admin

SEKIRITE SOSYAL AK SINDROM ANPERÈ

 OPINIÓ, SANTE
Sep 242024
 

Quina deu ser la raó (o les raons) per la qual persones que van viure la pobresa durant el franquisme i un sistema de Seguretat Social Pública ben bé testimonial [quants germans, familiars i coneguts morts que haurien sobreviscut amb un sistema sanitari prou desenvolupat, ja des dels anys 1950] en l’actualitat menystenen obertament el tracte i tractament, cent mil vegades millor que antany, que reben als hospitals i centres de salut en ser atesos o ingressats?

Curiosament, en sa majoria, o bé desconeixen que els sistema públic de la Seguretat Social es nodreix dels impostos dels i les treballadores, o bé són roïns arrogants pobres, d’aquells que aprofiten les escadusseres oportunitats que tenen per sentir-se suposadament «importants»; talment com els amos a qui han llepat fidelment les sabates durant tota la vida, per treure el monstre de la Síndrome de l’Emperador (aquesta vegada frustrat) que duen a l’interior. A saber… amb la dependenta del supermercat, amb el metge…

El seu melic liberal i «únic» no deu concebre allò de la caixa comuna de diners perquè se’n beneficiïn aquelles persones que tenen la desgràcia d’emmalaltir o quedar-se sense feina [el subsidi d’Atur també forma part de la caixa de la Seguretat social].

Els recursos són els que són i aportem mitjançant els impostos al nostre treball. Podrien ser-ne més? I tant! També s’esdevé la trista tradició estructural del clientelisme polític i l’estraperlisme, al nostre país.

Les classes populars no vivim precisament dies de glòria, incapaces en l’intent de revertir la implacable ofensiva de tots els partits polítics que accepten engreixar l’engranatge del parlamentarisme liberal burgès per privatitzar els serveis sanitaris, l’educació i els serveis de cohesió socials i traslladar-los d’allò que consideren «les mans mortes del bé comú universal (la cosa pública)» a les voraces gorges dels empresaris privats.

Tampoc aquestes persones megalòmanes del seu melic són conegudes a les assemblees organitzadores de les reivindicacions pels drets a la universalitat i qualitat dels serveis bàsics: Sanitat, edikasyon, Serveis del Sector [de cohesió] Sosyal, jubilació abans dels 60 anys i amb dignitat). Assemblees que criden desesperades als quatre vents la necessitat de la col·laboració de tothom (però ningú mai té mai temps «segons per a què, clar. Qüestió de prioritats».

Tampoc a les manifestacions al carrer.

Sepandan, al bar, a la sala d’espera de l’ambulatori, al supermercat… Wi.

Malalties de la desmemòria, cada vegada més col·lectiva, del segle XXI.

Persones que no han fet res de dolent a la seva vida, però que tampoc han aportat [ni estan aportant res a la col·lectivitat].

Una Gran aliança entre el Narcisisme, Hedonisme, Adanisme, Cunyadisme, el Consumisme Insatisfet i la Síndrome de l’Emperador.

Malauradament pot semblar que no hi ha res a fer.

O sí?

Sempre existirem les resistències, malgrat tot, empenyent i caminant cap a Utopia.

KONSIDERE EVENMAN KI PASE NAN GWO FESTIVAL GRANOLLERS

 KOMINIKASYON, Kiltirèl, Repwesyon
Out 302024
 

Comunicat del Secretariat Permanent de la CGT del Vallès Oriental davant dels fets succeïts a la Festa Major de Granollers:

Des d’aquest Secretariat Permanent volem manifestar el nostre suport i solidaritat a la Colla dels Blaus davant dels atacs que estan rebent per la realització d’un taller “còctels molotovs”. Una activitat en un context de Festa Major i sàtira on la llibertat d’expressió no hauria de ser cap problema.

Telman bon, a partir de la denúncia de diferents “sindicats” policials s’estan obrint investigacions per part de la Fiscalia per identificar menors… i s’està posant en qüestió poder criticar, fer sàtira envers dels cossos armats de l’estat (policia, exèrcit…elatriye).

Aquestes actuacions ens demostren que no val abaixar la guàrdia en la defensa dels drets i les llibertats.

ÒGÈ PANDAN MWA OUT LA

 KOMINIKASYON
Jul 262024
 

Horario de apertura del local durante el mes de agosto.

La asesoría jurídica se retomará el próximo lunes 2 Septanm.

Para cualquier urgencia podéis contactar mediante correo electrónico o teléfono.

                                                                    Salud y anarcosindicalismo!!

                                    ——————————-

Orè ouvèti lokal la pandan mwa Out.

L’assessoria jurídica es reprendrà el proper dilluns 2 mwa septanm nan.

Pou nenpòt ijans, kontakte pa imèl oswa telefòn.

                                                                    Sante ak anako-sindikalis!!

ESKE NOU VOYE PITIT NOU YO LA GÈ, POU LABAVATYE A? Èske w ap kite pitit gason w ale nan lagè, POU LABAVATYE A?

 Antimilitarist, KOMINIKASYON, Objeksyon taks
Jul 232024
 

Nou te vin abitye nòmalize lagè pou yon tan long, kote sa yo kote li te touye ak mouri, Li ale grangou, Fanm ak tifi yo vyole, Kòm yon bagay byen lwen ki wè nan televizyon pandan ke nou manje. Kounye a morbidite a, Pi entans ak ekzòbitan, Men efemèr, Li vini nan fòm lan nan videyo nan rezo sosyal (plis oswa mwens manipile oswa kontwole).

"Pa gen anyen k ap pase isit la. Lagè se yon bagay nan sot pase a ak twazyèm mond lan ", Li te di.

Nou byen lwen soti nan memwa.- Pou kapris kolonyal la nan kèk: Lamerik, Abataj yo nan Kiba ak Maròk. Oswa lagè sivil: karlist yo ak dènye a nan 1936. Li ak dokiman -kondè a ki sa, Asire w- Reveye memwa ak refleksyon aderan.

Espay soti nan 1986 Fòm Inyon Ewopeyen an ak andganizasyon Trete Nò Atlantik la (nan lèt la soti nan 1999 konplètman entegre nan estrikti militè ak kontwòl li yo). Sa a se dwa swadizan ak explik Obligasyon.

Li ta dwe vin chonje ke andganizasyon Trete Nò Atlantik se pa egzakteman Nasyonzini an nan "barik yo ble nan La Paz".

Soti nan optik biznis la "eksteryè" lagè a se yon opòtinite biznis:

– Pwodiksyon ak vant zam aletranje.

– GDP ogmante via ekspòtasyon.

– "Opòtinite" nan rekonstriksyon nan zòn devaste.

– Prè, Anpil prè pou rekonstriksyon.

Koulye a, nou gen de lagè ki bese ak anbarase nou piblikman (sa yo ki nan Sahel la, Kongo, Peyi Letiopi, Eritre, Yemèn, Kurdistán, Rohinyas, Afganistan ... pou Cobalt, ityòm oswa kolan sanble pa fè anpil, Men, gen yo): Yo se "ofisyèlman" pa te deklare nan Ikrèn ak Gaza.

Nan Palestine nou gen yon eta pouri ak touye moun, Pèp Izrayèl la, Nan Liza ak yon proto -eta tou koripsyon ak ansasen: Hamás. Moun Izraelyen yo peye li (andoktrinman ak anviwònman laterè ki oze kesyone idantite nasyonal-relijye yo) Ak moun yo palestinyen, ki moun ki resevwa deja atavistic represyon an Izraelyen yo, Plis represyon entèn nan Hamas. Plis kounye a sak ponp lan ak syèj pou grangou ak swaf dlo.

Espay kòm yon eta pa voye zam la, men li pa aji diplomatikman oswa afekte etablisman sanksyon ekonomik pou nwaye beligerents yo. Ni li fè okenn presyon nan enpòtasyon oswa ekspòtasyon sou konpayi miltinasyonal yo (oswa Panyòl) ki komès (oswa aktivman kolabore) ak eta pèp Izrayèl la ak pèmèt, an reyalite, Kontinyasyon nan lagè ak lanmò. Boicot pwopozisyon popilè nan sans sa a egziste epi yo ankouraje soti nan òganizasyon sosyal atravè lemond, Men, eta a Panyòl oswa plim (las bds: Boykòt, Dezenvestisman, Sanksyon ... ki te kolabore pou simonte Apartheid Nan Lafrik di sid). Genyen tou eta ki te pran etap la nan kraze relasyon diplomatik ak komèsyal ak eta a nan pèp Izrayèl la, Pandan ke morsaj dire.

Ikrèn, yon eta tankou pouri ak koripsyon kòm Ris la. Tou de oprime pèp respektif yo. Yon konfli Worcester nan gwo mond jeopolitik la ak alimenté nan idantite emosyonèl nasyonal oswa yon sipozisyon kiltirèl lwès yo / Lès, Ki kote moun inosan mouri. Pa gen moun ki espere (Kòm nan Yougoslavi). Li ta ka tou yo te tankou sa a nan transpò a postsoviet nan ekonomi kapitalis eta a kapitalis mache lib (Men, li pa t ').

Reyalite a se ke Espay, Kòm yon manm nan Inyon Ewopeyen an ak andganizasyon Trete Nò Atlantik, Lajan pou zam ak pousantaj lajan an ap ogmante pou "defans" (nan yon lagè potansyèl) pou ke moun ka kontinye touye ak moun ki soufri. Apa de lefèt ke pwoblèm nan se pi plis delika ak konplèks (Li evidan eta Ris la se pa egzakteman yon saint) Li konsène nou ke sitwayen yo ap travay ak peye taks (ki ta ka pou edikasyon oswa medikaman) Se konsa, ke moun ka aktivman touye "gen". Kolektivman nou pa te aji pou fè pou evite li, Eksepte pou eksepsyon merite. Se poutèt sa, sitwayen yo gen men yo tache ak san, Nou renmen li ou pa.

Ak ki jan sa ka afekte timoun nou yo, oswa tèt nou?

Aktyèlman sitwayen yo konstitye "rezèv potansyèl la" nan vyann kanon si sikonstans yo rive, Pami la 18 ak la 45 ane. Men, si plis carnaza nesesè (Kòm lavi kouri soti), Lejislasyon nan tèt li fè li posib yo elaji yo ... 16, 64... [Pi bon pa ba yo lide].

Espay gen angajman supranasyonal ak Inyon Ewopeyen an ak andganizasyon Trete Nò Atlantik. Ak eta "demokratik" lejislasyon ki pèmèt yo sèvi yo fidèlman: Konstitisyon an Panyòl, Lwa òganik ak lòd reyèl, pa lòd preeminans.

Konstitisyon an se lwa fondamantal nan eta a ak ki soti nan ki rès la devlope, Kapab kontredi li.

Li enpòtan anpil, Pou konprann agiman sa a, Kenbe nan tèt ou ke yo apwouve yon lwa òganik, majorite senp ki nesesè nan palman an. Li modifye nenpòt atik nan Konstitisyon an, Majorite ki kalifye nan de tyè. Li pa trivial ke yo te "dezaktive" nan lwa òganik tankou pèn lanmò nan peryòd la nan lagè oswa "sit" (Kòm eta sa a yo rele efemism, ki pèmèt nou kontinye lajman nan sispansyon an nan dwa sivil ak libète), oswa sèvis militè obligatwa, san yo pa gen aboli oswa siprime soti nan Konstitisyon an.

Li ta dwe sonje ke eta a Panyòl (Nan evènman an ki onètman aplike) Li gen yon sistèm elektoral pwopòsyonèl korije ki penalize gwoup minorite yo (oswa nan pwojeksyon) ak ankouraje efemis "estabilite nan" nan fòm lan nan de jwèt sistèm pi gwo ki altène nan pouvwa, Ki pa gen okenn pwoblèm plis pase yon teyat dyalèktik akusica pa fason pou rasanbleman.

Atik la 30 nan Konstitisyon an Panyòl kounye a di:

1. Èspayol yo gen dwa ak devwa pou defann Espay.

2. Lwa a pral mete obligasyon militè yo nan èspayol yo ak kontwole, Avèk garanti akòz, Objeksyon konsyans, osi byen ke lòt kòz egzanpsyon nan sèvis militè obligatwa a, ke yo te kapab enpoze, nan ka w, Yon ranplasan benefis sosyal.

3. Yon sèvis sivil ka etabli pou pwogrè nan rezon enterè jeneral.

4. Daprè lalwa, devwa sitwayen yo ka réglementées nan ka risk grav, katastwòf oswa kalamite piblik.

"Devwa a defann Espay" pale pou tèt li. Lè yo deziyen yon moun pou "devwa", otomatikman deplase nan jiridiksyon militè yo. Etazini te envoke agiman sa a pou fòse sitwayen yo defann (touye) Enterè yo nan peyi a (oswa nan gwo kòporasyon ekonomik yo) Nan lagè tankou byen lwen kòm premye a, Dezyèm Lagè Mondyal oswa Vyetnam.

Règleman sa yo montre lame pwofesyonèl la nan yon "pwovizwa" ak "definitif" fason, Men, konsèp nan "sèvis militè" rete nan fòs nan lwa a fondamantal, Konstitisyon an. Se poutèt sa li pa aboli men sispann:

– Lwa 17/1999, nan 18 nan mwa me, nan rejim nan fòs lame anplwaye yo.

– Royal dekrè 247/2001, 9 nan mwa mas, ki avanse sispansyon an nan dispozisyon ki nan sèvis militè yo.

Li pwobableman pa gen twòp ekla sosyal rekiperasyon anÓn nan la Mil, Men nan yon pwosesis pou kreye eta opinyon patriyotik, Belikis ak militaris kont swadizan "lènmi yo komen" pa ta dwe dekouraje. Istorikman se pa gen anyen nouvo. Pou saAnilasyon yon lwa òganik ta nesesè.

Atik la 15 nan Konstitisyon an Panyòl kounye a di:

Tout moun gen dwa a lavi ak entegrite fizik ak moral, San, Nan okenn ka, Yo ka sibi tòti oswa penalite pèn oswa degradan oswa tretman. Se pèn lanmò a aboli, Eksepte ki lwa kriminèl militè yo ka jete pou fwa lagè.

Yon orgAnica deklare ke kounye a pèn lanmò pa pral aplike nan ka ta gen lagè:

– Lwa òganik 11/1995, nan 27 nan mwa novanm, nan abolisyon nan pèn lanmò nan tan nan lagè.

Yon vòt senp Palman an ki aboli li ta reyaktif validite nan atik la nan Konstitisyon an pa planiputing lwa militè yo, ki moun ki gen dout ke nan ka ta gen posib pre -bélic anviwònman yo pral fè sa?

Atik la 8 nan Konstitisyon an Panyòl kounye a di:

1. Fòs Ame yo, Lame a konstitye, Marin a ak fòs aeryen an, Yo gen misyon pou garanti souverènte ak endepandans Espay, defann entegrite teritoryal yo ak lòd konstitisyonèl yo.

2. Yon lwa òganik ap kontwole baz òganizasyon militè a dapre prensip konstitisyon sa a.

Lwa lye òganik yo lajman revize oswa restriksyon pa vote ak yon majorite senp nan palman an. Seksyon an 1. "Yo gen kòm yon misyon" se yon lèt blan ki lejitimize kadr militè yo fè sa yo vle ak sosyete nou an [Avèk nou, Avèk jèn nou yo], Lè yo kreye li pratik:

– Lwa 36/2015, nan 28 Septanm, Sekirite nasyonal.

– Kòd jiridiksyon militè.

-Lwa òganik 14/2015, nan 14 Oktòb, nan kòd kriminèl militè a.

Atik la 116 nan Konstitisyon an Panyòl kounye a di: *(Eta sit la synonyme ak yon lagè nan lagè)

1. Yon lwa òganik ap kontwole eta alam yo, nan eksepsyon ak sit, ak pouvwa ki koresponn lan ak limit.

2. Gouvènman an te deklare estati alam la pa Dekrè te dakò nan Konsèy Minis yo pou yon peryòd maksimòm kenz jou, Kontablite pou Kongrè a nan Depite yo, sanble imedyatman nan efè a ak san ki gen otorizasyon peryòd sa a pa ka pwolonje. Dekrè a ap detèmine sijè ki abòde lan teritoryal ki efè yo nan deklarasyon an pwolonje.

3. Gouvènman an te deklare eta a nan Konsèy Minis Konsèy la, Otorizasyon davans nan Kongrè a nan Depite yo. Otorizasyon an ak Pwoklamasyon nan Eta a nan Eksepsyon dwe ekspreseman detèmine efè yo nan menm bagay la, sijè ki abòde lan teritoryal ki li fin ak dire li yo, ki pa ka depase trant jou, pwolonje pou yon lòt peryòd egal, Avèk menm kondisyon yo.

4. Eta syèj la pral deklare pa majorite absoli nan Kongrè a nan depite yo, Nan pwopozisyon an san konte nan gouvènman an. Kongrè a pral detèmine sijè ki abòde teritoryal li yo, dire ak kondisyon.

5. Disolisyon Kongrè a pa ka kontinye pandan ke kèk nan eta yo ki enkli nan atik sa a yo te deklare, Kamera yo otomatikman rele si yo pa nan peryòd sesyon. Operasyon li yo, osi byen ke nan lòt pouvwa konstitisyonèl nan eta a, Yo pa ka koupe pandan validite nan eta sa yo.

Fonn Kongrè a oswa ekspire manda li, Si gen nenpòt nan sitiyasyon yo ki bay monte nan nenpòt nan eta sa yo, Pouvwa Kongrè a pral sipoze pa depite pèmanan yo.

6. Deklarasyon alam yo, nan eksepsyon ak sit pa pral modifye prensip la nan responsablite nan gouvènman an ak ajan rekonèt li yo nan Konstitisyon an ak nan lwa yo.

Majorite senp nan palman an ka detèmine warfalls, Mete restriksyon sou libète fondamantal yo ak dwa sitwayen yo, èkspropriyasyon, Kriz, Kominote obligatwa travay sivil yo, Etabli kam obligatwa ki ta otomatikman refere a sitwayènte ki afekte a nan jiridiksyon militè yo. Epitou redi règleman dosye referans nan tan dosye:

– Lwa 36/2015, nan 28 Septanm, Sekirite nasyonal.

– Kòd jiridiksyon militè.

-Lwa òganik 14/2015, nan 14 Oktòb, nan kòd kriminèl militè a.

Atik la 63 nan Konstitisyon an Panyòl kounye a di:

1. Wa a akredite anbasadè yo ak lòt reprezantan diplomatik yo. Reprezantan etranje nan Espay yo akredite devan l '.

2. Wa a koresponn ak konsantman nan eta a yo dwe fòse entènasyonalman nan trete, Dapre Konstitisyon an ak lwa yo.

3. Wa a koresponn, otorizasyon davans nan tribinal jeneral yo, Deklare lagè epi fè lapè.

Tèt la nan eta tou senpleman sanksyon (yon seksyon) Ki sa ki detèmine majorite senp nan Palman an. Men, figi wa a se entanjibl, Gouvènman an reponn pou aksyon li yo, Li se lòd siprèm nan fòs lame yo (Atik 56, 64 y 62 nan Konstitisyon an Panyòl). Akote anyen.

Atik la 117 nan Konstitisyon an Panyòl kounye a di:

1. Jistis soti nan pèp la epi yo administre sou non wa a pa jij ak majistra manm nan sistèm jidisyè a, endepandan, immobilable, responsab ak sijè sèlman nan anpi a nan lwa a.

2. Jij ak majistra pa ka separe, sispann, transfere oswa retrete, men pou nenpòt nan kòz yo ak garanti yo bay pou nan lwa a.

3. Fè egzèsis la nan pouvwa jiridiksyon nan tout kalite pwosesis, Jije ak egzekite jijman an, koresponn sèlman nan tribinal yo ak tribinal yo detèmine pa lwa yo, dapre règleman yo nan konpetisyon ak pwosedi yo ke yo etabli.

4. Tribinal yo ak tribinal yo pa pral fè egzèsis plis fonksyon pase sa yo ki endike nan seksyon an anvan ak sa yo ki ekspreseman atribiye nan yo pa lalwa kòm garanti nan nenpòt ki dwa.

5. Prensip la nan inite jiridiksyon se baz la nan òganizasyon an ak operasyon nan tribinal yo. Lwa a pral kontwole egzèsis la nan jiridiksyon militè nan jaden an estrikteman militè yo ak nan ka yo nan eta a nan syèj, Dapre prensip konstitisyon an.

6. Tribinal eksepsyon yo entèdi.

Isit la nou retounen nan "lwa yo referans" ki kite tout bagay mare ak byen mare nan men yo nan politisyen yo sistèm inite toulede bò, Jij ak jij militè yo. Sou "entèdiksyon an" nan tribinal yo nan eksepsyon, Nou deja konnen ki jan yo "aji" sòlda yo egzekitif ak somè lè yo chache sivil nan "dezè" konsyans oswa antre nan kèk popilasyon ki te ostil: lach, vyole, mizè, touye:

– Lwa 36/2015, nan 28 Septanm, Sekirite nasyonal.

– Kòd jiridiksyon militè.

-Lwa òganik 14/2015, nan 14 Oktòb, nan kòd kriminèl militè a.

Gen plis referans sou prérogatives militè nan Konstitisyon an.

Se vre wi pa sèlman yon minorite enpòtan nan politisyen yo nan palman an ak gouvènman an Panyòl yo se pou travay la oswa imajinè a nan k ap antre nan yon lagè, Men, angajman entènasyonal yo akeri pa eta a se moun ki yo, Ak ki moun yo ye. Se poutèt sa, Eta a pa souveren nan sèten desizyon. Olye yon planèt servile plis, Nan jeopolitik entènasyonal yo. Ak sitwayen, Moun yo, Vyann kanon bon mache.

Yon fantom militaris ap pase nan Ewòp lapè nan Inyon Ewopeyen an, ki deja se Ewòp épourirementganizasyon Trete Nò Atlantik la. Fine lapli nan kreye ti kras pa opinyon ti kras, Si se pa favorab, Omwen pa rezistan a senaryo lagè posib nan lavni an nan tèm mwayen an (ki ka kèk ane). Minis Defans Panyòl la danse jwèt sa a, Ekspozan ki pi wo yo nan Inyon Ewopeyen an, tou [Rezon ki fè la pou yo te kreyasyon an nan Inyon Ewopeyen an te jisteman pou fè pou evite yon nouvo konpetisyon militè nan Ewòp].

Pa gen okenn lagè iminan nan danje lagè, Ak mwens nan teritwa nou an. Pa gen moun ki espere, Jou a anvan, ke peta nan Balkan yo ta eksploze nan 1991, Ni sa ki nan Ikrèn nan 2022 (Yo te sanble yon ti jan tankou evènman yo siklik defi nan "fou" nan Kore di Nò). Lagè "sèlman pase nan peyi yo pòv ak byen lwen".

Nan nenpòt ka gen posibilite pou rekritman obligatwa nan ti gason nou yo pou yo ale nan tè byen lwen yo touye ak mouri pou konfòme ak akò pwisan nan mond lan ak angajman (e ke pwisan nou te siyen nan moman an, Avèk anpil ti opozisyon popilè. Depo ak depo). Ak yon eta tout règleman legal ki pwoteje ak lejitimize represyon an nan opozisyon an potansyèl yo.

Antreprenè yo imajine san ak salve biznis ki an sekirite. Politisyen jwe depa yo san yo pa pyon yo, Nou menm ak nou. Epi san pitit gason ak pitit fi nou yo, Jèn nou yo. Jwe ak rezon nou an pou yo te.

Se poutèt sa pa pou li ale nan li, Pa menm. Prevantif lè sa a, Kreye kolektivman soti nan sitwayen yo yon fò emosyonèl ak anviwònman antimilitarist idantite ki aji kòm yon prevantif vre kont potansyèl vitès cho pa pouvwa lejislatif eta a oswa ekzekitif, pòs. Avèk lagè nan lagè, Si sa posib:

  • Lakay ou.

  • Pami fanmi an.

  • Nan bouch la nan zòrèy.

  • Ak LXS patnè travay.

  • Mande li nan sant edikasyon kòm paran yo, Manman ak fanmi.

  • Nan sant edikasyonèl (kòm pwofesè)

  • Avèk zanmi.

  • Nan lari an, Nan magazen an.

  • Fè difizyon ak zak dyalèktik.

  • Chasing ak souke politisyen soti nan vil la…

  • Chasing ak souke biznisman soti nan vil la ...

  • Pwolonje kannòt la lwil oliv.

  • Aji ...

San yo pa bliye aksyon posib posib pou ke pa gen yon sèl gen yo touye oswa mouri nan nenpòt ki lagè nenpòt kote nan mond lan.

Èske w gen fè tout bagay pou ke pa gen anyen k ap pase.

———————————————————————————————————-

Después de haber leído el texto te agradeceríamos que respondieras argumentadamente el cuestionario que más se adecúe a tu realidad. También que lo compartas con personas afines y amistades. Es también interesante leerlo conjuntamente con la ciudadanía menor de edad (hay un cuestionario específico para menores).

Las respuestas son anónimas y nos servirán para analizar el grado de conciencia social de nuestra sociedad en relación a la afectación y la prevención de las guerras [el análisis del vaciado de las mismas será publicado]. También la necesidad de establecer mecanismos sociales y culturales al respecto -y recoger cuales han de ser-, desde las clases populares.

