecer levas obligatorias que automáticamente derivarían a la ciudadanía afectada a jurisdicción militar. También endurecer en tiempo récord la normativa legal de referencia:

– Ley 36/2015, de 28 de septiembre, de Seguridad Nacional.

– Código de la Jurisdicción Militar.

-Ley Orgánica 14/2015, de 14 de octubre, del Código Penal Militar.

El artículo 63 de la Constitución Española actualmente dice:

1. El Rey acredita a los embajadores y otros representantes diplomáticos. Los representantes extranjeros en España están acreditados ante él.

2. Al Rey corresponde manifestar el consentimiento del Estado para obligarse internacionalmente por medio de tratados, de conformidad con la Constitución y las leyes.

3. Al Rey corresponde, previa autorización de las Cortes Generales, declarar la guerra y hacer la paz.

El Jefe del Estado simplemente sanciona (o rubrica) aquello que determinen MAYORÍAS SIMPLES del Parlamento. Pero la figura del rey es inviolable, el Gobierno responde por sus actos, es el Mando supremo de las fuerzas Armadas (Artículos 56, 64 y 62 de la Constitución española). Casi nada.

El artículo 117 de la Constitución Española actualmente dice:

1. La justicia emana del pueblo y se administra en nombre del Rey por Jueces y Magistrados integrantes del poder judicial, independientes, inamovibles, responsables y sometidos únicamente al imperio de la ley.

2. Los Jueces y Magistrados no podrán ser separados, suspendidos, trasladados ni jubilados, sino por alguna de las causas y con las garantías previstas en la ley.

3. El ejercicio de la potestad jurisdiccional en todo tipo de procesos, juzgando y haciendo ejecutar lo juzgado, corresponde exclusivamente a los Juzgados y Tribunales determinados por las leyes, según las normas de competencia y procedimiento que las mismas establezcan.

4. Los Juzgados y Tribunales no ejercerán más funciones que las señaladas en el apartado anterior y las que expresamente les sean atribuidas por ley en garantía de cualquier derecho.

5. El principio de unidad jurisdiccional es la base de la organización y funcionamiento de los Tribunales. La ley regulará el ejercicio de la jurisdicción militar en el ámbito estrictamente castrense y en los supuestos de estado de sitio, de acuerdo con los principios de la Constitución.

6. Se prohíben los Tribunales de excepción.

Aquí volvemos a las “leyes de referencia” que lo dejan todo atado y bien atado en manos de los políticos del sistema bipartidista, los jueces y los jueces militares. Sobre la “prohibición” de los tribunales de excepción, ya sabemos sobradamente como “actúan” los soldados ejecutiva y sumariamente cuando buscan civiles objetores de conciencia “desertores” o entran en alguna población que les ha sido hostil: saqueando, violando, torturando, matando:

– Ley 36/2015, de 28 de septiembre, de Seguridad Nacional.

– Código de la Jurisdicción Militar.

-Ley Orgánica 14/2015, de 14 de octubre, del Código Penal Militar.

Existen más referencias a prerrogativas militares en la Constitución.

Seguramente ni tan solo una minoría significativa de los políticos del Parlamento y Gobierno español están por la labor o el imaginario de entrar en una guerra, pero los compromisos internacionales adquiridos por el Estado son los que son, y con quien son. Por lo tanto, el Estado no es soberano en ciertas decisiones. Más bien un peón servil más, en la geopolítica internacional. Y las y los ciudadanos, el pueblo, la carne de cañón barata.

Un incipiente fantasma militarista recorre la pacífica Europa de la Unión Europea, que ya parece ser la Europa de la OTAN. Lluvia fina de crear poco a poco estados de opinión, si no favorables, por lo menos no resistentes a posibles escenarios bélicos en un futuro a medio plazo (que pueden ser algunos años). La Ministra de Defensa española baila a ese juego, los máximos exponentes de la Unión Europea, también [la razón de ser de la creación de la UE fue precisamente el de evitar una nueva contienda militar en Europa].

No tiene por qué existir un peligro inminente de guerra, y menos en nuestro territorio. Nadie esperaba, el día antes, que el petardo de los Balcanes llegara a estallar en 1991, tampoco el de Ucrania en 2022 (parecían un poco como las ocurrencias desafiantes cíclicas del “loco” de Corea del Norte). Las guerras “solo pasan en las tierras pobres y lejanas”.

En cualquier caso existe la posibilidad de reclutamientos obligatorios de nuestros muchachos para ir a tierras lejanas a matar y morir por cumplir con los acuerdos y compromisos de los poderosos mundiales (y que nuestros poderosos firmaron en su momento, con muy poca oposición popular. Fangos y lodos). Y toda una normativa legal estatal que lo ampara y legitimará la represión de la potencial disidencia.

Los empresarios imaginan sangre y ya salivan negocio seguro. Los políticos juegan su partida sin contar con los peones, nosotros y nosotras. Y SIN NUESTROS HIJOS E HIJAS, NUESTROS JÓVENES. Jugar CON NUESTRA RAZÓN DE SER.

Se trata pues de no llegar a ello, ni por asomo. Preventivamente pues, crear colectivamente desde la ciudadanía un fuerte ambiente emocional e identitario antimilitarista que actúe como verdadero agente disuasorio ante potenciales veleidades belicistas por parte de los poderes legislativos o ejecutivos estatales, de turno. Con guerra a la guerra, si cabe:

  • En casa.

  • Entre la familia.

  • En el boca a oreja.

  • Con lxs compañeroxs de trabajo.

  • Exigirlo en los centros educativos como padres, madres y familiares.

  • En los centros educativos (como trabajadorxs docentes)

  • Con las amistades.

  • En la calle, en la tienda.

  • Realizando actos de difusión y dialéctica.

  • Persiguiendo y azuzando a los políticos desde la localidad…

  • Persiguiendo y azuzando a los empresarios desde la localidad…

  • Extendiendo la balsa de aceite.

  • Actuando…

Sin dejar en el olvido las posibles actuaciones factibles para que nadie tenga que matar ni morir en ninguna guerra en ningún lugar del mundo.

Habiéndolo hecho todo para que NO PASE NADA.

Jul 182024
 

Les normatives legals de referència que regulen les condicions de treball en períodes atmosfèrics rigorosos i extrems [entre els quals es troben les altes temperatures] són les següents:

– Llei 31/1995 de Prevenció de Riscos Laborals (PRL):

https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1995-24292

Reial Decret 486/1997 + Reial Decret 2177/2004 (que el complementa):

https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1997-8669

https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2004-19311

– Reial Decret 4/2023:

https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2023-11187

 

CONSULTA DE MANERA AUTÒNOMA ELS TEUS DRETS I FES-LOS COMPLIR!

NORMATIVA LEGAL calor (versió en format .pdf per imprimir)

Jul 022024
 

Si desprecias “al joven”, “a ella” o “al otro” no eres bienvenidx a la Confederación.

[Solamente serán unas breves líneas]

Todo empezó allá por el siglo XV (sí, más o menos con el famoso “descubrimiento” de América).

“Todo” fue la globalización del saqueo, extorsión, robo, explotación, esclavitud, violaciones, asesinatos, destrucción de las identidades culturales para conseguir [LOS AMOS] oro y mercancías.

Los inicios de la Acumulación Originaria Precapitalista: América, Asia, Oceanía, África…

Para conseguir eso, mataron de hambre, impuestos y hundieron en la miseria secular al pueblo llano del antiguo Reino de Castilla, por ello hoy está “vaciada”.

[Lo mismo que sus homónimos al pueblo llano de Francia, Portugal, Bélgica, Inglaterra, Holanda, Rusia, China, Japón, USA…].

Después de la Segunda Guerra Mundial “eso ya no quedaba civilizado” e hicieron ver que, por humanismo los liberaban: pero en forma de Estados Capitalistas Occidentales, favoreciendo a minorías sumisas y manteniendo el control de las minas y las plantaciones [Imperialismo Económico]. Más pobreza y hambre para el pueblo llano de aquellas latitudes.

Casi nadie desea huir de su tierra, la “patria chica”, si no lo empuja el hambre y la desesperación.

Que a Catalunya això no és nou, nassos! (Des de totes les comarques interiors, legions de deheredats cap a Terrasa, Sabadell, Baix Llobregat, Besòs i Barcelona).

¡Que en España eso no es nuevo, narices! (Desde todos los lugares a las barracas de Barcelona, Bilbao, Madrid, Valencia, Sevilla…).

Los y las imbéciles los y las despreciaban: catetos, paletos, xarnegos…

Despreciaban la “alteridad”, al último en llegar:

  • El “de afuera”.

  • El “nuevo o el aprendiz” en la fábrica.

En el fondo, el ruin y cobarde germen del odio al diferente.

Detrás de “ellos y ellas” solamente había nostalgia, hambre y pobreza.

Muchas personas mostraron hospitalidad hacia ellas. Ellas mostraron sobradamente su agradecimiento.

¡DESPRECIAR “AL OTRO” per se, ES MISERABLE!

¿Que eran “españoles”? ¿Que els “primers” eren catalans?

Las y los anarcosindicalistas no tenemos patria. Sí identidades sociales y culturales diferentes que nos enriquecen y unen solidariamente con todas las personas [los amos y sus lacayos no son personas].

¿Que los extranjeros roban?

Es mentira. La inmensa mayoría de personas “extranjeras” busca trabajo y dignidad en su vida.

En todo caso una minoría de personas pobres roban o son incívicas. La inmensa mayoría de las personas en situación precaria sufre pasivamente y abnegadamente su desgracia.

OTRA COSA ES QUE LOS CRETINOS SOLAMENTE SE FIJEN CUANDO SU COLOR DE PIEL SEA DIFERENTE (o bien que encuentren el vandalismo o la delincuencia por parte de sus paisanos supuestamente “autóctonos” como cosa “normal”. Para hacérselo psicoanalizar)

Despojar a las personas de su dignidad, hurtándoles el derecho a ser conocidas por su nombre de pila y estigmatizándolas como “inmigrantes”o “delincuentes” en base a su lugar de nacimiento, lo hacen solamente los necios.

Aquellos y aquellas (abrumadoramente fueron aquellos) que sí que han robado y roban a manos llenas del sudor NUESTRO trabajo y NUESTROS impuestos son los AMOS:

Sí, los culpables de todo des del siglo XV y a los que los mezquinos no les falta lengua para adular servilmente.

Es necesario recordar que el “Escudo Social: educación, sanidad pública, cohesión social…” que sale de nuestros impuestos fue creado con el objetivo de compensar y evitar las situaciones de pobreza extrema, no para alimentar las “mordidas” de los Empresarios y Políticos que todxs tenemos en mente.

Acaso al o la trabajadora xenófoba le preocupe realmente que algunos de “los otros” puedan tener sus mismos derechos y, mediante el esfuerzo propio, les superen en la “escala social” dejando al descubierto sus vergüenzas e ineptitudes.

El Instituto Nacional de Estadística nos ofrece unas pirámides de población muy gráficas [Catalunya y el Estado de España, a modo de muestra].

 

Pirámides de población de Catalunya y España, 2022 [Fuente: INE]

Los datos son de población residente empadronada. La misma fuente nos muestra en los dos casos una galopante tendencia al envejecimiento (población jubilada o a asistir en un breve futuro), tasas de natalidad bajísimas (seguramente lo serían más todavía sin contar con “los otros”, de hasta segundas generaciones), un crecimiento vegetativo (nacimientos menos defunciones) negativo y un crecimiento de población real positivo consecuencia del proceso inmigratorio (personas jóvenes y con mayor tasa de fecundidad que, huyendo de la miseria buscan un trabajo para dar dignidad a su familia y a su vida. ¿Nos suena?).

El contexto social y demográfico es alarmante, sí.

Si eliminamos las maniobras de distracción los responsables están claros. Y tienen mayoritariamente el Pedigrí de muchos más que 8 apellidos aristócratas y burgueses: SAQUEANDO A MANOS LLENAS DES DEL SIGLO XV.

Un Estudio económico establece que se necesitaría el Producto Interior Bruto (PIB) durante 1.000 años de todos los Estados partícipes de los procesos coloniales para “compensar o restituir” el daño causado a los territorios y sociedades colonizadas.

El dolor causado por las violaciones y torturas ya es irreparable, al igual que la aniquilación cultural de sus identidades.

También al equilibrio de la Madre Tierra, “nuestro” Planeta.

Con toda probabilidad las sociedades culturalmente homogéneas simplifiquen la convivencia. También que LAS ABSOLUTAMENTE HOMOGÉNEAS EN TÉRMINOS DE CLASE SOCIAL EMANCIPADA, MÁS TODAVÍA (un mundo sin oligarcas ni burgueses explotadores, sin Poder).

Las y los trabajadores xenófobos necesitan con urgencia cambiar de foco e ir a la raíz del problema: su sumisión al Amo y a su mentalidad (hasta el pensamiento les tiene domesticado). Una vez reconstruida la propia conciencia autónoma, exigirle que dedique sus millones a restituir el mal hecho orgullosamente por sus familias y “los suyos”, para que “los otros” puedan volver a sus tierras y pueblos con garantías de tener una vida bien digna. Aquellos y aquellas que quieran, claro.

Si desprecias “al joven”, “a ella” o “al otro” no eres bienvenidx a la Confederación.

Jun 292024
 

Comença a rodar el Sindicat de Transports i Comunicacions del Vallès Oriental:
Transportistes, Missatgers, Repartidores, Telemàrketing, Telecomunicacions, Riders, Logística, Manteniment viari….

Seguim creixent com a Federació Comarcal!!

Us desitgem molta Salut i Èxits, companys i companyes!!

Com contactar-hi? 👇
https://cgtcatalunya.cat/cgtvallesoriental/category/contacta-amb-nosaltres/

Jun 042024
 
El proper divendres dia 14 de juny a les 17 hores realitzarem al local de la Ronda d’Orient, 6 de Mollet del Vallès, una Xerrada – Roda de Premsa amb els següents continguts:
  • LA NOVA FORMACIÓ PROFESSIONAL: PRIVATITZACIÓ, CORRUPCIÓ I EXPLOTACIÓ DELS ALUMNES.
  • EL CAS DE LA TRAMA DE CORRUPCIÓ I EXPLOTACIÓ LABORAL DELS ALUMNES ON SÓN IMPLICADES LA DIRECCIÓ DE L’INSTITUT DE L’EBRE (TORTOSA) I UNA EMPRESA PRIVADA.
  • AMB EN SERGI TUR, PROFESSOR DE L’INSTITUT DE L’EBRE, DE TORTOSA.

– EN ACABAR HI HAURÀ TORN DE DEBAT.

 
May 252024
 

Durante una charla informal compañeras y compañeros del sindicato dialogaban sobre el peligro real del auge de la extrema derecha en Europa y el mundo.

Uno de ellos dijo que el filósofo Bertrand Russell afirmó que “los fascistas primero fascinan a los tontos. Luego amordazan a los inteligentes”.

Una compañera añadió que la democracia representativa [burguesa] también seduce a los tontos. Pero que, de manera muy perspicaz, compra a los inteligentes.

A lo cual otro compañero sentenció que en la democracia directa, que nosotros ejercemos, aspiramos a convertir a los supuestos tontos en inteligentes conscientes y dueños de sus propios designios, muy a pesar de de constantemente se nos cuelen demagogos e inteligentes “comprados” con el objetivo de impedirlo. Manzanas podridas que intentan echarnos a perder al resto. Pero no podrán.

 

¡Mucha Salud, Federalismo de Base y Democracia directa!

Abr 242024
 

El proper curs 2024-2025 és obligat implantar la reforma de la FP que ha impulsat el govern d’Espanya. Existeixen molts punts sense concreció que suposen incerteses i neguits. Parlem una mica dels principals aspectes preocupants, com són:

– Reducció de les hores de formació reglada i baixada generalitzada de la qualitat de la formació.

– Ampliació de les hores de pràctiques que per mantenir la durada de 2 anys s’ha fet a costa de la formació reglada

– Precarització de la feina dels alumnes a les empreses, tot i que es suposa que es cotitzarà les pràctiques a la seguretat social.

– Privatització manifesta de la formació professional ja que una bona part de la formació es confia a empreses privades.

Reducció de les hores de formació

La reducció d’hores lectives a l’institut suposa una baixada de la qualitat de la formació per a l’alumne, ja amb prou carències de coneixements. Escurça cada cop més el seu temps de preparació enfront de la que serà la seva llarga futura vida laboral i personal.

Desapareixen totalment els continguts, que abans indicaven els mínims que s’havien d’impartir a tot el territori i eren una garantia per poder homologar els estudis i assegurar una formació igualitària. Ara només s’avaluen RA=Resultats d’aprenentatge. Es produeix un buidat en els continguts específics de cada ofici que fa que l’alumnat arribi a l’empresa amb menys coneixements elementals per desenvolupar la seva carrera, i encara dificulta més que pugui desenvolupar el seu progrés en el mon laboral del seu sector. Això provoca un estancament de les persones i les fa dependents en tot moment de les seves empreses.

Tots els mòduls perden hores de formació específica del perfil professional al centre, en benefici d’altres mòduls que s’ha considerat més importants i que constitueixen fins al 60% de les hores del cicles:

– Una part se’n va a engreixar la DUAL, que acaba constituint entre un 25 i un 50% de les hores totals del cicle.

– Un altra part se’n va a mòduls transversals que es troben a tots els cicles formatius tant de grau mig com superior. Tenint en compte que les hores lectives són unes 25 hores setmanals tenim:

Anglès tècnic (2 h) 66 h. A Catalunya ja es feia a grau mig, ara s’estén a grau superior.

Digitalització (1 h) 33 h. Sense discriminar si el cicle ho necessita o no, com pots ser el cas d’informàtica, totalment digitalitzat.

Sostenibilitat (1h) 33h. Els materials del mòdul s’han encarregat l’empresa privada Naturgy que és la segona o tercera de les 10 empreses que més contaminen a Espanya. https://www.huffingtonpost.es/economia/estas-son-empresas-mas-contaminantes-espana.html

Mòduls optatius (2 a 3h) 66-99 h. Poden tenir Unitats de competència externes. O sigui, Resultats d’Aprenentatge d’altres cicles formatius.

Coma comentari, es canvia el nom d’alguns mòduls com FOL (Formació i orientació laboral), EIE (Empresa i Iniciativa Emprenedora) i Síntesi (Projecte final de cicle):

– «Itinerari personal per l’ocupabilitat I» (3 h) 99 h

– «Itinerari personal per l’ocupabilitat II» (2 h) 66 h

– «Projecte intermodular de 198 hores»

Un altre efecte serà la disminució de la plantilla de professorat a curt, mig i llarg termini. A Catalunya s’assegura que no afectarà les plantilles, al menys el primer any, ja que es vol substituir l’equivalent en hores acadèmiques suprimides, per càrrecs d’observador, de visitador casual de les empreses i comercial de projectes. Això desnaturalitza la feina docent que li és pròpia, per anar-lo substituint i segurament eliminant.

No es garanteix que les hores de professorat puguin mantenir-se en un futur i és clarament on es poden fer les retallades que han de venir. Sembla una manera infal·lible de solucionar el dèficit de professorat que s’està produint en els cicles de FP en els darrers anys.

Ampliació de les hores de pràctiques

Com s’ha dit abans, una gran part de les hores perdudes de formació van a DUAL:

– DUAL és el nou nom que posa el govern d’Espanya al que abans eren les pràctiques sense remunerar o FCT=Formació en centre de treball.

Dual general (SENSE REMUNERAR): del 25% a 35% de les hores (de 500 a 700 h). A Catalunya es faran 515 h.

Dual intensiu (REMUNERAT al mínim): del 35% al 50% (de 700 a 1000 hores del cicle), amb contracte de DUAL. A Catalunya 713 h (dual general+projecte intermodular).

L’increment de les hores de pràctiques a empreses planteja problemes en trobar llocs addicionals on poder fer la DUAL amb garanties.

– També en poder dur a terme la consecució d’aquestes en els terminis establerts.

– A més propicia l’augment de les tasques burocràtiques i administratives i en dificulta les de control per part del professorat.

Per una altra banda, la gran majoria de les empreses participants en el nou model, no podran assegurar prou tutorització i que l’aprenentatge aconseguit no sigui parcial, específic, i destinat a la consecució urgent de les necessitats de cada companyia. No creiem que l’alumnat aprengui el mateix a l’empresa que a l’escola i, per tant, no es poden substituir unes hores per les altres.

S’obliga literalment a començar la DUAL en empresa al primer curs amb la qual cosa:

– Hi ha una manca de formació de l’alumne per començar les pràctiques.

– S’estableix una competència ferotge entre alumnes de FP Inicial, grau mig i grau superior. Els alumnes de nivells inferiors, sobretot la FP Inicial, tindran molt difícil fer les pràctiques enfront els de nivells superiors.

En moltes poblacions no existeixen empreses que puguin absorbir tantes hores de pràctiques.

– Al final, es veu venir la creació de solucions miraculoses com ara muntar projectes a corre-cuita amb els alumnes que no es puguin col·locar.

– Hi haurà molts alumnes que no podran acabar el cicle en 2 anys, durada que s’han entestat en mantenir.

Avaluació «conjunta» Institut i Empresa

Com que el Resultats d’Aprenentatge que no es poden fer a l’institut les ha de fer i avaluar l’empresa, caldrà professionals qualificats a les empreses per a poder fer la formació, el seguiment i l’avaluació dels alumnes, que són per ells, els aprenents.

Així els «tutors» d’empresa han d’avaluar les RA’s «transferides» i:

– A cada mòdul l’empresa posarà un 10% de la nota.

– Els alumnes poden no desenvolupar totes les RA ja que depenen de l’empresa en concret en la que fan les pràctiques.

No hi ha garanties legals ja que ni els tutors d’empresa ni les empreses, no tenen cap mena de:

– requeriment de formació com els professors que han de ser enginyers.

– control per l’administració com els professors que tenen inspecció d’ensenyament.

– sancions en cas d’incompliment com els professors que poden rebre sancions o expedients.

Es produeix l’efecte que fins que l’empresa no hagi posat la seva qualificació, l’alumne no te aprovat el mòdul corresponent. O sigui, que fins que no s’hagi acabat l’estada en empresa, no tindrà qualificació del mòdul. Per tant:

– Es desconeix què passarà amb les beques, ja que depenen de les notes de l’any anterior.

– Els tutors d’empresa normalment avaluen per indicis, no hi ha cap procediment específic ni objectiu.

Privatització de la FP

S’ha començat a detectar una tendència dels centres concertats a oferir pagament per cada alumne que incorpori per a les pràctiques. D’aquesta manera, els diners públics tornaran a finançar les empreses privades per mantenir una il·lusió de col·laboració d’aquestes.

El cas extrem es troba en que empreses multinacionals estan oferint els cicles formatius de FP de forma totalment privada o concertada amb pràctiques que es fan a les seves pròpies instal·lacions. D’aquesta manera, ja fan la selecció de personal en el moment de la formació i segreguen l’alumnat d’entrada.

Conseqüències

Les principals conseqüències d’aquestes polítiques:

– Hi ha una baixada de la qualitat de la formació per a la persona, ja amb prou carències de coneixements. S’escurça cada cop més el seu temps de preparació enfront de la que serà la seva llarga futura vida laboral i personal.

– Es buida els cicles professionals de continguts específics de cada ofici. Això fa que les persones arribin a l’empresa amb menys coneixements elementals per desenvolupar la seva carrera, i millorar la seva qualificació i possibilitats de progressar en el seu sector.

– Les empreses participants, en general no poden assegurar prou tutorització i que l’aprenentatge aconseguit no sigui parcial, específic, i destinat a la consecució només de les necessitats de cada companyia.

– No existeixen controls ni sancions per les empreses que no compleixin els convenis de DUAL. La formació queda en mans de tutors de les empreses dels que no es requereix un mínim de qualitat i formació prèvia com si que es fa amb els docents de la FP. Les perjudicades són les persones en formació.

– No són pocs els casos en que empreses validen com a equivalent de la formació qualitativa que abans feien professionals docents activitats habituals de les «pràctiques» com escombrar o fer fotocòpies. No són tots els casos però sí una majoria, i amb tota la impunitat.

– Les persones en pràctiques es converteixen en mà d’obra gratuïta o precària, ja que no existeix remuneració en la DUAL. I les persones en DUAL intensiva es converteixen en mà d’obra barata, però exigint com si fos personal professional. La remuneració amb prou feines arriba a 300 € mensuals.

– I per acabar, es produeix una privatització de facto en la FP amb empreses que ofereixen la formació i pràctiques per aconseguir uns treballadors dòcils i amb les destreses mínimes necessàries per a la seva especificitat.

CONSTITUÏM SECCIONS SINDICALS ALS CENTRES EDUCATIUS:

Al Vallès Oriental els treballadors i treballadores del sector d’ensenyament afiliades al sindicat CGT potenciem l’organització en seccions sindicals de centre de treball.

Les seccions sindicals són l’eina bàsica d’organització dels treballadors i estan poc esteses en els centres educatius a diferència de qualsevol altra empresa, on son una organització habitual.

Les seccions sindicals possibiliten l’organització i participació directa real i autònoma dels i les treballadores de cada centre de treball per actuar, negociar i millorar les condicions laborals, de seguretat i higiene particulars del centre de treball. Un exemple podrien ser els problemes amb les calefaccions i climatitzacions del centre en particular, que se sap ben cert que no es solucionaran a les taules de negociació externes a la realitat del centre.

La constitució de la secció sindical no és complicada i requereix de la participació de al menys dues persones afiliades. La documentació es lliura al departament de Treball i es comunica de forma oficial al centre de treball si es vol. A partir d’aquest moment, es te el suport del sindicat i és possible inclús convocar vagues locals al centre de treball.

Un cop constituïda la secció, el sol fet de la seva existència fa que les direccions dels centres educatius es plantegin les seves decisions que afecten els treballadors i treballadores del centre. Es pot iniciar converses per aconseguir que se’ns reconegui com a interlocutors vàlids i se’ns comuniqui les decisions que es prenguin i tinguin incidència sobre les condicions laborals dels treballadors.

Per últim, comentar que els nostres companys i companyes d’altres centres del Vallès Oriental, com l’institut Carles Vallbona de Granollers o l’ISMD de Mollet del Vallès també han constituït seccions sindicals per mirar de fer habitual aquest dret a tots els centres.

Abr 192024
 

Enguany és Primer de Maig, novament.

Un dia per seguir fressant el camí vers la comuna llibertària. Utopia.

També per recordar i fer homenatge a totes aquelles persones ADMIRABLES que ens han precedit en la dura lluita per un món just i igualitari on les paraules «meu, jefe, amo o jerarquia» no existiran mai més.

Anònimes, la majoria.

Milions d’elles abans de Chicago.

I els de Chicago.

I els milers que van viure i morir amb la MIRADA BEN ALTA de la DIGNITAT, després.

També pels i les recents, que ens van deixant a poc a poc.

Massa sovint la visió romàntica dels fets dignes del passat no contribueix a valorar prou els nostres humils herois i heroïnes quotidians.

Doncs hi són. Entre nosaltres.

De fet, TOTES i TOTS HO SOM!

– No oblidem les persones dignes.

– Estenem la mà al company necessitat.

– Difonem als quatre vents el bé rebut i repliquem-lo amb noves accions.

– AGUANTEM LA MIRADA al dèspota!

– HONESTEDAT, DIGNITAT!

– Pels joves que ens venen darrera.

– Seguim picant pedra camí d’Utopia.

 

SALUT I QUE CADA DIA SIGUI PRIMER DE MAIG

Abr 122024
 

El proper divendres dia 19 d’abril a les 18 hores realitzarem al nostre local de la Ronda d’Orient, 6 de Mollet del Vallès, una Roda de Premsa a càrrec dels i les nostres afiliades treballadores, amb els següents continguts.

Aprofitarem per explicar els actes organitzats pel Primer de maig:

  • DENÚNCIA CRÍTICA AL PROCÉS DE PRIVATITZACIÓ IMMINENT DE LA FORMACIÓ PROFESSIONAL PÚBLICA.
  • MODEL D’IMPLANTACIÓ MITJANÇANT SECCIONS SINDICALS A CADA ESCOLA, A CADA INSTITUT.
  • PRESENTACIÓ DELS ACTES DEL PRIMER DE MAIG.
En acabar s’obrirà un torn de dialèctica.
 
SALUT !!
Mar 302024
 

Divendres 22 de març de 2024 les companyes del Grup de Defensa del Ter (GDT) van visitar Mollet i les vam acollir al nostre local per compartir la seva lluita i visibilitzar l’estat de les aigües, de l’aire i les injustícies socials del sector porcí a Catalunya.

El GDT és històric per haver-se querellat, fa 35 anys, contra el tèxtil Puigneró per la contaminació del riu. Una victòria històrica per l’ecologisme i per defensar la salut de les persones i el medi davant la justícia.

Amb el lema: “Sobren porcs, falten pageses” a la xerrada es va visibilitzar que la cria i engreix del porc s’ha convertit en un sector d’especulació pel capitalisme. Que, com tot on s’hi instal·la, deixa les externalitats negatives sobre el territori mentre creixen els beneficis empresarials creant un lobby polític per mantenir l’estafa. Diners per quatre fons voltors internacionals i com a residu al territori: purins, desaparició de granges petites, fonts contaminades, emissions de metà, augment del transport per carretera, malestar animal, exportació d’aigua virtual i creació d’una bombolla a punt d’esclatar.

