Massa sovint les empreses vulneren les normes i lleis laborals amb absoluta impunitat.
A les empreses en què els i les treballadores no som organitzades ens trobem en la més absoluta indefensió i submissió, a l’albir del despotisme del patró. I vivim un silenci de por, molta por…
Allà on decidim organitzar-nos amb els companys i companyes, el caliu i la solidaritat mútua ens donen la seguretat per vindicar els nostres drets i dignitat, malgrat les dificultats i la por a represàlies.
No ens enganyem, el sistema polític i legal està dissenyat per dificultar la nostra organització i acció autònoma (acció directa) i afavoreix la suposada «negociació» col·lectiva a les altes esferes pels «sindicats» més domesticats pel poder, premiats amb promoció constant i subvencions directes i favors indirectes. També posa pals a les rodes de l’acció sindical directa alhora que afavoreix la judicialització sistemàtica de qualsevol reclamació (que podria ser resolta amb l’hàbit de vagues o boicots diversos a l’entorn de l’empresa: cap empresa en suporta més de pocs dies, i tenim mil estratègies per fer-les més punyents, llargues tot reduint l’impacte a les nostres butxaques).
Evidentment tot plegat salta pels aires quan l’empresa comunica que vol tancar o reduir la producció. ÉS IMPORTANT CAVAR EL POU ABANS MOLT ABANS DE TENIR SET.
L’Organització Sindical és l’Associació de Treballadors i Treballadores en diverses empreses amb els objectius de defensar els nostres interessos comuns front els empresaris, compartir coneixements, recursos, estratègies, col·laboracions, ajut recíproc i unir forces quan calgui.
Massa sovint els empresaris se senten tan impunes en les seves arbitrarietats i abusos que menystenen la pròpia legalitat:
Lavabos bruts, absència de menjador o vestidors, maquinària en mal estat, ventilació deficient, manca d’equips de protecció personal, incompliment de descansos i dies festius, obligació de superar la jornada laboral legal (fins i tot sense remunerar-ho), diners en negre, incompliment en la remuneració de la categoria del lloc de treball efectuat, incompliments contractuals, ໄພຂົ່ມຂູ່, assetjament… són molt habituals per part dels patrons que «vetllen per nosaltres» sense que ni els Parlaments ni els Governs de torn ni tan sols s’immutin. Simplement miren cap a una altra banda.
* En aquestes situacions existeix una eina útil i efectiva, malgrat ser lenta per la manca d’inversió en personal per desplegar-la amb eficàcia generalitzada: LA DENÚNCIA [CONFIDENCIAL] ກ LA ການກວດກາເຮັດວຽກ.
– És un recurs en format d’instància on hem d’indicar les dades personals, les de l’empresa i explicar la situació de flagrant incompliment de qualsevol dret o normativa laboral.
– S’hi poden adjuntar documents i fotografies com a prova.
– La gestió i la nostra identitat ÉS CONFIDENCIAL (només l’Inspector coneixerà la nostra identitat, expressament protegida).
– Es pot presentar per internet:
Aquí, l’enllaç:
https://treball.gencat.cat/ca/ambits/inspeccio/atencio_ciutadana/denunciar/
– En cas de requerir més informació la persona inspectora ens podrà citar (SEMPRE GARANTINT LA NOSTRA CONFIDENCIALITAT).
– Se’ns retornarà per escrit la resolució de la seva actuació.
– Malgrat que triguen mesos, actuen, vaja si ho fan.
* També existeix el BUZÓN DE LA INSPECCIÓN DE TRABAJO Y SEGURIDAD SOCIAL … COLABORA que permet la realització d’una denúncia de manera completament anònima (pot ser de situacions en altres empreses també) de manera que ni tan sols la persona inspectora en tindrà coneixement (en aquesta situació no serem considerades part denunciant interessada i no rebrem cap retorn de l’evolució i desenvolupament del procés d’inspecció).
Aquí, l’enllaç:
https://www.mites.gob.es/itss/web/Atencion_al_Ciudadano/COLABORA_CON_ITSS.html
ÉS MOLT HABITUAL I SATISFACTORI EL PLAER DE VEURE COM, DE COP I VOLTA, L’EMPRESA HO ATURA TOT PER REPARAR URGENTMENT AQUELLES MÀQUINES TAN PERILLOSES DES DE FA ANYS, SABENT QUE ETS L’ÚNICA PERSONA TREBALLADORA QUE EN SAP LA VERITABLE CAUSA, JUNTAMENT AMB EL «JEFE», I QUE HAS ESTAT EL VERITABLE PODER CAUSANT DE LA RESOLUCIÓ D’AQUELLA SITUACIÓ D’INJUSTÍCIA.
Se’n diu Autonomia i Emancipació: UN SOMRIURE ALS LLAVIS.
