CERCADOR DE CONVENIS COL·LECTIUS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA:
EINA DE CERCA de convenis col·lectius que disposa dels convenis, acords i pactes, col·lectius estatuaris, publicats en el DOGC, els BOP o el BOE, amb incidència a Catalunya. ÉS PROPORCIONADA PER LA GENERALITAT DE CATALUNYA:
https://treball.gencat.cat/ca/consell_relacions_laborals/convenis_colectius/cercador_de_convenis/
Anàlisi i conclusions
«ABANDONAREM A LA NOSTRA FAMÍLIA PER ANAR A LA GUERRA?
MANAREM ELS NOSTRES FILLS A LA GUERRA?»
En el context actual sembla que hem "acostumat" a normalitzar les guerres, aquells llocs on es mata i es mor, es passa gana, es viola dones i nenes, com una cosa llunyana que es veu a la televisió mentre mengem o amb més intenses i indignants morboses, però efímer, En forma de vídeos a través de xarxes socials (més o menys manipulats o censurats).
D'altra banda, a l'estat d'Espanya, l'edat de la "reserva" militar per a tots els sexes està entre els 18 i els 45 anys.
Això sense perjudici que es puguin anar ampliant les forquetes d'edat per necessitats d'esgotament de les reserves.
Per sort, encara hi ha molta gent molt sensibilitzada a les injustícies i al patiment de pobles, Fins i tot si estan molt a distància.
Valorant amb la frustració que assistència a demostracions massives o campanyes de boicot comercial internacional [Proveïdors dels estats bel·ligerants o directament causatius i col·laboratius] Als nostres territoris "pau" no van poder influir en el final de innombrables guerres de sang: A part d’Ucraïna i Gaza, les del Sahel, Congo, Etiòpia, Eritrea, Iemen, Kurdistan, Rohinyas, Afganistan, Armènia ... Les assemblees dels sindicats de la Federació Regional de la Vallès Oriental van acordar promoure la consciència de la població davant una guerra potencial amb intervenció de l'estat espanyol, amb l’objectiu d’aconseguir un estat de consciència preventiva que podria dissuadir per ell mateix Qualsevol escalfament dels governs de servei.
La proposta va incloure un text de consciència emocional davant l’impacte de les guerres i el desenvolupament de les regulacions legals desconegudes i perilloses de l’estat espanyol en aquest sentit.
També alguns qüestionaris [Per a diversos grups d’edat] Per recopilar informació, Reflexions, Els criteris dels ciutadans en aquest sentit i les noves iniciatives d’acció que contribueixen a les aigües juvenils a combatre estratègies que semblen donar símptomes d’esgotament o als quals els poders semblen immunitzats. Posteriorment s’analitzaria la informació per generar noves propostes per a l’organització de la gent, Mecanismes socials i culturals contra el militarisme.
Enllaç directe al text i qüestionaris del lloc web de la Federació Regional Oriental de Vallès:
https://cgtcatalunya.cat/cgtvallesoriental/mandaremos-nuestros-hijos-a-la-guerra/
el dia 13 Desembre de 2024 Una circular va ser enviada a la Secretaria de la Comunicació del Secretariat Permanent del Comitè Confederal de Catalunya i a la Secretaria de la Comunicació del Secretariat Permanent del Comitè Confederal del CGT que demanava que la sol·licitud de col·laboració amb tots els sindica. És per això que la feina es va fer en castellà i no en català. No vam obtenir resposta ni vam realitzar el que s’havia sol·licitat.
La difusió demanant col·laboració que havíem de fer amb els nostres propis mitjans, Molt més limitat. En conseqüència, l'abast de l'estudi i les conclusions són significativament més modestes.
D'altra banda, agraïm molt a les persones que han dedicat el seu temps i esforç en reflexions que no sempre ho eren, M'encanta, fàcil.
Anàlisi:
C- PERSONES [MENORES] FORA DE L'EDAT DE RESERVA MILITAR: [Menors de 18 anys]
Cap adult no ha considerat adequat enviar el qüestionari corresponent als seus descendents. Alguns professors van plantejar la possibilitat d’arribar als estudiants, Però l’ambient social i institucional "li va aconsellar" Evitar ambfLiches dins de la comunitat educativa.
la- PERSONES A “EDAT MILITAR”.
[En estat espanyol, l'edat de la "reserva" militar per a tots els sexes està entre els 18 i els 45 anys]
No s'ha rebut respostes significativament diferents per la variable sexual.
Abans de la pregunta sobre ell mateix Les guerres Poden ser -ho Una bona oportunitat personal per fersE rico o armes de fabricació riques i venent -les a l'estranger, Crear un gran negoci d’exportació als estats en guerra, Una “reconstrucció de zones devastades, o un negoci bancari per fer els préstecs necessaris per a la reconstrucció ”, La resposta generalitzada és una crítica moral molt dura a la competència ferotge per enriquir per part de les grans corporacions capitalistes a costa de crear el patiment i la mort de les persones.
I 60% De les persones que van afirmar ignorar la legalitat espanyola en relació amb les lleves militars i les seves implicacions.
En relació amb el grau d’afectació que sentim en l’existència de “guerres distants”, Recull alguns dels testimonis més representatius [sic]:
"Formo part de la classe treballadora, I la classe treballadora és una cosa que existeix a tot el món. Qualsevol atac a la classe treballadora, A qualsevol part del món, És un atac contra mi. Per tant, Considero que m’afecta a tots els nivells (materialment, emocionalment, èticament, etc.). Considero que com a classe treballadora podem acabar amb totes les guerres, Ja que som els que treballen, Tenim poder sobre la producció d’armes i sobre la producció cultural que justifica la guerra.
M’afecta emocionalment, Però no sé com puc actuar a nivell personal per evitar -los, Més enllà de manifestar -me contra.
Podem actuar com a part de les plataformes i grups antimilitaristes i per a la pau. Participant en les mobilitzacions que es convoquen (que tot i que passen desapercebuts, N’hi ha molts). Promoure la cultura de la pau en el nostre entorn proper.
Directament per què voleu o no que un país estigui en guerra és lluny o no, Avui la mercaderia per subministrar -nos arriba de tot el món i és allà on els preus d'algun menjar, Els joves tenen el risc de reclamar -nos la guerra…
Tot això anterior, A edatament, Tinc por de les possibles guerres que es poden produir a prop o al nostre país. Els podem evitar fent campanyes de pau, consciència de la població.
Perquè, El que no vols per a tu, No ho vulguis per als altres.
Em dóna molta tristesa pensar que no hi ha ètica als governs . La majoria de la gent no reflexiona sobre el tema i creu que no podem fer res.
A edatament. Hauríem de mobilitzar -nos als carrers i una oposició frontal a les guerres imperialistes. En el meu dia a dia, Només actuo tenint en compte el meu entorn que ens poden portar al escorxador, la, Almenys imposen encara més retallades per pagar aquest augment de la despesa que els USA demanen.
Com diu el text, Educo els meus fills, Als meus estudiants, Amb l’exemple, No callar en situacions de la vida social, etc.; M’adhereixo a les campanyes, Difundo la idea del pensament de la pau, no tolerar el patiment, sobretot el genocidi de Gaza. No crec que la por de possible (I real) Truqueu per utilitzar armes serveix per crear un moviment social. Crec que els eslògans que pela en el subconscient poden ser més incisius a la llarga: “I si hi hagués una guerra i ningú se’n anés?” O “A la guerra només el que ven armes guanya” O “Ull a ull i tots acabaríem cecs”, “No facis el que no m'agradariauE -You Made You”, etc ".
Totes les persones afirmen que com a societat hem "normalitzat les" guerres llunyanes "perquè pensem que no ens afecten, que hem arribat d’alguna manera per "deshumanitzar" les víctimes que apareixen a les notícies, Hem interioritzat un cert racisme implícit cap a "l'altre". També que després dels llargs dies laborals, Majoritàriament la gent busca el lleure per alienar -se i evitar considerar pensaments negatius o que pot generar frustració, Com les injustícies. O simplement perquè la seva prioritat és arribar a "final de mes".
Totes les respostes coincideixen que els grups socials més afavorits per les guerres són els rics i els més afectats, els pobres.
Abans de la hipotètica possibilitat que l’estat espanyol fes càmeres militars per a conflictes “llunyans”:
A la pregunta sobre Com se sentirien quan sé que es recluta amb una càmera militar Les respostes són sagnants, també per repetir -se: "Impacte, aterrat, rabia, Ni tan sols ho puc imaginar, traït per l'Estat ».
Es manifesten de manera majoritària que l’afectació a la seva vida d’una trucada de càmeres seria una autèntica tragèdia tant per a la seva vida personal com familiar, Això seria "completament destruït".
Tenint en compte aquesta situació, una gran part de les respostes opten pel vol de l'estat, Altres manifesten indefensament per aclaparador. Altra oposició, Sense acceptació, objecció de consciència (sense definir com). Una minoria concreta mobilitzacions als carrers i boicot a la producció militar.
