El proper divendres dia 22 de març a les 18 hores realitzarem al local de la Ronda d’Orient, 6 no Mollet del Vallès, una xerrada-debat a càrrec del Grup de Defensa del Ter sobre la sostenibilitat del model de granges industrials i les afectacions a la pol·lució ambiental, canvi climàtic i la contaminació de les aigües.
KATALONIJĀ MĒS ESAM VAIRĀK CŪKAS NEKĀ CILVĒKI!
Granges industrials, Alimentació, Purins, Nitrats i Aigua.
Xerrada i Debat a càrrec del Grup de Defensa del Ter.
Piektdiena 22 de març a les 18 stundas. Ronda d’Orient, 6 (Mollet del Vallès) [davant de l’estació de tren Mollet-Sant Fost]
“Hi ha gent a qui no li agrada que els treballadors i les treballadores ens associem per defensar els nostres drets col·lectius i construir un nou món just. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s’escriga o es pense”.
Piektdiena. Vespre de tardor. Girona. Un autocar surt del Passeig d’Olot. Aquest encara farà parada a Mollet del Vallès i Sabadell.
S’anirà omplint de persones que, esgotades de la setmana laboral, van enllà i aquest cap de setmana viatjaran 500 quilòmetres fins Madrid per reivindicar la fi de la inflació especulativa dels preus i accions preventives per mantenir la Sanitat Pública Universal i les Pensions de Jubilació en el futur proper i llunyà. La cosa també va de fer caliu a companys i companyes assetjades. I de democràcia real.
Algunes de les viatjants acaben de plegar del “curro”. Serà un viatge llarg i de mal dormir. D’altres companys i companyes aquesta vegada no han pogut assistir. Després, un tediós retorn a casa.
I així des de molts punts del territori peninsular. En un descans del trajecte coincideixen amb companyes de Rubí. També de València.
Alguns cops toca arromangar-se de debò, perquè la Causa bé s’ho mereix. Avui n’és un. Molt probablement en seran molts més.
El cansament del camí fa efecte i a la comitiva li costa seguir els càntics, consignes i balls durant la manifestació. Tant se val. Allà hi són. Un granet de sorra. L’ambient és d’humilitat i germanor abnegada. Això importa!
A tots i totes aquelles que dediquen el seu temps de vida per les causes nobles!
Ahir al vespre una companya es va passar pel local del sindicat. La seva expressió delatava que la jornada li havia estat adversa.
De sobte un somrís li va il·luminar la cara: «-Les companyes de XXXXXX* han guanyat les eleccions sindicals».
*No esmentem el nom de l’empresa perquè fins i tot les treballadores el van ignorar expressament en la seva campanya, en conseqüència de la seva indigna actitud envers elles. No esmentar el nom del porc, malgrat sabem tots qui és.
La victòria en el procés electoral era anecdòtica. Aquells llavis mostraven l’orgull per les companyes amb les quals havia col·laborat colze a colze des que alguns anys enrere un empresari despietat les havia abandonat «per insolvència». L’Ajuntament de Mollet del Vallès, pel qual treballava la subcontracta fallida, no ho va fer gaire millor i les va menystenir fins a extrems poc humans. Va caldre, des de zero, lluitar per la subrogació.
La nova empresa licitadora, la innombrable actual, les ha vingut tractant amb arrogància i menyspreu: persecucions assetjants per part de les indivídues supervisores, amenaces de sancions i suspensió de sou recurrents, acomiadaments despòtics a companys i companyes.
Un dels companys assetjats i amb amenaces de sancions va acabar mort en allò que les lleis burgeses anomenen eufemísticament «accident laboral». Companyes nostres foren denunciades penalment per gosar dir que certs «accidents laborals» són més aviat assassinats.
L’imperi de la llei del més fort, amenaces, persecucions, layoffs, un MORT, denúncies penals, greus malalties… a qualsevol lloc haurien imposat laomertài la rendició en massa.
PERÒ AQUÍ NO SOM PAS QUALSEVOL LLOC.
Aquestes companyes fa un temps no en sabien gaire, de Drets, feien la mirada perduda de l’anyell esperant ser degollat.
Algunes i alguns van dedicar molt generosament gran part del seu temps, saviesa i energia a ensenyar-les que la dignitat era dins seu i que l’havien d’emprar per ser autònomes en la lluita per prendre la serp pel coll.
A dia d’avui aquestes companyes ja fa temps que, en creuar-les pel sindicat, ja no tenen la mirada esbiaixada, sinó penetrant, els ulls de la dignitat de les treballadores que, malgrat la condició de ser humils, saben aguantar la mirada al patró i cantar-li les veritats, exigir-li els Drets i denunciar-li cada xarlotada i forçar-lo a readmetre treballadores acomiadades.
I ja ho fan elles soles, i ens podran ajudar a la resta.
Gràcies a les persones abnegades que van dedicar el seu temps, no a dirigir-les sinó a ensenyar-les en l’autonomia emancipadora.
Guanyar unes eleccions sindicals, una anècdota. EL SOMRIURE, LA DIGNITAT.
Probablement no hauria de ser jo la persona més indicada per escriure aquestes lletres, però ningú altre ho farà.
Certes situacions invisibles mereixen ser conegudes, vindicades i no oblidades.
Šeit ir visi sesiju video, Mēs ceram, ka jums bija tikpat labi kā mums., un ka šīs konferences mudina mūs turpināt cīņu par taisnīgāku un vienlīdzīgāku sabiedrību, nav bagāts vai nabags, kur mums nav jāstrādā, lai uzkrātu nederīgas preces, bet gan cilvēku vajadzībām; kur mēs neskatāmies viens uz otru ar aizdomām, bet ar pārliecību, solidaritāti un savstarpēju atbalstu; sabiedrība bez bailēm kaut ko darīt vai pateikt, baidoties no policijas represijām, militārs, politikas, reliģisko vai plašsaziņas līdzekļu… pasaule bez represoriem, nav policistu, militārs, politiķiem, reliģijām, varas līdzekļi, lai mūs kontrolētu, apspiediet un apspiediet mūs.
Un no šejienes veidojiet sabiedrību cilvēkiem un cilvēkiem, visiem.
veselība.
CGT Valles Oriental
–
15 jūlija izstāde “Libertārā revolūcija” 19 jūlija izstāde “Brīvas sievietes”
Runājiet un debatējiet ar Jordi Viader. dokumentālā caurlaide “nepielūdzams”
–
21 jūlijs Grāmatas prezentācija “nelikumību 22 jūlija koncerts Muyayo Rir un
tas strādā” kon Pīters Gelderlūss, autors. Džeksona skandāls
–
23 jūl Bio-lēnā dzeja palīgā 24 Mollet kolektivizācijas ceļš 1936
Pirmā no piemiņas dienām 80 Sociālās revolūcijas gadadiena.
Satriecošs !! Izstāde… 26 paneļi, kas stāsta par libertāro kustību, AIT, pašpārvalde, anarhosindikālisms un libertārais komunisms, cita starpā.
Pēc tam tika demonstrēta dokumentālā filma “kolektīvā ekonomika” kas parāda, kā Spānijas pilsoņu kara pirmajos mēnešos, Katalonijā strādnieki, pēc apvērsuma apturēšanas, viņi paņēma uzņēmumus, viņi tos kolektivizēja, samazināja darba centrus un uzlaboja to telpas un iekārtas, uzlabot saražotā produkcijas produktivitāti un kvalitāti, vienojošas algas, dažos uzņēmumos ieviešot ģimenes algu, lai gan visbiežāk notiek atšķirību samazināšanās starp profesionālajām kategorijām, Darbiniekiem, kuri nevarēja strādāt, tiek garantēta medicīniskā palīdzība un atalgojums, kas līdzvērtīgs aktīvajam darbiniekam, pensionēšanās 60 gadu vecumā ar algu starp 50 un 85%, bezdarbs tiek samazināts, radot jaunas darba vietas un samazinot darba dienu skaitu… kļuva skaidrs, ka darbs, kas bija, tas bija jāizdala. Piemēram, kolektivizētajos frizētavās 8 stundu maiņa tiek aizstāta ar divām 6 pusotras stundas dienā, un Badalonas tekstilrūpniecībā darba diena tiek samazināta līdz 32 stundām nedēļā.
Nomas cena pazemināta, publikas brilles pieaug (kinoteātros, teātri…), tiek veidotas skolas, darbinieku apmācības centri, bibliotēkas, žurnāli, ir uzlabota ūdens apgādes sistēma, gaismas viens, pārvadājumi, sakaru un visu pakalpojumu cenas tiek pazeminātas.
Tā ir ekonomika, kas kalpo pilsoņiem, bez priekšniekiem vai kungiem un ārpus visas valdības, pašpārvaldītā veidā.
Šie ir gadi, kuros Katalonija bez šaubām ir visneatkarīgākā visā tās vēsturē, ir sava policija, Tava armija, ir viss… līdz maijam 37 kuru kontrolē centrālā valdība.
Tas arī parāda, kā no valdības, ko vadīja sociālists Largo Caballero un vēlāk Huan Negrín, baidās no sociālajām un ekonomiskajām pārmaiņām Katalonijā, viņi boikotē visu procesu, viņi negribēja, lai kolektivizācija darbotos. Viņi arī bija nobijušies, ka Katalonijas pārsvarā unionistu tautai būs ieroču spēks
Vienā pusē bija CNT, FAI un POUM, kolektivizācijas atbalstītāji un, no otras puses, UGT (kuri bija piedalījušies kolektivizēšanā), PSUC, Kreisie republikāņi, Lluis Companys vadītā Generalitat valdība un centrālā valdība, kas boikotēja visu procesu, līdz tas tika iznīcināts.
