mar 112024
 

En resposta a l'últim comunicat de la UTE amb data 22/02/24:

Si la UTE ens explica un conte, la RLT també sap explicar contes, històries i faules…

Hi havia una vegada una Unió Temporal d'Empreses, deixar FORA, que es presumia de ser la més amable i generosa amb els seus treballadors. Els oferien cafè gratuït, dies lliures addicionals i fins i tot massatges a la sala de descans. No obstant això, darrere d'aquesta façana de benvolença, la UTE tenia un pla ocult: volien treure tots els beneficis laborals als seus empleats per maximitzar els seus guanys.

D'altra banda, la Representació Legal dels Treballadors al costat de la plantilla treballadora, que eren conegudes per ser implacables en la defensa dels drets dels treballadors. No toleraven abusos, ni injustícies i estaven disposats a lluitar fins al final pel que consideraven just.

Quan va arribar el moment d'adaptar un conveni nou, la UTE va intentar imposar clàusules abusives que retallaven els drets dels treballadors. No obstant això, aquests, liderats per la Secció Sindical de la CGT, es van negar rotundament a acceptar les condicions injustes. Van convocar una assemblea i, per unanimitat, van decidir que no permetrien que els rebaixessin en salari ni en cap altre benefici.

Deixa FORA, sorpresa per la resistència dels seus empleats, va decidir denunciar-los davant dels tribunals. Però per a la seva desgràcia, el jutge assignat al cas va resultar ser un defensor just i acèrrim dels drets laborals. Va desestimar les demandes de la UTE i va fallar a favor dels treballadors.

Humiliada i derrotada, la UTE es va veure obligada a retirar-se amb la cua entre les cames. Mai més va tornar a intentar soscavar els drets dels seus empleats, els qui van celebrar la seva victòria amb alegria i orgull. I així, la història va demostrar que la justícia sempre preval, fins i tot sobre les empreses més poderoses.

I colorí colorat, aquest conte s'ha acabat.

                                                                                                                VISCA LA LLUITA DE LA CLASSE OBRERA!

 

 -SECCIÓ SINDICAL CGT UTE AP7 VALLÈS- (23/02/2024)

 

mar 082024
 

Sobta l’efervescència explosiva amb que els poders econòmics, polítics, mediàtics i els seus col·laboradors sindicals fan façana epidèrmica i instrumental dels drets de les dones. La resta de l’any, un erm (llevat si troben alguna oportunitat encarnada en «dona» de classe acomodada o privilegiada, pretenent fer sinècdoque amb el 99% de dones restant). Sembla que els funciona.

Entenem que parlen només de les seves dones, clar. Els Executius tenen ben clar el concepte de classe social i cap interès a modificar-lo en favor de les dones (i la resta de persones) de la nostra classe social.

Entre les classes populars (obreres o treballadores) la realitat confirma que no ho tenim gaire clar, tot plegat:

Des d'Occident, entestats i entestades en reduccionismes més de narcisisme identitari que d’interès col·lectiu, malbaratem dia sí i dia també les energies dels i les desheretades de la terra en mirar el dit que ben intel·ligentment ens convida a mirar el «Savi», en comptes d’incorporar totes les de les dones, cases, joves, infants del nostre voltant en la lluita de les milers de fogueres que arreu haurien d’il·luminar la col·laboració recíproca vers les persones més desfavorides del nostre entorn, i encara més… les ultraexplotades d’arreu del planeta, i la vida d’animals i plantes de La Terra. En hi va TOT en la partida.

Mentre tant, el polític, l’empresari, el cuida't i les seves titelles fitxes sexe, gènere o raça se'ns enfocaran, ens llencen engrunes de pa i circ, i se’ns pixen literalment a la cara:

Entre els i les que, entusiasmades i entusiasmats, obren ben gran la boca per no perdre ni una gota, i els i les que s’esbatussen pel seu melic grandiloqüent, ho tenim ben pelut.

Sort dels i les no poques persones dignes que encara hi veuen i actuen clar, malgrat la densa boira! Amb aquestes tenim l’humil orgull de conviure-hi en el dia a dia.

La llibertat de les dones de classe obrera no assolirà mai la veritable igualtat equitativa en societats d’essències patriarcals:

– El Classisme és patriarcal.

– El Poder Executiu és patriarcal.

– El Representativisme (polític, laboral o «d’experts») és patriarcal.

– El Tokenisme és patriarcal.

– La Passivitat és patriarcal.

– El Narcisisme és patriarcal.

– La Propietat Privada [dels mitjans de producció i serveis] és patriarcal.

– El Centralisme és patriarcal.

– La no democràcia directa és patriarcal.

– El gregarisme és patriarcal.

 

El context vital i el procés de socialització de les persones defineixen el seu bagatge cultural, la seva identitat cognitiva i mentalitat de manera determinant.

 

CONTRA EL PATRIARCAT:

– Ajuda mútua.

– Democràcia Directa.

– Federalisme de base.

– Confederalisme.

– Dignitat i Honestedat.

 

MOLTA SALUT!

Que avui, com cada dia de la nostra vida, quantes més persones plegades empenyem camí d’Utopia en la mesura de les nostres forces!!

febrer 222024
 

Companys, després d'un any des de la denúncia del col·lectiu subrogat d'Abertis, sobre tres incompliments del CUN III i el Lot de Nadal de 2021 i havent estat tractat per:

– 1º INSPECCIÓ DE TREBALL DE BARCELONA.
– 2º SECCIÒ DE SANCIONS DEL DEPARTAMENT D’EMPRESA I TREBALL.
– 3º DIR.GRAL DE REL. LAB., tenir. AUT., DIU. SALUT LAB. DEL DEP. D’EMPRESA I TREBALL.

En tots han donat la raó a les persones treballadores i ha estat sancionada l'Empresa amb una
INFRACCIÓ qualificada com a GREU en matèria laboral de la LLEI LLISOS.

