Manolo Fornés ens va deixar en silenci, fidel a la seva generació del silenci que tan bé ens va explicar, el passat 16 d’abril. Portava massa temps barallant contra els seus pulmons danyats des de 1949, des d’aquell dia que es va passar un paquet de cigarrets sencer, un darrere l’altre, perquè els seus companys només li havien pogut passar un llumí en aquella fúnebre masmorra de Via Laietana on va estar tancat.
L’escriptor i jurista Josep Maria Loperena acusa la periodista i escriptora Pilar Rahola d’haver-se servit d’una novel·la escrita per ell a l’hora de construir la història del llibre L’espia del Ritz, que ha sortit al mercat aquest mes de juny. En concret, Loperena assegura que Rahola ha utilitzat part de l’argument, el personatge i la trama de la seva novel·la,
Aquest dimarts fa quasi cent anys, concretament 97, que pistolers a sou de la patronal catalana van assassinar dos anarcosindicalistes. Un era el Francesc Comas (el Perones) i un altre en Salvador Seguí. El seu assassinat va ser un més de molts i molts d’altres a mans de grups parapolicials i, sovint, de la mateixa Guàrdia Civil. Eren temps de conflicte i la burgesia catalana i l’Estat no van tenir cap problema en imbricar-se en la repressió del moviment obrer. No era la primera vegada ni, de lluny, ha sigut la darrera.
CGT s’ha dirigit els diputats i diputades elegides en les últimes eleccions generals per al Congrés reclamant que la modificació que es plantegi atengui, aquesta vegada, de debò a les víctimes sense distinció de dates de la seva repressió.
Catalunya 214 (gener 2020)
– EDITORIAL: Tornen els anys 20
– TEMA DEL MES: 2019: Salt endavant de la CGT a tots els fronts
– SINDICAL: CGT guanya el conflicte als Teatres Balañà
Els treballadors d’Unisono a la vaga
És possible una Vaga General a Catalunya sense Comissions Obreresi UGT?
Catalunya 213 (desembre 2019)
– EDITORIAL: No tenim un planeta B
– TEMA DEL MES: Mobilització sense precedents enfront de la COP25
– SINDICAL: La motxilla austríaca, una història de por
Fort creixement de CGT a les universitats
EPIF: Lluita sindical i acció directa
Perspectiva de gènere a la LPRL
Notícies sindicals
– OPINIÓ: Carlos Torres (Afiliat al Sindicat de Transports de CGT Sabadell): Negoci vs. Solidaritat
Carles Pérez (Afiliat al Sindicat d’Activitats Diverses de Sabadell): Militàncies sense nord ( 1ª Part)
-L’ENTREVISTA: HUGO GÓMEZ-PINTADO (Militant internacionalista que actualment col·labora amb la resistència del poble Kurd contra l’atac de Turquia): “On hi ha una mancança els i les revolucionàries del Nord i l’Est de Síria hi veuen un repte”
El 21 de juliol de 1989 es va fer el trasllat de les despulles d’en Joan Peiró i Belis des del cementiri de Paterna (on va ser enterrat després del seu afusellament) fins al Cementiri Vell de Mataró, jo feia pocs mesos que havia estat elegit secretari general de la CGT de Catalunya; i, participar en aquell acte va ser un dels moments més emotius i significatius de la meva vida.
Vull expressar el meu agraïment a totes les persones que varen ser aquell calorós dia al cementiri dels Caputxins, a totes les que van contribuir a que aquell desig de la família i acte de justícia es portés a terme; i, especialment, a Manel Mas, Jaume Estrems, Pep Manté, i la família Peiró Olives; i, tants d’altres que em deixo per desmemòria o desconeixement.
Comunicat del SP de CGT Catalunya
Davant la vida podem prendre dues actituds: anar passant o implicar-nos en resoldre els problemes i canviar allò que va en contra nostra. Ara fa cent anys, els nostres avantpassats ho van tenir clar. L’any 1918, al barri de Sants de Barcelona, van reorganitzar la CNT per adequar el sindicat a la realitat de l’època i convertir-lo en una eina de lluita més potent. I acte seguit, van promoure la Vaga de La Canadenca, que va acabar sent general a moltes poblacions, i que els va permetre guanyar la jornada de 8 hores de treball. Era el primer lloc del món on s’aconseguia.
Aquest dissabte el sindicat del Metall de CGT Barcelona i la Fundació Salvador Seguí, organitzen una jornada per commemorar el centenari de la Vaga de la “Canadenca”. Una trobada per a unir llaços dins el sindicat i sortir dels nostres locals i deixar-nos veure als barris obrers de Barcelona.
A les 17.00h ens conviden al debat: Els nous reptes del sindicalisme a l’era del capitalisme digital, la temporalitat i les desigualtats. Amb diferents sindicats de barri, d’habitatge i seccions. On està tothom convidat a participar per intercanviar impressions sobre el sindicalisme avui en dia.
Aurelio Fernández fou un dels homes mes actius de l’ etapa revolucionaria d’aquest país conjuntament amb Durruti, Ascaso, García Oliver, Ricardo Sanz , Torres Escartín, Gregorio Suberviola, Eusebio Brau, Antonio Ortiz, i altres formaren el grup que en tot moment dels anys 20 i 30 del segle XX què activaren la flama revolucionaria que el 19 de juliol del 36 crea les condicions a Catalunya per viure una de les experiències més grans de l’historia social en totes les seves etapes. I per què no parlar de la seva companyia Violeta Fernández Saavedra neta d’un dels anarquistes més emblemàtics de terres andaluses, nascuda a Cuba i després la seva adolescència i joventut a Barcelona sent militant de l’ateneu llibertari del Clot i més tard professora del CENU durant la revolució.
Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya
Un 5 de febrer de fa cent anys s’iniciava una de les més importants mobilitzacions obreres a territori català. Com a conseqüència de la solidaritat contra l’acom
iadament de cinc representants de la CNT a l’empresa elèctrica ‘Riego y Fuerzas del Ebro’, coneguda com ‘La Canadenca’, es declaren en vaga diverses seccions de l’empresa fins afectar-la en la seva totalitat. En poc temps, els i les treballadores d’altres empreses van seguir-ne l’exemple, arribant a ser milers de persones en vaga fins que aquesta passa a ser general i indefinida a tot Barcelona i s’escampa a altres poblacions catalanes.
Exposició i xerrades “Les dones a l’anarquisme espanyol” a Terrassa
– Exposició
Del 9 al 17 de gener, a l’Arxiu Comarcal del Vallès Occidental i Arxiu Històric de Terrassa (Carrer de Baldrich, 268 – 08223 Terrassa)
Oberta els matins dels dies laborables de les 09:00 a les 14:00h i les tardes dels dimarts, dimecres i dijous de les 15:30 a les19:00h.
Presentació del llibre el Congrés de Sants a càrrec de l’Emili Cortavitarte (president de la Fundació Salvador Seguí), dimarts 11 de desembre a les 18.30h a la Sala Eladio Villanueva, als locals de CGT Barcelona.
El congrés de Sants de la CNT catalana es celebrà del 28 al 30 de juny a l’Ateneu Racionalista del carrer Vallespir. L’1 de juliol es va fer el míting final a la Rambla Santa Mònica. Van assistir-hi 155 delegats de 137 sindicats d’ofici, 11 Federacions Locals… representant més de 73.000 afiliats. És considerat un dels congressos fonamentals de l’anarcosindicalisme.
Divendres 16 de novembre a les 18h al local de CGT Barcelona (Pare Laínez 18), presentació del llibre “La bala y la palabra” (Biografia de Francisco Ascaso).
Organitzen la Fundació Salvador Seguí i CGT Ensenyament.
La bala y la palabra. Francisco Ascaso (1901-1936) Vida accidental de un anarquista.
Acte d’homenatge a Ferrer i Guàrdia i l’Escola Moderna el divendres 16 de novembre a les 19.30h a l’espai sociocultural de la CGT de Rubí (Plaça Clavé 4-6)
Projecció del documental ‘Una vida per la llibertat’ i xerrada a càrrec d’Emili Cortavitarte.
Organitzen: CGT Rubí i Fundació Salvador Seguí
El dijous 8 de novembre a les 19h al local de la CGT de Barcelona (c/Pare Laínez 18, àtic, Sala Eladio), presentació dels llibres ‘Mujer contra mujer en la Cataluña insurgente’ de Laura VIcente i ‘Tal com raja’ de Mireia Redondo.
Organitza: Federació Local CGT Barcelona
– Mujer contra mujer en la Cataluña insurgente. Rafaela Torrents (1838-1909) y Teresa Claramunt (1862-1931)’, de Laura Vicente
Malgrat compartir gènere i ciutat en la Catalunya finisecular i de començaments del segle XX, és molt possible que Rafaela Torrents i Teresa Claramunt mai es creuessin la vista. Els separava la pertinença a dos grups socials als quals representen de manera exemplar.
El filòleg tarragoní Jordi Martí Font parla sobre la seva darrera publicació, ‘Llibre Negre’, una antologia de textos anarquistes d’alliberament nacional: “La revolució anarquista del 1936 suposà el moment d’independència més gran a Catalunya des del 1714”
Jordi Martí Font (Tarragona, 1969) és doctorat en Filologia Catalana per la Universitat Rovira i Virgili. La seva tesi està molt vinculada amb la seva activitat política, ja que la va fer sobre ‘Josep Llunas, la literatura obrerista i la construcció de l’anarquia en català al segle XIX’. Militant i fins fa poc regidor de la CUP-Tarragona, és afiliat a la Confederació General del Treball (CGT) i ha publicat diversos llibres, entre els quals destaquen ‘En aquesta gran època… Les paraules són punys’ (Edicions del 1975), ‘Visca la terra i visca l’anarquia’ (Calumnia Editorial), i amb la fotògrafa Roser Arques publicà ‘Crema Londres a Tarragona’ (Arola Editors). L’entrevistam per la seva darrera obra, ‘Llibre Negre’, una antologia de textos escrits per intel·lectuals i obrers llibertaris que des de final del segle XIX fins a la Guerra Civil debateren sobre la relació entre el catalanisme, la independència i l’anarquia a Catalunya.
La pedagoga i mestra valenciana Matilde Escuder (1913-2006) va dedicar la seua vida a la difusió dels ideals llibertaris a la Barcelona dels anys 30, mitjançant la pràctica docent en escoles racionalistes i ateneus obrers de la ciutat. Amb l’esclat de la guerra civil va marxar al front amb la columna Durruti i va formar part del moviment de col·lectivització de terres a Mirambel (Terol). Després de la derrota republicana i amb una filla recent nascuda sota el braç, va patir la repressió, la clandestinitat i l’exili a l’Estat francès, des d’on va continuar articulant la seua lluita per transformar la societat a travésde la pedagogia.
‘Peiró 42’, un temps de somnis i revolució social. Un home que va viure la història
Un home condemnat a mort rep la proposta de salvar la vida si renuncia a les seves idees i s’uneix a l’enemic. Ell ho rebutja i és assassinat. Així va acabar els seus dies el 1942 Joan Peiró i Belis, nascut el 1887 a Hostafrancs i impulsor de la cooperativa del vidre a Mataró. ‘Peiró 42’ és un projecte “crossmedia”, amb un documental audiovisual i una representació teatral, que vol recuperar i dignificar la memòria de Joan Peiró, 75 anys després de la seva mort i en el marc del centenari del Congrés de Sants, una fita històrica del moviment obrer dins la qual ell va ser un dels protagonistes.
