Ene 112025
 

“Ubuntu” és una paraula dels pobles Bantús de l’Àfrica que ve a significar “Jo sóc perquè tots i totes som” o bé “jo guanyo perquè tots i totes guanyem”.

Un concepte tan simple, harmònic i meravellósperò ben insòlit de trobar en la pràctica de les actuacions reals de les persones que habitem el món occidental.

[Oo. De bla, bla, blaés omnipresent, sinala].

De ben segur el filòsof Albert Camus deuria pensar (amb enveja ben sana) en els Bantús en deixar anar aquesta màxima: «No caminis davant meu, potser que no et segueixi. No caminis darrere meu, potser no et guiï. Camina al meu costat i sigues el meu amic».

NOSALTRES en l’intent reeixit per superar i abolir els totpoderosos determinismes dels patrons de socialització cultural imposats per les classes empresarials practiquem:
«No pretenguis caminar davant nostre, perquè no et seguirem. No caminis darrere nostre, doncs no et volem guiar. Camina al nostre costat i siguem mútuament amics».
 

SALUT I UBUNTU !!

Cueva de las manos (Patagonia)

 

 

 

Dis 132024
 

En el Estado de España la edad de «reserva» militar para todos los sexos está entre los 18 ug ang 45 tuig.

Ello sin prejuicio de que se puedan ir ampliando las horquillas de edad por necesidades de «agotamiento de las reservas».

Después de haber leído el texto “¿MANDAREMOS A NUESTROS HIJOS A LA GUERRA, SA SLAGHTERHOUSE? PABUTAN MO BA IMONG ANAK NGA MAG-GUBAT, SA SLAGHTERHOUSE?” te agradeceríamos que respondieras argumentadamente el cuestionario que más se adecúe a tu realidad.

Las respuestas son anónimas y nos servirán para analizar el grado de conciencia social de nuestra sociedad en relación a la afectación y la prevención de las guerras [el análisis del vaciado de las mismas será publicado]. También la necesidad de establecer mecanismos sociales y culturales al respecto -y recoger cuales han de ser-, desde las clases populares.

Enlace directo al texto: https://cgtcatalunya.cat/cgtvallesoriental/mandaremos-nuestros-hijos-a-la-guerra/

MGA PANGUTANA:

A- PERSONAS EN “EDAD MILITAR”.

https://forms.gle/NJoDohtymKJARo5L6

B- PERSONAS [ADULTAS] FUERA DE LA EDAD DE “RESERVA” MILITAR.

https://forms.gle/ch39CUqa4aZX5fu1A

C- PERSONAS [MENORES] FUERA DE LA EDAD DE “RESERVA” MILITAR. (El texto de referencia junto con este cuestionario puede ser trabajado con el alumnado en escuelas e institutos)

https://forms.gle/zKNnkLAy62hUM1KFA

 

Nob 152024
 
KASAGARAN NGA ORAS SA PAG-ABLI*:

*(Mahimong moagi kini sa mga pagbag-o tungod kay ang mga pagpabilin gihimo nga boluntaryo sa mga kaubanan)

Ronda d'Orient 6, Mollet del Vallès  (Atubangan sa estasyon sa tren sa Mollet-Sant Fost)

LUNES: Sa 17 a 20 oras [Legal nga Tambag] + [Tambag sa Labor ug -training]

MARTES: Sa 10 a 13 oras ug sa 17 a 20 oras [Tambag sa Labor ug -training]

MIYERKULES: Sa 10 a 13 oras ug sa 17 a 20 oras [Tambag sa Labor ug -training]

HUWEBES: Sa 10 a 13 oras ug sa 17 a 20 oras [Tambag sa Labor ug -training]

BIYERNES: Sa 17 a 20 oras [Legal nga Tambag] + [Tambag sa Labor ug -training]
Nob 072024
 

Aquest breu vídeo mostra com, davant l’absoluta fallida inicial de les Administracions Polítiques, les associacions de treballadors i treballadores hem mantingut el fil de la solidaritat i l’esperança entre les persones afectades per la desgràcia.

Evidentment cadascú es preocupa per les persones de la seva classe social. Els i les polítiques no formen part de les classes populars, d’aquí la seva desídia i menysteniment per les desgràcies del humils.

Des de la nostra modèstia al Vallès Oriental, coordinats amb els i les companyes de les comarques de Girona i Barcelona, els i les companyes de les seccions sindicals a cadascuna de les empreses, les persones anònimes que han fet aportacions de productes bàsics, les que han vingut a ajudar a organitzar, classificar i encaixar el menjar, botes d’aigua, eines, roba, mascaretes, a carregar els camions, conduir fins les zones afectades per la catàstrofetambé el jovent del Gimnàs Popular Francesc Ollé, de Mollet del Vallès

És la prova que cap petit esforç de col·laboració altruista cau en sac mort. Tota petita ajuda mútua acaba fent fruit i floreix.

EL FRUIT DE L’ESFORÇ DE TOTES I TOTS NOSALTRES!!

SEGUIM EMPENYENT CAP A UTOPIA : DE MOMENT CONTINUANT RECOLLINT MATERIALS DE PRIMERA NECESSITAT PELS COMPANYS I COMPANYES DE VALÈNCIA, EN L’HORARI HABITUAL DEL SINDICAThttps://cgtcatalunya.cat/cgtvallesoriental/category/contacta-amb-nosaltres/

Molta Salut i Reciprocitat!

Nob 012024
 

Mga kauban ug kauban sa panglawas,

Tungod sa kadako sa trahedya nga gipahinabo sa DANA, Ang mga kauban sa CGT Federation of Valencia nagpasa kanamo sa panginahanglan nga ang populasyon nga nahabilin nga wala’y bisan unsa..

Gikan sa CGT giorganisar namo ang among kaugalingon aron makatabang, kutob sa mahimo, pag-abli sa organisado nga mga punto sa pagkolekta nga nagtugot kanato sa pagdala niini ngadto sa dapit diin sila nagkinahanglan niini.

Ingon nga dinalian ang kahimtang, Kini nga mga punto bukas gikan karon.

Sa among rehiyon, Nagbukas ang usa ka punto sa pagkolekta sa among unyon (C/ Ronda de Oriente, 6-Mollet del Vallés, atubangan mismo sa estasyon sa tren sa Mollet-Sant Fost) uban sa mosunod nga eskedyul:

  • 2 sa Nobyembre (Sabado): gikan sa 11h hangtod 13h ug gikan sa 17h hangtod 19h.
  • 4 sa Nobyembre (Lunes): gikan sa 11am hangtod 1pm ug gikan sa 5pm hangtod 8pm.
  • 5, 6 Y 7 sa Nobyembre: gikan sa alas 10 sa buntag hangtod sa ala 1 sa hapon ug gikan sa alas 5 sa hapon hangtod sa alas 8 sa gabii..
  • 8 sa Nobyembre: gikan sa 17h hangtod 20h.

Sumala sa gisulti kanamo sa mga kauban sa Valencia, Atong lugwayan ang oras sa pagkolekta.

Listahan sa Produkto*:

– Mga botas sa tubig/panglimpyo, mga butang, balde ug rake.

– Mga gwantes sa pagtrabaho ug maskara.

– Mga de lata nga pagkaon nga wala magkinahanglan og kainit o kalayo.

Lpowder alang sa mga botelya sa bata.

– Diaper alang sa mga bata ug mga tigulang.

– Mga first aid kit nga adunay mga sukaranan.

*Klasipikasyon ang mga pagkaon pinaagi sa tipo ug nganli ang klase sa materyal sa mga kahon. Girekomenda nga sila mahimong mga plastik nga kahon.

Kontaka ang telepono:

629571118

Panglawas

SP Regional Federation sa Vallés Oriental

PARA SA MGA KONTRIBUSYON SA PINANSYAL:

Banco: Popular nga Kahon

Titular: CGPV [CGT sal Nasud Valencian]

Konsepto: SolidarityValencia

Numero sa account: ES7831590018112755192826

Okt 262024
 

Darrerament l’Ajuntament de Canovelles ha comunicat la suspensió del mercat setmanal dels diumenges.

L’argumentació ha estat la «inseguretat» produïda pel volum de paradistes «il·legals».

La populista MESURA, a banda d’acontentar les emocions superficials dels i les xenòfobes de dretes, ni tan sols considera les arrels profundes del problema: LA POBRESA [i precisament el poble de Canovelles n’és víctima des de les dècades de 1950…].

A banda de deixar de donar un servei PRESENCIAL d’alimentació i roba a preus populars a tota la comarca i a totes les persones que no volen passar pel sedàs de l’Amazonització / uberització i l’atur, pagkaubanan, explotació laboral i contaminació que comporta el model de comerç postcapitalista.

A banda de deixar sense ingressos les i els paradistes regularitzats, que no són precisament capitalistes i que funcionen majoritàriament mitjançant precàries cooperatives familiars per subsistir, molt al límit dels marges.

La mesura deixa sense l’últim recurs a persones a qui no es permet treballar dignament i que troben en la venda «no regulada» de productes que EMPRESARIS BEN LEGALS falsifiquen per enriquir-se sense límits, la darrera baula per guanyar-se la vida amb honradesa, abans de robar.

Aquestes persones sovint les trobem ultra explotades en tallers infectes de la «subcontracta externa» que porta peces a la nostra empresa, o collint maduixes que quatre xavos a Huelva i vivint en barraques.

Ens «roben la feina» perquè treballen per menys diners, o és precisament la DESPERSONALITZACIÓ LEGAL que les converteix en l’eina de joguina fràgil perquè els empresaris ens abaixin els salaris i les condicions laborals? Si fossin considerades PERSONES (que ho són, igual que nosaltres) jurídicament legals, tindrien les mateixes condicions i els «jefes» no tindrien aquesta eina per afeblir els nostres drets laborals. I no, no ens farien la competència. La única «competència» [més aviat robatori] ens la fa l’empresari. Busqueu al diccionari plusvàlua o plusvalía (en termes marxistes).

Com totes i tots sabem, perdre la feina ens aboca a estats d’indefensió i ensorrament psicològic. Qui de nosaltres no robaria o mataria per alimentar els seus fills?

Pels i les que venen amb la cantarella de «primer els de casa» els respondrem que «Primer les persones dignes (les del Poble), després els esquirols i els empresaris, que són els nostres veritables lladres i enemics».

Novament recordem que la nostra actualitat capitalista va començar fa ja més de 500 anys amb la conquesta, colonització, explotació, saqueig de les terres llunyanes on habitaven tranquil·lament els avantpassats d’aquells a qui ara alguns i algunes anomenen «immigrants il·legals»: Amèrica, Àfrica, Àsia, Oceania. I encara continua (googlegeu «minerals de sang», «explotació infantil a Inditex o Mango» per exemple).

Es necessitaria el Producte Interior Brut (Magsugod) durant 1.000 anys de tots els Estats Occidentals partícips dels processos colonials per a “compensar o restituir” el mal causat als territoris i societats colonitzades. NO OBLIDEM que potser hi estem en DEUTE [No nosaltres com a ciutadans i ciutadanes, però sí els nostres Estats]. Espanya va participar de ple en aquest procés.

La decisió populista de l’Ajuntament de Canovelles [que no és un «simple Ajuntament indefens» sinó que forma part de l’entramat institucional i polític de l’Estat] en tot cas, només canviarà «el problema» de poble [acció ben poc solidària i encara menys «patriòtica»]. I potser serà al teu poble.

La població de Canovelles, com moltes altres de creixement ràpid mitjançant la segregació econòmica i espacial amb les immigracions [conseqüència del caciquisme al camp andalús, extremeny…] a zones industrials dels dels anys 1950 tenen un problema estructural:

LA POBRESA I LA CONCENTRACIÓ PER SEGREGACIÓ ESPACIAL DE LA MATEIXA.

LES PERSONES DEL PLANETA TENIM UN PROBLEMA CONSEQÜENT DE LA PRETÈRITA I PRESENT COLONITZACIÓ I EXPLOTACIÓ DE LES PERSONES DE TERRES LLUNYANES PELS EMPRESARIS I POLÍTICS DELS NOSTRES ESTATS.

«ALLÀ» ÉS MISÈRIA, FAM I «AQUÍ» PROBLEMES DE CONVIVÈNCIA.

Els problemes complexes només es poden resoldre amb solucions pregones i estructurals.

Prendre el darrer recurs i alhora refugi de la dignitat a persones al límit de la subsistència, les abocarà sense remei a la mort per inanició o a la delinqüència. ÉS DE DOMINI PÚBLIC que no dedicar recursos Legals i Públics a incorporar aquestes persones a la «normalitat» de les nostres vides mitjançant la seva legalització i formació social com a treballadors és sinònim d’abocar-los a la delinqüència. Des del Poder ho saben. Però massa sovint és preferible no dedicar-hi PREVENTIVAMENT aquests recursos dels NOSTRES IMPOSTOS i després gastar-se’ls igualment, COM A CONSEQÜÈNCIA de la seva negligència política, en policia repressora i descol·lapsar el sistema judicial. Apel·lant, això sí, a l’ORDRE mitjançant l’emocionalitat de la suposada PURESA NACIONAL.

Senyors de l’Ajuntament de Canovelles: No tanqueu el mercat dels diumenges.

Senyors polítics dels Parlaments: Legalitzeu i DIGNIFIQUEU aquestes PERSONES, tal i com diu la vostra Declaració Universal dels Drets Humans.

Senyors Polítics dels Parlaments: Porteu des de l’Estat Espanyol una proposta a l’ONU per reconstruir [amb el corresponent respecte a la identitat cultural que no s’hagi exterminat ja] l’estructura i autonomia material i econòmica d’aquelles societats fins que cap persona no hagi de voler abandonar-les, excepte per fer turisme. I si l’ONU no us fa cas, dignifiqueu i netegeu Unilateralment les responsabilitats passades de l’Estat Espanyol.

Recordem que parlem de PERSONES!

 

Salut i Dignitat,

 

El Comitè Comarcal del Vallès Oriental

Okt 012024
 

mga kauban ug mga kauban,

[A modo recordatorio]:

Ya ha pasado un año, desde que la UTE AP7 VALLÉS presionaba a un grupo de trabajadores subrogados de Abertis con una carta que informaba que, a partir del 23 de septiembre de 2023, se aplicaría el VII Convenio Colectivo del Sector de la Construcción.
También se indicaba que las condiciones económicas actuales se mantendrían hasta el 30 de septiembre de 2023 y que, a partir de esa fecha, dependerían del procedimiento de negociación que se estaba llevando a cabo.
En la Asamblea del 20 de noviembre de 2023, la plantilla afectada dijo un NO rotundo. No iban a aceptar ningún acuerdo que implicara la reducción de las condiciones económicas y laborales sin contraprestación alguna.
Por mayoría, se acordó que preferíamos acatar una sentencia firme antes que ceder a la presión empresarial, coacciones y mala fe.
Si hubiéramos cedido y aceptado la propuesta de la empresa en la asamblea, hoy tendríamos alrededor de un 7% menos de poder adquisitivo al año, lo que equivale a haber perdido una mensualidad completa. Usab, el personal de oficinas habría tenido que trabajar una semana más al año, es decir, 40 horas semanales, y habría perdido unos 2,300
€ en tickets de comida.
Es un gran logro que hayamos defendido nuestros derechos y mantenido nuestras condiciones laborales. Sigamos unidos en la lucha, porque el esfuerzo colectivo siempre da resultados.

¡Salud!

¡SI TÚ LUCHAS, TÚ DECIDES!

David Barba Pérez
Sec. Gral. de la Sección Sindical CGT UTE AP7 VALLÉS

Sep 242024
 

Quina deu ser la raó (o les raons) per la qual persones que van viure la pobresa durant el franquisme i un sistema de Seguretat Social Pública ben bé testimonial [quants germans, familiars i coneguts morts que haurien sobreviscut amb un sistema sanitari prou desenvolupat, ja des dels anys 1950] en l’actualitat menystenen obertament el tracte i tractament, cent mil vegades millor que antany, que reben als hospitals i centres de salut en ser atesos o ingressats?

Curiosament, en sa majoria, o bé desconeixen que els sistema públic de la Seguretat Social es nodreix dels impostos dels i les treballadores, o bé són roïns arrogants pobres, d’aquells que aprofiten les escadusseres oportunitats que tenen per sentir-se suposadament «importants»; talment com els amos a qui han llepat fidelment les sabates durant tota la vida, per treure el monstre de la Síndrome de l’Emperador (aquesta vegada frustrat) que duen a l’interior. A saberamb la dependenta del supermercat, amb el metge

El seu melic liberal i «únic» no deu concebre allò de la caixa comuna de diners perquè se’n beneficiïn aquelles persones que tenen la desgràcia d’emmalaltir o quedar-se sense feina [el subsidi d’Atur també forma part de la caixa de la Seguretat social].

Els recursos són els que són i aportem mitjançant els impostos al nostre treball. Podrien ser-ne més? I tant! També s’esdevé la trista tradició estructural del clientelisme polític i l’estraperlisme, al nostre país.

Les classes populars no vivim precisament dies de glòria, incapaces en l’intent de revertir la implacable ofensiva de tots els partits polítics que accepten engreixar l’engranatge del parlamentarisme liberal burgès per privatitzar els serveis sanitaris, l’educació i els serveis de cohesió socials i traslladar-los d’allò que consideren «les mans mortes del bé comú universal (la cosa pública)» a les voraces gorges dels empresaris privats.