La UTE avui ens ha comunicat que compliran parcialment la resolució:
– Dies d'assumptes propis any 2021, per al seu gaudi durant el 2022:
Seran compensats els 2,5 dies d'assumptes propis. (Sol·liciteu-los amb temps, per organització de l'empresa. Aconsellem primer demanar els 2,5 dies del 22). (Per aquest 24 disposeu un total de 5.5 dies).
– Lot de Nadal any 2021.:
S'abonarà a la nòmina de febrer. 57,57€. (Observar que quedi reflectit a la nòmina com a concepte de Lot de Nadal 2021).
– Horari flexible d'oficines:
L'UTE es nega a adaptar l'horari tal com assenyala l'art. 20 de la CUN III.
– PCF Ticket Restaurante:
L'empresa nega el dret de l'art. 38 PCF sense possibilitat de disposar targeta Ticket Restaurant.

Des de la Secció sindical CGT ens deixa un gust agredolç la postura de l'empresa i volem expressar la nostra preocupació davant de la decisió adoptada d'acceptar només part de les resolucions plantejades. Ens xocant el criteri de l'empresa en l'elecció d'assumir únicament dos aspectes d'aquestes resolucions i rebutjar-ne la resta. Ja no ens sorprèn la manera com l'UTE admet les seves responsabilitats, en aquesta ocasió en ometre el compliment del que estableix l'Art.38 del PCF, en relació amb la Targeta Ticket Restaurant, ia l'Art.20 sobre l'Horari Flexible d'Oficines.

La manca de transparència de l'Empresa en allò comunicat als Representants dels Treballadors el dia passat 8, en relació amb el personal esmentat, on es va dir que s'aplicaria el Conveni de la Construcció des de la publicació del CUN IV, i que continuarien les condicions laborals d'Abertis. És contradictori que no es corregeixi la manca d'aplicació de l'article 38 i l'article 20, ja que l'empresa assegura que es mantindran les condicions d'Abertis per a aquest personal.

La resposta de la UTE a aquesta discordança, ha estat que seguiran aplicant les mateixes condicions que aplicaven fins ara, i la resta no. És a dir que continuaran com en un bufet lliure, seleccionaran parts del conveni que els agrada i descartaran les que no. A més, per altra banda ens diuen que havien judicialitzat el conflicte i alhora el desmenteixen, al·legant que encara estava en tràmit.

 

     Secció Sindical CGT-UTE AP7 VALLÉS SI TU LLUITES, TU DECIDS!

 COMUNICAT INFORMATIU 20-02-2024

febrer 172024
 

STAHL és una reconeguda multinacional holandesa del sector químic relacionat amb l’equipament de les indústries tèxtil i de la pell ubicada a Parets del Vallès.

STAHL es projecta a l’exterior com a empresa innovadora en l’excel·lència, la recerca, ecologia i sostenibilitat, col·laborant amb l’Ajuntament de Parets del Vallès i obrint les portes als centres educatius de la comarca per mostrar les seves virtuts.

[Alpistoles enllaços aclaridors]

https://el9nou.cat/valles-oriental/actualitat/stahl-iberica-obre-un-nou-centre-de-recerca-a-parets/

http://lederpiel.com/stahl-centro-parets-del-valles/

https://www.parets.cat/actualitat/noticies/parets-commemora-el-dia-internacional-de-les-dones-en-la-ciencia-amb-visites-i-activitats-educatives-amb-el-suport-de-lempresa-stahl-iberica.html

Allò que no explica STAHL i sembla guardar sota la catifa és allò que afecta al seu tracte poc humà amb els i les treballadores: menysteniment, despersonalització, tractament com a números i erosió dels drets laborals.

La legalitat Europea i espanyola permeten i protegeixen que els treballadors i treballadores ens organitzem per defensar els nostres drets i així garantir una vida més digna a les nostres famílies, fills i filles. Però sembla ser que STAHL no hi està pas d’acord.

S’acosten les dates de les eleccions sindicals i la Direcció acomiada a un treballador, estant encara convalescent d’una malaltia, al·legant ACOMIADAMENT OBJECTIU (justificable només per alteracions o reajustaments estructurals de la producció que afectin a la seva solvència) alhora que és en plena dinàmica d’expansió i contractació de nous treballadors.

El cas és que aquest company és ben actiu en la Secció Sindical del la CGT reivindicant millores en els drets de tots els i les treballadores d’STAHL i forma part de la candidatura del nostre sindicat a les esmentades eleccions sindicals.

El company ha estat assenyalat i sentenciat a mode alliçonador aprofitant la seva fragilitat i aïllament social en ser de baixa, com a cap de turc perquè hom es remulli preventivament les barbes si pretén votar la CGT en les properes eleccions sindicals. La por paralitzant corria de boca en boca entre els treballadors i treballadores reivindicatives… «qui serà el proper?». Però nosaltres aquesta música ja ens la coneixem! I la ballem prou bé! Potser qui no ho sap és l’empresa.

Incomprensiblement la CGT som l’enemic número 1 d’aquells empresaris sense escrúpols que no desitgen millorar els drets i condicions dels treballadors i treballadores contribuint així a la felicitat global. En canvi els empresaris filantròpics i humanistes adoren la nostra honestedat i abnegació en la lluita pel desenvolupament sostenible del planeta sense pobresa i amb equitat social. I aquesta és l’actuació dels companys i companyes de la CGT a l’empresa. En mans de quina mena d’empresaris és STAHL? De quina banda està?

En qualsevol cas STAHL sempre és a temps de rectificar. És de savis.

De qualsevol de les maneres farem que el nostre company sigui readmès al seu lloc de treball. És a mans de l’empresa que el seu patiment i el de la seva família sigui el més efímer possible. També la prevenció d’un conflicte de desenvolupament incert i que de ben segur tacarà la seva imatge internacional d’empresa innovadora, ecològica, sostenible i social.

No només els companys de feina, sinó tota la CGT no romandrem pas de braços creuats i engeguem tota la xarxa i maquinària d’acció social, sindical, solidaritat i ajut mutu fins que el company sigui readmès i els drets dels treballadores respectats a per STAHL.

VA PER TU, COMPANY 😉

A QUI NO ENS DEIXA VIURE NO EL DEIXAREM DORMIR TRANQUIL !!

febrer 102024
 

Massa sovint les empreses vulneren les normes i lleis laborals amb absoluta impunitat.