LOS CUESTIONARIOS:

Yon- PERSONAS EN “EDAD MILITAR”.

https://forms.gle/NJoDohtymKJARo5L6

B- PERSONAS [ADULTAS] FUERA DE LA EDAD DE “RESERVA” MILITAR.

https://forms.gle/ch39CUqa4aZX5fu1A

C- PERSONAS [MENORES] FUERA DE LA EDAD DE “RESERVA” MILITAR. (El texto de referencia junto con este cuestionario puede ser trabajado con el alumnado en escuelas e institutos)

https://forms.gle/zKNnkLAy62hUM1KFA 

 

       ¡SALUD Y GRACIAS!

TRAVAY AK TANPERATI GWO? [RÈGLEMAN LEGAL]

 KOMINIKASYON, fòmasyon, RÈGLEMAN, Prevansyon danje travay
Jul 182024
 

Referans règleman legal yo ki kontwole kondisyon travay yo nan peryòd atmosferik solid ak ekstrèm [pami ki se tanperati ki wo yo] se sa ki annapre yo:

– lalwa 31/1995 nan Prevansyon Risk Okipasyonèl (PRL):

https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1995-24292

– Dekrè wayal 486/1997 + Dekrè wayal 2177/2004 (ke li konplete):

https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1997-8669

https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2004-19311

– Dekrè wayal 4/2023:

https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2023-11187

 

KONSILTE DWA OU OU ENDEPANDAN E FE YO REALIZE!

REGLEMAN LEGAL chalè (vèsyon enprime nan fòma .pdf)

RASIS, YERAK FUCK!

 KOMINIKASYON, migrasyon, Prekè, Repwesyon
Jul 022024
 

Si desprecias “al joven”, “a ella” o “al otro” no eres bienvenidx a la Confederación.

[Solamente serán unas breves líneas]

Todo empezó allá por el siglo XV (sí, más o menos con el famoso “descubrimiento” de América).

“Todo” fue la globalización del saqueo, extorsión, robo, explotación, esclavitud, violaciones, asesinatos, destrucción de las identidades culturales para conseguir [LOS AMOS] oro y mercancías.

Los inicios de la Acumulación Originaria Precapitalista: Lamerik, Asia, Oceanía, África…

Para conseguir eso, mataron de hambre, impuestos y hundieron en la miseria secular al pueblo llano del antiguo Reino de Castilla, por ello hoy está “vaciada”.

[Lo mismo que sus homónimos al pueblo llano de Francia, Portugal, Bélgica, Inglaterra, Holanda, Rusia, China, Japon, USA…].

Después de la Segunda Guerra Mundial “eso ya no quedaba civilizado” e hicieron ver que, por humanismo los liberaban: pero en forma de Estados Capitalistas Occidentales, favoreciendo a minorías sumisas y manteniendo el control de las minas y las plantaciones [Imperialismo Económico]. Más pobreza y hambre para el pueblo llano de aquellas latitudes.

Casi nadie desea huir de su tierra, la “patria chica”, si no lo empuja el hambre y la desesperación.

Que a Catalunya això no és nou, nassos! (Des de totes les comarques interiors, legions de deheredats cap a Terrasa, Sabadèl, Baix Llobregat, Besòs i Barcelona).

¡Que en España eso no es nuevo, narices! (Desde todos los lugares a las barracas de Barcelona, Bilbao, Madrid, Valencia, Sevilla…).

Los y las imbéciles los y las despreciaban: catetos, paletos, xarnegos…

Despreciaban la “alteridad”, al último en llegar:

  • El “de afuera”.

  • El “nuevo o el aprendiz” en la fábrica.

En el fondo, el ruin y cobarde germen del odio al diferente.

Detrás de “ellos y ellas” solamente había nostalgia, hambre y pobreza.

Muchas personas mostraron hospitalidad hacia ellas. Ellas mostraron sobradamente su agradecimiento.

¡DESPRECIAR “AL OTRO” per se, ES MISERABLE!

¿Que eran “españoles”? ¿Que els “primers” eren catalans?

Las y los anarcosindicalistas no tenemos patria. Sí identidades sociales y culturales diferentes que nos enriquecen y unen solidariamente con todas las personas [los amos y sus lacayos no son personas].

¿Que los extranjeros roban?

Es mentira. La inmensa mayoría de personas “extranjeras” busca trabajo y dignidad en su vida.

En todo caso una minoría de personas pobres roban o son incívicas. La inmensa mayoría de las personas en situación precaria sufre pasivamente y abnegadamente su desgracia.

OTRA COSA ES QUE LOS CRETINOS SOLAMENTE SE FIJEN CUANDO SU COLOR DE PIEL SEA DIFERENTE (o bien que encuentren el vandalismo o la delincuencia por parte de sus paisanos supuestamente “autóctonos” como cosa “normal”. Para hacérselo psicoanalizar)

Despojar a las personas de su dignidad, hurtándoles el derecho a ser conocidas por su nombre de pila y estigmatizándolas como “inmigrantes”o “delincuentes” en base a su lugar de nacimiento, lo hacen solamente los necios.

Aquellos y aquellas (abrumadoramente fueron aquellos) que sí que han robado y roban a manos llenas del sudor NUESTRO trabajo y NUESTROS impuestos son los AMOS:

Wi, los culpables de todo des del siglo XV y a los que los mezquinos no les falta lengua para adular servilmente.

Es necesario recordar que el “Escudo Social: edikasyon, sanidad pública, cohesión social…” que sale de nuestros impuestos fue creado con el objetivo de compensar y evitar las situaciones de pobreza extrema, no para alimentar las “mordidas” de los Empresarios y Políticos que todxs tenemos en mente.

Acaso al o la trabajadora xenófoba le preocupe realmente que algunos de “los otros” puedan tener sus mismos derechos y, mediante el esfuerzo propio, les superen en la “escala social” dejando al descubierto sus vergüenzas e ineptitudes.

El Instituto Nacional de Estadística nos ofrece unas pirámides de población muy gráficas [Catalunya y el Estado de España, a modo de muestra].

 

Pirámides de población de Catalunya y España, 2022 [Fountain: INE]

Los datos son de población residente empadronada. La misma fuente nos muestra en los dos casos una galopante tendencia al envejecimiento (población jubilada o a asistir en un breve futuro), tasas de natalidad bajísimas (seguramente lo serían más todavía sin contar con “los otros”, de hasta segundas generaciones), un crecimiento vegetativo (nacimientos menos defunciones) negativo y un crecimiento de población real positivo consecuencia del proceso inmigratorio (personas jóvenes y con mayor tasa de fecundidad que, huyendo de la miseria buscan un trabajo para dar dignidad a su familia y a su vida. ¿Nos suena?).

El contexto social y demográfico es alarmante, sí.

Si eliminamos las maniobras de distracción los responsables están claros. Y tienen mayoritariamente el Pedigrí de muchos más que 8 apellidos aristócratas y burgueses: SAQUEANDO A MANOS LLENAS DES DEL SIGLO XV.

Un Estudio económico establece que se necesitaría el Producto Interior Bruto (PIB) pandan 1.000 años de todos los Estados partícipes de los procesos coloniales para “compensar o restituir” el daño causado a los territorios y sociedades colonizadas.

El dolor causado por las violaciones y torturas ya es irreparable, al igual que la aniquilación cultural de sus identidades.

También al equilibrio de la Madre Tierra, “nuestro” Planeta.

Con toda probabilidad las sociedades culturalmente homogéneas simplifiquen la convivencia. También que LAS ABSOLUTAMENTE HOMOGÉNEAS EN TÉRMINOS DE CLASE SOCIAL EMANCIPADA, MÁS TODAVÍA (un mundo sin oligarcas ni burgueses explotadores, sin Poder).

Las y los trabajadores xenófobos necesitan con urgencia cambiar de foco e ir a la raíz del problema: su sumisión al Amo y a su mentalidad (hasta el pensamiento les tiene domesticado). Una vez reconstruida la propia conciencia autónoma, exigirle que dedique sus millones a restituir el mal hecho orgullosamente por sus familias y “los suyos”, para que “los otros” puedan volver a sus tierras y pueblos con garantías de tener una vida bien digna. Aquellos y aquellas que quieran, Asire w.

Si desprecias “al joven”, “a ella” o “al otro” no eres bienvenidx a la Confederación.

