administració

novembre 152024
 
HORARI HABITUAL D’OBERTURA DEL LOCAL*:

*(Pot patir modificacions ja que les permanències les realitzem voluntàriament els i les afiliades)

Ronda d’Orient 6, Mollet del Vallès  (Davant de l’estació de tren Mollet-Sant Fost)

DILLUNS: De 17 1 20 hores [Avís legal] + [Assessorament i Autoformació Laboral]

DIMARTS: De 10 1 13 hores i de 17 1 20 hores [Assessorament i Autoformació Laboral]

DIMECRES: De 10 1 13 hores i de 17 1 20 hores [Assessorament i Autoformació Laboral]

DIJOUS: De 10 1 13 hores i de 17 1 20 hores [Assessorament i Autoformació Laboral]

DIVENDRES: De 17 1 20 hores [Avís legal] + [Assessorament i Autoformació Laboral]
novembre 072024
 

Aquest breu vídeo mostra com, davant l’absoluta fallida inicial de les Administracions Polítiques, les associacions de treballadors i treballadores hem mantingut el fil de la solidaritat i l’esperança entre les persones afectades per la desgràcia.

Evidentment cadascú es preocupa per les persones de la seva classe social. Els i les polítiques no formen part de les classes populars, d’aquí la seva desídia i menysteniment per les desgràcies del humils.

Des de la nostra modèstia al Vallès Oriental, coordinats amb els i les companyes de les comarques de Girona i Barcelona, els i les companyes de les seccions sindicals a cadascuna de les empreses, les persones anònimes que han fet aportacions de productes bàsics, les que han vingut a ajudar a organitzar, classificar i encaixar el menjar, botes d’aigua, un, cautxú, mascaretes, a carregar els camions, conduir fins les zones afectades per la catàstrofe… també el jovent del Gimnàs Popular Francesc Ollé, de Mollet del Vallès…

És la prova que cap petit esforç de col·laboració altruista cau en sac mort. Tota petita ajuda mútua acaba fent fruit i floreix.

EL FRUIT DE L’ESFORÇ DE TOTES I TOTS NOSALTRES!!

SEGUIM EMPENYENT CAP A UTOPIA : DE MOMENT CONTINUANT RECOLLINT MATERIALS DE PRIMERA NECESSITAT PELS COMPANYS I COMPANYES DE VALÈNCIA, EN L’HORARI HABITUAL DEL SINDICAT: https://cgtcatalunya.cat/cgtvallesoriental/category/contacta-amb-nosaltres/

Molta Salut i Reciprocitat!

novembre 012024
 

Salut companyes i companys,

Davant la magnitud de la tragèdia que ha provocat la DANA, les companyes de la Federació de la CGT de València ens han transmès la necessitat que té la població que s'han quedat absolutament sense res.

Des de CGT ens hem organitzat per ajudar, en la mesura del possible, obrint punts de recollida organitzada que ens permeti poder portar-lo a la zona on ho necessiten.

Com que la situació és urgent, aquests punts s'obren a partir de ja.

A la nostra comarca, s'obre un punt de recollida al nostre sindicat (C/ Ronda d'Orient, 6-Mollet del Vallés, davant de l'estació de tren Mollet-Sant Fost) amb el següent horari:

  • 2 de novembre (dissabte): d'11h a 13h i de 17h a 19h.
  • 4 de novembre (dilluns): de 11h a 13h i de 17h a 20h.
  • 5, 6 i 7 de novembre: de 10h a 13h i de 17h a 20h.
  • 8 de novembre: de 17h a 20h.

Segons ens vagin comunicant les companyes de València, anirem ampliant horaris de recollida.

Llistat de productes*:

– Botes d'aigua/neteja, pertinences, cubs i rasclets.

– Guants de treball i màscares.

– Llaunes de conserva que no requereixin calor ni foc.

Ltiri en pols per a biberons.

– Bolquers infantils i per a gent gran.

– Farmacioles amb el bàsic.

*Classificar aliments per tipus i anomenar a les caixes el tipus de material. S'aconsella que sigui caixes de plàstic.

Telèfon de contacte:

629571118

salut

SP Federació Comarcal Vallès Oriental

PER A APORTACIONS ECONÒMIQUES:

Banc: Caixa Popular

Titular: CGTPV [CGT del País Valencià]

Concepte: SolidaritatValència

Número de compte: ES7831590018112755192826

octubre 262024
 

Darrerament l’Ajuntament de Canovelles ha comunicat la suspensió del mercat setmanal dels diumenges.

L’argumentació ha estat la «inseguretat» produïda pel volum de paradistes «il·legals».

La populista MESURA, a banda d’acontentar les emocions superficials dels i les xenòfobes de dretes, ni tan sols considera les arrels profundes del problema: LA POBRESA [i precisament el poble de Canovelles n’és víctima des de les dècades de 1950…].

A banda de deixar de donar un servei PRESENCIAL d’alimentació i roba a preus populars a tota la comarca i a totes les persones que no volen passar pel sedàs de l’Amazonització / uberització i l'atur, despersonalització, explotació laboral i contaminació que comporta el model de comerç postcapitalista.

A banda de deixar sense ingressos les i els paradistes regularitzats, que no són precisament capitalistes i que funcionen majoritàriament mitjançant precàries cooperatives familiars per subsistir, molt al límit dels marges.

La mesura deixa sense l’últim recurs a persones a qui no es permet treballar dignament i que troben en la venda «no regulada» de productes que EMPRESARIS BEN LEGALS falsifiquen per enriquir-se sense límits, la darrera baula per guanyar-se la vida amb honradesa, abans de robar.

Aquestes persones sovint les trobem ultra explotades en tallers infectes de la «subcontracta externa» que porta peces a la nostra empresa, o collint maduixes que quatre xavos a Huelva i vivint en barraques.

Ens «roben la feina» perquè treballen per menys diners, o és precisament la DESPERSONALITZACIÓ LEGAL que les converteix en l’eina de joguina fràgil perquè els empresaris ens abaixin els salaris i les condicions laborals? Si fossin considerades PERSONES (que ho són, igual que nosaltres) jurídicament legals, tindrien les mateixes condicions i els «jefes» no tindrien aquesta eina per afeblir els nostres drets laborals. jo no, no ens farien la competència. La única «competència» [més aviat robatori] ens la fa l’empresari. Busqueu al diccionari plusvàlua o plusvàlua (en termes marxistes).

Com totes i tots sabem, perdre la feina ens aboca a estats d’indefensió i ensorrament psicològic. Qui de nosaltres no robaria o mataria per alimentar els seus fills?

Pels i les que venen amb la cantarella de «primer els de casa» els respondrem que «Primer les persones dignes (les del Poble), després els esquirols i els empresaris, que són els nostres veritables lladres i enemics».

Novament recordem que la nostra actualitat capitalista va començar fa ja més de 500 anys amb la conquesta, colonització, explotació, saqueig de les terres llunyanes on habitaven tranquil·lament els avantpassats d’aquells a qui ara alguns i algunes anomenen «immigrants il·legals»: Amèrica, Àfrica, Àsia, Oceania. I encara continua (googlegeu "minerals que cantaven", «explotació infantil a Inditex o Mango» per exemple).

Es necessitaria el Producte Interior Brut (PIB) durant 1.000 anys de tots els Estats Occidentals partícips dels processos colonials per a “compensar o restituir” el mal causat als territoris i societats colonitzades. NO OBLIDEM que potser hi estem en DEUTE [No nosaltres com a ciutadans i ciutadanes, però sí els nostres Estats]. Espanya va participar de ple en aquest procés.

