Οκτ 012024
 

Συνεργάτες και σύντροφοι,

[A modo recordatorio]:

Ya ha pasado un año, desde que la UTE AP7 VALLÉS presionaba a un grupo de trabajadores subrogados de Abertis con una carta que informaba que, a partir del 23 de septiembre de 2023, se aplicaría el VII Convenio Colectivo del Sector de la Construcción.
También se indicaba que las condiciones económicas actuales se mantendrían hasta el 30 de septiembre de 2023 y que, a partir de esa fecha, dependerían del procedimiento de negociación que se estaba llevando a cabo.
En la Asamblea del 20 de noviembre de 2023, la plantilla afectada dijo un NO rotundo. No iban a aceptar ningún acuerdo que implicara la reducción de las condiciones económicas y laborales sin contraprestación alguna.
Por mayoría, se acordó que preferíamos acatar una sentencia firme antes que ceder a la presión empresarial, coacciones y mala fe.
Si hubiéramos cedido y aceptado la propuesta de la empresa en la asamblea, hoy tendríamos alrededor de un 7% menos de poder adquisitivo al año, lo que equivale a haber perdido una mensualidad completa. Επίσης, el personal de oficinas habría tenido que trabajar una semana más al año, δηλαδή, 40 horas semanales, y habría perdido unos 2,300
€ en tickets de comida.
Es un gran logro que hayamos defendido nuestros derechos y mantenido nuestras condiciones laborales. Sigamos unidos en la lucha, porque el esfuerzo colectivo siempre da resultados.

¡Salud!

¡SI TÚ LUCHAS, TÚ DECIDES!

David Barba Pérez
Sec. Gral. de la Sección Sindical CGT UTE AP7 VALLÉS

Σεπ 242024
 

Quina deu ser la raó (o les raons) per la qual persones que van viure la pobresa durant el franquisme i un sistema de Seguretat Social Pública ben bé testimonial [quants germans, familiars i coneguts morts que haurien sobreviscut amb un sistema sanitari prou desenvolupat, ja des dels anys 1950] en l’actualitat menystenen obertament el tracte i tractament, cent mil vegades millor que antany, que reben als hospitals i centres de salut en ser atesos o ingressats?

Curiosament, en sa majoria, o bé desconeixen que els sistema públic de la Seguretat Social es nodreix dels impostos dels i les treballadores, o bé són roïns arrogants pobres, d’aquells que aprofiten les escadusseres oportunitats que tenen per sentir-se suposadament «importants»; talment com els amos a qui han llepat fidelment les sabates durant tota la vida, per treure el monstre de la Síndrome de l’Emperador (aquesta vegada frustrat) que duen a l’interior. A saberamb la dependenta del supermercat, amb el metge

El seu melic liberal i «únic» no deu concebre allò de la caixa comuna de diners perquè se’n beneficiïn aquelles persones que tenen la desgràcia d’emmalaltir o quedar-se sense feina [el subsidi d’Atur també forma part de la caixa de la Seguretat social].

Els recursos són els que són i aportem mitjançant els impostos al nostre treball. Podrien ser-ne més? I tant! També s’esdevé la trista tradició estructural del clientelisme polític i l’estraperlisme, al nostre país.

Les classes populars no vivim precisament dies de glòria, incapaces en l’intent de revertir la implacable ofensiva de tots els partits polítics que accepten engreixar l’engranatge del parlamentarisme liberal burgès per privatitzar els serveis sanitaris, l’educació i els serveis de cohesió socials i traslladar-los d’allò que consideren «les mans mortes del bé comú universal (la cosa pública)» a les voraces gorges dels empresaris privats.

Tampoc aquestes persones megalòmanes del seu melic són conegudes a les assemblees organitzadores de les reivindicacions pels drets a la universalitat i qualitat dels serveis bàsics: Sanitat, educació, Serveis del Sector [de cohesió] Social, jubilació abans dels 60 anys i amb dignitat). Assemblees que criden desesperades als quatre vents la necessitat de la col·laboració de tothom (però ningú mai té mai temps «segons per a què, clar. Qüestió de prioritats».

Tampoc a les manifestacions al carrer.

Ωστόσο, al bar, a la sala d’espera de l’ambulatori, al supermercat… Ναί.

Malalties de la desmemòria, cada vegada més col·lectiva, del segle XXI.

Persones que no han fet res de dolent a la seva vida, però que tampoc han aportat [ni estan aportant res a la col·lectivitat].

Una Gran aliança entre el Narcisisme, Hedonisme, Adanisme, Cunyadisme, el Consumisme Insatisfet i la Síndrome de l’Emperador.

Malauradament pot semblar que no hi ha res a fer.

O sí?

Sempre existirem les resistències, malgrat tot, empenyent i caminant cap a Utopia.

Ιούνιος 292024
 

Comença a rodar el Sindicat de Transports i Comunicacions del Vallès Oriental:
Transportistes, Missatgers, Repartidores, Telemàrketing, Telecomunicacions, Riders, Logística, Manteniment viari….

Seguim creixent com a Federació Comarcal!!

Us desitgem molta Salut i Èxits, companys i companyes!!

Com contactar-hi? 👇
https://cgtcatalunya.cat/cgtvallesoriental/category/contacta-amb-nosaltres/

Ιούνιος 042024
 
Την επόμενη Παρασκευή 14 από τον Ιούνιο έως 17 ώρες θα πραγματοποιηθούν στην τοποθεσία Ronda d'Orient, 6 Κογκρέσο της Καταλονίας, μια συζήτηση – Πιέστε στρογγυλά με τα ακόλουθα περιεχόμενα:
  • Η ΝΕΑ ΕΠΑΓΓΕΛΜΑΤΙΚΗ ΕΚΠΑΙΔΕΥΣΗ: ΙΔΙΩΤΙΚΕΥΣΗ, ΔΙΑΦΘΟΡΑ ΚΑΙ ΕΚΜΕΤΑΛΛΕΥΣΗ ΜΑΘΗΤΩΝ.
  • Η ΥΠΟΘΕΣΗ ΤΗΣ ΔΙΑΦΘΟΡΑΣ ΚΑΙ ΤΗΣ ΕΡΓΑΤΙΚΗΣ ΕΚΜΕΤΑΛΛΕΥΣΗΣ ΤΩΝ ΦΟΙΤΗΤΩΝ ΣΤΗΝ ΟΠΟΙΑ ΕΜΠΛΕΠΕΤΑΙ Η ΔΙΟΙΚΗΣΗ ΤΟΥ INSTITUTE DE L'EBRE (ΧΕΛΩΝΑ) ΕΙΜΑΙ ΙΔΙΩΤΙΚΗ ΕΤΑΙΡΕΙΑ.
  • ΜΕ ΤΟΝ ΣΕΡΓΙ ΤΟΥΡ, ΕΚΠΑΙΔΕΥΤΗΣ ΣΤΟ ΙΝΣΤΙΤΟΥΤΟ ΤΗΣ ΕΒΡ, ΤΗΣ ΧΕΛΩΝΑΣ.

– ΣΤΟ ΤΕΡΜΑ ΘΑ ΥΠΑΡΞΕΙ ΣΤΡΟΦΗ ΣΥΖΗΤΗΣΗΣ.

 
Απρ 242024
 

Το επόμενο μάθημα 2024-2025 είναι υποχρεωτική η εφαρμογή της μεταρρύθμισης του ΠΠ που έχει προωθήσει η ισπανική κυβέρνηση. Υπάρχουν πολλά σημεία χωρίς συγκεκριμένα στοιχεία που οδηγούν σε αβεβαιότητες και ανησυχίες. Ας μιλήσουμε λίγο για τα κύρια σημεία ανησυχίας, πώς είναι:

– Μείωση των τακτικών ωρών προπόνησης και γενική πτώση της ποιότητας της προπόνησης.

– Παράταση των ωρών πρακτικής για τη διατήρηση της διάρκειας του 2 χρόνια έχει γίνει σε βάρος της τακτικής εκπαίδευσης

– Επισφάλεια της εργασίας των μαθητών στις εταιρείες, αν και υποτίθεται ότι η πρακτική άσκηση θα συνεισφέρει στην κοινωνική ασφάλιση.

– Προφανής ιδιωτικοποίηση της επαγγελματικής κατάρτισης αφού ένα μεγάλο μέρος της εκπαίδευσης ανατίθεται σε ιδιωτικές εταιρείες.

Μείωση ωρών εκπαίδευσης

Η μείωση των ωρών διδασκαλίας στο ινστιτούτο σημαίνει πτώση της ποιότητας της κατάρτισης για τον σπουδαστή, ήδη με αρκετή έλλειψη γνώσης. Μειώνει όλο και περισσότερο τον χρόνο προετοιμασίας σας σε σχέση με τη μακροχρόνια επαγγελματική και προσωπική σας ζωή.

Το περιεχόμενο εξαφανίζεται εντελώς, που προηγουμένως ανέφεραν τα ελάχιστα που έπρεπε να διδάσκονται σε όλη την επικράτεια και αποτελούσαν εγγύηση για να μπορέσουμε να εγκρίνουμε σπουδές και να διασφαλίσουμε την ίση κατάρτιση. Τώρα μόνο RA=Τα μαθησιακά αποτελέσματα αξιολογούνται. Υπάρχει ένα κενό στο συγκεκριμένο περιεχόμενο κάθε επαγγέλματος, που σημαίνει ότι οι μαθητές φτάνουν στην εταιρεία με λιγότερες βασικές γνώσεις για να αναπτύξουν την καριέρα τους, και τον καθιστά ακόμη πιο δύσκολο να αναπτύξει την πρόοδό του στον κόσμο της εργασίας στον τομέα του. Αυτό κάνει τους ανθρώπους να μένουν στάσιμοι και να εξαρτώνται ανά πάσα στιγμή από τις εταιρείες τους.

Όλες οι ενότητες χάνουν ώρες εκπαίδευσης ειδικά για το επαγγελματικό προφίλ στο κέντρο, προς όφελος άλλων ενοτήτων που έχουν θεωρηθεί πιο σημαντικές και που αποτελούν στο 60% των ωρών των κύκλων:

– Ένα μέρος του πάει να παχύνει το DUAL, που καταλήγει να αποτελεί μεταξύ ενός 25 και ένα 50% του συνόλου των ωρών του κύκλου.

– Ένα άλλο μέρος πηγαίνει σε εγκάρσιες ενότητες που βρίσκονται σε όλους τους κύκλους εκπαίδευσης τόσο των μεσαίων όσο και των ανώτερων βαθμών. Έχοντας υπόψη ότι οι ώρες διδασκαλίας είναι μία 25 έχουμε εβδομαδιαίες ώρες:

Τεχνικά Αγγλικά (2 η) 66 η. Στην Καταλονία έγινε ήδη σε μεσαίο επίπεδο, τώρα επεκτείνεται σε υψηλότερο βαθμό.

ψηφιοποίηση (1 η) 33 η. Χωρίς να κάνω διακρίσεις αν το χρειάζεται ή όχι ο κύκλος, πώς μπορείς να είσαι η υπόθεση της πληροφορικής, πλήρως ψηφιοποιημένο.

βιωσιμότητα (1η) 33η. Τα υλικά για την ενότητα έχουν παραγγελθεί από την ιδιωτική εταιρεία Naturgy, η οποία είναι η δεύτερη ή η τρίτη από αυτές 10 εταιρείες που ρυπαίνουν περισσότερο στην Ισπανία. https://www.huffingtonpost.es/economia/estas-son-empresas-mas-contaminantes-espana.html

Προαιρετικές ενότητες (2 ένα 3h) 66-99 η. Μπορούν να έχουν εξωτερικές Μονάδες Ικανότητας. Αυτό είναι, Μαθησιακά αποτελέσματα άλλων κύκλων κατάρτισης.

Ως σχόλιο, το όνομα ορισμένων μονάδων όπως το FOL αλλάζει (Εκπαίδευση και καθοδήγηση), ΤΑ ΔΙΚΑ (Επιχειρηματικότητα και επιχειρηματικότητα) i Σύνθεση (Έργο τελικού κύκλου):

– “Προσωπικό δρομολόγιο για απασχολησιμότητα I” (3 η) 99 η

– “Προσωπικό δρομολόγιο για απασχολησιμότητα II” (2 η) 66 η

– “Διαμορφωτικό έργο του 198 ώρες”

Μια άλλη επίδραση θα είναι η μείωση του διδακτικού προσωπικού βραχυπρόθεσμα, μεσοπρόθεσμα και μακροπρόθεσμα. Στην Καταλονία διασφαλίζεται ότι δεν θα επηρεάσει τα πρότυπα, τουλάχιστον τον πρώτο χρόνο, αφού προορίζεται να αντικαταστήσει το ισοδύναμο σε διαγραμμένες ακαδημαϊκές ώρες, για θέσεις παρατηρητών, ως περιστασιακός επισκέπτης σε εταιρείες και εμπορικά έργα. Αυτό μετουσιώνει το διδακτικό έργο που είναι δικό του, να το αντικαταστήσει και πιθανώς να το εξαλείψει.

Δεν υπάρχει καμία εγγύηση ότι οι ώρες καθηγητών μπορούν να διατηρηθούν στο μέλλον και είναι ξεκάθαρο ότι μπορούν να γίνουν οι περικοπές που θα επέλθουν. Φαίνεται σαν ένας αλάνθαστος τρόπος για να λυθεί το έλλειμμα των εκπαιδευτικών που εμφανίζεται στους κύκλους ΠΠ τα τελευταία χρόνια.

Παράταση ωραρίου εξάσκησης

Όπως έχει ειπωθεί προηγουμένως, ένα μεγάλο ποσοστό των χαμένων ωρών προπόνησης πηγαίνει στο DUAL:

– DUAL είναι το νέο όνομα που έδωσε η ισπανική κυβέρνηση στο πριν ήταν άμισθη πρακτική ή FCT=Εκπαίδευση κέντρου εργασίας.

Διπλός στρατηγός (ΑΙΣΘΗΣΗ ΑΜΟΙΒΗ): ο 25% ένα 35% των ωρών (του 500 ένα 700 η). Η Καταλονία είναι φαραώ 515 η.

εντατική διπλή (ΠΛΗΡΩΜΕΝΟ στο ελάχιστο): ο 35% al 50% (του 700 ένα 1000 ώρες του κύκλου), με ΔΙΠΛΗ σύμβαση. Στην Καταλονία 713 η (διπλό γενικό + διατροπικό έργο).

Η αύξηση των ωρών πρακτικής άσκησης σε εταιρείες δημιουργεί προβλήματα στην εύρεση επιπλέον θέσεων όπου μπορείτε να κάνετε το DUAL με εγγυήσεις.

– Επίσης στο να μπορέσει να πραγματοποιήσει την επίτευξη αυτών εντός των καθορισμένων προθεσμιών.

– Επιπλέον, ευνοεί την αύξηση των γραφειοκρατικών και διοικητικών καθηκόντων και δυσχεραίνει τον έλεγχό τους από τους εκπαιδευτικούς.

Αφ 'ετέρου, η συντριπτική πλειοψηφία των εταιρειών που συμμετέχουν στο νέο μοντέλο, δεν θα είναι σε θέση να εξασφαλίσουν επαρκή διδασκαλία και ότι η μάθηση που επιτυγχάνεται δεν είναι μερική, ειδικός, και προορίζεται να καλύψει τις επείγουσες ανάγκες κάθε εταιρείας. Δεν πιστεύουμε ότι οι μαθητές μαθαίνουν στην εταιρεία τα ίδια όπως στο σχολείο i, Έτσι, κάποιες ώρες δεν μπορούν να αντικατασταθούν με άλλες.

