CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Ámbit: Juridica

Juridica

Nota a la sentència contra MARELLI Espanya interposada per la CGT

El passat dia 1 de desembre el Jutjat social núm.1 de Sabadell es pronunciava contra Marelli Espanya SAU, demandada per la CGT, anul·lant el ERTO que la multinacional pretenia imposar contra 500 treballadors/es de la seva factoria de Barberà del Vallès.

Les negociacions van acabar sense acord. La supèrbia, la intransigència dels representants de l’empresa i la determinació de la Secció Sindical de CGT, que lidera el Comitè d’Empresa, van contribuir a formar la unitat sindical (CGT, COBAS, CCOO, UGT) que va tancar el pas a les increïbles pretensions de la gerència: solapar ERTOs sense justificar la seva necessitat i rebaixar dràsticament les condicions econòmiquesde la plantilla.

Llegir més »
Acció Sindical

Reflexions de TEEI. Jo dic prou!

Jo dic prou.

Quan la meva vàlua laboral es veurà avaluada en un dia.

Quan jo he demostrat durant anys la meva professionalitat i la dedicació.

Quan hem estat tirant endavant malgrat les retallades…

Malgrat tot el que vaig passar per poder arribar a treballar per la Generalitat ja fa molts anys. On cada una tenim la nostra història …

Llegir més »
pensionistas-en-lucha-no-al-pacto-de-toledo-barcelona-manifestacion-1100x0-c-default.jpg
Juridica

“El Pacte de Toledo és el problema per al Sistema Públic de Pensions i la solució per al capital i els empresaris”

El sistema públic de pensions, basat en tres principis essencials: universalitat de les pensions, suficiència de recursos del sistema a través dels impostos, ben directes i indirectes i el principi d’equitat garantit a través d’un sistema de repartiment i solidari, perquè tothom aportació en funció dels seus guanys i tothom rebi una pensió que garanteixi un mitjà de vida digne, ha estat un objectiu de les classes empresarials per a apropiar-se d’aquests centenars de milers de milions i garantir les seves taxes de guany i models de vida, a costa de l’empobriment i l’espoli dels drets fonamentals i de les necessitatsd’una població ben major, bé malalta, ben incapacitada per al treball.

Llegir més »
400019600513_439595.jpg
Juridica

El toc de queda és una mesura absurda, inefectiva i autoritària

Era previsible. Algú es pensava que tornar a la “normalitat” per tal de no afectar a les empreses no augmentaria la taxa de contagis?

Algú es pensava que la tornada a les escoles, amb classes massificades per les retallades no implicaria una major expansió del virus? Quan els beneficis empresarials són la brúixola que guia les decisions polítiques, la vida de la classe treballadora queda sempre en segon pla. I per això s’adopten mesures absurdes com el toc de queda per fer veure que es fa alguna cosa. Mesures autoritàries completament inefectives a l’hora d’aturar els rebrots, però que serviran per començar a controlar-nos. Que no ens enganyin, aquestes mesures no estan destinades a combatre el virus, sinó a combatre les protestes i lluites que de ben segur vindran.

Llegir més »

CGT denuncia l’empresa People Plus Innovation SLU

Des de CGT considerem que són inadequades les accions preventives realitzades per l’empresa que es fa càrrec del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) al Vallès Oriental. Des de l’inici de la pandèmia de Covid-19 i de la declaració de l’estat d’alarma el 14 de Març, les mesures preventives proposades per l’empresa han estat, tant per les
treballadores familiars com per les treballadores de neteja: mascaretes de paper, guants de vinil i una o dos casaques de cotó, (materials que són els emprats habitualment per realitzar els serveisdurant tot l’any).

Llegir més »
doctorands_tancada.png
Juridica

La CGT porta el Govern i les universitats catalanes al TSJC

La CGT de Catalunya presentem aquest matí, davant el TSJC, una demanda de conflicte col·lectiu contra les universitats catalanes i el Govern de la Generalitat per incompliment de l’Estatut del Personal Investigador en Formació (EPIF).
Queda al marge d’aquesta demanda la Universitat Autònoma de Barcelona, que el mes de juny va pactar amb CGT l’aplicació de l’EPIF després de mobilitzacions i vagues.
Tant el Síndic de Greuges, en una actuació d’ofici iniciada el maig, com Inspecció de Treball (arran d’una denúncia també de CGT), han exposat plantejaments similars als nostres a les mateixes universitats, negant-se aquestes a aplicar l’actual marc legal. És en aquest context que la CGT ha decidit fer un pas endavant per desbloquejar la situació presentant aquest conflicte col·lectiu.

Llegir més »

Una sentència del Tribunal Suprem limita encara més el dret de vaga

EL TRIBUNAL SUPREM LIMITA ENCARA MÉS EL DRET DE VAGA

En la seva sentència 328/2019, de data 25 d’abril de 2019, el Tribunal Suprem, torna a limitar i retallar el dret fonamental de vaga, reinterpretant el RDL 17/1977. Interpreta el Tribunal Suprem en aquesta sentència, referida a l’empresa Ferrovial Servicios SA, que encara que existeixin diverses convocatòries de vaga, presentades per organitzacions sindicals diferents, si aquestes coincideixen en el seu objecte i en la seva temporalitat, han de nomenar un únic comitè de vaga, integrat per un màxim de 12 persones, per a totes les convocatòries de cada organització sindical. Anteriorment l’Audiència Nacional en la seva sentència de data 18 de juliol de 2017 havia considerat correcta l’existència de diversos comitès de vaga.

Des de CGT considerem que amb aquesta interpretació del Tribunal Suprems s’està limitant el dret a la vaga atès que si atenem les funcions que la norma atorga al comitè de vaga, podríem trobar-nos amb que una vaga convocada per CGT, coincidint amb altres vagues promogudes per altres sindicats, és desconvocada per un comitè de vaga conjunt on una majoria pot bloquejar i fer estèril aquesta convocatòria pròpia i buidar de contingut la pluralitat sindical que la sentència diu respectar. Només podem qualificar aquesta sentència com un autèntic disbarat.

No és de rebut que, en un conflicte, sigui el seu àmbit el que sigui, s’obligui a organitzacions sindicals amb reivindicacions diferents, i fins i tot idearis diferents, a formar un comitè de vaga únic, que negociï de forma conjunta la sortida per a vagues diferents, però menys encara convertir aquesta vaga en il·legal per abusiva. CGT no té per què assumir el que decideixin sindicats grocs o que habitualment cedeixen davant la patronal els drets de la classe treballadora.

La sentència diu respectar el dret dels sindicats a la vaga que els reconeix l’art. 2-2-d) de la Llei orgànica de la Llibertat Sindical (LOLS), que té caràcter constitucional i no pot ser limitat en funció de la major o menor representativitat del sindicat convocant, perquè tots els sindicats tenen dret a convocar i desconvocar una vaga quan ho creguin oportú i no poden ser obligats a una acció conjunta amb altres sindicats encara que tinguin objectius comuns, perquè la política de cadascun és diferent i aquesta actuació conjunta que pretén l’empresa pot acabar restringint la llibertat d’acció i la independència que tenen tots els sindicats, en obligar el minoritari a passar per les decisions d’uns altres amb més afiliació que poden tenir altres interessos, però amb aquesta sentència aquest dret en la pràctica esbuida de contingut.

Llegir més »
screenshot_2019-05-20-23-22-19-638_com.google.android.apps.docs-01.jpg
Acció Sindical

La CGT denúncia una situació esperpèntica amb lectors d’empremtes digitals

Un lector d’emprentes digitals instal.lat il.legalment a la porta d’accés dels lavabos de l’empresa Daviser, ha provocat que varies treballadores s’hagin orinat a sobre.

Ja sigui per què les mans estan brutes a causa de la feina, o quan els dits estan freds o humits per la suor o per vessaments liquids, fa que el lector d’empremta digital dels lavabos falli i no es pugui accedir al servei. Cal afegir que al lavabo només s’hi pot accedir després de fitxar, cosa que fa impossible rentar-se abans per poder accedir.

Pixar-se a sobre accidentalment ha passat en més ocasions, tot i que aquesta situació és un problema preferentment perjudicial per les treballadores del sexe femení, ja que els homes quan falla el lector i no poden entrar, surten a orinar a una esplanada accedint per una porta posterior de la nau.

Llegir més »

Salari mínim interprofessional 2019

Salari mínim interprofessional per a l’any 2019, corresponent a qualsevol activitat (agrícola, industrial o de serveis), sense distinció de sexe ni edat dels treballadors:

30 euros/día
900 euros/mes
Mínim 12.600 euros/any.

Llegir més »

Calendari oficial de festes laborals per a l’any 2019 a Catalunya

L’any 2019 inclourà 12 festes d’àmbit català, a les quals els ajuntaments podran afegir-hi dues festes locals.

Seran festes laborals a Catalunya durant l’any 2019 les següents:

1 de gener (Cap d’any)
19 d’abril (Divendres Sant)
22 d’abril (dilluns de Pasqua Florida)
1 de maig (Dia del Treball)
24 de juny (Sant Joan)
15 d’agost (l’Assumpció)
11 de setembre (Diada Nacional de Catalunya)
12 d’octubre (Festa Nacional d’Espanya)
1 de novembre (Tots Sants)
6 de desembre (Dia de la Constitució)
25 de desembre (Nadal)
26 de desembre (Sant Esteve)
Al territori d’Aran, d’acord amb el que estableixen el Decret 152/1997, de 25 de juny, i el Decret 146/1998, de 23 de juny, pels quals es modifica el Decret 177/1980, de 3 d’octubre, sobre el calendari de festes fixes i suplents en aquest territori, la festa del dia 26 de desembre (Sant Esteve) queda substituïda per la del dia 17 de juny (Festa d’Aran).

Llegir més »

Els acomiadaments improcedents que s’amaguen rere unes difuses “raons econòmiques”

Els acomiadaments improcedents que s’amaguen rere unes difuses “raons econòmiques”

Una de les conseqüències més evidents de la llarga crisi econòmica és l’existència, encara avui, d’una elevada taxa d’atur. Una de les raons que l’explica és, òbviament, la destrucció d’ocupació i, per tant, l’acomiadament de treballadors. Les successives reformes laborals dels governs espanyols, primer la de l’executiu de Zapatero el 2010 i després la del de Rajoy el 2012, han incrementat enormement les facilitats de les empreses per fer fora empleats tot argumentant causes econòmiques. En aquests casos, l’acomiadament és objectiu i, per tant, procedent, de manera que l’afectat s’ha d’acontentar amb una indemnització d’un màxim de 20 dies per any treballat i un topall de 12 mensualitats. Això és el que diu la teoria, però com gairebé sempre, la realitat és molt més complexa i sovint les raons econòmiques o no existeixen o no estan prou ben argumentades com per a justificar un acomiadament procedent.

Llegir més »

Salari mínim interprofessional 2018

Salari mínim interprofessional per a l’any 2018, corresponent a qualsevol activitat (agrícola, industrial o de serveis), sense distinció de sexe ni edat dels treballadors:

24,53 euros/día
735,9 euros/mes
Mínim 10.302,6 euros/any.

Llegir més »

La pujada del SMI, una nova presa de pèl

Hem assistit a una nova fotografia de la vergonya. Els secretaris generals dels sindicats CCOO i UGT han tornat a acceptar aparèixer en públic al costat del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, la ministra de Treball i Seguretat Social, Fátima Báñez, i els responsables de les patronals CEOE i CEPYME. És a dir, al costat dels mateixos polítics que han promogut la reforma laboral i una gran quantitat de retallades i privatitzacions, i dels representants de les organitzacions empresarials que, dia rere dia, empitjoren encara més les nostres condicionsde vida.

Llegir més »

Repressió específica en supòsits de vaga

Les darreres vagues generals a l’Estat espanyol i concretament a Catalunya han mostrat el rostre més repressor de l’Estat, succeïnt-se detencions indiscriminades i totalment injustificades, amb l’aplicació de mesures com la presó provisional a vaguistes pel sol fet de participar en aquells actes propisd’una jornada de vaga.

Llegir més »

Publicada la versió dels Pressupostos aprovada la setmana passada: No s’han suprimit les amenaces d’acomiadament d’interins, només s’han ajornat

Nosaltres mateixos havíem donat certa credibilitat a les notícies que des de diverses fonts anunciaven que l’article 19.2 dels pressupostos generals de l’estat per a l’any 2017 portaria finalment un redactat que pràcticament deixaria les coses tal com estan fins ara, tot i que teníem les nostres reserves. Finalment avui, tot just el dia següent que altres anunciessin amb solemnitat que “es va aprovar l’esmena presentada, per l’Àrea Pública de CCOO i UGT a Madrid“, resulta que el Butlletí Oficial de Les Corts Generals publica el text remés pel Congrés dels Diputats al Senat i constatem quins han estat realment els canvis introduïts per les esmenes transaccionalsque el PP ha tingut a bé acceptar.

Llegir més »

CGT davant la sentència del Tribunal Suprem que comporta un buidatge del dret de vaga i la legalització de l’esquirolatge extern

Sentència del TS sobre el buidatge del Dret Fonamental de Vaga i la “legalització” del esquirolatge extern”

El model de relacions laborals de l’estat espanyol està malalt de neoliberalisme i absent de drets fonamentals.

Polítiques laborals que emanades del poder legislatiu i avalades pel poder judicial en la major part de les vegades, han vingut sostenint ideològicament que: “la rigidesa o rigideses als mercats laborals (tant privats com públics), és a dir la regulació dels drets laborals, com a drets mínims o dret necessari, escanyen el mercat laboral, fent impossible qualsevol solució flexible, abocant a l’empresariat a la destrucció de centenars de milers de llocs de treball (ocupacions) en situacions de contracció, recessió de l’economia i, amb major virulència, en situacions de crisis, impedint el “creixement de l’economia i, per tant, el benestar social ”.

Llegir més »

Dret de vaga mutilat

Mutilant “drets” fins ara reconeguts legalment, el sistema polític actual està trinxant també els espais de mediació que, fins ara, havien servit per matisar o suavitzar els conflictes socials i de classe.

Ahir dimarts 14 de març alguns mitjans es van fer ressò del que possiblement sigui el pitjor atac contra el dret de vaga dels darrers 40 anys. Es tracta de la sentència que el Tribunal Suprem va dictar el novembre de l’any passat arran d’una demanda de CGT contra l’empresa Altrad Rodisola, de Tarragona. En una vaga de l’any 2015 per defensar les condicions laborals dels seus treballadors/es, algunes empreses que contractaven serveis d’Altrad van subcontractar-los a una altra. Aquesta forma d’esquirolatge, de suplantar a vaguistes amb treballadors d’altres empreses, fins ara era una pràctica que legalment no s’acceptava. De fet, així ho havia dictaminat l’Audiència Nacional també en aquest cas. Ara, el Tribunal Suprem, dóna la raó a les empreses i obre la porta a legalitzar el fet de rebentar les vagues. Simplement, aportant treballadors/es d’una altra empresa per a cobrir l’activitat que es deixa de fer per a tercers. Aquesta sentència cau en un moment en què la subcontractació està a l’ordre del dia, tant en el sector privat com en el públic.

Llegir més »

El Tribunal Suprem autoritza l’esquirolatge en un atac gravíssim al dret de vaga

ATAC AL DRET DE VAGA

El 14 de març ens vam aixecar amb la notícia (*) de que el Tribunal Suprem, mitjançant una sentència, avala la subcontractació de treballadors/es en situacions de vaga. Concretament, que els clients d’empreses on els seus treballadors/es facin vaga, puguin subcontractar serveis a tercers per tal de continuar la seva activitat. És a dir, la resolució del Suprem autoritza l’esquirolatge.

Aquesta sentència és, probablement, el pitjor atac al dret de vaga des de la promulgació del Decret del 1977. En un context de fragmentació dels processos productius en cadenes de subcontractació, suposa reduir l’efectivitat de les vagues i, amb això, la capacitat de les treballadores per a fer valdre els seus drets. Estem davant del somni de la Patronal i els governs al seu servei.

Llegir més »

Salari mínim interprofessional 2017

I. DISPOSICIONES GENERALES
MINISTERIO DE EMPLEO Y SEGURIDAD SOCIAL
12598

Real Decreto 742/2016, de 30 de diciembre, por el que se fija el salario mínimo interprofesional para 2017.

En cumplimiento del mandato al Gobierno para fijar anualmente el salario mínimo interprofesional, contenido en el artículo 27.1 del texto refundido de la Ley del Estatuto de los Trabajadores, aprobado por el Real Decreto Legislativo 2/2015, de 23 de octubre, se procede mediante este real decreto a establecer las cuantías que deberán regir a partir del 1 de enero de 2017, tanto para los trabajadores fijos como para los eventuales o temporeros, así como para los empleadosde hogar.

Llegir més »

El frau generalitzat en la contractació temporal

Gairebé una de quatre persones assalariades a Catalunya té un contracte temporal, segons les dades de l’enquesta de població activa (EPA) del tercer trimestre d’enguany. Però el que realment dóna un retrat clar de la precarització del mercat de treball és que quasi tots els nous contractes són temporals. Les xifres són rotundes. Al setembre, al Principat van registrar-se 281.932 contractes, dels quals el 86,2% van ser temporals. A l’octubre, els percentatges van ser similars. D’un total de 267.442 contractes, el 86,5% van ser temporals. Al setembre, en parlar de les dades, el secretari general del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, Josep Ginesta, va afegir que “quatre de cada deu contractes temporals no duren ni un mes, i d’aquests quatre, el 75% no arriba ni a una setmana“. I va culminar-ho dient que “entre gener i setembre s’han fet més contractes d’un dia de durada que d’indefinits”. Més enllà de la denúncia de la precarietat, on no va posar el focus Ginesta és en el fet que bona part d’aquests contractes temporals són fraudulents i haurien de ser indefinits, segons recalca Sergio Maldonado, advocat laboralista del Col·lectiu Ronda.

Llegir més »