CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Allò que les autoritats egípcies anomenen “contenció”

Dilluns, 19 desembre, 2011
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Nou morts i almenys 430 ferits al Caire aquest cap de setmana, segons xifres oficials. Resulta difícil romandre indiferent al comprovar com dones i homes egipcis són copejats i torturats en ple carrer.

Conec a algunes víctimes d'aquest últim episodi de repressió, entre ells a l'activista Hassan Mahmoud. Arrestat ja en una acampada pacífica el passat mes de juliol, va sofrir ahir una brutal pallissa que va poder ser captada per una càmera. En les imatges es veu com les forces de “seguretat” copegen a Hassan i a una altra manifestant, a la qual acaben despullant de part de les seves robes. Després un dels agents comença a disparar contra la multitud. És un vídeo que està sent àmpliament difós per Internet i per alguns mitjans de comunicació internacionals, però que la televisió estatal egípcia ha censurat:

Altres víctimes de la repressió de les últimes hores conegudes per molts periodistes -per la seva implicació en la defensa dels drets humans- són Mico i Sanaa Seif, activistes contra els judicis militars a civils i germanes del bloguer Alaa, arrestat en la presó des del 30 d'octubre. Ambdues van ser detingudes el divendres durant unes hores. Mico va veure com un oficial va bufetejar repetidament a una dona major exigint-li que es disculpés per participar en les protestes.

Noor Ayman Noor, fill del fundador del partit liberal El Ghad Ayman Nour i de la candidata Gamila Ismail, també va ser copejat per les forces de seguretat, mentre protegia a una altra jove manifestant. Aquest vídeo recull el moment en el qual és apallissat (minut 00:50):

El periodista del Jazeera Evan Hill, també va ser arrestat i copejat. La llista de ferits conté centenars de noms i segueix creixent. Uns altres han tingut pitjor sort, com l'estudiant de medicina Alaa Abdel Hady. Va morir el divendres. Tenia solament 21 anys. Just abans d'unir-se a les protestes va escriure en el seu mur de facebook: “Vaig a baixar i veure què passa. Que Déu ens ajudi”. Els seus companys de facultat li van homenatjar aquest dissabte en una marxa cap a Tahrir. Les forces de seguretat van intentar dissoldre la concentració.

Els metges i infermeres que atenen als ferits en l'hospital de campanya proper a Tahrir també han estat desallotjats per la força. L'equip de la cadena de televisió AL Jazeera ha relatat com diversos militars van entrar en el seu hotel, van irrompre en la seva habitació i van llançar les seves càmeres i el seu telèfon satèl·lit per la balconada.

Alguns carrers del centre del Caire són una zona de guerra creada pel règim militar que controla el país a força de repressió i impunitat, el mateix que defensa les eleccions legislatives d'aquests dies, que les supervisa, que les contamina.

Les fotografies i els vídeos filmats pels manifestants, en un exemple de periodisme que traspassa la censura exercida per alguns mitjans de comunicació egipcis, mostren la brutalitat dels agents de “seguretat”. En ells es veu com els oficials arrosseguen cossos de ferits, els pategen, els copegen. Són la prova irrefutable de la cooperació de les forces de “l'ordre” amb els anomenats matons -baltageya, en àrab- , homes vestits de civils que s'encarreguen de realitzar el treball més brut. En els documents gràfics apareixen atacant als manifestants al costat de la policia militar, al costat, braç a braç.

Però la televisió estatal, enemiga de la “revolució”, explica una realitat paral·lela, falsa, manipulada, en la qual la policia i els militars són presentats com els agents que salvaguarden l'estabilitat enfront de manifestants enemics de la nació. “La nostra equivocació en la revolució de gener i febrer va ser no prendre i ocupar l'edifici de la televisió estatal”, m'han dit diversos activistes aquests dies, conscients del dany que produeix la manipulació informativa.

El mur de formigó aixecat pels militars fa un parell de setmanes en el carrer Mohamed Mahmoud -escenari dels enfrontaments de llavors- ja no és únic. Les Forces de Seguretat han construït un altre en el carrer Kasr El Aini, on es concentra la batalla actual. “Ja tenim una altra paret per a grafitis”, deia ahir amb humor amarg un dels manifestants.

La defensa de l'optimisme enfront de l'adversitat és l'arma que despleguen els activistes egipcis. Les dones i els homes que desitgen un Egipte lliure viuen hores de desesperació davant les últimes morts, davant la sang vessada. Encara així, molts opten per mantenir-se en el carrer, per no retornar a les seves cases.

El nou primer ministre, Kamal el Ganzoury, nomenat a dit pel consell Superior de les Forces Armades -ja va ser primer ministre amb Hosni Mubarak entri 1996 i 1999- nega l'evidència: “Vaig dir i reitero que mai ens enfrontarem a les manifestacions pacífiques amb violència, ni tan sols amb violència verbal. Estic compromès amb això”, va manifestar ahir. I en l'estil més goebbelià, va afegir: “El que tenim avui no és una revolució, és un atac contra la revolució”.

Aquest últim episodi de violència va tenir el seu origen en la pallissa que les forces de seguretat van propinar divendres passat a un dels participants en l'acampada aixecada fa un parell de setmanes enfront de la seu del Consell de ministres, situada a dues pomes de la plaça Tahrir. Després d'això, l'asseguda va ser dissolta amb violència per les forces de seguretat. Abans, segons el govern, un grup de manifestants havia intentat entrar en el Parlament, situat en el mateix carrer.

L'acampada pacífica -que el seu hashtag en les xarxes socials d'internet és #occupycabinet- tenia com objectiu protestar contra el nomenament del primer ministre i el nou govern i exigir el processament dels autors de les morts dels manifestants. En ella van viure i van dormir durant dies estudiants universitaris, intel·lectuals, activistes, artistes. Era habitual que després de la posta del sol s'acostés fins a allí algun músic per a amenitzar la vetllada amb les seves composicions. El grup Eskenderella va tocar allí fa uns dies i va presentar el seu nou tema, dedicat a les víctimes del carrer Mohamed Mahmoud. Com en tantes altres nits, es va crear una atmosfera màgica, un micromón de llibertat ara arrasat. Un dia més tard el presentador de televisió Yosri Fouda, molt popular entre els revolucionaris, començava el seu programa recitant les primeres estrofes d'aquesta cançó corejada en l'acampada:

“ Era una vegada una finestra oberta; En ella un ocell ferit va cantar una cançó, després va volar.

Era una vegada un altre ocell ferit en l'hospital de la plaça que volia retornar amb els revolucionaris.

Tu que ens dispares, copegis el que copegis, mats el que matis, has de saber que els ocells en el cel són lliures….”

18 de desembre de 2011

* Olga Ramírez és una periodista especialitzada en l'Orient Mitjà. Article extret del seu bloc al diari Público. Si aneu a l'article original hi trobareu més vídeos, fotografies i enllaços.

http://blogs.publico.es/olga-rodriguez/2011/12/18/a-lo-que-las-autoridades-egipcias-llaman-contencion/

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció