Julie 122025
 

Ontleding en gevolgtrekkings

«Sal ons ons gesin laat vaar om oorlog toe te gaan?

SAL ONS ONS KINDERS OORLOG TOE STUUR?»

En el contexto presente parece que nos hemos “acostumbrado” a normalizar las guerras, aquellos lugares donde se mata y se muere, se pasa hambre, se viola a mujeres y niñas, como algo lejano que se ve desde la tele mientras comemos o con morbo más intenso e indignante, pero efímero, en forma de vídeos mediante redes sociales (más o menos manipulados o censurados).

Por otro lado en el Estado de España la edad de «reserva» militar para todos los sexos está entre los 18 en die 45 jaar oud.

Ello sin prejuicio de que se puedan ir ampliando las horquillas de edad por necesidades de «agotamiento de las reservas».

Por suerte todavía quedan muchas personas muy sensibilizadas ante las injusticias y el sufrimiento de los pueblos, aunque sean lejanos en la distancia.

Valorando con frustración que la asistencia a manifestaciones masivas o las campañas de boicot comercial internacional a empresas [proveedoras de los Estados beligerantes o directamente causantes y colaboracionistas] en nuestros territorios “en paz” no conseguían influir en la finalización de infinidad de guerras sanguinarias: A parte de Ucrania y Gaza, las del Sahel, Congo, Etiopía, Eritrea, Yemen, Kurdistán, Rohinyas, Afganistán, Armenia… las asambleas de los sindicatos de la Federación Comarcal del Vallès Oriental acordamos impulsar la concienciación de la población ante una potencial guerra con intervención del Estado español, con el objetivo de conseguir un estado de sensibilización preventivo que pudiera disuadir per se cualquier veleidad belicista de los Gobiernos de turno.

La propuesta incluía un texto de concienciación emocional ante el impacto de las guerras y el desarrollo de la desconocida y peligrosa normativa legal del Estado Español al respecto.

También unos cuestionarios [para diversos grupos de edad] para recoger informaciones, reflexiones, criterios de la ciudadanía al respecto y nuevas iniciativas de actuación que que aportasen aguas juveniles a estrategias de lucha que parecen dar síntomas de agotamiento o ante las que parecen haberse inmunizado los Poderes. Posteriormente las informaciones serían analizadas para generar nuevas propuestas de organización del pueblo, mecanismos sociales y culturales contra el militarismo.

Enlace directo al texto y los cuestionarios en la web de la Federación Comarcal del Vallès Oriental:

https://cgtcatalunya.cat/cgtvallesoriental/mandaremos-nuestros-hijos-a-la-guerra/

Die dag 13 de diciembre del 2024 se envió una circular tanto a la Secretaría de Comunicación del Secretariado Permanente del Comité Confederal de Catalunya como a la Secretaría de Comunicación del Secretariado Permanente del Comité Confederal de la CGT solicitando que se compartiera la solicitud de colaboración con todos los sindicatos de la CGT así como que realizasen la máxima difusión pública desde los órganos confederales. Por ello el trabajo se realizó en castellano y no en catalán. No obtuvimos respuesta ni realizaron aquello que se les había solicitado.

La difusión pidiendo colaboración la hemos tenido que realizar por nuestros propios medios, mucho más limitados. En consecuencia el alcance del estudio y las conclusiones son sensiblemente más modestos.

Por otro lado agradecemos enormemente a las personas que han dedicado su tiempo y esfuerzo en unas reflexiones que no siempre eran, ni son, fáciles.

 

ANÁLISIS:

C- PERSONAS [MENORES] FUERA DE LA EDAD DE “RESERVA” MILITAR: [Minderjariges 18 jaar oud]

Ningún adulto ha considerado oportuno hacer llegar a sus descendientes el correspondiente cuestionario. Algunos docentes plantearon la posibilidad de hacerlo llegar al alumnado, pero el ambiente social e institucional lo “desaconsejó” para evitar conflictos en el seno de la comunidad educativa.

A- PERSONAS EN “EDAD MILITAR”.

[En el Estado español la edad de «reserva» militar para todos los sexos está entre los 18 en die 45 jaar oud]

No se han recibido respuestas significativamente diferentes por la variable de sexo.

Ante la pregunta sobre si las guerras pueden ser una buena oportunidad personal para hacerse rico o rica fabricando armas y vendiéndolas al extranjero, creando un gran negocio de exportación a los Estados en guerra, un negocio de “reconstrucción de las zonas devastadas, o un negocio bancario para realizar préstamos necesarios para la reconstrucción”, la respuesta generalizada es una crítica moral muy dura a la competencia feroz al enriquecimiento por parte de las grandes corporaciones capitalistas a costa incluso de crear del sufrimiento y muerte de personas.

En 60% de las personas manifestaron desconocer la legalidad española en relación a las levas militares y sus implicaciones.

En relación al grado de afectación que sentimos ante la existencia de “guerras lejanas”, recogemos algunos de los testimonios más representativos [sic]:

Yo soy parte de la clase trabajadora, y la clase trabajadora es algo que existe en todo el mundo. Cualquier ataque a la clase trabajadora, en cualquier parte del mundo, es un ataque a mí. Por lo tanto, considero que me afecta a todos los niveles (materialmente, emocionalmente, éticamente, ens). Considero que como clase trabajadora estamos en poder de terminar con todas las guerras, dado que como somos las que trabajamos, tenemos poder sobre la producción de armamento y sobre la producción cultural que justifica el belicismo.

Me afecta emocionalmente, pero no sé cómo puedo actuar a nivel personal para evitarlas, más allá de manifestarme en contra.

Podemos actuar formando parte de plataformas y colectivos antimilitaristas y por la paz. Participando de las movilizaciones que se convocan (que aunque pasan desapercibidas, son muchas). Fomentando la cultura de paz en nuestro entorno cercano.

Directamente porqué quieras o no el que un país esté en guerra sea lejano o no, hoy en dia las mercancias para abastecernos llegan de todas partes del mundo y es ahi donde suben los precios de algunos alimentos, los jóvenes tenemos el riesgo de que nos reclamen para la guerra

Todo lo anterior, anímicamente, me da miedo por las posibles guerras que se puedan dar lugar cerca o en nuestro país. Podemos prevenirlas haciendo campañas de paz, concienciando a la población.

Porque, lo que no quieras para tí, no lo quieras para los demás.

Me produce mucha tristeza pensar que en los gobiernos no existe ética . La mayoría de gente no reflexionamos sobre el tema y pensamos que no podemos hacer nada.

Anímicamente. Deberíamos movilizar en las calles ya una oposición frontal a las guerras imperialistas. En mi día a día, sólo actúo planteando a mi entorno que nos pueden llevar al matadero, Die, como mínimo imponernos aún más recortes para pagar este aumento en gasto que piden los EEUU.

Como dice el texto, educo a mis hijos, a mis alumnos, con el ejemplo, no callando en situaciones de la vida social, ens; me adhiero a campañas, difundo la idea de el pensamiento de paz, de no tolerar el sufrimiento, sobre todo del genocidio de Gaza. No creo que el miedo al posible (y real) llamamiento a empuñar armas sirva para crear movimiento social. Creo que los lemas que calen en el subconsciente pueden ser más incisivos a la larga como: “y si hubiera una guerra y nadie fuéramos a ella?” Oen la guerra sólo gana el que vende las armasOojo por ojo y todos acabaríamos ciegos”, “no hagas lo que no te gustaría que te hicieran a ti”, etc“.

Todas las personas manifiestan que como sociedad hemos “normalizado las “guerras lejanas” porque pensamos que no nos afectan, que hemos llegado en cierto modo a “deshumanizar” a las víctimas que aparecen en las noticias, hemos interiorizado un cierto racismo implícito hacia “el otro”. También que después de las largas jornadas de trabajo, mayoritariamente las personas buscan el ocio para alienarse y evitan plantearse pensamientos negativos o que puedan generar frustración, como las injusticias. O bien simplemente porque su prioridad es llegar a “final de mes”.

Todas las respuestas coinciden en que los grupos sociales más favorecidos por las guerras son los Ricos y los más perjudicados, los pobres.

Ante la hipotética posibilidad que el Estado Español realizase levas militares para conflictos “lejanos”:

A la pregunta sobre cómo se sentirían al conocer ser reclutadxs en una leva militar las respuestas son sangrantes, también por ser reiteradas: «Impotente, aterrada, rabia, no puedo ni imaginarlo, traicionado por el Estado».

Manifiestan de manera mayoritaria que la afectación a sus vidas de una convocatoria a levas sería una verdadera tragedia tanto para sus vidas personales como familiares, que quedarían «destrozadas por completo».

Ante dicha situación un grueso importante de las respuestas optan por la huida del Estado, otras manifiestan indefensión por abrumación. Otras oposición, no aceptación, objeción de conciencia (sin definir cómo). Una minoría concreta movilizaciones en las calles y boicot laboral a la producción militar.

Absolutamente todas las respuestas coinciden que la generalización de estados de opinión y actuaciones sociales pacifistas y antimilitaristas en todas las tierras del planeta puede ser un importante factor de prevención de las guerras, inhibiendo a los poderosos de los Estados de participar en ellas en contra del criterio firmemente consolidado entre la ciudadanía. Se adjuntan literalmente algunas de las respuestas mayoritarias más significativas [sic].

Sí que puede ser un factor importante. Los políticos son populistas, y actúan en función de aquello que creen que les va a dar más votos y les va a permitir mantenerse en el poder durante más tiempo. Por lo tanto no van a participar en guerras si creen que les puede perjudicar. Pero considero que una herramienta aún más útil para prevenir las guerras es boicotear la producción de armamento desde los puestos de trabajo. La herramienta más importante para prevenir guerras es directamente parar la producción de armamento.

