CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

25 anys de lluita per la terra al Brasil

Dimecres, 22 juliol, 2009
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Isaac Giribert / Sao Paulo / Diagonal núm. 105

Després de l'ascens de Lula, algunes veus van pronosticar la fi del MST. Es van equivocar. Decebut per una promesa de reforma agrària que mai arriba, s'ha convertit en el referent dels que menys tenen.


El Moviment dels Treballadors Rurals Sense Terra (MST) apareix avui com el moviment més important dels que actuen en el camp brasiler en lluita per l'aplicació de la Reforma Agrària. A pesar que la seva fundació oficial es va produir l'any 1984, es va estructurar a la fi de la dècada dels ‘70 en un context marcat per les grans transformacions econòmiques i per un procés accelerat d'industrialització i mercantilització de les activitats agrícoles. Aquest procés va suposar un augment accelerat de les desigualtats socials, que va empènyer a la pobresa més absoluta a una part important de la població rural, que després de perdre les seves terres es va veure obligada a emigrar en direcció a les grans ciutats.

L'objectiu principal de les accions que realitza el MST és pressionar al Govern perquè destini aquelles grans extensions rurals que romanen improductives a camperols sense terra, ja que d'aquesta forma s'afavoreix la democratització de la renda i es pot generar un canvi en el padró de propietat rural consolidat històricament, caracteritzat per una gran concentració en mans d'una petita minoria.

Al llarg de la seva història, el MST ha creat i reproduït unes dinàmiques antagonistes d'accés a la terra que l'han donat a conèixer com subjecte social. Dinàmiques tan incisives i arrelades al terreny com l'ocupació de terres, la construcció de campaments i la consolidació d'aquests mitjançant la creació d'assentaments de reforma agrària.

Per a portar a terme l'ocupació de terres i els desdoblaments que d'ella es deriven, el MST es basa en “la funció social” (productivitat mínima) que segons la Constitució han de complir totes les grans propietats agrícoles. El Moviment defensa que aquesta funció sigui executada mitjançant un ampli projecte de Reforma Agrària, és a dir, a través de la divisió dels latifundis improductius en establiments rurals de caràcter familiar que aconsegueixin donar resposta al conflicte agrari larvat des del període colonial.

El MST s'ha caracteritzat per fer-se propi un projecte de transformació social que transcendeix els objectius que van portar a la seva fundació, passant també de forma progressiva a lluitar contra el context polític, econòmic i social que els va dur a l'exclusió.

A partir de l'entrada en escena del MST la lluita per la terra va passar a ser molt més que lluita per la terra: darrere de les seves caminades reivindicatives i de les ocupacions de terres o d'edificis governamentals es troba la ferma voluntat de construir un nou horitzó que ajudi a transformar la societat brasilera, mitjançant l'obertura d'un debat públic sobre la veritable democratització dels drets socials.

En el dur camí recorregut en aquests 25 anys, no exempt de les més diverses formes de persecució política, el MST ha construït una organització autònoma sota el control directe de les seves bases, capaç de dinamitzar-se a través dels processos de lluita que protagonitza, convertint la injustícia en acció directa i l'acció directa en transformació social.

ALTRES CLAUS:

L'ORIGEN: CASCABEL, 1984. Estimulats pel treball de la Comissió Pastoral de la Terra i després de cinc anys d'ocupacions de parcel·les agràries en tot el país, capdavanters camperols de 16 estats brasilers es van reunir al gener de 1984 a Cascabel (Paraná). Després de cinc dies de discussions i reflexions col·lectives, van fundar el MST.

BRASIL: EL 1% CONTROLA EL 46% DE LES TERRES. Al Brasil, el cinquè país del món en extensió, a dia d'avui el 1% dels propietaris controla el 46% de les terres. Més del 70% de les grans propietats són improductives i per tant potencialment expropiables per a finalitats de reforma agrària. D'altra banda, el 86,6% de la pagesia treballa en petites unitats de producció, mentre que les grans generen menys del 2,5% de l'ocupació rural.

COOPERATIVISME I PETITA INDÚSTRIA. El MST ha engegat 79 cooperatives de producció agropecuària, 50 de comercialització i prestació de serveis, 28 d'assistència tècnica i quatre de crèdit. A més, ha generat 140 agroindustries de petit i mitjà port (fruites, cereal, llet) i consolidat programes de producció de llavors agroecològiques i cursos de capacitació de tot tipus.

L'EDUCACIÓ, UNA DE LES CLAUS DE L'ÈXIT. L'extensió de l'ensenyament, basada en models com el de Paolo Freire, sempre ha estat un dels cavalls de batalla del MST. En les 2.000 escoles que ha obert en els seus campaments estudien més de 200.000 nens i joves i s'ha alfabetitzat a més de 50.000 persones adultes. El periòdic Jornal dos Sem Terra, que es publica des de la creació del moviment, i 20 ràdios comunitàries completen aquesta labor.

FORTALESES

PROJECTE FORMATIU I EDUCATIU

L'educació ha estat un element central en la marxa del MST, com demostra la conquesta de 2.000 escoles per a nens i adults o el conveni amb 13 universitats.

CONSTRUCCIÓ D'ALTERNATIVES REALS

El discurs igualitari i anticapitalista del moviment s'ha materialitzat en més de cent cooperatives de producció, serveis i crèdit i 140 petites i mitjanes agroindustries.

RECUPERACIÓ DE LA DIGNITAT CAMPEROLA

Milers de camperols depauperats han recuperat una dignitat trepitjada durant segles. El concepte ‘camperol’ s'ha actualitzat des d'una òptica anticapitalista.

DEBILITATS

ACOMODAMENT DE LA PERSONA ASSENTADA

En alguns casos, després de la llarga i dura etapa de l'ocupació i una vegada que s'aconsegueix la terra, "l'assentat" deixa d'involucrar-se amb la lluita social i política del MST.

DIFICULTAT PER A INCORPORAR A JOVES

Malgrat el potent paper educatiu desplegat pel MST i de la seva obstinació per formar quadres, molts joves rebutgen incorporar-se activament a l'estructura de l'organització.

DIFÍCIL COMPETÈNCIA EN EL MERCAT

La falta de potents xarxes alternatives de distribució i l'escassesa de mitjans fan que sigui molt difícil ‘competir’ contra els productes de la agroindustria.

LES CONQUESTES DEL MOVIMENT

24 dels 26 Estats que formen Brasil tenen presència del MST.

370.000 famílies viuen en assentaments, controlant més de 7.500.000 hectàrees.

2 milions de persones són la base que el MST ha aconseguit mobilitzar i articular.

50.000 persones adultes han estat alfabetitzades.

100.000 famílies acampades en espera de l'aplicació de la reforma agrària.

2.500 ocupacions de terra per tot el país.

Més info:

Pàgina oficial del MST amb tota la informació sobre el moviment, en portuguès.

www.mst.org.br/

Pàgina oficial de la plataforma internacional d'organitzacions agràries Vía Campesina.

www.viacampesina.org/

Coordinadora Llatinoamericana d'Organitzacions Camperoles.

www.movimientos.org/cloc/

Universitat Rural Paulo Freire, iniciativa de col·lectius de l'Estat espanyol.

www.universidadruralpf.org/

Article publicat a la revista Diagonal núm. 105

www.diagonalperiodico.net/25-anos-de-lucha-por-la-tierra-en

>>> Entrevista a Soraia Soriano, de la direcció nacional del MST: "Només si es fa visible el conflicte, Lula prendrà mesures per a la reforma agrària".

www.diagonalperiodico.net/Solo-si-se-hace-palpable-el.html

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció