Descarregar en pdf

Contra la pujada asfixiant de preus. Acció directa!

Arriba un nou 1 de Maig i sortim al carrer amb la nostra tradicional manifestació reivindicativa, una més de les moltes manifestacions que la CGT fem al llarg de l'any, com la del passat 11 de març a Barcelona contra l'encariment de la vida i la congelació de sous.

Continuem suportant el deteriorament de les nostres condicions de vida, amb una pujada depreus imparable del que és bàsic per a una vida digna: habitatge i subministraments energètics (gas i llum), alimentació i transports. I no tenim compensació en les paupèrrimes pujades salarials i convenis que s'estan signant a les empreses, amb el beneplàcit delssindicats majoritaris venuts al servei del capital i dels seus interessos.

Al mateix temps no s'aturen tots els processos de privatització i retallades als serveispúblic.

Ara se n'ha aprovat una nova reforma de les pensions que no millora les condicions de la classe treballadora, ja que no redueix l'edat de jubilació i la manté a 67 anys.

al mateix temps, en comptes de defensar el que és públic, s'han creat els “Plans de Pensions deOcupació”, que pretenen ser els substituts dels maleïts plans de pensions privats i que, és clar, serà gestionats pel sector privat. Davant d'això, tenim l'exemple deFrança on l'intent d'augmentar de 62 1 64 anys l'edat de jubilació ha portat a laclasse treballadora al carrer, de manera massiva, perquè ho considera una pèrdua de dretsinacceptable.

Amb una taxa d'atur propera al 13% i una taxa d'atur juvenil proper al 30% hem dereprendre amb força la reducció de la jornada laboral i el repartiment del treball: treballar menys per poder treballar tothom, evidentment sense reduir el salari, doncs el que hem de fer és repartir els beneficis empresarials i la riquesa del capital.

Mentre les lleis mordassa no es deroguen i es mantenen com una eina de control i repressió de la protesta. L'any del centenari de l'assassinat de Salvador Seguí, obreranarcosindicalista, ens ha de servir com a exemple que de sempre, els drets s'aconsegueixenmitjançant l'acció directa i la lluita al carrer i als centres de treball.

Visqui el 1 de maig!
Visca la lluita de la classe obrera!
Visca la CGT!

La lluita sí que serveix

Sense cap dubte, la consecució de la jornada laboral diària de 8 hores és la fita més important del moviment obrer de l’Estat espanyol. Un èxit que va venir precedit per una vaga que va durar 44 dies i que és va iniciar a l'empresa Regs i Forces de l'Ebre de Barcelona, coneguda popularment com “La Canadenca”, perquè el seu soci majoritari era el Canadian Bank of Comerce de Toronto.