Tampoc aquestes persones megalòmanes del seu melic són conegudes a les assemblees organitzadores de les reivindicacions pels drets a la universalitat i qualitat dels serveis bàsics: Sanitat, educació, Serveis del Sector [de cohesió] Sosyal, jubilació abans dels 60 anys i amb dignitat). Assemblees que criden desesperades als quatre vents la necessitat de la col·laboració de tothom (però ningú mai té mai temps «segons per a què, sinala. Qüestió de prioritats».

Tampoc a les manifestacions al carrer.

Ara bé, al bar, a la sala d’espera de l’ambulatori, al supermercat… Oo.

Malalties de la desmemòria, cada vegada més col·lectiva, del segle XXI.

Persones que no han fet res de dolent a la seva vida, però que tampoc han aportat [ni estan aportant res a la col·lectivitat].

Una Gran aliança entre el Narcisisme, Hedonisme, Adanisme, Cunyadisme, el Consumisme Insatisfet i la Síndrome de l’Emperador.

Malauradament pot semblar que no hi ha res a fer.

O sí?

Sempre existirem les resistències, malgrat tot, empenyent i caminant cap a Utopia.

Ago 302024
 

Comunicat del Secretariat Permanent de la CGT del Vallès Oriental davant dels fets succeïts a la Festa Major de Granollers:

Des d’aquest Secretariat Permanent volem manifestar el nostre suport i solidaritat a la Colla dels Blaus davant dels atacs que estan rebent per la realització d’un tallercòctels molotovs”. Una activitat en un context de Festa Major i sàtira on la llibertat d’expressió no hauria de ser cap problema.

Doncs bé, a partir de la denúncia de diferentssindicatspolicials s’estan obrint investigacions per part de la Fiscalia per identificar menorsi s’està posant en qüestió poder criticar, fer sàtira envers dels cossos armats de l’estat (policia, exèrcit…ubp).

Aquestes actuacions ens demostren que no val abaixar la guàrdia en la defensa dels drets i les llibertats.

Hul 262024
 

Horario de apertura del local durante el mes de agosto.

La asesoría jurídica se retomará el próximo lunes 2 sa Septyembre.

Para cualquier urgencia podéis contactar mediante correo electrónico o teléfono.

                                                                    Salud y anarcosindicalismo!!

                                    ——————————-

Horari d’obertura del local durant el mes d’agost.

L’assessoria jurídica es reprendrà el proper dilluns 2 sa Septyembre.

Per qualsevol urgència contacteu mitjançant correu electrònic o telèfon.

                                                                    Salut i anarcosindicalisme!!

Hul 232024
 

Naanad na kami sa pag-normalize sa mga giyera sa dugay nga panahon, Kadtong mga lugar diin siya mopatay ug namatay, Gigutom siya, Gilapas ang mga babaye ug babaye, ingon usa ka butang nga layo nga makita gikan sa TV samtang nagkaon kami. Karon ang morbidity, Labi ka grabe ug makapasuko, Apan ephemeral, Moabut kini sa porma sa mga video pinaagi sa mga social network (labi pa o dili kaayo manipulate o censored).

"Wala'y nahitabo dinhi. Ang Gubat usa ka butang sa nangagi ug sa ikatulo nga kalibutan ", Giingon.

Layo kami sa memorya. Ang pinugos nga mga cams sa among mga batan-on - ug mga hamtong- Alang sa kolonyal nga kapritso sa pipila: Amerika, Ang mga ihawan sa Cuba ug Morocco. O sibil nga giyera: ang mga carlists ug ang katapusan sa 1936. Pagbasa ug dokumento -Actrording sa unsa, Siyempre- Pagmata sa panumduman ug panagsama nga pagpamalandong.

Spain gikan 1986 Mga Porma sa European Union ug NATO (sa ulahi gikan sa 1999 bug-os nga nahiusa sa istruktura sa militar ug pagkontrol niini). Kini ang giingon nga mga katungod ug pag-apil Mga obsigasyon.

Kinahanglan nga hinumdoman nga ang NATO dili eksakto ang UN sa mga "Blue Casks sa La Paz".

Gikan sa Opics sa Negosyo Ang "Gawas" nga Gubat usa ka oportunidad sa negosyo:

– Ang produksiyon ug pagbaligya sa mga hinagiban sa gawas sa nasud.

– GDP nagdugang pinaagi sa pag-export.

– "Mga oportunidad" sa pagtukod pag-usab sa mga naguba nga mga lugar.

– Pautang, Daghang mga pautang sa pagtukod pag-usab.

Karon kami adunay duha ka mga giyera nga makapagaan ug nagpakaulaw kanamo sa publiko (sa mga taga-Sael, Congo, Ethiopia, Eritrea, Yeman, Kurdistán, Rohinyas, Afghanistan ... alang sa Cobalt, lithium o Coltan daw dili kaayo buhaton, Apan ang pagbaton kanila): Sila ang "Opisyal nga" Dili Gipahayag gikan sa Ukraine ug Gaza.

Sa Palestine kami adunay usa ka dunot ug gipatay nga estado, Sinultihan, Sa Liza nga adunay usa ka proto -state usab daotan ug mamumuno: Hamás. Gibayran kini sa mga taga-Israel (Indoctrination ug Horror Divility nga nangahas sa pagpangutana sa nasudnon nga relihiyoso nga pagkatawo) ug ang mga tawo nga Palestinian, Kinsa ang nakadawat sa navisticiistic Israeli nga pagsaway, Labi pa ang internal nga pagsaway sa Hamas. Labi pa karon ang bomba nga sako ug paglikos alang sa kagutom ug kauhaw.

Spain ingon usa ka estado wala magpadala mga hinagiban didto, apan dili molihok sa diplomatiko o makaapekto sa pagtukod sa mga silot sa ekonomiya aron malumos ang mga belligerents. Ni siya naghimo sa bisan unsang pagpit-os sa mga import o pag-export sa mga multinasyunal nga kompanya (o Espanyol) kana nga pamatigayon (o aktibo nga nakigtambayayong) uban ang kahimtang sa Israel ug gitugotan, sa pagkatinuod, Ang pagpadayon sa gubat ug kamatayon. Boicot Popular nga mga sugyot sa kana nga pagsabut adunay ug gipauswag gikan sa mga sosyal nga organisasyon sa tibuuk kalibutan, Apan ang Estado sa Espanya o Plim (las bds: Boikott, Pagahisalaag, Mga Sumbanan ... nga nakigtambayayong sa pagbuntog sa ApartHeid Sa South Africa). Adunay usab mga estado nga naghimo sa lakang sa pagbungkag sa diplomatic ug komersyal nga relasyon sa estado sa Israel, Samtang ang mortading molungtad.

Ukraine, usa ka estado nga dunot ug daotan sama sa Ruso. Gikontra sa duha ang ilang tagsatagsa nga mga tawo. Usa ka panagbangi nga gi-orkestra sa Great World Geopolitics ug gipunting pinaagi sa nasyonal nga pag-ila sa emosyon o sa usa ka panghunahuna sa kultura sa Kasadpan / Sidlakan, diin ang mga inosente nga tawo mamatay. Walay gipaabut (ingon sa Yugoslavia). Mahimo usab kini nga sama niini sa Transit nga Transit sa Postsoviet sa mga ekonomiya sa kapitalismo sa libre nga kapitalismo sa merkado (Apan dili kini).

Ang tinuod mao ang Spain, Ingon usa ka miyembro sa European Union ug NATO, salapi alang sa mga hinagiban ug ang porsyento sa salapi nagkadako alang sa "depensa" (sa usa ka potensyal nga gubat) aron ang mga tawo makapadayon sa pagpatay ug ang mga tawo nga nag-antos. Gawas sa kamatuoran nga ang isyu labi ka labi ka madanihon ug komplikado (Dayag nga ang estado sa Russia dili eksakto nga usa ka santos) Nabalaka kini kanamo nga ang mga lungsuranon nagtrabaho ug nagbayad buhis (kana mahimo alang sa edukasyon o tambal) Aron ang mga tawo aktibo nga makapatay "didto". Kinaiyahan nga wala kami molihok aron malikayan kini, Gawas sa alang sa takus nga eksepsyon. Busa ang mga lungsuranon adunay mga kamut nga adunay dugo, Gusto namon kini o dili.

Ug sa unsang paagi kini makaapekto sa atong mga anak, o sa atong kaugalingon?

Sa tinuud ang mga lungsuranon naglangkob sa "potensyal nga reserba" sa karne sa kanyon kung ang mga kahimtang mahitabo, Lakip sa 18 ug ang 45 tuig. Apan kung daghan pa nga carnaza ang gikinahanglan (Ingon nga Ninggawas ang mga Kinabuhi), Ang balaod mismo naghimo nga posible nga mapalapad kini ... 16, 64… [Mas maayo nga ayaw sila paghatag mga ideya].