Αναγκάζεσαι κυριολεκτικά να ξεκινήσεις το DUAL στην επιχείρηση τον πρώτο χρόνο με τον οποίο:

– Υπάρχει έλλειψη εκπαίδευσης για τον φοιτητή για την έναρξη της πρακτικής άσκησης.

– Καθιερώνεται σκληρός ανταγωνισμός μεταξύ των μαθητών του FP Inicial, μέση και ανώτερη τάξη. Μαθητές κατώτερου επιπέδου, ιδιαίτερα το Αρχικό ΠΠ, θα έχουν πολύ δύσκολο χρόνο να κάνουν τις πρακτικές σε σύγκριση με εκείνες σε υψηλότερα επίπεδα.

Σε πολλές πόλεις δεν υπάρχουν εταιρείες που να μπορούν να απορροφήσουν τόσες ώρες πρακτικής.

– Στο τέλος, η δημιουργία θαυματουργών λύσεων φαίνεται να έρχεται, όπως η δημιουργία έργων εν κινήσει με μαθητές που δεν μπορούν να τοποθετηθούν.

– Θα υπάρχουν πολλοί μαθητές που δεν θα μπορέσουν να ολοκληρώσουν τον κύκλο 2 χρόνια, διάρκεια που έχουν συμφωνήσει να διατηρήσουν.

Εκτίμηση “άρθρωση” Ινστιτούτο και Εταιρεία

Γιατί τα Μαθησιακά Αποτελέσματα που δεν μπορούν να γίνουν στο ινστιτούτο πρέπει να γίνονται και να αξιολογούνται από την εταιρεία, θα χρειαστούν εξειδικευμένοι επαγγελματίες στις εταιρείες για να μπορέσουν να κάνουν την εκπαίδευση, την παρακολούθηση και αξιολόγηση των μαθητών, που είναι για αυτούς, οι εκπαιδευόμενοι.

Ετσι το “καθηγητές” της εταιρείας πρέπει να αξιολογήσει την Α.Ε “μεταφέρθηκε” Εγώ:

– Η εταιρεία θα βάλει ένα σε κάθε ενότητα 10% του σημειώματος.

– Οι σπουδαστές μπορεί να μην αναπτύξουν όλες τις RA καθώς εξαρτώνται από τη συγκεκριμένη εταιρεία στην οποία κάνουν την πρακτική τους άσκηση.

Δεν υπάρχουν νομικές εγγυήσεις αφού ούτε οι κηδεμόνες της εταιρείας ούτε οι εταιρείες, δεν έχουν κανενός είδους:

– απαίτηση κατάρτισης, όπως εκπαιδευτικοί που πρέπει να είναι μηχανικοί.

– έλεγχος από τη διοίκηση όπως οι εκπαιδευτικοί που έχουν διδακτική επιθεώρηση.

– κυρώσεις σε περίπτωση μη συμμόρφωσης, όπως εκπαιδευτικοί που ενδέχεται να λάβουν κυρώσεις ή αρχεία.

Το αποτέλεσμα είναι ότι μέχρι να βάλει η εταιρεία τη βαθμολογία της, ο μαθητής δεν έχει περάσει την αντίστοιχη ενότητα. Αυτό είναι, ότι μέχρι να τελειώσει η παραμονή στην εταιρεία, δεν θα έχει βαθμό για την ενότητα. Έτσι:

– Άγνωστο τι θα γίνει με τις υποτροφίες, αφού εξαρτώνται από τους βαθμούς του προηγούμενου έτους.

– Οι καθηγητές επιχειρήσεων συνήθως αξιολογούν με ενδείξεις, δεν υπάρχει συγκεκριμένη διαδικασία ή στόχος.

Ιδιωτικοποίηση του ΠΠ

Έχει αρχίσει να εντοπίζεται μια τάση στα ναυλωμένα σχολεία να προσφέρουν πληρωμή για κάθε μαθητή που αναλαμβάνουν για πρακτική άσκηση. Με αυτόν τον τρόπο, Το δημόσιο χρήμα θα χρηματοδοτήσει και πάλι ιδιωτικές εταιρείες για να διατηρήσουν την ψευδαίσθηση της συνεργασίας τους.

Η ακραία περίπτωση είναι ότι οι πολυεθνικές εταιρείες προσφέρουν κύκλους εκπαίδευσης ΠΠ εξ ολοκλήρου ιδιωτικά ή σε συνεννόηση με πρακτικές που πραγματοποιούνται στις δικές τους εγκαταστάσεις. Με αυτόν τον τρόπο, επιλέγουν ήδη προσωπικό κατά τη στιγμή της εκπαίδευσης και διαχωρίζουν τους εισερχόμενους φοιτητές.

Συνέπειες

Οι κύριες συνέπειες αυτών των πολιτικών:

– Υπάρχει πτώση στην ποιότητα της εκπαίδευσης για το άτομο, ήδη με αρκετή έλλειψη γνώσης. Ο χρόνος προετοιμασίας τους γίνεται όλο και μικρότερος σε σύγκριση με το μακροπρόθεσμο μέλλον της επαγγελματικής και προσωπικής τους ζωής.

– Τα επαγγελματικά μαθήματα αδειάζουν από περιεχόμενο συγκεκριμένο για κάθε επάγγελμα. Αυτό σημαίνει ότι οι άνθρωποι φτάνουν στην εταιρεία με λιγότερες στοιχειώδεις γνώσεις για να αναπτύξουν την καριέρα τους, και βελτιώστε τα προσόντα σας και τις πιθανότητες να προοδεύσετε στον τομέα σας.

– Συμμετέχουσες εταιρείες, γενικά δεν μπορούν να εξασφαλίσουν επαρκή διδασκαλία και ότι η μάθηση που επιτυγχάνεται δεν είναι μερική, ειδικός, και προορίζεται να καλύψει μόνο τις ανάγκες κάθε εταιρείας.

– Δεν υπάρχουν έλεγχοι ή κυρώσεις για εταιρείες που δεν συμμορφώνονται με τις συμφωνίες DUAL. Η εκπαίδευση είναι στα χέρια των καθηγητών της εταιρείας που δεν απαιτούν ελάχιστη ποιότητα και προηγούμενη εκπαίδευση σαν να γίνεται με καθηγητές ΠΠ. Αυτοί που επηρεάζονται είναι οι άνθρωποι που προπονούνται.

– Δεν είναι λίγες οι περιπτώσεις στις οποίες οι εταιρείες επικυρώνουν ως ισοδύναμες με την ποιοτική εκπαίδευση που είχε προηγουμένως πραγματοποιηθεί από επαγγελματίες που διδάσκουν τακτικές δραστηριότητες «εξάσκησης», όπως το σκούπισμα ή η φωτοτυπία. Δεν είναι όλες οι περιπτώσεις αλλά πλειοψηφία, και με κάθε ατιμωρησία.

– Οι άνθρωποι στην πράξη γίνονται δωρεάν ή επισφαλής εργασία, αφού δεν υπάρχει αμοιβή στο ΔΙΠΛΟ. Και οι άνθρωποι σε εντατική DUAL γίνονται φθηνά εργατικά χέρια, αλλά απαιτητικό σαν να ήταν επαγγελματικό προσωπικό. Η αμοιβή μετά βίας φτάνει 300 μηνιαία €.

– Και για φινίρισμα, υπάρχει μια de facto ιδιωτικοποίηση στην ΕΕΚ με εταιρείες που προσφέρουν κατάρτιση και πρακτική άσκηση για να αποκτήσουν υπάκουους εργαζόμενους με τις ελάχιστες δεξιότητες που απαιτούνται για την ιδιαιτερότητά τους.

ΣΥΝΤΑΚΤΟΥΜΕ ΣΥΝΔΙΚΑΛΙΣΤΙΚΑ ΤΜΗΜΑΤΑ ΣΕ ΕΚΠΑΙΔΕΥΤΙΚΑ ΚΕΝΤΡΑ:

Στο Vallès Oriental, οι εργαζόμενοι στον τομέα της εκπαίδευσης που συνδέονται με το σωματείο CGT προωθούν την οργάνωση σε συνδικαλιστικά τμήματα του κέντρου εργασίας.

Τα συνδικαλιστικά τμήματα είναι το βασικό εργαλείο για την οργάνωση των εργαζομένων και δεν είναι ευρέως διαδεδομένα στα εκπαιδευτικά κέντρα σε αντίθεση με καμία άλλη εταιρεία, όπου αποτελούν τακτική οργάνωση.

Τα συνδικαλιστικά τμήματα επιτρέπουν την οργάνωση και την πραγματική και αυτόνομη άμεση συμμετοχή των εργαζομένων κάθε κέντρου εργασίας, διαπραγματεύονται και βελτιώνουν τις συνθήκες εργασίας, ιδιαίτερης ασφάλειας και υγιεινής του κέντρου εργασίας. Ένα παράδειγμα θα μπορούσαν να είναι τα προβλήματα με τη θέρμανση και τον κλιματισμό ειδικότερα του κέντρου, που είναι γνωστό ότι δεν θα λυθούν στα τραπέζια των διαπραγματεύσεων έξω από την πραγματικότητα του κέντρου.

Η συγκρότηση του συνδικαλιστικού τμήματος δεν είναι περίπλοκη και απαιτεί τη συμμετοχή τουλάχιστον δύο συνδεδεμένων ατόμων. Η τεκμηρίωση παραδίδεται στο Υπουργείο Εργασίας και κοινοποιείται επίσημα στο κέντρο εργασίας εάν το επιθυμείτε. Από αυτή τη στιγμή, υπάρχει η υποστήριξη του σωματείου και είναι δυνατό να προκηρύσσονται ακόμη και τοπικές απεργίες στους χώρους εργασίας.

Μόλις δημιουργηθεί το τμήμα, Το γεγονός και μόνο της ύπαρξής του κάνει τις διοικήσεις των εκπαιδευτικών κέντρων να εξετάζουν τις αποφάσεις τους που επηρεάζουν τους εργαζόμενους του κέντρου. Μπορούν να ξεκινήσουν συνομιλίες για να διασφαλιστεί ότι αναγνωρίζουμε ως έγκυροι συνομιλητές και ότι ενημερωνόμαστε για τις αποφάσεις που λαμβάνονται και έχουν αντίκτυπο στις συνθήκες εργασίας των εργαζομένων.

Τελικά, να σχολιάσω ότι οι συνάδελφοί μας από άλλα κέντρα στο Vallès Oriental, όπως το Ινστιτούτο Carles Vallbona στο Granollers ή το ISMD στο Mollet del Vallès έχουν επίσης δημιουργήσει συνδικαλιστικά τμήματα για να προσπαθήσουν να κάνουν αυτό το δικαίωμα κοινό σε όλα τα κέντρα.

Απρ 122024
 

Την επόμενη Παρασκευή 19 d’abril a les 18 hores realitzarem al nostre local de la Ronda d’Orient, 6 Κογκρέσο της Καταλονίας, una Roda de Premsa a càrrec dels i les nostres afiliades treballadores, amb els següents continguts.

Aprofitarem per explicar els actes organitzats pel Primer de maig:

  • DENÚNCIA CRÍTICA AL PROCÉS DE PRIVATITZACIÓ IMMINENT DE LA FORMACIÓ PROFESSIONAL PÚBLICA.
  • MODEL D’IMPLANTACIÓ MITJANÇANT SECCIONS SINDICALS A CADA ESCOLA, A CADA INSTITUT.
  • PRESENTACIÓ DELS ACTES DEL PRIMER DE MAIG.
En acabar s’obrirà un torn de dialèctica.
 
SALUT !!
Παραμορφώνω 182024
 

La mobilitat en els desplaçaments de casa a la feina i de la feina a casa en vehicle particular genera grans embussos de trànsit i és un dels grans factors que contribueixen a la contaminació ambiental i el canvi climàtic.

Pensem que la reducció de gran part d’aquests inputs contaminants és necessària, imprescindible pel futur de la vida al planeta. I en el nostre sector és possible.

Amb l’objectiu de reduir la contaminació, l’empremta de carboni, les emissions contaminants en els trajectes laborals de casa a la feina, aconseguir un planeta solidari, sostenible i complir amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible, proposem:

La racionalització de la distribució dels i les treballadores de la Generalitat de Catalunya a l’educació pública infantil, primària, secundària obligatòria i batxillerat prenent com a criteri estructural la proximitat entre la localitat de residència i la de treball.

És ben comú que una mestra d’educació primària resident a Barcelona es desplaci a Canovelles cada dia a treballar, i viceversa. I així per tots els estudis amunt esmentats. La Plantilla docent de la Generalitat ascendeix a més de 80.000 persones. L’impacte de la seva mobilitat diària no és pas residual.

L’acostament de distàncies entre les localitats de residència i treball també millora la conciliació de la vida laboral i familiar, els espais de cures, fa guanyar temps, qualitat de vida, benestar i salut entre els i les treballadores.

Plantegem aquests col·lectius de treballadores principalment perquè són els més abundants i generalitzats (inclòs les especialitats de l’educació secundària) i més fàcilment intercanviables de manera recíproca amb criteris de mobilitat.

Tanmateix considerem que aquest hauria de ser un criteri estructural de totes les Administracions Públiques en l’adjudicació de places i concurs de trasllats.

Que aquesta mateixa hauria de ser la línia d’actuació del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya en estudis més especialitzats, en tant sigui possible.

PROPOSEM:

Que siguin convocats concursos de trasllats oferint de manera pedagògica, troncal i prioritària la possibilitat pràctica d’acostament del lloc de treball al de residència.

L’assignació de places resultats de concurs públic utilitzant com a prioritari el criteri de proximitat entre la localitat de residència i a de treball.

Παραμορφώνω 172024
 

LA UTE AP7 VALLÉS SE NIEGA A PROPORCIONAR LOS REGISTROS HORARIOS A LA CGT, ¡Y AHORA ENFRENTA SANCIONES!

Inspección respalda la denuncia sindical, descubriendo prácticas sospechosas.

La empresa afirma que solo muestra datos a los empleados individualmente, ignorando los derechos de la Representación Legal de los Trabajadores.

¡Incumplimiento claro del Estatuto de los Trabajadores!

La UTE debe permitir el acceso a registros de la jornada a la Representación Legal de los Trabajadores según lo dicta la ley en el Artículo 34.9 del ET.

¡Otro caso que pone en entredicho la transparencia y los derechos laborales!

(12/03/2024)

-SECCIÓN SINDICAL DE LA CGT-UTE AP7 VALLÉS- -SECTOR B04 AP7-

 

¡¡SI TÚ LUCHAS, TÚ DECIDES!!

Παραμορφώνω 112024
 

En respuesta al último comunicado de la UTE con fecha 22/02/24:

Si la UTE nos explica un cuento, la RLT también sabe contar cuentos, historias y fábulas…

Había una vez una Unión Temporal de Empresas, la UTE, que se jactaba de ser la más amable y generosa con sus trabajadores. Les ofrecían café gratis, días libres adicionales y hasta masajes en la sala de descanso. παρ 'όλα αυτά, detrás de esa fachada de benevolencia, la UTE tenía un plan oculto: querían quitar todos los beneficios laborales a sus empleados para maximizar sus ganancias.

Por otro lado, la Representación Legal de los Trabajadores junto a la plantilla trabajadora, que eran conocidas por ser implacables en la defensa de los derechos de los trabajadores. No toleraban abusos, ni injusticias y estaban dispuestos a luchar hasta el final por lo que consideraban justo.

Cuando llegó el momento de adaptar un nuevo convenio, la UTE intentó imponer cláusulas abusivas que recortaban los derechos de los trabajadores. παρ 'όλα αυτά, estos, liderados por la Sección Sindical de la CGT, se negaron rotundamente a aceptar las condiciones injustas. Convocaron una asamblea y, por unanimidad, decidieron que no permitirían que les rebajaran en salario ni en ningún otro beneficio.

La UTE, sorprendida por la resistencia de sus empleados, decidió denunciarlos ante los tribunales. Pero para su desgracia, el juez asignado al caso resultó ser un defensor justo y acérrimo de los derechos laborales. Desestimó las demandas de la UTE y falló a favor de los trabajadores.

Humillada y derrotada, la UTE se vio obligada a retirarse con el rabo entre las piernas. Nunca más volvió a intentar socavar los derechos de sus empleados, quienes celebraron su victoria con alegría y orgullo. Y así, la historia demostró que la justicia siempre prevalece, incluso sobre las empresas más poderosas.

Y colorín colorado, este cuento se ha acabado.

                                                                                                                ¡VIVA LA LUCHA DE LA CLASE OBRERA!

 

 -SECCIÓN SINDICAL CGT UTE AP7 VALLÈS- (23/02/2024)

 

Φεβ 222024
 

Συνάδελφοι, tras un año desde la denuncia del colectivo subrogado de Abertis, sobre tres incumplimientos del CUN III y el Lote de Navidad de 2021 y habiendo sido tratado por:

– 1º INSPECCIÓN DE TRABAJO DE BARCELONA.
– 2º SECCIÒ DE SANCIONS DEL DEPARTAMENT D’EMPRESA I TREBALL.
– 3º DIR.GRAL DE REL. LAB., TREB. AUT., SEG. I SALUT LAB. DEL DEP. D’EMPRESA I TREBALL.

En todos ellos han dado la razón a las personas trabajadoras y ha sido sancionada la Empresa con una
INFRACCIÓN calificada como GRAVE en materia laboral de la LEY LISOS.

La UTE hoy nos ha comunicado que cumplirán parcialmente con la resolución:
Días de asuntos propios año 2021, para su disfrute durante el 2022:
Serán compensados los 2,5 días de asuntos propios. (Solicitadlos con tiempo, para organización de la empresa. Aconsejamos primero pedir los 2,5 días del 22). (Para este 24 disponéis un total de 5.5 días).
Lote de Navidad año 2021.:
Se abonará en la nómina de febrero. 57,57€. (Observar que quede reflejado en la nómina como concepto de Lote de Navidad 2021).
Horario flexible de oficinas:
La UTE se niega a adaptar el horario tal como señala el Art. 20 del CUN III.
PCF Ticket Restaurante:
La empresa niega el derecho del Art. 38 PCF sin posibilidad de disponer tarjeta Ticket Restaurante.

Desde la Sección sindical CGT nos deja un sabor agridulce la postura de la empresa y queremos expresar nuestra preocupación ante la decisión adoptada de aceptar solo parte de las resoluciones planteadas. Nos es chocante el criterio de la empresa en la elección de asumir únicamente dos aspectos de estas resoluciones y desechar el resto. Ya no nos asombra la forma en que la UTE admite sus responsabilidades, en esta ocasión al omitir el cumplimiento de lo establecido en el Art.38 del PCF, en relación con la Tarjeta Ticket Restaurante, y en el Art.20 sobre el Horario Flexible de Oficinas.

La falta de transparencia de la Empresa en lo comunicado a los Representantes de los Trabajadores el pasado día 8, en relación con el personal mencionado, donde se dijo que se aplicaría el Convenio de la Construcción desde la publicación del CUN IV, y que continuarían las condiciones laborales de Abertis. Es contradictorio que no se corrija la falta de aplicación del Artículo 38 y el Artículo 20, ya que la empresa asegura que se mantendrán las condiciones de Abertis para este personal.

La respuesta de la UTE a esta discordancia, ha sido que seguirán aplicando las mismas condiciones que aplicaban hasta la fecha, y el resto no. Es decir que continuarán como en un buffet libre, seleccionarán partes del convenio que les gusta y descartarán las que no. Επίσης, por otra parte nos dicen que habían judicializado el conflicto y a la vez lo desmienten, alegando que aún estaba en trámite.

 

     Sección Sindical CGT-UTE AP7 VALLÉS ¡SI TÚ LUCHAS, TÚ DECIDES!

 COMUNICADO INFORMATIVO 20-02-2024

Φεβ 172024
 

STAHL és una reconeguda multinacional holandesa del sector químic relacionat amb l’equipament de les indústries tèxtil i de la pell ubicada a Parets del Vallès.

STAHL es projecta a l’exterior com a empresa innovadora en l’excel·lència, la recerca, ecologia i sostenibilitat, col·laborant amb l’Ajuntament de Parets del Vallès i obrint les portes als centres educatius de la comarca per mostrar les seves virtuts.

[Alguns συνδέσεις aclaridors]

https://el9nou.cat/valles-oriental/actualitat/stahl-iberica-obre-un-nou-centre-de-recerca-a-parets/

http://lederpiel.com/stahl-centro-parets-del-valles/

https://www.parets.cat/actualitat/noticies/parets-commemora-el-dia-internacional-de-les-dones-en-la-ciencia-amb-visites-i-activitats-educatives-amb-el-suport-de-lempresa-stahl-iberica.html

Allò que no explica STAHL i sembla guardar sota la catifa és allò que afecta al seu tracte poc humà amb els i les treballadores: menysteniment, despersonalització, tractament com a números i erosió dels drets laborals.

La legalitat Europea i espanyola permeten i protegeixen que els treballadors i treballadores ens organitzem per defensar els nostres drets i així garantir una vida més digna a les nostres famílies, fills i filles. Però sembla ser que STAHL no hi està pas d’acord.

S’acosten les dates de les eleccions sindicals i la Direcció acomiada a un treballador, estant encara convalescent d’una malaltia, al·legant ACOMIADAMENT OBJECTIU (justificable només per alteracions o reajustaments estructurals de la producció que afectin a la seva solvència) alhora que és en plena dinàmica d’expansió i contractació de nous treballadors.

El cas és que aquest company és ben actiu en la Secció Sindical del la CGT reivindicant millores en els drets de tots els i les treballadores d’STAHL i forma part de la candidatura del nostre sindicat a les esmentades eleccions sindicals.

El company ha estat assenyalat i sentenciat a mode alliçonador aprofitant la seva fragilitat i aïllament social en ser de baixa, com a cap de turc perquè hom es remulli preventivament les barbes si pretén votar la CGT en les properes eleccions sindicals. La por paralitzant corria de boca en boca entre els treballadors i treballadores reivindicatives«qui serà el proper?». Però nosaltres aquesta música ja ens la coneixem! I la ballem prou bé! Potser qui no ho sap és l’empresa.

Incomprensiblement la CGT som l’enemic número 1 d’aquells empresaris sense escrúpols que no desitgen millorar els drets i condicions dels treballadors i treballadores contribuint així a la felicitat global. En canvi els empresaris filantròpics i humanistes adoren la nostra honestedat i abnegació en la lluita pel desenvolupament sostenible del planeta sense pobresa i amb equitat social. I aquesta és l’actuació dels companys i companyes de la CGT a l’empresa. En mans de quina mena d’empresaris és STAHL? De quina banda està?

En qualsevol cas STAHL sempre és a temps de rectificar. És de savis.

De qualsevol de les maneres farem que el nostre company sigui readmès al seu lloc de treball. És a mans de l’empresa que el seu patiment i el de la seva família sigui el més efímer possible. També la prevenció d’un conflicte de desenvolupament incert i que de ben segur tacarà la seva imatge internacional d’empresa innovadora, ecològica, sostenible i social.

No només els companys de feina, sinó tota la CGT no romandrem pas de braços creuats i engeguem tota la xarxa i maquinària d’acció social, sindical, solidaritat i ajut mutu fins que el company sigui readmès i els drets dels treballadores respectats a per STAHL.

VA PER TU, COMPANY 😉

A QUI NO ENS DEIXA VIURE NO EL DEIXAREM DORMIR TRANQUIL !!

Δεκ 072023
 

Ens congratula comunica-vos que des de l’acció conjunta els nuclis d’ensenyament del Maresme i el Vallès Oriental hem forçat a la Generalitat a realitzar-nos la preceptiva revisió mèdica anual a totes les escoles i instituts catalans, en compliment de l’Estatut dels Treballadors i de la Llei de Prevenció de Riscos laborals (que fins ara es passaven pel «folre» amb tota la impunitat).

Com a estratègia hem emprat la suma de moltes denúncies individuals dels i les treballadores a Inspecció del Treball, saltant-nos les meses corporatives ineficients, que no feien més que tirar pilotes fora al respecte. Acció Col·lectiva Εγώ ρεirecta en diem.

Arrel de les nostres denúncies la Inspecció del Treball requereix al Departament d’Educació de la Generalitat la seva realització a tots els centres escolars de la xarxa pública no universitària i li dona de termini fins el dia 9 de juliol del 2024 per fer-les efectives.

Siguem a l’aguait des de tots els centres de treball perquè es compleixi i es mantingui la regularitat anual.

Us encoratgem a seguir denunciant a Inspecció del Treball per augmentar encara més la pressió i la vergonya pública de la Generalitat. Triguen un anyet a respondre, però funciona.

Recordem que les denúncies a Inspecció del Treball són gratuïtes i garanteixen la confidencialitat de la persona denunciant.

ANIMEU-VOS A DENUNCIAR I EXIGIR LA REVISIÓ MÈDICA ANUAL A LA VOSTRA ESCOLA, ΙΝΣΤΙΤΟΥΤΟ! [també a qualsevol centre de treball de qualsevol sector on no es compleixi]

Us adjuntem l’enllaç al model de denúncia i l’argumentari a exposar. Per qualsevol dubte contacteu amb nosaltres:
vallesoriental.cgt.ensenyament@gmail.com

cgtensenyamentmaresme@cgtcatalunya.cat

 

[El model de denúncia]

DEPARTAMENT DE TREBALL I EMPRESA (INSPECCIÓ DEL TREBALL)
https://web.gencat.cat/ca/tramits/tramits-temes/20558-Denuncia-per-irregularitats-laborals?categoria=&moda=1

EXPOSO:
Que en compliment de l’Article 4.2 de l’Estatut dels Treballadors i dels articles 14 jo 22 de la Llei 31/1995, του 8 του Νοεμβρίου, de Prevención de Riesgos Laborales totes les empreses haurien de realitzar una revisió mèdica anual a tots i totes les treballadores dels seus centres.
Que el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya porta anys, en alguns casos fins a una dècada, sense complir aquesta responsabilitat amb els treballadors i treballadores que en depenen, a totes les províncies de la Comunitat autònoma de Catalunya.

SOL·LICITO:
– Que la vostra institució sol·liciti la corresponent documentació al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.
– Que la vostra institució posi fi a aquesta negligent actuació que atempta contra el dret a la salut laboral dels i les treballadores.
– Que la vostra institució investigui les causes d’aquesta vulneració i n’estableixi les responsabilitats.
– Que a partir d’aquest mateix curs 202
3-2024 i en endavant el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya compleixi amb la seva obligació de garantir la corresponent revisió mèdica anual a tots i totes les treballadores dels seus centres, o als seus centres i/o organismes que en depenguin, siguin contractats directament, ο όχι. Tanmateix que exerceixi la corresponent responsabilitat proactiva en els casos en què resultats entre els seus treballadors i treballadores ho requereixin.

Νοε 242023
 

Σε Picking siempre habíamos estado con los que creíamos eran “los sindicatos”, Comisiones Εγώ Ugt. Nos venían, nos montaban todo el tinglado electoral, no nos teníamos que preocupar por nada. Eso sí, cuando había que negociar en el Comité o cuando la empresa se excedía en sus abusos con algunas de las trabajadoras y se les requería asesoramiento y apoyo para combatirlo, la respuesta era “es lo que hay, la ley es así, no se puede hacer más”. Imaginad la rabia e impotencia que generaba en la plantilla: sufrir injusticias, no saber afrontarlas y que tus supuestos defensores pasen de ti porque “es lo que hay”.

Entonces oímos que de los laboratorios Grífols, hartos de lo mismo, se habían pasado en masa un sindicato llamado CGT, que siempre se nos decía que eran unos revolucionarios “cierra empresas”, y ahora les iba mucho mejor. Que hacían y que reivindicaban lo que decidían los trabajadores mismos, vaya.

Así pues, algunas nos acercamos al local de Mollet del Vallès.

Al principio daba yuyu, gente amable pero directa. No nos prometían precisamente el cielo dorado y sí que ellos y ellas nos acompañarían y ayudarían, pero que éramos nosotras quienes teníamos que ser conscientes de nuestros derechos y aprender a reivindicarlos. Que no hay que saber mucho de leyes, que las leyes están ahí escritas para utilizarlas cuando sean necesarias. Y ser capaces de ir más allá.

El primer día fue quizás para no volver. Pero volvimos.

Y nos ayudaron, vaya si nos ayudaron, pero también nos pasaron la responsabilidad de decidir y ser soberanamente autónomas por primera vez. Y eso cuesta esfuerzo, hasta duele. Pero una vez te liberas del corsé de la dependencia clientelar, vuelas, te sientes valiente, te atreves a vindicar abiertamente aquello que ha de ser tuyo por derecho y que no son limosnas ni migajas del Patrón. Se le llama ver claro.

Y rompimos nuestras cadenas con los sindicatos colaboracionistas con las empresas: Nos presentamos a las elecciones sindicales como nosotras mismas, con las compañeras de la CGT.

Y el día 23 de noviembre votamos. La emoción era grande. Agotadas por el trabajo de preparación realizado, por primera vez por nosotras mismas, emoción por el potencial apoyo (ο όχι) de nuestras propias compañeras al proceso emancipador, miedo a haber dado la cara y si perdíamos tener consecuencias.

Pero ganamos. A veces el hambre de libertad atrae también al pájaro que vive cómodamente alimentado en la jaula. Euforia desenfrenada. Magia. Al principio no nos lo creíamos.

Ahora toca pisar firme y empezar la ardua tarea de vindicar los derechos que durante todos estos años nos ha venido toreando la empresa con la inestimable colaboración de los “asesores sindicales” de los sindicatos-gestoría. PERO AHORA LO HAREMOS NOSOTRAS, UNIDAS, SIN INTERMEDIARIOS.

En esta lucha hemos sido todas mujeres, nuestro 25N ante el patriarcado empresarial.

Un fuerte abrazo agradecido a los y las compañeras de la CGT del Vallès Oriental, todas trabajadoras también.

Nuestra pequeña y modesta revolución, pero nuestra.

Οκτ 312023
 

[PEDAGOGIA LABORAL: Conclusions de les Jornades de Reflexió Pedagògica del Grup Isarda]

Els i les mestres, professores i professors catalans fa dècades que desenvolupem la nostra activitat laboral amb professionalitat, comprenent i prenent els i les alumnes en el centre del procés d’aprenentatge.

En aquesta línia els acompanyem en el desenvolupament individualitzat de les seves competències respectant estrictament el corresponent ritme d’aprenentatge de cada infant i jove.