NOUVO INYON TRANSPO AK KOMINIKASYON NAN VALLÈS ORIENTAL

 CGT DHL, CGT Little Bouda, CGT UTE AP7 Valleys, KOMINIKASYON, Telemarketing, TRANSPÒ AK KOMINIKASYON
Jen 292024
 

Comença a rodar el Sindicat de Transports i Comunicacions del Vallès Oriental:
Transportistes, Missatgers, Repartidores, Telemàrketing, Telecomunicacions, Riders, Logística, Manteniment viari….

Seguim creixent com a Federació Comarcal!!

Us desitgem molta Salut i Èxits, companys i companyes!!

Com contactar-hi? 👇
https://cgtcatalunya.cat/cgtvallesoriental/category/contacta-amb-nosaltres/

KONFERANS POU LPRES 14 Apati jen : PRIVATIZASYON, KORIPSYON AK EXPLOITASYON NAN FÒMASYON VOKSYONÈL

 KOMINIKASYON, edikasyon, ANSEYE, Formació Professional, fòmasyon
Jen 042024
 
Vandredi pwochen 14 de juny a les 17 hores realitzarem al local de la Ronda d’Orient, 6 soti nan Mollet del Vallès, una Xerrada – Roda de Premsa amb els següents continguts:
  • LA NOVA FORMACIÓ PROFESSIONAL: PRIVATIZASYON, CORRUPCIÓ I EXPLOTACIÓ DELS ALUMNES.
  • EL CAS DE LA TRAMA DE CORRUPCIÓ I EXPLOTACIÓ LABORAL DELS ALUMNES ON SÓN IMPLICADES LA DIRECCIÓ DE L’INSTITUT DE L’EBRE (TORTOSA) I UNA EMPRESA PRIVADA.
  • AMB EN SERGI TUR, PROFESSOR DE L’INSTITUT DE L’EBRE, DE TORTOSA.

– EN ACABAR HI HAURÀ TORN DE DEBAT.

 

BERTRAND RUSSEL, FACHIS AK FOOL YO

 Anarchis, asanble, KOMINIKASYON, fòmasyon, Istorik memwa, Libète libète, Revolisyon sosyal
Me 252024
 

Durante una charla informal compañeras y compañeros del sindicato dialogaban sobre el peligro real del auge de la extrema derecha en Europa y el mundo.

Uno de ellos dijo que el filósofo Bertrand Russell afirmó que “los fascistas primero fascinan a los tontos. Luego amordazan a los inteligentes”.

Una compañera añadió que la democracia representativa [burguesa] también seduce a los tontos. Pero que, de manera muy perspicaz, compra a los inteligentes.

A lo cual otro compañero sentenció que en la democracia directa, que nosotros ejercemos, aspiramos a convertir a los supuestos tontos en inteligentes conscientes y dueños de sus propios designios, muy a pesar de de constantemente se nos cuelen demagogos e inteligentes “comprados” con el objetivo de impedirlo. Manzanas podridas que intentan echarnos a perder al resto. Pero no podrán.

 

¡Mucha Salud, Federalismo de Base y Democracia directa!

VET "NOVA" LA: YON MENAS POU FÒMASYON PWOFESYONÈL ELÈV YO, TRAVAYÈ YO AVENIR

 AULA D'AUTO FORMACIÓ LABORAL, ANSEYE, Formació Professional, nouvèl
Avril 242024
 

El proper curs 2024-2025 és obligat implantar la reforma de la FP que ha impulsat el govern d’Espanya. Existeixen molts punts sense concreció que suposen incerteses i neguits. Parlem una mica dels principals aspectes preocupants, com són:

– Reducció de les hores de formació reglada i baixada generalitzada de la qualitat de la formació.

– Ampliació de les hores de pràctiques que per mantenir la durada de 2 anys s’ha fet a costa de la formació reglada

– Precarització de la feina dels alumnes a les empreses, tot i que es suposa que es cotitzarà les pràctiques a la seguretat social.

– Privatització manifesta de la formació professional ja que una bona part de la formació es confia a empreses privades.

Reducció de les hores de formació

La reducció d’hores lectives a l’institut suposa una baixada de la qualitat de la formació per a l’alumne, ja amb prou carències de coneixements. Escurça cada cop més el seu temps de preparació enfront de la que serà la seva llarga futura vida laboral i personal.

Desapareixen totalment els continguts, que abans indicaven els mínims que s’havien d’impartir a tot el territori i eren una garantia per poder homologar els estudis i assegurar una formació igualitària. Ara només s’avaluen RA=Resultats d’aprenentatge. Es produeix un buidat en els continguts específics de cada ofici que fa que l’alumnat arribi a l’empresa amb menys coneixements elementals per desenvolupar la seva carrera, i encara dificulta més que pugui desenvolupar el seu progrés en el mon laboral del seu sector. Això provoca un estancament de les persones i les fa dependents en tot moment de les seves empreses.

Tots els mòduls perden hores de formació específica del perfil professional al centre, en benefici d’altres mòduls que s’ha considerat més importants i que constitueixen fins al 60% de les hores del cicles:

– Una part se’n va a engreixar la DUAL, que acaba constituint entre un 25 i un 50% de les hores totals del cicle.

– Un altra part se’n va a mòduls transversals que es troben a tots els cicles formatius tant de grau mig com superior. Tenint en compte que les hores lectives són unes 25 hores setmanals tenim:

– Anglès tècnic (2 h) 66 h. A Catalunya ja es feia a grau mig, ara s’estén a grau superior.

– Digitalització (1 h) 33 h. Sense discriminar si el cicle ho necessita o no, com pots ser el cas d’informàtica, totalment digitalitzat.

– Sostenibilitat (1h) 33h. Els materials del mòdul s’han encarregat l’empresa privada Naturgy que és la segona o tercera de les 10 empreses que més contaminen a Espanya. https://www.huffingtonpost.es/economia/estas-son-empresas-mas-contaminantes-espana.html

– Mòduls optatius (2 a 3h) 66-99 h. Poden tenir Unitats de competència externes. O sigui, Resultats d’Aprenentatge d’altres cicles formatius.

Coma comentari, es canvia el nom d’alguns mòduls com FOL (Formació i orientació laboral), EIE (Empresa i Iniciativa Emprenedora) i Síntesi (Projecte final de cicle):

– “Itinerari personal per l’ocupabilitat I” (3 h) 99 h

– “Itinerari personal per l’ocupabilitat II” (2 h) 66 h

– “Projecte intermodular de 198 èdtan”

Un altre efecte serà la disminució de la plantilla de professorat a curt, mig i llarg termini. A Catalunya s’assegura que no afectarà les plantilles, al menys el primer any, ja que es vol substituir l’equivalent en hores acadèmiques suprimides, per càrrecs d’observador, de visitador casual de les empreses i comercial de projectes. Això desnaturalitza la feina docent que li és pròpia, per anar-lo substituint i segurament eliminant.

No es garanteix que les hores de professorat puguin mantenir-se en un futur i és clarament on es poden fer les retallades que han de venir. Sembla una manera infal·lible de solucionar el dèficit de professorat que s’està produint en els cicles de FP en els darrers anys.

Ampliació de les hores de pràctiques

Com s’ha dit abans, una gran part de les hores perdudes de formació van a DUAL:

– DUAL és el nou nom que posa el govern d’Espanya al que abans eren les pràctiques sense remunerar o FCT=Formació en centre de treball.

– Dual general (SENSE REMUNERAR): nan la 25% a 35% de les hores (nan 500 a 700 h). A Catalunya es faran 515 h.

– Dual intensiu (REMUNERAT al mínim): nan la 35% al 50% (nan 700 a 1000 hores del cicle), amb contracte de DUAL. A Catalunya 713 h (dual general+projecte intermodular).

L’increment de les hores de pràctiques a empreses planteja problemes en trobar llocs addicionals on poder fer la DUAL amb garanties.

– També en poder dur a terme la consecució d’aquestes en els terminis establerts.

– A més propicia l’augment de les tasques burocràtiques i administratives i en dificulta les de control per part del professorat.

Per una altra banda, la gran majoria de les empreses participants en el nou model, no podran assegurar prou tutorització i que l’aprenentatge aconseguit no sigui parcial, específic, i destinat a la consecució urgent de les necessitats de cada companyia. No creiem que l’alumnat aprengui el mateix a l’empresa que a l’escola i, konsa, no es poden substituir unes hores per les altres.

S’obliga literalment a començar la DUAL en empresa al primer curs amb la qual cosa:

– Hi ha una manca de formació de l’alumne per començar les pràctiques.

– S’estableix una competència ferotge entre alumnes de FP Inicial, grau mig i grau superior. Els alumnes de nivells inferiors, sobretot la FP Inicial, tindran molt difícil fer les pràctiques enfront els de nivells superiors.

En moltes poblacions no existeixen empreses que puguin absorbir tantes hores de pràctiques.

– Al final, es veu venir la creació de solucions miraculoses com ara muntar projectes a corre-cuita amb els alumnes que no es puguin col·locar.

– Hi haurà molts alumnes que no podran acabar el cicle en 2 ane, durada que s’han entestat en mantenir.

Avaluació “conjunta” Institut i Empresa

Com que el Resultats d’Aprenentatge que no es poden fer a l’institut les ha de fer i avaluar l’empresa, caldrà professionals qualificats a les empreses per a poder fer la formació, el seguiment i l’avaluació dels alumnes, que són per ells, els aprenents.

Així els “tutors” d’empresa han d’avaluar les RA’s “transferides” mwen:

– A cada mòdul l’empresa posarà un 10% de la nota.

– Els alumnes poden no desenvolupar totes les RA ja que depenen de l’empresa en concret en la que fan les pràctiques.

No hi ha garanties legals ja que ni els tutors d’empresa ni les empreses, no tenen cap mena de:

– requeriment de formació com els professors que han de ser enginyers.

– control per l’administració com els professors que tenen inspecció d’ensenyament.

– sancions en cas d’incompliment com els professors que poden rebre sancions o expedients.

Es produeix l’efecte que fins que l’empresa no hagi posat la seva qualificació, l’alumne no te aprovat el mòdul corresponent. O sigui, que fins que no s’hagi acabat l’estada en empresa, no tindrà qualificació del mòdul. Se konsa:

– Es desconeix què passarà amb les beques, ja que depenen de les notes de l’any anterior.

– Els tutors d’empresa normalment avaluen per indicis, no hi ha cap procediment específic ni objectiu.

Privatització de la FP

S’ha començat a detectar una tendència dels centres concertats a oferir pagament per cada alumne que incorpori per a les pràctiques. D’aquesta manera, els diners públics tornaran a finançar les empreses privades per mantenir una il·lusió de col·laboració d’aquestes.

El cas extrem es troba en que empreses multinacionals estan oferint els cicles formatius de FP de forma totalment privada o concertada amb pràctiques que es fan a les seves pròpies instal·lacions. D’aquesta manera, ja fan la selecció de personal en el moment de la formació i segreguen l’alumnat d’entrada.

Conseqüències

Les principals conseqüències d’aquestes polítiques:

– Hi ha una baixada de la qualitat de la formació per a la persona, ja amb prou carències de coneixements. S’escurça cada cop més el seu temps de preparació enfront de la que serà la seva llarga futura vida laboral i personal.

– Es buida els cicles professionals de continguts específics de cada ofici. Això fa que les persones arribin a l’empresa amb menys coneixements elementals per desenvolupar la seva carrera, i millorar la seva qualificació i possibilitats de progressar en el seu sector.

– Les empreses participants, en general no poden assegurar prou tutorització i que l’aprenentatge aconseguit no sigui parcial, específic, i destinat a la consecució només de les necessitats de cada companyia.

– No existeixen controls ni sancions per les empreses que no compleixin els convenis de DUAL. La formació queda en mans de tutors de les empreses dels que no es requereix un mínim de qualitat i formació prèvia com si que es fa amb els docents de la FP. Les perjudicades són les persones en formació.

– No són pocs els casos en que empreses validen com a equivalent de la formació qualitativa que abans feien professionals docents activitats habituals de les «pràctiques» com escombrar o fer fotocòpies. No són tots els casos però sí una majoria, e ak tout enpinite.

– Les persones en pràctiques es converteixen en mà d’obra gratuïta o precària, ja que no existeix remuneració en la DUAL. I les persones en DUAL intensiva es converteixen en mà d’obra barata, però exigint com si fos personal professional. La remuneració amb prou feines arriba a 300 € mensuals.

– I per acabar, es produeix una privatització de facto en la FP amb empreses que ofereixen la formació i pràctiques per aconseguir uns treballadors dòcils i amb les destreses mínimes necessàries per a la seva especificitat.

CONSTITUÏM SECCIONS SINDICALS ALS CENTRES EDUCATIUS:

Al Vallès Oriental els treballadors i treballadores del sector d’ensenyament afiliades al sindicat CGT potenciem l’organització en seccions sindicals de centre de treball.

Les seccions sindicals són l’eina bàsica d’organització dels treballadors i estan poc esteses en els centres educatius a diferència de qualsevol altra empresa, on son una organització habitual.

Les seccions sindicals possibiliten l’organització i participació directa real i autònoma dels i les treballadores de cada centre de treball per actuar, negociar i millorar les condicions laborals, de seguretat i higiene particulars del centre de treball. Un exemple podrien ser els problemes amb les calefaccions i climatitzacions del centre en particular, que se sap ben cert que no es solucionaran a les taules de negociació externes a la realitat del centre.

La constitució de la secció sindical no és complicada i requereix de la participació de al menys dues persones afiliades. La documentació es lliura al departament de Treball i es comunica de forma oficial al centre de treball si es vol. A partir d’aquest moment, es te el suport del sindicat i és possible inclús convocar vagues locals al centre de treball.

Un cop constituïda la secció, el sol fet de la seva existència fa que les direccions dels centres educatius es plantegin les seves decisions que afecten els treballadors i treballadores del centre. Es pot iniciar converses per aconseguir que se’ns reconegui com a interlocutors vàlids i se’ns comuniqui les decisions que es prenguin i tinguin incidència sobre les condicions laborals dels treballadors.

Per últim, comentar que els nostres companys i companyes d’altres centres del Vallès Oriental, com l’institut Carles Vallbona de Granollers o l’ISMD de Mollet del Vallès també han constituït seccions sindicals per mirar de fer habitual aquest dret a tots els centres.

PREMYE ME 2024

 1th Me, KOMINIKASYON
Avril 192024
 

Enguany és Primer de Maig, novament.

Un dia per seguir fressant el camí vers la comuna llibertària. Utopia.

També per recordar i fer homenatge a totes aquelles persones ADMIRABLES que ens han precedit en la dura lluita per un món just i igualitari on les paraules «meu, jefe, amo o jerarquia» no existiran mai més.

Anònimes, la majoria.

Milions d’elles abans de Chicago.

I els de Chicago.

I els milers que van viure i morir amb la MIRADA BEN ALTA de la DIGNITAT, després.

També pels i les recents, que ens van deixant a poc a poc.

Massa sovint la visió romàntica dels fets dignes del passat no contribueix a valorar prou els nostres humils herois i heroïnes quotidians.

Doncs hi són. Entre nosaltres.

An reyalite, TOTES i TOTS HO SOM!

– No oblidem les persones dignes.

– Estenem la mà al company necessitat.

– Difonem als quatre vents el bé rebut i repliquem-lo amb noves accions.

– AGUANTEM LA MIRADA al dèspota!

– HONESTEDAT, DIGNITAT!

– Pels joves que ens venen darrera.

– Seguim picant pedra camí d’Utopia.

 

SALUT I QUE CADA DIA SIGUI PRIMER DE MAIG

KONFERANS POU LPRES 19 AVRIL : PRIVATIZASYON FÒMASYON PWOFESYONÈL

 1th Me, AULA D'AUTO FORMACIÓ LABORAL, KOMINIKASYON, ANSEYE
Avril 122024
 

Vandredi pwochen 19 soti nan avril rive 18 èdtan yo pral fèt nan lokal nou an nan Ronda d'Orient la, 6 soti nan Mollet del Vallès, yon Press Round an chaj travayè afilye nou yo, ak sa ki annapre yo.

N ap pwofite okazyon sa a pou nou eksplike evènman yo òganize pou Premye Me:

  • PLENT KRITIKA POU PWOSESIS PRIVATIZASYON IMINEN POU FÒMASYON VOKSYONÈ PIBLIK.
  • MODÈL APLIKASYON ATRAVER SEKSYON SENDIKASYON NAN CHAK LEKÒL, POU CHAK ENSTITI.
  • PREZANTASYON PWOSEDI PREMYE ME.
Nan fen a, yon wonn nan dyalèktik pral louvri.
 
SANTE !!

KRONIK DISKITE "AN KATALONI NOU PLIS KOCHON KE MOUN", KI RESPONS GROUP DEFANS TER

 Kiltirèl, ECOLOGIA
Mas 302024
 

Vandredi 22 nan mwa Mas la 2024 les companyes del Grup de Defensa del Ter (GDT) van visitar Mollet i les vam acollir al nostre local per compartir la seva lluita i visibilitzar l’estat de les aigües, de l’aire i les injustícies socials del sector porcí a Catalunya.