Ang Spain adunay supranational nga mga pasalig sa EU ug NATO. Ug estado nga "demokratikong" lehislasyon nga nagtugot kanila sa pag-alagad kanila nga matinud-anon: Ang Konstitusyon sa Espanya, Organikong mga balaod ug tinuud nga mga mando, Pinaagi sa pag-order sa premininente.

Ang Konstitusyon mao ang sukaranang balaod sa estado ug diin ang uban naugmad, Dili sukwahi kini.

Kini hinungdanon kaayo, Aron masabtan ang mosunud nga argumento, Hinumdumi nga ang pag-uyon sa usa ka organikong balaod, ang yano nga kadaghanan gikinahanglan sa Parliamento. Aron mabag-o ang bisan unsang artikulo sa Konstitusyon, Ang kwalipikado nga kadaghanan sa duha nga ikatulo. Dili kini hinungdanon nga sila "gi-deactivate" pinaagi sa mga organikong mga balaod sama sa silot sa kamatayon sa panahon sa gubat o "site" (Ingon nga kini nga estado gitawag nga euphemistically, nga nagtugot kanato sa pagpadayon sa gilapdon sa mga katungod sa sibil ug kagawasan), o mandatory military service, nga wala'y giwagtang o gipugngan gikan sa Konstitusyon.

Kinahanglan nga hinumdoman nga ang Espanya sa Espanya (Sa panghitabo nga matinud-anon nga gigamit) Kini adunay usa ka gitul-id nga proporsyonal nga sistema sa eleksyon nga nagsilot sa mga grupo nga minorya (o sa projection) ug giawhag ang euphemistic nga "kalig-on" sa porma sa duha nga dagkong mga dula sa sistema nga nagpuli sa gahum, Nga wala'y problema kaysa usa ka dialectical teatrical tuongsa Pinaagi sa dula.

Ang artikulo 30 sa Espanyol nga Konstitusyon Giingon Karon:

1. Ang mga Espanyol adunay katungod ug katungdanan sa pagpanalipod sa Spain.

2. Ang Balaod magabutang sa mga obligasyon sa militar sa mga Espanyol ug pag-regulate, Sa angay nga garantiya, Pagsupak sa Konsensya, ingon man usab sa uban pang mga hinungdan sa pagkakita gikan sa mandatory military service, mahimo nga ipahamtang, Sa imong kaso, Usa ka kapuli nga benepisyo sa sosyal.

3. Ang usa ka serbisyo sibil mahimo nga matukod alang sa katumanan sa kinatibuk-ang katuyoan sa interes.

4. Pinaagi sa balaod, ang mga katungdanan sa mga lungsuranon mahimong regulate sa mga kaso sa grabe nga peligro, katalagman o publiko nga kalamidad.

Ang "Katungdanan sa Pagdepensa sa Spain" nagsulti alang sa iyang kaugalingon. Kung ang usa ka tawo gitudlo alang sa "katungdanan", Awtomatikong pagbalhin sa hurisdiksyon sa militar. Gisugo sa Estados Unidos kini nga argumento aron mapugos ang ilang mga lungsuranon aron panalipdan (pagpatay) Ang interes sa nasud (o sa mga bantog nga korporasyon sa ekonomiya) Sa mga giyera nga layo sa una, Ikaduha nga World Wars o Vietnam.

Ang mga mosunud nga mga regulasyon nagpakita sa propesyonal nga kasundalohan sa usa ka "temporaryo nga" ug "tino nga" Paagi, Apan ang konsepto sa "serbisyo sa militar" nagpabilin nga kusog sa sukaranang balaod, Ang Konstitusyon. Busa wala kini giwagtang apan gisuspenso:

– Ley 17/1999, gikan sa 18 sa Mayo, sa rehimen sa mga kawani sa armadong pwersa.

– Royal Design 247/2001, 9 sa Marso, nga nag-uswag sa pagsuspinde sa paghatag sa serbisyo militar.

Tingali wala'y daghang sosyal nga glamor ang pagkaayoón sa Ina, Apan sa usa ka proseso sa paghimo sa mga estado sa Patriyotikong Hunahuna, Ang mga belicists ug militarista batok sa giingon nga "kasagarang kaaway" dili mapugngan. Ang kasaysayan sa kasaysayan dili bag-o. Alang niiniKinahanglan ang pag-undang sa usa ka organikong balaod.

Ang artikulo 15 sa Espanyol nga Konstitusyon Giingon Karon:

Ang matag usa adunay katungod sa kinabuhi ug pisikal ug moral nga integridad, Gawas, Sa bisan unsang kaso, Mahimo silang ipailalom sa pag-torture o dili tawhanon o makauulaw nga mga silot o pagtambal. Ang silot sa kamatayon giwagtang, Gawas kung unsa ang mahimo nga isalikway sa mga balaod sa militar sa militar alang sa mga panahon sa gubat.

Usa ka orgAng Anica nag-ingon nga karon ang silot sa kamatayon dili magamit sa kaso sa gubat:

– Organic Balaod 11/1995, gikan sa 27 sa Nobyembre, sa pagwagtang sa silot sa kamatayon sa panahon sa gubat.

Usa ka yano nga boto ang parliyamento nga pag-usab kini mag-aktibo sa katinuod sa artikulo sa Konstitusyon pinaagi sa pagplano sa mga Balaod sa Militar, nga nagduhaduha sa posible nga pre -mble nga kini buhaton?

Ang artikulo 8 sa Espanyol nga Konstitusyon Giingon Karon:

1. Ang armadong pwersa, gilaraw sa kasundalohan, Ang Navy ug Air Force, Sila adunay misyon aron garantiya ang soberanya ug independensya sa Spain, panalipdi ang ilang teritoryo nga integridad ug kahusay sa konstitusyon.

2. Usa ka organikong balaod ang mag-regulate sa mga sukaranan sa organisasyon sa militar uyon sa mga baruganan sa kini nga Konstitusyon.

Ang mga nalambigit nga mga balaod nga organic halapad nga masusi o higpit pinaagi sa pagboto sa usa ka yano nga kadaghanan sa Parliament. Ang seksyon 1. "Adunay sila ingon usa ka misyon" usa ka puti nga sulat nga nagpahimutang sa mga kadre sa militar nga buhaton ang ilang gusto sa atong katilingban [Uban namo, Kauban ang among mga batan-on], Kung gibuhat nila kini nga sayon:

– Ley 36/2015, gikan sa 28 sa Septyembre, Naseguridad sa Nasud.

– Code sa hurisdikar sa militar.

-Organic Balaod 14/2015, gikan sa 14 Oktubre, sa code sa kriminal sa militar.

Ang artikulo 116 sa Espanyol nga Konstitusyon Giingon Karon: *(Ang Estado sa Site magkasingkahulugan sa usa ka gubat sa giyera)

1. Usa ka organikong balaod ang mag-regulate sa mga estado sa alarma, sa gawas ug site, ug ang katugbang nga gahum ug mga limitasyon.

2. Ang kahimtang sa alarma ipahayag sa gobyerno pinaagi sa giuyonan nga mando sa Konseho sa mga Ministro sa labing taas nga panahon sa napulo ug lima ka adlaw, pag-asoy alang sa Kongreso sa mga representante, natipon dayon sa epekto ug kung kinsa kansang pagtugot sa kini nga panahon mahimong dili mapalawig. Ang mando ang magtino sa sakup sa teritoryo diin ang mga epekto sa deklarasyon molungtad.

3. Ang kahimtang sa eksepsyon ipahayag sa gobyerno pinaagi sa giuyon nga mando sa Konseho sa mga Ministro, Sa wala pa ang pagtugot gikan sa Kongreso sa mga representante. Ang pagtugot ug proklamasyon sa estado nga eksepsyon kinahanglan nga hayag nga mahibal-an ang mga epekto sa parehas, Ang Sakup sa Territorial diin kini molawig ug ang gidugayon niini, nga dili molapas sa katloan ka adlaw, ipakita alang sa lain nga managsama nga panahon, Nga adunay parehas nga mga kinahanglanon.

4. Ang estado sa paglikos ipahayag sa kadaghanan sa kadaghanan sa Kongreso sa mga representante, Sa eksklusibo nga sugyot sa gobyerno. Ang Kongreso ang magtino sa scope sa teritoryo niini, Duration ug Kondisyon.

5. Ang pagkawagtang sa Kongreso mahimong dili magpadayon samtang ang pipila sa mga estado nga gilakip sa kini nga artikulo gideklarar, Ang mga camera awtomatiko nga gipatawag kung wala sila sa panahon sa sesyon. Ang operasyon niini, ingon man usab sa ubang mga gahum sa konstitusyon sa estado, Dili sila mapugngan sa katinuod sa kini nga mga estado.

Natunaw ang Kongreso o nawala ang iyang mando, Kung adunay bisan unsang mga kahimtang nga naghatag sa bisan unsang mga estado sa kini nga estado, Ang mga gahum sa Kongreso pagaisipon sa ilang permanente nga deputasyon.

6. Ang Deklarasyon sa Alarg States, sa gawas ug site dili magbag-o sa baruganan sa responsibilidad sa gobyerno ug sa giila nga mga ahente niini sa Konstitusyon ug sa mga balaod.

Ang mga yano nga mga kadaghanan sa Parliamento mahimo'g mahibal-an ang mga warfalls, Pagpugong sa sukaranan nga mga kagawasan ug katungod sa mga lungsoranon, Pagpagawas, Pag-agaw, Kinahanglan nga mga Buhat sa Sibil sa Komunidad, Pagtukod mga mandatory cams nga awtomatik nga magtumong sa apektadong pagkalungsuranon sa hurisdiksyon sa militar. Usab ang mga pagbag-o nga regulasyon sa record sa paghisgot sa oras sa pagrekord:

– Ley 36/2015, gikan sa 28 sa Septyembre, Naseguridad sa Nasud.

– Code sa hurisdikar sa militar.

-Organic Balaod 14/2015, gikan sa 14 Oktubre, sa code sa kriminal sa militar.

Ang artikulo 63 sa Espanyol nga Konstitusyon Giingon Karon:

1. Ang Hari nag-accredit sa mga embahador ug uban pang mga representante sa Diplomatic. Ang mga representante sa langyaw sa Espanya giila sa iyang atubangan.

2. Ang hari katumbas sa pagtugot sa Estado nga mapugos sa internasyonal pinaagi sa mga kasabutan, Nahiuyon sa Konstitusyon ug mga Balaod.

3. Ang hari katumbas, Sa wala pa ang pagtugot gikan sa General Courts, Ipahayag ang gubat ug paghimo sa kalinaw.

Ang ulo sa estado yano nga mga silot (usa ka seksyon) unsa ang nagtino sa yano nga mga kadaghanan sa parlyamento. Apan ang numero sa hari dili mabag-o, Ang gobyerno misanong sa mga aksyon niini, Kini ang labing kataas nga mando sa Armed Forces (Artikal 56, 64 Y 62 sa Espanyol nga Konstitusyon). Sunod sa wala.

Ang artikulo 117 sa Espanyol nga Konstitusyon Giingon Karon:

1. Ang hustisya naggikan sa mga tawo ug gipangalagad alang sa hari pinaagi sa mga maghuhukom ug mga mahistrado nga mga miyembro sa hudikatura, gawasnon, dili matarug, responsable ug hilisgutan lamang sa imperyo sa balaod.

2. Ang mga maghuhukom ug mahistrado dili mabulag, gisuspenso, gibalhin o mga retirado, Apan alang sa bisan unsa nga mga hinungdan ug sa mga garantiya nga gihatag alang sa balaod.

3. Ang paggamit sa hurisdiksyon nga gahum sa tanan nga mga matang sa mga proseso, Paghukum ug pagpatuman sa paghukom, katumbas sa eksklusibo sa mga korte ug mga korte nga gitino sa mga balaod, Sumala sa mga lagda sa kompetisyon ug pamaagi nga ilang gitukod.

4. Ang mga korte ug korte dili mogamit labi pa nga mga gimbuhaton kaysa sa gipakita sa miaging seksyon ug sa mga tin-aw nga gipahinungod kanila pinaagi sa balaod ingon garantiya sa bisan unsang katungod.

5. Ang prinsipyo sa hurisdiksyon nga yunit mao ang basihan sa organisasyon ug operasyon sa mga korte. Pag-regulate sa balaod ang pag-ehersisyo sa hurisdiksyon sa militar sa higpit nga natad sa militar ug sa mga kaso sa estado sa paglikos, Sumala sa mga prinsipyo sa Konstitusyon.

6. Gidili ang mga Extife Courts.

Dinhi makabalik kami sa "mga balaod sa pakisayran" nga gibiyaan ang tanan nga gihigot ug maayo nga gihigot sa mga kamot sa mga politiko sa Bipartisan, Mga Maghuhukom ug Militar Maghuhukom. Sa "pagdili" sa mga korte sa gawas, Nahibal-an na namon kung giunsa ang "paglihok" nga mga sundalo sa ehekutibo ug pag-summutiya sa dihang gipangita nila ang mga sibilyan nga "desyerto" nga nahibal-an o mosulod sa pipila ka populasyon nga nasamok: kawayan, sangga, kasakit, pagpatay:

– Ley 36/2015, gikan sa 28 sa Septyembre, Naseguridad sa Nasud.

– Code sa hurisdikar sa militar.

-Organic Balaod 14/2015, gikan sa 14 Oktubre, sa code sa kriminal sa militar.

Adunay daghang mga pakisayran sa mga prerogatives sa militar sa Konstitusyon.

Tino nga dili lamang usa ka mahinungdanong minorya sa mga politiko sa Parliament ug Gobyerno sa Espanya alang sa trabaho o paghanduraw sa pagsulod sa usa ka gubat, Apan ang mga internasyonal nga pasalig nga nakuha sa Estado mao ang mga, Ug kinsa sila. Busa, Ang estado dili soberanya sa pipila ka mga desisyon. Hinoon usa ka servile nga pawn, Sa internasyonal nga Geopolitics. Ug mga lungsuranon, Ang mga tawo, Mura nga karne nga karne.

Ang usa ka incipient muritarist nga multo nagbiyahe pinaagi sa malinawon nga Europa sa European Union, nga mao na ang NATE Europe. Maayong ulan sa paghimo gamay sa gamay nga opinyon, Kung dili pabor, Labing menos dili resistensya sa posible nga mga senaryo sa gubat sa umaabot sa medium nga termino (nga mahimong pila ka tuig). Ang ministro sa depensa sa Espanya nagsayaw sa dula, Ang labing taas nga exponents sa European Union, usab [Ang hinungdan sa paghimo sa paghimo sa EU tukma nga makalikay sa usa ka bag-ong kompetisyon sa militar sa Europe].

Wala'y hapit nga gubat sa peligro sa gubat, ug dili kaayo sa among teritoryo. Walay gipaabut, Ang adlaw sa wala pa, nga ang pabuto sa mga Balkans mobuto 1991, Ni kana sa Ukraine sa 2022 (Ingon sila gamay sama sa mga mahagugma sa siklo sa mga panghitabo sa "nabuang" sa North Korea). Ang mga War "molabay ra sa mga kabus ug layo nga mga yuta".

Sa bisan unsang kaso adunay posibilidad nga mandatory recruitment sa among mga anak nga lalaki nga moadto sa layo nga mga yuta aron makapatay ug mamatay alang sa pagsunod sa mga gamhanang kasabutan sa kalibutan (ug nga ang among kusgan nga gipirmahan sa oras, Nga adunay gamay nga popular nga pagsupak. Pag-ulog ug pag-ulog). Ug usa ka tibuuk nga regulasyon sa ligal nga estado nga nagpanalipod ug nagpanunayon sa pagsalikway sa potensyal nga pagsupak.

Naghunahuna ang mga negosyante nga dugo ug luwas sa luwas nga negosyo. Ang mga politiko nagdula sa ilang paggikan nga wala ang mga pawns, Kami ug Kami. Ug kung wala ang among mga anak nga lalaki ug babaye, Among mga batan-on. Pagdula uban ang among hinungdan sa pagkahimong.

Mao nga dili kini makuha, Dili bisan. Malikayan dayon, Paghimo sa mga kolonya gikan sa mga lungsuranon usa ka kusog nga emosyonal ug pagkatawo antimilitarist nga naglihok ingon usa ka tinuud nga pagpugong sa mga gahum sa lehislatura sa estado, pag-irog. Sa Gubat sa Gubat, Kung mahimo:

  • Sa balay.

  • Lakip sa pamilya.

  • Sa baba sa dalunggan.

  • Nga adunay mga kauban nga kauban sa LXS.

  • Himua kini sa mga sentro sa edukasyon isip mga ginikanan, Mga Inahan ug Pamilya.

  • Sa mga sentro sa edukasyon (ingon mga magtutudlo)

  • Sa mga higala.

  • Sa dalan, Sa tindahan.

  • Paghimo sa disseminasyon ug dialectic nga mga buhat.

  • Paggukod ug pag-uyog sa mga pulitiko gikan sa lungsod…

  • Paggukod ug pag-uyog mga negosyante gikan sa lungsod ...

  • Pagpalapad sa raft sa lana.

  • ACTING ...

Nga wala nakalimtan ang posible nga mahimo nga mga aksyon aron wala'y usa nga kinahanglan magpatay o mamatay sa bisan unsang gubat bisan diin sa kalibutan.

Gibuhat ang tanan aron wala'y mahitabo.

———————————————————————————————————-

Después de haber leído el texto te agradeceríamos que respondieras argumentadamente el cuestionario que más se adecúe a tu realidad. También que lo compartas con personas afines y amistades. Es también interesante leerlo conjuntamente con la ciudadanía menor de edad (hay un cuestionario específico para menores).

Las respuestas son anónimas y nos servirán para analizar el grado de conciencia social de nuestra sociedad en relación a la afectación y la prevención de las guerras [el análisis del vaciado de las mismas será publicado]. También la necesidad de establecer mecanismos sociales y culturales al respecto -y recoger cuales han de ser-, desde las clases populares.

LOS CUESTIONARIOS:

A- PERSONAS EN “EDAD MILITAR”.

https://forms.gle/NJoDohtymKJARo5L6

B- PERSONAS [ADULTAS] FUERA DE LA EDAD DE “RESERVA” MILITAR.

https://forms.gle/ch39CUqa4aZX5fu1A

C- PERSONAS [MENORES] FUERA DE LA EDAD DE “RESERVA” MILITAR. (El texto de referencia junto con este cuestionario puede ser trabajado con el alumnado en escuelas e institutos)

https://forms.gle/zKNnkLAy62hUM1KFA 

 

       ¡SALUD Y GRACIAS!

Hul 182024
 

Les normatives legals de referència que regulen les condicions de treball en períodes atmosfèrics rigorosos i extrems [entre els quals es troben les altes temperatures] són les següents:

Llei 31/1995 de Prevenció de Riscos Laborals (PRL):

https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1995-24292

Reial Decret 486/1997 + Reial Decret 2177/2004 (que el complementa):

https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1997-8669

https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2004-19311

Reial Decret 4/2023:

https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2023-11187

 

CONSULTA DE MANERA AUTÒNOMA ELS TEUS DRETS I FES-LOS COMPLIR!

NORMATIVA LEGAL calor (versió en format .pdf per imprimir)

Hul 022024
 

Kung gitamay nimo ang "bata", "Alang kaniya" o "ang lain" dili ka malipay sa panagsama.

[Mubo ra sila nga mga linya]

Nagsugod kini tanan didto sa ikanapulo ug lima nga siglo (Oo, labi pa o dili kaayo sa bantog nga "nadiskobrehan" sa Amerika).

"Ang tanan" mao ang globalisasyon sa pagpangawat, pagbiya, robo, Spototación, pagpangulipon, Mga Paglapas, pagpatay, Pagkalaglag sa mga pagkilala sa kultura aron makab-ot [Ang mga agalon] Bulawan ug Merchandise.

Ang sinugdanan sa precapaist nga orihinal nga pagtipon: Amerika, Asya, Oceania, Africa…

Aron makuha kana, Gipatay nila ang kagutom, Buhis ug nahulog sa sekular nga pag-antos sa mga yano nga katawhan sa karaang gingharian sa mga kastilyo, Mao nga ngano nga kini "wala'y pulos".

[Parehas sa ilang mga homyms sa mga patag nga mga tawo sa Pransiya, Portugal, Balola, Inglatera, Netherlands, Russia, Tsina, Japan, USA ...].

Pagkahuman sa Gubat sa Kalibutan "nga Dili na siya sibilisado "ug gihimo kami nga makita kana, Alang sa humanismo ilang gibuhian sila: Apan sa dagway sa Kapitalista sa Kasadpan nag-ingon, pabor sa mga masinugtanon nga minorya ug pagpadayon sa pagpugong sa mga minahan ug mga plantasyon [Imperyalismo sa ekonomiya]. Dugang nga Kakabus ug Pagkagutom alang sa Kapatagan nga Katawhan sa mga Lititude.

Hapit wala'y gusto nga mokalagiw gikan sa ilang yuta, Ang "patria chica", Kung ang kagutom ug pagkawalay paglaum dili magduso niini.

Nga sa Catalonia dili kini bag-o, ilong! (Gikan sa tanan nga mga inaway nga mga nasud, Mga Legion sa Gilalang Ngadto sa Terrasa, Sabadell, BAIX LLOBREGAT, Mga halok ug barcelona).

Nga sa Espanya nga dili bag-o, ilong! (Gikan sa tanan nga mga lugar ngadto sa Barracas de Barcelona, Bilbao, Madrid, Valencia, Sevilla ...).

Ang mga buang ug gitamay sila: nahugno, paps, Xarnegos ...

Gisalikway nila ang "Seness", sa katapusan nga moabut:

  • Ang "gawas".

  • Ang "bag-o o ang apprentice" sa pabrika.

Sa background, ang pagkalaglag ug duwag nga mikrobyo sa pagdumot sa lainlain.

Sa luyo "kanila ug kanila" adunay nostalgia lamang, kagutom ug kakabus.

Daghang mga tawo ang nagpakitag pagkamaabiabihon sa kanila. Gipakita nila ang ilang pagkamapasalamaton kaayo.

Ayaw Pagtagad sa "Uban pa" Per se, ES miserable!

Unsa ang "Mga Spaniards"? Nga ang "una" mga catalans?

Ang Anarcho -Synendicalist wala'y yutang natawhan. Oo, lainlain nga pagkilala sa sosyal ug kultura nga nagpalambo kanato ug managsama nga naghiusa sa tanan nga mga tawo [Ang mga agalon ug ang ilang mga lackey dili mga tawo].

Unsa ang pagpangawat sa mga langyaw?

Kini bakak. Ang kadaghanan sa mga "langyaw" ang mga tawo nagtinguha sa trabaho ug dignidad sa ilang kinabuhi.

Sa bisan unsang kaso usa ka minorya sa mga kabus nga tawo Nangawat sila o wala mailhi. Ang kadaghanan sa mga tawo sa dili maayo nga kahimtang nag-antus kanunay ug dili hinakog nga ilang kadaut.

Laing butang nga ang mga Cretins magtan-aw lang kung magkalainlain ang kolor sa ilang panit (o nga nakit-an nila ang vandalism o krimen sa ilang mga katagilungsod nga giingon nga "lumad" ingon usa ka butang nga "normal". Aron mahimo kini psychoanalyze)

Gub-a ang mga tawo sa ilang dignidad, Oras sa tuo nga mailhan sa ilang una nga ngalan ug stigmatize kini ingon nga "mga imigrante" o "mga kriminal" nga gibase sa ilang natawhan, ang mga buang lang ang nagbuhat niini.

Kadto ug kana (Sila sobra kaayo kana) nga sila nangawat ug nangawat sa mga kamot nga puno sa singot sa among trabaho ug ang among buhis mao ang mga agalon:

Oo, Ang mga salabutan sa tanan nga mga ikanapulo ug lima nga siglo ug kadtong wala'y gamay nga sinultian nga pag-ulog-ulog.

Gikinahanglan nga hinumdoman nga ang "Social Shield: edukasyon, Panglawas sa Publiko, Social Cohesion ... "nga gibiyaan ang among mga buhis nga gihimo uban ang katuyoan sa pag-compensate ug paglikay sa mga sitwasyon sa grabe nga kakabus, Dili sa pagpakaon sa "mga kagat" sa mga negosyante ug politiko nga naa sa tanan.

Tingali nabalaka gyud ang Xenophobic Worker nga ang pipila sa "uban pa" mahimo'g adunay parehas nga mga katungod ug, Pinaagi sa imong kaugalingon nga paningkamot, Nag-uswag sila kanila sa "Social Scale" nga nagpadayag sa ilang kaulaw ug wala'y kapuslanan.

Ang National Statistics Institute nagtanyag kanamo nga mga piramide sa populasyon sa populasyon [Catalunya ug ang estado sa Spain, Ingon usa ka sampol].

 

Pyramide sa populasyon sa Catalunya ug Spain, 2022 [Tinubdan: Kalimupngan]

Ang datos sa mga narehistro nga populasyon sa residente. Ang parehas nga gigikanan nagpakita kanato sa parehong mga kaso nga usa ka tendensya nga nag-agay sa usa ka galloping (retirado nga populasyon o sa pagtambong sa usa ka mubo nga kaugmaon), Bassy birth rate (Segurado nga sila labi pa nga wala'y "ang uban", Hangtud sa Ikaduhang Kaliwatan), usa ka pagtubo sa tanum (Ang Pagkatawo Dili Mas Dakong Kamatayon) negatibo ug positibo nga pagbag-o sa populasyon nga sangputanan sa proseso sa imigrasyon (mga batan-on ug adunay labi ka labi nga rate sa pagkamabungahon kaysa, Ang pagkalagiw gikan sa pag-antos nagtinguha usa ka trabaho aron makahatag kadungganan sa ilang pamilya ug sa ilang kinabuhi. Maayo ba kini sa amon?).

Ang konteksto sa sosyal ug demograpiko nakapaalarma, Oo.

Kung atong wagtangon ang pagmaniobra sa pagkagubot sa mga responsable klaro. Ug kadaghanan sila sa PEDIGRí sa daghan pa kaysa 8 ARISTOCTRATS UG BOURGEOIS SA TANAN: Ang pagpangawat sa tibuuk nga mga kamot sa ikanapulo ug lima nga siglo.

Usa ka pagtuon Ang ekonomiya nagpahimutang nga ang Gross Domestic Product kinahanglan (Magsugod) sa panahon sa 1.000 Mga tuig sa tanan nga mga estado nga nag-apil sa mga proseso sa kolonyal nga "pag-compensate o pagpasig-uli" sa kadaot nga gipahinabo sa kolonisado nga mga teritoryo ug mga katilingban.

Ang kasakit nga gipahinabo sa mga paglapas ug pag-antos dili mausab, Sama sa pagkalaglag sa kultura sa ilang mga identidad.

Usab sa balanse sa Inahan nga Yuta, "Atong" Planeta.

Sa tanan nga posibilidad, ang mga katilingban sa homogenous nga kultura labing yano nga panagsama. Usab nga ang hingpit nga homogenous sa mga termino sa gipagawas nga klase sa sosyal, Labi pa (Usa ka kalibutan nga wala'y mga oligarchs o mapahimuslanon nga burgesya, Kung wala'y gahum).

Ang mga trabahante sa Xenophobic kinahanglan nga magbag-o sa pagtuon ug moadto sa gamut sa problema: Ang iyang pagpasakop sa agalon ug sa iyang panghunahuna (Bisan ang gihunahuna adunay pinuy-anan). Sa higayon nga ang autonomous tanlag gitukod pag-usab, Gihangyo nga ihalad nimo ang imong milyon-milyon nga ibalik ang daotan nga gihimo sa ilang mga pamilya ug "imo", aron ang "uban pa" makabalik sa ilang mga yuta ug mga tawo nga adunay garantiya nga adunay usa ka kaayo nga kadungganan nga kinabuhi. Kadto ug kadtong gusto, Siyempre.

Kung gitamay nimo ang "bata", "Alang kaniya" o "ang lain" dili ka malipay sa panagsama.

Si Jun 292024
 

Comença a rodar el Sindicat de Transports i Comunicacions del Vallès Oriental:
Transportistes, Missatgers, Repartidores, Telemàrketing, Telecomunicacions, Riders, Logística, Manteniment viari….

Seguim creixent com a Federació Comarcal!!

Us desitgem molta Salut i Èxits, companys i companyes!!

Com contactar-hi? 👇
https://cgtcatalunya.cat/cgtvallesoriental/category/contacta-amb-nosaltres/

Si Jun 042024
 
El proper divendres dia 14 de juny a les 17 hores realitzarem al local de la Ronda d’Orient, 6 de Mollet del Vallès, una XerradaRoda de Premsa amb els següents continguts:
  • LA NOVA FORMACIÓ PROFESSIONAL: PRIBATISYON, CORRUPCIÓ I EXPLOTACIÓ DELS ALUMNES.
  • EL CAS DE LA TRAMA DE CORRUPCIÓ I EXPLOTACIÓ LABORAL DELS ALUMNES ON SÓN IMPLICADES LA DIRECCIÓ DE L’INSTITUT DE L’EBRE (TORTOSA) I UNA EMPRESA PRIVADA.
  • AMB EN SERGI TUR, PROFESSOR DE L’INSTITUT DE L’EBRE, DE TORTOSA.

EN ACABAR HI HAURÀ TORN DE DEBAT.

 
Mayo 252024
 

Atol sa usa ka dili pormal nga pakigpulong, ang mga kauban sa unyon naghisgot sa tinuod nga kapeligrohan sa pagsaka sa extreme right sa Europe ug sa kalibutan..

Usa kanila miingon nga ang pilosopo nga si Bertrand Russell miingon nga “ang mga pasista una nila nadani ang mga buang. "Unya ilang gibuslotan ang mga maalamon.".

Usa ka kauban midugang nga ang representante nga demokrasya [burgis] manghaylo usab sa mga buang. Apan unsa, very insightful, pagpalit gikan sa mga maalamon.

Nga gipahayag sa laing kauban nga sa direkta nga demokrasya, nga mag exercise mi, Nagtinguha kami nga himuon ang kuno mga buang nga mahunahunaon nga intelihente nga mga tawo nga hawod sa ilang kaugalingon nga mga laraw., bisan pa sa kamatuoran nga ang mga demagogue ug "nagpalit" sa mga intelihente nga mga tawo kanunay nga nagpalusot sa katuyoan nga mapugngan kini.. Dili maayo nga mga mansanas nga naningkamot sa pagdaot sa uban kanato. Apan dili nila mahimo.

 

Daghang Panglawas, Grassroots Federalism ug Direct Democracy!

Abr 242024
 

El proper curs 2024-2025 és obligat implantar la reforma de la FP que ha impulsat el govern d’Espanya. Existeixen molts punts sense concreció que suposen incerteses i neguits. Parlem una mica dels principals aspectes preocupants, com són:

Reducció de les hores de formació reglada i baixada generalitzada de la qualitat de la formació.

Ampliació de les hores de pràctiques que per mantenir la durada de 2 anys s’ha fet a costa de la formació reglada

Precarització de la feina dels alumnes a les empreses, tot i que es suposa que es cotitzarà les pràctiques a la seguretat social.

Privatització manifesta de la formació professional ja que una bona part de la formació es confia a empreses privades.

Reducció de les hores de formació

La reducció d’hores lectives a l’institut suposa una baixada de la qualitat de la formació per a l’alumne, ja amb prou carències de coneixements. Escurça cada cop més el seu temps de preparació enfront de la que serà la seva llarga futura vida laboral i personal.

Desapareixen totalment els continguts, que abans indicaven els mínims que s’havien d’impartir a tot el territori i eren una garantia per poder homologar els estudis i assegurar una formació igualitària. Ara només s’avaluen RA=Resultats d’aprenentatge. Es produeix un buidat en els continguts específics de cada ofici que fa que l’alumnat arribi a l’empresa amb menys coneixements elementals per desenvolupar la seva carrera, i encara dificulta més que pugui desenvolupar el seu progrés en el mon laboral del seu sector. Això provoca un estancament de les persones i les fa dependents en tot moment de les seves empreses.

Tots els mòduls perden hores de formació específica del perfil professional al centre, en benefici d’altres mòduls que s’ha considerat més importants i que constitueixen fins al 60% de les hores del cicles:

Una part se’n va a engreixar la DUAL, que acaba constituint entre un 25 i un 50% de les hores totals del cicle.

Un altra part se’n va a mòduls transversals que es troben a tots els cicles formatius tant de grau mig com superior. Tenint en compte que les hores lectives són unes 25 hores setmanals tenim:

Anglès tècnic (2 h) 66 h. A Catalunya ja es feia a grau mig, ara s’estén a grau superior.

Digitalització (1 h) 33 h. Sense discriminar si el cicle ho necessita o no, com pots ser el cas d’informàtica, totalment digitalitzat.

Sostenibilitat (1h) 33h. Els materials del mòdul s’han encarregat l’empresa privada Naturgy que és la segona o tercera de les 10 empreses que més contaminen a Espanya. https://www.huffingtonpost.es/economia/estas-son-empresas-mas-contaminantes-espana.html

Mòduls optatius (2 a 3h) 66-99 h. Poden tenir Unitats de competència externes. O sigui, Resultats d’Aprenentatge d’altres cicles formatius.

Coma comentari, es canvia el nom d’alguns mòduls com FOL (Formació i orientació laboral), EIE (Empresa i Iniciativa Emprenedora) i Síntesi (Projecte final de cicle):

– “Itinerari personal per l’ocupabilitat I” (3 h) 99 h

– “Itinerari personal per l’ocupabilitat II” (2 h) 66 h

– “Projecte intermodular de 198 oras”

Un altre efecte serà la disminució de la plantilla de professorat a curt, mig i llarg termini. A Catalunya s’assegura que no afectarà les plantilles, al menys el primer any, ja que es vol substituir l’equivalent en hores acadèmiques suprimides, per càrrecs d’observador, de visitador casual de les empreses i comercial de projectes. Això desnaturalitza la feina docent que li és pròpia, per anar-lo substituint i segurament eliminant.

No es garanteix que les hores de professorat puguin mantenir-se en un futur i és clarament on es poden fer les retallades que han de venir. Sembla una manera infal·lible de solucionar el dèficit de professorat que s’està produint en els cicles de FP en els darrers anys.

Ampliació de les hores de pràctiques

Com s’ha dit abans, una gran part de les hores perdudes de formació van a DUAL:

DUAL és el nou nom que posa el govern d’Espanya al que abans eren les pràctiques sense remunerar o FCT=Formació en centre de treball.

Dual general (SENSE REMUNERAR): sa 25% a 35% de les hores (gikan sa 500 a 700 h). A Catalunya es faran 515 h.

Dual intensiu (REMUNERAT al mínim): sa 35% al 50% (gikan sa 700 a 1000 hores del cicle), amb contracte de DUAL. A Catalunya 713 h (dual general+projecte intermodular).

L’increment de les hores de pràctiques a empreses planteja problemes en trobar llocs addicionals on poder fer la DUAL amb garanties.

També en poder dur a terme la consecució d’aquestes en els terminis establerts.

A més propicia l’augment de les tasques burocràtiques i administratives i en dificulta les de control per part del professorat.

Per una altra banda, la gran majoria de les empreses participants en el nou model, no podran assegurar prou tutorització i que l’aprenentatge aconseguit no sigui parcial, específic, i destinat a la consecució urgent de les necessitats de cada companyia. No creiem que l’alumnat aprengui el mateix a l’empresa que a l’escola i, per tant, no es poden substituir unes hores per les altres.

S’obliga literalment a començar la DUAL en empresa al primer curs amb la qual cosa:

Hi ha una manca de formació de l’alumne per començar les pràctiques.

S’estableix una competència ferotge entre alumnes de FP Inicial, grau mig i grau superior. Els alumnes de nivells inferiors, sobretot la FP Inicial, tindran molt difícil fer les pràctiques enfront els de nivells superiors.

En moltes poblacions no existeixen empreses que puguin absorbir tantes hores de pràctiques.

Al final, es veu venir la creació de solucions miraculoses com ara muntar projectes a corre-cuita amb els alumnes que no es puguin col·locar.

Hi haurà molts alumnes que no podran acabar el cicle en 2 tuig, durada que s’han entestat en mantenir.

AvaluacióconjuntaInstitut i Empresa

Com que el Resultats d’Aprenentatge que no es poden fer a l’institut les ha de fer i avaluar l’empresa, caldrà professionals qualificats a les empreses per a poder fer la formació, el seguiment i l’avaluació dels alumnes, que són per ells, els aprenents.

Així elstutorsd’empresa han d’avaluar les RA’stransferides” i:

A cada mòdul l’empresa posarà un 10% de la nota.

Els alumnes poden no desenvolupar totes les RA ja que depenen de l’empresa en concret en la que fan les pràctiques.

No hi ha garanties legals ja que ni els tutors d’empresa ni les empreses, no tenen cap mena de:

requeriment de formació com els professors que han de ser enginyers.

control per l’administració com els professors que tenen inspecció d’ensenyament.

sancions en cas d’incompliment com els professors que poden rebre sancions o expedients.

Es produeix l’efecte que fins que l’empresa no hagi posat la seva qualificació, l’alumne no te aprovat el mòdul corresponent. O sigui, que fins que no s’hagi acabat l’estada en empresa, no tindrà qualificació del mòdul. Per tant:

Es desconeix què passarà amb les beques, ja que depenen de les notes de l’any anterior.

Els tutors d’empresa normalment avaluen per indicis, no hi ha cap procediment específic ni objectiu.

Privatització de la FP

S’ha començat a detectar una tendència dels centres concertats a oferir pagament per cada alumne que incorpori per a les pràctiques. D’aquesta manera, els diners públics tornaran a finançar les empreses privades per mantenir una il·lusió de col·laboració d’aquestes.

El cas extrem es troba en que empreses multinacionals estan oferint els cicles formatius de FP de forma totalment privada o concertada amb pràctiques que es fan a les seves pròpies instal·lacions. D’aquesta manera, ja fan la selecció de personal en el moment de la formació i segreguen l’alumnat d’entrada.

Conseqüències

Les principals conseqüències d’aquestes polítiques:

Hi ha una baixada de la qualitat de la formació per a la persona, ja amb prou carències de coneixements. S’escurça cada cop més el seu temps de preparació enfront de la que serà la seva llarga futura vida laboral i personal.

Es buida els cicles professionals de continguts específics de cada ofici. Això fa que les persones arribin a l’empresa amb menys coneixements elementals per desenvolupar la seva carrera, i millorar la seva qualificació i possibilitats de progressar en el seu sector.

Les empreses participants, en general no poden assegurar prou tutorització i que l’aprenentatge aconseguit no sigui parcial, específic, i destinat a la consecució només de les necessitats de cada companyia.

No existeixen controls ni sancions per les empreses que no compleixin els convenis de DUAL. La formació queda en mans de tutors de les empreses dels que no es requereix un mínim de qualitat i formació prèvia com si que es fa amb els docents de la FP. Les perjudicades són les persones en formació.

No són pocs els casos en que empreses validen com a equivalent de la formació qualitativa que abans feien professionals docents activitats habituals de les «pràctiques» com escombrar o fer fotocòpies. No són tots els casos però sí una majoria, ug uban sa tanang walay silot.

Les persones en pràctiques es converteixen en mà d’obra gratuïta o precària, ja que no existeix remuneració en la DUAL. I les persones en DUAL intensiva es converteixen en mà d’obra barata, però exigint com si fos personal professional. La remuneració amb prou feines arriba a 300 € mensuals.

I per acabar, es produeix una privatització de facto en la FP amb empreses que ofereixen la formació i pràctiques per aconseguir uns treballadors dòcils i amb les destreses mínimes necessàries per a la seva especificitat.

CONSTITUÏM SECCIONS SINDICALS ALS CENTRES EDUCATIUS:

Al Vallès Oriental els treballadors i treballadores del sector d’ensenyament afiliades al sindicat CGT potenciem l’organització en seccions sindicals de centre de treball.

Les seccions sindicals són l’eina bàsica d’organització dels treballadors i estan poc esteses en els centres educatius a diferència de qualsevol altra empresa, on son una organització habitual.

Les seccions sindicals possibiliten l’organització i participació directa real i autònoma dels i les treballadores de cada centre de treball per actuar, negociar i millorar les condicions laborals, de seguretat i higiene particulars del centre de treball. Un exemple podrien ser els problemes amb les calefaccions i climatitzacions del centre en particular, que se sap ben cert que no es solucionaran a les taules de negociació externes a la realitat del centre.

La constitució de la secció sindical no és complicada i requereix de la participació de al menys dues persones afiliades. La documentació es lliura al departament de Treball i es comunica de forma oficial al centre de treball si es vol. A partir d’aquest moment, es te el suport del sindicat i és possible inclús convocar vagues locals al centre de treball.

Un cop constituïda la secció, el sol fet de la seva existència fa que les direccions dels centres educatius es plantegin les seves decisions que afecten els treballadors i treballadores del centre. Es pot iniciar converses per aconseguir que se’ns reconegui com a interlocutors vàlids i se’ns comuniqui les decisions que es prenguin i tinguin incidència sobre les condicions laborals dels treballadors.

Per últim, comentar que els nostres companys i companyes d’altres centres del Vallès Oriental, com l’institut Carles Vallbona de Granollers o l’ISMD de Mollet del Vallès també han constituït seccions sindicals per mirar de fer habitual aquest dret a tots els centres.

Abr 192024
 

Enguany és Primer de Maig, novament.

Un dia per seguir fressant el camí vers la comuna llibertària. Utopia.

També per recordar i fer homenatge a totes aquelles persones ADMIRABLES que ens han precedit en la dura lluita per un món just i igualitari on les paraules «meu, jefe, amo o jerarquia» no existiran mai més.

Anònimes, la majoria.

Milions d’elles abans de Chicago.

I els de Chicago.

I els milers que van viure i morir amb la MIRADA BEN ALTA de la DIGNITAT, després.

També pels i les recents, que ens van deixant a poc a poc.

Massa sovint la visió romàntica dels fets dignes del passat no contribueix a valorar prou els nostres humils herois i heroïnes quotidians.

Doncs hi són. Entre nosaltres.

De fet, TOTES i TOTS HO SOM!

No oblidem les persones dignes.

Estenem la mà al company necessitat.

Difonem als quatre vents el bé rebut i repliquem-lo amb noves accions.

AGUANTEM LA MIRADA al dèspota!

HONESTEDAT, DIGNITAT!

Pels joves que ens venen darrera.

Seguim picant pedra camí d’Utopia.

 

SALUT I QUE CADA DIA SIGUI PRIMER DE MAIG