La reorganització dels sindicats era la gran preocupació de la nova etapa confederal, que va seguir a la vaga general d’agost de 1917, doncs era necessari establir les bases del sindicalisme modern, és a dir superar els sindicats d’ofici per convertir-los en sindicats únics o de ram industrial. D’aquesta manera, es va convocar un congrés de la Confederació Regional del Treball per als dies 28, 29 i 30 de juny i 1 de juliol de 1918, a l’Ateneu Racionalista de Sants, al carrer Vallespir, 12.
El primer sindicat d’indústria a establir el nou model fou el de la Fusta, el qual s’havia fusionat després de la vaga d’ebenistes del 1916. Després dels conflictes socials de 1917, de la repressió governamental i de tants entrebancs, la CNT ressorgia més forta que mai.
La necessitat de superar els sindicats d’ofici era el tema estrella del Congrés, però n’hi havia d’altres també importants, com el suport de l’organització al diari confederal, la creació d’escoles racionalistes, la solidaritat amb els presos, la unitat sindical, etc.
A finals de juny es commemora el centenari del Congrés Obrer de Sants que la Confederació Regional del Treball de Catalunya (CRT-C) va celebrar des del dia 28 de juny fins a l’1 de juliol del 1918 a l’Ateneu Racionalista Obrer de Sants (Carrer Vallespir núm. 12) de la ciutat de Barcelona.
La rellevància i transcendència d’aquest congrés de l’obrerisme català, de coneguda orientació revolucionària i llibertària alhora, ha estat ressaltada per diferents historiadors catalans i també per d’altres dins de l’àmbit de l’Estat espanyol, destacant especialment que amb ell s’inicia la sostinguda i irreversible etapa d’enfortiment de l’anarcosindicalisme ibèric, representada per Confederació Nacional del Treball (CNT).
Amb motiu del Centenari del Congrés de Sants, la Fundació Salvador Seguí organitzem dos col·loquis a l’Auditori de Can Batlló a Sants (Constitució,19) sobre anarcosindicalisme i moviments socials:
– Dimarts 19 de juny, 18:30 h “El paper de l’anarcosindicalisme avui” amb representants d’organitzacions anarcosindicalistes (CGT, CNT, SO) i anarquistes (FAC, Embat)
– Dimarts 26 de juny, 18:30 h “Posició i relacions dels moviments socials amb el sindicalisme revolucionari” amb representants de Marea Pensionista, Assemblea de Vallcarca, Dones Llibertàries, Ciutat Invisible i altres.
El dimecres 30 de maig a les 18.30h, debat sobre memòria històrica a la seu de la CGT de Catalunya (Burgos 59 baixos, Sants, Barcelona) amb: Emili Cortavitarte, de la Fundació Salvador Seguí, Cecilio Gordillo, de CGT Andalusia, i Ermengol Gassiot, de CGT Catalunya.
Organitzen: CGT Catalunya, CGT Andalusia i Fundació Salvador Seguí
Dones i anarquisme. Una història de lluita!
Del 3 al 8 d’abril, al local de CGT Catalunya (C/ Burgos 59, baixos, Barcelona), hi podeu veure les exposicions:
– “La mirada de Kati Horna. Guerra y revolución (1936 – 1939)”
– “Les dones a l’anarquisme espanyol. Mujeres libres i altres dones anarquistes”
Joan Peiró va néixer el 18 de febrer de 1887 a Sants (Barcelona). Va començar a treballar, encara nen, en un forn de vidre de la Bordeta. Posteriorment, i sempre en el mateix sector, va treballar al Poble Nou i a Badalona. En 1907 es va casar amb Mercè Olives, obrera tèxtil, i van tenir cinc fills.
Ell mateix situa la seva iniciació sindical l’any 1906. La dècada següent va assumir importants responsabilitats: secretari general de la federació local de sindicats de Badalona (1915-1916), secretari general de la Federació Espanyola de Vidriers (1916-1920), director de La Colmena Obrera (òrgan dels sindicats de Badalona) i de El Vidrio (portaveu dels vidriers federats).