Por un lado, favorecería a la disminución del número de personas dispuestas a alistarse voluntariamente en el ejército. Por otro, la decisión de participar en guerras tendría consecuencias más negativas para los partidos políticos en los resultados electorales, por lo que tal vez serían más reticentes a tomar la decisión de participar en ellas.

Porque un movimiento por gran parte de gente ejerce presión, y con eso es con lo que se obtienen resultados.

Porque ayuda a crear un ambiente no-bélico, de comprensión, generando empatía por otros países, respetando los recursos del planeta y ahorrando desgracias generalizadas que no llevan a ninguna parte.

Para dar más visibilidad sobre el tema a mucha gente que lo tiene apartado o no está concienciada.

Hace falta elevar el grado de conciencia de a qué intereses sirven las guerras imperialistas. Diferente sería que te hagan la guerra y defender tu país, como en la 2a república.

SÍ porque a lo largo de la historia, cuanto más generalizado un sistema de pensamiento menos primario, más culto y educado, con más conocimientos, menos reactivo y más reflexivo, menos guerras o con menos implicación humana va habiendo (imagen general). Hubiera respondido también que no, porque en los últimos veinte años se está generalizando (globalizando) la cultura de la incultura: es más popular el pensamiento simplista, incluso en las capas sociales medias y altas que el poliédrico, ya que supone un camino seguro y fácil, acallando conflictos morales, de actuación en consecuencia. Antiguamente la sociedad se aferraba a la fe, actualmente a la comodidad (o el autoconvencimiento)".

Como propuestas propuestas concretas (en la línea de las más repetidas) para impulsar el sentir común de socialización antimilitarista y pacifista se han destacado las siguientes: [sic]

Lo más importante es difundir la conciencia de clase y la conciencia internacionalista. Destruir el mito de la competencia y construir la idea del apoyo mutuo. Y hablar activamente de antimilitarismo, de formas de actuar en contra de las guerras, ens, para que estas ideas penetren en el imaginario colectivo y se generalice el sentir antimilitarista, tal y cómo ocurrió durante la guerra de Vietnam.

Un vínculo importante es relacionar pacifismo y antimilitarismo con el ecologismo y el ecofascismo. Principalmente para la juventud es un tema interesante.

Alertando a la gente con carteles, noticias, mensajes por redes sociales para que entiendan y se enteren de lo que podría pasar.

Introduciendo el tema de la paz ya sea en escuelas y/o organismos públicos, no dando la espalda a las víctimas oprimidas que resultan de una guerra. Ook, hablando con nuestros hijos una vez tengan edad para comprender y hacerles ver que las guerras no llevan a ninguna parte, y que tenemos que mostrar nuestro rechazo en modo de demostraciones, manifestaciones, escritos con las entidades de nuestro entorno (stadsale, escuelas, ens) para parar la barbarie sin silenciarla o normalizarla, que es lo que está ocurriendo en los últimos tiempos.

Educación para crear una base y trabajar los valores (escuelas, institutos, universidades). Manifestaciones que tengan repercusión en la prensa. Importancia de las redes sociales para llegar a más gente y crear una conciencia colectiva.

Con movilizaciones. En las escuelas, sobre todo, dando a conocer el motivo de fondo de las guerras, que no se reflexiona acerca de ello ni en la ESO…

Haciendo ver como es de fácil y barato vivir y dejar vivir (en los términos actuales de pensamiento). Si hay que odiar, que sea a las cosas, no a las personas. Repitiendo lemas, generando contenidos digitales audiovisuales sencillos y actuales en pro de vivir en paz. Dando la solución a los conflictos: el consenso, o al menos, die ooreenkoms. Parece una estupidez, pero creo, viendo el nivel de la sociedad, que sería así. Una moda, quizás, pero algo quedaría. Me encantaría decir que educando en el pensamiento crítico, emancipado y libertario, basado en la ciencia y la ecología, prodigando cultura y arte, amor en sentido amplio…. pero para empezar, veo más plausible darlo mascado”.

Ninguna persona de las que han participado en el estudio iría voluntariamente a matar a personas trabajadoras a las cuales no conoce y no tiene personalmente nada en su contra.

Los argumentos aportados son que todas las personas trabajadoras son nuestras hermanas, sean de dónde sean. No tiene ningún sentido ni nos beneficia como clase social. No es ético y es inhumano. Tienen derecho a la vida. La incapacidad de matar a alguien.

Una minoría manifiesta una oposición brutal a las guerras imperialistas, justificando guerras sociales o de defensa contra autoritarismos o fascismo [analogía con la II República española].

Todas las personas afirman en caso de una supuesta Obligación Legal no irían a matar a personas trabajadoras a las cuales no conocen y no tienen personalmente nada en su contra. Argumentan que las leyes no están por encima de la ética ni de los valores. No es lícito obligar a matar. No pocas respuestas asumirían penas de cárcel en coherencia con su conciencia.

Ninguna de las respuestas permitiría que sus hijos fueran a una guerra. Algunas muestras:

De la misma manera que yo no lo haría, tampoco dejaría que cualquier otra persona se fuera a matar personas trabajadoras inocentes (…) estaría poniendo en riesgo la vida de un ser querido (...) Porqué no enviaría a mis hijos como carnada de la clase alta y gente poderosa”.

Las respuestas más significativas a la pregunta ¿Cómo actuarías al respecto? (de las anteriores situaciones planteadas) han sido: [sic]

Haría objeción de conciencia, me movilizaría en las calles en contra de la guerra, y organizaría una red de apoyo mutuo para las personas represaliadas por hacer objeción de conciencia.

Huiría o ayudaría a huir (en caso de seres queridos). Porque no estoy dispuesta a matar o a poner mi vida en peligro para que otros saquen beneficio económico o político.

Oponiéndome a ejercer los servicios requeridos, ya que estoy en mi total derecho de no querer matar a gente inocente la cual es totalmente igual que yo.

Escondiéndome, si fuera posible, si no entienden un no rotundo.

Posicionándome en contra de matar gente, porque es un asesinato.

No iría

Migraría, como fuese. Porque no sobreviviría, emocionalmente y mentalmente seguro que no, y orgánicamente con una probabilidad altísima. En una situación tan límite, actúa la supervivencia, el instinto, no los principios o las creencias”.

A la pregunta: ¿Qué razones piensas tú que pueden justificar ir a matar [y a morir, Natuurlik] personas trabajadoras a las que no conoces y no tienes personalmente nada en su contra, en nombre de “Nuestro Estado, La Patria, el Honor, Nuestros Poderosos”? La respuesta ha sido unísona: Ninguna razón.

La valoración del sistema Constitucional y legal español en relación a la restricción de los Derechos y Libertades Fundamentales en situaciones de estados de Alarma, Excepción, Sitio (Guerra) e imposición de la Jurisdicción Militar entre las personas participantes es muy negativa por injusto, poco ético, no respetar el derecho a la objeción de conciencia de la ciudadanía, autoritario, nada democrático; [sic] Ninguna ley o constitución me puede obligar a ir a matar a personas trabajadoras inocentes”.

Otras aportaciones destacadas: [sic]

Cuando piensas que como sociedad erradicaremos las guerras? Hay un sistema sanitario que erradica enfermedades, porque no, un sistema que erradique guerras?

No olvidar que esta exigencia de aumento del gasto militar y escalada de la normalización bélica a nivel mediático se debe a que son exigencias de EEUU, y nosotros como país vasallo (lo mismo la UE en su conjunto) se nos exige cumplir. Son las relaciones del imperio. No se puede borrar este hecho, ya que si no, no entenderemos nada. Esta agresividad la recibimos dado que EEUU está gestionando su decadencia, y dado el nivel en el que está, ya no puede hacerlo de otra manera sino de forma agresiva. Hay varios autores que lo explican”.

B- PERSONAS [ADULTAS] FUERA DE LA EDAD DE “RESERVA” MILITAR: [Mayores de 45 jaar oud].

No se han recibido respuestas significativamente diferentes por la variable de sexo.

Ante la pregunta sobre si las guerras pueden ser una buena oportunidad personal para hacerse rico o rica fabricando armas y vendiéndolas al extranjero, creando un gran negocio de exportación a los Estados en guerra, un negocio de “reconstrucción de las zonas devastadas, o un negocio bancario para realizar préstamos necesarios para la reconstrucción", la respuesta rotunda es NO.

Éticamente es considerado abominable. Solamente sufren las clases trabajadoras. Se recoge una dura crítica a las grandes empresas multinacionales que ven en ellas verdaderas oportunidades se seguir explotando a precio de saldo recursos de tierras ajenas, reducir stocks de armamento y “oportunidades de reconstrucción” de lo destruido.

Aproximadamente la mitad de las personas manifestaban desconocer la legalidad española en relación a las levas militares y sus implicaciones.

En relación al grado de afectación que sentimos ante la existencia de “guerras lejanas”, recogemos algunos de los testimonios aportados más reiterados [sic]:

«Moralmente mucho ya que no son nada lejanas y se están impulsando con mis impuestos y anímicamente también porque tengo 3 hijos y a mis padres mayores y no me gustaría que vivieran esta situación más de cerca, no lo merecen.

Me afecta éticamente, pero como los medios de información dejan de hablar rápidamente, parece como si ya no existieran.

Sí me afecta anímicamente y moralmente y mi actuación es pobre (alguna manifestación) ojalá sirviera para algo pero me temo que no está en nuestras manos el poder de detener una guerra.

Anímicamente me destrozan porqueme acercoa esasguerras lejanas”, trato de estar pendiente, busco información para ver si ya se acaban, y con ello el sufrimiento de los pueblos, las tengo muy presentes. Moralmente me destruyen porque no soy capaz de entender que clase de gen le lleva a un ser humano destrozar el cuerpo y la vida de otro al que ni tan siquiera conoce porque un tercero se lo manda. “Ese terceroque provoca la guerra basándose siempre en mentiras, bien seapor la paz”, “por el progreso de un pueblo”, “por la democracia”, por tantas y tantas mentiras que no nos permite la verdad de la guerra: el gran negocio de las armas, apoderarse de recursos, hasta la bolsa, esa gran desconocida de las clases populares, se beneficia¿Cómo actúo? Con la palabra. Trato de transmitir, a quién me quiera oír (que no suele ocurrir), el engaño, la mentira que esconde la guerra. ¿Qué puedo o podemos hacer? Y aquí es donde me agarro a la utopíaEn mi día a día, trato de no colaborar, en la medida que puedo y que conozco, con aquellos entes que promueven la guerra, bien sean marcas comerciales, bancos, medios de comunicaciónSigamos con la Utopía: allá en el S. XVII un escritor escribíala calamidad de los tiempos en que los locos guían a los ciegos”, o algo así. Si esos ciegos, que son los que disparan las armas, abriesen los ojos y conocieran la verdad de las guerras, quizás ni tan siquiera las cogerían. A no ser que al abrir los ojos se conviertan en tontos útilesAhí ya no sé.

Me produce indignación, pena, cierto malestar pero aceptando con elargumentode que en toda la historia conocida de la humanidad han existido las guerras. Individualmente creo puedo aportar mi actitud y disposición para hablar, exponer ideas en conversaciones de personas cercanas. Participar en manifestaciones.

Ética o moralmente.

Me afecta anímicamente y moralmente por las muertes de personas trabajadoras inocentes que no han decidido esa situación. Actúo acudiendo a manifestaciones en contra de las guerras.

Me afecta en todos los sentidos, met ander woorde, anímicamente, moralmente, éticamente, económicamente, ens. de hecho cada sábado de la semana nos desplazamos para dar apoyo en las manifestaciones convocadas en contra de las guerras y el genocidio que sufre el pueblo palestino a manos de Israel.

Amb indignació. Malauradament no actuo.

Muy poco, anímicamente; en nuestro tiempo los discursos morales son inocuos.

Esencialmente la existencia de injusticias y atrocidades, las viva directamente o no, coarta mi (nuestro) derecho a alcanzar la plena felicidad real (sin autoengaños).

Me afecta ver cómo Israel machaca sistemáticamente por ejemplo a palestina, puedes ayudar en manifestaciones, enviando ayuda humanitaria que no llegará o llegará lo que ellos quieran. Intentar presionar a los estados que no sigan en esa línea genocida».

Todas las personas manifiestan que como sociedad hemos “normalizado las guerras lejanas” hoekom nos consideramos sin poder para evitarlas y delegamos en los políticos. Miramos las noticias mientras cenamos o comemos y luego seguimos igual con nuestra vida. Pensamos que no nos afecta directamente «es cosa de otros», algo ajeno del «Tercer Mundo».

De manera recurrente aparece la autocrítica de que solamente se moviliza una minoría de la población contra las guerras y ello hace que no sea un contrapeso real contra las corporaciones y estados de las impulsan. También a los valores narcisistas, hedonistas y adanistas que permean las sociedades globales capitalistas.

Todas las respuestas coinciden en que los grupos sociales más favorecidos por las guerras son los Ricos y los más perjudicados, los pobres.

Ante la hipotética posibilidad que el Estado Español realizase levas militares para conflictos “lejanos”:

A la pregunta sobre cómo se sentirían si reclutaran a un ser muy querido en una leva militar las respuestas más repetidas son duras: «Impotente, Impotente, impotente… aterrada, moriría en vida, ira, temor, frustración ante la falta de capacidad del pueblo para organizarse y oponerse».

Manifiestan de manera mayoritaria que el reclutamiento a levas de un ser querido destrozaría sus vidas “como un cuchillo que te quiere partir en dos” [sic].

Ante dicha situación la gran mayoría de las respuestas optan por ayudar a sus seres queridos a exiliarse. Una minoría concreta activar la oposición y el enfrentamiento directo contra los Poderes. Aparece, en no pocas aportaciones, valorar previamente la opinión de la persona afectada.

Tres cuartas partes de las respuestas coinciden que la generalización de estados de opinión y actuaciones sociales pacifistas y antimilitaristas en todas las tierras del planeta puede ser un importante factor de prevención de las guerras, inhibiendo a los poderosos de los Estados de participar en ellas en contra del criterio firmemente consolidado entre la ciudadanía. La cuarta parte restante manifiesta que no. Se adjuntan literalmente algunas de las respuestas mayoritarias más significativas [sic].

«Para que el gobierno tenga claro que los ciudadanos no están de acuerdo en participar en la guerra.

Es una forma de concienciación.

No tenemos ese poder, por muchas protestas que se hagan mandan los poderosos.

Es importante el discurso pacifista razonado, no belicista, que incite a la gente a crear su propio criterio, a pensar, a desenmascarar la mentira de la guerra.

Es básico ocupar ese espacio a favor de esas opiniones para contrarrestar precisamente a tantos beligerantes.

Porque necesitamos de un colectivo organizado y con estructura para poder sumar nuestras fuerzas e ir en contra de la guerra, concienciando a aquellos que toman dichas decisiones que la guerra solo potencia más odios, más ira, desesperación y que no soluciona absolutamente nada. Solo se pierden miles de vidas humanas.

M’agrada pensar-ho.

Porque la sociedad es cada día más individualista y está intoxicada en un grado irreparable

Las clases políticas y económicas (unas por dependencia de continuar en el poder, las otras por sensibilidad a sus beneficios económicos) no mueven puntada sin hilar. Una gran oposición a ciertas medidas (huelgas generales, ocupación de empresas) inhibiría ciertas decisiones que actualmente toman con impunidad (por la inexistencia de una conciencia y actuación colectiva, precisamente).

No nunca han tenido en cuenta al pueblo. O se derrota al capitalismo de alguna manera o no hay nada que hacer.

Es la manera de que las guerras no existan»

Se han destacado las siguientes propuestas propuestas concretas (en la línea de las más repetidas) para impulsar el sentir común de socialización antimilitarista y pacifista: [sic]

Difundiendo la información de vuestro artículo, para que veamos cómo sería de fácil para el gobierno cambiar las leyes de manera que se fomente la participación en la guerra. Mostrando los efectos de una guerra. Informando en escuelas y ayuntamientos. Con concentraciones y manifestaciones y asociaciones. No lo sé (…) Ni idea.

Difundir el discurso. A nivel individual en el día a día, siendo coherente con tus palabras y tus hechos. A nivel colectivo, siendo coherente también y difundiendo a través de redes, carteles, ens.

Se deberían potenciar referentes válidos (hombres, mujeres admirados/as, con peso cultural, artístico, deportivo…) para diferentes generaciones y cultura.

Concienciar, difundir, convencer, luchar contra los gobiernos y los medios de comunicación.

Manifestándonos y haciendo asambleas para debatir que las guerras destruyen la vida de las personas de clase trabajador.

Evidenciar al carrer els horrors i destrosses de la guerra. Crec que només les accions que fan posar a les persones a la pell del que pateixen solen ser efectives.

De ninguna, en caso de problemas primará el sentir individual.

onderwys (en el sentido de bagaje cultural) en el día a día, sensibilizando, despreciando explícitamente abusos en las relaciones entre personas. “Imponiendola conciencia REAL (no autoayudista) de la empatía y reciprocidad colectiva. RESPONSABILIDAD SOCIAL. Y por qué no, señalando públicamente dónde viven empresarios, politici, policíasasí como sus familias. Propaganda por el hecho y acción directa (que no tienen por qué implicar violencia). Destruir un germen antes de que se reproduzca es un acto de justicia (y quizás de maldad egoísta mirar hacia otro lado por comodidad egoísta).

Que la clase trabajadora no participase en la elaboración de armamento (sin nosotros ni son nada)».

Ninguna persona de las que han participado en el estudio iría voluntariamente a matar a personas trabajadoras a las cuales no conocen y no tienen personalmente nada en su contra.

Los argumentos abrumadoramente aportados seunla obviedad” (ética) de la incapacidad moral de matar absolutamente nadie.

Ninguna de las respuestas permitiría que sus hijos fueran a una guerra. Algunas muestras y matices:

No quiero que mis hijos sean monstruos traumatizados por una guerra, si puedo evitarlo (…) Es inmoral (…) No, eso no quiere decir que lo pudiera hacer, no tendría forma de impedirlo. (…) No haría falta impedírselo. (…) No lo haría porque lo ha mamado en su educación y formación. (…) Intentaría convencerle, pero al final sería una decisión suya (…) Les diría que esas personas no han elegido morir por otras personas".

Las respuestas más significativas a la pregunta ¿Cómo actuarías al respecto? (de las anteriores situaciones planteadas) han sido: [sic]

Me [nos ]marcharía [-mos] lo más lejos posible del conflicto y sus participantes.

Intentaría poner toda la resistencia posible.

Intentaría esconderlo de alguna forma [a mi ser querido].

En el supuesto de que me viese obligada a impedírselo, creo que lo encerraría bajo llave, y yo con él porque me sentiría culpable de no haber sido capaz de educarlo en los valores de la vida propia y ajena.

Escucharía sus argumentos para intentar comprender su opinión y poder rebatir y ofrecer otros argumentos

insumisión y enfrentamiento armado si es necesario.

El diálogo y la comunicación entre nosotros es la única vía posible para encontrar una solución que complazca a las personas que están en una situación de conflicto.

Si creus en la vida, no mates ni vols que matin per tu.

Yo no participaría y respetaría la decisión final de los demás.

Ya procuro actuar mediante el ejemplo en el día a día. Actuaría talmente como una madre cuando ve amenazadas a sus crías en el mundo animal.

Iría a asambleas y movilizaciones para crear algo en común».

A la pregunta: ¿Qué razones piensas tú que pueden justificar ir a matar [y a morir, Natuurlik] personas trabajadoras a las que no conoces y no tienes personalmente nada en su contra, en nombre de “Nuestro Estado, La Patria, “el Honor de”, Nuestros Poderosos? La respuestas han sido mayoritariamente: “Ninguna razón lo puede justificar". Algunas aportaciones minoritarias: “De nuestros poderosos nada, geen"o"Ninguna solo la autodefensa".

La valoración del sistema Constitucional y legal español en relación a la restricción de los Derechos y Libertades Fundamentales en situaciones de estados de Alarma, Excepción, Sitio (Guerra) e imposición de la Jurisdicción Militar entre las personas participantes es muy negativa deur militarista, cínico “en nombre de supuestas libertades”, injusto, tiene un redactado preparado para que pueda ser utilizado a conveniencia de otros poderes y presiones, es la confirmación del triunfo del Estado sobre el pueblo, militarista y “dictatorial” por autoritario. Una trampa antidemocrátic'n.

Otras aportaciones destacadas: [sic]

«La verdad que es una situación en la que no sabría muy bien qué hacer.

La pena es que las grandes y algunas pequeñas potencias están gobernadas por gente mala que tiene al pueblo bajo la ley del miedo.

Las victimas silenciadas de las guerras: las mujeres y niñas violadas por losejércitos de paz”.

Si estamos de acuerdo en que los estados cada vez inviertan más en asuntos militares, subiendo el porcentaje cada año para justificar sus posibles guerras.

Todos merecemos ser respetados por igual y no discriminar a las personas por sus diferencias, culturales, de raza, de sexo, ens.

La verdadera libertad individual como seres pasa indefectiblemente por la responsabilidad social. Por tanto, la libertad social.

Que la clase trabajadora no está preparada para afrontar ningun combate. Que la socialdemocracia ha hecho mucho daño y que el capitalismo es el ganador (y sus clases burguesas). Que ojalá algún día podamos, más pronto que tarde, decir que esto ha cambiado.

Ya me gustaría que mi país declarara la paz a todos los países».

 

GEVOLGTREKKINGS:

Las aportaciones recibidas tienen un importante sesgo de sensibilidad social ante las injusticias mundiales, más allá de las locales. También una gran empatía de clase con la alteridad.

Es significativo que nadie se haya atrevido o haya valorado dar la palabra a las personas menores de edad, en breve ciudadanos en plenitud. ¿Por protección ante la crueldad? ¿Por autocensura?

Las personas fuera de la edad militar, con mayor trayectoria vital, manifiestan un mayor pesimismo ante la factibilidad de revertir el drama de las guerras planetarias por parte de las clases populares. También una mayor oposición visceral y activa a los abusos desde los poderes que aquellas con edades entre los 18 en die 45 jaar oud, las directamente afectadas ante potenciales levas militares.

Sorprende muy positivamente el grado superlativo de conciencia contra cualquier conflicto que cause muertes, allá donde fuere del planeta. También la detección de los principales culpables y beneficiarios de los mismos: los Grandes empresarios y la clase política en tándem.

Siendo la muestra de un sesgo de sensibilidad social tan acentuado, sorprende que aproximadamente la mitad de las personas participantes desconociese la legislación española relativa al Estado militar.

Se recoge también una autocrítica a la atonía de mayoría de la población de las sociedades occidentales, sea por haberse “inmunizado” de la guerras “lejanas” o por la indiferencia generalizada de la población¿Las prioridades del día a día? ¿Individualismo, Narcisismo, Hedonismo, Adanismo?

La oposición pasiva en forma de exilio es la opción más seguida tanto por los y las potencialmente afectadas por levas como por sus potenciales familiares cercanos. En menor medida aparecen la objeción de conciencia o la negativa directa.

Todas las respuestas aportadas son muy duras ante la legislación española en relación a la severa restricción de los derechos de libertades fundamentales de la ciudadanía en supuestos estados de alarma, excepción o sitio. Los argumentos ya aparecen en el apartado de análisis. La cuestión continúa siendo ¿Cómo revertirlo? ¿Desde canales electoralistas clásicos? ¿Desde alternativas tangenciales con valores emancipadoras, de masas? ¿Desde la suma de alternativas emancipadoras autónomas más o menos confederadas? La pregunta del millón.

Las propuestas de actuación colectiva más recurrentes para presionar y disuadir a los respectivos Gobiernos estatales de colaborar militarmente en cualquier guerra allende sea son las clásicas practicadas actualmente: Organización, difusión en el día a día de las ideas antimilitaristas para concienciar a la mayoría de la población, manifestaciones, huelgas y el importante papel de la escuela como agente sensibilizador de las conciencias de los y las jóvenes.

En muy menor proporción aparecen el boicot en las empresas (y a las empresas), o el escrache a empresarios, politici, cuerpos represivos y a sus familias. Propuestas que tampoco son nuevas.

Nuevos tiempos (por la efectividad mortífera de las armas). Mismas alternativas de resistencia.

Uno de los principales objetivos de este estudio era hacer acopio de nuevas propuestas de actuación para difundirlas y desarrollarlas. La respuesta a la pregunta del millón continuará pendiente.

PERO, COMO SEA, SEGUIREMOS RESISTIENDO.

Y el alegato final a la esperanza, de una participante anónima en el trabajo:

Ya me gustaría que mi país declarar'n la paz a todos los países”.

 

                     El Grupo de Trabajo Mollet del Vallès. 11 Julie 2025

Mei 072025
 

L’avaluació de riscos laborals i psicosocials de tots els llocs (tipologies) de treball existents a cada centre de treball és un document que ja hauria d’existir legalment. També hauria de ser actualitzat.

La realitat és que a la immensa majoria de mestres i professors no se’ns ha proporcionat mai, ni facilitat l’accés com a treballadors i treballadores. Fins i tot en desconeixem l’existència.

Per altra banda cada vegada és més palesa la crua realitat de vulnerabilitat i desgast psicològic que comporta la feina docent, que hom plany en el dia a dia a viva veu, però la Generalitat i l’Estat en fan oïdes sordes i ens tenen abandonades. Un recull, a tall de mostra de la realitat: «Disrupció i manca de valors ètics a les aules (conseqüent de la manca de recursos per afrontar la realitat) que afecten tant a la salut mental del professorat [tanmateix també a la de la majoria de l’alumnat] com, en no poder avançar en els coneixements amb unes mínimes garanties, al dret de molts joves a una educació de qualitat per preparar-los pel propi futur personal. Les «aclamades» Normatives d’Organització i de Funcionament dels Centres (NOFC) són totalment apomades i incompetents per atendre aquesta situació de vulnerabilitat psicosocial del professorat, que va en augment. Fiscalització intrusiva de l’activitat dels i les docents com a caps de turc per part de progenitors que han negligit de les seves responsabilitats amb els seus fills. Desmesurada càrrega burocràtica afegida a la tasca docent de cada treballador i treballadora, els darrers anys».

ES TRACTA DE POSAR-HO BEN FORT SOBRE LA TAULA AMB L’OBJECTIU QUE ES REALITZIN AVALUACIONS DE RISCOS PSICOSOCIALS REALS DE LES NOSTRES FEINES, I EN CONSEQÜÈNCIA ELS I LES MESTRES I PROFESSORES PUGUEM DESENVOLUPAR EL TREBALL QUE TANT ENS ESTIMEM, GAUDINT-LO, SENSE HAVER DE SUCUMBIR EN L’INTENT.

Indirectament la iniciativa hauria de cloure en: baixada de ràtios, fiscalització de les famílies de nanos disruptius per negligència en les seves responsabilitats com a progenitors, augment de recursos per acompanyar i atendre aquests nanos, protecció de la figura del mestre i professor com aautoritat públicaa respectar, millor convivència a les aules i, daarom, poder fer allò que en el nostre imaginari considerem «classes» en benefici del coneixement dels nanos i la nostra salut i dignitat laboral….

EN LES CONDICIONS LABORALS ACTUALS EL NOSTRE SECTOR LABORAL PATEIX UN GRAN I EXCESSIU VOLUM DE BAIXES LABORALS PER ANSIETAT I DEPRESSIÓ. AQUESTES SÓN CONSIDERADES COM A MALALTIES COMUNES I NO PAS COM A MALALTIES PROFESSIONALS CONSEQÜENTS DELS RISCOS I DIFICULTATS DERIVATS DE LA FEINA. AIXÒ TÉ GREUS CONSEQÜÈNCIES EN CAS QUE TINGUEM LA DESGRÀCIA QUE TOT PLEGAT DERIVI EN INCAPACITATS LABORALS. PER ALTRA BANDA AQUESTA CONSIDERACIÓ FA QUE ELS FACTORS QUE GENEREN AQUESTES SITUACIONS NO SIGUIN PRESOS EN COMPTE SERIOSAMENT EN LES AVALUACIONS DE RISCOS LABORALS I PSICOSOCIALS DE LES TASQUES DOCENTS.

PER TANT HEM D’ACONSEGUIR ALHORA QUE LES MALALTIES PSICOLÒGIQUES DERIVADES DE LA NOSTRA FEINA SIGUIN CONSIDERADES COM A MALALTIES PROFESSIONALS. I QUE PER AQUEST MOTIU L’ADMINISTRACIÓ HA DE PRENDRE LES CORRESPONENTS MESURES PER PREVENIR ABSOLUTAMENT TOTS ELS RISCOS LABORALS I PSICOSOCIALS QUE AFECTEN A LA NOSTRA SALUT EN EL DESENVOLUPAMENT DE LA NOSTRA FEINA.

PROPOSTA DE PROCEDIMENT A SEGUIR:

Podem convocar una assemblea de treballadors i treballadores de centre de treball per explicar-ho, recollint signatures en un únic document i presentant-lo al Registre d’Entrada. Tanmateix és millor opció i més efectiva registrar una suma d’escrits individuals, encara que el contingut sigui el mateix (o semblant).