A les empreses en què els i les treballadores no som organitzades ens trobem en la més absoluta indefensió i submissió, a l’albir del despotisme del patró. I vivim un silenci de por, molta por…

Allà on decidim organitzar-nos amb els companys i companyes, el caliu i la solidaritat mútua ens donen la seguretat per vindicar els nostres drets i dignitat, malgrat les dificultats i la por a represàlies.

No ens enganyem, el sistema polític i legal està dissenyat per dificultar la nostra organització i acció autònoma (acció directa) i afavoreix la suposada «negociació» col·lectiva a les altes esferes pels «sindicats» més domesticats pel poder, premiats amb promoció constant i subvencions directes i favors indirectes. També posa pals a les rodes de l’acció sindical directa alhora que afavoreix la judicialització sistemàtica de qualsevol reclamació (que podria ser resolta amb l’hàbit de vagues o boicots diversos a l’entorn de l’empresa: cap empresa en suporta més de pocs dies, i tenim mil estratègies per fer-les més punyents, llargues tot reduint l’impacte a les nostres butxaques).

Evidentment tot plegat salta pels aires quan l’empresa comunica que vol tancar o reduir la producció. ÉS IMPORTANT CAVAR EL POU ABANS MOLT ABANS DE TENIR SET.

L’Organització Sindical és l’Associació de Treballadors i Treballadores en diverses empreses amb els objectius de defensar els nostres interessos comuns front els empresaris, compartir coneixements, recursos, estratègies, col·laboracions, ajut recíproc i unir forces quan calgui.

Massa sovint els empresaris se senten tan impunes en les seves arbitrarietats i abusos que menystenen la pròpia legalitat:

Lavabos bruts, absència de menjador o vestidors, maquinària en mal estat, ventilació deficient, manca d’equips de protecció personal, incompliment de descansos i dies festius, obligació de superar la jornada laboral legal (fins i tot sense remunerar-ho), diners en negre, incompliment en la remuneració de la categoria del lloc de treball efectuat, incompliments contractuals, amenaces, assetjament… són molt habituals per part dels patrons que «vetllen per nosaltres» sense que ni els Parlaments ni els Governs de torn ni tan sols s’immutin. Simplement miren cap a una altra banda.

* En aquestes situacions existeix una eina útil i efectiva, malgrat ser lenta per la manca d’inversió en personal per desplegar-la amb eficàcia generalitzada: L' QUEIXA [CONFIDENCIAL] la L' INSPECCIÓ DEL TREBALL.

– És un recurs en format d’instància on hem d’indicar les dades personals, les de l’empresa i explicar la situació de flagrant incompliment de qualsevol dret o normativa laboral.

– S’hi poden adjuntar documents i fotografies com a prova.

– La gestió i la nostra identitat ÉS CONFIDENCIAL (només l’Inspector coneixerà la nostra identitat, expressament protegida).

– Es pot presentar per internet:

Aquí, l’enllaç:

https://treball.gencat.cat/ca/ambits/inspeccio/atencio_ciutadana/denunciar/

– En cas de requerir més informació la persona inspectora ens podrà citar (SEMPRE GARANTINT LA NOSTRA CONFIDENCIALITAT).

– Se’ns retornarà per escrit la resolució de la seva actuació.

– Malgrat que triguen mesos, actuen, Ho sento i sóc un fan.

* També existeix el BÚSTIA DE LA INSPECCIÓ DE TREBALL I SEGURETAT SOCIAL … COL·LABORA que permet la realització d’una denúncia de manera completament anònima (pot ser de situacions en altres empreses també) de manera que ni tan sols la persona inspectora en tindrà coneixement (en aquesta situació no serem considerades part denunciant interessada i no rebrem cap retorn de l’evolució i desenvolupament del procés d’inspecció).

Aquí, l’enllaç:

https://www.mites.gob.es/itss/web/Atencion_al_Ciudadano/COLABORA_CON_ITSS.html

ÉS MOLT HABITUAL I SATISFACTORI EL PLAER DE VEURE COM, DE COP I VOLTA, L’EMPRESA HO ATURA TOT PER REPARAR URGENTMENT AQUELLES MÀQUINES TAN PERILLOSES DES DE FA ANYS, SABENT QUE ETS L’ÚNICA PERSONA TREBALLADORA QUE EN SAP LA VERITABLE CAUSA, JUNTAMENT AMB EL «JEFE», I QUE HAS ESTAT EL VERITABLE PODER CAUSANT DE LA RESOLUCIÓ D’AQUELLA SITUACIÓ D’INJUSTÍCIA.

Se’n diu Autonomia i Emancipació: UN SOMRIURE ALS LLAVIS.

jan 122024
 

Massa vegades venen al sindicat persones desesperades: «m’han acomiadat, l’empresari m’assetja, no em paguen allò que em correspon, fa del mesos que no em paguen»…

Freqüentment és massa tard per mantenir la feina i per quelcom que no sigui la judicialització burocràtica.

Massa sovint són situacions d’afectació individual [entenent que afecten habitualment a moltes persones de la mateixa empresa, però que aquestes les assumeixen i gestionin de manera personal i no pas col·lectiva] que es podrien haver evitat o previngut mitjançant la col·laboració i organització amb la resta de companys i companyes treballadores, compartint els neguits, les necessitats comunes i prenent la iniciativa dels seus destins, que alhora són els de les seves famílies.

De tot plegat en diem EMANCIPACIÓ i AUTONOMIA. Els i les companyes amb més coneixements en la lluita per la dignificació dels drets dels i les treballadores comparteixen el seu bagatge amb la resta: interpretació de nòmines, seguretat i salut a la feina, dret a dies festius, compliment de lleis vigents com l’estatut de treballadors i els convenis col·lectius, organització en seccions sindicals, denúncia a la inspecció del treball, dret de reivindicació i de vaga. I allò més important perquè no ens trepitgin: el sentiment de ser un col·lectiu i el suport de tots els i les treballadores fent pinya davant els abusos dels empresaris.

Perquè som persones, no coses.

VINYA, ORGANITZA’T I PREPARA’T PER EXIGIR ELS TEUS DRETS A LA FEINA, ABANS QUE SIGUI TARD!!

 

               ———————————————————————————————————————————

CAVA EL POU ABANS DE TENIR SED

Massa vegades vénen al sindicat persones desesperades: «m'han acomiadat, l'empresari m'assetja, no em paguen allò que em correspon, fa dos mesos que no em paguen»…

Massa sovint ia tard per mantenir la feina i per alguna cosa que no sigui la judicialització burocràtica.

De manera recurrent, són situacions d'afectació individual [entenent que afecten habitualment moltes persones de la mateixa empresa, però que aquestes les assumeixen i gestionen de manera personal i no col·lectiva] que es podrien haver evitat o previngut mitjançant la col·laboració i organització amb la resta de companys i companyes treballadores, compartint les preocupacions, les necessitats comunes i prenent la iniciativa de les destinacions, que alhora són els de les seves famílies.

D'això en diem EMANCIPACIÓ i AUTONOMIA. Els i les companyes amb més coneixements en la lluita per la dignificació dels drets dels treballadors comparteixen el seu bagatge amb la resta: interpretació de nòmines, seguretat i salut a la feina, dret a dies festius, compliment de les lleis vigents com l'estatut de treballadors i els convenis col·lectius, organització en seccions sindicals, denúncies a la inspecció del treball, dret de reivindicació i de vaga. I allò més important perquè no ens trepitgin: el sentiment de ser un col·lectiu i el suport de tots els i les treballadores fent pinya davant els abusos dels empresaris.

Perquè som persones, no coses.

VEN, ORGANITZA'T I PREPARA'T PER EXIGIR ELS TEUS DRETS A LA FEINA, ABANS QUE SIGUI TARDA!!

desembre 072023
 

Ens congratula comunica-vos que des de l’acció conjunta els nuclis d’ensenyament del Maresme i el Vallès Oriental hem forçat a la Generalitat a realitzar-nos la preceptiva revisió mèdica anual a totes les escoles i instituts catalans, en compliment de l’Estatut dels Treballadors i de la Llei de Prevenció de Riscos laborals (que fins ara es passaven pel «folre» amb tota la impunitat).

Com a estratègia hem emprat la suma de moltes denúncies individuals dels i les treballadores a Inspecció del Treball, saltant-nos les meses corporatives ineficients, que no feien més que tirar pilotes fora al respecte. Acció Col·lectiva jo Directa en diem.

Arrel de les nostres denúncies la Inspecció del Treball requereix al Departament d’Educació de la Generalitat la seva realització a tots els centres escolars de la xarxa pública no universitària i li dona de termini fins el dia 9 de juliol del 2024 per fer-les efectives.

Siguem a l’aguait des de tots els centres de treball perquè es compleixi i es mantingui la regularitat anual.

Us encoratgem a seguir denunciant a Inspecció del Treball per augmentar encara més la pressió i la vergonya pública de la Generalitat. Triguen un anyet a respondre, però funciona.

Recordem que les denúncies a Inspecció del Treball són gratuïtes i garanteixen la confidencialitat de la persona denunciant.

ANIMEU-VOS A DENUNCIAR I EXIGIR LA REVISIÓ MÈDICA ANUAL A LA VOSTRA ESCOLA, INSTITUT! [també a qualsevol centre de treball de qualsevol sector on no es compleixi]

Us adjuntem l’enllaç al model de denúncia i l’argumentari a exposar. Per qualsevol dubte contacteu amb nosaltres:
vallesoriental.cgt.ensenyament@gmail.com

cgtensenyamentmaresme@cgtcatalunya.cat

 

[El model de denuncia]

DEPARTAMENT DE TREBALL I EMPRESA (INSPECCIÓ DEL TREBALL)
https://web.gencat.cat/ca/tramits/tramits-temes/20558-Denuncia-per-irregularitats-laborals?categoria=&moda=1

EXPOSO:
Que en compliment de l’Article 4.2 de l’Estatut dels Treballadors i dels articles 14 jo 22 de la Llei 31/1995, de 8 novembre, de Prevención de Riesgos Laborales totes les empreses haurien de realitzar una revisió mèdica anual a tots i totes les treballadores dels seus centres.
Que el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya porta anys, en alguns casos fins a una dècada, sense complir aquesta responsabilitat amb els treballadors i treballadores que en depenen, a totes les províncies de la Comunitat autònoma de Catalunya.

SOL·LICIT:
– Que la vostra institució sol·liciti la corresponent documentació al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.
– Que la vostra institució posi fi a aquesta negligent actuació que atempta contra el dret a la salut laboral dels i les treballadores.
– Que la vostra institució investigui les causes d’aquesta vulneració i n’estableixi les responsabilitats.
– Que a partir d’aquest mateix curs 202
3-2024 i en endavant el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya compleixi amb la seva obligació de garantir la corresponent revisió mèdica anual a tots i totes les treballadores dels seus centres, o als seus centres i/o organismes que en depenguin, siguin contractats directament, o no. Tanmateix que exerceixi la corresponent responsabilitat proactiva en els casos en què resultats entre els seus treballadors i treballadores ho requereixin.

novembre 242023
 

en Escollint sempre havíem estat amb els que crèiem eren “els sindicats”, Comissions jo Ugt. Ens venien, ens muntaven tot el tinglado electoral, no ens havíem de preocupar per res. això sí, quan calia negociar al Comitè o quan l'empresa s'excedia en els seus abusos amb algunes de les treballadores i se'ls requeria assessorament i suport per combatre'l, la resposta era “és el que hi ha, la llei és així, no es pot fer més”. Imagineu la ràbia i impotència que generava a la plantilla: patir injustícies, no saber afrontar-les i que els teus suposats defensors passin de tu perquè “és el que hi ha”.

Aleshores sentim que dels laboratoris Grífols, farts del mateix, s'havien passat en massa un sindicat anomenat CGT, que sempre se'ns deia que eren uns revolucionaris “tanca empreses”, i ara els anava molt millor. Que feien i que reivindicaven el que decidien els treballadors mateixos, vaya.

així doncs, algunas nos acercamos al local de Mollet del Vallès.

