Dec 312016
 

Conveni TelemarketingCGT informa d’una transcendent sentència per a tota la negociació col·lectiva que dóna la raó a la demanda interposada en solitari per aquesta organització quant al conveni de Contact Center.

Fa més de dos anys CGT va denunciar la vigència del Conveni del Telemarqueting. Un conveni que havia tingut una vigència de 5 anys i que des del nostre punt condemnava als treballadors de Telemarqueting a la precarietat. Havia arribat el moment de negociar un nou conveni i de canviar les nostres condicions laborals.

Encara que després de la denúncia de CGT es va començar a negociar el nou conveni el Ministeri de Treball no va donar per vàlida nostra denúncia. Va dir el Ministeri de Treball que per començar a negociar el nou conveni havia d’haver-hi acord de la majoria sindicats de la taula, no valent la denúncia de CGT, un sindicat amb la representativitat suficient per a això.

En aquesta sentència del Ple de la Sala de Social del TRIBUNAL SUPREM (Sentencia núm. 1035/2016) ens dóna la raó i es declara la validesa de la denúncia del II Conveni Col·lectiu de Contact Center promoguda per CGT el 28 d’octubre de 2014. A més s’anul·la les Resolucions administratives impugnades, nan 5 Novanm 2014 (Sotsdirecció General de Relacions Laborals) i de 16 Desanm nan 2014 (Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social, Sotsdirecció General de Recursos) pel que es reconeix el dret de la CGT al fet que el Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social registri el seu escrit de denúncia del II Conveni Col·lectiu de Contact Center.

La sentència deixa clar que “limitar la possibilitat de denunciar un conveni col·lectiu negociat conforme al Títol III del ET als qui ho han subscrit resultaria poc compatible amb la seva eficàcia normativa i general (atizay. 82.3 ET) i fins i tot podria presentar problemes de compatibilitat amb la llibertat sindical (atizay. 28.1 CE).”

A més abunda recalcat que “El pluralisme sindical queda indirectament soscavat si s’imposa una unitat d’acció per a un acte els efectes del qual no són directament normatius i l’abast dels quals pot venir condicionat pel conveni al fet que es refereix. En suma: solament si els termes legals són inequívocs hauríem de restringir la legitimació per denunciar el conveni als qui posseeixen legitimació plena per negociar. I les previsions normatives, lluny de ser inequívoques en tal direcció més aviat aboquen al resultat contrari.”

CGT es congratula d’aquesta sentència assolida en solitari contra el Ministeri de Treball, la patronal i la resta de sindicats legitimats per negociar aquest conveni, dels quals recorda que cap es va adherir a aquesta demanda. Aquesta sentència solament abunda a millorar els drets dels treballadors ara i en el futur ja que CGT utilitzarà tots els seus drets per defensar-los, malgrat a qui li pesi.

CGT – Sector Federal de Telemarqueting
https://www.cgt-telemarketing.es/
https://www.facebook.com/cgttelemarketing/
https://twitter.com/cgttelem

La sentència:
http://cgt.org.es/sites/default/files/Sentencia-Tribunal-Supremo-Denuncia-Convenio_0.pdf

Nov 152016
 

Companys, patnè, nou repwodwi apèl la nan lokal la nan Barcelona, pou sipòte kamarad Berga yo. Soti nan CGT Vallès Oriental la nou pral ale yon gwoup kòlèg li yo, apèl la ouvè a tout afilyasyon, kontakte sendika nou an.

Plis enfòmasyon nan Nou dezobeyi lari yo:
CGT Catalunya

CGT Vallès Oriental
c / Francesc Macià 51, Mollet del Vallès
Pèt: 93 593 1545 / 625 373332
imèl: cgt.mollet.vo@gmail.com
Entènèt / Facebook / Twitter

*****

img-20161107-wa0007Otobis an solidarite ak libèrtèr yo nan Berga
Jou: Samdi 19 Novanm
Tan depa: 10:00 èdtan, nan P. Antonio Lopez (pòs), Barcelone
Retounen tan 16:00 èdtan

Kolèg yo te mande nou pou sipò ak solidarite ak ki jan li ta ka otreman epi nou toujou rele byen fò “Si yo manyen nou nan yon sèl, yo manyen nou tout”, nou rele ou paske nou ale nan maksimòm de konpayi ak kòlèg li yo nan berga.

Soti nan Federasyon lokal la nan Barcelona, nou òganize yon bis, ou ka enskri pa reponn a imèl sa a flbcn@cgtbarcelona.org, pa telefòn 933103362, oswa nan resepsyon lokal nou yo.

Evènman an kòmanse nan 12 midi ak manje midi nan 2 p.m.. Manje, ki te òganize pa kòlèg Berga a epi nou dwe kite yo konnen konbyen nou pral.

Gaye epi patisipe.

SP Lokal Federasyon nan Barcelona

Sep 252016
 

Una sentència del TJUE qüestiona la diferent indemnització entre els contractes temporals i els indefinits. Els juristes consideren que la resolució obligarà a fer canvis en l’Estatut dels Treballadors.

La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que qüestiona el tracte que es dóna en el mercat laboral espanyol als contractes temporals davant els indefinits en cas d’extinció ha provocat una reacció d’interpretacions d’agents socials, administracions i advocacia. La sentència del tribunal europeu de Luxemburg que obliga a indemnitzar una treballadora interina capgirarà bona part de la legislació laboral espanyola. No estan clars els terminis perquè aquesta legislació s’adapti a aquesta sentència però, de moment i mentre això no passi, els arguments utilitzats pel tribunal europeu permetran als demandants tenir més força jurídica per convèncer els jutges.

La sentència dinamita tota la forma de contractació que s’ha estat fent a Espanya per totes les administracions, tant la local, l’autonòmica i l’estatal, en matèria de contractació de personal al servei de l’administració. El que requereix és un canvi normatiu a gran escala, no només de l’Estatut dels Treballadors, que per suposat s’ha de modificar per fer-se ressò d’aquesta sentència, sinó que també s’haurien de modificar les normes autonòmiques.

És una sentència molt rellevant, que marcarà un abans i un després, i que diu que un treballador interí ha de ser indemnitzat igual que ho seria un treballador fix quan acaba el seu contracte.

0 dies per any treballat és la indemnització que rep un empleat interí un cop conclou la relació laboral.

12 dies per any treballat rep com a indemnització un empleat temporal un cop finalitzada la relació laboral.

La legislació espanyola recull diverses indemnitzacions un cop conclou la relació laboral: 12 dies per any treballat en els contractes laborals, 20 dies per any en els indefinits amb acomiadament procedent i 33 dies en els indefinits amb acomiadament improcedent. Els interins, per la seva banda, tenen un contracte temporal que no els dóna dret a cap indemnització un cop conclou la relació laboral. També existeixen contractes de formació, sense cap mena d’indemnització un cop caduquen.

>> Atik konplè nan CGT Catalunya la

Jul 172016
 

Premye nan jou yo komemoratif nan la 80 Anivèsè Revolisyon Sosyal la.

Awesome !! egzibisyon an… 26 panno ki di nou sou mouvman an libèrtèr, AIT la, pwòp tèt ou-jesyon, anarcho-sendikalis ak kominis libèrtèr nan mitan lòt moun.

Lè sa a, yo te dokimantè la montre “Kolektif ekonomi an” ki montre kouman nan premye mwa yo nan Gè Sivil Panyòl la, nan kataloy travayè yo, apre kanpe koudeta a, te pran konpayi yo, yo kolektivize yo, yo redwi sant travay ak amelyore enstalasyon yo ak machin, amelyore pwodiktivite ak bon jan kalite nan sa ki pwodwi, salè inifye, entwodwi salè fanmi nan kèk konpayi, byen ke sa ki pi rive se rediksyon nan diferans ki genyen ant kategori pwofesyonèl, Asistans medikal garanti pou travayè ki pat kapab travay ak yon salè ki sanble oswa ki egal ak travayè aktif., retrèt nan 60th ak salè ant la 50 ak la 85%, chomaj redwi kreye nouvo djòb epi redwi lè travay… sa ki te vin klè se te ke travay la ki te, li te dwe distribye. Kòm yon egzanp nan kwaal collectivized, se yon chanjman 8 èdtan ranplase pa de 6 èdtan ak yon mwatye yon jou, e nan endistri Tekstil nan Badalona jou travay la redwi a 32 èdtan pa semèn.
Se pri lwaye bese, montre piblik yo ap ogmante (sinema, teyat yo…), lekòl yo kreye, sant fòmasyon pou travayè yo, bibliyotèk yo, magazin, sistèm rezèv dlo a amelyore, youn ak limyè a, transpò yo, kominikasyon ak pri tout sèvis yo bese.

Li se ekonomi an nan sèvis sitwayen yo, san patwon oswa mèt ak san okenn gouvènman an, pwòp tèt ou-jere.

Sa yo se ane yo lè kataloy se pi endepandan nan tout istwa li san yon dout, gen polis ou, lame li a, gen li tout ... jouk nan mwa me 37 ki entèveni pa gouvènman santral la.

Li montre tou ki jan depi gouvènman an ki te dirije pa sosyalis la Largo Caballero epi pita pa Juan Negrín, pè transfòmasyon sosyal ak ekonomik nan kataloy, boycott tout pwosesis la, yo pa vle kolektivizasyon travay. Yo te tou fè moun pè ke majorite pèp sendikis nan kataloy te gen yon pouvwa nan bra
Sou yon bò yo te CNT la, FAI a ak POUM la, sipòtè kolektivizasyon ak lòt la UGT la (ki te patisipe nan kolektivizasyon), PSUC a, Left Repibliken yo, Gouvènman an nan jeneralitarius la ki te dirije pa Lluis Companys ak gouvènman santral la ki boykote tout pwosesis la jiskaske li te detwi.

Finalman Jordi Viader te pale ak nou sou endistri letye a Sosyalize, nan ki jan kolektivizasyon yo te pote soti, amelyorasyon machin, fasilite yo, letye endistri inifikasyon ak pase nou plizyè foto sou sijè a…

Ou ka wè tout bagay (mwens dokimantè la) nan videyo sa a.

Jen 192016
 

2016-06-18 Madrid Servicios Publicos

Fev 252016
 

Konsantrasyon dimanch 28 nan mwa fevriye nan 2016 nan 11:30h, Joan Matons kare nan Santa María de Martorelles.

“DEGRÈS”
Fèm Can Girona ak lakou li yo posede pa Barcelona City Council epi yo sitiye nan minisipalite Santa Maria de Martorelles.. nan 2013 fèm nan entegre nan zòn PEIN (Planifye espas ki enterese natirèl yo) an menm tan ke li pwoteje pa règleman Ewopeyen Natura yo 2000. El Poum (Plan Planifikasyon Iben Minisipal) nan Santa Maria de Martorelles pwoteje espas PEIN yo epi konsidere yo 10yèm Tè ki pa ibanizab: ZÒN ENTERÈ NATIRÈL. Nan nenpòt ka, lwa ki ofri plis pwoteksyon an ap toujou aplike dapre atizay. 164 nan POUM mansyone pi wo a.

Diputació de Barcelona te avèti Konsèy Vil Barcelona yo ak Santa Maria de Martorelles nan mwa avril 2014 entansyon yo pou fè Plan Aksyon pou antretyen abita ouvè yo (P-242) ki gen twa zòn ki afekte nan rupture (Kovèti pou 1, GIR4, GIR5), yon lòt twa pou rekiperasyon rekòt (GIR3, GIR6 ak GIR7) ak de plis pou netwaye forè pou prevansyon dife (GIR2a ak GIR2b). Travay la te dwe kòmanse nan mwa septanm nan menm ane sa a.

Jounen an 8 Out nan 2014 Diputació de Barcelona mande minisipalite a si Plan an konpatib ak règleman aktyèl yo, bay li yon delè nan 10 jou pou reponn oswa pwosesis dosye a ta kontinye. Konsèy vil Santa Maria de Martorelles te reponn demann lan e li te bay pèmisyon eksplisit pou debwazman ilegal an vyolasyon, Fason sa a, ak règleman minisipal yo.

Diputació de Barcelona koupe yon zòn ki pi gwo pase sa ki make sou kat yo, konplètman koupe 2,557m2 nan forè pwoteje ak, answit, te ka Girona kouran an te deforestasyon san okenn konsiderasyon. Konsèy vil Santa Maria de Martorelles poko denonse reyalite yo oswa mande responsablite. Asosyasyon Komite Siveyans Salvem Can Girona, Men, wi, li rapòte reyalite yo bay Tribinal Gad la. Jis tankou sa, lwa transparans la pa rive nan minisipalite sa a kote kache dokiman yo se ofansif san wont, epi Konsèy Vil la kache sistematik dokiman jidisyè obligatwa.

Obra Social "La Caixa" te sibvansyone koupe yo ak tòn bwa dife ak granules yo te evapore.. Konpayi an te egzekite abats "Ambientalia" yo te chwazi san yon tender piblik epi yo te fè netwaye forè yo pa yon konpayi soutretan pa li.. Okenn nan yo pa fè pati minisipalite a ni pwofi yo pa te gen yon enpak sou kès minisipal yo. Kamyon ki gen yon trelè t ap desann nan mitan Martorelles chaje ak gwo bwa ki pa t gen okenn fason pine oswa akasya jan yo ta fè nou kwè..

Yo pa t ap fè yon pakin?

Sa a se kote PYE a antre nan jwèt (Plan Espesyal Iben) prezante pa Barcelona City Council nan Santa Maria de Martorelles nan jounen an 10 Novanm nan 2014 epi li gen tout plan iben ak aktivite ki afekte Can Girona. Majistra a te konnen de 12 Desanm nan 2014 ke pakin nan pa ka bati nan yon zòn ki enkli nan PEIN la. Malgre ilegalite yo evidan nan ki Konsèy vil la nan Santa Maria de Martorelles te okouran, pwovizwaman apwouve PEU a nan jounen an 15 Desanm nan 2014 (Dekrè 237). PEU a pa definitivman apwouve ak Se poutèt sa travay la sou ki estab oswa rekiperasyon rekòt yo pa ta dwe fèt..

E Farmhouse la??

Konpetisyon ouvè Can Girona te yon fwod. Pami kondisyon esansyèl yo te restorasyon an total nan Farmhouse la nan tèm nan 5 ane nan depans lan nan lokatè a. Li te sanble ke se te yon konpetisyon ouvè, men lè nou rele nan dat limit la pou mande yo, yo di nou abandone paske tout bagay te deja distribye.. PEU ki pwopoze kounye a se plis pase 5 dè milyon de ero peye pa Barcelona City Council la imedyatman akòde konsesyon an nan itilizasyon ak aktivite nan twa asosyasyon.: Enterè, Suara i Platfòm Edikasyon. Plan sa a anvizaje demoli pati lès fèm nan ak bati twa etaj sou bò lès ak bò nò yo.. Li planifye tou pou monte do kay la epi ogmante wotè rès fèm nan. Malgre ilegalite sa a ak lòt pwen nan Plan Espesyal Iben an enplike, gen yon bagay ki pa gen valè: aktivite kan an, fèm ak pansyon. Nan PYE a, chanm yo vin abitye pou touris riral yo ak zòn kan an redwi a yon zòn ridikil pou 20 tant anpile nan solèy la. Fèm nan disparèt ak forè yo trase sou kat yo pa egziste ankò. Majistra Santa Maria de Martorelles ak ekip gouvènman li a kontinye defann jiska jounen jodi a tout Plan Konsèy vil Barcelona ak Konsèy pwovensyal la., kouvri enfòmasyon ak kontourne lwa minisipal yo.

Sa fè kat mwa depi Salvem Can Girona te mande yon reyinyon ak Konsèy vil Barcelona e nou toujou ap tann pou yo jwenn, jan yo di, "pi bon fason pou abòde demann nou an" e sa fè de mwa depi vil Santa Maria. Konsèy Martorelles te dakò pou yon reyinyon avèk nou. Se konsa, Plenum Minisipal la te fè nan jounen an 19 an janvye devan moun nan vil la. Nou toujou ap tann.

KI KONSA TOUT FÈ W PANSE AK YON KONSÈY KLÈ NAN VIL BARCELONA AK VIL SANTA MARIA DE MARTORELLES NAN MEZONMAN LEGALITE YO AP FÈ.. BYEN NAP KONNEN POUKISA.

Fountain Ann sove Can Girona

Fev 092016
 

titeres-desde-abajoEl Ayuntamiento de Madrid carga contra 2 artistas por una representación en la que se denunciaba precisamente la represión. Los Ayuntamientos del Cambio, que algo cambie para que todo siga igual.

 

 

En la tarde del 5 fevriye, dentro de las actividades del Carnaval de Tetuán, la compañía Títeres desde Abajo ha realizado un espectáculo titulado «La bruja y Don Cristóbal» en la Plaza de Las Palomas en el barrio de Tetuán de Madrid con la siguiente sinopsis:

«La Compañía Títeres desde Abajo revive a Don Cristóbal Polichinela, ese oscuro personaje de la tradición popular ibérica. En esta ocasión, Polichinela llegará a Tetuán para imponer su voluntad a base cachiporra. Sepandan, también habitará en estas tierras una bruja que tiene la firme decisión de amar su libertad por encima de todo y no dejarse pisotear por ningún Don Cristóbal, por mucho poder que éste se arrogue».

Más info:
Atik konplè nan A las barricadas

 

Demostración de apoyo en Mollet del Vallès, el domingo 7 de febrero por la tarde.

942791_10 IMG-20160208-WA0001

Dec 022015
 

Esta mañana en Tarragona tuvimos una gran alegría, tanto los compañeros imputados por unos supuestos delitos que existieron sólo para la guardia civil, en una asamblea de trabajadores y trabajadoras hace 11 ane, como las 150 compañeras y compañeros que nos concentramos en las puertas del juzgado. Se les pedían más de tres años de prisión para cada uno, pero hoy los supuestos delitos fueron desestimados y quedaron absueltas 5 de los compañeros, mientras que al sexto de ellos, Pedro Duque, para quien se le sumaban más de 4 años y medio de prisión porresistencia a la autoridad”, fue desestimada y se le condena porresistencia con forsejeo”, por lo que tendrá que pagar 2€ al día durante dos meses, o sea, 120€.

¡El único camino es la lucha!

¡Nuestra mejor arma, la Solidaridad!

CGT Vallès Oriental

Absolución Cas Expert! (2 diciembre 2015)

 

Nov 282015
 

jornades-icam-des-2015Konpayon ak konpayon,

Como sabéis se están desarrollando unas jornadas de lucha contra las altas medicas injustificadas en las mutuas y el ICAM.

 

Unas mutuas al servicio de los beneficios de la patronal a costa de la salud de lxs trabajadorxs.

El día martes 1 de diciembre se realizarán acciones descentralizadas en toda Catalunya, la CGT del Vallés Oriental repartiremos octavillas en el mercado de Mollet y visitaremos distintas mutuas, tanto de Mollet como de Granollers, para hacerles saber nuestra disconformidad con su forma de actuar, que en la mayoría de ocasiones pretenden encubrir un accidente laboral o una enfermedad profesional, con la baja de la Seguridad Social, enviando a lxs trabajadorxs al médico de cabecera.

Las acciones las realizaremos en sesiones de mañana y tarde, con lo que nos convocamos el:

Madi 1 de diciembre a las 9:30h y a las 16:00h en el Sindicato
C / Francesc Macià 51 Mollet del Vallés.

Un Tribunal Médico (ICAM) con el único criterio de reducir el gasto a costa de dar altas injustificadas.

Un tribunal médico que cada vez da altas con mayor rapidez y declara menos Incapacidades por invalidez.

Jedi 3 de diciembre a las 11:00h concentración en el ICAM de Barcelona
Avda Vallcarca 169

Te esperamos para hacernos oír.

SP Vallés Oriental

Nov 062015
 

Hoy se ha votado el pre-acuerdo de Valeo, han sido 101 días de huelga y el lunes volvemos al trabajo, 159 compañerxs han dicho sí y 45 que no, 3 abstenciones.

Queremos daros las gracias a todxs, en particular aquellxs compañerxs que nos habéis apoyado, por acompañarnos en el camino y resistir; por habernos dado la fuerza y la confianza necesaria para luchar por nuestros puestos de trabajo Kontinye lekti »

Oct 282015
 

Pocas, muy poquitas cosas se movieron ayer en la tercera reunión tras la retirada del Expediente de Traslado por parte de Valeo.

La empresa dijo estar en disposición de ofrecer 2.000€ más para las indemnizaciones voluntarias. Kontinye lekti »

Oct 212015
 

La Sección Sindical de CGT en Valeo considera «humo» la propuesta que presentó ayer la empresa en la primera reunión tras la retirada del Expediente de Traslado.

La empresa ayer dijo que alargaba la actividad de la planta hasta Junio de 2016, Kontinye lekti »