Per posar dades, l’engreix del porc suposa un consum de 11l/dia per porc, diàriament a Catalunya s’hi mantenen 8 milions de porcs. Als comptes s’hi han d’afegir els escorxadors, on s’hi maten 40.000 porcs al dia també provinents de l’Aragó. Es tracta d’un sector industrialitzat, on el pinso ja inclou els antibiòtics preventius, d’aquí en trobem presents a les masses d’aigua tant els nitrats com els residus d’antibiòtics. Això implica que les aigües freàtiques ja no siguin potables i augmenta el risc de resistències bacterianes per la salut de les persones.

Les analítiques que es fan a les fonts ens ho demostren i els polítics miren a una altra banda davant la pressió dels sector empresarial per seguir creixent tot i la sequera imperant a Catalunya. Les úniques solucions que es proposen des de l’administració són tecnològiques poc eficients a la pràctica. No es vol desinflar una bombolla que manté l’economia d’Osona d’un fil depenent d’un sol sector.

Existeixen alternatives: deixar d’exportar porcs i mantenir el sector i l’aigua per la sobirania alimentària de Catalunya, obligar les empreses que amb els seus beneficis restaurin les masses d’aigua de Catalunya, promoure una ramaderia ecològica i tradicional que mantingui la població rural en condicions de treball i vida dignes i estendre el debat entre els nostres espais.

Menys porcs i més pageses!!

Mar 182024
 

La mobilitat en els desplaçaments de casa a la feina i de la feina a casa en vehicle particular genera grans embussos de trànsit i és un dels grans factors que contribueixen a la contaminació ambiental i el canvi climàtic.

Pensem que la reducció de gran part d’aquests inputs contaminants és necessària, imprescindible pel futur de la vida al planeta. I en el nostre sector és possible.

Amb l’objectiu de reduir la contaminació, l’empremta de carboni, les emissions contaminants en els trajectes laborals de casa a la feina, aconseguir un planeta solidari, sostenible i complir amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible, proposem:

La racionalització de la distribució dels i les treballadores de la Generalitat de Catalunya a l’educació pública infantil, primària, secundària obligatòria i batxillerat prenent com a criteri estructural la proximitat entre la localitat de residència i la de treball.

És ben comú que una mestra d’educació primària resident a Barcelona es desplaci a Canovelles cada dia a treballar, i viceversa. I així per tots els estudis amunt esmentats. La Plantilla docent de la Generalitat ascendeix a més de 80.000 persones. L’impacte de la seva mobilitat diària no és pas residual.

L’acostament de distàncies entre les localitats de residència i treball també millora la conciliació de la vida laboral i familiar, els espais de cures, fa guanyar temps, qualitat de vida, benestar i salut entre els i les treballadores.

Plantegem aquests col·lectius de treballadores principalment perquè són els més abundants i generalitzats (inclòs les especialitats de l’educació secundària) i més fàcilment intercanviables de manera recíproca amb criteris de mobilitat.

Tanmateix considerem que aquest hauria de ser un criteri estructural de totes les Administracions Públiques en l’adjudicació de places i concurs de trasllats.

Que aquesta mateixa hauria de ser la línia d’actuació del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya en estudis més especialitzats, en tant sigui possible.

PROPOSEM:

Que siguin convocats concursos de trasllats oferint de manera pedagògica, troncal i prioritària la possibilitat pràctica d’acostament del lloc de treball al de residència.

L’assignació de places resultats de concurs públic utilitzant com a prioritari el criteri de proximitat entre la localitat de residència i a de treball.

Mar 172024
 

LA UTE AP7 VALLÉS SE NIEGA A PROPORCIONAR LOS REGISTROS HORARIOS A LA CGT, ¡Y AHORA ENFRENTA SANCIONES!

Inspección respalda la denuncia sindical, descubriendo prácticas sospechosas.

La empresa afirma que solo muestra datos a los empleados individualmente, ignorando los derechos de la Representación Legal de los Trabajadores.

¡Incumplimiento claro del Estatuto de los Trabajadores!

La UTE debe permitir el acceso a registros de la jornada a la Representación Legal de los Trabajadores según lo dicta la ley en el Artículo 34.9 del ET.

¡Otro caso que pone en entredicho la transparencia y los derechos laborales!

(12/03/2024)

-SECCIÓN SINDICAL DE LA CGT-UTE AP7 VALLÉS- -SECTOR B04 AP7-

 

¡¡SI TÚ LUCHAS, TÚ DECIDES!!