També ho podem fer individualment.

La realitat del Decret de Plantilles i Direccions és la por generalitzada a donar la cara per part de la majoria de docents, per tant també ho podria fer una o poques persones, i davant una possible negativa, emprar la resposta rebuda per denunciar a la Inspecció del Treball [aquesta sí, confidencial].

*Forma part de l’estratègia multiplicar aquestes sol·licituds el màxim possible, tant el número de persones per centre, com els centres, com l’extensió territorial dels mateixos. Hem de ser les formigues que hem de matar l’elefant, juntament amb la Inspecció del Treball, ja que a les Juntes de Personal i a la Mesa sectorial d’Educació la Generalitat actua com un Goliath dèspota.

'n) Demanar per escrit al Director del centre de treball: [Poder consultar i una còpia de l’avaluació vigent de Riscos (laborals) i psicosocials de tots els llocs de feina del nostre centre de treball (o en el seu defecte del nostre lloc de treball). Ell ja es bellugarà a demanar-la al corresponent responsable de salut laboral dels SSTT. En cas que no existeixi o no sigui actualitzada, caldrà que es realitzi. [*Model adjunt 1]

Donar un termini explícit de marge de temps per rebre una resposta. Si passa aquest període de temps i no hi ha cap resposta, o no és afirmativa, realitzar una denúncia a Inspecció del treball.

b) En cas que en el període de temps establert no ens hagin lliurat la corresponent còpia vigent de l’Avaluació de Riscos Laborals i Psicosocials dels llocs de feina del nostre centre de treball, o que sigui obsoleta, realitzar la corresponent denúncia a la Inspecció del Treball (dit is vertroulik). [*Model adjunt 2].

c) En cas que trobeu incompleta i insuficient la relació de riscos laborals i els protocols de prevenció podeu:

  • Fer una denúncia individual a Inspecció del Treball, amb determinació de les vulnerabilitats i propostes de prevenció dels riscos detectats.

  • Reunir-vos amb els companys i companyes implicats (sempre serà més enriquida la anàlisi i proposta de millora) i fer denúncia individual (cadascú de vosaltres) a Inspecció del Treball, amb determinació de les vulnerabilitats i propostes de prevenció dels riscos detectats.

  • Paral·lelament, si sou afiliades a sindicats (en cas que siguin assemblearis), participar en les seves assemblees per impulsar-ho. En cas contrari, contactar amb els «vostres delegats i delegades» perquè ho gestionin. Per aquest canal s’arribarà als comitès de Salut de la Junta de Personal dels SSTT i a la Mesa Sectorial de «Negociació».

 

*[Model adjunt 1] Model escrit genèric de sol·licitud al Director (cap de personal de la nostra escola) de la documentació de l’avaluació de riscos laborals i psicosocials de tots els llocs de treball (o en el seu defecte del nostre lloc de treball) al nostre centre de treball.

Aan / Na ………………… , amb DNI ………….. i treballador/a del centre ………………………………

EXPOSA:

Vull consultar l’avaluació vigent de Riscos Laborals i Psicosocials dels llocs de feina del nostre centre de treball.

SOL·LICITA

Una còpia de l’avaluació vigent de Riscos Laborals i Psicosocials dels llocs de feina del nostre centre de treball, de tots els llocs de treball (o en el seu defecte del nostre lloc de treball).

Tenint en compte que l’esmentada documentació ja és realitzada i a disposició dels centres educatius, sol·licito una còpia de la mateixa en el termini de 15 dies.

INSTÀNCIA estratègia riscos psicosocials 1

 

* [Model adjunt 2] Model escrit genèric de denúncia a la Inspecció del Treball per [no lliurament, absència, INFORMACIÓ OBSOLETA… ] de la documentació de l’avaluació de riscos laborals i psicosocials de tots els llocs de treball (o en el seu defecte del nostre lloc de treball) al nostre centre de treball.

[Enllaç al formulari de la Inspecció del Treball]

https://web.gencat.cat/ca/tramits/tramits-temes/20558-Denuncia-per-irregularitats-laborals?category=&moda=1

Aan / Na ………………… , amb DNI ………….. i treballador/a del centre ………………………………

EXPOSA:

Que el dia xxxxxxx vaig sol·licitar a la Direcció del meu centre de treball [………….] una còpia de l’avaluació vigent de Riscos Laborals i Psicosocials dels llocs de feina del centre de treball. i [no m’ha estat lliurada / és obsoleta / és incompleta i amb greus deficiències en l’avaluació i la prevenció]. *ADJUNTEU CÒPIA DEL DOCUMENT PRESENTAT A LA DIRECCIÓ DE L’ESCOLA/INSTITUT.

SOL·LICITA:

Que la vostra institució sol·liciti la corresponent documentació al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, perquè em sigui facilitada una còpia.

Que la vostra institució sol·liciti la realització de la corresponent avaluació VIGENT de Riscos Laborals i Psicosocials dels llocs de feina del centre de treball al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, i em sigui facilitada una còpia.

Que la vostra institució sol·liciti la realització d’una nova avaluació de Riscos Laborals i Psicosocials dels llocs de feina del centre de treball a l’INSTITUT / SKOOL (……..) depenent del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

Que aquesta nova avaluació de Riscos Laborals i Psicosocials dels llocs de feina del centre de treball a l’INSTITUT / SKOOL (……..) incorpori la anàlisi, avaluació i mesures de prevenció els següents riscos laborals a tenir presents:

  • (…)

  • (…)

Jan 112025
 

“Ubuntu” és una paraula dels pobles Bantús de l’Àfrica que ve a significar “Jo sóc perquè tots i totes som” o bé “jo guanyo perquè tots i totes guanyem”.

Un concepte tan simple, harmònic i meravellósperò ben insòlit de trobar en la pràctica de les actuacions reals de les persones que habitem el món occidental.

[Ja. De bla, bla, blaés omnipresent, clar].

De ben segur el filòsof Albert Camus deuria pensar (amb enveja ben sana) en els Bantús en deixar anar aquesta màxima: «No caminis davant meu, potser que no et segueixi. No caminis darrere meu, potser no et guiï. Camina al meu costat i sigues el meu amic».

NOSALTRES en l’intent reeixit per superar i abolir els totpoderosos determinismes dels patrons de socialització cultural imposats per les classes empresarials practiquem:
«No pretenguis caminar davant nostre, perquè no et seguirem. No caminis darrere nostre, doncs no et volem guiar. Camina al nostre costat i siguem mútuament amics».
 

SALUT I UBUNTU !!

Cueva de las manos (Patagonia)

 

 

 

Junie 042024
 
Volgende Vrydag 14 van Junie tot die 17 ure wat ons by die Ronda de Orient sal optree, 6 van Mollet del Vallès, 'n praatjie – Perskonferensie met die volgende inhoud:
  • Die nuwe beroepsopleiding: PRIVATISERING, Korrupsie en uitbuiting van studente.
  • Die geval van die korrupsie en arbeid ontgin van die studente waar die rigting van die Institut de l'ebre betrokke is (Torrel) Ek is 'n privaat maatskappy.
  • Met Sergi Tur, Professor in Ebre, Van tortosa.

– Aan die einde sal daar debatte wees.

 
Desember 072023
 

Dit is vir ons aangenaam om u in kennis te stel dat ons uit die gesamentlike optrede van die onderwyssentrums van Maresme en Vallès Oriental die Generalitat gedwing het om die verpligte jaarlikse mediese ondersoek in alle Katalaanse skole en institute uit te voer., in ooreenstemming met die Statuut van Werkers en die Wet op die Voorkoming van Beroepsrisiko's (wat tot nou toe straffeloos verbygegaan is).

As 'n strategie het ons die som van baie individuele klagtes van werkers aan die Arbeidsinspektoraat gebruik, die ondoeltreffende korporatiewe maande oorslaan, dat hulle niks anders gedoen het as om balle daaroor uit te gooi nie. Kollektiewe Aksie i Ddirek ons noem dit.

As gevolg van ons klagtes vereis die Arbeidsinspektoraat die Departement van Onderwys van die Generalitat om dit in alle skole in die nie-universiteit openbare netwerk uit te voer en gee dit tot die dag 9 van Julie van 2024 om hulle effektief te maak.

Kom ons wees op die uitkyk van al die werksentrums sodat die jaarlikse reëlmaat nagekom en gehandhaaf word.

Ons moedig u aan om aan te hou rapporteer aan die Arbeidsinspektoraat om die druk en openbare skande van die Generalitat verder te verhoog. Hulle neem 'n jaar om te reageer, maar dit werk.

Onthou dat klagtes by die Arbeidsinspektoraat gratis is en waarborg die vertroulikheid van die persoon wat die klagte maak..

MOEDIG JOUSELF AAN OM 'N JAARLIKSE MEDIESE EKSAMEN BY JOU SKOOL TE AANMELD EN AAN TE EIS, INSTITUTE! [ook in enige werksentrum in enige sektor waar dit nie nagekom word nie]

Ons heg die skakel aan na die klagtemodel en die argument wat aangebied moet word. Vir enige twyfel kontak ons:
vallesoriental.cgt.ensenyament@gmail.com

cgtensenyamentmaresme@cgtcatalunya.cat

 

[Die klagtemodel]

DEPARTEMENT VAN ARBEID EN BESIGHEID (WERKINSPEKSIE)
https://web.gencat.cat/ca/tramits/tramits-temes/20558-Denuncia-per-irregularitats-laborals?kategorie=&moda=1

EK BLOOTSTEL:
As 'n kompliment vir die artikel 4.2 van die Werkersstatuut en die artikels 14 jo 22 van die Wet 31/1995, van 8 November, de Prevención de Riesgos Laborales moet alle maatskappye 'n jaarlikse mediese ondersoek doen vir alle werkers in hul sentrums.
Dit doen die departement van onderwys van die Generalitat de Catalunya al vir jare, in sommige gevalle tot 'n dekade, sonder om hierdie verantwoordelikheid na te kom met die werkers wat van hulle afhanklik is, aan al die provinsies van die outonome gemeenskap van Katalonië.

SOL·LICITO:
– Dat jou instelling die ooreenstemmende dokumentasie van die Departement van Onderwys van die Generalitat de Catalunya aanvra.
– Dat jou instelling ’n einde maak aan hierdie nalatige optrede wat die reg op beroepsgesondheid van werkers bedreig.
- Dat jou instelling die oorsake van hierdie oortreding ondersoek en verantwoordelikhede daarstel.
- Dit van dieselfde kursus 202
3-2024 en voortaan voldoen die Departement van Onderwys van die Generalitat de Catalunya aan sy verpligting om die ooreenstemmende jaarlikse mediese ondersoek vir al die werkers in sy sentrums te waarborg, of na hul sentrums en/of liggame waarvan hulle afhanklik is, word direk aangestel, of nie. Oefen egter die ooreenstemmende proaktiewe verantwoordelikheid uit in gevalle waar resultate onder sy werkers dit vereis.

Oktober 312023
 

[Arbeidspedagogiek: Gevolgtrekkings van die Isarda Group Pedagogical Reflection Conference]

Die en onderwysers, Katalaanse onderwysers ontwikkel al dekades ons werkaktiwiteit met professionaliteit, Begrip en studente in die middelpunt van die leerproses neem.

In hierdie aar vergesel ons hulle in die geïndividualiseerde ontwikkeling van hul bevoegdhede, met respek vir die ooreenstemmende leertempo van elke kind en jong.

In ons dae van pedagogiese besinning het ons gewaardeer dat die groot menslike en humanistiese inspanning wat die werkers van die Katalaanse skool doen om die proses van vaardigheidsprestasie van ons jongmense aan te pas by hul eie eienskappe, behoefte, Emosies en leerritmes het geen ordentlike kontinuïteit in die Katalaanse onderneming nie.

Die maatskappy kies en skei die jeugwerker vir grade van vaardigheidsprestasie en ervaring, Gooi al die inklusiewe en omvattende pedagogiese inspanning wat die onderwyspersoneel deur die wasbak geïmplementeer het.

Het hierdie punt bereik: of die skool is verkeerd, En ons het reeds ons liewe politieke mense wat hande en moue doen om ons CV's te hernu en hulle aan te pas by 'n selektiewe en segregator -model soos vereis deur die huidige maatskappy, Of dit is die onderneming wat dringend 'n diep bekering nodig het om in te pas by die kenmerke van die Katalaanse samelewing.

In 'n eerste ontleding het ons vertrou op onfeilbaarheid, Outonomie van kriteria en onafhanklikheid ten opsigte van feitelike lobbies, van die Katalaanse politieke klas by die bepaling van die toepaslike studies en metodologieë in die vorming van die Katalaanse toekoms.

Om so vasberade te wees dat dit die Katalaanse sakeman is wat in die benadering dwaal, aangesien dit fokus op die reduksionisme van die finale produk en die wins.

Dit is duidelik dat 'n sakemodel wat al sy doelwitte op hierdie voorskrifte fokus, nooit in staat sal wees om hand aan hand te gaan met 'n bekwame en omvattende skool met die behoeftes van mense nie. Hierdie werkgewersmodel sou 'n koffer met 'n mededingende skool wees, selektief, Meritocràtica i segregora, met die individualistiese poging as 'n belangrike waarde, Om elke student "op hul plek" te plaas, Om 'n 'ordelike oorgang' van die skoolinstelling in die werk grootliks te vergemaklik. 'N' klassis 'bestelling, behoefte.

Die uitgangspunt van die onfeilbaarheid van kurrikulums wat deur ons politieke klas beveel is, terug te gee [In die komende dae van pedagogiese ontleding word die hersiening van hul geskiktheid beplan: Soveel van sommige, Soos van ander], Die Isarda -groep het tot die gevolgtrekking gekom dat die Katalaanse maatskappy noodwendig die ooreenstemmende korporatiewe empatie en oorkom moet maak om aan te pas by die immanente kenmerke en behoeftes van die jong en volwasse bevolking van die 21ste eeu Katalonië.

Om in te stem met die Katalaanse samelewing van die hede, moet die sakeman hom dringend herontdek en sy blik innoveer, streng geanker in produktivisme van die afgelope eeue oor. Moet sy fokus hernu en hom na die werker herlei (en werker) As 'n stambelangsentrum. Hulle is immers die SI -werkers wat die werk moontlik maak.

As u die skool verlaat (Instituut word verstaan, universiteit) Katalaanse jongmense word bekwaam gevorm deur dekades van 'n gevlegte en delikate leerproses op grond van hul belange, vermoëns en leerritmes, synde hierdie individue en geïndividualiseer.

So, Dit maak nie sin vir die onderneming om die omvattende ordentlike gefokus op die ARA -alumnne te ontsnap deur dit te kies en emosioneel in persoonlike frustrasieprosedures te drink nie..

Dit is die maatskappy wat die uitdaging van verandering van blik moet aanpak en homself op 'n kreatiewe manier moet uitvind, Hul produksie of dienste aan te pas by die belange van elkeen van hul werkers. Moet dit met die produksieprosesse doen, Ritmes van werk, Bekwame vermoëns, uniforms, vakansie…

Dit is moeilik om aan te pas by soveel diversiteit en dat 'n onderneming in 'n sektor nie tegelyk hemde kan produseer nie, behandel, Videospeletjies en konfyt sodat dit ooreenstem met die belange van hul werkers, opgelei in die kreatiwiteit van leer om te leer? En dat u nie die skedules en vakansies kan doen wat u wil hê nie, betaal hulle die salaris wat hulle benodig? Dat elke produksieproses 'n goeie organisasie benodig en nie gebaseer kan word op 'n reeks geïmproviseerde voorvalle nie? Dat 'n enkele onderneming nie hul individueel kan verstaan ​​nie 200 werkers?

Ons is in die 21ste eeu en ons moet aanpas by sy uitdagings.

Gevorderde ondernemings moet probleme in skokkend maak en geleenthede en uitdagings sien om dag tot dag te oorkom.

Watter beter uitdaging as om die land se produksie en dienste nederig vir beskikbaarheid te plaas, belangstellings, Kapasiteit en ritmes van Katalaanse burgerskap.

Dit sou wees om land te maak!

Politici wat buierig is en uitstekende meesters verbrand onder tonne burokrasie;

Werkgewers wat u net vir u persoonlike voordeel doen:

Set?

April 052023
 

WAAROM ONS IN UNIE AFDELINGS IN SKOLE EN INSTITUTE ORGANISEER? Gereelde vrae

WAT IS 'N UNIE AFDELING?

Wel, iets baie eenvoudig en ouer as die nana. 'n Vakbondafdeling is die grondslag van die selforganisasie en samewerking van mense by die werk: dit is die stabiele vergadering van die werkers van 'n vakbond by die werkplek.

Sodra ons self georganiseer is, sal ons outonomie van aksie hê.

Lees meer

Mar 272023
 

INSPEKSIE VAN DIE WERK GEE ONS DIE REDE EN Dwing CAMBRAY OM DIE HERSIENING TE DOEN MÈDICA A LES TREBALLADORES D’EDUCACIÓ

Die affiliasies van die Onderwysunie-afdeling van die Verskeie Aktiwiteite Unie van Vallès Oriental het die Openbare Administrasie gevra om die Departement van Onderwys van die Generalitat van Katalonië te vereis om die ooreenstemmende en normatiewe jaarlikse mediese ondersoek uit te voer lees meer

Augustus 112021
 

PERS :
OOR DIE STABILISERING VAN TUSSENTIENE PERSONEEL
GEKONTRAKTEER DEUR DIE OPENBARE ADMINISTRASIE:

Ons is van mening dat daar veral in die munisipale en provinsiale wêreld 'n baie belangrike hoeveelheid tydelike mense is wat destyds 'in die vinger' ingeprop is deur die 'lewende kragte' van die destydse bewind. Hier is ons bekommerd oor die ding.

Ander het toegang verkry deur meer objektiewe sakke, met voldoende studies en ondervinding.

lees meer
Mei 212020
 

PERS:
HANDELSUNIE-AFDELING VAN DIE ONDERWYSGEMEENSKAP

Sonder om enige te maak terugwerkende assessering met betrekking tot die bepalings wat deur die Departement van Onderwys van die Generalitat de Catalunya t.o.v. sluiting van skole en afstandsonderrig, nou die tyd sal aanbreek om dit te doen, ons stel dat die instruksies van die Minister Josep Bargalló en die plenêre sitting van die regering van die Generalitat de Katalonië wat daarop dui dat dit weer heropen word, is 'n nalatigheid baie ernstig wat die lewens van studente en personeel in gevaar sal stel werknemer, die reaktiveringspotensiaal van die pandemie en die verspreiding van die besmetting na ander kollegas, volwassenes, pare, suster moeders.

lees meer
Oktober 212019
 

BUITE DIE STOP "wet ARAGON"

(of BILL Dienskontrakte MENSE):

Die Regering van Katalonië verwerk 'n wetsontwerp dat as ons, die lliurepensant bevolking en lliureactuant, moenie sluk rou implementeer die deur oop vir private bestuur so wydverspreide maatskaplike welsynsdienste as aanvaar in die ons daaglikse lewens soos die reg om openbare onderwys of GP dienste en hospitaal universele toegang en kwalitatiewe ontmoet van bydraes deur almal in ons belasting.

lees meer
September 052018
 

Goeie dag en 'n goeie begin tot die jaar.