Absolutament totes les respostes coincideixen que la generalització dels estats d’opinió i les accions socials pacifistes i antimilitaristes a totes les terres del planeta pot ser un factor important de la prevenció de les guerres, Inhibint els poderosos dels estats per participar -hi contra els criteris fermament consolidats entre els ciutadans. Algunes de les respostes majoritàries més significatives s’adhereixen literalment [sic].
"Sí, pot ser un factor important. Els polítics són populistes, I actuen segons el que pensen que els donaran més vots i els permetran mantenir -se al poder durant més temps. Per tant, no participaran en guerres si creuen que poden perjudicar -les. Però considero que una eina encara més útil per prevenir les guerres és boicotejar la producció d’Armament dels llocs de treball. L’eina més important per prevenir les guerres és directament aturar la producció d’armes.
"D'una banda, Afavoriria la disminució del nombre de persones disposades a allistar -se voluntàriament a l'exèrcit. Per l’altra, La decisió de participar en guerres tindria conseqüències més negatives per als partits polítics en resultats electorals, Així que potser serien més reticents a prendre la decisió de participar -hi.
Perquè un moviment de gran part de la gent exerceix pressió, I amb això és el que s’obtenen els resultats.
Perquè ajuda a crear un entorn no bel·lic, d’entendre, generant empatia per altres països, Respectant els recursos del planeta i estalviar desgràcies generalitzades que no condueixen enlloc.
Per donar més visibilitat sobre el tema a moltes persones que tinguin una secció o que no siguin conscients.
Cal augmentar el grau de consciència del que serveixen les guerres imperialistes. Seria diferent fer la guerra i defensar el vostre país, Com a la 2a República.
Sí, perquè al llarg de la història, Com més generalitzat sigui un sistema de pensament menys primari, Més cultiu i educat, Amb més coneixement, Menys reactiu i més reflexiu, menys guerres o amb menys afectació humana n’hi ha (Imatge general). També hauria respost que no, Perquè en els darrers vint anys es generalitza (globalitzar) La cultura de l’incultiu: El pensament simplista és més popular, Fins i tot a les capes socials mitjanes i altes que el polièdric, Ja que és un camí segur i fàcil, silenciar els conflictes morals, actuant en conseqüència. Antigament la societat es va aferrar a la fe, Actualment per confort (o autoconvent)".
Com a propostes concretes (A la línia dels més repetits) Per promoure el sentiment comú de socialització antimilitarista i pacifista, els següents han destacat: [sic]
"El més important és difondre la consciència de classe i la consciència internacionalista. Destruir el mite de la competència i crear la idea de suport mutu. I parlar activament de l’antimilitarisme, de maneres d’actuar contra les guerres, etc., de manera que aquestes idees penetren en l’imaginari col·lectiu i el sentiment antimilitarista és general, Com va passar durant la guerra del Vietnam.
Un vincle important és relacionar el pacifisme i l’antimilitarisme amb l’ecologisme i l’ecofascisme. Principalment per a la joventut és un tema interessant.
Alertar la gent amb cartells, notícies, missatges a les xarxes socials per entendre i esbrinar què podria passar.
Presentació del tema de la pau a les escoles i/o a les organitzacions públiques, No donar l’esquena a les víctimes oprimides derivades d’una guerra. També, Parlar amb els nostres fills un cop tenen l’edat d’entendre i fer -los veure que les guerres no condueixen enlloc, I que hem de mostrar el nostre rebuig en el mode de demostracions, manifestacions, Escrit amb les entitats del nostre entorn (ajuntaments, Escoles, etc.) Per aturar la barbàrie sense silenciar ni normalitzar -la, El que està passant en els darrers temps.
Educació per crear una base i treballar els valors (Escoles, institut, universitats). Manifestacions que tenen un impacte en la premsa. Importància de les xarxes socials per arribar a més persones i crear una consciència col·lectiva.
Amb mobilitzacions. A les escoles, sobretot, Fer conèixer el motiu de fons de les guerres, Això no reflecteix -ho ni eso ...
Mostrar com és fàcil i barat viure i deixar viure (En els termes actuals de pensament). Si cal odiar, Deixa que sigui coses, No a la gent. Repetint consignes, generant contingut digital audiovisual senzill i actual per viure en pau. Donant la solució als conflictes: El consens, o almenys, l'acord. Sembla estúpid, Però crec, Veure el nivell de la societat, Això seria així. Una moda, potser, Però hi quedaria alguna cosa. M’encantaria dir que educar en el pensament crític, Emancipat i llibertari, Basat en ciència i ecologia, Wasing Culture and Art, L’amor en un sentit ampli…. Però per començar, Veig més plausible per fer -la missa ”.
Cap persona que hagi participat en l’estudi mataria voluntàriament persones treballadores que no ho saben i no tenen res en contra d’ell.
Els arguments aportats són que totes les persones treballadores són les nostres germanes, són on són. No té sentit ni ens beneficia com a classe social. No és ètic i és inhumà. Tenen dret a la vida. La incapacitat de matar algú.
Una minoria manifesta una brutal oposició a les guerres imperialistes, justificant les guerres socials o de defensa contra l’autoritarisme o el feixisme [Analogia amb la II República espanyola].
Totes les persones afirmen en cas d'una suposada obligació legal no hi aniria per matar treballadors que no ho sabenn I no tén Personalment res contra ell. Argumenten que les lleis no estan per sobre de l’ètica o els valors. No és lícit forçar a matar. No poques respostes assumirien penes de presó en coherència amb la seva consciència.
Cap de les respostes permetria als seus fills anar a una guerra. Algunes mostres:
"De la mateixa manera que no ho faria, Tampoc deixaria que ningú fos matar treballadors innocents (…) estaria en risc la vida d’un ésser estimat (...) Per què no enviaria els meus fills com a esquer de la classe alta i de la gent poderosa ”.
Les respostes més significatives a la pregunta, com actuaríeu en aquest sentit? (de les situacions anteriors plantejades) han estat: [sic]
"Faria una objecció de consciència, M'agradaria mobilitzar -me als carrers contra la guerra, i organitzaria una xarxa de suport mútua per a persones represaliades per fer una objecció de consciència.
Jo fugiria o ajudaria a fugir (En el cas dels éssers estimats). Perquè no estic disposat a matar ni posar la meva vida en perill perquè els altres tinguin un benefici econòmic o polític.
Oposar -me als serveis requerits, Com que tinc el meu dret total a no voler matar persones innocents que siguin totalment iguals que jo.
Amagat, Si és possible, Si no entenen un rotund.
Posicionant -me contra matar persones, Perquè és un assassinat.
No hi aniria
Emigraria, Com era. Perquè no sobreviuria, emocionalment i mentalment segur que això, I orgànicament amb una probabilitat molt elevada. En una situació tan límit, Actes de supervivència, L’instint, No principis ni creences ".
A la pregunta: Quines raons creieu que poden justificar que mataran [I morir, És clar] Persones que treballens que no ho sabeu i que no teniu res personalment contra ell, En nom de "El nostre estat, La pàtria, L’honor, El nostre poderós "? La resposta ha estat unison: Cap raó.
L'avaluació dEl sistema constitucional i jurídic espanyol en relació amb la restricció de drets i llibertats fonamentals en situacions d’estats d’alarma, Excepció, Lloc (Guerra) i imposició de la jurisdicció militar Entre els participants És molt negatiu injust, Poc ètic, No respecteu el dret a l’objecció de la consciència de la ciutadania, autoritari, democràtic; [sic] "Cap llei ni constitució em pot obligar a matar persones treballadores innocents ”.
Altres contribucions destacades: [sic]
"Quan penseu que com a societat eradiquem les guerres? Hi ha un sistema sanitari que eradica les malalties, Per què no, Un sistema que eradica les guerres?
No oblideu que aquest requisit d’augmentar els militars i l’escalada de la normalització de la guerra a nivell dels mitjans de comunicació es deu al fet que són els requisits dels Estats Units, I nosaltres com a país vassal (El mateix la UE en conjunt) Ens ha de complir. Són les relacions de l’imperi. Aquest fet no es pot esborrar, ja que no, No entendrem res. Rebem aquesta agressivitat ja que els Estats Units gestionen el seu declivi, i donat el nivell en què és, Ja no ho podeu fer d’una altra manera, però agressivament. Hi ha diversos autors que ho expliquen ".
B- PERSONES [ADULTS] FORA DE L'EDAT DE RESERVA MILITAR: [Més gran de 45 anys].
No s'ha rebut respostes significativament diferents per la variable sexual.
Abans de la pregunta sobre ell mateix Les guerres Poden ser -ho Una bona oportunitat personal per fersE rico o armes de fabricació riques i venent -les a l'estranger, Crear un gran negoci d’exportació als estats en guerra, Una “reconstrucció de zones devastades, o un negoci bancari per fer els préstecs necessaris per a la reconstrucció", La resposta rotunda és no.
IEs considera tècnicament abominarbufar. Només les classes treballadores pateixen. Una crítica dura a les grans empreses multinacionals que veuen en elles oportunitats veritables es recullen al preu del saldo dels recursos terrestres estrangers, reduir existències d’Armament i “Oportunitats de Reconstrucció” dels destruïts.
Aproximadament la meitat de les persones van dir que ignoren la legalitat espanyola en relació amb les lleves militars i les seves implicacions.
In Relació amb el grau d’afectació que sentim abans L'existència de "guerres distants", Recollim alguns dels testimonis proporcionats més repetit [sic]:
«Moralment molt, ja que no estan gaire lluny i estan promocionats amb els meus impostos i que també són dificultats perquè ho tinc 3 els nens i els meus pares grans i jo no voldríem que visquessin aquesta situació més de prop, No s’ho mereixen.
M’afecta èticament, Però ja que els mitjans de comunicació deixen de parlar ràpidament, Sembla com si ja no existissin.
Em afecta en ment i moralment i el meu rendiment és pobre (alguna manifestació) M’agradaria que servís per alguna cosa, però em temo que el poder d’aturar una guerra no està a les nostres mans.
Són destruïts per “M’acosto” a aquells “Guerres distants”, Intento estar pendent, Busco informació per veure si ja acaben, i amb això el patiment dels pobles, Els tinc molt presents. Moralment em destrueixen perquè no sóc capaç d’entendre quin tipus de gen. “Aquell tercer” Això provoca la guerra sempre basat en mentides, qualsevol “Per a la pau”, “Per al progrés d’una ciutat”, “Per a la democràcia”, Per a tantes mentides que no ens permet la veritat de la guerra: El gran negoci d’armes, agafar recursos, A la bossa, Aquella gran desconeguda de les classes populars, Es beneficia… Com actuo? Amb la paraula. Intento transmetre, Qui vol que escolti (Això no sol passar), L’engany, La mentida que amaga la guerra. Què podem o podem fer? I aquí és on agafo la utopia… En el meu dia a dia, Intento no col·laborar, En la mesura que puc i ho sé, Amb aquelles entitats que promouen la guerra, qualsevol de les marques comercials, ranch, medis de comunicació… Continuem amb Utopia: allà al s. Xvii va escriure un escriptor “la calamitat dels temps en què el boig guia els cecs”, O alguna cosa així. Si són cecs, Són els que desencadenen les armes, Obriu els ulls i sabia la veritat de les guerres, Potser ni tan sols els portarien. Tret que quan obriu els ulls es converteixen en ximples útils… No ho sé.
Em causa indignació, cena, un cert malestar però acceptar amb el “argument” que les guerres han existit al llarg de la història coneguda de la humanitat. Individualment puc aportar la meva actitud i disposició a parlar, Exposar idees en converses de persones properes. Participa en demostracions.
Ètica moralment.
M’afecta emocionalment i moralment a causa de la mort de persones treballadores innocents que no han decidit aquesta situació. Actuació assistint a manifestacions contra guerres.
M’afecta en tots els sentits, és a dir, A edatament, moralment, èticament, econòmicament, etc.. De fet, tots els dissabtes de la setmana ens traslladem a donar suport a les manifestacions convocades contra les guerres i el genocidi que pateix el poble palestí a mans d’Israel.
Amb indignació. Malauradament no actuo.
Molt poc, A edatament; En els nostres temps, els discursos morals són inofensius.
Essencialment l’existència d’injustícies i atrocitats, Viu -los directament o no, Coarta mi (nostre) Dret a arribar a la felicitat real (No hi ha auto -decepció).
M’afecta veure com Israel Machaca de manera sistemàtica per exemple a Palestina, Podeu ajudar en manifestacions, Enviar ajuda humanitària que no arribarà o el que volen arribarà. Intenta prémer els estats que no continuen en aquesta línia genocida ».
Totes les persones es manifestensAixí com societat hem "normalitzat les guerres llunyanes" perquè Ens considerem sense poder per evitar -los i els deleguem en polítics. Mirem les notícies mentre sopem o mengem i després continuem amb la nostra vida. Pensem que no ens afecta directament "és una cosa dels altres", Una cosa del "tercer món".
De manera recurrent, sembla que l’autocrítica sembla que només es mobilitza una minoria de població contra les guerres i això fa que no sigui un autèntic contrapès contra les corporacions i els estats de les promocions. També als valors narcisistes, Hedonistes i adanistes que penetren les societats globals capitalistes.
Totes les respostes coincideixen que els grups socials més afavorits per les guerres són els rics i els més afectats, els pobres.
Abans de la hipotètica possibilitat que l’estat espanyol fes càmeres militars per a conflictes “llunyans”:
A la pregunta sobre com se sentirien si reclutaven un ésser molt estimat en una càmera militar, les respostes més repetides són dures: "Impacte, Impotent, indefens ... aterrat, Moriria a la vida, ira, por, frustració en absència de la capacitat de la gent per organitzar -se i oposar -se ».
Es manifesten en un home majoritari [sic].
Davant d’aquesta situació La gran majoria de les respostes opten per Ajudeu els seus éssers estimats a exiliar -se. Una minoria concreta activar l’oposició i l’enfrontament directe contra els poders. Comparèixer, En algunes aportacions, Valoreu prèvia l'opinió de la persona afectada.
Tres quartes parts de les respostes coincideixen que la generalització dels estats d’opinió i les accions socials pacifistes i antimilitaristes a totes les terres del planeta pot ser un factor important en les guerres, Inhibint els poderosos dels estats per participar -hi contra els criteris fermament consolidats entre els ciutadans. El trimestre restant afirma que no. Algunes de les respostes majoritàries més significatives s’adhereixen literalment [sic].
«Perquè el govern tingui clar que els ciutadans no accepten participar en la guerra.
És una forma de consciència.
No tenim aquest poder, Per a moltes protestes que es fan els poderosos.
La raó del discurs pacifista és important, Cap belicista, que incita a la gent a crear els seus propis criteris, Pensar, Per desemmascarar la mentida de la guerra.
És bàsic ocupar aquest espai a favor d’aquestes opinions per contrarestar precisament tants bel·ligerants.
Perquè necessitem un col·lectiu organitzat i d’estructura per poder afegir les nostres forces i anar contra la guerra, Consciència sobre aquells que prenen aquestes decisions que la guerra només el poder és més odi, Més enfadat, Desesperació i això no resol absolutament res. Només es perden milers de vides humanes.
M’agrada pensar-ho.
Perquè la societat és cada cop més individualista i està intoxicada en un grau irreparable
Classes polítiques i econòmiques (Alguns per dependència de continuar al poder, Els altres per sensibilitat als seus beneficis econòmics) No es mouen sense punt. Una gran oposició a certes mesures (Strikes generals, Ocupació de l'empresa) inhibirien algunes decisions que actualment prenen amb la impunitat (per l’absència d’una consciència i acció col·lectives, precisament).
Mai no han tingut en compte la gent. O el capitalisme derrota d’alguna manera o no hi ha res a fer.
És la manera en què les guerres no existeixen »
S'han destacat les següents propostes específiques (A la línia dels més repetits) Promoure el sentiment comú de socialització antimilitarista i pacifista: [sic]
"Difonent la informació del vostre article, Així doncs, veiem quines serien fàcilment les lleis per al govern perquè es fomenti la participació en guerra. Mostrant els efectes d’una guerra. Informant a les escoles i municipis. Amb concentracions i manifestacions i associacions. No ho sé (…) Sense idea”.
Difondre la parla. A nivell individual, un dia a un dia, ser coherent amb les vostres paraules i els vostres fets. A nivell col·lectiu, ser coherent i difondre -se per xarxes, cartells, etc..
Els referents vàlids s’han de millorar (homes, Dones admirades, Amb pes cultural, artístic, deportivo…) Per a diferents generacions i cultura.
Sensibilitzar, neteja lleugera, convèncer, lluitar contra els governs i els mitjans de comunicació.
Manifestar i fer assemblees per discutir les guerres destrueixen la vida de les persones treballadores.
Evidenciar al carrer els horrors i destrosses de la guerra. Crec que només les accions que fan posar a les persones a la pell del que pateixen solen ser efectives.
De cap, En cas de problemes, prevaldrà la sensació individual.
educació (En el sentit de la formació cultural) En el dia a dia, sensibilitzar, ignorant explícitament els abusos en les relacions entre persones. “Imponent” Consciència real (No -si mateix -help) d’empatia col·lectiva i reciprocitat. Responsabilitat social. I per què no, Assenyalant públicament cap a on viuen els empresaris, polítics, Policia… així com les seves famílies. Propaganda per a acte i acció directa (No han d’implicar violència). Destruir un germen abans que es reprodueixi és un acte de justícia (I potser del mal egoista sembla l’altra manera de confort egoista).
Que la classe treballadora no va participar en l’elaboració d’armes (Sense nosaltres ni res)».
Cap persona que hagi participat en l’estudi aniria voluntàriament a matar treballadors que no ho saben i no tenen res personalment en contra.
Els arguments aclaparadorament previst fill "Obvietat " (ètica) de la incapacitat moral de matar absolutament ningú.
Cap de les respostes permetria als seus fills anar a una guerra. Algunes mostres i matisos:
"No vull que els meus fills siguin monstres traumatitzats per una guerra, Si puc evitar -ho (…) És immoral (…) No, Això no vol dir que ho pogués fer, No tindria una manera d’evitar -ho. (…) No caldria prevenir -ho. (…) No ho faria perquè l’ha xuclat en la seva formació i formació. (…) Intentaria convèncer -lo, Però al final seria una decisió vostra (…) Els diria que aquestes persones no han triat morir per altres persones".
Les respostes més significatives a la pregunta, com actuaríeu en aquest sentit? (de les situacions anteriors plantejades) han estat: [sic]
"Me [el punt ]marxar [-mos] En la mesura del possible del conflicte i dels seus participants.
Intentaria posar tota la resistència possible.
Intentaria amagar -ho d’alguna manera [A la meva persona estimada].
En el cas que em veiés obligat a prevenir -ho, Crec que ho localitzaria, I jo amb ell perquè em sentiria culpable de no haver pogut educar -lo en els valors de la seva pròpia vida i d’altres.
Escoltaria els seus arguments per intentar comprendre la seva opinió i ser capaç de refutar i oferir altres arguments
Subministrament i enfrontament armat si cal.
El diàleg i la comunicació entre nosaltres és l’única manera possible de trobar una solució que agradi a les persones que es troben en una situació de conflicte.
Si creus en la vida, no mates ni vols que matin per tu.
No participaria i respectaria la decisió final dels altres.
Ja intento actuar per exemple, fins a un dia. Actuaria com a mare quan vegi la seva jove en el món animal amenaçat.
Jo aniria a muntatges i mobilitzacions per crear alguna cosa en comú ».
A la pregunta: Quines raons creieu que poden justificar que mataran [I morir, És clar] Persones que treballens que no ho sabeu i que no teniu res personalment contra ell, En nom de "El nostre estat, La pàtria, "L’honor de ", El nostre poderós? Les respostes han estat principalment: "Res raó Podeu justificar -ho". Algunes aportacions minoritàries: "Del nostre poderós res, cap" o "Cap només auto -defensa".
L'avaluació dEl sistema constitucional i jurídic espanyol en relació amb la restricció de drets i llibertats fonamentals en situacions d’estats d’alarma, Excepció, Lloc (Guerra) i imposició de la jurisdicció militar Entre els participants És molt negatiu per militarista, cínic "en nom de presumptes llibertats", injust, S'ha preparat un redactat perquè es pugui utilitzar a la comoditat d'altres potències i pressions, És la confirmació del TriuNFO de l'Estat sobre la gent, militarista i "dictatorial" de autoritari. UNa Trampa Antidemocòlà1.
Altres contribucions destacades: [sic]
«La veritat és una situació en què no sabria gaire bé què fer.
La pena és que els grans i alguns petits poders es regeixen per persones dolentes que tenen la gent sota la llei de la por.
Les víctimes silenciades de les guerres: Dones i nenes violades per “exèrcits de pau”.
Si estem d’acord que els estats inverteixen cada cop més en assumptes militars, Penjar el percentatge cada any per justificar les seves possibles guerres.
Tots mereixem ser respectats per igual i no discriminar les persones per les seves diferències, cultural, de carrera, sexe, etc..
La veritable llibertat individual com els éssers passa per responsabilitat social. Per aquesta raó, Llibertat social.
Que la classe treballadora no està disposada a afrontar cap lluita. Que la socialdemocràcia ha fet molts danys i que el capitalisme és el guanyador (i les seves classes burgeses). Que espero que algun dia puguem, més aviat que tard, Diguem que això ha canviat.
M'agradaria que el meu país declarés la pau a tots els països ».
CONCLUSIONS:
Les contribucions rebudes tenen un important biaix de sensibilitat social davant les injustícies mundials, Més enllà dels locals. També una gran empatia de classe amb l’alteritat.
És significatiu que ningú s’hagi atrevit ni valorat a donar la paraula als menors, Poc després ciutadans en plenitud. Per protecció contra la crueltat? Per auto -censura?
La gent fora de l'edat militar, amb una major trajectòria vital, Expressen un major pessimisme davant la viabilitat de revertir el drama de les guerres planetàries per les classes populars. També una oposició visceral més gran i activa als abusos dels poders que els que tenen edats entre les edats 18 i els 45 anys, aquells directament afectats per possibles càmeres militars.
Sorprèn molt positivament el grau de consciència superlatiu contra qualsevol conflicte que causi morts, Allà on sigui el planeta. També la detecció dels principals culpables i beneficiaris: Grans empresaris i la classe política en conjunt.
Sent la mostra d’un biaix de sensibilitat social accentuada, És sorprenent que aproximadament la meitat dels participants no coneguessin la legislació espanyola relacionada amb l’estat militar.
També es recopila un autocrític per a l’atonia de la majoria de la població de les societats occidentals, ja sigui per haver "immunitzat" de les guerres "distants" o per la indiferència generalitzada de la població… Prioritats del dia a dia? Individualisme, Narcisisme, Hedonisme, Adanisme?
L’oposició passiva a l’exili és l’opció més seguida tant per a aquells potencialment afectats per CAM com per als seus potencials familiars propers. En menor mesura, apareixen una objecció de consciència o una negativa directa.
Totes les respostes proporcionades són molt difícils abans de la legislació espanyola en relació amb la forta restricció dels drets de les llibertats fonamentals de ciutadania en presumptes estats d’alarma, Excepció. Els arguments ja apareixen a la secció d’anàlisi. El tema continua sent revertit? De canals electorals clàssics? A partir d’alternatives tangencials amb valors emancipatoris, de massa? Des de la suma d’alternatives emancipadores autònomes més o menys confederades? El milió de preguntes.
Les propostes d’acció col·lectiva més recurrents per pressionar i dissuadir els respectius governs estatals per col·laborar militarment en qualsevol guerra Allende són els clàssics que es practiquen actualment: Organització, Difusió en el dia -fins a la vida de les idees antimilitaristes per sensibilitzar sobre la majoria de la població, manifestacions, Strikes i el paper important de l'escola com a agent sensibilitzador de la consciència dels joves.
En una proporció molt menor, Boycott apareix a les empreses (i empreses), o el Escacte Als empresaris, polítics, els cossos repressius i les seves famílies. Propostes que tampoc són noves.
New Times (per l’efectivitat mortal de les armes). Les mateixes alternatives de resistència.
Un dels principals objectius d’aquest estudi va ser recollir noves propostes d’acció per difondre’ls i desenvolupar -les. La resposta als milions de milions continuarà pendent.
Però, D’una manera o l’altra, Continuarem resistint.
I l’al·legació final a l’esperança, d’un participant anònim a la feina:
"M’agradaria que el meu país declarés1 Pau a tots els països ".
El grup de treball Mollet del Vallès. 11 de juliol de 2025
⚠️ El ute ap7 vallés, Empresa dedicada a la conservació i explotació de carreteres, Al sector B-04 de l’AP7, (Barberà del Vallès-Massanet de la Selva), Està format per:
Elsan (Grupo Ohla) - sancionat a 2021 per Tendències amaing Amb multes milionàries.
OPRES OBRES I IRRIGACIÓ - Investigat en l'escàndol de Comissions il·legals del Cas de Koldo, que esquitxa altes posicions polítiques.
💰Companyia que gestiona els contractes públics milionaris, Premeu els treballadors subrogats per empitjorar les seves condicions, Mentre rep 745.000€ Anuals de compensació per salaris que voleu reduir.
La ute cobra un Article de 745.000 euros específicament dirigit a compensar les condicions laborals més favorables dels treballadors subrogats d’Abertis.
No obstant això, Argumenta que els seus sous són "massa alts". és a dir: té com a objectiu apropiar la compensació pública que ha d’arribar als treballadors. Un model que considerem immoral i perjudicial per a l’interès públic.
Lluny de garantir l’estabilitat i les condicions decents, La companyia realitza un Campanya de pressió contra els treballadors subrogats d'Abertis, Intentar Reduïu les condicions de treball i sou.
L’últim pas: Una demanda de conflicte col·lectiu Arxivat per la Companyia contra Representants dels Treballadors, En un intent de reduir les condicions només a les reconegudes a la VII Acord de construcció estatal, això està pendent de resolució.
🔍 des de la CGT Exigim:
Transparència total en l’adjudicació de contractes públics.
No permeteu que les empreses amb antecedents de corrupció gestionin els recursos públics.
Que es respecten els drets laborals.
✊ No estem sols!
Agraïm als que ja han mostrat el seu suport i animem a tots els grups socials, sindicats i suports a Difondre aquesta realitat.
Aquesta lluita no és només pels nostres drets, però per a la dignitat de tots els treballadors i per al Transparència en la gestió de diners de tothom.
Secció Sindical CGT - ute ap7 vallés
A l’empresa farmacèutica GRIFOLS se li ha posat al cap l’obsessió de fer-nos treballar els dies festius de Nadal, quan tradicionalment havia respectat aquest període de conciliació, retrobada familiar i cura dels nostres infants.
Ho fa en connivència amb els Cambarillas Silent dels "assessors" de CCOO i UGT, que han adulterat la democràcia sortida de les eleccions sindicals a cada centre de treball i sembla hagin posat una bena als ulls als seus i seves afiliades perquè no vegin que perdran el dia de Nadal i Reis amb els seus fills. Potser rebran prebendes de l’empresa, aquests «assessors»? O és simple Síndrome d’Estocolm servil cap al seu Amo?
En realitat no som cap servei públic essencial -com ho serien bombers, sanitaris o ferroviaris- per justificar aquesta actuació. Tampoc ho és la planificació productiva.
L’afectació és que els milers d’infants fills i filles dels i les treballadores de les diferents divisions de l’empresa GRIFOLS quedaran orfes de la companyia del pare o la mare el Nadal, Cap D’Ay O REIS. Els nens i nenes de Parets, Mollet del Vallès, Granollers i poblacions del Baix Vallès seran els més afectats.
Pot semblar una ximpleria banal però és un tret a la línia de flotació dels drets col·lectius lluitats fins ara per la conciliació de la vida familiar i laboral.
Avui ens hem concentrat a les portes de l’empresa i seguirem fent allò que calgui pels nostres nanos, malgrat els renegats de classe i els seus obedients xaiets.
Aturar !!
Agraïm la solidaritat de molts companys i companyes del sindicat que han fet l’esforç de venir a la concentració [sabent tots i totes que s’està més fresquet a casa que lluitant pels drets dels i les companyes].
L’AJUDA MÚTUA, LA NOSTRA MILLOR ARMA !!
Secció Sindical CGT – Grifols
📢*Declaració de concentració a l’afiliació i les persones treballadores,
Secció sindical CGT Grifols*
Prou de l’esquena!!
De la secció sindical CGT a Grifols, Convocem tota la nostra afiliació a una concentració urgent, Tenint en compte la greu situació que s’està elaborant a l’empresa.
CCOO i UGT estan negociant la possibilitat de treballar a Nadal en el marc d'una taula de negociació en què, un cop més, S’intenta imposar un acord sense respectar el personal que es decideix per vot i sense tenir totes les forces sindicals.
❌ Rebutgem frontalment qualsevol intent de modificar les nostres condicions de treball en dates sensibles (Nadal/ agost) Sense tenir el suport de treballadors i treballadors.
❌ No els permetrem patiar mentre els avantatges de l’empresa continuen creixent.
Per això, Fem una crida a tota l’afiliació i als partidaris per participar en aquesta concentració.
📍 lloc: https://maps.app.goo.gl/3bugdatdhqwgcx898?g_st = com.google.maps.preview.copy (Carrer Can Guasch 2, Polygon Levante, en Parets del Vallès)
📅 Data: 19/06/25
🕓 hora: 12:00 1 15:00
La vostra ajuda és clau!
El CGT no garantirà cap acord sense transparència ni consulta prèvia a les persones que treballen
Si toquen les nostres condicions, Ens trobaran des del front!
La lluita és l’única manera!
✊
SECCIÓ SINDICAL CGT – Grifols
EXCURSIÓ DE CONVIVÈNCIA ALS CINGLES DE BERTÍ
(Del Santuari de Puiggraciós fins l’ombrívol alzinar del Castell enrunat del Clascar).
DIA: Dissabte 7 de juny.
HORA: 10 hores.
PUNT DE TROBADA: Aparcament davant del sindicat (a l’altra banda de la via). Allà ens agruparem per pujar en cotxes fins el Puiggraciós (L’Ametlla del Vallès).
DURADA: UNS 2’5 km d’anada (3/4 d’hora). Passejada amb poc desnivell.
Cal dur: Calçat còmode, barret, aigua abundant, esmorzar, dinar I GANES DE PASSAR UN BON DIA DE NATURA.
Aquest 1r de Maig, des de la Secció Sindical de CGT a l’Institut Municipal de Serveis al Discapacitat (Imsd) de Mollet del Vallès, tornem a sortir al carrer per fer visible allò que durant massa temps s’ha volgut amagar o ignorar: l’abandonament institucional dels serveis públics destinats a les persones amb discapacitat.
Imsd, que compta amb quatre centres d’atenció (Centre ocupacional, Centre Especial de Treball, Servei de Teràpia Ocupacional i Servei de Vida Independent), pateix des de fa anys una manca alarmant de manteniment de les seves infraestructures. Algunes instal·lacions es troben en estat deficient i fora de normativa, posant en risc la seguretat, la dignitat i el benestar tant de les persones usuàries com del personal treballador.
Els edificis es degraden, les inversions no arriben i l’administració mira cap a una altra banda. Aquest deteriorament no és casual ni inevitable. És el resultat de decisions polítiques i de la falta de voluntat d’assegurar un servei públic de qualitat.
Però no només les parets cauen. També cau el sentit del projecte. Al Taller Especial de Treball (L’Alborada CET), la manca de recerca activa d’empreses col·laboradores que encarreguin tasques als operaris ha deixat sense feina a molts treballadors. Aquests operaris amb discapacitat, contractats per treballar amb dignitat, es troben ara sense ocupació, sense rumb i amb una pèrdua evident de motivació.
I això té un impacte directe també en el Centre Ocupacional, on moltes persones usuàries no poden desenvolupar una de les àrees fonamentals del seu itinerari: l’ocupació terapèutica. Aquesta manca de tasques i d’estímuls laborals destrueix el sentit pedagògic i rehabilitador de la seva estada al centre.
Demanem inversions, manteniment digne i planificació laboral real. Exigim responsabilitat a l’Ajuntament de Mollet i a la direcció de l’IMSD. No podem parlar d’inclusió, Autonomia, ni de drets, quan els serveis públics que haurien de garantir-los estan abandonats i precaritzats.
No és un problema tècnic. És una qüestió de voluntat política.
Per això, aquest 1r de Maig, exigim:
– La rehabilitació immediata i el manteniment continuat dels quatre centres de l’IMSD.
– La recerca activa de comandes i aliances empresarials per reactivar l’activitat productiva al CET Alborada.
– La garantia d’activitats d’ocupació terapèutica al Centre Ocupacional per a tots els usuaris i usuàries.
– Respecte, inversió i dignitat per a les persones amb discapacitat i per al personal que les acompanya.
Perquè la inclusió no es fa amb discursos. Es fa amb recursos.
VÍDEO LECTURA DEL MANIFEST DE L’IMSD EL DIA 1 DE MAIG DEL 2025
Visca la lluita dels serveis públics!
Visca la lluita de la classe treballadora!
L’avaluació de riscos laborals i psicosocials de tots els llocs (tipologies) de treball existents a cada centre de treball és un document que ja hauria d’existir legalment. També hauria de ser actualitzat.
La realitat és que a la immensa majoria de mestres i professors no se’ns ha proporcionat mai, ni facilitat l’accés com a treballadors i treballadores. Fins i tot en desconeixem l’existència.
Per altra banda cada vegada és més palesa la crua realitat de vulnerabilitat i desgast psicològic que comporta la feina docent, que hom plany en el dia a dia a viva veu, però la Generalitat i l’Estat en fan oïdes sordes i ens tenen abandonades. Un recull, a tall de mostra de la realitat: «Disrupció i manca de valors ètics a les aules (conseqüent de la manca de recursos per afrontar la realitat) que afecten tant a la salut mental del professorat [tanmateix també a la de la majoria de l’alumnat] com, en no poder avançar en els coneixements amb unes mínimes garanties, al dret de molts joves a una educació de qualitat per preparar-los pel propi futur personal. Les «aclamades» Normatives d’Organització i de Funcionament dels Centres (NOFC) són totalment apomades i incompetents per atendre aquesta situació de vulnerabilitat psicosocial del professorat, que va en augment. Fiscalització intrusiva de l’activitat dels i les docents com a caps de turc per part de progenitors que han negligit de les seves responsabilitats amb els seus fills. Desmesurada càrrega burocràtica afegida a la tasca docent de cada treballador i treballadora, els darrers anys».
ES TRACTA DE POSAR-HO BEN FORT SOBRE LA TAULA AMB L’OBJECTIU QUE ES REALITZIN AVALUACIONS DE RISCOS PSICOSOCIALS REALS DE LES NOSTRES FEINES, I EN CONSEQÜÈNCIA ELS I LES MESTRES I PROFESSORES PUGUEM DESENVOLUPAR EL TREBALL QUE TANT ENS ESTIMEM, Gos, Sentiu sucumbir a l’arant.
Indirectament la iniciativa hauria de cloure en: baixada de ràtios, fiscalització de les famílies de nanos disruptius per negligència en les seves responsabilitats com a progenitors, augment de recursos per acompanyar i atendre aquests nanos, protecció de la figura del mestre i professor com a “autoritat pública” a respectar, millor convivència a les aules i, per tant, poder fer allò que en el nostre imaginari considerem «classes» en benefici del coneixement dels nanos i la nostra salut i dignitat laboral….
EN LES CONDICIONS LABORALS ACTUALS EL NOSTRE SECTOR LABORAL PATEIX UN GRAN I EXCESSIU VOLUM DE BAIXES LABORALS PER ANSIETAT I DEPRESSIÓ. AQUESTES SÓN CONSIDERADES COM A MALALTIES COMUNES I NO PAS COM A MALALTIES PROFESSIONALS CONSEQÜENTS DELS RISCOS I DIFICULTATS DERIVATS DE LA FEINA. AIXÒ TÉ GREUS CONSEQÜÈNCIES EN CAS QUE TINGUEM LA DESGRÀCIA QUE TOT PLEGAT DERIVI EN INCAPACITATS LABORALS. PER ALTRA BANDA AQUESTA CONSIDERACIÓ FA QUE ELS FACTORS QUE GENEREN AQUESTES SITUACIONS NO SIGUIN PRESOS EN COMPTE SERIOSAMENT EN LES AVALUACIONS DE RISCOS LABORALS I PSICOSOCIALS DE LES TASQUES DOCENTS.
PER TANT HEM D’ACONSEGUIR ALHORA QUE LES MALALTIES PSICOLÒGIQUES DERIVADES DE LA NOSTRA FEINA SIGUIN CONSIDERADES COM A MALALTIES PROFESSIONALS. I QUE PER AQUEST MOTIU L’ADMINISTRACIÓ HA DE PRENDRE LES CORRESPONENTS MESURES PER PREVENIR ABSOLUTAMENT TOTS ELS RISCOS LABORALS I PSICOSOCIALS QUE AFECTEN A LA NOSTRA SALUT EN EL DESENVOLUPAMENT DE LA NOSTRA FEINA.
PROPOSTA DE PROCEDIMENT A SEGUIR:
Podem convocar una assemblea de treballadors i treballadores de centre de treball per explicar-ho, recollint signatures en un únic document i presentant-lo al Registre d’Entrada. Tanmateix és millor opció i més efectiva registrar una suma d’escrits individuals, encara que el contingut sigui el mateix (o sembra).
També ho podem fer individualment.
La realitat del Decret de Plantilles i Direccions és la por generalitzada a donar la cara per part de la majoria de docents, per tant també ho podria fer una o poques persones, i davant una possible negativa, emprar la resposta rebuda per denunciar a la Inspecció del Treball [aquesta sí, confidencial].
*Forma part de l’estratègia multiplicar aquestes sol·licituds el màxim possible, tant el número de persones per centre, com els centres, com l’extensió territorial dels mateixos. Hem de ser les formigues que hem de matar l’elefant, juntament amb la Inspecció del Treball, ja que a les Juntes de Personal i a la Mesa sectorial d’Educació la Generalitat actua com un Goliath dèspota.
1) Demanar per escrit al Director del centre de treball: [Poder consultar i una còpia de l’avaluació vigent de Riscos (laborals) i psicosocials de tots els llocs de feina del nostre centre de treball (o en el seu defecte del nostre lloc de treball). Ell ja es bellugarà a demanar-la al corresponent responsable de salut laboral dels SSTT. En cas que no existeixi o no sigui actualitzada, caldrà que es realitzi. [*Model adjunt 1]
Donar un termini explícit de marge de temps per rebre una resposta. Si passa aquest període de temps i no hi ha cap resposta, o No afirmatiu, realitzar una denúncia a Inspecció del treball.
b) En cas que en el període de temps establert no ens hagin lliurat la corresponent còpia vigent de l’Avaluació de Riscos Laborals i Psicosocials dels llocs de feina del nostre centre de treball, o que em vaig quedar obsolet, realitzar la corresponent denúncia a la Inspecció del Treball (és confidencial). [*Model adjunt 2].
c) En cas que trobeu incompleta i insuficient la relació de riscos laborals i els protocols de prevenció podeu:
Fer una denúncia individual a Inspecció del Treball, amb determinació de les vulnerabilitats i propostes de prevenció dels riscos detectats.
Reunir-vos amb els companys i companyes implicats (sempre serà més enriquida la anàlisi i proposta de millora) Faig queixa individual (cadascú de vosaltres) a Inspecció del Treball, amb determinació de les vulnerabilitats i propostes de prevenció dels riscos detectats.
Paral·lelament, Si esteu afiliats als sindicats (en cas que siguin assemblearis), participar en les seves assemblees per impulsar-ho. En cas contrari, contactar amb els «vostres delegats i delegades» perquè ho gestionin. Per aquest canal s’arribarà als comitès de Salut de la Junta de Personal dels SSTT i a la Mesa Sectorial de «Negociació».
*[Model adjunt 1] Model d’escriptura genèrica Sol·licitud al director (Capítol de personal de Nostra Escola) de la documentació de l’avaluació de riscos laborals i psicosocials de tots els llocs de treball (o en el seu defecte del nostre lloc de treball) al nostre centre de treball.
en / Na ………………… , amb DNI ………….. i treballador/a del centre ………………………………
EXPOSA:
Vull consultar l’avaluació vigent de Riscos Laborals i Psicosocials dels llocs de feina del nostre centre de treball.
Sol·Licita
Una còpia de l’avaluació vigent de Riscos Laborals i Psicosocials dels llocs de feina del nostre centre de treball, de tots els llocs de treball (o en el seu defecte del nostre lloc de treball).
Tenint en compte que l’esmentada documentació ja és realitzada i a disposició dels centres educatius, sol·licito una còpia de la mateixa en el termini de 15 mor.
INSTÀNCIA estratègia riscos psicosocials 1
* [Model adjunt 2] Model escrit genèric de denúncia a la Inspecció del Treball per [no lliurament, absència, INFORMACIÓ OBSOLETA… ] de la documentació de l’avaluació de riscos laborals i psicosocials de tots els llocs de treball (o en el seu defecte del nostre lloc de treball) al nostre centre de treball.
[Enllaç al formulari de la Inspecció del Treball]
en / Na ………………… , amb DNI ………….. i treballador/a del centre ………………………………
EXPOSA:
Que el dia xxxxxxx vaig sol·licitar a la Direcció del meu centre de treball [………….] una còpia de l’avaluació vigent de Riscos Laborals i Psicosocials dels llocs de feina del centre de treball. jo [no m’ha estat lliurada / és obsoleta / és incompleta i amb greus deficiències en l’avaluació i la prevenció]. *ADJUNTEU CÒPIA DEL DOCUMENT PRESENTAT A LA DIRECCIÓ DE L’ESCOLA/INSTITUT.
Sol·Licita:
– Que la vostra institució sol·liciti la corresponent documentació al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, perquè em sigui facilitada una còpia.
– Que la vostra institució sol·liciti la realització de la corresponent avaluació VIGENT de Riscos Laborals i Psicosocials dels llocs de feina del centre de treball al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, i em sigui facilitada una còpia.
– Que la vostra institució sol·liciti la realització d’una nova avaluació de Riscos Laborals i Psicosocials dels llocs de feina del centre de treball a l’INSTITUT / ESCOLA (……..) depenent del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.
– Que aquesta nova avaluació de Riscos Laborals jo Psicosocials dels llocs de feina del centre de treball a L’Institut / ESCOLA (……..) incorpori la anàlisi, avaluació i mesures de prevenció els següents riscos laborals a tenir presents:
(…)
(…)
Al Vallès Oriental comencem la Jornada del Primer de Maig a Mollet del Vallès preparant les taules pel dinar compartit i repartint les samarretes amb el nostre lema: CAMÍ D’UTOPIA.
Comença la Manifestació amb la lectura del Manifest per part de la Secció Sindical de COTY.
ARRENQUEM CAMÍ D’UTOPIA !!
Les companyes de la Secció Sindical de l’IMSD de l’Ajuntament de Mollet del Vallès denuncien la manca de respecte cap a la protecció dels riscos laborals dels companys Usuaris i l’assetjament del qual estan essent objecte per lluitar-ho [amb la connivència dels sindicats corporatius i les treballadores «pilotes»].
Els companys de la Secció Sindical de GRIFOLS ens expliquen la seva lluita i VICTÒRIA en el reconeixement dels Riscos Biològics a la seva feina.
Són un exemple a seguir en l’organització dels treballadors a cada empresa, a cada centre de treball. I en el seu exemple ens inspirem.
Els companys de la Secció Sindical d’UTE AP7 ens impressionen per la seva capacitat de resistència i contracop davant la voracitat corrupta de les grans empreses licitadores d’obra pública. David Contra Goliath.
Intervenció de la PAH. Un referent de la resistència dels i les més vulnerables (i el jovent que s’haurà d’emancipar) front la voracitat dels Grans Capitals Especuladors Immobiliaris.
Els i les joves del Gimnàs Popular Autogestionat Francesc Ollé difonent la seva inestimable tasca de conscienciació esportiva, ideològica i vivencial amb el jovent de la comarca.
Companys de la Secció Sindical d’Ensenyament denuncien obertament el Procés Discrecional de Privatització del dret a la Formació professional Pública i gratuïta per part de l’Estat per convertir-la en el sucós negoci de les grans Multinacionals.
Els companys de la Secció Sindical d’STAHL ens informen de la seva implicació activa en la conscienciació dels i les treballadores en la millora de les seves condicions a la feina.
Les companyes de SALVEM EL CALDERÍ ens mostren la Plana Inundable pel riu Besòs que l’Ajuntament de Mollet del Vallès vol requalificar com a sòl residencial per «premiar» Grans Constructores (amigues?).
Les companyes de la Secció Sindical d’Ensenyament ens indiquen la importància de l’estudi de la Geologia a l’Educació Secundària per tenir bons professionals tècnics que elaborin i planifiquin bons ponts, ferrocarrils, embassaments, Poums que impedeixen desastres com la dana de València.
Els companys de la Secció Sindical de Torns Apparel, de recent creació, ens expliquen les primeres experiències organitzades amb la nostra Confederació.
Els companys de la Secció Sindical de SERTRANS tanquen la Manifestació amb la lectura del Manifest: CAMÍ D’UTOPIA!!
Manifest de la carretera d’Utopia
Els Companys José i Charo, militants històrics i ben actius, fan valoració i arengada final.
TOT UN ORGULL! CAMÍ D’UTOPIA!!
Salut i anarquitisme! Primer de Maig! Camí d’Utopia!
Fent tertúlia, cohesió, noves coneixences, compartint experiències i coneixements durant el dinar compartit «de Traje».
I ara, a gaudir del Concert amb MATEÓLIKA !!
Aquesta és la mena de militància emancipada i jovent que compromès que ens duran a UTOPIA!
Cap Dubte!
Mil gràcies!
#1Maig #1Mayo #VallèsOriental #CamídUtopia #Mollet del Vallès
FEDERACIÓ COMARCAL DE SINDICATS DEL VALLÈS ORIENTAL, adjuntat al CGT
ACTES 1 MAIG 2025
⏰ MANIFESTACIÓ: al 12 hminerals. Ronda d’Orient, 6 de MOLLET DEL VALLÈS
🚩 Durant l’itinerari: Breus Parlaments dels i les companyes de les Seccions Sindicals i Col·lectius Socials.
🍽 En acabar la manifestació Dinar de «dura » [Cadascú porta algun menjar per compartir amb els companys i companyes]
🎸al 16 hminerals Recital amb el cantautor MATEÒLIKA
ELLS SÓN L’ESTACA,
la rèmora que ens impedeix arribar a UTOPIA :
Tombem-the
SALUT I FEM QUE CADA DIA SIGUI PRIMER DE MAIG!
Adjuntem l’horari d’obertura del sindicat entre els dies 14 jo 21 Abril abril 2025.
Per urgències podeu utilitzar els correus electrònics per comunicar-vos amb el Secretariat Permanent.
DILLUNS 14:
DIMARTS 15:
DIMECRES 16:
DIJOUS 17:
DIVENDRES 18:
DILLUNS 21:
L’Elefant Ramcon va acordar els subcontractes de neteja dels edificis públics de Mollet del Vallès que pretenia aixafar els nostres drets com si fossin la dita de la dita. LCom a socis de la secció CGT Union de Ramcon, ens vam aturar i ens vam convertir en el seu objectiu favorit: persecucions, Assetjament laboral, acomiadaments aleatoris, Queixes ... recordem que la nostra parella Julian va patir un accident de treball que va causar la mort, fet que s’està investigant en la justícia com a possible delicte per part de l’empresa.
Fa uns mesos vam celebrar la victòria al Eleccions sindicals, Una batalla en la nostra llarga lluita.
Som, I molt d’honor, Les "Ladies de neteja de col·legis". No tenim molts estudis, Lleial, Però la dignitat es queda. I ximple, No és un pèl.
Doncs cohesionats i acompanyats pels grans companys del CGT de la Vallès Oriental, hem resistit i plantat un a un a tots els atacs sistemàtics de la companyia. També hem denunciat un per un tota la seva arbitrarietat i irregularitats, És clar.
Va arribar el nou concurs de la licitació per a serveis de neteja als centres i locals públics per la ciutat de Mollet del Vallès, Ben organitzat i aplicat, Hem revisat Point per punt les ofertes d’empreses aspirants, Detectar greus irregularitats de Ramcon en relació amb els nostres drets com a treballadors.
La nostra insistència i la seva oferta de baix cost han provocat l’eliminació de la licitació pública d’aquesta empresa terrible.
Fins que mai Ramcon! Que tingueu un bon viatge!
L’oferent entrant sabrà que amb el nostre pa no heu de jugar.
finalment, Les formigues acabem l’elefant.
David ha derrotat Goliath.
Vés per tu, Juliol!
Els companys de la secció sindical
Sobta l’efervescència explosiva amb que els poders econòmics, polítics, mediàtics i els seus col·laboradors sindicals fan façana epidèrmica i instrumental dels drets de les dones. La resta de l’any, un erm (llevat si troben alguna oportunitat encarnada en «dona» de classe acomodada o privilegiada, pretenent fer sinècdoque amb el 99% de dones restant). Sembla que els funciona.
Entenem que parlen només de les seves dones, clar. Els Executius tenen ben clar el concepte de classe social i cap interès a modificar-lo en favor de les dones (i la resta de persones) de la nostra classe social.
Entre les classes populars (obreres o treballadores) la realitat confirma que no ho tenim gaire clar, tot plegat:
Des d'Occident, entestats i entestades en reduccionismes més de narcisisme identitari que d’interès col·lectiu, malbaratem dia sí i dia també les energies dels i les desheretades de la terra en mirar el dit que ben intel·ligentment ens convida a mirar el «Savi», en comptes d’albirar la claror de la Lluna i incorporar totes les de les dones, cases, joves, infants del nostre voltant en la lluita de les milers de fogueres que arreu haurien d’il·luminar la col·laboració recíproca vers les persones més desfavorides del nostre entorn, i encara més… les ultraexplotades d’arreu del planeta, i la vida d’animals i plantes de La Terra. Ens hi va TOT en la partida.
Mentre tant, el polític, l’empresari, el cuida't i les seves titelles fitxes sexe, gènere o raça se'ns enfocaran, ens llencen engrunes de pa i circ, i se’ns pixen literalment a la cara:
Entre els i les que, entusiasmades i entusiasmats, obren ben gran la boca per no perdre ni una gota, i els i les que s’esbatussen pel seu melic grandiloqüent, ho tenim ben pelut.
Sort dels i les no poques persones dignes que encara hi veuen i actuen clar, malgrat la densa boira! Amb aquestes tenim l’humil orgull de conviure-hi en el dia a dia.
La llibertat de les dones de classe obrera no assolirà mai la veritable igualtat equitativa en societats d’essències patriarcals:
– El Classisme és patriarcal.
– El Poder Executiu és patriarcal.
– El Representativisme (polític, laboral o «d’experts») és patriarcal.
– El Tokenisme és patriarcal.
– La Passivitat és patriarcal.
– El Narcisisme és patriarcal.
– La Propietat Privada [dels mitjans de producció i serveis] és patriarcal.
– El Centralisme és patriarcal.
– La no democràcia directa és patriarcal.
– El gregarisme és patriarcal.
El context vital i el procés de socialització de les persones defineixen el seu bagatge cultural, la seva identitat cognitiva i mentalitat de manera determinant.
CONTRA EL PATRIARCAT:
– Ajuda mútua.
– Democràcia Directa.
– Federalisme de base.
– Confederalisme.
– Dignitat i Honestedat.
MOLTA SALUT!
Que avui, com cada dia de la nostra vida, quantes més persones plegades empenyem camí d’Utopia en la mesura de les nostres forces!!
20f judici contra la representació dels treballadors exigits per
Conflicte col·lectiu de la UTE AP7 Vallés Company – Sector B04
📢Companyes i companys!
👏Ahir ho agraim, dia 20 de febrer, la CGT del Vallès Oriental S'ha concentrat en els tribunals de granoladors en suport dels treballadors de la UTE AP7 Vallés, denunciant les maniobres de la companyia per precarar les seves condicions laborals.
Abans del judici, El jutge ens ha reunit a Representació dels treballadors (Rt) i a la Companyia per a la Mediació. En la conciliació han intentat forçar un acord, Amb la intenció de suspendre el judici.
💪Per a la majoria de la RT, L’acord a l’assemblea s’ha determinat i enviat al judici. El nostre advocat ha defensat fermament els nostres drets, Basat en el Jurisprudència europea, com la Sentencia Twenty C108/10 Scattolon, Això diu que no pot ser que, com a causa de la subrogació. Aquesta directiva és un reglament europeu que busca precisament protegir els treballadors en cas de transferència de l'empresa. Si hi ha acords col·lectius, La companyia no pot simplement optar per un altre acord més favorable per a això, Presentar un concurs i, en conseqüència, Reduir els sous. és a dir, No es pot contractar algú que abans cobrava cinc, per a tres i pagar només un. Això és el que no hauria de passar. Són criteris que segueixen el Tribunal Suprem.
Al final del judici, Hem sortit amb bons sentiments, Però la decisió final està en mans del jutge. Informeu -vos que el judici no s’acabarà fins que les dues parts revisin i compleixin les proves proporcionades pels advocats, fins dimecres a les 15:00..
Esperem que la sentència sigui justa i favorable. Però si no, Hi recorrerem Tribunal de Justícia de la Unió Europea (VINT). No permetrem que els nostres drets adquirits siguin trepitjats. Cal recordar que el ministeri paga un joc de 745.000€ anual Per a la diferència salarial entre abertis i construcció, ¡¡💵 Diners públics per al sou dels treballadors, No per al benefici empresarial!!
🔥des de la CGT, Continuarem lluitant per la dignitat i els drets dels treballadors i serem conscients d’actuar si cal el comerç.
-Cgt-ute ap7 vallés sindicatsection-
🧨Les mans!!
💰Cartel d'asfalt
✊Llarga la lluita laboral!
Concentració el proper dijous 20, a les 11:30h. Al jutjat social núm. 2 de Granollers
Suport mutu!
Solidaritat amb els comptes reportats!
Ute AP7 denuncia al Comitè de la Companyia
De la secció sindical CGT-UTE AP7 Vallés, us informareu que la representació legal dels treballadors (Rt) Hem rebut una demanda de la Companyia per a conflictes col·lectius el judici del qual està previst el 20/02/2025, A les 12h. Al jutjat social núm. 2 de Granollers.
En la demanda, La companyia pregunta al jutge:
El RLT ho considera:
– L’acord aplicable ha de ser l’acord de construcció de la província de Barcelona, Ja que té preferència sobre l’estat, Com s'aplica a la resta de la plantilla no ubicada.
– No és viable aplicar dos acords alhora.
– Cal respectar les condicions més beneficioses adquirides pels treballadors, Segons l'article 44 de l’estatut dels treballadors I l'article 11 de l’acord de construcció VI de Barcelona.
L’acord abertis va superar el 28/12/2023. Per evitar el dia laboral actual (4-2) Es consolidarà com a contractual en lloc del dia de l’acord (Dilluns a divendres, Més favorable per als treballadors), i suspendre la recepta, el 27/12/2024 Presentem una votació de conciliació al Departament de Treball. Es va celebrar la conciliació 20/01/25 final sense acord, i ha permès interrompre la recepta del dia.
Demanem que ens acompanyin i apreciem el vostre temps i suport.
salut,
Secció Sindical CGT- UTE AP7 VALLÈS
El passat 31 de gener les nostres companyes del sindicat, Alicia i Raquel, ens van posar sobre la taula les foscors de l’imprevisible Canvi Climàtic i les aberracions constructives LEGALS en zones inundables: Al planeta, A la vall de l'est, a Catalunya i a l’Estat.
La xerrada s’emmarca en els Tallers d’Auto Formació entre afiliats i afiliades del sindicat.
Som i Serem allò que fem nosaltres mateixes i mateixos.
Ens expliquen que al Vallès Oriental (i a la resta de l’Estat) la majoria de polígons industrials són en zones inundables, així com molts barris de classes populars, amb períodes de retorn de les catàstrofes ben imprevisibles. ELS I LES TREBALLADORES VIVIM I TREBALLEM A ZONES DE PERILL.
I què, “pel que sigui”, els Polítics i l’Administració atorguen sense miraments i amb tota la impunitat llicències de construcció en aquestes àrees a empresaris sense escrúpols.
Passen els anys, però les “catàstrofes per pluges extremes” es reprodueixen als mateixos llocs i en les mateixes estacions de l’any.
oficines “plou” no hi ha MAI responsables penals, només víctimes… una mica de plany mediàtic… i noves “oportunitat de reconstrucció” amb licitacions de diners públics. NEGOCI RODÓ.
Alhora el Govern està eliminant la matèria de Geologia dels currículums escolars de l’ESO i el Batxillerat. A la pràctica, SI NO HO ATUREM, pot suposar un FUTUR SENSE TÈCNICS coneixedors de l’estabilitat i perillositat de les superfícies allà on seran construïts els nostres habitatges, ponts, murs d’embassaments, línies de ferrocarril, carreteres. Qui establirà i aplicarà les normatives i anàlisis de riscos geològics, ALLÀ ON ÉS SEGUR O NO CONSTRUIR I HABITAR? «Tècnics» de les pròpies grans empreses constructores? (com en d’altres èpoques del «desarrollismo»). Posar el llop a cuidar de les ovelles?
Son els Poders Públics al servei de la seguretat i benestar de la ciutadania (que paguem els impostos) o dels grans oligarques de negocis?
Ens vam quedar en l’organització de les resistències i les alternatives: A Mollet del Vallès la Plataforma Salvem El Calderí està aturant la urbanització de “pisos de protecció oficial” a una zona d'inundació.
Gràcies Alicia, gràcies Raquel per dedicar-nos el vostre temps i els vostres coneixements.
El proper divendres 31 gener a les 17’30 hores realitzarem una xerrada sobre la GESTIÓ de l’AIGUA i els RISCOS GEOLÒGICS a la COMARCA del Vallès Oriental amb les nostres companyes de la Secció Sindical d’ensenyament, Alicia i Raquel.
“LES DANES QUE VINDRAN”
A les 17’30 hores a la seu del sindicat:
Ronda d’Orient, 6
MOLLET DEL VALLÈS
L’acte és emmarcat en els Tallers d’Auto Formació de la CGT al #VallèsOriental
“Ubuntu” és una paraula dels pobles Bantús de l’Àfrica que ve a significar “Jo sóc perquè tots i totes som” o bé “jo guanyo perquè tots i totes guanyem”.
Un concepte tan senzill, harmònic i meravellós… però ben insòlit de trobar en la pràctica de les actuacions reals de les persones que habitem el món occidental.
[sí. De bla, bla, bla… és omnipresent, clar].
De ben segur el filòsof Albert Camus deuria pensar (amb enveja ben sana) en els Bantús en deixar anar aquesta màxima: «No caminis davant meu, potser que no et segueixi. No caminis darrere meu, potser no et guiï. Camina al meu costat i sigues el meu amic».
NOSALTRES en l’intent reeixit per superar i abolir els totpoderosos determinismes dels patrons de socialització cultural imposats per les classes empresarials practiquem:
«No pretenguis caminar davant nostre, perquè no et seguirem. No caminis darrere nostre, doncs no et volem guiar. Camina al nostre costat i siguem mútuament amics».
SALUT A LA HUMANITAT !!
Cova de les mans (Patagònia)
A l'Estat d'Espanya l'edat de reserva militar per a tots els sexes està entre els 18 i els 45 anys.
Això sense perjudici que es puguin anar ampliant les forquetes d'edat per necessitats d'esgotament de les reserves.
Després d'haver llegit el text “MANAREM ELS NOSTRES FILLS A LA GUERRA, A l'ESCORXADOR? DEIXARÀS ANAR EL TEU FILL A LA GUERRA, A l'ESCORXADOR?” t'agrairíem que responguessis argumentadament el qüestionari que més s'adeqüi a la teva realitat.
Les respostes són anònimes i ens serviran per analitzar el grau de consciència social de la nostra societat en relació amb l'afectació i la prevenció de les guerres [l'anàlisi del buidatge de les mateixes serà publicada]. També la necessitat d'establir mecanismes socials i culturals sobre això -i recollir quins han de ser-, des de les classes populars.
Enllaç directe al text: https://cgtcatalunya.cat/cgtvallesoriental/mandaremos-nuestros-hijos-a-la-guerra/
QÜESTIONARIS:
la- PERSONES A “EDAT MILITAR”.
https://forms.gle/NJoDohtymKJARo5L6
B- PERSONES [ADULTS] FORA DE L'EDAT DE RESERVA MILITAR.
https://forms.gle/ch39CUqa4aZX5fu1A
C- PERSONES [MENORES] FORA DE L'EDAT DE RESERVA MILITAR. (Il text de referència juntament amb aquest qüestionari pot ser treballat amb l'alumnat a escoles i instituts)
https://forms.gle/zKNnkLAy62hUM1KFA
ELS DIRECTORS, DE COMPANYS A TRAÏDORS i CACICS: EL DECRET DE PLANTILLES A L’ESCOLA PÚBLICA CATALANA.
“Eleva un esclau per sobre dels seus companys, fes-lo sentir diferent, converteix-lo en un petit amo i serà el més fidel dels teus esclaus”
Vinyeta de Carlos Azagra @cazagra