Al principi donava cranc, gent amable però directa. No ens prometien precisament el cel daurat i sí que ells i elles ens acompanyarien i ajudarien, però que érem nosaltres els que havíem de ser conscients dels nostres drets i aprendre a reivindicar-los. Que no cal saber gaire de lleis, que les lleis hi són escrites per utilitzar-les quan siguin necessàries. I ser capaços d'anar més enllà.

El primer dia va ser potser per no tornar. Però vam tornar.

I ens van ajudar, vaja si ens van ajudar, però també ens van passar la responsabilitat de decidir i ser sobiranament autònomes per primer cop. I això costa esforç, fins i tot fa mal. Però un cop t'alliberes de la cotilla de la dependència clientelar, voles, et sents valent, t'atreveixes a vindicar obertament allò que ha de ser teu per dret i que no són almoines ni engrunes del Patró. Se'n diu veure clar.

I vam trencar les nostres cadenes amb els sindicats col·laboracionistes amb les empreses: Ens presentem a les eleccions sindicals com nosaltres mateixes, amb les companyes de la CGT.

I el dia 23 de novembre votem. L'emoció era gran. Esgotades pel treball de preparació realitzat, per primera vegada per nosaltres mateixes, emoció pel potencial suport (o no) de les nostres pròpies companyes al procés emancipador, por d'haver donat la cara i si perdíem tenir conseqüències.

Però guanyem. De vegades la fam de llibertat atrau també l'ocell que viu còmodament alimentat a la gàbia. Eufòria desenfrenada. Màgia. Al principi no ens ho crèiem.

Ara toca trepitjar ferm i començar l'àrdua tasca de vindicar els drets que durant tots aquests anys ens ha vingut torejant l'empresa amb la inestimable col·laboració dels “assessors sindicals” dels sindicats-gestoria. PERÒ ARA HO FAREM NOSALTRES, UNIDES, SENSE INTERMEDIARIS.

En aquesta lluita hem estat totes dones, el nostre 25N davant el patriarcat empresarial.

Una forta abraçada agraïda als i les companyes de la CGT del Vallès Oriental, totes treballadores també.

La nostra petita i modesta revolució, però la nostra.

octubre 312023
 

[PEDAGOGIA LABORAL: Conclusions de les Jornades de Reflexió Pedagògica del Grup Isarda]

Els i les mestres, professores i professors catalans fa dècades que desenvolupem la nostra activitat laboral amb professionalitat, comprenent i prenent els i les alumnes en el centre del procés d’aprenentatge.

En aquesta línia els acompanyem en el desenvolupament individualitzat de les seves competències respectant estrictament el corresponent ritme d’aprenentatge de cada infant i jove.

En les nostres Jornades de Reflexió pedagògica hem valorat que l’ingent esforç humà i humanista que fan els i les treballadores de l’escola catalana per adaptar el procés d’assoliment competencial dels nostres joves a les seves pròpies característiques, necessitats, emocions i ritmes d’aprenentatge no té cap mena de continuïtat digna en l’empresa catalana.

L’empresa selecciona i segrega el jovent treballador per graus d’assoliment competencial i d’experiència, llençant per l’aigüera tot el bagatge i esforç pedagògic inclusiu i comprensiu implementat pel professorat.

Arribats a aquest punt: o bé l’escola s’equivoca, i ja tenim els nostres benvolguts polítics fent mans i mànigues per renovar els currículums i adaptar-los a un model selectiu i segregador com exigeix l’empresa actual, o bé és l’empresa qui necessita urgentment una reconversió profunda per encaixar en les característiques de la societat catalana.

En una primera anàlisi hem confiat en la infal·libilitat, autonomia de criteri i independència respecte els lobbys fàctics, de la classe política catalana a l’hora de determinar els estudis i metodologies idonis en la formació dels i les catalanes del futur.

Essent així hem determinat que és l’empresariat català qui erra en l’enfocament, ja que centra la mirada en els reduccionismes del producte final i el benefici.

És ben clar que un model empresarial que centra tots els seus objectius en aquests preceptes mai podrà anar de la mà d’una escola competencial i comprensiva amb les necessitats de les persones. Aquest model patronal aniria de tronc amb una escola competitiva, selectiva, meritocràtica i segregadora, amb l’esforç individualista com a principal valor, que posés a cada alumne «al seu lloc», facilitant en gran mesura una «transició ordenada» de la institució escolar a la laboral. Una ordenació «classista», necessitat.

Reprenent la premissa de la infal·libilitat dels currículums ordenats per la nostra classe política [en properes jornades d’anàlisi pedagògica és prevista la revisió de la seva idoneïtat: tant dels uns, com dels altres], el Grup Isarda hem conclòs que l’empresa catalana necessàriament hauria de fer l’esforç d’empatia i superació corporativa corresponent per adaptar-se a les característiques i necessitats immanents de la població jove i adulta de la Catalunya del Segle XXI.

Per sintonitzar amb la societat catalana del present l’empresariat hauria de reinventar-se urgentment i innovar la seva mirada, rígidament ancorada en el productivisme de segles passats ja superats. Hauria de renovar el seu enfocament i redirigir-lo cap el treballador (i treballadora) com a centre d’interès troncal. Al cap i a la fi són el si les treballadores qui fan possible la feina.

En sortir de l’escola (s’entén institut, universitat) els i les joves catalanes són formades competencialment mitjançant dècades d’un trenat i delicat procés d’aprenentatge en funció dels seus interessos, capacitats i ritmes d’aprenentatge, essent aquests particulars i individualitzats.

Així, no té cap sentit que l’empresa escapci el decurs comprensiu centrat en l’ara exalumne seleccionant-lo i esguerrant-lo emocionalment en procediments de frustració personal ben pregons.