 Ons is die bevordering van die Trade Union County onderwysers en onderwysers bewus opbouende kritiek, begeerte om deelname en wederkerigheid wedersydse vertroue in die veld waarin ons tegniese ontwikkeling: die opvoeding van jong mense en dus die toekoms van die samelewing.
 
Ons vra die volgende vergadering vind Donderdag 13, hulle 18.00u, die plaaslike KWB Vallès Oriental ( Francesc Macia 51, Mollet).
 
Baie dankie dat jy hierdie oproep om onderwysers te kry, NIE, TEI, Dis jou hart en versorgers.
 
hartlik,
 
Artikel Onderrig VO.
Julie 032017
 

KWB Maatskaplike Sektor Persverklaring

PROU IMPUNITAT PER JUSTIFICAR EL NEGOCI DE LA INFÀNCIA EN RISC

Des del Sector Social CGT, volem expressar el següent sobre les declaracions de la Consellera Dolors Bassa, arran de les nostres denúncies:

- El Sr Calvo, Director General de la DGAIA i la Consellera Bassa ens acusen de difamació. Malauradament no és difamació, denunciem el currículum objectiu del Sr Calvo.

El Sr Calvo i la Consellera Bassa en les seves declaracions s’obliden (voluntària o involuntàriament) que en Ricard Calvo no va ser tan sols director de projectes de FASI, va ser director adjunt i també director general. Durant el seu últim any dins la Fundació FASI es va contractar a una directora tècnica per alliberar-lo de les seves funcions com a director tècnic i adjunt, i així poder exercir de director general, en absència del Sr Estanis Vayreda, que recordem és director de SUMAR-Empresa d’Acció Social i exerceix de tinent d’alcalde de la ciutat d’Olot per l’antiga CDC. Malgrat que ja feia funcions de director general, just abans de ser nomenat per aquest càrrec, pel mateix Patronat de la Fundació FASI, el Sr Calvo marxa com a Director General de la DGAIA. Les educadores que han treballat a FASI i moltes altres que coneixem el projecte de Cases d’Infants sabem que el Sr Calvo ha estat i és un dels grans promotors i gestors, des dels seus inicis i fins a l’actualitat (d’on es troba en excedència) d’aquest projecte esquitxat de presumptes irregularitats, tal i com ha demostrat el prestigiós grup de periodistes Ramon Barnils en l’article publicat a: http://www.media.cat/2017/06/ , on es fa un estudi rigorós, i es corrobora com aquesta fundació paga lloguers desorbitats que quintupliquen el preu de mercat a una empresa immobiliària que és propietat de la mateixa Fundació FASI. O sia que es paga a sí mateixa lloguers inflats amb diner públic, sent una empresa amb ànim de lucre, mentre FASI retalla diners per les infants en risc, les seves famílies i les educadores socials que hi treballem. Per a nosaltres, això és una pràctica perversa i menyspreable: on es fa negoci amb el dolor d’un dels grups més febles de la nostra societat: la infància en risc.

Article sencer al web de CGT Katalonië

Junie 192017
 

Metgeselle, metgeselle,

die hele CGT Catalunya en die staat konfederaal, ons is oplettend vir die nuus wat mag opduik oor die saak «Som 27 en meer », aangesien die dagvaarding van al die beskuldigdes om voor die regter te verskyn op hande is, vir die mondelinge verhoor, onder wie ons kollega Ermengol Gassiot, Sekretaris-generaal van die CGT Catalunya. Die Ermen word beskuldig as aanstigter van die inperking wat deur studente in die Rektorskantoor van die Outonome Universiteit van Barcelona uitgevoer is., in die jaar 2013. As onderwyser en werker by die Departement Voorgeskiedenis, Ermen word deur die KWB afgevaardig. Soos gesê in die verklaring van die SP CGT Catalunya, die Ermen sal nie vir die mondelinge verhoor verskyn nie, bewus van die regsgevolge wat dit inhou, maar ook bewus van wie ons aan sy sy is.

Dit is 'n montage wat deur die UAB voorberei is, universiteit wat gebeur het in alle openbare universiteite, Dit het die voortreflike vorming van die bourgeoisie geword en die teelaarde waar maatskappye hulself dien soos hulle wil. Die openbare universiteit, soos die res van opvoedkundige vlakke, moet tot diens van die werkersklas wees, vir die vorming van sosiaal vrye individue, en nie tot diens van maatskappye en korporasies nie, wat vandag gebeur.

Daarom bevorder ons vanuit die CGT Vallès Oriental die verdediging in die straat tot ons kollega Ermen, want dit verteenwoordig nie net daardie opposisie teen die onderwysmodel van die universiteit as 'n maatskappy nie, maar omdat hy ook sekretaris-generaal van die CGT de Catalunya is.
Tref die Ermen, dit is 'n dubbele slag wat hulle ons aandoen.

Om hierdie redes, dubbel, en drievoudig moet ons antwoord wees!!
Want nou meer as ooit, hulle raak ons ​​almal aan!

As hulle ons almal raak, ons antwoord almal!

 

KWB Vallès Oriental
c / Francesc Macia 51, Mollet del Vallès
verlies: 93 593 1545 / 625 373332
e-pos: cgt.mollet.vo@gmail.com
web / Facebook / Twitter


Ons is ongehoorsaam aan die politieke proses van die saak "Som 27 en meer”

Ons kollega Ermengol Gassiot het besluit dat hy nie aan die klug sal deelneem nie en dat hy onder geen omstandighede uit vrye wil in die hof sal verskyn nie, die gevolge van jou besluit in die gesig staar.

Onlangs het die hof van Cerdanyola wat die saak vir die opsluiting van studente in die Rektor se kantoor van die outonome Universiteit van Barcelona opdrag gegee (UAB) van die jaar 2013 (die saak bekend as “Som 27 en meer”) het 'n bevel uitgereik wat voorsiening maak vir die opening van die mondelinge verhoor en 'n absoluut buite verhouding borgtog word vasgestel, van 511.835,05 EUR om siviele laste te verseker. 27 mense wat as gevolg van daardie universiteitsbetoging aangekla word, wag kriminele petisies van onder af 11 en 14 jare in die tronk, soos toepaslik, en verbod op toegang tot die UAB tydens 5 jaar oud. Onder hulle is ons sekretaris-generaal, kameraad Ermengol Gassiot. Bogenoemde verband, soos almal kan veronderstel, sal nie betaal word deur 27 geraak en geaffekteer, wat waarskynlik beslaglegging van betaalstaat en bates sal behels.

Oor die volgende paar dae of weke die 27 Mense sal gedagvaar word om in die hof te verskyn om ’n afskrif van die akte van beskuldiging te lewer, sodat binne 3 dae verskyn met 'n prokureur en prokureur, en word vereis om die verband te pos.

Hierdie Permanente Sekretariaat is van mening dat hierdie hele proses niks anders is as 'n opset wat gemotiveer is deur 'n politieke wraak aan die kant van die voormalige ultra-liberale rektor van die UAB, gemik op die straf van die studentebeweging en die vakbondwese wat dit in die gesig gestaar het ter verdediging van die openbare universiteit deur strafregtelike verrigtinge. Die prestasie van daardie pastorie, en die samesweringstorie wat deur die prokureurs wat hy vir hierdie doel gehuur het, gebou is, is deur die aanklaer se kantoor gebruik, politieke liggaam van Spanje, om 'n groteske geregtelike prosedure te begin wat die ergste geval van politieke onderdrukking in 'n universiteit sedert die Franco-era verteenwoordig.

In hierdie situasie, ons kollega Ermengol Gassiot het besluit dat hy nie aan die klug sal deelneem nie en dat hy onder geen omstandighede uit vrye wil in die hof sal verskyn nie, die gevolge van jou besluit in die gesig staar.

Hierdie Permanente Sekretariaat deel ten volle die ontleding wat die besluit wat deur ons kollega Ermengol geneem is, ondersteun, en ons ondersteun. Ons verstaan ​​dit in die aangesig van 'n politieke aanval (geïmplementeer in die vorm van 'n geregtelike proses) Teen burgerlike vryhede en regte is dit wettig om ongehoorsaamheid en solidariteit te beoefen om die geheel van hierdie onderdrukkende mondering in die openbaar uit te daag.. Ons is van mening dat ons op die oomblik 'n goeie deel speel van die boodskap wat oorgedra sal word aan die sosiale stryd wat in die toekoms sal kom oor die reaksie wat gegee moet word op die polities-geregtelike onderdrukking. Ons speel baie, en die strafstrategieë waardeur hulle enige tipe vakbondweerstand wil verlam en straf, student of sosiale moet gestop word. In die spesifieke geval van Ermengol, Hierdie vergadering is daarop gemik om die uitoefening van vakbondoptrede deur die KWB by die UAB te onderdruk ter verdediging van die regte van vrouewerkers en die openbare universiteit en, verder as dit, ons beskou dit as 'n aanval op die hele organisasie.

Ons wil dit duidelik stel, in soverre dit van ons afhang, Nie een van die 27 aangeklagte mense is en sal nooit alleen wees nie. Ons noem al die Federasies en Vakbonde van die KWB, die hele strydlustigheid, sosiale bewegings en mense in solidariteit om die kollektiewe en georganiseerde reaksie voor te berei wat hierdie gebeurtenisse verdien. Die KWB sal nie wag nie, hy sal ook nie met sy arms gekruis bly nie. Ons behou die reg voor, as 'n organisasie, om op te tree wanneer en soos ons gepas ag, met inagneming van die erns van die saak.

IN DIE AANGESIG VAN POLITIEKE ONDERDRUKKING, ons is ongehoorsaam! AS HULLE ONS RAAK 27 ONS RAAK ALMAL!