La decisió populista de l’Ajuntament de Canovelles [que no és un «simple Ajuntament indefens» sinó que forma part de l’entramat institucional i polític de l’Estat] en tot cas, només canviarà «el problema» de poble [acció ben poc solidària i encara menys «patriòtica»]. I potser serà al teu poble.

La població de Canovelles, com moltes altres de creixement ràpid mitjançant la segregació econòmica i espacial amb les immigracions [conseqüència del caciquisme al camp andalús, extremeny…] a zones industrials dels dels anys 1950 tenen un problema estructural:

LA POBRESA I LA CONCENTRACIÓ PER SEGREGACIÓ ESPACIAL DE LA MATEIXA.

LES PERSONES DEL PLANETA TENIM UN PROBLEMA CONSEQÜENT DE LA PRETÈRITA I PRESENT COLONITZACIÓ I EXPLOTACIÓ DE LES PERSONES DE TERRES LLUNYANES PELS EMPRESARIS I POLÍTICS DELS NOSTRES ESTATS.

«ALLÀ» ÉS MISÈRIA, FAM I «AQUÍ» PROBLEMES DE CONVIVÈNCIA.

Els problemes complexes només es poden resoldre amb solucions pregones i estructurals.

Prendre el darrer recurs i alhora refugi de la dignitat a persones al límit de la subsistència, les abocarà sense remei a la mort per inanició o a la delinqüència. ÉS DE DOMINI PÚBLIC que no dedicar recursos Legals i Públics a incorporar aquestes persones a la «normalitat» de les nostres vides mitjançant la seva legalització i formació social com a treballadors és sinònim d’abocar-los a la delinqüència. Des del Poder ho saben. Però massa sovint és preferible no dedicar-hi PREVENTIVAMENT aquests recursos dels NOSTRES IMPOSTOS i després gastar-se’ls igualment, COM A CONSEQÜÈNCIA de la seva negligència política, en policia repressora i descol·lapsar el sistema judicial. Call·cadena, això sí, a l’ORDRE mitjançant l’emocionalitat de la suposada PURESA NACIONAL.

Senyors de l’Ajuntament de Canovelles: No tanqueu el mercat dels diumenges.

Senyors polítics dels Parlaments: Legalitzeu i DIGNIFIQUEU aquestes PERSONES, tal i com diu la vostra Declaració Universal dels Drets Humans.

Senyors Polítics dels Parlaments: Porteu des de l’Estat Espanyol una proposta a l’ONU per reconstruir [amb el corresponent respecte a la identitat cultural que no s’hagi exterminat ja] l’estructura i autonomia material i econòmica d’aquelles societats fins que cap persona no hagi de voler abandonar-les, excepte per fer turisme. Sí, a l'ONU no li importa, dignifiqueu i netegeu Unilateralment les responsabilitats passades de l’Estat Espanyol.

Recordem que parlem de PERSONES!

 

Salut i Dignitat,

 

El Comitè Comarcal del Vallès Oriental

octubre 012024
 

Companyes i companys,

[A mode recordatori]:

Ja ha passat un any, des que la UTE AP7 VALLÉS pressionava un grup de treballadors subrogats d'Abertis amb una carta que informava que, a partir del 23 de setembre de 2023, s'aplicaria el VII Conveni Col·lectiu del Sector de la Construcció.
També s'indicava que les condicions econòmiques actuals es mantindrien fins al 30 de setembre de 2023 i que, a partir d'aquesta data, dependrien del procediment de negociació que s'estava duent a terme.
A l'Assemblea del 20 de novembre de 2023, la plantilla afectada va dir un NO rotund. No acceptarien cap acord que impliqués la reducció de les condicions econòmiques i laborals sense cap contraprestació.
Per majoria, es va acordar que preferíem acatar una sentència ferma abans que cedir a la pressió empresarial, coaccions i mala fe.
Si haguéssim cedit i acceptat la proposta de l'empresa a l'assemblea, avui tindríem al voltant d'un 7% menys de poder adquisitiu a l'any, cosa que equival a haver perdut una mensualitat completa. A més, el personal d'oficines hauria hagut de treballar una setmana més a l'any, és a dir, 40 hores setmanals, i hauria perdut uns 2,300
€ en tiquets de menjar.
És un gran èxit que hàgim defensat els nostres drets i mantingut les nostres condicions laborals. Seguim units en la lluita, perquè l'esforç col·lectiu sempre dóna resultats.

¡Salut!

SI TU LLUITES, TU DECIDS!

David Barba Pérez
Sec. Gral. de la Secció Sindical CGT UTE AP7 VALLÉS

setembre 242024
 

Quina deu ser la raó (o les raons) per la qual persones que van viure la pobresa durant el franquisme i un sistema de Seguretat Social Pública ben bé testimonial [quants germans, familiars i coneguts morts que haurien sobreviscut amb un sistema sanitari prou desenvolupat, ja des dels anys 1950] en l’actualitat menystenen obertament el tracte i tractament, cent mil vegades millor que antany, que reben als hospitals i centres de salut en ser atesos o ingressats?

Curiosament, en sa majoria, o bé desconeixen que els sistema públic de la Seguretat Social es nodreix dels impostos dels i les treballadores, o bé són roïns arrogants pobres, d’aquells que aprofiten les escadusseres oportunitats que tenen per sentir-se suposadament «importants»; talment com els amos a qui han llepat fidelment les sabates durant tota la vida, per treure el monstre de la Síndrome de l’Emperador (aquesta vegada frustrat) que duen a l’interior. A saber… amb la dependenta del supermercat, amb el metge…

El seu melic liberal i «únic» no deu concebre allò de la caixa comuna de diners perquè se’n beneficiïn aquelles persones que tenen la desgràcia d’emmalaltir o quedar-se sense feina [el subsidi d’Atur també forma part de la caixa de la Seguretat social].

Els recursos són els que són i aportem mitjançant els impostos al nostre treball. Podrien ser-ne més? jo tant! També s’esdevé la trista tradició estructural del clientelisme polític i l’estraperlisme, al nostre país.

Les classes populars no vivim precisament dies de glòria, incapaces en l’intent de revertir la implacable ofensiva de tots els partits polítics que accepten engreixar l’engranatge del parlamentarisme liberal burgès per privatitzar els serveis sanitaris, l’educació i els serveis de cohesió socials i traslladar-los d’allò que consideren «les mans mortes del bé comú universal (la cosa pública)» a les voraces gorges dels empresaris privats.

Tampoc aquestes persones megalòmanes del seu melic són conegudes a les assemblees organitzadores de les reivindicacions pels drets a la universalitat i qualitat dels serveis bàsics: Sanitat, educació, Serveis del Sector [de cohesió] Social, jubilació abans dels 60 anys i amb dignitat). Assemblees que criden desesperades als quatre vents la necessitat de la col·laboració de tothom (però ningú mai té mai temps «segons per a què, clar. Qüestió de prioritats».

Tampoc a les manifestacions al carrer.

Ara bé, al bar, a la sala d’espera de l’ambulatori, al supermercat… sí.

Malalties de la desmemòria, cada vegada més col·lectiva, del segle XXI.

Persones que no han fet res de dolent a la seva vida, però que tampoc han aportat [ni estan aportant res a la col·lectivitat].

Una Gran aliança entre el Narcisisme, Hedonisme, Adanisme, Cunyadisme, el Consumisme Insatisfet i la Síndrome de l’Emperador.

Malauradament pot semblar que no hi ha res a fer.

O sí?

Sempre existirem les resistències, malgrat tot, empenyent i caminant cap a Utopia.

agost 302024
 

Comunicat del Secretariat Permanent de la CGT del Vallès Oriental davant dels fets succeïts a la Festa Major de Granollers:

Des d’aquest Secretariat Permanent volem manifestar el nostre suport i solidaritat a la Colla dels Blaus davant dels atacs que estan rebent per la realització d’un taller “còctels molotovs”. Una activitat en un context de Festa Major i sàtira on la llibertat d’expressió no hauria de ser cap problema.

Doncs bé, a partir de la denúncia de diferents “sindicats” policials s’estan obrint investigacions per part de la Fiscalia per identificar menors… i s’està posant en qüestió poder criticar, fer sàtira envers dels cossos armats de l’estat (la policia, exèrcit…etc.).

Aquestes actuacions ens demostren que no val abaixar la guàrdia en la defensa dels drets i les llibertats.

juliol 262024
 

Horari dobertura del local durant el mes dagost.

L'assessoria jurídica es reprendrà dilluns que ve 2 de setembre.

Per a qualsevol urgència podeu contactar mitjançant correu electrònic o telèfon.

                                                                    Salut i anarcosindicalisme!!

                                    ——————————-

Horari d’obertura del local durant el mes d’agost.

L’assessoria jurídica es reprendrà el proper dilluns 2 de setembre.

Per qualsevol urgència contacteu mitjançant correu electrònic o telèfon.

                                                                    Salut i anarcosindicalisme!!

juliol 232024
 

Ja fa molt de temps que ens hem acostumat a normalitzar les guerres, aquells llocs on es mata i es mor, es passa gana, es viola dones i nenes, com una cosa llunyana que es veu des de la tele mentre mengem. Ara la morbositat, més intens i indignant, però efímer, ens arriba en forma de vídeos mitjançant xarxes socials (més o menys manipulats o censurats).

“Aquí ja no passa res. La guerra és cosa del passat i del tercer món”, es diu.

Ens queden lluny de la memòria les lleves obligatòries dels nostres joves –i adults- per al caprici colonial d'alguns: Amèrica, els escorxadors de Cuba i el Marroc. O les guerres civils: les carlines i l'última de 1936. Llegir i documentar-se -segons què, És clar- desperta la memòria i la reflexió coherent.

Espanya des 1986 forma parell de la Unió Europea i de l'OTAN (en aquesta darrera des 1999 plenament integrada a la seva estructura militar i de comandaments). Això suposa suposats Drets i comporta Obligacions.

Cal recordar que l'OTAN no és precisament l'ONU dels cascos blaus de la pau.

Des de l'òptica empresarial la Guerra “exterior” és tota una oportunitat de negoci:

– Producció i venda d´armes al´exterior.

– Augment del PIB mitjançant exportacions.

– “Oportunitats” de reconstrucció de les zones devastades.

– Préstecs, molts préstecs a la reconstrucció.

Ara tenim dues guerres que ens tenallen i avergonyeixen públicament (les del Sahel, Congo, Etiòpia, Eritrea, Iemen, Kurdistan, Rohinyas, Afganistan… per cobalt, liti o coltan semblen no fer-ho tant, però n'hi ha): Són les “oficialment” no declarades d'Ucraïna i Gaza.

A Palestina tenim un Estat podrit i assassí, Israel, en lliça amb un protoestat també corrupte i assassí: Hamàs. Ho paguen el poble israelià (adoctrinament i ambient de Terror a qui gosa qüestionar l'identitarisme Nacional-Religiós) i el poble palestí, que rep la ja atàvica repressió israeliana, més la repressió interna de Hamàs. Més ara el sac de bombes i el setge per gana i set.

Espanya com a estat no envia armes allà, però no actua diplomàticament ni incideix en l'establiment de sancions econòmiques per ofegar els bel·ligerants. Tampoc fa cap pressió a importacions o exportacions sobre empreses multinacionals (o espanyol) que comercien (o col·laboren activament) amb l'Estat d'Israel i permeten, de fet, la continuació de la guerra i les morts. Propostes populars de boicot en aquest sentit existeixen i s'impulsen des d'organitzacions socials a tot el món, però l'Estat espanyol ni plim (les BDS: Boicot, Desinversió, Sancions… que van col·laborar a vèncer el Apartheid a Sud-àfrica). També hi ha Estats que han fet el pas de trencar relacions diplomàtiques i comercials amb l'Estat d'Israel, mentre duri la mortaldat.

Ucraïna, un Estat tan podrit i corrupte com el Rus. Tots dos oprimeixen els seus pobles respectius. Un conflicte orquestrat a la gran geopolítica mundial i avivat mitjançant l'identitarisme emocional nacional o un suposat cultural Occident / Orient, on la gent innocent mor. Ningú s'ho esperava (com a Iugoslàvia). També podria haver estat així en el trànsit postsoviètic d'economies de capitalisme d'Estat a capitalisme de lliure mercat (però no ho va ser).

El cas és que Espanya, com a membre de la Unió Europea i de l'OTAN fa anys que envia a l'Estat ucraïnès AMB ELS DINERS DELS NOSTRES IMPOSTOS armes, diners per a armes i està augmentant el percentatge de diners destinats a “defensa” (a una potencial guerra) perquè la gent pugui continuar matant i el poble patint. Al marge que el tema sigui molt més delicat i complex (evidentment l'Estat rus no és precisament un sant) ens pertoca que ELS I LES CIUTADANES ESTEM TREBALLANT I PAGANT IMPOSTOS (que podrien ser per a educació o medicines) PERQUÈ ACTIVAMENT LA GENT ES PUGUI MATAR “ALLÍ”. Col·lectivament no hem actuat per evitar-ho, excepte dignes excepcions. Per tant els i les ciutadanes tenim les mans tacades de sang, ens agradi o no saber-ho.

I com pot afectar això els nostres fills, o a nosaltres mateixos?

En realitat els i les ciutadanes constitueixem la “potencial reserva” de carn de canó si es donen les circumstàncies, entre els 18 i els 45 anys. Però si cal més carnassa (a mesura que s'esgotin les vides), la pròpia legislació possibilita ampliar-los… 16, 64... [millor no dóna'ls idees].

Espanya té compromisos supranacionals amb la UE i l'OTAN. I una legislació “democràtica” estatal que permet servir-los fidelment: La CONSTITUCIÓ ESPANYOLA, les lleis orgàniques i els reials decrets, per ordre de preeminència.

La Constitució és la Llei Fonamental de l'Estat ia partir de la qual es desenvolupen la resta, sense poder contradir-la.

És molt important, per comprendre l'argumentari següent, tenir present que per aprovar una Llei Orgànica cal majoria simple al Parlament. Per modificar qualsevol article de la Constitució, la majoria qualificada de dos terços. No és fútil que s'hagin “desactivat” mitjançant lleis Orgàniques aspectes com la Pena de mort en període de guerra o “lloc” (com eufemísticament s'anomena aquest estat que permet procedir àmpliament a la suspensió de drets i llibertats civils), o el servei militar obligatori, sense haver-los abolit ni suprimit de la Constitució.

Cal recordar que l'Estat espanyol (en cas que sigui aplicat honestament) té un sistema electoral proporcional corregit que penalitza els grups minoritaris (o en projecció) i fomenta l'eufemística “estabilitat” en forma de dos grans partits del sistema que s'alternen al poder, sense més problema que una teatral dialèctica acusica com a posada en escena.

L'article 30 de la Constitució Espanyola actualment diu:

1. Els espanyols tenen el dret i el deure de defensar Espanya.

2. La llei fixarà les obligacions militars dels espanyols i regularà, amb les degudes garanties, l'objecció de consciència, així com les altres causes d'exempció del servei militar obligatori, podent imposar, si és el cas, una prestació social substitutòria.

3. Es pot establir un servei civil per al compliment de finalitats generals.

4. Mitjançant llei es podran regular els deures dels ciutadans en els casos de risc greu, catàstrofe o calamitat pública.

Això del “deure de defensar Espanya” parla per si mateix. Quan es designa una persona per a aquest “deure” deixa de ser protegida íntegrament pels drets i llibertats civils, passant automàticament a la jurisdicció militar. Els Estats Units van invocar aquest argument per obligar els seus ciutadans a defensar (matar) els interessos de la pàtria (o de les grans corporacions econòmiques) en guerres tan llunyanes com la primera, segona guerres mundials o la de Vietnam.

Les normatives següents despleguen l'exèrcit professional de manera “provisional” i “definitiva”, però el concepte de “servei militar” continua vigent a la llei fonamental, la Constitució. Per tant no està abolit sinó suspès:

– Llei 17/1999, de 18 de maig, de Règim del Personal de les Forces Armades.

– Reial decret 247/2001, 9 de març, pel qual s'avança la suspensió de la prestació del servei militar.

Probablement no tingui gaire glamur social la recuperació de la Mili, però en un procés de creació d'estats d'opinió patriòtics, bel·licistes i militaristes contra el suposat “enemic comú” no seria descartable. Històricament no és res de nou. Per això snomés caldria la derogació d'una llei orgànica.

L'article 15 de la Constitució Espanyola actualment diu:

Tots tenen dret a la vida ia la integritat física i moral, sense que, en cap cas, puguin ser sotmesos a tortura ni a penes o tractes inhumans o degradants. Queda abolida la pena de mort, llevat del que puguin disposar les lleis penals militars per a temps de guerra.

Una llei orgànica estableix que actualment la pena de mort no s'aplicarà en cas de guerra:

– Llei Orgànica 11/1995, de 27 de novembre, d'abolició de la pena de mort en temps de guerra.

Una simple votació al Parlament derogant-la reactivaria la vigència de l'article de la Constitució plenipotenciant les lleis militars Qui dubta que en cas de possible ambient prebèl·lic ho faran?

L'article 8 de la Constitució Espanyola actualment diu:

1. Les Forces Armades, constituïdes per l'Exèrcit de Terra, l'Armada i l'Exèrcit de l'Aire, tenen com a missió garantir la sobirania i la independència d'Espanya, defensar-ne la integritat territorial i l'ordenament constitucional.

2. Una llei orgànica regularà les bases de lorganització militar conforme als principis de la present Constitució.

Les lleis orgàniques vinculades són revisables en sentit ampli o restrictiu mitjançant votacions amb majoria simple al parlament. L'apartat 1. “tenen com a missió” és una carta blanca que legitima els quadres militars per fer el que els de la gana amb la nostra societat [amb nosaltres, amb els nostres joves], quan ho creguin convenient:

– Llei 36/2015, de 28 de setembre, de Seguretat Nacional.

– Codi de la Jurisdicció Militar.

-Llei Orgànica 14/2015, de 14 d'octubre, del Codi Penal Militar.

L'article 116 de la Constitució Espanyola actualment diu: *(Estat del lloc és sinònim d'estat de guerra)

1. Una llei orgànica regularà els estats dalarma, d'excepció i lloc, i les competències i limitacions corresponents.

2. L'estat d'alarma serà declarat pel Govern mitjançant un decret acordat al Consell de Ministres per un termini màxim de quinze dies, donant compte al Congrés dels Diputats, reunit immediatament a aquest efecte i sense l'autorització del qual no podrà ser prorrogat aquest termini. El decret determinarà l'àmbit territorial a què s'estenen els efectes de la declaració.

3. L'estat d'excepció serà declarat pel Govern mitjançant decret acordat al Consell de Ministres, prèvia autorització del Congrés dels Diputats. L'autorització i la proclamació de l'estat d'excepció ha de determinar expressament els efectes d'aquest, l'àmbit territorial a què s'estén i la durada, que no podrà excedir de trenta dies, prorrogables per un altre termini igual, amb els mateixos requisits.

4. L'estat de setge serà declarat per la majoria absoluta del Congrés dels Diputats, a proposta exclusiva del Govern. El Congrés determinarà el seu àmbit territorial, durada i condicions.

5. No es podrà procedir a la dissolució del Congrés mentre estiguin declarats alguns dels estats compresos en aquest article, quedant automàticament convocades les Cambres si no estiguessin en període de sessions. El seu funcionament, així com el dels altres poders constitucionals de l'Estat, no es poden interrompre durant la vigència d'aquests estats.

Dissolt el Congrés o expirat el mandat, si es produís alguna de les situacions que donen lloc a qualsevol dels estats esmentats, les competències del Congrés seran assumides per la Diputació Permanent.

6. La declaració dels estats d'alarma, d'excepció i de lloc no modificaran el principi de responsabilitat del Govern i dels seus agents reconeguts a la Constitució ia les lleis.

Majories simples al Parlament poden determinar declaracions de guerra, restringir les llibertats i drets fonamentals dels i les ciutadanes, expropiacions, incautacions, treballs civils comunitaris obligatoris, establir lleves obligatòries que automàticament derivarien a la ciutadania afectada a jurisdicció militar. També endurir en temps rècord la normativa legal de referència:

– Llei 36/2015, de 28 de setembre, de Seguretat Nacional.

– Codi de la Jurisdicció Militar.

-Llei Orgànica 14/2015, de 14 d'octubre, del Codi Penal Militar.

L'article 63 de la Constitució Espanyola actualment diu:

1. El Rei acredita els ambaixadors i altres representants diplomàtics. Els representants estrangers a Espanya estan acreditats davant seu.

2. Correspon al Rei manifestar el consentiment de l'Estat per obligar-se internacionalment per mitjà de tractats, de conformitat amb la Constitució i les lleis.

3. Al Rei correspon, prèvia autorització de les Corts Generals, declarar la guerra i fer la pau.

El cap de l'Estat simplement sanciona (una rúbrica) allò que determinin MAJORIES SIMPLES del Parlament. Però la figura del rei és inviolable, el Govern respon pels seus actes, és el Comandament suprem de les forces Armades (Articles 56, 64 i 62 de la Constitució espanyola). Gairebé res.

L'article 117 de la Constitució Espanyola actualment diu:

1. La justícia emana del poble i s'administra en nom del Rei per jutges i magistrats integrants del poder judicial, independents, inamovibles, responsables i sotmesos únicament a l'imperi de la llei.

2. Els jutges i magistrats no podran ser separats, suspesos, traslladats ni jubilats, sinó per alguna de les causes i amb les garanties previstes a la llei.

3. L'exercici de la potestat jurisdiccional en tota mena de processos, jutjant i fent executar el jutjat, correspon exclusivament als Jutjats i Tribunals determinats per les lleis, segons les normes de competència i procediment que aquestes estableixin.

4. Els Jutjats i Tribunals no exerciran més funcions que les assenyalades a l'apartat anterior i les que expressament els siguin atribuïdes per llei en garantia de qualsevol dret.

5. El principi d'unitat jurisdiccional és la base de l'organització i el funcionament dels tribunals. La llei regularà l'exercici de la jurisdicció militar a l'àmbit estrictament castrense i en els supòsits d'estat de setge, d'acord amb els principis de la Constitució.

6. Es prohibeixen els tribunals d'excepció.

Aquí tornem a les “lleis de referència” que ho deixen tot lligat i ben lligat a mans dels polítics del sistema bipartidista, els jutges i els jutges militars. Sobre la prohibició dels tribunals d'excepció, ja sabem sobradament com “actuen” els soldats executiva i sumàriament quan busquen civils objectors de consciència “desertors” o entren en alguna població que els ha estat hostil: saqueig, violant, torturant, matar:

– Llei 36/2015, de 28 de setembre, de Seguretat Nacional.

