CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

La crisi capitalista exclou les dones del sistema econòmic

Divendres, 21 gener, 2011

LES CRISIS DEL CAPITALISME ACCELEREN LA DESIGUALTAT I LA POBRESA DE LES DONES

Alguns factors que hi intervenen són: la Reforma Laboral que permet l’acomiadament més barat; que els empresaris rebutgen les dones embarassades; que els llocs de treball que ocupen les dones tinguin salaris molt més baixos; que les retallades salarials i contractuals a les administracions públiques, lloc de feina majoritàriament ocupat per dones, s’afegeixi la disminució de llocs de treball al sector serveis; que amb la precarietat la compatibilitat de la vida personal i laboral no sigui possible per a les dones i que la reforma de les Pensions ens farà encara més pobres, sobretot a les dones vídues.

LA INCORPORACIÓ DE LES DONES AL MERCAT DE TREBALL

El capitalisme ha incorporat les dones al mercat laboral en funció de les seves necessitats i amb les seves condicions. El capitalisme ha tingut en les dones un exèrcit de reserva que ha incorporat al mercat en temps de guerra i crisi, en condicions salarials i contractuals de sobreexplotació. La desigualtat salarial i contractual de les dones té la seva base conceptual en la divisió sexual del treball, resultat d’una societat patriarcal que ha concebut les dones com essers secundaris, cuidadores per "vocació" i sense retribució. Aquesta desvalorització dels treballs de cures, històricament atribuïda a les dones, ha fet que els llocs de treball derivats de les seves tasques "naturals" tinguin salaris mal pagats i en condicions laborals de sobreexplotació. Això explica que les dones tinguin un salari un 30% inferior per desenvolupar la mateixa feina.

 
El resultat de la divisió sexual del treball ha estat que les dones han hagut de fer compatibles la seva activitat laboral amb la seva vida familiar. Així doncs, la seva incorporació al mercat laboral ha vingut condicionada per les tasques familiars de cures, i l’ha obligada a acceptar condicions laborals precàries tal com jornades a temps parcial, contractes temporals e inestables. En cap moment ha tingut el suport de l’estat i polítiques socials (llars d’infants, recursos socio-sanitaris...) que li permetin una incorporació al mercat laboral en condicions plenes d’igualtat. El capitalisme ha obligat les dones a acceptar la precarietat laboral, que afegit al concepte de salari secundari, repercuteix negativament en les pensions de les dones i determina que la pobresa tingui nom de dona.

 
L’AUGMENT DE L’ATUR I LA REPERCUSSIÓ EN EL MERCAT LABORAL PER A LES DONES

Les dones tenen sovint un treball escombraria, hi ha un baix nivell d’ocupació de dones, només un 46%, d’aquestes un 83% en el sector serveis. Ocupen els llocs de treball més precaris: neteja, cura de persones grans a domicili, serveis socials privatitzats, hostaleria, comerç, prostitució... Aquests sectors es caracteritzen per baixos salaris, contractes precaris i condicions laborals de sobreexplotació i infravaloració de les dones, sotmeses a moltes situacions d’assetjament i violència patriarcal.

 
Aquests sectors precaris estan ocupats en gran part per dones migrades. Moltes d’aquestes dones no formen part de les estadístiques ja que són treballadores sense papers, obligades per la divisió social del treball a ocupar els llocs de treball més precaris com el servei domèstic, el treball de muntatge a domicili, els tallers clandestins, la prostitució. Sense un contracte laboral ni conveni col·lectiu la situació d’indefensió legal les impossibilita denunciar les humiliacions que reben de part dels seus explotadors.

 
LA SITUACIÓ DE LES DONES EN LES FAMÍLIES. DOBLE JORNADA LABORAL. VIOLÈNCIA MASCLISTA

Amb l’atur, la pobresa està envaint les famílies treballadores que depenen cada cop més del salari de les dones. Les famílies monomarentals i les dones que viuen d’una pensió de viduïtat han passat a engreixar les borses de pobresa. Moltes dones per poder sobrepassar el llindar de la pobresa han de fer dobles jornades laborals que repercuteixen en la seva salut. Així tenim que les dones pateixen d’un estat de salut  precari, resultat de la seva vida laboral i de l’absència de repartiment de les feines domèstiques.

A més de la sobreexplotació i la precarietat salarial i laboral, sovint les dones pateixen violència masclista, resultat de la infravaloració d’aquestes en la societat patriarcal i capitalista. El fenomen de la violència contra les dones augmenta en paral·lel a la crisi econòmica, sobretot quan les dones no tenen recursos per assolir la necessària independència econòmica.

 
PER L’AVORTAMENT LLIURE I GRATUÏT

La llei actual no garanteix la capacitat de decisió de les dones vers el seu cos. Les dones hem de tenir capacitat de decidir vers la nostra sexualitat i el nostre cos. El dret a l’avortament lliure i gratuït en la sanitat pública, sense ingerències d’institucions ni metges, és encara una reivindicació que les dones hem d’assolir. I per axó hem d’exigir del govern que trenqui les seves relacions privilegiades amb la església catòlica, així com la defensa de l’estat laic.

 
LLEI DE DEPENDÈNCIA

Les retallades als pressupostos de la Llei de Dependència tindrà una gran repercussió vers les dones treballadores que estaran obligades de nou a assumir les tasques de cures que l’estat no vol pagar. Aquestes condicions de vida precàries afectaran greument la salut de les dones.
Disminuiran els pressupostos públics per als centres socio-sanitaris, per l’atenció de proximitat a domicili. Aquesta situació tindrà una doble repercussió negativa: disminució de llocs de treball i augment de la doble tasca, laboral i familiar sobre les dones. A més la privatització del sector socio-sanitari comportarà salaris i condicions laborals més precàries per les treballadores, de la salut i una més gran responsabilitat de les dones en les tasques de cura.

 
ES MES NECESSARI QUE MAI REIVINDICAR PER A LES DONES:

* Repartiment de tot el treball productiu i reproductiu.

* Disminució de la jornada laboral sense rebaixa salarial.

* Salari digne de 1.200 euros per totes les persones.

* Serveis Públics de qualitat.

* Salari igual per feina d’igual valor. Revalorització econòmica i social de les tasques de cura de les persones.

* Avortament lliure i gratuït. 

* No a la retallada dels sous i pensions.

* No a l’augment de l’edat de jubilació que ens farà més pobres.

* Rescat de les famílies. Cap desnonament. Que la crisi les paguin els bancs i els rics.

Signem:

Marga Olalla, CGT Administració Pública, Ajuntament de Barcelona.
Anna Morello, CGT Ensenyament.
Carme Alvarez, CGT Administració Pública, Generalitat.
Isabel Garnika, CGT Sanitat.
Isabel Fernández, CGT Caprabo.