Permanente sekretariaat van die Confederal Committee of the CGT

Junie 092017
 

Comunicat de l’SP de la CGT de Catalunya

Recentment el jutjat de Cerdanyola del Vallès que instrueix el cas per la tancada d’estudiants al rectorat de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) de l’any 2013 (el cas conegut com a “27 en meer”) ha dictat una interlocutòria on es disposa l’obertura del judici oral i es fixa una fiança absolutament desproporcionada, van 511.835,05 EUR per a assegurar les responsabilitats civils. 27 persones encausades arran d’aquella protesta universitària estan a l’espera de peticions penals d’entre 11 i 14 anys de presó, segons el cas, i prohibició d’accés a la UAB durant 5 jaar. Entre elles hi ha el nostre Secretari General, el company Ermengol Gassiot. La fiança abans esmentada, com tothom pot suposar, no serà abonada pels 27 afectats i afectades, la qual cosa probablement comportarà processos d’embargament de nòmines i béns.

Durant els propers dies o setmanes les 27 mense seran emplaçades a personar-se en dependències judicials per a fer-los entrega d’una còpia dels escrits d’acusació, a fi que en el termini de 3 dies compareguin amb advocat i procurador, i siguin requerits per a dipositar la fiança.

Aquest Secretariat Permanent considera que tot aquest procés no és sinó un muntatge motivat en una revenja política per part de l’anterior rectorat ultraliberal de la UAB, orientat a escarmentar per la via penal el moviment estudiantil i el sindicalisme que li plantava cara en defensa de la universitat pública. L’actuació d’aquell rectorat, i el relat conspiranoïc construït pels advocats que va contractar a tal efecte, ha estat aprofitada per la Fiscalia, òrgan polític de l’Estat espanyol, per a iniciar un esperpèntic procediment judicial que suposa el pitjor cas de repressió política a una universitat des de l’època del franquisme.

Gekonfronteer met hierdie situasie, el nostre company Ermengol Gassiot ha decidit que no participarà en la farsa i que no es personarà al jutjat per voluntat pròpia sota cap circumstància, tot afrontant les conseqüències que es derivin de la seva decisió.

Aquest Secretariat Permanent comparteix plenament l’anàlisi que sosté la decisió presa pel nostre company Ermengol, i hi donem suport. Entenem que davant d’un atac de caràcter polític (instrumentat en forma de procés judicial) contra les llibertats i els drets civils és legítim practicar la desobediència i la solidaritat per a impugnar públicament la totalitat d’aquest muntatge repressiu. Considerem que en el moment present ens estem jugant bona part del missatge que es transmetrà a les lluites socials que vindran en el futur sobre la resposta que cal donar davant la repressió político-judicial. Ens juguem molt, i les estratègies punitives mitjançant les quals es vol paralitzar i escarmentar qualsevol mena de resistència sindical, estudiantil o social han de ser aturades. En el cas concret de l’Ermengol, el present muntatge està orientat a reprimir l’exercici de l’acció sindical de la CGT a la UAB en defensa dels drets de les treballadores i de la universitat pública i, més enllà d’aquesta, el considerem un atac al conjunt de la nostra organització.

Volem deixar clar que, en la mesura en què això depengui de nosaltres, cap de les 27 persones encausades està ni estarà mai sola. Fem una crida a totes les Federacions i Sindicats de la CGT de Catalunya, al conjunt de la nostra militància, moviments socials i persones solidàries a preparar la resposta col·lectiva i organitzada que aquests fets es mereixen. La CGT de Catalunya no quedarà a l’expectativa, ni restarà amb els braços creuats. Ens reservem el dret, com a organització, a actuar quan i com ho considerem oportú, tenint en compte la gravetat del cas.

DAVANT LA REPRESSIÓ POLÍTICA, DESOBEÏM! SI ENS TOQUEN A 27 ENS TOQUEN A TOTES!

Permanente sekretariaat van die Konfederale Komitee van die KWB van Katalonië
2 de juny del 2017

Mei 232017
 

Un juez ordena embargar más de medio millón de euros a las 27 imputadas de la UAB

El magistrado Montero Fernández emite el auto de apertura de juicio oral y establece una fianza de miles de euros para asegurar el cobro de las responsabilidades civiles que se pide a las encausadas, que afrontan peticiones elevadas de penas de prisión.

Volledige artikel in Die Direkte

CGT UAB

Mei 222017
 

25M concentració i assemblea persones interines

Resum de la RESOLUCIÓ ENS/1005/2017, van 8 de maig DOGC Núm. 7369 – 15.5.2017. Aquesta convocatòria estableix el procediment per ocupar vacants amb caràcter provisional a les escoles, centres d’educació especial, centres d’ensenyaments secundaris, centres de formació de persones adultes i altres vacants corresponents a llocs de treball dels cossos de mestres i de professors d’ensenyaments secundaris no ocupades amb caràcter definitiu o provisional per al curs 2017-2018.

Les destinacions provisionals són amb efectes d’1 de setembre de 2017 i finalitzaran el 31 van Augustus 2018, a excepció dels casos previstos de propostes de l’Administració o dels directors dels centres per ocupar llocs per una durada superior.

Article sencer al web de CGT Onderwys

 

Més articles de CGT Ensenyament:
Oposicions? Estabilitat o acomiadaments? 31 van Mei, xerrada informativa
27M [Jornada] L’educació d’adults en el marc actual
#25M: Concentració i assemblea per l’estabilització d’interines i interins docents

Mei 082017
 

Estabilitat o acomiadaments? Nosaltres decidim!

Maatskappye, vennote,

Compartim amb vosaltres aquesta nova esquerda: POSSIBLES OPOSICIONS MASSIVES ELS PROPERS 3 ANYS. ESTABILITAT O ACOMIADAMENTS? NOSALTRES DECIDIM!!

Després de sis anys sense oposicions, diversos factors poden forçar els governs de l’Estat i de la Generalitat a treure a concurs milers de places docents durant els propers tres anys. Depenent del procediment que es faci servir, aquest procés pot permetre tant que una majoria de l’actual personal interí passi a ser personal funcionari com que perdin les places que actualment ocupen. Des de CGT estem convençudes que la pressió que exercim serà la clau perquè es prioritzi l’accés a les persones que ara ocupen aquestes places.
lees verder »

Mar 082017
 

CGT ONS ROEP OM DIE ONDERRIGBREEK VAN DIE 9 VAN MAART

MANIFESTASIE in Barcelona om 12 uur vanaf Pça Universitat en OPENE VERGADERING van onderwyswerkers om 16h in ons hoofkwartier (Via Laietana, 18, 9en pis).

Demonstrasie in Tarragona, 12h Plaza Imperial Tarraco

Van CGT Education doen ons 'n beroep op al die werknemers van die openbare onderwys in Katalonië om aan die staking deel te neem, op staatsvlak, roep die vakbonde aan (CCOO, UGT, Sites, KWB), die AMPA-federasies (UIE), verskillende vakbonde en bewegings vir hernuwing in die onderwys, vir die volgende 9 Maart.

Hierdie oproep tot 'n staking van die staat vereis dat die LOMCE herroep word en die besnoeiing van die "regering" teruggeskryf word.. Vanuit CGT Education deel ons die eise wat in die gesamentlike oproep geopper word. Ons moet egter nie vergeet dat dit verantwoordelik is vir die agteruitgang van openbare onderwys in Katalonië nie, beide die sentrale 'Regering' en die Regering van die Generalitat, wat baie soortgelyke beleide toepas, beide in terme van regulasies en die voorsiening van hulpbronne:

1. Die LOMCE moet herroep word, 'n wet van privatisering en reaksionêr. Laat ons nie vergeet nie, maar, wat geïnspireer is en baie ooreenkomste met LEC het, wat baie meer wydverspreid in Katalonië voorkom. Ons eis onmiddellik die sjabloon- en evalueringsbesluite.

2. Dit is absoluut noodsaaklik om die permanente besnoeiing wat die PP-regering aan openbare dienste en onderwys toepas, te beëindig. Hierdie besnoeiings lei tot besnoeiings deur fiskale en finansiële beleidreëlings, ook, soos ons die afgelope paar jaar gely het.

Die volgende staking 9 Maart is 'n geleentheid om sterk te mobiliseer en vorentoe te beweeg in die eise van die staat. En dit moet ook die voortsetting van die mobilisering moontlik maak wat onderrig die enigste sektor in die land gemaak het, in Katalonië, het sny begin omkeer. Die ondertekening van die ooreenkoms tussen USTEC, CCOO, en UGT met die departement en die oproep tot die gesamentlike staking van die 9F verhinder die voortsetting van die stryd om die dringende en tog onvervulde eise van die platform van laagtepunte te bereik. Die vakbonde self wil nou nie die dagstaking hê nie 9 Maart sal Katalonië dien om ook 'n sein aan die Regering van die Generalitat te gee en die hangende eise te eis, wanneer die begrotings sekerlik nog nie goedgekeur is nie:

Van CGT Education, benewens die eis van die herroeping van die LOMCE en die ommekeer van die besnoeiings in die staatsregering, die volgende een 9 Maart sal ons voortgaan om die regering van Katalonië te eis:

  • Vermindering van verhoudings (20 tot infantiel en primêr, 25 na sekondêre en 30 hoërskool toe). Geen afsluiting van openbare groepe en beëindiging van massas in sekondêr nie. Of groepe in die gekonsentreerde groep verwyder moet word.
  • Vermindering van onderrigure a 18 hoërskoolure en 23 tot primêr.
  • Stop die ontplooiing van die LEC (sjabloonbesluit, en evalueringsprosesse).

Hierdie eise word moontlik gemaak deur voortdurende en kragtige mobilisering. Dit is waarom, ons moet ons in die sentrums en in die gemeentes organiseer en eis dat die vakbonde 'n staking versoek 9 Maart kontinuïteit in die mobilisasies, nasionaal sowel as in Katalonië.

CGT Onderwys
http://cgtense.pangea.org/
http://www.facebook.com/CGTENSE
https://twitter.com/CGTEnsenyament