– Codi de la Jurisdicció Militar.

-Llei Orgànica 14/2015, de 14 d'octubre, del Codi Penal Militar.

Hi ha més referències a prerrogatives militars a la Constitució.

Segurament ni tan sols una minoria significativa dels polítics del Parlament i del Govern espanyol estan per la tasca o l'imaginari d'entrar en una guerra, però els compromisos internacionals adquirits per l'Estat són els que són, i amb qui són. Per tant, l'Estat no és sobirà en certes decisions. Més aviat un peó servil més, a la geopolítica internacional. I les i els ciutadans, el poble, la carn de canó barata.

Un fantasma militarista incipient recorre la pacífica Europa de la Unió Europea, que ja sembla l'Europa de l'OTAN. Pluja fina de crear de mica en mica estats d'opinió, si no favorables, almenys no resistents a possibles escenaris bèl·lics en un futur a mitjà termini (que poden ser alguns anys). La Ministra de Defensa espanyola balla a aquest joc, els màxims exponents de la Unió Europea, també [la raó de ser de la creació de la UE va ser precisament evitar una nova contesa militar a Europa].

No té perquè existir un perill imminent de guerra, i menys al nostre territori. Ningú esperava, el dia abans, que el petard dels Balcans arribés a esclatar a 1991, tampoc el d'Ucraïna a 2022 (semblaven una mica com les ocurrències desafiadores cícliques del “boig” de Corea del Nord). Les guerres “només passen a les terres pobres i llunyanes”.

En qualsevol cas hi ha la possibilitat de reclutaments obligatoris dels nostres nois per anar a terres llunyanes a matar i morir per complir els acords i compromisos dels poderosos mundials (i que els nostres poderosos van signar al seu moment, amb molt poca oposició popular. Fangs i llots). I tota una normativa legal estatal que l'empara i legitimarà la repressió de la dissidència potencial.

Els empresaris imaginen sang i ja surten negoci segur. Els polítics juguen la seva partida sense comptar amb els peons, nosaltres i nosaltres. I SENSE ELS NOSTRES FILLS I FILLES, ELS NOSTRES JOVES. Jugar AMB LA NOSTRA RAÓ DE SER.

Es tracta doncs de no arribar-hi, ni de bon tros. Preventivament doncs, crear col·lectivament des de la ciutadania un fort ambient emocional i identitari antimilitarista que actuï com a veritable agent dissuasori davant potencials vel·leïtats bel·licistes per part dels poders legislatius o executius estatals, de torn. Amb guerra a la guerra, si és possible:

  • A casa.

  • Entre la família.

  • Al boca a orella.

  • Amb els companys de treball.

  • Exigir-ho als centres educatius com a pares, mares i familiars.

  • Als centres educatius (com a treballadors docents)

  • Amb les amistats.

  • Al carrer, a la botiga.

  • Realitzant actes de difusió i dialèctica.

  • Perseguint i atiant els polítics des de la localitat…

  • Perseguint i atiant els empresaris des de la localitat…

  • Estenent la bassa d'oli.

  • Actuant…

Sense deixar en l'oblit les possibles actuacions factibles perquè ningú hagi de matar ni morir a cap guerra a cap lloc del món.

Havent-ho fet tot perquè NO PASSI RES.

juliol 182024
 

Les normatives legals de referència que regulen les condicions de treball en períodes atmosfèrics rigorosos i extrems [entre els quals es troben les altes temperatures] són les següents:

– Llei 31/1995 de Prevenció de Riscos Laborals (PRL):

https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1995-24292

Reial Decret 486/1997 + Reial Decret 2177/2004 (que el complementa):

https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1997-8669

https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2004-19311

– Reial Decret 4/2023:

https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2023-11187

 

CONSULTA DE MANERA AUTÒNOMA ELS TEUS DRETS I FES-LOS COMPLIR!

NORMATIVA LEGAL calor (versió en format .pdf per imprimir)

juliol 022024
 

Si menysprees “el jove”, “a ella” o “a l'altre” no ets benvingut a la Confederació.

[Només seran unes línies breus]

Tot va començar cap al segle XV (sí, més o menys amb el famós “descobriment” d'Amèrica).

“Tot” va ser la globalització del saqueig, extorsió, robo, explotació, esclavitud, violacions, assassinats, destrucció de les identitats culturals per aconseguir [ELS AMOS] or i mercaderies.

Els inicis de l'Acumulació Originària Precapitalista: Amèrica, Àsia, Oceania, Àfrica…

Per aconseguir això, van matar de gana, impostos i van enfonsar a la misèria secular el poble pla de l'antic Regne de Castella, per això avui està “buidada”.

[Igual que els seus homònims al poble pla de França, Portugal, Bèlgica, Anglaterra, Països Baixos, Rússia, Xina, Japó, EUA…].

Després de la Segona Guerra Mundial “això ja no quedava civilitzat” i van fer veure que, per humanisme els alliberaven: però en forma d'Estats Capitalistes Occidentals, afavorint minories submises i mantenint el control de les mines i les plantacions [Imperialisme Econòmic]. Més pobresa i gana per al poble pla d'aquelles latituds.

Gairebé ningú no vol fugir de la seva terra, la “pàtria noia”, si no ho empeny la gana i la desesperació.

Que a Catalunya això no és nou, nassos! (Des de totes les comarques interiors, legions d'hereus de Terrasa, Sabadell, Baix Llobregat, Besòs i Barcelona).

Que a Espanya això no és nou, nassos! (Des de tots els llocs a les barraques de Barcelona, Bilbao, Madrid, València, Sevilla...).

Els i les imbècils els i les menyspreaven: pecaris, palets, xarnegos…

Menyspreaven l'“alteritat”, al darrer en arribar:

  • El “de fora”.

  • El “nou o l'aprenent” a la fàbrica.

Al fons, el ruin i covard germen de l'odi al diferent.

Darrere “ells i elles” només hi havia nostàlgia, gana i pobresa.

Moltes persones van mostrar hospitalitat cap a elles. Elles van mostrar sobradament el seu agraïment.

DESPREIXAR “AL'ALTRE” per ell mateix, ETS MISERABLE!

Què eren “espanyols”? ¿Que els “primers” eren catalans?

Les i els anarcosindicalistes no tenim pàtria. Sí identitats socials i culturals diferents que ens enriqueixen i uneixen solidàriament amb totes les persones [els amos i els seus lacais no són persones].

Que els estrangers roben?

És mentida. La immensa majoria de persones “estrangeres” busca feina i dignitat a la seva vida.

En tot cas una minoria de persones pobres roban o son incívic. La immensa majoria de les persones en situació precària pateix passivament i abnegadament la seva desgràcia.

UNA ALTRA COSA ÉS QUE ELS CRETINS NOMÉS ES FIXIN QUAN EL SEU COLOR DE PELL SIGUI DIFERENT (o bé que trobin el vandalisme o la delinqüència per part dels seus paisans suposadament “autòctons” com a cosa “normal”. Per fer-ho psicoanalitzar)

Despullar les persones de la seva dignitat, furtant-los el dret a ser conegudes pel seu nom de pila i estigmatitzant-les com a “immigrants” o “delinqüents” en base al seu lloc de naixement, ho fan només els necis.

Aquells i aquelles (aclaparadorament van ser aquells) que sí que han robat i roben a mans plenes de la suor LA NOSTRA feina i ELS NOSTRES impostos són els AMOS:

sí, els culpables de tot des del segle XV i als quals els mesquins no els manca llengua per adular servilment.

Cal recordar que “l'Escut Social: educació, sanitat pública, cohesió social…” que surt dels nostres impostos va ser creat amb l'objectiu de compensar i evitar les situacions de pobresa extrema, no per alimentar les “mossegades” dels Empresaris i Polítics que tots tenim al cap.

Potser al o la treballadora xenòfoba el preocupi realment que alguns dels altres puguin tenir els mateixos drets i, mitjançant l'esforç propi, els superin a l'”escala social” deixant al descobert les seves vergonyes i ineptituds.

L´Institut Nacional d´Estadística ens ofereix unes piràmides de població molt gràfiques [Catalunya i lEstat dEspanya, com a mostra].

 

Piràmides de població de Catalunya i Espanya, 2022 [font: INE]

Les dades són de població resident empadronada. La mateixa font ens mostra en tots dos casos una galopant tendència a l'envelliment (població jubilada o assistir en un breu futur), taxes de natalitat baixíssimes (segurament ho serien més encara sense comptar amb “els altres”, de fins a segones generacions), un creixement vegetatiu (naixements menys defuncions) negatiu i un creixement de població real positiu conseqüència del procés immigratori (persones joves i amb més taxa de fecunditat que, fugint de la misèria busquen una feina per donar dignitat a la seva família ia la seva vida. Ens sona?).

El context social i demogràfic és alarmant, sí.

Si eliminem les maniobres de distracció els responsables estan clars. I tenen majoritàriament el Pedigrí de molts més que 8 cognoms aristòcrates i burgesos: SAQUEJANT A MANS PLENES DES DEL SEGLE XV.

Un Estudi econòmic estableix que caldria el Producte Interior Brut (PIB) durant 1.000 anys de tots els Estats partícips dels processos colonials per “compensar o restituir” el dany causat als territoris i societats colonitzades.

El dolor causat per les violacions i tortures ja és irreparable, igual que l'aniquilació cultural de les identitats.

També a l'equilibri de la Mare Terra, “nostre” Planeta.

Amb tota probabilitat les societats culturalment homogènies simplifiquin la convivència. També que LES ABSOLUTAMENT HOMOGÈNIES EN TERMES DE CLASSE SOCIAL EMANCIPADA, MÉS ENCARA (un món sense oligarques ni burgesos explotadors, sense Poder).

Les i els treballadors xenòfobs necessiten amb urgència canviar de focus i anar a l'arrel del problema: la seva submissió a l'Amo i la seva mentalitat (fins i tot el pensament els té domesticat). Un cop reconstruïda la pròpia consciència autònoma, exigir-li que dediqui els seus milions a restituir el mal fet orgullosament per les seves famílies i “els seus”, perquè “els altres” puguin tornar a les seves terres i pobles amb garanties de tenir una vida ben digna. Aquells i aquelles que vulguin, És clar.

Si menysprees “el jove”, “a ella” o “a l'altre” no ets benvingut a la Confederació.

juny 292024
 

Comença a rodar el Sindicat de Transports i Comunicacions del Vallès Oriental:
Transportistes, Missatgers, Repartidors, Telemàrketing, Telecomunicacions, Genets, Logística, Manteniment viari….

Seguim creixent com a Federació Comarcal!!

Us desitgem molta Salut i Èxits, companys i companyes!!

Com contactar-hi? 👇
https://cgtcatalunya.cat/cgtvallesoriental/category/contacta-amb-nosaltres/

juny 042024
 
El proper divendres dia 14 de juny a les 17 hores realitzarem al local de la Ronda d’Orient, 6 de Mollet del Vallès, una Xerrada – Roda de Premsa amb els següents continguts:
  • LA NOVA FORMACIÓ PROFESSIONAL: PRIVATITZACIÓ, CORRUPCIÓ I EXPLOTACIÓ DELS ALUMNES.
  • EL CAS DE LA TRAMA DE CORRUPCIÓ I EXPLOTACIÓ LABORAL DELS ALUMNES ON SÓN IMPLICADES LA DIRECCIÓ DE L’INSTITUT DE L’EBRE (TORTOSA) I UNA EMPRESA PRIVADA.
  • AMB EN SERGI TUR, PROFESSOR DE L’INSTITUT DE L’EBRE, DE TORTOSA.

– EN ACABAR HI HAURÀ TORN DE DEBAT.

 
maig 252024
 

Durant una xerrada informal companyes i companys del sindicat dialogaven sobre el perill real de l'auge de l'extrema dreta a Europa i al món.

Un va dir que el filòsof Bertrand Russell va afirmar que “els feixistes primer fascinen els ximples. Després emmordassen els intel·ligents”.

Una companya va afegir que la democràcia representativa [burgesa] també sedueix els ximples. Però que, de manera molt perspicaç, compra als intel·ligents.

A la qual cosa un altre company va sentenciar que a la democràcia directa, que nosaltres exercim, aspirem a convertir els suposats ximples en intel·ligents conscients i amos dels seus propis designis, molt malgrat de constantment se'ns colen demagogs i intel·ligents “comprats” amb l'objectiu d'impedir-ho. Pomes podrides que intenten fer-nos malbé la resta. Però no podran.

 

Molta Salut, Federalisme de Base i Democràcia directa!

abril 242024
 

El proper curs 2024-2025 és obligat implantar la reforma de la FP que ha impulsat el govern d’Espanya. Existeixen molts punts sense concreció que suposen incerteses i neguits. Parlem una mica dels principals aspectes preocupants, com són:

– Reducció de les hores de formació reglada i baixada generalitzada de la qualitat de la formació.

– Ampliació de les hores de pràctiques que per mantenir la durada de 2 anys s’ha fet a costa de la formació reglada

– Precarització de la feina dels alumnes a les empreses, tot i que es suposa que es cotitzarà les pràctiques a la seguretat social.

– Privatització manifesta de la formació professional ja que una bona part de la formació es confia a empreses privades.

Reducció de les hores de formació

La reducció d’hores lectives a l’institut suposa una baixada de la qualitat de la formació per a l’alumne, ja amb prou carències de coneixements. Escurça cada cop més el seu temps de preparació enfront de la que serà la seva llarga futura vida laboral i personal.

Desapareixen totalment els continguts, que abans indicaven els mínims que s’havien d’impartir a tot el territori i eren una garantia per poder homologar els estudis i assegurar una formació igualitària. Ara només s’avaluen RA=Resultats d’aprenentatge. Es produeix un buidat en els continguts específics de cada ofici que fa que l’alumnat arribi a l’empresa amb menys coneixements elementals per desenvolupar la seva carrera, i encara dificulta més que pugui desenvolupar el seu progrés en el mon laboral del seu sector. Això provoca un estancament de les persones i les fa dependents en tot moment de les seves empreses.

Tots els mòduls perden hores de formació específica del perfil professional al centre, en benefici d’altres mòduls que s’ha considerat més importants i que constitueixen fins al 60% de les hores del cicles:

– Una part se’n va a engreixar la DUAL, que acaba constituint entre un 25 i un 50% de les hores totals del cicle.

– Un altra part se’n va a mòduls transversals que es troben a tots els cicles formatius tant de grau mig com superior. Tenint en compte que les hores lectives són unes 25 hores setmanals tenim:

Anglès tècnic (2 h) 66 h. A Catalunya ja es feia a grau mig, ara s’estén a grau superior.

Digitalització (1 h) 33 h. Sense discriminar si el cicle ho necessita o no, com pots ser el cas d’informàtica, totalment digitalitzat.

Sostenibilitat (1h) 33h. Els materials del mòdul s’han encarregat l’empresa privada Naturgy que és la segona o tercera de les 10 empreses que més contaminen a Espanya. https://www.huffingtonpost.es/economia/estas-son-empresas-mas-contaminantes-espana.html

Mòduls optatius (2 a les 3 p.m) 66-99 h. Poden tenir Unitats de competència externes. O sigui, Resultats d’Aprenentatge d’altres cicles formatius.

Coma comentari, es canvia el nom d’alguns mòduls com FOL (Formació i orientació laboral), PROPI (Empresa i Iniciativa Emprenedora) i Síntesi (Projecte final de cicle):

– “Itinerari personal per l’ocupabilitat I” (3 h) 99 h

– “Itinerari personal per l’ocupabilitat II” (2 h) 66 h

– “Projecte intermodular de 198 hores”

Un altre efecte serà la disminució de la plantilla de professorat a curt, mig i llarg termini. A Catalunya s’assegura que no afectarà les plantilles, al menys el primer any, ja que es vol substituir l’equivalent en hores acadèmiques suprimides, per càrrecs d’observador, de visitador casual de les empreses i comercial de projectes. Això desnaturalitza la feina docent que li és pròpia, per anar-lo substituint i segurament eliminant.

No es garanteix que les hores de professorat puguin mantenir-se en un futur i és clarament on es poden fer les retallades que han de venir. Sembla una manera infal·lible de solucionar el dèficit de professorat que s’està produint en els cicles de FP en els darrers anys.

Ampliació de les hores de pràctiques

Com s’ha dit abans, una gran part de les hores perdudes de formació van a DUAL:

– DUAL és el nou nom que posa el govern d’Espanya al que abans eren les pràctiques sense remunerar o FCT=Formació en centre de treball.

Doble general (SIN REMUNERAR): del 25% 1 35% de les hores (de 500 1 700 h). A Catalunya es faran 515 h.

Dual intensiu (REMUNERAT al mínim): del 35% al 50% (de 700 1 1000 hores del cicle), amb contracte de DUAL. A Catalunya 713 h (dual general+projecte intermodular).

L’increment de les hores de pràctiques a empreses planteja problemes en trobar llocs addicionals on poder fer la DUAL amb garanties.

– També en poder dur a terme la consecució d’aquestes en els terminis establerts.

– A més propicia l’augment de les tasques burocràtiques i administratives i en dificulta les de control per part del professorat.

Per una altra banda, la gran majoria de les empreses participants en el nou model, no podran assegurar prou tutorització i que l’aprenentatge aconseguit no sigui parcial, específic, i destinat a la consecució urgent de les necessitats de cada companyia. No creiem que l’alumnat aprengui el mateix a l’empresa que a l’escola i, per tant, no es poden substituir unes hores per les altres.

S’obliga literalment a començar la DUAL en empresa al primer curs amb la qual cosa:

– Hi ha una manca de formació de l’alumne per començar les pràctiques.

– S’estableix una competència ferotge entre alumnes de FP Inicial, grau mig i grau superior. Els alumnes de nivells inferiors, sobretot la FP Inicial, tindran molt difícil fer les pràctiques enfront els de nivells superiors.

En moltes poblacions no existeixen empreses que puguin absorbir tantes hores de pràctiques.

– Al final, es veu venir la creació de solucions miraculoses com ara muntar projectes a corre-cuita amb els alumnes que no es puguin col·locar.

– Hi haurà molts alumnes que no podran acabar el cicle en 2 anys, durada que s’han entestat en mantenir.

Avaluació “conjunta” Institut i Empresa

Com que el Resultats d’Aprenentatge que no es poden fer a l’institut les ha de fer i avaluar l’empresa, caldrà professionals qualificats a les empreses per a poder fer la formació, el seguiment i l’avaluació dels alumnes, que són per ells, els aprenents.

Així els “tutors” d’empresa han d’avaluar les RA’s “transferides” jo:

– A cada mòdul l’empresa posarà un 10% de la nota.

– Els alumnes poden no desenvolupar totes les RA ja que depenen de l’empresa en concret en la que fan les pràctiques.

No hi ha garanties legals ja que ni els tutors d’empresa ni les empreses, no tenen cap mena de:

– requeriment de formació com els professors que han de ser enginyers.

– control per l’administració com els professors que tenen inspecció d’ensenyament.

– sancions en cas d’incompliment com els professors que poden rebre sancions o expedients.

Es produeix l’efecte que fins que l’empresa no hagi posat la seva qualificació, l’alumne no te aprovat el mòdul corresponent. O sigui, que fins que no s’hagi acabat l’estada en empresa, no tindrà qualificació del mòdul. Per tant:

– Es desconeix què passarà amb les beques, ja que depenen de les notes de l’any anterior.

– Els tutors d’empresa normalment avaluen per indicis, no hi ha cap procediment específic ni objectiu.

Privatització de la FP

S’ha començat a detectar una tendència dels centres concertats a oferir pagament per cada alumne que incorpori per a les pràctiques. D’aquesta manera, els diners públics tornaran a finançar les empreses privades per mantenir una il·lusió de col·laboració d’aquestes.

El cas extrem es troba en que empreses multinacionals estan oferint els cicles formatius de FP de forma totalment privada o concertada amb pràctiques que es fan a les seves pròpies instal·lacions. D’aquesta manera, ja fan la selecció de personal en el moment de la formació i segreguen l’alumnat d’entrada.

Conseqüències

Les principals conseqüències d’aquestes polítiques:

– Hi ha una baixada de la qualitat de la formació per a la persona, ja amb prou carències de coneixements. S’escurça cada cop més el seu temps de preparació enfront de la que serà la seva llarga futura vida laboral i personal.

– Es buida els cicles professionals de continguts específics de cada ofici. Això fa que les persones arribin a l’empresa amb menys coneixements elementals per desenvolupar la seva carrera, i millorar la seva qualificació i possibilitats de progressar en el seu sector.

– Les empreses participants, en general no poden assegurar prou tutorització i que l’aprenentatge aconseguit no sigui parcial, específic, i destinat a la consecució només de les necessitats de cada companyia.

– No existeixen controls ni sancions per les empreses que no compleixin els convenis de DUAL. La formació queda en mans de tutors de les empreses dels que no es requereix un mínim de qualitat i formació prèvia com si que es fa amb els docents de la FP. Les perjudicades són les persones en formació.

– No són pocs els casos en que empreses validen com a equivalent de la formació qualitativa que abans feien professionals docents activitats habituals de les «pràctiques» com escombrar o fer fotocòpies. No són tots els casos però sí una majoria, i amb tota la impunitat.

– Les persones en pràctiques es converteixen en mà d’obra gratuïta o precària, ja que no existeix remuneració en la DUAL. I les persones en DUAL intensiva es converteixen en mà d’obra barata, però exigint com si fos personal professional. La remuneració amb prou feines arriba a 300 € mensuals.

– I per acabar, es produeix una privatització de facto en la FP amb empreses que ofereixen la formació i pràctiques per aconseguir uns treballadors dòcils i amb les destreses mínimes necessàries per a la seva especificitat.

CONSTITUÏM SECCIONS SINDICALS ALS CENTRES EDUCATIUS:

Al Vallès Oriental els treballadors i treballadores del sector d’ensenyament afiliades al sindicat CGT potenciem l’organització en seccions sindicals de centre de treball.

Les seccions sindicals són l’eina bàsica d’organització dels treballadors i estan poc esteses en els centres educatius a diferència de qualsevol altra empresa, on son una organització habitual.

Les seccions sindicals possibiliten l’organització i participació directa real i autònoma dels i les treballadores de cada centre de treball per actuar, negociar i millorar les condicions laborals, de seguretat i higiene particulars del centre de treball. Un exemple podrien ser els problemes amb les calefaccions i climatitzacions del centre en particular, que se sap ben cert que no es solucionaran a les taules de negociació externes a la realitat del centre.

La constitució de la secció sindical no és complicada i requereix de la participació de al menys dues persones afiliades. La documentació es lliura al departament de Treball i es comunica de forma oficial al centre de treball si es vol. A partir d’aquest moment, es te el suport del sindicat i és possible inclús convocar vagues locals al centre de treball.

Un cop constituïda la secció, el sol fet de la seva existència fa que les direccions dels centres educatius es plantegin les seves decisions que afecten els treballadors i treballadores del centre. Es pot iniciar converses per aconseguir que se’ns reconegui com a interlocutors vàlids i se’ns comuniqui les decisions que es prenguin i tinguin incidència sobre les condicions laborals dels treballadors.

Per últim, comentar que els nostres companys i companyes d’altres centres del Vallès Oriental, com l’institut Carles Vallbona de Granollers o l’ISMD de Mollet del Vallès també han constituït seccions sindicals per mirar de fer habitual aquest dret a tots els centres.

abril 192024
 

Enguany és Primer de Maig, novament.

Un dia per seguir fressant el camí vers la comuna llibertària. Utopia.

També per recordar i fer homenatge a totes aquelles persones ADMIRABLES que ens han precedit en la dura lluita per un món just i igualitari on les paraules "el meu, cap, M'encanta la jerarquia» no existiran mai més.

Anònimes, la majoria.

Milions d’elles abans de Chicago.

I els de Chicago.

I els milers que van viure i morir amb la MIRADA BEN ALTA de la DIGNITAT, després.

També pels i les recents, que ens van deixant a poc a poc.

Massa sovint la visió romàntica dels fets dignes del passat no contribueix a valorar prou els nostres humils herois i heroïnes quotidians.

Doncs hi són. Entre nosaltres.

De fet, TOTES i TOTS HO SOM!

– No oblidem les persones dignes.

– Estenem la mà al company necessitat.

– Difonem als quatre vents el bé rebut i repliquem-lo amb noves accions.

– AGUANTEM LA MIRADA al dèspota!

– HONESTEDAT, DIGNITAT!

– Pels joves que ens venen darrera.

– Seguim picant pedra camí d’Utopia.

 

SALUT I QUE CADA DIA SIGUI PRIMER DE MAIG

abril 122024
 

El proper divendres dia 19 d’abril a les 18 hores realitzarem al nostre local de la Ronda d’Orient, 6 de Mollet del Vallès, una Roda de Premsa a càrrec dels i les nostres afiliades treballadores, amb els següents continguts.

Aprofitarem per explicar els actes organitzats pel Primer de maig:

  • DENÚNCIA CRÍTICA AL PROCÉS DE PRIVATITZACIÓ IMMINENT DE LA FORMACIÓ PROFESSIONAL PÚBLICA.
  • MODEL D’IMPLANTACIÓ MITJANÇANT SECCIONS SINDICALS A CADA ESCOLA, A CADA INSTITUT.
  • PRESENTACIÓ DELS ACTES DEL PRIMER DE MAIG.
En acabar s’obrirà un torn de dialèctica.
 
SALUT !!
mar 302024
 

Divendres 22 de març de 2024 les companyes del Grup de Defensa del Ter (GDT) van visitar Mollet i les vam acollir al nostre local per compartir la seva lluita i visibilitzar l’estat de les aigües, de l’aire i les injustícies socials del sector porcí a Catalunya.

El GDT és històric per haver-se querellat, fa 35 anys, contra el tèxtil Puigneró per la contaminació del riu. Una victòria històrica per l’ecologisme i per defensar la salut de les persones i el medi davant la justícia.

Amb el lema: “Sobren porcs, falten pageses” a la xerrada es va visibilitzar que la cria i engreix del porc s’ha convertit en un sector d’especulació pel capitalisme. Què, com tot on s’hi instal·la, deixa les externalitats negatives sobre el territori mentre creixen els beneficis empresarials creant un lobby polític per mantenir l’estafa. Diners per quatre fons voltors internacionals i com a residu al territori: purins, desaparició de granges petites, fonts contaminades, emissions de metà, augment del transport per carretera, malestar animal, exportació d’aigua virtual i creació d’una bombolla a punt d’esclatar.

Per posar dades, l’engreix del porc suposa un consum de 11l/dia per porc, diàriament a Catalunya s’hi mantenen 8 milions de porcs. Als comptes s’hi han d’afegir els escorxadors, on s'hi companys 40.000 porcs al dia també provinents de l’Aragó. Es tracta d’un sector industrialitzat, on el pinso ja inclou els antibiòtics preventius, d’aquí en trobem presents a les masses d’aigua tant els nitrats com els residus d’antibiòtics. Això implica que les aigües freàtiques ja no siguin potables i augmenta el risc de resistències bacterianes per la salut de les persones.

Les analítiques que es fan a les fonts ens ho demostren i els polítics miren a una altra banda davant la pressió dels sector empresarial per seguir creixent tot i la sequera imperant a Catalunya. Les úniques solucions que es proposen des de l’administració són tecnològiques poc eficients a la pràctica. No es vol desinflar una bombolla que manté l’economia d’Osona d’un fil depenent d’un sol sector.

Existeixen alternatives: deixar d’exportar porcs i mantenir el sector i l’aigua per la sobirania alimentària de Catalunya, obligar les empreses que amb els seus beneficis restaurin les masses d’aigua de Catalunya, promoure una ramaderia ecològica i tradicional que mantingui la població rural en condicions de treball i vida dignes i estendre el debat entre els nostres espais.

Menys porcs i més pageses!!

mar 182024
 

La mobilitat en els desplaçaments de casa a la feina i de la feina a casa en vehicle particular genera grans embussos de trànsit i és un dels grans factors que contribueixen a la contaminació ambiental i el canvi climàtic.

Pensem que la reducció de gran part d’aquests inputs contaminants és necessària, imprescindible pel futur de la vida al planeta. I en el nostre sector és possible.

Amb l’objectiu de reduir la contaminació, l’empremta de carboni, les emissions contaminants en els trajectes laborals de casa a la feina, aconseguir un planeta solidari, sostenible i complir amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible, proposem:

La racionalització de la distribució dels i les treballadores de la Generalitat de Catalunya a l’educació pública infantil, primària, secundària obligatòria i batxillerat prenent com a criteri estructural la proximitat entre la localitat de residència i la de treball.

És ben comú que una mestra d’educació primària resident a Barcelona es desplaci a Canovelles cada dia a treballar, viceversa. I així per tots els estudis amunt esmentats. La Plantilla docent de la Generalitat ascendeix a més de 80.000 persones. L’impacte de la seva mobilitat diària no és pas residual.

L’acostament de distàncies entre les localitats de residència i treball també millora la conciliació de la vida laboral i familiar, els espais de cures, fa guanyar temps, qualitat de vida, benestar i salut entre els i les treballadores.

Plantegem aquests col·lectius de treballadores principalment perquè són els més abundants i generalitzats (inclòs les especialitats de l’educació secundària) i més fàcilment intercanviables de manera recíproca amb criteris de mobilitat.

Tanmateix considerem que aquest hauria de ser un criteri estructural de totes les Administracions Públiques en l’adjudicació de places i concurs de trasllats.

Que aquesta mateixa hauria de ser la línia d’actuació del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya en estudis més especialitzats, en tant sigui possible.

PROPOSEM:

Que siguin convocats concursos de trasllats oferint de manera pedagògica, troncal i prioritària la possibilitat pràctica d’acostament del lloc de treball al de residència.

L’assignació de places resultats de concurs públic utilitzant com a prioritari el criteri de proximitat entre la localitat de residència i a de treball.