En les nostres Jornades de Reflexió pedagògica hem valorat que l’ingent esforç humà i humanista que fan els i les treballadores de l’escola catalana per adaptar el procés d’assoliment competencial dels nostres joves a les seves pròpies característiques, necessitats, emocions i ritmes d’aprenentatge no té cap mena de continuïtat digna en l’empresa catalana.

L’empresa selecciona i segrega el jovent treballador per graus d’assoliment competencial i d’experiència, llençant per l’aigüera tot el bagatge i esforç pedagògic inclusiu i comprensiu implementat pel professorat.

Arribats a aquest punt: o bé l’escola s’equivoca, i ja tenim els nostres benvolguts polítics fent mans i mànigues per renovar els currículums i adaptar-los a un model selectiu i segregador com exigeix l’empresa actual, o bé és l’empresa qui necessita urgentment una reconversió profunda per encaixar en les característiques de la societat catalana.

En una primera anàlisi hem confiat en la infal·libilitat, autonomia de criteri i independència respecte els lobbys fàctics, de la classe política catalana a l’hora de determinar els estudis i metodologies idonis en la formació dels i les catalanes del futur.

Essent així hem determinat que és l’empresariat català qui erra en l’enfocament, ja que centra la mirada en els reduccionismes del producte final i el benefici.

És ben clar que un model empresarial que centra tots els seus objectius en aquests preceptes mai podrà anar de la mà d’una escola competencial i comprensiva amb les necessitats de les persones. Aquest model patronal aniria de tronc amb una escola competitiva, selectiva, meritocràtica i segregadora, amb l’esforç individualista com a principal valor, que posés a cada alumne «al seu lloc», facilitant en gran mesura una «transició ordenada» de la institució escolar a la laboral. Una ordenació «classista», vaja.

Reprenent la premissa de la infal·libilitat dels currículums ordenats per la nostra classe política [en properes jornades d’anàlisi pedagògica és prevista la revisió de la seva idoneïtat: tant dels uns, com dels altres], el Grup Isarda hem conclòs que l’empresa catalana necessàriament hauria de fer l’esforç d’empatia i superació corporativa corresponent per adaptar-se a les característiques i necessitats immanents de la població jove i adulta de la Catalunya del Segle XXI.

Per sintonitzar amb la societat catalana del present l’empresariat hauria de reinventar-se urgentment i innovar la seva mirada, rígidament ancorada en el productivisme de segles passats ja superats. Hauria de renovar el seu enfocament i redirigir-lo cap el treballador (i treballadora) com a centre d’interès troncal. Al cap i a la fi són el si les treballadores qui fan possible la feina.

En sortir de l’escola (s’entén institut, universitat) els i les joves catalanes són formades competencialment mitjançant dècades d’un trenat i delicat procés d’aprenentatge en funció dels seus interessos, capacitats i ritmes d’aprenentatge, essent aquests particulars i individualitzats.

Així, no té cap sentit que l’empresa escapci el decurs comprensiu centrat en l’ara exalumne seleccionant-lo i esguerrant-lo emocionalment en procediments de frustració personal ben pregons.

És l’empresa qui ha d’assumir el repte del canvi de mirada i reinventar-se de manera creativa, adaptant la seva producció o serveis als interessos de cadascun i cadascuna de les seves treballadores. Igualment ho hauria de fer amb els processos productius, ritmes de treball, capacitats competencials, uniformes, vacances

Que és difícil adequar-se a tanta diversitat i que una empresa d’un sector no pot passar a produir alhora samarretes, llaminadures, videojocs i confitures perquè això correspongui als interessos dels seus treballadors, formats en la creativitat de l’aprendre a aprendre? I que no pot fer els horaris i les vacances que aquests desitgin, pagant-los el sou que necessitin? Que tot procés productiu necessita d’una bona organització i no pot fonamentar-se en una sèrie d’ocurrències improvisades? Que una sola empresa no pot atendre comprensivament de manera individualitzada els seus 200 treballadors?

Som al segle XXI i ens hem d’adaptar als seus reptes.

Les empreses avançades han de convertir les dificultats en revulsius i veure-hi oportunitats i reptes per superar-se dia a dia.

Quin millor repte que posar la producció i els serveis del país humilment a la disponibilitat, interessos, capacitats i ritmes de la ciutadania catalana.

Això sí que seria fer país!

Polítics que esteu triturant anímicament i sepultant els i les excel·lents mestres sota tones de burocràcia;

Empresaris que només feu pel vostre benefici personal:

US HI POSEU?

Οκτ 282023
 

Παρασκευή. Vespre de tardor. Girona. Un autocar surt del Passeig d’Olot.
Aquest encara farà parada a Mollet del Vallès i Sabadell.

S’anirà omplint de persones que, esgotades de la setmana laboral, van enllà i aquest cap de setmana viatjaran 500 quilòmetres fins Madrid per reivindicar la fi de la inflació especulativa dels preus i accions preventives per mantenir la Sanitat Pública Universal i les Pensions de Jubilació en el futur proper i llunyà. La cosa també va de fer caliu a companys i companyes assetjades. I de democràcia real.

Algunes de les viatjants acaben de plegar delcurro”.
Serà un viatge llarg i de mal dormir. D’altres companys i companyes aquesta vegada no han pogut assistir. Després, un tediós retorn a casa.

I així des de molts punts del territori peninsular. En un descans del trajecte coincideixen amb companyes de Rubí. També de València.

Alguns cops toca arromangar-se de debò, perquè la Causa bé s’ho mereix.
Avui n’és un. Molt probablement en seran molts més.

El cansament del camí fa efecte i a la comitiva li costa seguir els càntics, consignes i balls durant la manifestació.
Tant se val. Allà hi són. Un granet de sorra.
L’ambient és d’humilitat i germanor abnegada. Això importa!

A tots i totes aquelles que dediquen el seu temps de vida per les causes nobles!

ADMIRABLES!

 

 

Οκτ 202023
 

Fa un any un grup de companys ens vam constituir constituir com a Secció Sindical davant la passivitat de les CCOO a l’empresa. Vam guanyar les eleccions sindicals. Des de llavors hem recuperat la iniciativa com a treballadors i treballadores reclamant, exigint i, si cal, denunciant:

La reparació de les infraestructures de l’edifici seriosament malmeses, com les teulades.

L’adequació de la climatització de l’interior de la nau a la legislació actual, tant a l’estiu com a l’hivern.

Hem reactivat la iniciativa de la part treballadora en el comitè de seguretat i higiene exigint millores en la seguretat durant la jornada de treball.

En la propera renovació del conveni sectorial de químiques lluitarem millores significatives en la negociació de l’aplicació del mateix a Benvic.

L’èxit de la represa de la iniciativa en la recuperació de la nostra dignitat com a treballadors i treballadores rau en l’organització assembleària, trencant amb els lideratges desmobilitzadors del sindicalisme pactista.

Σεπ 292023
 

Ahir al vespre una companya es va passar pel local del sindicat. La seva expressió delatava que la jornada li havia estat adversa.

De sobte un somrís li va il·luminar la cara: «-Les companyes de XXXXXX* han guanyat les eleccions sindicals».

*No esmentem el nom de l’empresa perquè fins i tot les treballadores el van ignorar expressament en la seva campanya, en conseqüència de la seva indigna actitud envers elles. No esmentar el nom del porc, malgrat sabem tots qui és.

La victòria en el procés electoral era anecdòtica. Aquells llavis mostraven l’orgull per les companyes amb les quals havia col·laborat colze a colze des que alguns anys enrere un empresari despietat les havia abandonat «per insolvència». L’Ajuntament de Mollet del Vallès, pel qual treballava la subcontracta fallida, no ho va fer gaire millor i les va menystenir fins a extrems poc humans. Va caldre, des de zero, lluitar per la subrogació.

La nova empresa licitadora, la innombrable actual, les ha vingut tractant amb arrogància i menyspreu: persecucions assetjants per part de les indivídues supervisores, amenaces de sancions i suspensió de sou recurrents, acomiadaments despòtics a companys i companyes.

Un dels companys assetjats i amb amenaces de sancions va acabar mort en allò que les lleis burgeses anomenen eufemísticament «accident laboral». Companyes nostres foren denunciades penalment per gosar dir que certs «accidents laborals» són més aviat assassinats.

L’imperi de la llei del més fort, amenaces, persecucions, acomiadaments, un MORT, denúncies penals, greus malaltiesa qualsevol lloc haurien imposat la omertà i la rendició en massa.

PERÒ AQUÍ NO SOM PAS QUALSEVOL LLOC.

Aquestes companyes fa un temps no en sabien gaire, de Drets, feien la mirada perduda de l’anyell esperant ser degollat.

Algunes i alguns van dedicar molt generosament gran part del seu temps, saviesa i energia a ensenyar-les que la dignitat era dins seu i que l’havien d’emprar per ser autònomes en la lluita per prendre la serp pel coll.

A dia d’avui aquestes companyes ja fa temps que, en creuar-les pel sindicat, ja no tenen la mirada esbiaixada, sinó penetrant, els ulls de la dignitat de les treballadores que, malgrat la condició de ser humils, saben aguantar la mirada al patró i cantar-li les veritats, exigir-li els Drets i denunciar-li cada xarlotada i forçar-lo a readmetre treballadores acomiadades.

I ja ho fan elles soles, i ens podran ajudar a la resta.

Gràcies a les persones abnegades que van dedicar el seu temps, no a dirigir-les sinó a ensenyar-les en l’autonomia emancipadora.

Guanyar unes eleccions sindicals, una anècdota. EL SOMRIURE, LA DIGNITAT.

Probablement no hauria de ser jo la persona més indicada per escriure aquestes lletres, però ningú altre ho farà.

Certes situacions invisibles mereixen ser conegudes, vindicades i no oblidades.

MOLTES GRÀCIES!!!

 

Unx afiliadx del sindicat del Vallès Oriental

Σεπ 282023
 

Ens alegra comunicar-vos que la nostra Secció Sindical a l’empresa Ramcon, subcontracta del sector de la neteja que actualment gestiona la licitació dels serveis municipals de neteja de Mollet del Vallès, ha guanyat les eleccions sindicals.

Els resultats han estat els següents:

CGT: 27 vots (dues delegades)
UGT: 12 vots (una delegada)
BCC: 11 vots (una delegada)
InterSindical-CSC: 10 vots (una delegada)
COBAS: 10 vots (zero delegades

Aquests darrers han estat uns anys molt durs i de lluita constant per la nostra dignitat com a treballadores.

Com a col·lectiu unit que som no hem defallit i ens hem reivindicat i reeixit.

I n’estem orgulloses!!

La Secció Sindical de la CGT a Ramcon

 

Σεπ 012023
 

Conciliación de la vida laboral y familiar. Nuevo permiso laboral para el cuidado de menores:

Las madres y padres o tutoras/es legales que tengan a su cargo uno o más hijos pueden disfrutar de diferentes permisos en el ámbito laboral para el cuidado de los menores, cumpliendo una serie de requisitos y amoldándose a la normativa vigente que regula estos supuestos. Es el caso del permiso laboral de ocho semanas que podrán pedir con motivo de la vuelta al cole.

El permiso laboral de ocho semanas es una ayuda a la conciliación familiar con el trabajo para los padres que tengan hijos menores de 8 años de edad, que podrán ausentarse de su puesto de trabajo en un máximo de ocho semanas, de forma continua o discontinua, tanto en los meses de vacaciones como con la llegada de la vuelta al cole en el mes de septiembre.

Este permiso, de duración no superior a 8 semanas, continuas o discontinuas, es intransferible y podrá disfrutarse de manera flexible.

Las personas trabajadoras tendrán derecho a un permiso parental, para el cuidado de hijo, hija o menor acogido por tiempo superior a un año, hasta el momento en que el menor cumpla ocho años, se recoge en el Real Decreto-ley 5/2023.

Este permiso podrá disfrutarse a tiempo completo o en régimen de jornada a tiempo parcial, como un derecho individual de hombres y mujeres, sin que pueda transferirse su ejercicio.

¿Cómo se solicita el permiso parental de 8 semanas?
La mencionada normativa también regula la forma en la que la interesada puede solicitar este derecho, ya que es la propia persona trabajadora quien lo tiene que pedir a su empresa: “Corresponderá a la persona trabajadora especificar la fecha de inicio y fin del disfrute o, en su caso, de los períodos de disfrute”, se indica.

Επίσης, deberá comunicarlo a la empresa con una antelación de 10 días o la concretada por los convenios colectivos, salvo fuerza mayor, teniendo en cuenta la situación de aquella y las necesidades organizativas de la empresa.

Por último, hay que saber que, en caso de que varios personas de la misma empresa puedan y quieran acogerse a este derecho en el mismo periodo de tiempo, alterando el correcto funcionamiento de la empresa, se puede acordar el aplazamiento de la concesión por un periodo razonable, justificándolo por escrito y después de haber ofrecido una alternativa de disfrute igual de flexible.

Es un Permiso NO retribuido.

Αυγ 282023
 

La normativa laboral aplicable a l’excés de temperatura a les aules és el Reial Decret 486/1997, του 14 Νταμπρίλ, pel qual s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut als llocs de treball (BOE núm. 97, του 23 Απρίλιος 1997), Modificat pel Reial decret 2177/2004.

https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1997-8669

Aquesta estableix que les temperatures a les aules han de ser entre els 17ºC i els 27 ºC.

A banda el Parlament de l’Estat va aprovar l’adhesió i ratificació de la Declaració de drets dels Infants de l’ONU: https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-1990-31312

A més d’un Dret Laboral els i les docents som responsables de la protecció de la salut de joves i infants.

Vist que la Generalitat i l’Estat fan paper mullat de les seves pròpies normatives haurem d’emprar l’Acció Directa (evidentment legalment protegida perquè és destinada a fer complir les pròpies normatives legals). Aviam què els diran des del Poder judicial, si des de la Generalitat se’ns posen de cul.

COM HEM D’ACTUAR?

1- Prenem acords col·lectius d’actuació des de les seccions sindicals de centre de treball, al claustre o assemblees de companyxs.

2- Situem un termòmetre a una de les aules del centre (o diversos).

3- Quan aquest superi la temperatura legal permesa avisem a la resta de companys i companyes.

4- Fotografiem el termòmetre a l’aula juntament amb un dispositiu que indiqui el dia i l’hora.

5- Sortim amb els i les alumnes de les aules fins a espais del centre amb temperatures que compleixin la legalitat.

6- Enviem la informació per un mitjà segur al Coordinador de Riscos Laborals del centre, perquè la faci arribar a la Direcció i aquesta al departament d’Educació.

7- Davant de qualsevol amenaça jeràrquica, truquem la policia.

8- Difonem activament la situació per les xarxes socials indicant el centre, la població i mencionant la Generalitat i el Departament d’Educació. (Si cal ens les podeu fer arribar i ho fem nosaltres vallesoriental.cgt.ensenyament@gmail.com ).

9- Si rebem amenaces de la Direcció, feu-nos-ho saber i ja ens hi entendrem nosaltres.

Evidentment serem més protegits i protegides mútuament si som part d’una associació de treballadorxs.

 

#DoItYourself (o ho fem nosaltres o ens hi sotmetem)

  • Pels Nostres Drets Laborals.
  • Per la Fixesa de tots i totes les Interines en Frau de Llei.
  • Retornem la Democràcia a l’Escola.
  • Democratitzem els Currículums.
  • Garantim el coneixement crític i emancipador als i les joves.
  • Per una FP Pública, de Qualitat i d’oferta universal.
  • Per la Universalització de l’Educació Pública.
  • Per l’abolició de la Segregació Escolar (l’Ensenyament Concertat)