Visbeidzot Jordi Viader runāja ar mums par socializēto piena nozari, par to, kā tika veikta tās kolektivizācija, mašīnu uzlabojumi, instalācijas, piena nozaru apvienošanu un sniedza mums vairākas fotogrāfijas par šo tēmu…
visu var redzēt (mīnus dokumentālā filma) šajā video.
Šis Piektdiena 15 jūlijā, mums ir prezentācija Sociālās revolūcijas 80. gadadienas konferences, 1936-2016, pilsoniskajā centrā Marineta (Pl. baznīcas, 7, Mollet del Vallès, a 100 mts no Vecā rātsnama) kurā pavadīsim dokumentālo filmu "Kolektīvā ekonomika. Pēdējā Eiropas revolūcija 1936./39., autors Eulàlia Comas (2014).
Tā ir dokumentāla filma, kas iedziļinās nesenā un mazpazīstamā vēstures notikumā: atsavināšana un darba vadība 80% nozaru un pakalpojumu Katalonijā starp 1936 i 39. Tā ir viena no radikālākajām – radikālākajām pārvērtībām- un 20. gadsimta novatori. Eiropas pēdējā revolūcija.
Dokumentālā filma ir pusotra gada darba rezultāts un ir 13 intervijas ar šī perioda lieciniekiem un ekspertiem, piemēram, Antoni Castells, Maikls Izards, Frensiss Kabana, Pelai Pedžesa, Džoana Ulesa vai Eidalds Vila. Visā viņu 66 minūtes, parādīt attēlus, fotogrāfijas un dokumenti no laika posma no vairāk nekā 10 dažādi faili, tostarp Anselmo Lorenco fonds Libertarian Studies, populārā enciklopēdiskā Athenaeum, Montserrat Tarradellas i Macià arhīvs vai Barselonas pilsētas vēsturiskais arhīvs.
Tāpat, atklājam izstādi "Sociālā revolūcija", ar attēliem no laika, kad sabiedrība pilnībā mainījās, kad cilvēki ņēma savas dzīves pārvaldību savās rokās.
Mums būs klātbūtne vēsturnieks Žordi Viaders, izskaidrot un diskutēt par tiem kolektivizācijas Mollē un reģionā.
Jūs visi esat aicināti nākt un piedalīties!
veselība!
CGT Valles Oriental
Mandarīns: Piektdiena 15 jūlijā, 18.30h.
Ieslēgts: Pilsoniskais centrs Marineta (Pl. baznīcas, 7, Mollet del Vallès, a 100 mts no Vecā rātsnama)
Compañeros, compañeras, se cumplen 80 años del verano de 1936, cuando las clases trabajadoras y populares salieron a la calle a parar el golpe y comenzar un proceso impetuoso: la Revolución Social. En pocos meses se alcanzaron enormes avances sociales como nunca en la historia de la Humanidad: colectivización de la industria y el campo, educación laica y libertaria, participación del pueblo en todos los ámbitos de decisión, un rol activo e igualitario de las mujeres en la actividad económica y de transformación radical de la sociedad. La Anarquía soñada, pero también forjada, se ponía en marcha…
Hoy como ayer, 80 años después, desde el sindicato CGT seguimos luchando cotidianamente en nuestros lugares de trabajo, en las calles y plazas, tanto en los barrios como también en las redes sociales, en las escuelas y universidades, en todos los espacios donde el sistema capitalista pretenda arrebatarnos la dignidad, nuestra libertad, nuestra vida como personas libres, autónomas y solidarias, nuestros espacios sociales tantas veces pisoteados y tantas veces reconstruídos. Pasaron décadas, pero nosotr@s seguimos luchando, seguimos soñando y construyendo un mundo libre de fronteras, libre de opresores y parásitos, un mundo de personas iguales y libres.
Nosotr@s conocemos una manera de conmemorar el pasado: lo hacemos enfrentándonos a este presente desolador, lo hacemos reivindicando aquellos mismos principios libertarios, y lo hacemos con el objetivo de cambiar total y globalmente nuestra sociedad, por la construcción de una sociedad igualitaria, solidaria y libertaria.
Y en esta ocasión lo hacemos también desde la cultura, desde la música que nos mueva el cuerpo y los corazones, desde la historia y las ideas actuales que fluyan como agua, desde el compartir con compañeras y compañeros unos buenos momentos de charla y libertad.
CGT Valles Oriental c / Francesc Macià 51, Mollet del Vallès
Zaudējumi: 93 593 1545 / 625 373332
e-pasts: cgt.mollet.vo@gmail.com Web / Facebook / čivināt
———————————————————— PROGRAMA
piektdiena 15 jūlijā – Centro Cívico La Marineta
18:00 Inauguración de la exposición “La Revolución Social”
18:30h documental “Economía Colectiva” Con Jordi Viader, periodista e historiador.
otrdiena 19 de Julio – Centro Cívico Can Borrell
18:00h Inauguración de la Exposición «Mujeres Libres» documental «Indomables, una Historia de Mujeres Libres»
Ceturtdiena 21 jūlijā – Centro Cívico Can Pantiquet
19:00h Presentación del libro “La Anarquía Funciona” Con su autor Peter Gelderloos.
piektdiena 22 de Julio – Parque de Can Mulá
20:00h a 21:30h música de los “Scandol Jackson”
21:30h a 22:00h Es mērīju.
22:00h a 23:45 "MUYAYO RIF" mūzika
Nākamais trešdiena 18 de mayo, en l’Anònims de Granollers (c/ Ricoma, 57, Granollers), y con la colaboración de la CGT Vallès Oriental, se proyectará el vídeo documental«El tiempo de las cerezas. 1977-1979, eclosión libertaria», con la presencia deldirector y autordel mismo, Juan Felipe.
“El tiempo de las cerezas”, canción de amor convertida en himno de la Comuna de París, es una alegoría del eterno renacer de la vida y por ende de la “Idea”.
A principios de los 70 militantes de toda edad y condición se van organizando. De entre estos la familia libertaria aflora con fuerza, con mucha fuerza. Revistas, ateneos y otros grupos aparecen por doquier. También la CNT. El anarcosindicalismo se reconstruye y durante unos meses parece que va a recuperar la fuerza que tuvo en los años 30. Tomēr, a finales de la década aparece desfondado, dividido y desorientado. ¿Qué ocurrió para que todo se desmoronara? Hemos hablado con protagonistas de esos días. Quienes quisieron, contestaron.
IÑAKI GARCÍA (Barselona). Fundador de Virus editorial y dinamizador de El Local PEPE RIBAS (Barselona). Escritor y fundador de la revista Ajoblanco ÁNGEL BOSQUED. Militante de la CGT de Catalunya y la Fundación Salvador Seguí MIKEL ORRANTIA “TAR” (Bilbo). Dinamizador de la revista y el colectivo Askatasuna ROSA MERINO (Madrid). Trabajadora de banca y militante de CGT PEPE MONCHO (Madrid). Colaborador de la Escuela Popular de la Prospe EMILI CORTAVITARTE (Barselona). Militante de CGT de Catalunya y promotor de la iniciativa Embat JOSÉ MARCH BOU (Madrid). Secretario General de CNT tras el Congreso de Unificación (1984) MANEL AISA (Barselona). Miembro del Ateneu Enciclopédic Popular PILAR HERRERO (Madrid). Militante libertaria y fundadora de la F. Aurora Intermitente ELOY MARTÍN (Madrid). Militante de CNT-AIT y de la Fundación Aurora Intermitente OCTAVIO ALBEROLA. Militante de JJLL (exilio) y de Defensa Interior de CNT CARLOS RAMOS (Madrid). Militante de CGT y de la Fundación Salvador Seguí de Madrid AURORA MOLINA (Asturias). Militante libertaria desde 1936 JOSÉ RAMÓN PALACIOS (Madrid). Pres. de de la Fundación Anselmo Lorenzo y ferroviario CNT-AIT JOSÉ MARI OLAIZOLA (Hernani). ExSecretario General de la CGT EDUARDO COLOMBO (París). Miembro de la CNT-Francia, antiguo miembro de la FORA. NACHO LAMATA (Barselona). CNT-Joaquín Costa y librero de La Rosa de Foc
KURDISTĀNA: DEMOKRĀTISKAIS KONFEDERĀLISMS
Video debates un saruna par kurdu tautas cīņu,
atbildīgs par Azadi platforma
Fotoizstāde: "Lai brīvība nebūtu tikai vēlme"
(no 14 al 18 gada martā)turpināt lasīt »
Vídeo y Charla este viernes 15 janvāris 2016, līdz 18:30 en la CGT Barcelona (Via Laietana 19, 9º planta) sobre el confederalismo democrático en el Kurdistán. Municipalismo sin estado.
Reportaje sobre la Huelga en el Viena Montmeló, no “Pies de Gato” (tv de Mollet), que nos hicieron durante el fin de semana de Gran Premio MotoGP 2015.
Recordad que la huelga continúa, hay que dar todo nuestro apoyo a los compañeros despedidos, junto a las compañeras y compañeros en huelga.
En Viena hay una solución: ¡Readmisión de los trabajadores despedidos por luchar!
Nākamais trešdiena 18 
