CGT CONVOQUEM A LA VAGA D’ENSENYAMENT DEL 9 DE MARÇ

MANIFESTACIÓ a Barcelona a les 12h des de Pça Universitat i ASSEMBLEA OBERTA de Treballadors/es de l’Ensenyament a les 16h a la nostra seu (Via Laietana, 18, 9è pis).

Manifestació a Tarragona, 12h Plaça Imperial Tarraco

Des de CGT Ensenyament cridem a totes les treballadores i els treballadors de l’ensenyament públic de Catalunya a participar a la vaga que, a nivell estatal, convoquem els sindicats (CCOO, UGT, STES, CGT), les federacions d’AMPA (CEAPA), diversos sindicats d’estudiants i moviments de renovació pedagògica, pel proper 9 de març.

Aquesta convocatòria de vaga estatal exigeix la derogació de la LOMCE i la reversió de les retallades imposades pel “Gobierno”. Des de CGT Ensenyament compartim les reivindicacions plantejades a la convocatòria conjunta. Però no volem deixar d’assenyalar que els responsables del deteriorament de l’educació pública a Catalunya són, tant el “Gobierno” central com el Govern de la Generalitat, que han aplicat polítiques molt similars, tant pel que fa a normativa com a la dotació de recursos:

1. Cal la derogació de la LOMCE, una llei privatitzadora i reaccionària. No oblidem, però, que està inspirada i que té moltes semblances amb la LEC, que està molt més desplegada a Catalunya. Exigim l’aturada immediata dels Decrets de plantilles i d’avaluacions.

2. És del tot imprescindible acabar amb les permanents retallades que aplica el govern del PP als serveis públics i a l’ensenyament. Mitjançant els acords de la política fiscal i financera aquestes retallades es tradueixen en retallades, també, del Govern català com les que hem patit aquests darrers anys.

La vaga del proper 9 de març suposa una oportunitat de mobilitzar-nos amb contundència i avançar en les reivindicacions d’àmbit estatal. I també ha de permetre donar continuïtat a la mobilització que ha permès que l’ensenyament sigui l’únic sector que, a Catalunya, hagi començat a revertir retallades. La signatura de l’acord entre USTEC, CCOO, i UGT amb el Departament i la desconvocatòria de la vaga conjunta del 9F va impedir donar continuïtat a la lluita per aconseguir aquelles reivindicacions urgents i encara no assolides de la plataforma de mínims. Els mateixos sindicats ara no volen que la vaga del dia 9 de març serveixi a Catalunya per assenyalar també al Govern de la Generalitat i exigir-li les reivindicacions pendents, quan segurament encara no s’hauran aprovat els pressupostos:

Des de CGT Ensenyament, a més d’exigir la derogació de la LOMCE i la reversió de les retallades del govern de l’Estat, el proper 9 de març sí continuarem exigint al Govern de Catalunya:

• Reducció de les ràtios (20 a infantil i primària, 25 a secundària i 30 a batxillerat). Cap tancament de grups públics i acabar amb la massificació a secundària. Si s’han de suprimir grups que sigui a la concertada.
• Reducció de l’horari lectiu a 18 hores a secundària i 23 a primària.
• Aturar el desplegament de la LEC (decret de plantilles, i processos d’avaluació).

Aquestes reivindicacions són possibles amb mobilitzacions contundents i continuades. Per això, cal que ens organitzem als centres i les assemblees i exigim als sindicats que convoquen a la vaga del 9 de març continuïtat en les mobilitzacions, tant a nivell estatal com a Catalunya.

CGT Ensenyament
http://cgtense.pangea.org/
http://www.facebook.com/CGTENSE
https://twitter.com/CGTEnsenyament

Els propers pressupostos d’ensenyament inclouran algunes de les reivindicacions de mínims que hem estat exigint els darrers mesos. Des de CGT Ensenyament estem convençudes que aquestes millores, encara que insuficients, han estat fruit de l’organització i de la mobilització dels i de les docents i que han de suposar un punt d’inflexió i l’inici de la reversió de totes les retallades que encara patim.

Revertim retallades lluitant!

Debatre als centres sobre un moment clau

Des de l’inici del present curs vam explicar que aquests mesos podien ser molt importants per començar a revertir les retallades que pateix l’ensenyament públic des de fa anys. L’aprovació de pressupostos, amb un govern sense majoria absoluta per imposar-los i amb l’actual situació política a Catalunya, ens donava possibilitats reals d’assolir les nostres reivindicacions. A partir d’aquesta anàlisi i del diàleg amb els i les nostres companys i companyes sobre quines eren les retallades que estaven afectant més als centres, vam acordar una plataforma reivindicativa de mínims que fos assumible per tal d’exigir que fossin incorporades en el seu conjunt als pressupostos de la Generalitat per l’any 2017.

També vam dir que per aconseguir aquestes reivindicacions caldria un procés de mobilitzacions contundents, que inclogués convocatòries de vaga amb perspectives de continuïtat i no convocades per les cúpules dels sindicats, sinó a partir del debat als centres amb els i les docents. En aquest sentit, des de CGT vam proposar a la resta de sindicats iniciar un procés de xerrades-assemblees als centres per explicar la importància del moment i debatre sobre la possibilitat d’anar a la vaga durant el debat de pressupostos per tal d’aconseguir la plataforma de mínims acordada.

La/es data/es de la vaga: dues formes de fer acció sindical

Des del mes d’octubre fins a finals de desembre vam fer xerrades-assemblees a centenars de centres convocades per tots els sindicats. Hem de dir que no tots els sindicats les van impulsar de la mateixa manera. Malgrat això i la participació irregular de docents, vam poder debatre amb moltes companyes i companys dels quals una bona part veia la importància del moment i estaven disposats/des a anar a la vaga per incidir en els pressupostos.

La discrepància i la fi del procés unitari va arribar en el moment de decidir quan s’havia/en de convocar la/es vaga/ues. Els sindicats de la mesa sectorial (USTEC·STEs, CCOO, UGT i ASPEPC·SPS), alguns d’ells reticents a convocar cap vaga, van considerar que s’havia de convocar una vaga d’un dia el 9 de febrer coincidint amb la data prevista d’aprovació dels Pressupostos. Des de CGT consideràvem que aquesta data no responia a dos elements que la gent trobava essencials als centres: la vaga s’havia de fer mentre s’estaven debatent els pressupostos i quan encara es podia incidir en les decisions i no havia de ser una altra vaga d’un dia per expressar el rebuig a allò ja decidit, sinó que havia de tenir perspectives de continuïtat dintre de la tramitació dels pressupostos. La nostra proposta era fer-la coincidir amb el debat pressupostari d’educació del 18 de gener, quan encara es podien canviar les partides econòmiques, però estàvem disposats/des a convocar-la la darrera setmana del mes de gener, tal i com vàrem acordar prèviament en una assemblea d’afiliades de CGT i seguint el criteri d’intentar que fos unitària. Segons els terminis previstos, el dia 28 de gener la CUP-CC decidia si votava a favor dels pressupostos i el dia 1 de febrer la comissió d’economia feia la proposta final, per tant, a partir d’aquestes dates, podia quedar sensiblement reduïda la possibilitat d’aconseguir cap canvi als pressupostos. Finalment els sindicats de la Mesa no ens van acceptar a la convocatòria del 9F si manteníem la proposta de vaga del 18G.

Article sencer: CGT Ensenyament