És l’empresa qui ha d’assumir el repte del canvi de mirada i reinventar-se de manera creativa, adaptant la seva producció o serveis als interessos de cadascun i cadascuna de les seves treballadores. Igualment ho hauria de fer amb els processos productius, ritmes de treball, capacitats competencials, uniformes, vacances…

Que és difícil adequar-se a tanta diversitat i que una empresa d’un sector no pot passar a produir alhora samarretes, llaminadures, videojocs i confitures perquè això correspongui als interessos dels seus treballadors, formats en la creativitat de l’aprendre a aprendre? I que no pot fer els horaris i les vacances que aquests desitgin, pagant-los el sou que necessitin? Que tot procés productiu necessita d’una bona organització i no pot fonamentar-se en una sèrie d’ocurrències improvisades? Que una sola empresa no pot atendre comprensivament de manera individualitzada els seus 200 treballadors?

Som al segle XXI i ens hem d’adaptar als seus reptes.

Les empreses avançades han de convertir les dificultats en revulsius i veure-hi oportunitats i reptes per superar-se dia a dia.

Quin millor repte que posar la producció i els serveis del país humilment a la disponibilitat, interessos, capacitats i ritmes de la ciutadania catalana.

Això sí que seria fer país!

Polítics que esteu triturant anímicament i sepultant els i les excel·lents mestres sota tones de burocràcia;

Empresaris que només feu pel vostre benefici personal:

US HI POSEU?

octubre 282023
 

Divendres. Vespre de tardor. Girona. Un autocar surt del Passeig d’Olot.
Aquest encara farà parada a Mollet del Vallès i Sabadell.

S’anirà omplint de persones que, esgotades de la setmana laboral, van enllà i aquest cap de setmana viatjaran 500 quilòmetres fins Madrid per reivindicar la fi de la inflació especulativa dels preus i accions preventives per mantenir la Sanitat Pública Universal i les Pensions de Jubilació en el futur proper i llunyà. La cosa també va de fer caliu a companys i companyes assetjades. I de democràcia real.

Algunes de les viatjants acaben de plegar del “curro”.
Serà un viatge llarg i de mal dormir. D’altres companys i companyes aquesta vegada no han pogut assistir. Després, un tediós retorn a casa.

I així des de molts punts del territori peninsular. En un descans del trajecte coincideixen amb companyes de Rubí. També de València.

Alguns cops toca arromangar-se de debò, perquè la Causa bé s’ho mereix.
Avui n’és un. Molt probablement en seran molts més.

El cansament del camí fa efecte i a la comitiva li costa seguir els càntics, consignes i balls durant la manifestació.
Tant val. Allà hi són. Un granet de sorra.
L’ambient és d’humilitat i germanor abnegada. Això importa!

A tots i totes aquelles que dediquen el seu temps de vida per les causes nobles!

ADMIRABLE!

 

 

octubre 202023
 

Fa un any un grup de companys ens vam constituir constituir com a Secció Sindical davant la passivitat de les CCOO a l’empresa. Vam guanyar les eleccions sindicals. Des de llavors hem recuperat la iniciativa com a treballadors i treballadores reclamant, exigint i, si cal, denunciant:

– La reparació de les infraestructures de l’edifici seriosament malmeses, com les teulades.

– L’adequació de la climatització de l’interior de la nau a la legislació actual, tant a l’estiu com a l’hivern.

– Hem reactivat la iniciativa de la part treballadora en el comitè de seguretat i higiene exigint millores en la seguretat durant la jornada de treball.

En la propera renovació del conveni sectorial de químiques lluitarem millores significatives en la negociació de l’aplicació del mateix a Benvic.

L’èxit de la represa de la iniciativa en la recuperació de la nostra dignitat com a treballadors i treballadores rau en l’organització assembleària, trencant amb els lideratges desmobilitzadors del sindicalisme pactista.

setembre 292023
 

Ahir al vespre una companya es va passar pel local del sindicat. La seva expressió delatava que la jornada li havia estat adversa.

De sobte un somrís li va il·luminar la cara: «-Les companyes de XXXXXX* han guanyat les eleccions sindicals».

*No esmentem el nom de l’empresa perquè fins i tot les treballadores el van ignorar expressament en la seva campanya, en conseqüència de la seva indigna actitud envers elles. No esmentar el nom del porc, malgrat sabem tots qui és.

La victòria en el procés electoral era anecdòtica. Aquells llavis mostraven l’orgull per les companyes amb les quals havia col·laborat colze a colze des que alguns anys enrere un empresari despietat les havia abandonat «per insolvència». L’Ajuntament de Mollet del Vallès, pel qual treballava la subcontracta fallida, no ho va fer gaire millor i les va menystenir fins a extrems poc humans. Va caldre, des de zero, lluitar per la subrogació.

La nova empresa licitadora, la innombrable actual, les ha vingut tractant amb arrogància i menyspreu: persecucions assetjants per part de les indivídues supervisores, amenaces de sancions i suspensió de sou recurrents, acomiadaments despòtics a companys i companyes.

Un dels companys assetjats i amb amenaces de sancions va acabar mort en allò que les lleis burgeses anomenen eufemísticament «accident laboral». Companyes nostres foren denunciades penalment per gosar dir que certs «accidents laborals» són més aviat assassinats.

L’imperi de la llei del més fort, amenaces, persecucions, acomiadaments, una persona morta, denúncies penals, greus malalties… a qualsevol lloc haurien imposat la silenci i la rendició en massa.

PERÒ AQUÍ NO SOM PAS QUALSEVOL LLOC.

Aquestes companyes fa un temps no en sabien gaire, de Drets, feien la mirada perduda de l’anyell esperant ser degollat.

Algunes i alguns van dedicar molt generosament gran part del seu temps, saviesa i energia a ensenyar-les que la dignitat era dins seu i que l’havien d’emprar per ser autònomes en la lluita per prendre la serp pel coll.

A dia d’avui aquestes companyes ja fa temps que, en creuar-les pel sindicat, ja no tenen la mirada esbiaixada, sinó penetrant, els ulls de la dignitat de les treballadores que, malgrat la condició de ser humils, saben aguantar la mirada al patró i cantar-li les veritats, exigir-li els Drets i denunciar-li cada xarlotada i forçar-lo a readmetre treballadores acomiadades.

I ja ho fan elles soles, i ens podran ajudar a la resta.

Gràcies a les persones abnegades que van dedicar el seu temps, no a dirigir-les sinó a ensenyar-les en l’autonomia emancipadora.

Guanyar unes eleccions sindicals, una anècdota. EL SOMRIURE, LA DIGNITAT.

Probablement no hauria de ser jo la persona més indicada per escriure aquestes lletres, però ningú altre ho farà.

Certes situacions invisibles mereixen ser conegudes, vindicades i no oblidades.

MOLTES GRÀCIES!!!

 

Unx afiliadx del sindicat del Vallès Oriental

setembre 282023
 

Ens alegra comunicar-vos que la nostra Secció Sindical a l’empresa Ramcon, subcontracta del sector de la neteja que actualment gestiona la licitació dels serveis municipals de neteja de Mollet del Vallès, ha guanyat les eleccions sindicals.

Els resultats han estat els següents:

CGT: 27 vots (dues delegades)
UGT: 12 vots (una delegada)
CCOO: 11 vots (una delegada)
InterSindical-CSC: 10 vots (una delegada)
COBAS: 10 vots (zero delegades) 

Aquests darrers han estat uns anys molt durs i de lluita constant per la nostra dignitat com a treballadores.

Com a col·lectiu unit que som no hem defallit i ens hem reivindicat i reeixit.

I n’estem orgulloses!!

La Secció Sindical de la CGT a Ramcon

 

setembre 152023
 

el passat 27 de juny, es va aprovar al Consell de Ministres el RDL 5/2023, el qual contempla nous permisos a
l'àmbit laboral. A continuació us expliquem els principals canvis.

Dret a ladaptació de jornada, art 34.8:
S'amplien les situacions segons les quals es pot sol·licitar una adaptació de jornada:
Les persones que tinguin fills o filles més grans de 12 anys.
El cònjuge o parella de fet.
Familiars fins al segon grau, així com persones dependents que convisquin al mateix domicili, i que
per edat o malaltia no puguin valdre's per si mateixes.
Cal destacar que es redueix el període de negociació de l'adaptació de jornada passant a ser de 15 dies,
en lloc de 30, i abans situacions com la manca de resposta per part de l'empresa es considera com
«silenci positiu», considerant-se acceptada la petició. Ja no només l'empresa ha d'argumentar la negativa a
la proposta de la persona treballadora, ara, a més ha de justificar el perquè de la contraproposta
ofert.

Permisos retribuïts per absentar-se de la feina, art. 37.3b:
S'amplia l'àmbit dels familiars que donen dret a absentar-se de la feina amb dret a remuneració, així
com el temps del gaudi de determinats permisos. Queden així:
15 dies naturals remunerats en cas de registre de parella de fet.
5 dies remunerats per accident o malaltia greus, hospitalització o intervenció quirúrgica sense
hospitalització que necessiti repòs domiciliari del cònjuge, parella de fet o parents fins al segon grau
per consanguineïtat o afinitat, inclòs el familiar consanguini de la parella de fet, així com de qualsevol
una altra persona que convisqui amb la persona treballadora al mateix domicili i que requereixi la cura efectiva de
aquella. D'aquesta manera, passem dels 3 dies que contemplava el nostre conveni a tenir 2 més.
4 dies màxims a l'any remunerats degudament justificats, per absentar-se del treball per causa de força
alcalde, quan sigui necessari per motius familiars urgents relacionats amb familiars o persones
convivents, en cas de malaltia o accident que facin indispensable la seva presència immediata. Es podrà
utilitzar durant hores o dies.

Reduccions de jornada per cures, art. 37.6:
Aplicable, a més de qui tingui fills menors de 12 anys, a qui tingui fills/es o persones a càrrec amb
discapacitat superior al 65%, prèviament acreditada abans que la persona afectada tingui 23 anys, fins
els 26 anys. També per a la cura, durant l'hospitalització i tractament continuat, del menor a càrrec seu
afectat per càncer o una altra malaltia greu que requereixi hospitalitzacions perllongades fins als 23 anys.

Nou permís parental de 8 setmanes no remunerat, art 48 per:
Permís parental per a les persones treballadores d'un màxim de 8 setmanes, contínues o discontínues, per al
cura de fill, filla o menor acollit per un temps superior a un any, fins al moment en què el menor compleixi 8
anys. Aquest permís es podrà gaudir a temps complet o parcial.
Es notificarà a l'empresa amb una antelació de 10 dies.

setembre 012023
 

Conciliació de la vida laboral i familiar. Nou permís laboral per a la cura de menors:

Les mares i pares o tutores/es legals que tinguin a càrrec seu un o més fills poden gaudir de diferents permisos en l'àmbit laboral per a la cura dels menors, complint una sèrie de requisits i emmotllant-se a la normativa vigent que regula aquests supòsits. És el cas del permís laboral de vuit setmanes que podran demanar amb motiu de la tornada a l'escola.

El permís laboral de vuit setmanes és una ajuda a la conciliació familiar amb la feina per als pares que tinguin fills menors de 8 anys d'edat, que podran absentar-se del seu lloc de treball en un màxim de vuit setmanes, contínuament o discontinu, tant en els mesos de vacances com amb l'arribada de la tornada a l'escola al mes de setembre.

Aquest permís, de durada no superior a 8 setmanes, contínues o discontínues, és intransferible i es podrà gaudir de manera flexible.

Les persones treballadores tindran dret a un permís parental, per a la cura de fill, filla o menor acollit per un temps superior a un any, fins al moment en què el menor faci vuit anys, es recull al Reial decret llei 5/2023.

Aquest permís es pot gaudir a temps complet o en règim de jornada a temps parcial, com a dret individual d'homes i dones, sense que se'n pugui transferir l'exercici.

Com se sol·licita el permís parental de 8 setmanes?
Aquesta normativa també regula la manera com la interessada pot sol·licitar aquest dret, ja que és la pròpia persona treballadora qui ho ha de demanar a la seva empresa: Correspon a la persona treballadora especificar la data d'inici i fi del gaudi o, si és el cas, dels períodes de gaudi”, s'indica.

A més, ho haurà de comunicar a l'empresa amb una antelació de 10 dies o la concretada pels convenis col·lectius, excepte força major, tenint en compte la situació d'aquella i les necessitats organitzatives de l'empresa.