El GDT és històric per haver-se querellat, fa 35 ane, contra el tèxtil Puigneró per la contaminació del riu. Una victòria històrica per l’ecologisme i per defensar la salut de les persones i el medi davant la justícia.

Amb el lema: “Sobren porcs, falten pageses” a la xerrada es va visibilitzar que la cria i engreix del porc s’ha convertit en un sector d’especulació pel capitalisme. Kisa, com tot on s’hi instal·la, deixa les externalitats negatives sobre el territori mentre creixen els beneficis empresarials creant un lobby polític per mantenir l’estafa. Diners per quatre fons voltors internacionals i com a residu al territori: purins, desaparició de granges petites, fonts contaminades, emissions de metà, augment del transport per carretera, malestar animal, exportació d’aigua virtual i creació d’una bombolla a punt d’esclatar.

Per posar dades, l’engreix del porc suposa un consum de 11l/dia per porc, diàriament a Catalunya s’hi mantenen 8 milions de porcs. Als comptes s’hi han d’afegir els escorxadors, on s’hi maten 40.000 porcs al dia també provinents de l’Aragó. Es tracta d’un sector industrialitzat, on el pinso ja inclou els antibiòtics preventius, d’aquí en trobem presents a les masses d’aigua tant els nitrats com els residus d’antibiòtics. Això implica que les aigües freàtiques ja no siguin potables i augmenta el risc de resistències bacterianes per la salut de les persones.

Les analítiques que es fan a les fonts ens ho demostren i els polítics miren a una altra banda davant la pressió dels sector empresarial per seguir creixent tot i la sequera imperant a Catalunya. Les úniques solucions que es proposen des de l’administració són tecnològiques poc eficients a la pràctica. No es vol desinflar una bombolla que manté l’economia d’Osona d’un fil depenent d’un sol sector.

Existeixen alternatives: deixar d’exportar porcs i mantenir el sector i l’aigua per la sobirania alimentària de Catalunya, obligar les empreses que amb els seus beneficis restaurin les masses d’aigua de Catalunya, promoure una ramaderia ecològica i tradicional que mantingui la població rural en condicions de treball i vida dignes i estendre el debat entre els nostres espais.

Menys porcs i més pageses!!

PWOPOZISYON POU PLAS NAN EDIKASYON PIBLIK AK KRITÈ PWOKSIMITE AK DIRABILITE

 ADMINISTRASYON PUBLIK, KOMINIKASYON, ECOLOGIA, ANSEYE, Prevansyon danje travay, SEKTÈ TRAVAY
Mas 182024
 

La mobilitat en els desplaçaments de casa a la feina i de la feina a casa en vehicle particular genera grans embussos de trànsit i és un dels grans factors que contribueixen a la contaminació ambiental i el canvi climàtic.

Pensem que la reducció de gran part d’aquests inputs contaminants és necessària, imprescindible pel futur de la vida al planeta. I en el nostre sector és possible.

Amb l’objectiu de reduir la contaminació, l’empremta de carboni, les emissions contaminants en els trajectes laborals de casa a la feina, aconseguir un planeta solidari, sostenible i complir amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible, proposem:

La racionalització de la distribució dels i les treballadores de la Generalitat de Catalunya a l’educació pública infantil, primària, secundària obligatòria i batxillerat prenent com a criteri estructural la proximitat entre la localitat de residència i la de treball.

És ben comú que una mestra d’educació primària resident a Barcelona es desplaci a Canovelles cada dia a treballar, i viceversa. I així per tots els estudis amunt esmentats. La Plantilla docent de la Generalitat ascendeix a més de 80.000 moun. L’impacte de la seva mobilitat diària no és pas residual.

L’acostament de distàncies entre les localitats de residència i treball també millora la conciliació de la vida laboral i familiar, els espais de cures, fa guanyar temps, qualitat de vida, benestar i salut entre els i les treballadores.

Plantegem aquests col·lectius de treballadores principalment perquè són els més abundants i generalitzats (inclòs les especialitats de l’educació secundària) i més fàcilment intercanviables de manera recíproca amb criteris de mobilitat.

Tanmateix considerem que aquest hauria de ser un criteri estructural de totes les Administracions Públiques en l’adjudicació de places i concurs de trasllats.

Que aquesta mateixa hauria de ser la línia d’actuació del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya en estudis més especialitzats, en tant sigui possible.

PROPOSEM:

Que siguin convocats concursos de trasllats oferint de manera pedagògica, troncal i prioritària la possibilitat pràctica d’acostament del lloc de treball al de residència.

L’assignació de places resultats de concurs públic utilitzant com a prioritari el criteri de proximitat entre la localitat de residència i a de treball.

RAPÒ ENSPEKSYON TRAVAY BAY NOU DWA! !!

 KOMINIKASYON, SEKTÈ TRAVAY, TRANSPÒ AK KOMINIKASYON
Mas 172024
 

LA UTE AP7 VALLÉS SE NIEGA A PROPORCIONAR LOS REGISTROS HORARIOS A LA CGT, ¡Y AHORA ENFRENTA SANCIONES!

Inspección respalda la denuncia sindical, descubriendo prácticas sospechosas.

La empresa afirma que solo muestra datos a los empleados individualmente, ignorando los derechos de la Representación Legal de los Trabajadores.

¡Incumplimiento claro del Estatuto de los Trabajadores!

La UTE debe permitir el acceso a registros de la jornada a la Representación Legal de los Trabajadores según lo dicta la ley en el Artículo 34.9 del ET.

¡Otro caso que pone en entredicho la transparencia y los derechos laborales!

(12/03/2024)

-SECCIÓN SINDICAL DE LA CGT-UTE AP7 VALLES- -SECTOR B04 AP7-

 

SI OU GOUMEN, DEPANN DE OU!!

[22 MAS] PALE-DEBA : NAN KATALONY NOU PLIS KOCHON KE MOUN

 KOMINIKASYON, Konferans, ECOLOGIA, DIVERS
Mas 122024
 

Vandredi pwochen 22 de març a les 18 hores realitzarem al local de la Ronda d’Orient, 6 soti nan Mollet del Vallès, una xerrada-debat a càrrec del Grup de Defensa del Ter sobre la sostenibilitat del model de granges industrials i les afectacions a la pol·lució ambiental, canvi climàtic i la contaminació de les aigües.

NAN KATALONY NOU PLIS KOCHON KE MOUN!

Granges industrials, Alimentació, Purins, Nitrats i Aigua.

Xerrada i Debat a càrrec del Grup de Defensa del Ter.

Vandredi 22 de març a les 18 èdtan.
Ronda d'Orient, 6 (Mollet del Vallès) [davant de l’estació de tren Mollet-Sant Fost]

 

DEYÒ AP7: KOMINIKE (oswa istwa) ENFÒMASYON

 CGT UTE AP7 Valleys, KOMINIKASYON, TRANSPÒ AK KOMINIKASYON
Mas 112024
 

En respuesta al último comunicado de la UTE con fecha 22/02/24:

Si la UTE nos explica un cuento, la RLT también sabe contar cuentos, historias y fábulas…

Había una vez una Unión Temporal de Empresas, la UTE, que se jactaba de ser la más amable y generosa con sus trabajadores. Les ofrecían café gratis, días libres adicionales y hasta masajes en la sala de descanso. Sepandan, detrás de esa fachada de benevolencia, la UTE tenía un plan oculto: querían quitar todos los beneficios laborales a sus empleados para maximizar sus ganancias.

Por otro lado, la Representación Legal de los Trabajadores junto a la plantilla trabajadora, que eran conocidas por ser implacables en la defensa de los derechos de los trabajadores. No toleraban abusos, ni injusticias y estaban dispuestos a luchar hasta el final por lo que consideraban justo.

Cuando llegó el momento de adaptar un nuevo convenio, la UTE intentó imponer cláusulas abusivas que recortaban los derechos de los trabajadores. Sepandan, estos, liderados por la Sección Sindical de la CGT, se negaron rotundamente a aceptar las condiciones injustas. Convocaron una asamblea y, por unanimidad, decidieron que no permitirían que les rebajaran en salario ni en ningún otro beneficio.

La UTE, sorprendida por la resistencia de sus empleados, decidió denunciarlos ante los tribunales. Pero para su desgracia, el juez asignado al caso resultó ser un defensor justo y acérrimo de los derechos laborales. Desestimó las demandas de la UTE y falló a favor de los trabajadores.

Humillada y derrotada, la UTE se vio obligada a retirarse con el rabo entre las piernas. Nunca más volvió a intentar socavar los derechos de sus empleados, quienes celebraron su victoria con alegría y orgullo. Y así, la historia demostró que la justicia siempre prevalece, incluso sobre las empresas más poderosas.

Y colorín colorado, este cuento se ha acabado.

                                                                                                                ¡VIVA LA LUCHA DE LA CLASE OBRERA!

 

 -SECCIÓN SINDICAL CGT UTE AP7 VALLÈS- (23/02/2024)

 

DEKLARASYON ENFÒMASYONÈL: SEKSYON SENDIKAL UTE-AP7

 CGT UTE AP7 Valleys, KOMINIKASYON, TRANSPÒ AK KOMINIKASYON
Fev 222024
 

Konpayon, apre yon ane depi plent gwoup ranplasan Abertis la, sou twa vyolasyon CUN III ak Lot Nwèl la nan 2021 epi yo te trete pa:

– 1º ENSPEKSYON TRAVAY BARCELONA.
– 2º SEKSYON SANKSYON DEPATMAN ANTREPRIZE AK TRAVAY.
– 3º DIR.GRAL OF REL. LAB., genyen. AUT., DI. MWEN SALUT LAB. DEP LA. BIZNIS AK TRAVAY.

Nan tout yo te regle an favè travayè yo ak konpayi an te sanksyone ak yon
INFRACTION klase kòm GRAV nan zafè travay LWA LISOS la.

UTE jodi a fè nou konnen ke yo pral pasyèlman respekte rezolisyon an:
– Jou nan pwòp zafè ane 2021, pou plezi ou pandan la 2022:
Yo pral rekonpanse 2,5 jou pwòp biznis. (Mande yo nan tan, pou òganizasyon konpayi an. Nou konseye premye kòmande la 2,5 jou nan 22). (Pou yon sèl sa a 24 ou gen yon total de 5.5 jou).
– Nwèl anpil ane 2021.:
Li pral peye nan pewòl fevriye a. 57,57€. (Obsève ke li reflete nan pewòl la kòm yon konsèp Nwèl Lot 2021).
– Orè biwo fleksib:
UTE a refize adapte orè a jan sa endike nan Atizay la. 20 nan CUN III a.
– PCF Ticket Restoran:
Konpayi an refize dwa pou Atizay. 38 PCF san posiblite pou gen yon kat Tikè Restoran.

Soti nan seksyon sendika CGT, pozisyon konpayi an kite nou ak yon gou amè e nou vle eksprime enkyetid nou sou desizyon an pran pou aksepte sèlman yon pati nan rezolisyon yo pwopoze yo.. Nou choke pa kritè konpayi an nan chwazi asime sèlman de aspè nan rezolisyon sa yo epi jete rès la.. Nou pa etone ankò nan fason UTE admèt responsablite l, nan okazyon sa a pa omisyon konfòmite ak dispozisyon ki nan Atik 38 nan PCF la, an relasyon ak Kat Tikè Restoran an, ak nan Art.20 sou Orè Biwo fleksib.

Mank transparans Konpayi an nan sa ki te kominike bay Reprezantan Travayè yo jou pase a 8, an relasyon ak pèsonèl mansyone yo, kote yo te di ke Konvansyon Konstriksyon an ta aplike apati piblikasyon CUN IV, e ke kondisyon travay Abertis ta kontinye. Li se kontradiktwa ke mank nan aplikasyon nan atik la pa korije 38 ak atik la 20, depi konpayi an asire ke kondisyon Abertis pou pèsonèl sa yo pral kenbe.

Repons UTE a pou dezakò sa a, se ke menm kondisyon yo ki te aplike jiska dat yo ap kontinye aplike, ak rès la pa fè sa. Sa vle di, yo pral kontinye tankou nan yon dégéné ouvè., Yo pral chwazi pati nan akò a yo renmen epi jete sa yo pa fè sa.. Anplis, Yon lòt bò, yo di nou ke yo te jidisyè konfli a e an menm tan yo demanti li., reklame ke li te toujou nan pwosesis.

 

     CGT-UTE AP7 VALLÉS Seksyon Sindikal SI W GOUMEN, DEPANN DE OU!

 DEKLARASYON ENFÒMASYONÈL 20-02-2024

ARASMAN SENDIkal AK RENTASYON NAN STAHL IBÉRICA

 KOMINIKASYON, nouvèl, PWODWI CHIMIK, SEKTÈ TRAVAY, STAHL IBERICA
Fev 172024
 

STAHL se yon miltinasyonal Olandè rekonèt nan sektè chimik ki gen rapò ak ekipman pou endistri twal ak kwi ki sitiye nan Parets del Vallès..

STAHL prevwa aletranje kòm yon konpayi inovatè ak ekselans, rechèch la, ekoloji ak dirab, kolabore ak Konsèy la Parets del Vallès epi louvri pòt yo nan sant edikasyon nan rejyon an montre bèl kalite yo..

[Alzam lyen klarifye]

https://el9nou.cat/valles-oriental/actualitat/stahl-iberica-obre-un-nou-centre-de-recerca-a-parets/

http://lederpiel.com/stahl-centro-parets-del-valles/

https://www.parets.cat/actualitat/noticies/parets-commemora-el-dia-internacional-de-les-dones-en-la-ciencia-amb-visites-i-activitats-educatives-amb-el-suport-de-lempresa-stahl-iberica.html

Ki sa STAHL pa eksplike epi li sanble kenbe anba tapi a se sa ki afekte tretman iniman li nan travayè yo: belitman, depèsonalizasyon, tretman kòm nimewo ak ewozyon nan dwa travay.

Legalite Ewopeyen ak Panyòl pèmèt ak pwoteje travayè yo òganize tèt yo pou defann dwa nou yo e konsa garanti yon lavi ki pi diy pou fanmi nou yo., pitit gason ak pitit fi. Men, sanble ke STAHL pa dakò.

Dat eleksyon sendikal yo ap pwoche e Direksyon an revoke yon travayè, toujou konvalesans nan yon maladi, akize TARGET DISKING (jistifye sèlman pou chanjman oswa reajisteman estriktirèl nan pwodiksyon ki afekte solvabilite li) an menm tan an kòm li se nan swing plen nan ekspansyon ak rekritman nan nouvo travayè.

An reyalite, kòlèg sa a trè aktif nan Seksyon Sindikal CGT la k ap mande amelyorasyon nan dwa tout travayè STAHL yo e li fè pati kandidati sendika nou an pou eleksyon sendikal nou site yo..

Yo te chwazi kòlèg la ak kondane nan yon fason entimidasyon, pran avantaj de frajilite li ak izolasyon sosyal lè li te nan konje., kòm yon tèt Tik pou ke moun preemptively tranpe bab yo si yo gen entansyon vote pou CGT a nan pwochen eleksyon sendika yo.. Laperèz paralize gaye soti nan bouch nan bouch nan mitan travayè yo pwoteste yo… «ki moun ki pral pwochen?». Men nou deja konn mizik sa! Epi nou danse li ase byen! Petèt moun ki pa konnen se konpayi an.

Enkonpreyansib, CGT a se lènmi nimewo en 1 anplwayè sa yo ki san skrupil ki pa vle amelyore dwa ak kondisyon travayè yo konsa kontribye nan kontantman mondyal la.. Yon lòt bò, antreprenè filantwopik ak imanis yo adore onètete nou ak dezenterese nou nan batay pou devlopman dirab planèt la san povrete ak ekite sosyal.. Lè sa a se aksyon an nan kòlèg yo nan CGT a nan konpayi an. Nan men yo nan ki kalite antreprenè se STAHL? De ki bò li ye??

Nan nenpòt ka, STAHL toujou nan tan pou l korije. Li gen bon konprann.

Nenpòt fason, nou pral fè kòlèg nou an reyadmèt nan espas travay li. Se konpayi an ki pou asire ke soufrans ou ak soufrans fanmi ou se osi kout ke posib. També la prevenció d’un conflicte de desenvolupament incert i que de ben segur tacarà la seva imatge internacional d’empresa innovadora, ecològica, sostenible i social.

No només els companys de feina, sinó tota la CGT no romandrem pas de braços creuats i engeguem tota la xarxa i maquinària d’acció social, sendika, solidaritat i ajut mutu fins que el company sigui readmès i els drets dels treballadores respectats a per STAHL.

VA PER TU, COMPANY 😉

A QUI NO ENS DEIXA VIURE NO EL DEIXAREM DORMIR TRANQUIL !!

 Ki pi gran Entries  Plus Entries