L’acomiadament en la reforma laboral

Diego de las Barreras, advocat de l'ODS Seco (Madrid)

En matèria d'acomiadament, el contingut de la reforma, tal com està redactada, adopta gran part de les reivindicacions amb les quals la patronal i els seus savis a sou (grup dels cent, etc.) han pressionat en els últims dos anys, tals com acabar amb la dualitat de contractes en el mercat laboral, i reduir els costos de l'acomiadament lliure, “el més car d'Europa”, segons la falsa afirmació (per descontextualizada) que repeteixen fins a la sacietat els mitjans de comunicació, fins a aconseguir que el ‘pobret’ treballador espanyol es senti culpable per gaudir de més garanties laborals que els treballadors escandinaus.

Les modificacions que la reforma introdueix en els articles 51, 52 i 53 de l'Estatut dels Treballadors (ET) van dirigides a facilitar les condicions per a procedir a l'acomiadament per causes objectives, que és el que té la indemnització reduïda de 20 dies per any de servei amb el límit màxim d'una anualitat.

Així, on abans deia que la condició per a procedir a un acomiadament per causa econòmica era necessari que, a més de donar-se una situació econòmica negativa, s'havia d'acreditar que l'acomiadament contribuís a superar aquesta situació, ara es diu que serà suficient amb que “es dedueixi mínimament la raonabilitat de la mesura extintiva”, el que, sense cap dubte, exigeix una interpretació molt més favorable a l'acomiadament per aquesta causa.

Combatre l'acomiadament fraudulent

Fins a ara la falta de compliment dels requisits de forma en aquest tipus d'acomiadament, entre altres la comunicació escrita al treballador amb explicació de la causa justificativa del mateix, determinava la nul·litat de l'acomiadament conforme a l'article 53.4 del ET, el que en alguna mesura inhibia al patró de l'ús fraudulent d'aquesta modalitat. Conforme a la nova redacció la conseqüència de la falta de compliment dels requisits de forma serà la improcedència de l'acomiadament, no la nul·litat. Es preveu, a més, que el Fons de Garantia Salarial aboni part de la indemnització en aquest tipus d'acomiadament, en concret vuit dels 20 dies per any treballat. Així, s'iguala la part que correspon pagar al patró en aquest acomiadament amb la indemnització per terminació de contracte temporal, que ascendeix a 12 dies per any treballat amb la reforma a partir de 2015.

Per altra banda, es pretén que les facilitats introduïdes per a l'acomiadament per causes objectives promoguin la generalització del contracte de foment per a la contractació indefinida la indemnització de la qual en cas d'acomiadament improcedent és de 33 dies per any treballat, en lloc dels 45 dies. Finalment, el decret preveu que en un any es legisli la constitució d'un Fons de Capitalització, que es faci càrrec en la proporció que es determini de les indemnitzacions per acomiadament. S'especifica que això es farà sense increment de la cotització patronal a la Seguretat Social, amb el que cap entendre que els diners sortiràn de la cotització del treballador, o bé de l'erari públic. Això suposa l'adopció d'un paradoxal model (austríac, pel que sembla) en el qual els treballadors paguen a compte les seves indemnitzacions per acomiadament.

Aquest és potser l'aspecte més preocupant, el que s'elimini el fre a l'acomiadament lliure (assentat en el nostre país i no en l'entorn de la UE), que suposa que l'empresari hagi de pagar per acomiadar. S'omet que l'objecte de la indemnització per acomiadament no és només que el treballador tingui per a anar fent mentre es recompon, sinó que el seu sentit és precisament el de garantir l'ocupació, inhibint en alguna mesura el poder directiu del patró.

>>>Article publicat al núm. 129 de la revista Diagonal: www.diagonalperiodico.net/El-despido-en-la-reforma-laboral.html