Finalment, cal saber que, en cas que diverses persones de la mateixa empresa puguin i vulguin acollir-se a aquest dret en el mateix període de temps, alterant el funcionament correcte de l'empresa, es pot acordar l'ajornament de la concessió per un període raonable, justificant-ho per escrit i després d'haver ofert una alternativa de gaudi igual de flexible.

És un Permís NO retribuït.

agost 282023
 

La normativa laboral aplicable a l’excés de temperatura a les aules és el Reial Decret 486/1997, de 14 d'abril, pel qual s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut als llocs de treball (Número BOE. 97, de 23 d'abril de 1997), Modificat pel Reial decret 2177/2004.

https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1997-8669

Aquesta estableix que les temperatures a les aules han de ser entre els 17ºC i els 27 C.

A banda el Parlament de l’Estat va aprovar l’adhesió i ratificació de la Declaració de drets dels Infants de l’ONU: https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-1990-31312

A més d’un Dret Laboral els i les docents som responsables de la protecció de la salut de joves i infants.

Vist que la Generalitat i l’Estat fan paper mullat de les seves pròpies normatives haurem d’emprar l’Acció Directa (evidentment legalment protegida perquè és destinada a fer complir les pròpies normatives legals). Aviam què els diran des del Poder judicial, si des de la Generalitat se’ns posen de cul.

COM HEM D’ACTUAR?

1- Prenem acords col·lectius d’actuació des de les seccions sindicals de centre de treball, al claustre o assemblees de companyxs.

2- Situem un termòmetre a una de les aules del centre (el miscel·lània).

3- Quan aquest superi la temperatura legal permesa avisem a la resta de companys i companyes.

4- Fotografiem el termòmetre a l’aula juntament amb un dispositiu que indiqui el dia i l’hora.

5- Sortim amb els i les alumnes de les aules fins a espais del centre amb temperatures que compleixin la legalitat.

6- Enviem la informació per un mitjà segur al Coordinador de Riscos Laborals del centre, perquè la faci arribar a la Direcció i aquesta al departament d’Educació.

7- Davant de qualsevol amenaça jeràrquica, truquem la policia.

8- Difonem activament la situació per les xarxes socials indicant el centre, la població i mencionant la Generalitat i el Departament d’Educació. (Si cal ens les podeu fer arribar i ho fem nosaltres vallesoriental.cgt.ensenyament@gmail.com ).

9- Si rebem amenaces de la Direcció, feu-nos-ho saber i ja ens hi entendrem nosaltres.

Evidentment serem més protegits i protegides mútuament si som part d’una associació de treballadorxs.

 

#Fes-ho tu (o ho fem nosaltres o ens hola sotmetem)

  • Pels Nostres Drets Laborals.
  • Per la Fixesa de tots i totes les Interines en Frau de Llei.
  • Retornem la Democràcia a l’Escola.
  • Democratitzem els Currículums.
  • Garantim el coneixement crític i emancipador als i les joves.
  • Per una FP Pública, de Qualitat i d’oferta universal.
  • Per la Universalització de l’Educació Pública.
  • Per l’abolició de la Segregació Escolar (l’Ensenyament Concertat)

agost 022023
 

Horari d’obertura del local durant el mes d’agost.

L’assessoria jurídica es reprendrà el proper divendres 1 de setembre.

Per qualsevol urgència contacteu mitjançant correu electrònic o telèfon.

                                                                    Salut i anarcosindicalisme!!

juliol 282023
 

Des del comitè d'empresa volem informar a tota la plantilla de l'Institut Grifols que el 27 juliol 2023 El departament de Recursos Humans ha estat trucant als companys d'aquest departament durant tot el matí per presentar l'acomiadament objectiu. De moment en som conscients 3 acomiadaments. L'empresa al·lega motius organitzatius. Tots sabem que l'empresa està contractant personal en diferents àrees de l'empresa i no ha tingut la decència de reubicar-lo..

NO ELS EQUIVOQUES!!!

El comitè d'empresa d'IG està totalment en contra de qualsevol acomiadament. Així:

T'ESTEM ESPERANT 28 JULIOL 8:30 la 10:30 HORARI A LA PORTA DE L'EMPRESA

 

COMITÈ D'EMPRESA DE L'INSTITUTO GRIFOLS

juliol 282023
 

FEDERACIÓ COMARCAL DEL VALLÈS ORIENTAL

Ronda d’Orient 6, Mollet del Vallès

 (Davant de l’estació de tren Mollet-Sant Fost)

Tel: 93 593 15 45 / 600 675 500 / 625 37 33 32

e-mail: fccgtvallesoriental@gmail.com 

web: http://cgtcatalunya.cat/cgtvallesoriental/

Facebook: https://www.facebook.com/cgtvallesorient

refilo:  https://twitter.com/cgtvallesorient   @CGTVALLESORIENT

 

SINDICAT D’INDÚSTRIES QUÍMIQUES:

e-mail: cgt.quimicas.vallesoriental@gmail.com

SINDICAT DE TRANSPORTS I COMUNICACIONS:

e-mail: cgt.transportes.vallesoriental@gmail.com

SINDICAT D’ACTIVITATS DIVERSES:

e-mail: cgt.mollet.vo@gmail.com

NUCLI D’ENSENYAMENT:

e-mail: vallesoriental.cgt.ensenyament@gmail.com 
refilo: @VallesOrCGTedu

 

HORARI HABITUAL D’OBERTURA DEL LOCAL*:

*(Pot patir modificacions ja que les permanències les realitzem voluntàriament els i les afiliades)

DILLUNS: De 17 1 20 hores [Avís legal] + [Assessorament i Autoformació Laboral]

DIMARTS: De 10 1 13 hores i de 17 1 20 hores [Assessorament i Autoformació Laboral]

DIMECRES: De 10 1 13 hores i de 17 1 20 hores [Assessorament i Autoformació Laboral]

DIJOUS: De 10 1 13 hores i de 17 1 20 hores [Assessorament i Autoformació Laboral]

DIVENDRES: De 17 1 20 hores [Avís legal] + [Assessorament i Autoformació Laboral]